Els meus millors desitjos per al lehendakari Ardanza
L’exlehendakari Ardanza, a qui l’any 1999 Unió Democràtica de Catalunya va lliurar la medalla Carrasco i Formiguera, ha tingut un infart important.
Ardanza va ser un excel·lent lehendakari i va governar el País Basc amb encert, i va assolir quotes altíssimes d’autogovern, sense renunciar mai a res, fent del sentit comú i del diàleg divises principals de la seva actuació política. A més, amb els anys hem lligat una bona relació personal. Molts estius ha passat les seves vacances a Aiguablava i les dues famílies, la seva i la meva, també hem compartit moments entranyables en visita a Euskadi i a casa seva.
Per Ardanza i la seva família, a casa hi ha un afecte personal especial. Per això, desitjo de tot cor que es recuperi com més aviat millor de l’infart que ha patit. Sé que el camí que li queda fins a la recuperació definitiva no serà curt, però li desitjo, tant a ell com a la seva esposa Gloria i als seus fills, que tingui un final feliç per poder tornar-nos a retrobar i per renovar tots plegats, una vegada més, la nostra amistat.
2 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Bon dia,
Cada vegada que ensopego amb declaracions sobre l’incendi d’Horta provinents de l’àmbit polític vull tenir l’esperança de trobar-hi per fi un transfons de seny i coherència.
Em sap molt greu veure com s’està duent aquest fet molt dolorós, no només per a les famílies i els que un dia vam ser companys i amics dels qui ara serveixen com a argument de desgast de govern, sinó per aquells que ens considerem “afins” als ideals del que un dia va ser CiU.
Sr. Duran: el respecto i l’escolto per la imatge que sempre he tingut de vostè. Encara el considero un “senyor” dins d’aquesta situació de mediocritat política que sembla que no tingui aturador. Però em dol llegir la seva opinió sobre l’accident d’aquest darrer juliol (tot just set mesos, molt poc temps per refer-se’n per aquells que podem tenir-ne una opinió, com a mínim amb fonaments tècnics).
No li vull fer perdre temps. Ja vaig escriure’n la meva opinió a “idees pel canvi” de la pàgina de CiU, que va ser cordialment contestada de buidor pel Sr. Jordi Moreso. En aquella correspondència electrònica, els animava a canviar de manera de fer, a tornar a ser “senyors”; no volia creure que “els meus” entressin en el joc d’aquells que, per aquelles paradoxes de la democràcia, poden presentar-se com a representants de tots els catalans i, el que és pitjor, gestionar-ne el país.
Res, plego. Senzillament recordar-li que no crec que tot s’hi valgui en política. Crec que encara quedem al país gent de seny que necessitem un altre tipus d’actitud política per tornar a recuperar l’esperit de país. Necessitem opcions valentes, clares i de lideratge decidit.
Salut i endavant. Confio en la seva professionalitat i amb la seva il·lusió infantil (crec que mai l’hauríem de perdre) per tirar el nostre país endavant. Me’n vaig a passejar amb els nanos, que fa estona que m’apreten.
Comentari per Albert Alemany i Capella — març 6, 2010 @ 10:38
Gràcies Albert pel comentari i aprofita tan com puguis els teus fills que el temps passa volant. T’ho diu una persona que no ha sabut fer-ho prou bé en aquest sentit.
Estic d’acord també amb que no tot s’hi val i per això sempre procuro allunyar-me de l’aprofitament de fets com els que ens ocupa però l’únic que he volgut transmetre és que tot i que al principi era reticent a la creació de la comissió crec que les declaracions que s’han fet en seu parlamentària posen de relleu que hi ha una versió ben diferent de la que ha oficialitzat la Conselleria d’Interior. Dit això, he de confesar que no tinc coneixements tècnics sobre la qüestió i que per tant la meva voluntat no era tan opinar sobre el que succeï llavors sino sobre el que succeix ara en el debat polític sobre aquesta qüestió. I sobretot quedi molt clar que no tinc cap pretensió de fer-ne cap ús partidari. Crec que no en sabria.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 7, 2010 @ 20:32