Benvinguda, Alícia!
Ahir va arribar a la ciutat de Barcelona Alícia Gámez després de tres mesos de segrest per part d’Al Qaida del Magrib. No et conec personalment i tampoc no conec els teus companys Albert i Roque, que encara estan segrestats, però em va causar una gran alegria saber que el teu procés d’alliberament estava en marxa i que al cap d’unes hores arribaries a la teva ciutat.
No m’importa com ho ha aconseguit el govern espanyol, què han hagut de fer els nostres serveis d’intel·ligència, si han pagat o no pel teu rescat i tampoc quins països s’han portat bé i quins –per cert algun veí del nord-, malament. Només m’importa saber que estàs lliure i felicito el govern per la responsabilitat que ha tingut.
Ara, com tu ,només desitjo que els teus companys Albert i Roque siguin alliberats com més aviat millor perquè la felicitat sigui completa. Sé que, si Déu vol, això arribarà, que està ben encaminat, tot i la seva complexitat, i que la discreció ha de ser la divisa que ajudi al seu alliberament. Espero, però, que sigui ben aviat.
3 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Hola a tots!
També content amb la notícia, i espero que -tan aviat com es pugui- siguin alliberats els altres dos.
Dit això, manifestar la meva rotunda repulsa a les formes en que es porten a terme els ajuts a països necessitats. M’explico: les extraordinàries despeses de distribució que aquest tipus d’accions comporten, la ostentació dels vehicles de la caravana, fa pensar més en aventures personals i viatges de “qué buenos somos” i de propaganda que en una veritable ajuda a les necessitats. De cada 6 € que es destinen a aquest tipus d’accions, 5€ són costos. Només un 13% dels imports arriba a destí. En aquest cas, per exemple, el transport amb helicòpter hagués estat molt més eficaç i molt més econòmic. Però, és clar, anar d’aventura -de turisme de pobresa-, a despesa, s’ha de fer des d’una agència de viatges, i no pagant l’administració de torn: és pura propaganda que no resol res: només provoca les ires dels que viuen en zones pobres. I aleshores passen coses que ningú desitja… L’únic que desitgem ara és la tornada dels qui encara estan allà.
Comentari per Lluís (Girona) — març 11, 2010 @ 18:05
He vist en algún diari el xoc de palmells que tens amb en Moratinos. Celebro l’èxit i la companyoria amb esperit “olímpic” que des la rivalitat ens fa superar-nos per assolir objectius comuns. En aquest cas la lliberació de l’Alícia.
Comentari per Observador — març 12, 2010 @ 14:25
Gràcies Lluís i Observador pels comentaris. De fet, els vaig contestar divendres de la setmana passada, però no sé per quins problemes de la tècnica no veig a la meva pantalla les respostes.
El més important de tot és l’alliberament i jo, al menys, no estic en condicions de debatre sobre les aportacions precises que fa en Lluís en el seu comentari, prou interessants, com acostuma a fer.
Respecte a la nota d’Observador, és veritat. Aquella foto és a les 9 del matí, i és quan en Moratinos m’explica l’alliberament dels segrestats, i ell posa el palmell i jo hi afegeixo el meu. És una prova manifesta de la meva alegria en saber la notícia.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 15, 2010 @ 10:34