La veu del carrer
Cada dia, al marge dels comentaris que es pengen en aquest blog per part de diverses persones, rebo correus eletrònics o trucades telefòniques a la seu de Convergència i Unió o a la d’Unió Democràtica sobre problemes reals de gent del carrer o per donar-me la seva opinió sobre qüestions diverses.
Avui ha trucat, precisament, un petit empresari del sector de maquinària agrícola que, m’havia saludat a les fires de Tremp i Mollerussa i que s’ha decidit -tant de bo que hi hagués més gent que ho fes- a trucar-me per parlar sobre com veuen les coses. Era, doncs, la veu d’un autònom que em posava de relleu, al mateix temps que la confiança en la meva persona -és d’agrair-, la situació econòmica tal com ell la veu.
La primera pregunta que li he fet és quin era el seu problema com a empresari. M’esperava, i fins i tot li he apuntat, que em digués la manca de crèdit, és a dir, la finançament. No ha estat així. M’ha parlat de la falta de confiança en tots nosaltres, que provoca que la gent no gasti i estalvïi a la llibreta o guardi els diners sota la rajola. M’ha vingut a dir que hem de tornar a començar de nou i que hem d’engreixar la roda.
També m’ha parlat dels aturats i de com una part fan feines des de l’economia submergida amb competència deslleial als qui paguen impostos. M’ha fet referència a un cas concret que necessitava una administrativa i que li ha ofert la feina, però que mentre li duri el subsidi prefereix no treballar que guanyar uns euros més treballant. En el decurs de la conversa ha sortit també el que ara caldrà gastar per netejar boscos i com haurem de pagar subvencions per netejar-los i, alhora, més subvencions pels que no tenint feina continuaran sense fer res. Ell proposava que una part dels aturats, aquells que la seva feina fos més propera a la de treballar a l’exterior, la poguessin fer o, en qualsevol cas, de la necessitat de lligar el subsidi d’atur a l’activitat, i no a la passivitat, com ara.
Tot plegat, una conversa molt interessant que crec que reflecteix àmpliament la veu del carrer. No us ho sembla?
17 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Benvolgut Sr. Duran, continuant amb les reflexions del seu interlocutor, i després d’haver viscut uns anys a Bèlgica, allí els aturats de llarga durada estan obligats a prestar serveis a la comunitat, vinculant, com bé diu, el subsidi d’atur a l’activitat, enlloc de a la passivitat. Jo mateixa conec el cas d’una persona que no és que no treballi, sino que accepta treballar cobrant en B mentre li duri el subsidi d’atur. És una idiotesa, amb perdó, perquè el dia que la vulguin acomiadar, haurà perdut el dret a subsidi i no tindrà cap mena de cobertura, però mentrestant ha estat rebent diners públics i ocupant a preu de sota mercat una plaça de lloc de treball. I malgrat que la crisi és molt dura i molta gent no ho està passant bé, això que li explicava aquest empresari, o el que li dic jo ara, també està passant i caldrà començar a dir-ho en veu alta.
Comentari per Mireia — març 16, 2010 @ 22:40
Gràcies Mireia, és veritat està passant i ja has vist que per això ho publico perquè se sapiga.
Comentari per Josep Duran i Lleida — març 17, 2010 @ 0:19
La crisi està essent molt dura, i certament cal ser molt prudent a l’hora d’opinar i generalitzar. Personalment penso que tenim una gran crisi de valors. Cal recuperar la confiança, especialment la de creure en les persones. Cal tornar a aprendre que no estem sols, que som part d’una societat i que cal viure-la amb responsabilitat i cohesió. Cal també recuperar un pel la cultura de l’esforç i voler ser competitius. Ser competitiu no tan sols és bo sinó que és necessari . Cal ser competitiu encara que només sigui per ser socialment responsable.
Comentari per Quim — març 17, 2010 @ 0:34
Gràcies Quim pel comentari. Aquest mati acabo de fer una conferència a Madrid on he insistit molt en la crisi de valors que hi ha darrera la crisi económica i financera i el futur no serà futur sinò recuperem i conreuem valors bàsics com el de la llibertat però amb responsabilitat, el de ser en lloc de tenir, el de l’esforç…
Comentari per Josep Duran i Lleida — març 18, 2010 @ 12:05
Totalment d’acord.
Qui ho organitzarà, i quants cursos de formació en prevenció de riscos laborals tenim ja en marxa, abans de sortir a bosc amb les moto-serres?.
Crec que es prepara poca gent. Ja fa temps que en parles de possibilitar l’assistència domiciliaria i l’acompanyament a persones dependents i grans per part del colectiu d’aturats. Poden ser 3 o 4 hores de treball, i la resta per encercar feina i/o preparar-se.
Comentari per J. Maria — març 18, 2010 @ 17:13
Gràcies J. Maria pel comentari però lamentablement aquí ningú fa res, es predica com a gran política social pagar el subsidi però es pensa molt poc en evitar l’atur i en adaptar als aturats per fer una altra feina.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 19, 2010 @ 10:36
En el dia del pare i sant Josep.
Que tinguis un feliç dia doblement cel.lebrat!.
Comentari per Erasme — març 19, 2010 @ 16:44
Senyor Josep.
Tingui un feliç dia de sant , pare. y molte salud.
José M. Villacampa
Comentari per José M. Villacampa — març 20, 2010 @ 11:17
Senyor Durán:
Que pasa amb les normes que sont aprovat al Congress par l’oposicio, quand seran efectives, per que aproven moltes pero yo no veix que siguin efectives y surtin algun efecte. par excample la aprovacio dels cargues de reduir el 25% que a passat? yo crec que el govern no mes fa allo que el govern creu i no accepte las aprovacions dels otres
Vostes estan d’accord amb moltes y an pactat otres pero no veix que siguin efectiues. Que pasa Sr. Durán?
Gràcies
José M. Villacampa
Comentari per José M. Villacampa — març 20, 2010 @ 11:23
Senyor Durán.
Qué pasa amb el commerce Asiatic? Podem continuar anxi? i que pasa amb el fraude fiscal Asiatic?
Es acceptable el importar cuansevol cosa de China, siguin aliments, calçat, prendes etc. etc. tot de un valor minimim. Pudem soportar el deficit tremendo de 20.000 millons de dolars sin contrapartides concretes?
José M. Villacampa
Comentari per José M. Villacampa — març 20, 2010 @ 11:27
Gràcies Erasme i Josep M Villacampa pels comentaris i per les felicitacions amb motiu de Sant Josep.
Al Congrés de vegades s’aproven mocions o proposicions de Llei a partir de les qual s’insta al govern a que faci una determinada acció però molt sovint el govern s’ho pasa pel forro, si em permeteu l’expressió. Sempre acostumo a dir als meus companys que siguin molt prudents a l’hora d’explicar aquestes iniciatives quan són aprovades perquè generen unes legítimes aspiracions i expectatives al públic en general o a un sector en particular i després el govern ho frustra.
Respecte al comerç d’ençà que Xina a entrat a la OMC hem de competir amb ells i aquest és el gran repte de futur no solament per Espanya o per Catalunya sinò per Europa. Podem fer-ho. Hi ha gent que ho fa inclús en un sector tant aventatjós per a la Xina com el textil. Hem d’afegir-hi diseny, hem d’anar també a produir a Xina (hi ha gent que ja ho fa). El mòn serà molt diferent en el futur i l’evolució que marca l’actual situació de la competència asiatica es imparable, perquè el futur, ens agradi o no, és d’ells.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 21, 2010 @ 15:07
Benvolgut Josep,
Amb una mica de retard, però FELICITATS per el dia del teu sant.
Des d’aquí, ja que creiem que és el blog més adequat “La veu del carrer”, donem ple suport a en Ramon Espadaler.
Salutacions.
Comentari per Sandra — març 21, 2010 @ 22:43
Moltes gràcies pel teu comentari, Sandra, per les felicitacions pel dia del meu Sant, i tot i que crec que l’Espadaler mereix el vostre suport, però sincerament no conec que tingui cap problema personal ni polític. Me n’assabentaré.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 23, 2010 @ 11:21
Senyor Duran nunca he sido independentista ni siquiera soy catalan pero creo sinceramente que hoy en dia si alguien puede hacer algo por nuestra Catalunya es usted.
Un saludo Pablo.
Comentari per pablo — març 27, 2010 @ 6:08
Pablo, muchas gracias por el amable comentario. Intentaré aportar al menos mi grano de arena.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 30, 2010 @ 17:46
Benvolgut senyor Duran:
Vaig llegir un dia que vostè demanava suprimir tràmits administratius per a les empreses, especialment per a les petites, mentre que el govern defensa simplificar-los. Vostè té raó, el govern no. Podríem veure molts exemples, però seria inacabable. Tenim un problema de pais (tant a Espanya com a Catalunya), amb un ordenament legal (responsabilitat 100 % dels diputats) i reglamentari (responsabilitat a parts iguals entre càrrecs polítics i als càrrecs tècnics de l’administració). Tenim massa lleis, massa reglaments i fer qualsevol cosa (per exemple, establir una empresa) és massa complicat. I a més a més sabent que hi ha gent al govern i a l’administració que només es dedica a això, a reglamentar. Si, senyor Duran, si, simplifiquin, i per a cada nova llei, suprimeixin-ne dues o tres, si vos plau. Serà el primer pas per a facilitar les coses, i per a reduïr el treball de l’administració pública (perquè s’ha de fer feina, i no treballar).
Cordialment,
Roger Cuadras
Comentari per Roger Cuadras — abril 5, 2010 @ 19:29
Gràcies, Roger, pel comentari. No puc res més que donar-vos la raó. Legislem massa i, a més, he de confessar que cada cop, pitjor.
Comentari per Josep Duran Lleida — abril 7, 2010 @ 20:45