Carta presidencial, vegueries i Laporta
En incorporar-me avui a la feina al Congrés dels Diputats, em trobo, si m’ho permeteu metafòricament, amb tres temes sobre la taula que han estat notícia aquests darrers dies.
El primer fa referència a la carta remesa pel president Montilla a les diverses entitats socials, remarcant que “sempre he dit que la unitat ens farà forts i si arriba el moment en el que cal donar una nova resposta política i cívica clara i unitària, estic segur que Catalunya podrà comptar amb el teu recolzament, i amb la institució que representes”. De fet, quan he entrat a la Comissió Constitucional, on tenia un debat sobre un projecte de llei, el primer que han fet els periodistes madrilenys és preguntar-me sobre aquesta carta. La premsa de Madrid, sobretot la més dretana, blasmava a les seves portades contra aquesta missiva del president de la Generalitat com si fos una nova amenaça sobre el Tribunal Constitucional. Òbviament, les meves declaracions han estat de suport a la carta, intentant a la vegada analitzar i fer pedagogia -cosa que no és fàcil- del sentit comú de la carta del president de la Generalitat de Catalunya.
Dit això, però, m’agradaria afegir una consideració sobre la carta del president Montilla. Quan demana una resposta política i cívica clara i unitària, espero que aquesta es faci també extensible als seus vint-i-cinc diputats al Congrés i als seus senadors i als seus ministres, com a cap del PSC. Si no fos així, no s’entendria reclamar “unitat social” a Catalunya i que no n’hi hagi “de política” a Madrid, si cal posar-la de relleu.
Un altre dels temes destacats d’aquests darrers dies és el debat sobre les vegueries i l’ajornament per part del govern. Un cop més destaca les contradiccions internes. Però, dit això, no vull furgar més sobre aquestes contradiccions; la societat les coneix prou bé. Sí que voldria, però, posar de relleu en la meva condició de ‘lleidatà d’origen’, si més no en termes polítics, posicions favorables que no es despulli el territori de Lleida deixant-lo pràcticament en quatre o cinc comarques. Crec, d’altra banda, que en aquests moments les vegueries, mentre no hi hagi una supressió de les diputacions, no comporten altra cosa que un cost afegit i una nova instància administrativa que els ciutadans no entendran. Però sobretot, reitero, vull remarcar el meu suport a la posició que Lleida no perdi territori per totes bandes en favor d’altres futures possibles vegueries.
I finalment, ja fa uns quants dies més he vist la reacció de totes les forces polítiques al voltant d’unes declaracions del president del Barça sobre les seves ganes de fer política. Ja ho havia dit en alguna altra ocasió i torno a dir-ho ara. Realment la política catalana mostra sense vergonya una situació preocupant. Per a mi el senyor Laporta, quan deixi de ser president del Barça, que faci el que cregui oportú, i si vol venir a fer política, benvingut serà; mentrestant ja vaig dir que no seria convenient que fes tantes declaracions. Però, dit això, no entenc que els partits polítics catalans anem a remolc de les seves declaracions. Laporta que digui i faci el que vulgui. Ja ho he dit abans, si algun dia vol fer política, ja en parlarem. Mentrestant fer de Laporta el centre de la vida política catalana demostra l’estat de salut d’aquesta.
6 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Hola a tothom!
El tema no és el Laporta de torn, un Ruiz Mateos o Gil o Ciutadants o PyD o el que es vulgui. El tema és la manca d’evolució dels partits polítics no evolucionats i anclats en models dels 70. Cal una revolució a fons del MODEL. En concret, pel que fa al més proper, d’Unió Democràtica de Catalunya. I que consti que en cap cas estic questionant el lideratge de Duran que considero un gran actiu. Estic qüestionant a fons l’aparell i la forma de no fer política ni deixar-la fer. Cal -si em permets- fer un cop de puny a la taula i recomençar.
Comentari per Lluís Girbau (Girona) — gener 7, 2010 @ 21:18
Finalment hi ha hagut un posicionament clar pel que fa a les vegueries. Em fa patir que sigui algú del partit que governa (ergo, corresponsable), qui aparegui com el salvador del territori. I no em refereixo a ningú més que a l’alcalde de Lleida. El tripartit crea el problema, i algú del mateix tripartit, apareix com a “protector” del territori.
Un cop més, gràcies per la seva claretat
Comentari per Dionís Morlans, Malpui — gener 8, 2010 @ 16:41
Referente al tema de la carta de MOntilla, naturalmente hay muchas formas de enterderla, Ud. intenta verla por el lado pedagogico, lo cual es loable, otros la verán como una forma de presion al Constitucional, y para otros será un escrito normal dentro del proceso del Estatut sin ánimo de manipulación del mismo.
Cada uno lo ve según el color de su partido, yo personalmente si veo claramente que es una forma de presión sibilina porque no sólo ha sido esta carta, fue tambien el comunicado conjunto de la mayor parte de lo medios escritos catalanes todas las declaraciones que van haciendo los diferentes interesados desde hace meses.
Esto es digno de de una estrategia planeada y consensuada por la “caverna catalanista” parafraseando al Sr. Juan Lapuerta y al Sr. Del Niu.
Lo que quiero decir, es que estos mensajes tiene interpretaciones diferentes segun el color politico con que se miren.
Referente a la incursión de Laporta en politica y al caso excesivo que se le está dando , estoy de acuerdo con Ud. en que es una señal de que la politica, los politicos y la forma de servir a los ciudadanos, no es la correcta, está anticuada, no nos llega a lo urbanitas como deseamos , ni se ocupa de nuestros problemas y en muchos casos se nos ningunea por intereses personales, partidistas y mucha ansia de poder y notoriedad gratuita.
Hay que hacer un acto de contriccion globalizado de personas , partidos , procesos y formas de comunicar y bajar más a la calle, interesarse por la cotidianeidad y hacer que nos sintamos representados por los politicos y las instituciones a las que votamos y volver a recuperar la confianza que hoy en dia es nula.
Está en sus manos, las de los politicos.
Comentari per Willy — gener 9, 2010 @ 12:41
Gràcies Lluís, Dionis i Wylli pels comentaris.
Sobre el funcionament d’Unió, que a ben segur és millorable, em passa Lluís allò que ja ha succeït altres vegades. La generalització m’impedeix tractar a fons el tema, perquè l’expressió “aparell” diu moltes coses, però a la vegada no diu res.
Té raó el Dionis, he sortit una mica tard en dir el que penso sobre les vegueries, i en particular allò que afecta
a les comarques de Lleida.
En relación con la carta del Presidente Montilla, claro que todo es según el color desde el que se mira, pero a mi me parece que la más flagrante coacción hacia el Constitucional la han hecho aquellos que han impedido que éste se renovara, lo que provoca que buena parte de los magistrados que van a decidir tengan más que agotado su mandato CONSTITUCIONAL para decidir. Eso sí que es una violación de la Constitución.
Comentari per Josep Duran Lleida — gener 11, 2010 @ 17:49
Laporta tiene todo el derecho del mundo a hacer política, PERO NO DESDE LA PRESIDENCIA DEL BARCELONA. Que se presente a las elecciones por un partido y con un programa electoral, y le de a la gente la oportunidad de votarle (o no) según esas ideas. Lo que es una estafa es llegar a presidir un club tan importante como el Barcelona con una campaña que nada tenía que ver con el independentismo ni demás temas políticos, y una vez conseguido el puesto dedicarse a hacer propaganda política a cada ocasión.
Comentari per Victor — gener 14, 2010 @ 19:55
Gracias Victor por el comentario que tiene mucho de sentido comun y por tanto comparto.
Comentari per Josep Duran Lleida — gener 24, 2010 @ 20:40