“National Prayer Breakfast” de Zapatero
Malgrat que en algun mitjà de comunicació ja vaig publicar un article, em sembla lògic que faci un petit comentari en aquest blog sobre l’anada a Washington, convidat pel president del govern espanyol a l’esmorzar nacional d’oració. Com ja sabeu, aquest esdeveniment se celebra a la capital dels Estats Units des de fa 58 anys i reuneix demòcrates i republicans, a més de dirigents empresarials, socials i religiosos d’Amèrica del Nord i d’altres parts del món. La pregària és el motiu fonamental de l’esmorzar: pregar, tots plegats, una vegada a l’any per donar gràcies a Déu i demanar-li la benedicció de cara al futur.
Aquest esmorzar té cada any un protagonista especial que és el personatge convidat, en aquest cas excepcionalment José Luis Rodríguez Zapatero. Dic excepcionalment perquè mai havien convidat un mandatari en exercici de la seva responsabilitat (l’any passat el convidat va ser Tony Blair, però quan ja no era primer ministre). Teòricament Zapatero hauria d’haver fet una pregària, però no la va fer. Tothom menys o menys deu haver vist a través dels mitjans que Zapatero va limitar-se a llegir un passatge de la Bíblia, en el qual feia referència als empresaris i als obrers, i després va fer esment a temes tan diversos com la solidaritat amb Haití, o la igualtat de gènere o la immigració.
L’acte va ser molt especial. La resta dels que van intervenir, inclosos el president Obama i la secretària d’Estat, Hillary Clinton, van fer reiterades referències a Déu i van explicar – en aquest cas, Hillary Clinton- com l’havia ajudat en moments molts especials de la seva vida. L’espiritualitat va ésser present al llarg de tot l’esmorzar al gran Saló de l’Hotel Hilton de Washington que ens acollia. Els polítics nord-americans van evocar i pregaven amb un especial recolliment.
El contrast amb la situació espanyola era evident. Aquí una bona part dels polítics consideren políticament incorrecte parlar de Déu i, fins i tot, existeix un interès concret de fer-lo fora de la societat. Mentre als EUA s’invoca el nom de Déu, aquí s’intenten retirar els crucifixos, pessebres, i canviar els noms de les festes de Nadal i de Setmana Santa per festes d’hivern i de primavera, respectivament.
Al llarg de l’esmorzar vaig compartir taula amb diputats demòcrates i republicans, amb empresaris i amb un diplomàtic. És possible que la pregunta que em va fer un diputat d’Arizona, en acabar la intervenció de Zapatero, resumeixi prou bé el que els assistents van entendre de la seva intervenció: “Does he believe in God? ” (creu en Déu?)
17 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Em sembla que el gag del programa Polonia va ser prou clar.
Comentari per Cesc — febrer 8, 2010 @ 21:28
Discrepo. No de l’article, sinó de la posició de CiU -i teva en particular- que dónes en el teletip d’EFE per sortir de la crisi. Es proposa un gran pacte d’estat per sortir del azucak econòmic… Bé, molt bé… Però es descarta una moció de censura. Per què? qui donaria a un “pelele” la caixa d’un banc? Potser cal acomiadar el president abans de portar a terme un pla, o obligar-lo a dimitir com a punt zero del pla, i que s’hi posi un altre socialista, si cal, una mica més solvent, com, per exemple, en Javier Solana. Em sembla que t’has precipitat anunciant que no donaràs suport a una moció: t’has tallat les ales de la negociació… Una errada -al meu entendre- important. I també considero equivocat no voler a les llistes de CiU a Vila D’Abadal…
Comentari per Lluís Girbau (Girona) — febrer 8, 2010 @ 23:00
Sento dir que aquesta pregària i aquest “creure amb Deu” em sembla una hipocresia. Com ho poden dir quan als EEUU encara existeix la pena de mort, com ho poden dir quan en nom de la democràcia fan guerres per preservar el petroli, i no seguiré perquè em treu de polleguera!!!. No se’n recorda d’un tal Franco que, d’una banda anava a missa i de l’altre firmava sentencies de mort? El creure amb Deu, amb Alà, amb Jehovah, digues-li el nom que li vulguis dir, ha de venir de dins, de la teva espiritualitat i no s’ha de fer públic amb una pregària massificada amb ressò als mitjans de comunicació, si no amb les teves accions, amb el teu amor i amb la teva humanitat. Amb això no dic que no es facin pregaries, tot al contrari, si preguem es per buscar un ajut, una força i una guia per arribar a ser millors persones, però aquí crec que la seva pregària es perquè ens pensem que ho son de millors persones i m’agradaria saber quants d’ells creuen realment amb Deu.
Comentari per Rosanna — febrer 9, 2010 @ 7:26
Gràcies Cesc,Lluís Girbau i Rosanna per les aportacions al blog.
Ho sento, Cesc, però no tinc temps de veure Polònia i, a més, per ser sincer, he de dir que crec que frivolitza molt la política. Ja sé que fa molt de temps que no fem les coses prou bé, però també sé que s’ha obert la veda contra els polítics, i la caricatura dels fets no acostuma sovint a ser justa. Em podria allargar encara amb més consideracions sobre aquest programa, tot i ser conscient que vaig a contracorrent a la vista de l’audiència que té i de la professionalitat dels seus conductors, als que conec personalment, respecto i aprecio.
Sobre la moció de censura, la descarto. En primer lloc, perquè no la presenta ningú, i en segon lloc, perquè seria perdre uns quants mesos més sense fer res. Censurar a Zapatero, d’altra banda, implica donar la confiança a presidir el govern a Rajoy, donat el caràcter de moció constructiva que la Constitució imposa. Per tant, ni en Zapatero ni en Rajoy mereixen la nostra confiança, i ambdós, el que haurien de fer és deixar d’utilitzar la economia per atacar-se i arribar a acords amb la resta per tirar el país endavant. Aquesta és la prioritat.
En relació a l’alcalde de Vic, no sé què diu el teletip d’EFE -no tinc temps per perdre llegint teletips-, però sé el que vaig dir jo: que a Unió el procés electoral intern no ha començat, que no hi ha res decidit i que si en Vila d’Abadal va a les llistes (i vaig dir que fa temps que m’ho havia plantejat) no serà per la polèmica sobre els immigrants, sinó per altres mèrits, que els té. No és cert, per tant, que jo digués que no vull a les llistes a l’alcalde de Vic.
Respecte a la hipocresia dels americans respecte a creure en Déu i fer la guerra alhora, no em sento amb el dret de qüestionar la fe dels que estaven presents a la sala o fora d’ella. Obrir el debat sobre les guerres com injustes es pot fer i ho entendré, però reitero que no és la meva intenció entrar ara en aquest debat. A mi, l’acte em va semblar d’una profunda espiritualitat. Estava allí, i per tant és una sensació personal, tal vegada equivocada, però certa.
Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 9, 2010 @ 14:30
En Ferran Adrià, al programa d’ahir Àgora de TV3, ha comentat la crisi de valors així com la necessitat d’un pacte d’Estat per fer front a la crisi. Què ès un dels empresaris que et va acompanyar a E.E.U.U.?. Cal felicitat-lo també per la valentia amb que vol emprendre, des de la seva condició de cuiner d’elit, un nou projecte de serveis a les persones.
M’explico: Cal agrair la projecció que fa de Catalunya, la companyonia amb el que parla per exemple dels germans Roca i altres companys…. Però el que m’ha semblat molt bó es com es presta a col·laborar en activitats solidàries com per exemple sopars benèfics, per a la recaptació de recursos de associacions. Es tot un exemple de qui, tenint tots els reconeixements, en guanya personalment encara més, quant et poses al servei dels altres, des de el que sap fer: i en el seu cas: ajudant-nos a gaudir i posar més atenció al que fem en tots els sentits, també quan menjam.
Axó si que és consciència avantguardista elevada. I com des de la seva professió “creativa” ens cuinarà més bé que bé… per fer el bé, i més enllà de la seva cuina.
Comentari per Ramón — febrer 9, 2010 @ 14:50
Estoy de acuerdo con el comentario de Rosanna. Además, uno no tiene porque creer en Dios, ni que fuera obligatorio. Zapatero fué respetuoso pero no tiene porqué “convertirse” por el hecho de que le hayan invitado a una ceremonia.
Comentari per Victor — febrer 9, 2010 @ 19:34
Gracies pels comentaris Ramón i Victor. Conec al Ferran Adrià i crec que és bona persona a banda de bon cuiner, però quedi clar que no va venir als EEUU,je,je..
Victor yo no digo que haya que creer en Dios. Todo el mundo es libre para creer o no, ni mucho menos que Zapatero deba convertirse en creyente para asistir a ese acto,pero es evidente que és el primero que ha sido invitado y que no rezo y es tan legitimo ,y además coherente, que no lo hiziera como que una parte de los asistentes quedaran sorprendidos por ello.
Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 9, 2010 @ 22:01
Duran, encara que no es guanyés, no creus que Espanya necessita que Convergència i Unió presenti, per ella mateixa, una moció de censura, encapçalant-la tu mateix? Estic convençut que Espanya necessita sentir la veu de Convergència i Unió amb tots els focus -d’Espanya i de fora d’Espanya- centrats en el què diries en la defensa de la moció. No la guanyaries mai, perquè ni el PP ni el PSOE estarien per la labor. Però el lideratge i el missatge que s’hauria llençat des de Catalunya i des de Convergència i Unió seria inequívoc. Llàstima que, segurament, tot això que et dic topa de front amb l’estratègia electoral per a les eleccions nacionals…
Comentari per Francesc — febrer 9, 2010 @ 22:46
Qui sap si entre tots dos i després d’un recollit dinar amb tots els líders espanyols, els pot presentar, en una lligada combinació de gustos i colors, unes suculentes “postres per encetar pactes sólids”, amb presentació inclosa. No puc dubtar del seu art de persuasió culinària, i com el pot representar tot un repte. No creus que s’ho valdria provar-ho?.
Hi ha alguna millor forma d’apropament per començar-hi?
Comentari per Ramón — febrer 10, 2010 @ 2:09
Señor Durán, siempre me gusta escucharle. Me parece una persona muy inteligente. Que lastima que no pueda leer su blog; no lo entiendo aunque lo he intentado. Una pena
Comentari per Loreto — febrer 10, 2010 @ 12:11
Ahir vaig veure per TV la reunió del grup socialista al Senat, per tal de rebre la dosi de moralina del President Zapatero i així poder encarar la seva gran tasca “cósmica” per conduir a España i a la UE al futur il.lusionador i triomfant.
En sentir la intervenció del President, vaig recordar el to i el sentit de les convivències que els “Hermanos “Maristes ens feien al voltantb dels anys 1963… Allò el aquell moment no era allò més ideal però no estava tant malament. La reunió d’ahir, pel que es va veure i sentir per TV, si més no, patètica, dessabedora i gens constructiva.
Estem perduts: nio hi ha res a fer, i si malgrat tot, avança la proposta del pacte d’estat que heu propognat, l’esgarrarà amb una “Pinotxada” més i a esperar per allò de que “no hay mal que cien años dure”….
Lamentable, especialment quan els que paguem, no podem exigir allò que paguem.
Comentari per A.I.Aguilar — febrer 10, 2010 @ 13:13
Sobre el artículo, está claro que estamos ante una muestra más de la hipocresía de la que hace gala nuestro Presidente del Gobierno.
Referente a su persona, Sr. Durán, como político, he de felicitarle, porque hacía tiempo que hechaba en falta unas palabras de sensatez en el debate político, y es que ha estado Ud. formidable en su reflexión a propósito de la reapertura de la actividad parlamentaria tras el paron navideño y consiguiente primer debate infantil a la vez que indignate protagonizado por las dos grandes partidos políticos.
Comentari per José Luis — febrer 10, 2010 @ 20:36
Loreto, un poco más arriba…, a la derecha…, tienes Google traductor,…selecciona idioma,…y vete a saber como lo traduce en chino, pero en castellano tienes posibilidad de traducir todos los textos bastante bien. Besos.
Comentari per Noctàmbul — febrer 11, 2010 @ 2:12
La meva pregunta hagués estat més simple. Creieu que pot creure en alguna en alguna cosa el sr. Zapatero?
Ja no es tracta de si creu o no en Déu. Sinó del bollo mental que te aquest home.
Comentari per Enric — febrer 11, 2010 @ 10:02
Gràcies Francesc,Ramón,Loreto,A.I. Aguilar,Jose Luis, Noctàmbul i Enric pels comentaris.
La moció de censura, d’acord amb el què estableix l’article 113 de la Constitució, ha de ser proposada al menys per una desena part dels Diputats, i ha d’incloure un candidat a la presidència del Govern. La proposta de candidat prodríem formular-la, però només som 10 diputats, i com ha he dit se’n necessiten 35.
Ramón i José Luis se refieren, aunque de manera distinta, al pacto de Estado para afrontar la crisis económica. Gracias por el cariño o reconocimiento que hay tras sus palabras, pero desgraciadamente creo
que el pacto no se logrará, ni aún invitando a quienes deberían protagonizarlo a una buena comida.
Loreto, agradezco su interés con el blog y, efectivamente, tal como apunta Noctàmbul, puede recurrir a la traducción automática en castellano de sus contenidos.
A mi també em va semblar penós el contingut del resum que vaig veure en algun noticiari de TV, tal com expressa A.I. Aguilar, i realment arribo a la mateixa conclusió: no hi ha res a fer. El President, és qui hauria de liderar el pacte, per això és govern i no oposició, però no és conscient de la gravetat de la situació, i l’únic que vaig ser capaç d’apreciar de la seva intervenció és la reiterada demagògia de que la crisi no afectarà a les polítiques socials i als drets dels treballadors. Una vegada més posa de relleu que per ell el crear ocupació no és cap preocupació. El seu únic objectiu és garantir el subsidi. Pobre país! A més, no és veritat que tothom tingui cobertura quan no té feina. Cada dia pleguen 500 autònoms (150 a Catalunya) i aquests no tenen cap cobertura per anar a l’atur.
Creu en alguna cosa en Zapatero? pregunta l’Enric. Crec que té una gran fe en si mateix, i que el principal principi rector d’aquesta fe és “qui dia passa any empeny”.
Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 11, 2010 @ 14:39
Duran, pel que em dius ens falten els 25 diputats del PSC per presentar la moció de censura, no? Ja sé que és política ficció, però també aquest joc de números fa evident fins a quin punt van ser inútils aquells centenars de milers de vots de la Chacón…
Comentari per Francesc — febrer 12, 2010 @ 8:37
Gràcies, Francesc per la teva encertada observació. Espero que el poble de Catalunya arribi un dia a ser conscient que els vots a determinats partits entre ells el PSC estan des de bon principi llogats incondicionalment a canvi a res a una força d’àmbit estatal que mai té Catalunya i els interessos de la seva gent com a prioritats.
Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 13, 2010 @ 18:57