La pesca de la tonyina vermella a l’Ametlla de Mar
Sempre que em pregunten que és el que més em satisfà de la meva vida política responc que escoltar la gent i, sobretot, ser útil en la mesura que la meva acció pugui resoldre algun problema d’una persona o d’un col·lectiu. Ahir al vespre vaig rebre al meu despatx una representació de pescadors de l’Ametlla de Mar. Estaven preocupats, -hi tenien motius- perquè el govern de la Generalitat els té desemparats davant la lluita d’interessos que hi ha en el sector de pesca de la tonyina vermella on els andalusos, amb la força del PSOE d’aquesta comunitat, s’havien mogut prou bé a favor dels seus interessos i de la seva manera de pescar la tonyina que res té a veure amb la que practiquen els pescadors de l’Ametlla i, com a conseqüència, la posició andalusa perjudicava la catalana.
Com a grup parlamentari ja havíem presentat un parell d’iniciatives al Congrés: una proposició no de llei i una pregunta del nostre diputat per Tarragona, Jordi Jané. A l’Ametlla de Mar la pesca de tonyina vermella es fa mitjançant la modalitat de cèrcol, que és la que científicament s’ha demostrat que és mes sostenible. Aquesta activitat concentra el 20% dels llocs de treball de tot el sector extractor pesquer de Catalunya. En aquesta activitat està el futur de moltes famílies d’un sector que demanaven que se’ls defenses. Ahir mateix a Doha, la capital de Qatar, es reunia la comissió per a la conservació de la tonyina atlàntica i la decisió que s’hi va prendre era fonamental per garantir la continuïtat de l’activitat dels pescadors de l’Ametlla de Mar, que exporten bàsicament el seu producte al Japó.
Un contacte amb la ministra responsable, Elena Espinosa, va permetre conèixer el resultat positiu de la reunió de Doha i el seu compromís per la defensa del sector pesquer que utilitza la modalitat de cèrcol, que no és la que empra Andalusia i el País Basc. Compartir la satisfacció d’aquestes persones davant les nostres gestions va ser el moment més feliç del nou dia tot i que ja l’havia començat de manera exitosa amb una conferència a Madrid. Però són coses molt diferents: una cosa és parlar i proposar i l’altra ajudar a resoldre problemes concrets. Totes dues s’han de fer a la política, però la que realment em dona satisfacció com ja he dit abans, és la de resoldre, o ajudar a fer-ho, els problemes de la gent.
12 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Lo siento pero en este tema discrepo totalmente.
Es evidente que la gente tiene derecho a ganarse la vida, como decían hace poco los representantes de los toreros, pero al igual que en ese tema hay cosas que se pueden hacer y cosas que no deben hacerse.
El atún rojo está casi extinguido, no es broma no, las cifras que se manejan sobre cantidades de población están llenas de errores desde hace años y eso se sabe, y no sólo es el atún, hace años se propuso en el parlamento europeo la reducción drastica de la pesca y no sólo no se acepto a esos niveles sino que ni siquiera se cumplen.
Llegará un día, probablemente demasiado pronto, en que todos estos pescadores que ahora ven peligrar su modo de vida (y son gente honrada, eso no lo pone en duda nadie) no tengan directamente MODO DE VIDA, porqué no quedarán pescados.
Ha pasado en otros paises, como en Canada, dónde algunas de sus costas se han “esterilizado” de otras especies.
En fin… los “intereses” de mucha gente están en juego, pero nadie piensa en los intereses del futuro.
Comentari per Manuel — març 19, 2010 @ 11:57
Apreciat Josep, m’agradaria fer-li una pregunta no relacionada amb el tema d’aquest post, però que sens dubte em sembla fonamental realitzar-la.
Què en pensa vostè de la Llei aprovada avui pel congrés “Ley de economía sostenible”, on en una deposició final permetrà el tancament de webs de forma totalment aleatoria i a plaer del ministeri?
No és això un atemptat a la llibertat d’expressió dels internautes? Estem en un democràcia o hauriem de pensar en un canvi de nomenclatura?
Seria interessant per molts internautes saber l’opinió de polítics com vostè, que viuen el dia a dia del congrés.
Comentari per David — març 19, 2010 @ 18:10
La crisi econòmica i de valors fan del tot imprescindible que els nostres representants polítics actuals canviin la forma de fer política. Ha de sortir una nova generació de politics que estiguin de veritat al servei de tots. De com hauran d’actuar i de pensar els nous polítics, vostè senyor Duran és l’exemple millor i més clar de polític del futur.
Comentari per Enric — març 20, 2010 @ 9:08
Gràcies Manuel,David i Enric pels comentaris. Acepto, claro está, la discrepancia, Manuel, pero hay otras especies en mayor peligro de extinción que el atún rojo. Conozco la decisión del Parlamento Europeo pero no la comparto y precisamente en Doha se votó teniendo en cuenta el peligro o no de la especie. Además dentro de España se pretendía salvar los sistemas de pesca andaluz y vasco y castigar al que utilizan los pescadores catalanes y eso no se aguanta ni puede permitirse.
En relación a la Ley de Economía sostenible y sobre el punto de protección del autor hay que buscar un equilibrio entre los derechos del internauta y los de los autores y editores de productos culturales. Desde luego no soy partidario de la piratería porque al final nos llevará a la desaparición de los autores culturales. Todo el mundo de internet requiere una compleja reflexión que espero podamos tener a raiz de ese proyecto de Ley aunque no necesariamente acabe como el gobierno pretende.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 21, 2010 @ 13:34
Apreciat Sr. Duran i Lleida,
No puc més que expressar la meva decepció per aquest article, més venint d’una persona com vostè a la que considero de les més serioses en la política d’aquest país. Però igual que ‘en política NO todo vale’ en temes d’economia tampoc i es per això que discrepo totalment de la seva opinió i m’afegeixo a l’opinió d’en David.
Por cierto, paso al castellano por David.
La cuestión es que la situación del atún rojo es extremadamente, y remarco; extremadamente crítica. Y esto lo digo como presidente de la asociación Ocean Sentry, registrada en Cataluña y que tiene como objetivo la defensa de los océanos, con conocimiento de causa.
En su escrito, dice que la pesca de cerco del atún rojo es sostenible (o al menos la mas sostenible). Eso es cierto si la comparamos con el arrastre o el palangre. Pero este hecho no la convierte en sostenible. Sabe que se hace con el atún una vez capturado con cerco?
- El atún se mete en jaulas que son remolcadas hasta las granjas. Este proceso genera un altísimo consumo de combustible poco sostenible.
- Una vez en las granjas de engorde (que se hacen pasar por piscifactorías, cuando no lo son ya que no se cría el pescado sino que se engorda) el atún se ceba para que alcanza el peso deseado para ser vendido a Japón. Y, ¿sabe con que se alimenta? ¡Pues con pescado! Como por ejemplo caballa o sardina y ¿sabe cómo se pescan las ingentes cantidades de pescado para engordar al atún? Pues con artes nada sostenibles como el arrastre. ¡He aquí el engaño de la sostenibilidad de las granjas de engorde de atún!
Por supuesto hay muchos otros argumentos contra la supuesta sostenibilidad del negocio del atún, como el uso de avionetas para localizar los bancos, lo cual provoca que no se salve un solo atún y acentúa todavía mas el acoso a esta especie (si, el uso de avionetas es ilegal, pero le aseguro que las usan) o el uso de antibióticos, entre otros muchos.
Comentari per Ramon — maig 4, 2010 @ 20:34
Gràcies pel teu comentari, Ramon. Valoro molt positivament la gent que com tu expressa la seva opinió en desacord amb la d’altres, la meva en aquest cas. És mitjançant el contrast de diferents opinions que es pot arribar a una major comprensió de tots els problemes. El que sí és del tot necessari, tant en política com en la vida mateixa, és argumentar amb fets objectius u objectivables i, en tot cas, és necessari fugir d’acusacions sobre les que no es tinguin proves.
En relació a la situació de la tonyina vermella, tu m’informes en nom d’una associació que no tinc el gust de conèixer. Hi ha moltes opinions sobre l’estat de la tonyina vermella. I són això, opinions. Si ens cenyim als fets objectius són:
El comitè científic d’ICCAT (organisme internacional que vetlla per la conservació de la tonyina vermella), indica clarament en el seu informe de 2009 que són sostenibles captures de fins a 15.000 tones. I més màximes captures autoritzades estan actualment en 13.500. Sostenibles doncs. Per tant, qualsevol captura efectuada dins d’aquestes quantitats, la faci qui la faci, és sostenible.
En la reunió de CITES, per una important majoria, les parts contractants van decidir que la tonyina vermella no està en perill d’extinció. Hem de respectar, doncs, aquesta realitat.
Si jo he indicat que l’art del cèrcol és el més sostenible, ho indico tenint en compte que aquesta modalitat de pesca, a diferència d’altres, no captura juvenils, i permet la reproducció de tots els exemplars l’any de la seva captura. A més, la seva captura no implica captures accessòries ni accidentals. Aquests fets són objectius, contrastats i contrastables, i que jo considero suficients per a fonamentar el meu posicionament respecte a aquesta activitat.
Sobre els teus comentaris: Un altíssim consum de combustible. Crec que seria més correcte definir altíssim, i posar-ho en comparació amb altres activitats, tant de pesca com industrials, de transport… Simplement per analitzar la magnitud de la tragèdia, en termes comparatius.
Sobre l’alimentació amb peix. Tampoc entenc el problema, doncs es tracta d’un aliment totalment natural. La tonyina en estat salvatge s’alimenta de peix, i ho segueix fent els mesos que està en captivitat. Que aquests verats i sardines estiguin pescats amb pesca d’arrossegament…, doncs dependrà dels fons marins sobre els que es practiqui aquesta pesca d’arrossegament, atès que sobre fons rocosos sí que es poden produir greus danys al fons, però en fons sorrencs, no es pot dir el mateix.
Que es vengui al Japó. Per a mi, és indiferent, el que és realment important és que els pescadors intentin buscar i aconseguir el major valor afegit per als seus productes. D’aquesta forma seran sostenibles econòmicament i no necessitaran subvencions i ajuts econòmics per part de l’estat, que al final acabem pagant tots. És per això que el que uns pescadors hagin ideat una forma de descentralitzar l’oferta del seu producte, comercialitzant en 12 mesos el que abans havien de comercialitzar en 1 mes, buscant un major valor afegit al seu producte, i generant més llocs de treball estables, amb les mateixes unitats extractives, em sembla una activitat, no solament legítima, sinó un model a seguir en la gestió de la pesca.
No existeix cap ús d’antibiòtics.
Haig d’indicar-te, per últim, que l’ús d’avionetes està prohibit, i que qualsevol coneixement de la seva utilització per a la pesca pot i ha de ser comunicada a les autoritats per a que incoïn l’oportú expedient sancionador. Però no és correcte llançar acusacions generalitzades sense fonament. Els vaixells tenen assignada una quota individual, i utilitzen els mitjans que tenen disponibles per a pescar-la, per a ser eficients.
Això de que no es salva ni una sola tonyina, assetjament de l’espècie, ingents quantitats de peix, altíssim consum de combustible, engany de la sostenibilitat… em semblen expressions poc objectives, que sens dubte dificulten la bona comprensió dels termes, i en moltes opinions confonen a l’opinió pública, de vegades intencionadament. Per això, tampoc puc acceptar-les i estar d’acord amb les teves posicions, tot i així celebrant aquest intercanvi d’informació.
Comentari per Josep Duran Lleida — maig 10, 2010 @ 8:17
Apreciat Sr. Duran i Lleida,
Gracies per la seva resposta, igualment aprecio la seva disposició al debat com a un fet positiu i enriquidor. Desgraciadament no puc estar d’acord amb els seus arguments.
Vostè qualifica els meus comentaris com a no objectius a l’hora que dona les seves dades com a objectives sense cap més explicació que el suposat criteri científic, o ni tan sols això, quan les meves dades estan igualment avalades per aquest criteri. Lamentablement no tinc espai per adjuntar totes les dades que vostè valora però li asseguro que les tenim y son ben objectives.
-Que no es salva ni una sola tonyina potser una hipèrbole, però que se’n salven ben poques es una realitat.
- Que l’espècie està assetjada; a que es deu que es debatis la seva protecció a la CITES? Suposo que entendrà que si es va debatre, es per que hi ha molts països que pensen que sí hi està. Començant per Mònaco que es qui va fer la proposta. Suposo que el Princep de Mònaco pensarà que les seves dades no son objectives y que es mouen potser per interessos econòmics (no personals, per suposat)
- Altíssim consum de combustible, òbviament comparat amb un avió no ho es tant. Però em referia a que sense subvencions europees, no seria viable la flota espanyola. (Li recomano la lectura de la proposta de reforma pesquera europea, a la que Ocean Sentry va col•laborar en el procés d’aportacions públiques)
Per no allargar molt més el tema li diré sobre les seves afirmacions:
- El resultat de la CITES (com bé sabrà) no es més que un acord polític en el que Japó ha pressionat sobre la tonyina com a mesura proteccionista d’altres mercats. La tonyina vermella no es la primera ni la última espècie que extingeixen per cobrir la demanda de sushi. Pensar que la decisió es per motius científics, no es molt realista, venint d’un experimentat polític com vostè que sap els interessos generals que es mouen en aquestes reunions.
- Sobre l’arrossegament, no només es tracta de la degradació del fons marí, inclòs el sorrenc en el que habiten milers d’espècies no objectiu. També es tracta que un 90% de cada captura es tira al mar de nou, al no ser pesca objectiu. I aquestes captures ja son mortes (te extensa documentació sobre això en centenars de mitjans internacionals com el NYT, WST, The Economist, The Hufftington Post, etc.)
En definitiva, crec que vostè defensa a les persones y el interessos econòmics i jo defenso a les persones y la convivència amb la resta d’animals del planeta. Es poden fer polítiques econòmiques molt fortes sense degradar els recursos y el medi ambient, no es incompatible, ni resta vots.
Gracies de nou per la seva resposta y la seva disposició al debat.
Ramon Cardeña
Comentari per Ramon Cardeña — maig 11, 2010 @ 8:17
T’agraeixo un cop més el teu comentari, Ramon, i perdona que no t’hagi contestat abans, però no l’havia vist, en tant i en quant el post de la tonyina vermella està fora de la pantalla actual del bloc.
També agraeixo, com no pot ser d’altra manera, que manifestis el teu punt de vista, que jo he de respectar, alhora que demanar respecte també pel meu.
Els comentaris, tant teus com meus, són sempre subjectius, del que es tracta es que estiguin fonamentats en fets objectius, per a que el debat sigui constructiu. Conseqüentment al que penso i dic, ja vaig apuntar unes determinades xifres, també unes situacions normatives i legals molt concretes i contrastables, que per a mi evidencien una base suficient per a defensar el que penso. És una forma de predicar amb l’exemple, que continuaré duent a terme.
Quant parleu de que es salven “ben poques” tonyines, us he de preguntar: quantes? Ho sabeu? Doncs hi ha un document científic presentat al Comité Científic de l’ICCAT (és la màxima autoritat mundial científica en tonyina roja- com ja deveu saber) amb nº de registre SCRS/2009/167, (fet objectiu i objectivable) que informa que d’ençà de l’any 2007, i per l’aplicació del Pla de Recuperació s’estan deixant de pescar cada any almenys 840.000 tonyines cada any. No entraré a discutir si són poques o moltes, són 840.000, i d’ençà del 2007, almenys sumen 2.560.000 tonyines, que s’han deixat de pescar. No conec cap altre document que tingui unes dades tan concretes com aquestes sobre el tema, però si en coneixeu algun, no dubteu a comunicar-m’ho.
Quant parleu de Cites i Mònaco, el primer que em plantejo és si aquest país (que no té ni ha tingut cap interès en la pesca de la tonyina vermella, ni ha volgut mai participar en la seva gestió i conservació, allà on s’ha estat realitzant: ICCAT- fet objectiu: No n’es membre) és un model de sostenibilitat, i de convivència entre les persones i la resta dels animals del planeta (com bé dieu), i un model de responsabilitat social, y de transparència econòmica. Jo diria que hi podria haver candidats millors. Per a mi és molt important la coherència, i no només cal saber què es diu, sinó qui ho diu.
Els motius de la no inclusió a Cites poden ser molts i molt complexes. En tot cas, el fet és que una àmplia majoria va decidir el que va decidir, i els seus motius devien tenir. Manifestar que l’únic motiu es l’interès econòmic a curt termini, em sembla que és simplificar en excés la qüestió, amb una acusació que considero poc acceptable. No sé si ajuda a explicar-ho que hi poden haver altres motius (que ja he reconegut que són interpretacions), però a banda dels que n’hi pugui haver de científics, n’hi ha un que em sembla oportú plantejar. Resulta que CITES és una organització que va ser creada (sense que estigui escrit enlloc) per a la protecció d’espècies vives, no comercials. Paral·lelament s’han constituït altres organitzacions, del mateix rang que, com ICCAT, tenen com a objectiu la conservació d’espècies comercials. És aquest un dels arguments, jo crec, que principalment van pesar i motivar la decisió final, concloent que les espècies comercials han de ser gestionades per les Organitzacions Regionals de Pesca, i CITES s’ha d’encarregar d’espècies no comercials, criteri que comparteixo plenament.
Quan em parleu de altíssim consum de combustible, i de les subvencions, no tinc, com ja us vaig dir, massa informació que contrastar. Tot i així us diré que la flota catalana rep uns subvencions en matèria de pesca, unes quantes vegades inferiors a les d’altres flotes d’Espanya. No tinc les xifres exactes però poden suposar més de 3 vegades (300%).
Certament, Ramon, potser com tu, jo intento ser realista. No puc creure que tots els pescadors i comercialitzadors del món són uns estúpids que prefereixen un rendiment limitat a curt termini, en lloc d’un rendiment menor, però a més llarg termini. I no ho puc creure perquè, senyor meu, jo en conec aquí a Catalunya, de primera mà, bons exemples, que lluny de ser estúpids, estan desenvolupant una activitat moderna, transparent, sostenible i de futur, ben digna de defensa i de reconeixement, i que de ben segur necessita i ha de contribuir a la sostenibilitat de la tonyina vermella.
Amb aquesta coherència, no podré mai defensar una pesca que, segons dieu, i que jo no conec, llença el 90 % de les captures al mar. I és per aquest motiu que defenso el que defenso, perquè aquesta modalitat d’encerclament no llença res mort al mar, i per això la considero sostenible. També us he de dir que la informació que surt als mitjans, i en tinc bona experiència, no sempre diu tota la veritat. Preferiria referències a documents científics, de científics independents, si n’existeixen.
Certament, jo defenso a les persones i als interessos econòmics, però suposar que això ha d’anar en contra del medi ambient, no em sembla gens acceptable. De fet ho rebutjo totalment.
Gràcies de nou per la teva opinió.
Comentari per Josep Duran Lleida — maig 14, 2010 @ 7:16
este , pescaderia es una locura …. antes los pescadores pescar por sus familias .. y para vender a mercado .. ahora el bleu fin tuna estas en peligro como mucho species mas …..y la politico llavar los manos en inocentia , y piensar solo en economia ……. sin pesces en el mar , pan
oy manana hambre …. un politico de 4 anos no piensar en el futuro solo en la bolsa ….. y sin naturaleza y sin leyes el dinero tampoco sirve …. ,
el quotum de pescar en catalonia es una locura …. mira en los barcos .. quanto pecses tirando en el mar .. muerto y mira tambien en las pescaderias el tamano …. de los pulpos,
calemares …., etc etc … no senor primero investigar y despues hablar .. y sin dinero abajo la mesa de los gigantes fabricas ….. requerdas …. ron ten brink lloret de mar
Comentari per ron ten brink — maig 19, 2010 @ 15:23
Gràcies pel comentari ron ten brink i per l’esforç d’utilitzar la nostra llengua. Sobre el fons de la questió crec que ja he deixat ben clara la meva posició sobre la tonyna bermella expresant respecte per qui no pensi igual.
Comentari per Josep Duran i Lleida — maig 19, 2010 @ 18:21
Apreciat Sr. Duran i Lleida,
Disculpi que torni sobre aquest tema que, com vosté deia a l’últim comentari, semblava tancat. Pero resulta que finalment la Comissió Europea s’acaba de posicionar sobre el tema i es per això que no puc evitar d’afegir aquest darrer comentari.
A partir d’avui a les 00:00 la Comissió Europea tanca la pesca de la tonyina vermella amb la modalitat de cèrcol en aigües del Mediterrani y Atlantic Occidental. És a dir, sembla que els arguments de la meva associació i els nostres assesors científics no estaven tan equivocats.
La única decepció dintre de l’alegria que ens provoca aquesta noticia, es que tornar a llegir els seus arguments, que evidentment, no estaven fonamentats en una realitat sino en l’interès de grups empresarial com es el Grup Balfegó, entre d’altres sense tenir en compte la possible extinció d’una especie essencial per als nostres oceans.
Adjunto la noticia i l’enllaç:
“Bluefin tuna: Commission closes the purse seine fishery
Maria Damanaki, European Commissioner for Maritime Affairs and Fisheries decided to close the bluefin tuna fishery to purse seiners in the Mediterranean and Eastern Atlantic, due to the exhaustion of the quotas allocated to them. France, Greece and Spain have been informed of this decision which will become effective as of midnight tonight, or earlier if the Member States concerned have in the meantime decided to close the fisheries for all vesselsstill today. The closure of the purse seine fishery is necessary to protect the fragile stock of bluefin tuna and to ensure its recovery as envisaged by the recovery plan of the International Commission for the Conservation of Atlantic Tuna (ICCAT). The Commission has declared a zero tolerance approach towards overfishing and will take all necessary measures to ensure full compliance across the board.”
http://europa.eu/rapid/showInformation.do?pageName=middayExpress
Gràcies de nou per la seva atenció i quedem a la seva dispocició si dessitja més informació o assesorament sobre temes medioambientals referents als oceans.
Ramon Cardeña
President i Cofundador
Ocean Sentry
Comentari per Ramon — juny 9, 2010 @ 15:33
Gràcies pel nou comentari, Ramon.
El document a què fas referència, el que diu, segons entenc, és que, atès que unes embarcacions de pesca han exhaurit les seves quotes, es formalitza el tancament de la seva pesqueria. Aquest és l’únic i normal motiu per tancar qualsevol pesqueria: haver exhaurit les captures que estan determinades com a sostenibles. La tonyina com qualsevol altra espècie és fràgil, i s’ha de vetllar per a que només es pesqui allò que està autoritzat.
És un acte de normalitat i d’evidència de control per part de l’Administració. El que no es diu és que les embarcacions que havien acabat la quota, ja estaven a port, quan es va decretar el tancament.
Tampoc no acabo d’entendre les teves conclusions, i crec que aquests fets no reforcen el teu punt de vista, com tampoc el meu. Diria que és un fet innocu.
En tot cas, vull comunicar-te que em sembla molt bé que s’hagin aconseguit realitzar les captures de les quantitats indicades com sostenibles per la màxima autoritat científica mundial sobre la tonyina roja (El Comitè Científic de ICCAT). Donat que també és un acte de normalitat i que indiscutiblement evidencia l’existència de tonyina al mar.
L’únic excepcional és que hagin aconseguit les captures amb una setmana menys de temps. També és excepcional que a els almadraves de l’estret de Gibraltar, aquest any, hagin entrat el doble de tonyines que la captura mitjana dels darrers 10 anys (hauran d’alliberar vives més de mil tones de tonyina). I que moltes embarcacions de pesca de tonyina roja amb arts de palangre, presentin millores en les seves captures.
Tota aquesta informació, sens dubte, serà reportada al Comitè Científic per a la seva avaluació. En qualsevol cas, en perill d’extinció, sembla que no ben bé del tot.
En tot cas, ja se sap que cadascú té la seva opinió. El dubte que es presenta moltes vegades és si som capaços de matissar la nostra opinió a la vista de la realitat, o si per contra tendim a negar la realitat que no encaixa amb la nostra opinió.
Comentari per Josep Duran i Lleida — juny 18, 2010 @ 11:22