Baltasar Porcel ha forjat una de les aventures més complexes i excepcionals de la cultura catalana |
02/07/09 |
La pèrdua de l’escriptor Baltasar Porcel, que m’agafa en viatge oficial a Moscou com a president de la Comissió d’Exteriors del Congrés, és una pèrdua que va més enllà de la seva gegantina dimensió com l’escriptor que ha estat i que quedarà. Amb la seva desaparició, la cultura catalana perd un dels seus més singulars exponents. Home d’acció, novel·lista, assagista, columnista i, sobretot, constructor actiu del nostre imaginari de la Mediterrània, fins al punt d’haver estat capaç de fer-nos habitar, a través de les seves novel·les, l’univers canviant del Mediterrani com a centre vital de la nostra cultura. Fa uns dies, un dels seus editors em va explicar que l’únic món intel·lectual que Baltasar Porcel respectava i li fascinava era el dels presocràtics i, en concret, tenia una especial predilecció per Heràclit, el més obscur dels filòsofs grecs. Em va explicar que Porcel veia en el filòsof grec l’home que ha comprès que tots els misteris es troben en la pròpia vida i que tota l’energia de l’existència humana es troba en la permanència en el canvi i el contacte transformador amb la naturalesa. Les observacions del meu amic editor em van fer pensar en una de las màximes d’Heràclit que deia “el caràcter és el destí”. Res pot definir millor la figura de Baltasar Porcel. El seu caràcter ha forjat una de les aventures intel·lectuals més complexes i excepcionals de la cultura catalana.







