La racionalització d’horaris
.
Tal vegada n’hagi parlat ja en alguna altra ocasió. Disculpeu-me si fos el cas, però aquesta setmana he tingut a Madrid una reunió amb la Comisión Nacional para la Racionalización de los horarios (en aquest cas se sobreentén que el ‘nacional’ es refereix a l’àmbit global espanyol) que presideix un català, l’Ignasi Buqueras, i que fa temps que es trenquen les banyes perquè tots plegats fem cas de la filosofia que defensen i de les seves propostes concretes.
Què és el que defensen? Quelcom tan senzill com uns horaris diferents en la vida dels ciutadans, més ajustats als horaris europeus. Utilitzen la paraula racionalització perquè creuen que els que ara tenim s’han de racionalitzar, i a mi em sembla que tenen raó i, per tant, comparteixo els seus objectius.
Que quedi clar que no pretenen que es treballi més, sinó que el treball sigui més eficaç, emfatitzant la importància del terme productivitat, tan poc utilitzat en el llenguatge social i polític. Pensen, i hi estic d’acord, que es perd molt de temps amb l’aturada per esmorzar i que el temps dedicat al dinar hauria de ser molt menor. En conseqüència, creuen i defensen que la jornada laboral s’acabi abans perquè es pugui arribar a casa abans, estar amb la família, conviure amb els fills, compartir -no només ajudar- les feines de casa per part dels homes, sopar abans del que ho fem habitualment… A l’ensems, són partidaris que els horaris de la televisió s’ajustin també a aquesta nova realitat -em citaven, per exemple, i tenen raó, que un programa d’interès com “59″, a nivell d’Estat, acaba més enllà de la una de la matinada.
Crec que tots podem fer-hi alguna cosa. Evidentment, l’objectiu final no s’assolirà sense un acord de polítics, empresaris i sindicats, però a nivell personal podem aportar-hi el nostre gra de sorra. Ésser, per exemple, puntual, fixar una hora d’acabada de les reunions, especialment quan són a última hora de la tarda, intentar -almenys els polítics- fer les reunions a hores més racionals, procurar no convocar molts actes en cap de setmana, etc. En definitiva, apropar-nos al que fan a la resta d’Europa. No cal pensar que arribarem al nivell de Noruega, però sí que podem pensar a fer el que fan a Portugal, a França o al nord d’Itàlia.
9 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Duran, a Bèlgica, on certament els horaris són diferents i a les 17 tothom és fora de la feina, a les 19, estan sopats, i molts, a partir de les 20h van al teatre, al cinema, o fins i tot a sopar fora amb la família o la parella també entre setmana… De tota manera, el que volia destacar és un fet que sempre m’ha cridat l’atenció: els diumenges no hi ha diaris. Tu que ets perspicaç ja t’hauràs adonat que si el diumenge no hi ha diaris, els dissabtes no hi ha actes dels partits polítics i de gairebé ningú.
Comentari per Roc — febrer 12, 2010 @ 8:39
Estic 100% d’acord!!!. Vaig estar mes de 10 anys vivint a Londres i el meu horari al despatx era de 9 a 17.00 amb 1 hora per dinar – un sandvitx i fruita (normalment anàvem entre 12.00 i 13.00) A les 17.30/18.00 h. ja era a casa. A les 20.30 ja havíem sopat (el menjar principal del dia) amb els plats fregats i la casa endreçada. Un gust. TOTHOM feia aquest horari. Les botigues i grans magatzems igual, menys el dimecres o dijous que tancaven a les 20.00, i es clar, el dissabte que també obrien. No puc si no donar suport a aquesta iniciativa que et don: 1.- Mes qualitat de vida amb els teus i 2.- Mes rendiment a la feina.
Comentari per Rosanna — febrer 12, 2010 @ 10:08
Me parece necesaria esta propuesta, los horarios en todo el territorio son de locos. Con la excusa del cliente mantienen a los trabajadores hasta las 22 horas. Esto provoca necesidad de guarderias, abuelos, niños solos en casa estudiando solos y en suma ninguna vida familiar.
Comentari per josé — febrer 12, 2010 @ 11:41
El Sr. Buqueras fa molts anys que ho intenta, i no se’n surt, perquè el que, efectivament, cal és l’acord entre polítics, sindicats i empresaris. La majoria de treballadors poc hi poden fer si tenen uns horaris marcats per l’empresa.
Amb l’horari europeu -o més ben dit “mundial”, perquè no conec cap altre país que ho porti tan malament com nosaltres – hi guanyaríem molt en qualitat de vida.
Comentari per Marta — febrer 12, 2010 @ 11:53
Estic d’acord totalment amb la racionalització dels horaris, però no per ser més eficients a la feina i gaudir d’una millor productivitat sinó que és necessàri, fonamental, que es pugui conciliar la feina amb la vida familiar/amistats/lleure.
Per assolir més alts rendiments, les persones s’han de trobar a gust en el seu lloc de treball també, i això també vé donat per com viuen el dia a dia.
Si marxes de casa molt d’hora per anar a treballar, dines amb una hora i arribes al vespre/nit a casa. Dificilment pots fer algo lúdic/cultural sense sacrificar hores de son.
Salut!
Comentari per David — febrer 12, 2010 @ 13:13
Aquestes podrien ser plantejades com a mesures contra la crisi i així potser rebien una bona espenta i es començaven a aplicar aviat.
Comentari per Jose Martín — febrer 12, 2010 @ 15:43
Gràcies Roc, Rosanna, José, Marta., David i José Martín pels vostres comentaris. Vull expressar la meva satisfacció per la coincidència d’idees, algunes de les quals, d’altra banda, expressades des de l’experiència viscuda a fora de Catalunya o d’Espanya. Òbviament jo crec que la racionalitat d‘horaris ens permetria més productivitat, més temps per l’oci, el lleure i la cultura i també com s’apunta per reconciliar la vida laboral amb la familiar i per ocupar-nos més d’enfortir la institució familiar, que prou que ens cal com a societat.
Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 13, 2010 @ 18:56
Els treballadors de l’oci, el lleure, la cultura, la restauració i el comerç, també volem conciliar-nos.
Comentari per Ramón — febrer 14, 2010 @ 19:52
Gràcies Ramón pel comentari. Òbviament si els horaris fossin racionals també s’avançaria tot el que fa a les activitats que esmenteu en el comentari.
Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 15, 2010 @ 13:11