6 comentaris »

1. 

   L’altre dia vaig veure per televisió un reportatge del llenguatge de signes emprat per l’associació de sords. Resulta curiós que per anomenar a’n Zapatero fan simplement el signe de la cella, i encara més curiós que per anomenar a’n Rajoy fan el signe de passar-se la ma per la galta indicant la barba.

   Comentari per Silveri Garrell — març 24, 2010 @ 6:06

2. 

   Buenas tardes,

   Esta foto que publica fue creada en un blog de Financialred.com, en concreto en el articulo

   http://analisisfundamental.es/el-arte-de-la-mentira/

   Utilizar esa foto, sin por lo menos citar la fuente, creemos que el algo que va en contra del tema de derechos de autor.

   Un saludo

   Comentari per Jesus Perez — març 24, 2010 @ 10:15

3. 

   Gràcies Silveri pel comentari. M’imagino que les poques vegades que es deu parlar de mi deuen pasar la mà pel cap indicant la calva.Je,je..

   Comentari per Josep Duran i Lleida — març 24, 2010 @ 10:21

4. 

   Moltes gràcies, Jesús Pérez, pel comentari. Aquesta fotografia que il·lustra el post me la va enviar per correu electrònic un militant socialista i, en conseqüència, dificilment podia fer-me ressò del seu autor perquè, sincerament, el desconec. El nom de qui m’ho va enviar, per respecte a aquesta persona, no el diré. Tanmateix, he entrat al bloc que m’enllaçava i, certament, l’Ana Ariza -col·laboradora habitual d’Intereconomia-, que no crec que tingui gaire relació amb la persona que em va enviar la fotografia, utilitza la mateixa imatge que jo, la qual cosa no m’importa en reconèixer.

   Comentari per Josep A. Duran i Lleida — març 24, 2010 @ 19:41

5. 

   Sr. Duran
   Jo vaig tenir de professora la Sra.Sales, que és com anomenavem la Sra. Nuria Folch i Pi. La Sra. Sales em va donar classe de català, llatí i filosofia, tot en català a les Escoles Minguella de Badalona. Era una persona genial, sorprenent, especial, però el millor de tot d’ella és que ens va ensenyar a estimar el nostre pais, Catalunya. La seva experiencia de la vida en aquest món, ens fa adonar el que ella va viure. Varem aprendre la història recent de Catalunya gràcies a ella. La Sra. Sales havia sigut professora de la meva mare i del meu oncle i quan va veure el meu nom complet, Guifré Lluís i Gol, el va relacionar rapidament amb el món del basket a Badalona, del seu company de docència el meu avi Pere Gol, (Creu de St. Jordi 2000), el meu pare en Josep Lluís Cortes i el meu oncle en Guifré Gol. A més això de tenir un nom tan emblemàtic per dir-ho d’alguna manera com és Guifré, em va fer esperonar amb moltes coses. En tinc moltes d’anècdotes per explicar que si vol un dia li ho faré enviant un mail.
   Però sobretot em quedo amb una cosa d’ella, l’amor per Catalunya, ens va ensenyar a estimar Catalunya, fora de les branques polítiques. La trobaré a faltar.
   Gràcies Sra.Sales
   Un alumne seu que l’estima.
   Guifré Lluís i Gol

   Comentari per Guifré — març 24, 2010 @ 23:51

6. 

   Gràcies Guifré, moltes gràcies pel comentari sobre la Núria Folch i Pi, vídua d’en Joan Sales, escriptor i tots dos militants d’Unió. La Sra. Sales acaba de deixar-nos per passar a millor vida i reunir-se amb el seu estimat espòs, i jo no n’havia parlat al blog. Per això agraeixo enormement que es faci per part d’en Guifré. Certament, ella estava apassionada per Catalunya i se l’estimava, i les seves aportacions al país des de la cultura mai seran prou agraïdes. I ja que hem part d’en Joan Sales, aprofito per recomanar a tothom la seva gran novel·la, Incerta Glòria. A banda de ser la meva novel·la preferida, crec realment que s’ha de llegir.

   Comentari per Josep Duran i Lleida — març 25, 2010 @ 11:51

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari