La gran nevada
No sé si alguna vegada he explicat que m’agrada la muntanya tant a l’hivern com a la tardor i l’estiu. A l’hivern, a més, practico l’esquí. Estic, doncs, acostumat a conviure amb la neu i a veure grans nevades. A Barcelona, però, feia molt temps que no veia nevar tant com ahir. Fins i tot, asseguraria que estant-hi jo mai havia vist nevar tant. La borrasca que va portar la neu estava anunciada per tots els serveis meteorològics des del dia abans i des de primera hora d’ahir al matí s’anunciava també la neu a la ciutat de Barcelona. Que nevi a Barcelona, tal i com ho va fer ahir, malgrat les aspiracions olímpics d’albergar una seu dels Jocs d’Hivern, és excepcional i, per tant, és normal que no s’acabi d’estar mai prou preparat per digerir una nevada d’aquest tipus.
Tanmateix, però, hi ha uns mínims exigibles a les administracions de cara a nevades anunciades amb suficient temps. D’entrada, preventives com pot ser l’ús de la sal per als carrers de la ciutat o carreteres principals. A Barcelona i a bona part de Catalunya no es va prendre cap mesura d’aquest tipus, llevat de l’anunci que la gent no sortís al carrer si no era necessari. Consideració que no sé si va ser atesa per molta o poca gent, però que, en qualsevol dels casos, qui no va atendre va ser el conseller d’Interior, responsable dels serveis d’emergència, que estava a Mallorca fent una conferència sobre l’Estatut mentre aquí començava a caure la nevada que algú ha batejat com a olímpica.
La desorientació i descoordinació va ser total. La manca de responsabilitat dels comandaments de la conselleria d’Interior des del conseller, passant pel secretari general fins al director general, que estava enganxat en un tren sense poder arribar a la feina, va ser més que evident. No és la meva intenció exigir responsabilitats polítiques el dia d’avui. Si s’ha de fer ja es farà i en el marc que toca que és el Parlament català. Avui és dia per reclamar i ajudar tan com es pugui per restablir la normalitat. A hores d’ara hi ha moltísismes persones sense llum, sense telèfon, sense calefacció, amb dificultats a la carretera, …
Si fóssim membres del tripartit i nosaltres governéssim, ja haurien demanat la dimissió de mig govern de Convergència i Unió. Nosaltres no pagarem amb la mateixa moneda. Volem informació això sí després de restablir-se la normalitat. Però ja avanço que la que ahir vaig presenciar a televisió amb la roda de premsa en directe del secretari general d’Interior, Joan Boada, va ser patètica. Com per sentir vergonya aliena, que és el que jo vaig sentir.










