Comentaris a: La temprança com a virtut política

Per: Josep Duran Lleida

Josep Duran Lleida — Tue, 24 Nov 2009 15:34:44 +0000

Gracias jose por el comentario que no llego a comprender. Seré yo el tonto del pueblo?

Per: jose

jose — Sun, 22 Nov 2009 13:03:47 +0000

me parece HO consejo de sabios que esisten muchos zorros con razon que encandilan a las gallinas inpidiendo ver dicho zorro y lo hacen bien carajo firmad EL TONTO DEL PUEBLO

Per: Josep Duran Lleida

Josep Duran Lleida — Sun, 08 Nov 2009 21:21:37 +0000

Gracias Maria Cespedes por su comentario. Desconozco el caso de su hermano, pero si ha salido en la TV esposado, simplemente como presunto culpable, sin cogerle infraganti en un delito, es tan injusto como cualquier otro caso. No formo parte de ningún clan. Es mi opinión basada en mis criterios sobre la Ley procesal i el Código Penal. Defiendo la presunción de inocencia para su hermano y para cualquier persona, excepto lógicamente cuando se ha sentenciado en firma la culpabilidad de alguien, la ha confesado o le han cogido en plena comisión del delito.

Per: Maria Cespedes

Maria Cespedes — Sat, 31 Oct 2009 12:27:13 +0000

Yo le iba a votar porque entre tanto imbecil me parecia usted una persona sensata.

Hoy a nuestra familia nos ha caido usted a los pies al mostrarse quejoso porque han esposado a unos chorizos digamoslo con todas las letras. Yo vivo en Badalona y no sabe usted las carencias que hay para que estos individuos se lleven solo de aqui 14 millones de pesetas.

Mi pobre hermano robo para chutarse en un supermercado sin fuerza, es un ser pacifico pero enfermo, lo esposaron no solo en la puerta de la audiencia sino a la vista de todo el barrio. Cuando a diario se ve esto en la TV usted ni pio.
Han perido ustedes el norte y jamás se recuperaran, forman ustedes un clan. QUE PENA que tanta gente haya luchado para esto

Per: josep duran lleida

josep duran lleida — Fri, 30 Oct 2009 12:48:35 +0000

Gràcies, Sergi, jo també estic espès i molt amoïnat aquests dies, i m’imagino que no cal que sigui més explícit. No anem bé, perdrem tota credibilitat com a polítics.
En tot cas, hi ha dues opcions, o CiU, o tripartit. I em sembla que estem d’acord que nacionalment és molt millor CiU.

Per: Sergi

Sergi — Thu, 29 Oct 2009 14:48:11 +0000

Senyor Duran,

Primer , acceptar com els millors governs en 300 anys el de CIU.
Segon , acceptar una manca total de lideratge a Catalunya.
Tercer , tornar a governar , aquí ja no hi estic tant d’acord !!! Si CIU governa amb majoria tornarà el Peix al cove, si no té majoria igual intenta pactes amb el PP o el k seria desastrós pel país la SOCIOVERGENCIA . O amb els d’Erc k ja sabem el pa que volen(millor del que donen ) .
On vull anar a parar , em semblaria molt bé un govern encapçalat per CIU però aniríem endavant nacionalment ? Tornaríem a ser respectats ? Podríem proposar el concert ?
Tinc molts dubtes i avui estic espès !!!!!

Per: Josep Duran Lleida

Josep Duran Lleida — Thu, 29 Oct 2009 12:38:31 +0000

Gràcies Miquel i Sergi pels vostres comentaris. M’agraria que fóssim capaços d’acceptar que en els tres darrers segles els millors anys de Catalunya respecte a Espanya han estat els anys en què ha governant CiU, hem tingut més autogovern que a la República i, sobretot, ha durat molt més. Ara és quan estem desorientats i frustrats, però això coincideix amb la manca de lideratge a Catalunya i amb la incapacitat de parlar de tu a tu amb Madrid per la clara supeditació del govern català a l’espanyol. L’essencial és salvaguardar la nació, això és el substantiu. L’Estat, com deia Carles Cardó, és l’adjectiu, i en els darrers anys hem aprimat la nació. Sergi, podem diferir d’allà on volem portar nacionalment parlant al nostre país (que no ho sé), però m’agradaria que entenguessiu que per arribar allà on jo vull o on tu vols és imprescindible tornar a governar. I per a tornar a governar no ho farem fent el discurs que sintonitza amb un 20% de catalans, havent de compartir, a més, aquest espai amb ERC, Reagrupament, CUPs, etc. Hem de fer un discurs que permeti extendre la consciència nacional, no radicalitzar la d’aquell que ja la té, i així poder governar i fer avançar nacionalment el país. El demés és molt soroll, molta barrila, però anar retrocedint respecte a Espanya com ens passa ara.

Per: Josep Duran Lleida

Josep Duran Lleida — Wed, 28 Oct 2009 16:32:29 +0000

Gràcies Pini, pel seu comentari. No es tracta de tenir o no valor per fer una UDC a la Comunitat Valenciana, sinó de la oportunitat i de la possibilitat. Crec que no és oportú que un partit català faci política a València. Altra cosa és estar disposat a ajudar a tothom que vulgui fer un partit com el nostre a les terres de la vostra Comunitat. I, en relació a si és possible o no, clar que no hi hauria dificultat legal per a fer-ho, però altra cosa seria fer reeixir un partit amb pes significatiu. Tenim molta feina a Catalunya, amic. Torno a dir, però, que la meva predisposició personal a ajudar a alguna iniciativa a les vostres terres en el sentit que plantegeu és total.

Per: Sergi

Sergi — Wed, 28 Oct 2009 15:15:58 +0000

Senyor Duran ,

El problema crec que no el tenim nosaltres, hen estat 300 anys intentant encaixar ,d’una manera civilitzada i sense perdre les nostres arrels, amb Espanya. Amb molt seny i molta temprança (el president Pujol com a exemple clar). Els pactes dels passats segles que catalunya mantenia la resta de l’estat si aquest comprava els nostres productes han caducat , els nostres veins no han volgut mai respectar-nos sols integrar-nos.En el seu imaginari fa molt temps que va morir l’idea (de tradició Carlista ) de les Espanyes sols en volen Una Grande i Libre(li sona aixó ) i cap dels dos partits estatals en té una altra d’idea.
Per aixó crec , senyor Duran , que és una perdua molt gran pel país que un polític com vosté valent i honest (costa de trobar aixó ) piqui ferro fred intentant canviar España.

Per: Miquel

Miquel — Wed, 28 Oct 2009 14:02:40 +0000

Jo estic indecís entre l’estratègia que sempre ha utilitzat el President Pujol -i vostè també Sr Duran- i la veu cada vegada més alta de l’independentisme. Una cosa la conec i l’altre no. Una cosa em fa dir “vinga, torne-m’hi” i l’altre em fa dir “endavant” i alhora “compte”. La primera més o menys em va fent tirar econòmicament i vaig venent mica en mica a tota Espanya i l’altre em crea molts dubtes sobre si tindré comandes l’endemà. A ser sincer, pel meu futur comercial m’interessa l’opció Pujol, però a nivell sentimental n’estic fart i l’altre dia ja li vaig fer esment sr Duran d’experiències en un Rallye i sobre altres temes. La butxaca necessita una gestió, un treball i més o menys ha anat bé i ha de tornar a anar bé tot i els atracaments que patim. Però el cor, el cor català, que necessita?. Què hem de fer sr Duran per estar bé dins d’Espanya i que el nostre cor i sentiment no pateixi i alhora la nostra butxaca tampoc?

Quina és la solució?

Cordialment,

Miquel