Gràcies Pere per la teva aportació.

Enric, estic d’acord amb el que dius, en podem preparar!.

Veiem com funciona el món i les polítiques, i no s’afavoreixen massa una corrent respectuosa amb la persona. No és de llibertat, el deixar deteriorar i degradar les persones. No és de llibertat, el privar de les eines per que puguin formar la seva personalitat en la transmissió educativa des de petits. I això pasa també a les democràcies. Tots sabem com es manipula la ignorància, però no ens preguntem prou, com ens poden manipular amb la dependència i la degradació. Alguns s’esforcen inconscientment o no, en destruir la “persona” per influir a conveniència. Tècnica d’entrenament militar per a l’obediència no intel·ligent.

Que jo sàpiga Unió no és un partit confesional, és un partit personalista i humanista. Que la política social es pugui inspirar en la doctrina social de l’Església, (dispenseu les minúscules de l’altre escrit, totes les escriuré en majuscules), tampoc vol dir, que no es pugui d’inspirar en el que pot aportar l’Ecumenisme a Unió, on també s’inclou l’Església Católica.

Espero que cap prejudici religiós pugui fer que un integran de l’Església Jueva, Budista, Mahometana, etc… ens deixi de votar, quan defensem moltes coses comunes per a les persones, que d’altres no ho fan.

També és cert que m’estimo més una persona coherent amb la seva fe, encara que no tingui que ser la meva, que un ateu que increpi tot el que es desprengui del fet religiós, o d’un agnòstic que l’ignori. Segur que a la directiva d’Unió hi han més agnòstics (a títol personal), que persones d’altres confessions o que no siguin catòlics. Al meu entendre la integració comença des de les institucions i els partits. No cal perdre identitat, sino guanyar-ne.

Efectivament no espero que ni Duran ni ningú, tingui que renunciar la seva fe.
Mentre tan, el partit socialista ja prepara nous votants immigrants.

Espero amb entusiasme – l’estudi – per a la realització del “Llibre blanc de les “qualitats humanes” universalment acceptades, i per tant, conformes amb l’humanisme”.

Aquest document hauria de constituir el marc de referència per a les actuacions del partit en tot allò que afecta a les persones i el seu desenvolupament, tot facilitant l’enteniment amb altres partits i institucions de la societat.

El comentari d’ara, el vaig passar a un responsable d’Unió:
El partit sempre es recolza en “l’autoritat” de la doctrina social de l’església católica. M’agradaria “anar més enllà” i que aquest estudi reconegui el que d’altres creences, en el que ens fa comú en l’humanisme, essent un punt de referència més aconfessional. Podem oferir reticència en bon principi, a aquells que no pertanyen a l’església católica i no ens coneixen més, que de referències preconcebudes, i a vegades ostigadores. Per altre part, no sé si tenim un “coneixement pràctic” del munt de llibrescos i documents al que molts fan referència i que pocs els hagin llegit i estudiat.

Crec entendre que les religions, proposen a les persones que per assolir felicitat es tenen de viure en “virtuts”. Paraula que no m’agrada per la seva connotació, encara que Aristòtil ja la feia servir. Aquesta denominació s’apropia d’alló que ens fa comuns a les confessions atea, agnòstica o religioses, i que anomenem: “qualitats humanes”. Són “eines” de la personalitat que ens procura la llibertat per orientar positivament la nostra vida i la dels altres.

Totes les persones han de tenir “qualitats humanes”, independentment de la “creença” que les ajudi a potenciar-les. Auspiciem més coses que ens “suma”, que no que ens “resta” !, (…no recordo de quina campanya electoral és això).

No només a la política cal centrarnos, sino en el que ens fa comuns. Necessitem deixar a la retaguarda les conegudes diferències, que no ens faciliten avançar.

Duran, vas deixar clar en altre comentari del blog, que no és el mateix la laïcitat que el laïcisme, i que un estat aconfessional no és de “cap confessió concreta”. “Inclou que no exclou” a tota confessió, que no sigui contraria als drets humans.

Vull saber expressar-me amb menys paraules. Espero anar aprenent.

http://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Universal_de_los_Derechos_Humanos

La limitació física que tinc m’està fent reconèixer “buits personals”, que m’entusiasmen tant aprendre, com quant vaig començar de jove a treballar en feines manuals i artístiques.

Enfilo els cinquanta i retrobo la sabiduría i el sentit comú dels meus pares arreu de textes: “currículum” de la seva vida i transmissió en el coneixement oral i de l’exemple.

Imagino el patiment de la nena a les notícies d’avui, i de tantes persones maltractades. Avui no tinc “cor per perdonar” moltes injustícies. No tinc paraules per expressar el desequilibri interior que em provoca.

Entenc que es pugui desitjar la mort d’algú, quan l’estat no prioritza la justícia dels més indefensos. No sé si el pragmatisme que de vegades desenvolupem, ens fa fugir d’abordar la realitat més crua.

Perdona, que una bona noticia d’encoratjament i celebració, la senti tan “tocada” en el dol que tinc ara mateix.

Demà penso fer un comentari més positiu.