La substitució dels símbols
Avui quan he llegit el darrer numero de Catalunya Cristiana m’ha assemblat que l’article titulat la substitució dels símbols de Lluís Serra Llansana tenia interès per aquest blog en la mesura que jo n’he parlat més d’una vegada i que comparteixo el seu contingut i l’esperit de la seva reflexió. El cert és que molt sovint coincideixo, per no dir gairebé sempre amb la seva columna “Signes d’avui” a Catalunya Cristiana i avui em plau compartir-ho amb vosaltres. Tot seguit reprodueixo el seu article.
Tres mostres. Primer, durant un dinar, un dels comensals pregunta: “Us heu fixat que l’Ajuntament de Barcelona vol convertir la torre Agbar en el símbol publicitari per excel·lència de la ciutat i desplaçar així el temple de la Sagrada Família?”. Segon, en un despatx de l’administració pública hi havia penjat un crucifix. Qui el va ocupar el va despenjar de la paret perquè no corresponia en aquest lloc tenir símbols religiosos. Al cap de poc temps, hi havia un pòster esplèndid de Buda. En preguntar a l’inquilí del despatx va afirmar: “transmet molta pau”. Tercer, Barcelona Cultura publica un pòster, fet per l’alemanya Sonja Wimmer, en el qual hi diu: “La Laia ens convida a la festa” que va fer del 12 al 14 de febrer del 2010. La invitació de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, no pot ser més explícita: “Duran aquests dies màgics, tots els barcelonins i barcelonines homenatgem la valenta Laia, la nena que va rebel·lar per defensar els seus ideals. I per festejar-ho, hem preparat activitats per a tota la família”. Es refereix a santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. Els exemples es poden multiplicar, malgrat que personalment vull relativitzar-los i no sempre caldria exagerar-ne la importància. No obstant això, l’actitud de fons té gran transcendència, perquè es tracta de la substitució dels símbols.
Hi ha un pla estratègic per substituir els símbols, fonamentalment religiosos, per altres propostes? Entenc que es vulguin retirar els símbols franquistes, perquè van correspondre a una imposició fruit d’una dictadura i perquè els organismes democràtics de forma transparent així ho han establert. Tothom ho sap, malgrat que encara queden residus a la vista. Substitució que pot tenir el perill, si no es vigila d’eliminar de la història una pàgina dolorosa, amb el risc major de repetir-la pel fet d’ignorar-la.
Els símbols religiosos, en canvi, són el resultat de segles d’història. Gairebé mil anys abans que Catalunya fos una nació, el cristianisme havia arrelat al seu territori. Els primers escrits en aquesta llengua romànica corresponen a textos cristians. Les festes van ser reclams populars. Grècia ha evolucionar fins als temps moderns, però no ha volgut eliminar mai els herois mítics, que configuren la grandesa de la seva cultura. Resulta curiós que autors excel·lents que es consideren agnòstics en matèria de religions, com Joan F. Miras siguin grans defensors de la cultura cristiana. Els creients, sovint, estan acomplexats en aquest terreny.
El lema de les primers eleccions guanyades per Felipe González tenia ressonàncies d’Heràclit. Uns aposta pel canvi davant la permanència de Parmènides. Va guanyar el canvi i Alfonso Guerra, va proclamar el 1982: “el dia que marxem, Espanya ja no la coneixerà ni la mare que la va parir”. En gran part ha estat veritat, perquè darrere d’aquesta frase es va elaborar una estratègia. Calia canviar moltes coses, certament, però no llençar per la finestra el nen i l’aigua bruta de la palangana. En qualsevol canvi, cal preservar els valores reconeguts. Una substitució radical condueix al desarrelament i a l’empobriment. Aquest és el país que volem o és el que ens han muntat, de manera gairebé imperceptible? No és ètic eliminar la riquesa multisecular apel·lant a un passat immediat, que es rebutja perquè va ser una dictadura. N’hi h que continuen instal·lats en la primera part del segle XX, víctimes de la seva pròpia ideologia.
16 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Senyor Duran,
La ignorància és molt més que un buit a la memòria d’un poble. La ignorància, ja sigui per omissió deliberada o inadvertida, per desinformació o oblit, té les seves pròpies regles operatives. En aquest cas, volen barrejar religió amb aspectes de la historia que tot i haver tingut alguna relació circumstancial amb el cristianisme, ni molt menys constitueix una part intrínseca de la fe.
Que un nen o nena llegui la carta del senyor Hereu i desconeix-hi que la valenta Laia és Santa Eulàlia és una forma d’ignorància diferent a no saber, per exemple, la massa de la Terra. Gran part de l’esquerra abusa d’una lectura molt selectiva de la historia del segle XX per fer un discurs propagador d’ignorància com en aquest cas, o de por com en altres casos.
A una persona li pot agradar les seves forces armades, pot basar la seva vida en la fe cristiana, pot manifestar-se contra l’avortament i no per això hauria de ser relacionada amb esquemes de distincions simples que uneixen aquestes formes de llibertat amb feixismes. Fins que no aprenguem això, el discurs polític a Espanya no serà del tot lliure.
Salutacions,
F.
Comentari per Francesc — març 20, 2010 @ 10:22
Perfectament d’acord amb l’article. Al final hi penjaràn la mitja lluna i diràn que es una religió de pau com el Budisme. Relacionat amb les religions dintre de la política s’hauria de promocionar la Cristiana per efectes pràctics, electoralistes, europeus, de convivència i sobretot familiars. No cal que s’hi hagi de profunditzar (això es pels mistics) de cara a la galeria s’hauria de dir que la Cristiana es la que menys problemes porta i llestos. Ja em direu si algún dia es donen ajudes económiques per estimular a engendrar criatures quins s’emportaràn el pastís: els marroquins.
Comentari per Silveri Garrell — març 20, 2010 @ 11:55
El proyecto de eliminar los símbolos religiosos de los centros escolares donde aún todavía permanecen reproduce el elemento humano en toda su extensión.
Podemos buscar y desarrollar multitud de argumentos que justifiquen la medida desde cualquier punto de vista político, incluso social. Además, da la casualidad que, como siempre, estas formaciones jurídicas son siempre las mejor elaboradas y que gozan de mayor perfección. Pero por encima de todo eso, está la palabra de Dios en todos sus términos que permanece y se reproduce constantemente en nuestras vidas. Que algunos la leen antes, de pequeños, y otros cuando son más grandes, de mayores, pero contra la que ningún político o ser social debería arremeter con tanta magnitud porque quizás por ser solo eso, un símbolo, es aún más desacertada la medida.
Hay diferentes visiones existencialistas de la vida en España, y cada vez más, y todas respetables pero no se alcanza esa respetabilidad eliminando los símbolos de la que es símbolo de la tradición cristiana católica de España.
Quizás habría que fomentar desde la política las actividades o comportamientos religiosos que se desarrollan sin intentar influir directa o “indirectamente” en el estado del resto de religiones.
Se percibe como determinados grupos de interés influyen indirectamente en el desarrollo de políticas de un gran sentido simbólico y por ello provoca una tensión de conciencias alrededor de un elemento innato y vacuo como es la interculturalidad.
Comentari per la primera fuente — març 20, 2010 @ 12:42
Gràcies Francesc, Silveri i la primera fuente pels vostres comentaris i reflexions complementàries a l’article. Ja sabeu que des de fa molt de temps jo vinc parlant una descarada voluntat d’expulsar el fet religiós i a Déu de la nostra societat per part d’alguns governs o forces polítiques a Catalunya i a Espanya, fet que no succeeix necessàriament a d’altres indrets d’Europa i que posa de relleu una feblesa enorme de la nostra societat. És allò que Habermass diu de la secularització d’Occident, i ho diu des de posicions allunyades a la meva.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 21, 2010 @ 13:26
El dia 1 de març vaig publicar en el meu bloc:
Des de ja fa temps, ens hem anat assabentant de casos d’abusos a menors per part de membres de les esglésies, alguns reconeguts, d’altres no. L’última notícia que ens han donat el medis de comunicació es la d’un capellà de Toledo que es prostituïa per internet. Després tenim opinions dels Rouco Varelas d’aquest país que sembla que en lloc d’anar endavant només fan passos enrere. Deixem-ho clar: un tema es les religions i l’altre es l’església. No hi ha res de dolent en cap de les religions ni amb la seva essència. Totes fan de guia per gaudir d’una espiritualitat, d’un apropament a Déu / Alá / Jahvé / Força (o el nom que li vulgueu donar) i de poder sentir la humanitat com un tot. Per seguir aquest camí els homes han creat uns organismes amb estructures jeràrquiques. Malauradament, i a mans d’ells, crec que el missatge religiós no es pot tancar en una organització perquè al final es converteix en una estructura de poder que busca dominar consciencies. Trobem els errors en la interpretació dels textos, els dogmes, en la debilitat de l’home que es creu emparat per una institució que, en la majoria de casos i equivocadament, l’empara i el defensa. En nom de la religió s’han fet i es fan verdaderes barbaritats i no m’estranya que cada vegada hi hagi mes persones atees que creients. S’està destruint el que en principi hauria de ser bo per la humanitat. Potser que l’església repasses l’evangeli, particularment a Sant Mateu 6, 5-8 on Jesús diu: “Quan vostès resin, no facin com els hipòcrites: a ells els agrada resar dempeus en les sinagogues i en els cantons dels carrers, per a ser vistos. Els asseguro que ells ja tenen la seva recompensa. Tu, en canvi, quan resis, retira’t a la teva habitació, tanca la porta i resa al teu Pare que està en el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà. Quan resin no parlin molt, com fan els pagans: ells creuen que per molt parlar seran escoltats” He de dir també que no totes les pomes estan podrides ni tothom actua per igual. Podem trobar que la majoria son genuïns i d’una fe extraordinària, però clar, això ja no es notícia.
Crec que el símbols en aquest sentit no son importants. el que si es important es poder educar a la gent a la comprensió del que son les religions, a fomentar l’oració i el recolliment espiritual.
Comentari per Rosanna — març 22, 2010 @ 14:43
Gràcies per al teu comentari, Rosanna. Sens perjudici d’estar d’acord amb el teu darrer paràgraf i de que els religiosos o sacerdots són persones humanes i, per tant, tan febles com qualsevol de nosaltres, crec que en el teu comentari es barregen una sèrie de qüestions quina decisió no comparteixo. No recordo quin diari publicava ahir un estudi d’un psicòleg que només el 0,045 % de casos de pederàstia afecten a sacerdots o religiosos. Tampoc no estic d’acord amb que cada cop hi hagi més persones atees que creients i discrepo també de no donar importància al símbol. Si no tenen importància per què els exclouen.
D’altra banda, respecto totes les creences, fes i religions, però el nostre és un país de profundes arrels cristianes i, per tant, benvingudes siguin les altres religions, però el que ha configurat la nostra història en bona mesura, el nostre sistema de valors, és el cristianisme. És veritat que en nom de la religió s’han fet i es fan verdaderes barbaritats i jo no puc fer res més que condemnar-les, però avui en nom del cristianisme hi ha molta gent treballant al món desenvolupat, al costat de la pobresa, dels desvalguts, dels malalts del sida…. i no cal anar ni a l’Àfrica, ni a l’Amèrica Llatina; a la ciutat de Barcelona, per no anar més lluny, qui s’ocupa bàsicament d’aquestes persones són ordes religioses cristianes. Avui és en nom d’altres Déus amb els que s’estan fent autèntiques barbaritats, com es pogueren fer al llarg de l’Edat Mitjana en nom de Déu, fill de Jesucrist.
Comentari per Josep Duran Lleida — març 23, 2010 @ 11:18
Em sembla que hauríem d’anar a prendre un cafetó per parlar llargament sobre el tema. Es difícil escriure sobre un tema tan extens i del que també ho podríem malinterpretar. Al cap i a la fi TOTES les religions son camins per arribar a Deu, l’home es el que marca les diferències, interpreta com vol els escrits i posa les seves lleis i dogmes. De totes maneres gràcies per llegir-me i per contestar-me.
Comentari per Rosanna — març 23, 2010 @ 13:16
Analizando la situación de una forma global creo que resulta evidente que un sector mayoritario del PSOE constituído a su vez por doiferentes minorías se ha empeñado en despojar a la religión católica de cualquier protagonismo en la sociedad.
Ellos, lejos de pensar en la convivencia e integración, prefieren la eliminación de cualquier elemento que les resulte molesto. Es curiosa la campaña que se hizo hace un tiempo pidiendo que la “X” del IRPF no señalase al sostenimiento dela iglesia católica.
No soy especialmente religioso pero no entiendo que se critique a la Iglesia por expresar su forma de pensar y sus convicciones. Porque ello es lícito y a la vez necesario.
Y sobre la sustitución de símbolos, pues como he dicho forma parte de una estrategia. No sólo materiales sinó también los inmateriales. Lo malo es que esos símbolos arraigados y sólidos son sustituídos por otros con pies de barro.
La iglesia es atacada únicamente porque es considerada una amenaza. ¿Pero para qué o quien? ¿Lo sabe usted, Sr. Josep?
Comentari per Blas — març 23, 2010 @ 14:13
Gràcies Rosanna pel teu nou comentari amb el que no hi tindria cap discrepància ni menys amb l’anar a prendre un cafetó, malgrat que jo hauria de prendre una altra cosa perquè tinc prohibit el cafè (i mira que m’agradava!).
Gracias también Blas por el comentario. Sí creo que la Iglesia molesta a un sector de dirigentes políticos. De hecho les molesta Dios. Ahora bien sucede en Catalunya algo curioso: lo políticamente correcto es no asistir a una misa oficial,por ejemplo el dia de Sant Jordi, en la Generalitat però después pierden “el culo” (perdón por la ordinariez) para asistir a la fiesta del final del Ramadán. Qué le parece?
Comentari per Josep Duran i Lleida — març 23, 2010 @ 20:54
Sr. Josep.
Sr. Josep,
M’ha donat vostè la peça que em faltava per tal d’entendre aquest trencaclosques. Efectivament els molesta Déu.
I crec que sé quina és la causa. La creença en Déu és inalterable i no es pot manipular. I aquells que tendeixen a voler manipular tot allò que els hi envolta es troben incomodes amb conceptes com fe o creença.
I al voltant de la festa del Ramadà … crec que aixó no es més que, con ja he dit, augmentar la seva “cartera” de minories influents i amb projecció de futur.
Aquesta és l ameva anàlisi …
Comentari per Blas — març 24, 2010 @ 17:47
Gràcies Blas pel comentari i anàlisi, al meu entendre encertat.
Comentari per Josep Duran i Lleida — març 25, 2010 @ 11:53
Ja sé que no és habitual de llegir comentaris “religiosos” al teu bloc. No en sé prou d’escriure en el que vull expressar, sense recolzar-me amb algunes interpretacions dels evangelis.
Com comenta la Rossana, alguns fariseus d’avui (ateus, agnòstics o creients), tenen molta cura per les formes, Tots dos no accepten el fons, per que no volen, o no en volen saber. Els demòcrates, ( ateus, agnòstics o creients), tenim de respectar les manifestacions cristianes no menys que les paganes. Les manifestacions de Setmana Santa per exemple, no acostumen a tenir el mateix suport dels ajuntaments i escoles municipals, com ho fa els carnestoltes, en la majoria d’indrets. Esteu convidats a viure la processó de Girona amb els manaies, on l’Ajuntament socialista sempre ha respectat el seu desenvolupament. No tots els socialistes són iguals, sempre hi ha excepcions, .
Les persones que formen l’església, també la jerarquia, som “supòsits”, vistos des de fora, de procurar assemblar-nos a Jesús, també en el exercici de la professió. Encara que poc sabem pels escrits, podem imaginar com renovaria, milloraria i optimitzaria les seves eines de fuster amb col·laboració d’un ferrer (I+D). Que treballaria força, “sense estar ociós”, i compliria amb els seus encàrrecs eficaçment. Que els seus parents sentirien goig amb Ell, i comptarien amb el seu suport. I que viuria com un jueu exemplar.
Encara que tenim diferents carismes, l’únic model és la paraula i vida de Jesús. Però l’església no és garantista dels seus membres. Ell no va jutjar a l’adúltera que li van presentar per lapidar, i axó és un exemple per a tots, “marxa i no ho facis més”. Ens lliuraria a la justícia humana?, o ens “demanaria” que ens entreguem a ella?. Les seves paraules són contundents en referir-se a fer mal a “algú d’aquests petits”: més el valdria una roda de molí lligada al coll…
Crist està “clavat” al cor de més cristians, que crucifixos hi han arreu. És qui transforma el cor dels homes. Convida a tots els pecadors a renovar la faç de la terra amb Ell. Es per axó que fa sortir a buscar persones amb qui compartir la seva taula. No ha vingut a convertir els justos. Aquests són “els signes dels temps” que ens conviden a la renovar-nos en l’Esperit Sant. Jesús continua trobant-seee amb prostitutes, perseguidors assasinsss de cristians com Saulo (Sant Pau), lladres i altres pecadors, i els lliura de convidacions a poder combregar amb ell. Són temps per a la renovació i conversió de tots els que no l’estimem prou encara.
Amb surt del cor aquest rotlle, perdona la forma de fer-ho. Crec que els cristians no estigmatitzem tant com algú vol fer creure, no rebutgem les persones, sinó els comportaments que no apropen a Deu.
Comentari per J. Maria — març 25, 2010 @ 14:39
Moltes gràcies pel teu comentari, J. Maria. Està molt bé
Comentari per Josep Duran Lleida — març 25, 2010 @ 21:55
Pel respecte que tots em mereixeu, i Ell també, vull demanar perdó en la precipitació i el munt de faltes de qui es mereix un text brodat. Posaré més treball i atenció en un corrector, que tampoc és infal·lible, però m’ajudarà a dissimular la meva ignorància i precipitació. Com a mínim el peix era fresc!, je, je,…
Comentari per J. Maria — març 26, 2010 @ 0:14
Jo crec quel govern persegueix la religio catolique, example ara volen treure la creu del Vall dels Caiguts, dejan apart la cuestio politique, la veritat es que lo esta be.
Saveu que pasa si arribeu a Riyadh amb una creu, un llibre de religio, simplement no entreu si no tireu la creu y el llibre, no se par que l’ Europa, no negocia millor y cuan volem una mezquita le diem, pues be d’accord pero jo vui una iglesia a Riyadh per les philipines, per example.
de viritat es una pena tot lo que pasa amb el govern contre l’ iglesia
José M. Vi.
Comentari per José M. Villacampa — març 26, 2010 @ 11:47
Gràcies J. Maria i José M. Villacampa pels vostres comentaris. Només em permeto un apunt respecte al que manifesta el segon. Crec que el fet de la creu del “Valle de los Caídos” s’ha de separar del tema religiós perquè té només un rerefons polític. En relació a demanar reciprocitat als països musulmans perquè permetin els símbols religiosos cristians igual que aquí permetem les mesquites, molt em temo que tenim dos problemes: Hi ha molt més musulmans aquí que cristians allà i segon, afortunadament, el nostre és un país lliure democràtic i en aquests països no hi ha democràcia.
Comentari per Josep Duran i Lleida — març 26, 2010 @ 18:57