dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
35n066 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

La Generalitat i l’homosexualitat

20100618_manifesacio_gailesbianaAquesta setmana he llegit dues notícies que feien referència a la Generalitat i a l’homosexualitat. La primera deia que el departament de Salut investigarà psiquiatres que “curen” l’homosexualitat. La segona, que la Generalitat prepara una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. És una innovació que continua la línia de ser l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica. També és l’únic lloc on existeix un fiscal per atendre només les denúncies sobre presumptes delictes contra els homosexuals, tot i que són escasses.

Jo mai he dit que l’homosexualitat sigui una malaltia, però em sorprèn que, quan una persona -després d’anys d’estar casada i amb fills- arriba a la conclusió que en realitat és homosexual i vol assolir aquesta tendència i considera que necessita ajuda, la seva demanda és atesa i el fet de “sortir de l’armari” és celebrat. Però en el cas invers, aquesta persona no ho pot fer si acudeix voluntàriament a demanar assistència mèdica i,en canvi, la Generalitat pretén que els metges psiquiatres la puguin atendre .

La lògica final d’aquest plantejament és que l’espècie humana té un estadi normal que és l’homosexualitat, que ningú no pot negar-se a avançar en aquest camí, però que al contrari  arribar a l’heterosexualitat complica aquest escenari. Estic en contra de represaliar l’assistència mèdica a les persones que cerquin modificar la seva homosexualitat o controlar-la. Crec que és una contradicció radical que l’ideologia de gènere afirmi que els sexe és una opció mudable, ”transitòria fins i tot “ i que l’important és el gènere, i que aquest principi no s’apliqui quan qui demana fer el trànsit a l’heterosexualitat és un homosexual

Per acabar, no em pot deixar de sorprendre també la celeritat amb que la Generalitat vol investigar els professionals mèdics que tracten homosexuals en els termes que ja he esmentat i que, en canvi, no tinguessin com a objectiu investigar i vetllar perquè no es fessin les practiques d’avortametns que, en contra de la llei, es feien en centres clínics de Barcelona.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

230 comentaris »

  1. Buenos días Sr. Durán Lleida:
    Disculpe el uso del castellano, ya que como quizás recuerde, soy sordociego y casi ninguno, por no decir ninguno podemos escribir en catalán.
    Le escribo para saludarle y para transmitirle mi ilusión de trabajar con el grupo parlamentario de CIU en el desarrollo del tema sordoceguera, ya que como Ud. bien sabe su grupo ha presentado al Parlament una iniciativa para impulsar la situación de las personas sordociegas, en breve me pondré en contacto con Uds en Barcelona.
    Quedo a su disposición y disculpen todos las faltas, ya que mi visión es muy reducida.
    Adelante Sr. Durán que le sigo y apoyo.
    Un cordial saludo.
    Josep

    Comentari per José Buscató — juny 19, 2010 @ 7:49

  2. Sr. Duran Lleida,
    estic molt d’acord amb vostè sobre el tema de l’homosexualitat i penso que estem sota la pressió d’un lobby que a vegades es passa de la ratlla. Només faltaria que no es pogués rebre un tractament que un desitja per readreçar la seva condició homosexual! No proclamen tanta llibertat? Doncs que sigui conseqüent el seu plantejament. Tots els partits es deixen ensabonar i prometen al col.lectiu gai un tracte de favor. Avui mateix m’he decepcionat veient que també Convergència ha caigut en allò “políticament correcte” amb el grup “convergais” remarcant l’orgull de pertányer a aquest grup. Ser gai no és cap mèrit, cop tampoc ho és ser heterosexual. Els valors personals i el treball ben fet és el poden fer que algú pensi que està orgullós de ser com és. La resta és tot demagogia.
    Gràcies.

    Comentari per Marga Puig — juny 19, 2010 @ 11:59

  3. Increïble! No has entès res!

    Comentari per Francesca — juny 19, 2010 @ 13:22

  4. Precisament avui he llegit una noticia increïble en el digital Forumlibertas, rés més que en els autobusos de Barcelona és deixa penjar publicitat del col·lectiu gai que ademés es pagada per l’Ajuntament, i per altre banda la publicitat cristiana va ser prohibida ja fa algún temps. Més increïble impossible.

    Comentari per Silveri Garrell — juny 19, 2010 @ 18:13

  5. Esta ben clar que s’esta donant recolçament a un “looby” poderòs per qüestions propagandistiques polítiques i que no te rés a veure amb la defensa dels més febles, el que importa es el poder del grup abans que la pobra gent que pateix. Per altra part no surten manifestacions pels carrers de les ciutats en contra de les condemnes a mort als homosexuals en els paisos islàmics. Ja podrien posar alguna carrossa dedicada a l’Islàm en el recorregut del Orgull Gai.

    Comentari per Silveri Garrell — juny 19, 2010 @ 18:23

  6. Gràcies per dir quelcom que molts pensem. Aquests dies he defensat posicions idèntiques a la seva arran del que va dir la Consellera Geli en relació als tractaments o teràpies per a homosexuals i només he trobat entrebancs i insults per allò del ser “políticament correcte” o una falsa idea de llibertat. Sembla ser que pels dirigents actuals, en qüestions de sexe, només hi ha una direcció correcta, del dubte a la homosexualitat i no a la heterosexualitat. El primer pel govern significa llibertat, el segon involució.

    Comentari per Ricard — juny 20, 2010 @ 14:55

  7. Gràcies, José Buscató, Marga Puig, Francesca, Silveri i Ricard pels vostres comentaris. Gràcies en particular per les carinyoses paraules de José Buscató i desitjo que es posi en contacte amb el nostre grup al Parlament de Catalunya. No sé en aquest moment qui és el ponent de CiU i només puc dir-li que per part d’Unió aquests temes els porta la diputada Titón Laïlla.
    Francesca, la felicito per la seva capacitat en qualificar de manera tan simplista si jo entenc o no les coses. Potser que les entengui igual que vostè però que les entengui d’una manera diferent i tan respectable és la seva opinió com la meva.
    Crec igualment que la paraula respecte és fonamental i que ho és també en el terreny de l’homosexualitat. Jo respecto els homosexuals. Són persones com qualsevol altrres, però crec que també es tracta de respectar la lliure decisió de quin essent-ho vol intentar deixar-ho de ser. O només, com deia, és possible el transit de l’heterosexualitat a l’homoseualitat i no a l’inreves?
    Ignoro si hi ha propaganda als autobusos sobre els gais, conec la prohibició de la propaganda a la ciutat de Barcelona sobre creences religioses en la qual no hi estic d’acord, però no cal confondre una cosa amb l’altra.
    Tot plegat, és cert que hi ha un lobby molt fort i molt potent, pero amb tot el respecte a mi no em faran canviar d’opinió.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juny 21, 2010 @ 19:53

  8. Tampoc veig cap sentit de presumir, i exhibir-se amb presumptuositat innecessària. No necessitem “vendre” com som, i menys el que no som. Com ja sabem, per molt que diem, se’ns coneix pel que fem.

    No sé si es bo de poder estar orgullós, (engreït ni cregut de rés), tan de ser homosexual com de no ser-ho. Pel que sembla, i també popularment, l’orgull no és adient per ningú.

    http://www.proverbia.net/citastema.asp?tematica=122

    Comentari per Noctàmbul — juny 22, 2010 @ 4:12

  9. Gràcies Noctàmbul pel teu coneixement i per recordar-nos que significa l’orgull. No acabo d’entendre per a quí va el comentari. Jo no he estat capaç de veure que ningú exhibis l’orfull ni de ser homosexual,ni de ser hetereosexual.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — juny 22, 2010 @ 16:04

  10. Senyor Duran,

    L’homosexualitat no es pot curar perquè no és cap malaltia. No ho dic jo, ho diu l’OMS, que suposo que és un ens que vosté respecta. El cas d’aquesta clínica és que ofereix una cosa impossible, que és canviar d’orientació sexual a voluntat i, per tant, comet un frau. No es pot converir un heterosexual en homosexual, ni a la inversa. Per tant, enlloc d’encaminar les persones a un “tractament” que fallarà el que caldria és acompanyar-les per a que s’acceptin tal com són. No sé on és aquest lobby gai. El que si succeeix moltes vegades és que per por a la pressió social algú s’enganyi i acabi menant una vida, per exemple casant-se amb algú de l’altre sexe, que no respon a la seva naturalesa, amb resultats tot sovint desastrosos.

    Comentari per Òscar — juny 22, 2010 @ 18:24

  11. Hola Josep Antoni,
    Haig de reconeixer que no comparteixo els teus pensaments polítics, mes bé el contrari, ni religiosos (”eclesiastics”, diria jo); pero sempre t’he considerat un dels millors polítics que tenim i valoro molt el teu “talante”, capacitat de diàleg i de consens.
    Dit això, haig de dir que aquest post és sesgat, descontextualitzat i tendenciós.

    Sóc gai i d’esquerres, però tinc clar que la Generalitat sempre s’ha aprofitat de la difussió de l’Orgull Gai (també quan governava CIU) per treure alguna novetat sobre els drets homosexuals; ara ja no té massa que regular parlamentariament parlant i s’ha tret això, que potser sembla que no té massa transcendència. Saps molt bé que això forma part del joc polític, com ho és aquest post.

    Ningú está parlant del dret de un homosexual que voluntaria i conscientment se n’adona que estima una persona de l’altre sexe i demana ajuda psicològica; en primer lloc, perque això no és habitual: si una persona ha aconseguit psicològicament aceptar la seva homosexualitat, no té problemes en mantenir una relació heterosexual. Jo conec gent que està en aquesta situació i cap té problemes psicològics; només consideren que han trobat una persona compatible sentimentalment, sexualment, o de qualsevol altre mena, sigui del seu sexe o no.

    Això tracta de controlar aquelles persones que, fent ús de un títol mèdic, diuen que “curen” la homosexualitat com a malaltia psicològica. A Espanha fa anys que es va aplicar la directiva de l’OMS que nega que la homosexualitat i la transexualitat siguin malalties, per tant, això s’en diu mala praxis mèdica i es un delicte que s’ha de perseguir exactament igual que la mala praxis en els abortaments.
    El fet de perseguir una mala práctica mèdica no eximeix al Govern de perseguir qualsevol altre, siguin en abortaments, en cirurgia estètica o en un mal de queixal. Aquí tens la part més tendenciosa del teu post: considerar que no s’han d’invertir esforços en investigar aquells psicòlegs que no atenen al dret mèdic perque encara hi ha abortaments clandestins, es com dir que no s’han de perseguir als violadors perque encara hi ha crims de sang – i en cap moment se m’acudiria comparar un violador amb un psicòleg, encara que alguns d’aquests dels que parlem puguin considerar-se que están violant psicològicament la vida d’aquestes persones.

    Jo encara ara conec casos de nois i noies menors d’edat que han anat o hi van al psicòleg per ordre dels pares, perque “el seu problema es de vici o d’una malaltia psicològica”. Poc es pot fer davant aquests pares, però sí amb els metges (perque son metges) que convencen aquests pares de que ells poden “curar-los”.
    Un psicòleg ha d’ajudar-te en les teves indecisions sexuals, siguin del caràcter que siguin, però no pot canviar-les, perque no es poden canviar; i di el contrari és no atendre al dret mèdic, i això és punible i ha de ser perseguit.
    Salutacions,
    Roberto

    PD.- Disculpa el meu català, però no està malament per a un gallec!

    Comentari per Roberto — juny 23, 2010 @ 3:07

  12. Aquest article seu em sembla molt lamentable i
    només vull que sàpiga que després de llegir-ho he decidit fer campanya contra CIU. No ha d’haver cap homosexual i persona no homòfoba a Catalunya que no sàpiga que votant a CIU està votant a unes sigles que darrera amaguen una persona com vostè que escriu posts com aquests. Per cert, també li semblaria bé que no és represaliés als metges que diguin curar als comunistes?

    Comentari per Josep — juny 23, 2010 @ 9:06

  13. Estimado señor Durán,

    lo que usted no parece alcanzar a comprender es que el hecho de que haya homosexuales que quieren “curarse” deriva de la enorme presión social que sufren como individuos que se desvían de la norma. Presión que explica, por su parte, por qué tantos homosexuales están casados con personas del sexo opuesto y tienen hijos: no es que al cabo del tiempo esa gente descubra que en realidad es homosexual, es que no han tenido la fuerza para ser objeto de escarnio y han optado por desafiar su propia naturaleza (con horribles consecuencias para su equilibrio psíquico, lo que explica su necesidad del posterior tratamiento para hacer frente a la realidad que han intentado ignorar) arruinando la vida de sus parejas en el camino.
    No se puede curar a alguien de una enfermedad que no tiene, y mucho menos hacerle creer que está enfermo cuando no lo está. El nombre para esto es ESTAFA. Lo más interesante sería hacer un estudio de cuántos de estos pacientes se ven abocados al suicidio cuando de manera lógica no pueden alcanzar su objetivo de ser lo que no son: heterosexuales.
    Una vez más, y excepto para los bisexuales, la homosexualidad no es una opción para el individuo. No dudo que quizá sea consecuencia de factores ambientales, que quizá haya una explicación genética o que el secreto esté en la química cerebral. Lo que está claro es que el sujeto no puede cambiarla, y, a día de hoy y mientras no haya evidencias científicas que demuestren lo contrario, los “profesionales” que no aceptan esto deben indudablemente ser denunciados por mala praxis.

    P.S.: disculpe que no pueda expresarme en su lengua. Entiendo el catalán, pero sin embargo no tengo la fortuna de hablarlo ni escribirlo.

    Comentari per Decepcionado — juny 23, 2010 @ 14:55

  14. Estimado Durán,

    La opinión es libre y usted, como cualquier otro, puede tener la opinión que guste. Pero cuando se es un político que nos representa a todos, tanto a los que votan CIU como a los que no, hay que tener más tacto y un poco más de perspectiva. Usted ha tenido tradicionalmente una fama de político respetable y coherente (aunque la fama siempre es peligrosa, ya se sabe aquello de “coge fama y échate a dormir”), y desde luego manifestaciones como ésta no ayudan a fortalecer dicha fama sino al contrario.

    Le diré que la homosexualidad no es ninguna enfermedad, y así lo manifiesta la OMS, por tanto es absolutamente irrelevante que usted insista en que sí lo es.

    Pero el problema no es lo que usted opine, que es muy libre, el problema es que con manifestaciones como ésta alguien público como usted está poniendo en peligro la estabilidad mental de muchos adolescentes homosexuales a los que, como menores de edad, los padres les pueden imponer, de manera más o menos expresa, el asistir a este tipo de terapias de dudosa legalidad. Por tanto no me queda mas remedio que acusarle de poner en riesgo a dichas personas.

    Sus creencias religiosas son muy respetables (aunque también uno podría pensar que ciertas manifestaciones de sentimientos religiosos demuestran una dudosa situación mental y deberían ser curadas), pero como representante público no debiera hacer que sus creencias religiosas personales llevasen la batuta de sus manifestaciones políticas.

    Simplemente, para terminar, le diré que alguien quiera cambiar su orientación homosexual es exactamente igual que los intentos de Michael Jackson para cambiar el color de su piel: ese cambio es lo que es antinatural, y no la condicion dada.

    Si bien no hablo catalán, sí que lo entiendo y lo puedo leer, por tanto estaré encantado de que me responda usted o cualquier otro usuario en esa bella lengua.

    Un cordial saludo

    Comentari per Jose — juny 23, 2010 @ 15:05

  15. Sr. Duran, vull felicitar-lo per expressar allò que molts pensem. Respectem els homosexuals, però no considerem que l’homosexualitat sigui un fenomen “normal” i desitjable. Personalment, tinc amics que ho són, però els valoro com a persones, a banda d’aquest fet, i pel que conec d’ells, molts hi han arribat per mancances i desordres d’afectivitat en la seva història. Tinc també amics que ho eren i se n’han sortit, amb ajuda, i ara són feliçment casats i amb fills.
    Sóc professora i m’esgarrifa veure com tan alegrement es potencia l’adjudicació de l’etiqueta d’homosexuals a nanos que tenen problemes d’identitat (gairebé sempre units a problemes familiars i socioafectius) de manera que es creuen que són homosexuals perquè els ho diuen els altres, amb l’excusa que no passa res i que s’han d’acceptar com són.
    El gran argument que alguns presenten és que l’OMS ha dit que l’homosexualitat no és cap malaltia. Doncs llavors durant molts anys també molts alts organismes i lleis van dir que els negres o les dones o els jueus no eren persones iguals… També hi ha qui diu que català i valencià són llengües diferents… Sempre científics i experts… I perdoneu, és la mateixa OMS que va espantar el món amb la pandèmia de la grip nova?? Vull dir que l’argument “d’autoritat” malauradament és sovint una fal·làcia i ve manipulat per pressions gens científiques i conjunturals i que, per sobre, cal tenir criteri i sentit comú.
    En tot cas, hem d’acceptar les persones com són, també les grasses, per exemple, i no les hem de discriminar, però això no es contradiu amb el fet que hom pugui ajudar a qui vulgui a perdre l’excés de pes…

    Comentari per Núria — juny 23, 2010 @ 15:10

  16. Sr. Duran,

    M’agradaria que reflexionés què li semblaria que un psicòleg/psiquiatre intentés modificar la seva orientació sexual. Donat que l’OMS no considera l’heterosexualitat una malaltia, ni l’homosexualitat tampoc, ens trobem davant del mateix cas.

    Pensa que és correcte que rebi descàrregues elèctriques o condicionaments per mitjà de dolor per exercir la seva “llibertat” a canviar d’orientació sexual? Aquests són procediment que han fet servir “professionals” com els que vostè defensa.

    Veient blogs com el seu queda molt clar que sortir de l’armari és una decisió arriscada. No pas pel pressumpte “lobby gay” del que vostè es plany, sinó més aviat pel lobby vaticà. Com a bon representant seu, vostè diu que respecta els homosexuals, mentre s’ha oposat sistemàticament a siguin tractats com a ciutadans de ple dret (o fins i tot persones sanes). Perdoni, però no necessito “respectes” com el que vostè m’ofereix.

    Comentari per Nadia — juny 23, 2010 @ 15:14

  17. Estimado Señor, estaría de acuerdo tambien, si esa misma clínica ofreciera tratamientos para los heterosexuales que quisieran “curarse” y hacerse homosexuales? ya que segun la Organización Mundial de la Salud, ninguna de las dos opciones sexuales son ninguna enfermedad y por lo tanto no necesitan tratamiento, y además ninguna de las dos opciones son ilegales…. NO LE PARECERÍA ABSURDO??? Tal vez habría que buscar una clinica que cure de ser retrogrado, ya que eso si que es peligroso para la salud … y PARA LA SOCIEDAD!!!

    Comentari per jazzo — juny 23, 2010 @ 15:15

  18. Ni en el post ni al llarg de la meva vida, no he dit mai ni he considerat mai l’homosexualitat com una malaltia. Jo del que parlo no és de curar, sinó de tenir el mateix respecte per la persona que amb llibertat, essent homosexual ,arriba un moment que considera que la seva orientació sexual ha de canviar. I respecte a la intervenció de la Generalitat, del que em queixo és de la celeritat amb que actua en aquest cas en contrast amb la passivitat -si és que realment va arribar a actuar- en que va fer-ho quan a Barcelona es practicava una autentica carnisseria amb avortaments completament fora del marc legal.
    Respeto els homosexuals, respecto els que diguin que no hi ha un lobbi gai, però jo crec que existeix i que,a més, és fort. I no és cert que CiU hagi jugat mai per motius electorals, com diu en Roberto, amb la qüestio gai. I sobretot qui no ho ha fet mai soc jo. Tot això dit des del màxim respecte a les opinions i als comentaris.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juny 23, 2010 @ 15:31

  19. Me parece increible, que todavia existan este tipo de opiniones. Hace decadas que la OMS dijo que la homosexualidad NO es una enfermedad.
    quizás deberia gastar sus energias en combatir la homofobia

    Comentari per javier — juny 23, 2010 @ 15:35

  20. Es curiós com els que defensen l’homosexualisme en aquests comentaris no tenen en compte que les orientacions sexuals totes es poden canviar al gust del pacient, tenim un exemple palpable avui dia amb les operacions de “canvi de sexe”. Doncs qui no s’hi troba bé amb el seu sexe se’l pot canviar previament passant pel psiquiatre i després pel quiròfan, claríssim i les lleis ho permeten. No entenc tanta polèmica, o més bé si que ho entenc: te preferencia un tipus de sexe que ja sabèm a l’hora de fer canvis. Això es fer trampa, senyors i senyores.

    Comentari per Silveri Garrell — juny 23, 2010 @ 15:50

  21. Senyor Duran, vull creure en la seva bona intenció i, per tant, crec que ha expressat la seva opinió sense parar-se a pensar en el que escrivia. Els casos que esmenta no es poden considerar simètrics. Sembla oblidar que, socialment, l’homosexualitat és encara una tendència problemàtica (i li parlo com a gai). No es deixi dur pel clixé que els homosexuals volem homosexualitzar la societat; si això és el que pensa, realment té molt poca fe en la fermesa de les tendències heterosexuals, dins de les quals el compto. No conec cap cas en el qual la medicina “ajudi” algú a ser “més homosexual”.

    Malauradament sí que conec molts casos de persones que sentien tendències homosexuals i que per pressions religioses, familiars, culturals, socials en definitiva, han intentat guarir-se. Els mitjans emprats, des de l’electroxoc, fins els anul·ladors de la libido, passant per la pregària, no han donat cap resultat i han causat a la llarga tanta frustració com patiment innecessari.

    Li prego que mesuri les seves paraules en aquestes qüestions, perquè estem parlant del dolor de persones que, si no patissin pressions de discursos inconscientment homòfobs com el seu, potser podrien començar a plantejar-se a viure en pau amb els seus impulsos, una aspiració a la que no em sembla que s’hi vulgui oposar.

    Salutacions

    Albert

    Comentari per Albert Ullibarri — juny 23, 2010 @ 15:53

  22. Totalment d’acord amb vostè, Sr. Duran.
    Els que ens critiquen per pensar així i ens tatxen d’intolerants no saben el que significa aquest terme.
    Intolerància és “investigar” els psiquiatres a qui acudeix lliurement un homosexual per canviar la seva tendència sexual.
    Intolerància és matar a un home per la seva tendència sexual (véase en l’islamisme radical).
    Intolerància és carregar amb totes les forces contra aquells que pensem que l’heterosexualitat és la tendència sexual més adhient a la naturalesa sexuada de l’ésser humà.
    I el demés són paraules, demagògia… parole, parole, parole

    Comentari per Joan — juny 23, 2010 @ 16:04

  23. Sr. Duran,

    En molts aspectes tinc posicions properes a UDC però n’hi ha d’altres que m’allunyen profundament, i el tema de l’homosexualitat és un d’ells.

    Com bé deia l’Òscar, l’homosexualitat no és una enfermetat i no s’ha de tractar com a tal. Li agradaria veure que un hospital de Barcelona ajuda a heterosexuals a convertir-se en homosexuals? Veritat que no? Jo crec que seria una bajanada… doncs a la inversa tampoc.

    I no només perque ens sembli malament, sino perque és impossible. Un no decideix ser homosexual, com tampoc decideix ser heterosexual i per tant per molt que es vulgui no es pot canviar. Repeteixo, no és una qüestió de voler sino de poder.

    Les persones homosexuals, tot i que per sort cada cop és més fàcil per a ells, han de passar en solitari desde molt joves o petits situacions d’acceptar-se en primer lloc ells mateixos, i en segon lloc intentar ésser acceptats pels seus familiars i amics i en últim lloc, intentar ésser acceptats per la societat (companys de feina, veïns…) i per això no només entenc que ser homosexual sigui un orgull sino un acte de valentia i reivindicació.

    I precisament per tots aquests esforços d’acceptació que han de fer, desde ells mateixo fins a la societat passant pels seus éssers estimats, molts cops aquesta gent necessita ajuda mèdica (psicòlegs) per a que el camí sigui el més fàcil per a ells (i li asseguro que ho passen molt però que molt malament). No és una ajuda per a ésser homosexual, és una ajuda per acceptar-se de la forma que es senten i per obrir-se als altres.

    Sé que en uns anys, no sé encara si 10, 20 30 o més, però totes aquestes percepcions canviaran, que tot serà més fàcil, però avui en dia encara resulta complicat i és trist. I en aquest sentit he de ser crític amb UDC perque considero que postures com les seves no ajuden a conseguir uns drets socials i una igualtat merescuda.

    Gràcies i Salutacions,

    David

    Comentari per David — juny 23, 2010 @ 16:09

  24. Estimado Sr. Duran i Lleida:

    Sólo unas lineas para mostrarle mi agradecimiento por defender la opción de que un colectivo médico atienda las inquietudes de aquellos homosexuales que, por lo que sea, no quieren serlo y desean someterse voluntariamente a un tratamiento psiquiátrico. El respecto a la orientación sexual de cada uno dene incluir la opción de estas personas.

    Comentari per Javier Orts Castro — juny 23, 2010 @ 16:13

  25. Gràcies Sr. Duràn per parlar clar d´un tema que s´utilizta d´una forma tan partidària i tergiversada.
    Apunto un article que crec que us pot interessar a tots sobre aquest tema:

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/06/un_linxament_53261.php

    Comentari per nacho — juny 23, 2010 @ 16:15

  26. perdoneme señor Duran i Lleida por no saber catalán ,pero creo que, como le han dicho en esta misma entrada,la homosexualidad no se puede curar porque no es una enfermedad. Esta fue desclasificada del manual de psiquiatria DSM-IV (elaborado por la asociación americana de psiquiatria) en el año1974 y del CIE-10 (elaborado por la Organización Mundial de la Salud) en el año 1990.
    Contando que estos dos manuales son los dos más usados en el diagnostico de enfermedades mentales y que uno de ellos (el CIE-10) es elaborado por la OMS, se debe decir que a NIVEL MUNDIAL la homosexualidad NO ES una enfermedad, con lo cual no se puede curar

    Comentari per gis — juny 23, 2010 @ 16:20

  27. Sr. Duran,

    Tots mereixen el mateix respecte, tant els homosexuals com els heterosexuals, i tan de bo fos així. El problema és que no ho és, i no precisament perque els homosexuals tinguin més privilegis.

    Els homosexuals són insultats al col·legi desde petits, els heterosexuals no. Els homosexuals són senyalats pel carrer, els heterosexuals no. Els homosexuals són els que fins fa poc (i no va ser gràcies a UDC, perì si a CDC) no podien casar-se ni adoptar, els heterosexuals si. Els homosexuals son els que pateixen que els seus pares els portin al psicòleg quan diuen a casa que son homosexuals, els heterosexuals no passen per això. Els homosexulas son els que han de plantar-se una dia davant dels seus amics i dir que son homosexuals, els heterosexuals no.

    Vostè vol respecte per a tothom, d’acord, jo també! Però jo el que vull és igualtat per a tothom i encara no la tenim.

    Ara em dirà que vostè vol aquesta mateixa igualtat que jo demano però les paraules se les emporta el vent així que m’agradaria que m’enumerés el número de propostes que vostè ha portat al Congrés dels Diputats per conseguir aquesta igualtat.

    Robert, felicidades por tu catalán, es un orgullo ser catalán y acoger en nuestra tierra a gente como tú! Estoy muy de acuerdo con tus argumentos de la mala praxis médica pero me temo que las convicciones religiosas de algunos políticos no van a dejarles ver una realidad injusta que existe i que son ellos los encargados de solucionarla.

    Saludos!

    Gràcies Sr. Duran per permetre’ns explicar!

    Comentari per David — juny 23, 2010 @ 16:25

  28. Señor Lleida le felicito por sus valientes declaraciones sobre la familia y la homosexualidad. En un momento en el que la clase política están tan mal vista, políticos como usted hacen que no se pierda la esperanza de que nos gobiernen gente honrada, con cabeza y de gran altura profesional.

    Comentari per Javier — juny 23, 2010 @ 16:26

  29. Hola Josep Antoni,
    En primer lloc, et demano disculpes per no utilitzar el català en el meu comentari. Sóc castellá però m’agradaria aprendre la llengua de Catalunya. Mi nombre es César, soy médico y socio del colectivo COGAM (Colectivo LGTB de Madrid).
    Me ha sorprendido la polémica por lo escrito en tu blog, fundamentalmente porque te considero una persona que, aun con diferencias ideológicas a las mías, representa algo tan poco frecuente en nuestra clase política…el sentido común.

    En mi modesta opinión, tu opinión no se dirige al fondo de la cuestión que es el siguiente…¿está avalado por la evidencia científica el tratamiento curativo de la homosexualidad? No, en absoluto. Sin embargo, hay psiquiatras que, en contra de la lex artis y de cualquier evidencia científica, tratan la homosexualidad como si fuera una enfermedad. Eso es lo que, supongo, quiere combatir la Generalitat, de igual manera que se debería combatir la prescripción inadecuada de antibióticos o la indicación errónea de una cirugía.

    ¿Te parece correcto el caso de chavales que son llevados al psiquiatra por sus padres para curar su supuesta homosexualidad? Pues esto sucede y mucho con chicos en plena fase de adolescencia y maduración social y emocional. Los padres están llevados por el miedo y su postura, de alguna manera, puede ser comprensible. Lo triste es que haya profesionales que se empeñen en asumir estos casos como un motivo de tratamiento. Eso es inaceptable ética y científicamente. Es como si a un médico se le ocurriera tratar con antibióticos a una persona con un simple resfriado viral.

    Otra cosa muy diferente es el caso de homosexuales, heterosexuales, bisexuales o transexuales, que soliciten ayuda psicológica para asumir, aceptar, o adaptarse a diferentes situaciones emocionales y de percepción de su orientación sexual. A esto es lo que, creo, te refieres en tus opiniones, pero que nada tiene que ver con el fondo del problema.

    Una abraçada des de Castilla i molta sort per al futur,
    Gràcies!!

    Comentari per César Llorente — juny 23, 2010 @ 16:33

  30. Sr.Don Josep Duran LLeida:
    Gràcies porque amb la seva valenta declaració ens ha preservat un espai de llibertad. On tothom podem expressar nostres idees. Gràcies porque vostè no s’ha callat i a dit lo que pensava, ha parlat com portanveu d’una gran majoria de ciutadans que volem viure sense por, a dir sencillament el que pensem que no vol dir no acceptar opinions diferents. Però que no volem que se nos imposi un pensament unic.
    Gràcies per defendre ses idees quan callarse hagués estat més comode, però, gràcies perqué vosté no és covard!!!

    Atentament Carmen

    Comentari per Carmen — juny 23, 2010 @ 16:43

  31. Enhorabona Sr. Duran i Lleida. Ja es veu que per parlar clar en un tema com aquest s’ha de ser valent, perquè son molts els que, pel que sembla, l’han atacat. Una mostra més del “pensament únic” que alguns volen imposar a tots. I també del menyspreu a la llibertat de les persones. Cal dir-ho ben fort: si, les persones amb tendències homosexuals que no les voldrien tenir i els metges que els volen ajudar, també han de tenir llibertat per fer el que volen. No cal parlar de malaltia o no. El que cal és respectar la llibertat de les persones i el dret d’opinió. Estem al segle XXI: JA N’HI HA PROU DE FEIXISME INTEL·LECTUALOIDE. Ánim Sr. Durán i Lleida (i tots aquells que estimen la llibertat).

    Comentari per Lluís Carreras — juny 23, 2010 @ 16:43

  32. M’agrada, senyor Duran, que respecti als homosexuals i que no cregui que l’homosexualitat sigui una malaltia. No deixi de repetir-lo perque les seves declaracions s’han manipulat molt i fins i tot el titular de El Pais diu que vosté dona suport als metges que volen curar l’homosexualitat.

    Ara bé, els psicòlegs i psiquiatres estan d’acord que no es poden induir canvis en l’orientació sexual de les persones. Crec que en Roberto té tota la raó quan diu que el canvi d’una orientació homosexual a una heterosexual (aquests canvis poden ocórrer naturalment encara que no poden ser induïts) no es traumàtic i la necessitat d’assistència psicològica és molt menys freqüent en aquests casos.

    Això si: si un homosexual necessita ajuda, no per a canviar la seva orientació a heterosexual sinó per a acceptar que la seva orientació ha canviat, mereix la mateixa atenció que un altre que necessita acceptar la seva homosexualitat.

    La feina dels psicòlegs no es canviar l’orientació sexual, sinó ajudar a les persones a acceptar la seva orientació, sigui la qual sigui.

    Gràcies per el seu temps i perdoni si hi ha faltes, soc de Madrid i fa molt de temps que no escric en català.

    Comentari per Jaime — juny 23, 2010 @ 16:54

  33. Le felicito por su valentía de enfrentarse a la Inquisición Gay, por el riesgo que eso supone para cualquier persona. Yo, por miedo a represalias de la Inquisición Gay, que ya he tenido que sufrir, no pongo mi nombre.

    Comentari per Anónimo — juny 23, 2010 @ 17:02

  34. Como ha cambiado sr.duran….esta biem que piense lo que piense…pero que se le vea el plumero……se le nota nervioso…..sabe que ha metido la pata…..No sera que se esta preparando par ayudar al PPT a gobernar y que el PPT le ayuden en CATALUNYA…….quien le ha visto y quien le ve

    Comentari per Desde LLEIDA — juny 23, 2010 @ 17:38

  35. No veo correcto la comparación sobre el hecho de la libertad a que una persona con tendencia homosexual ,retorne o comience a tener tendencia heterosexual…igual ke la libertar en el otro sentido…de heterosexual a homosexual..

    tanto una tendencia u otra no son patológicos..no son estados de enfermedad, por lo que no tiene sentido que una clinica proponga tratamiento psicofarmacologico o de otro tipo para potenciar uno u otro cambio.

    la libertad está en todas las personas para desarrollar una u otra tendencia …la libertad esta en las personas…no en una clinica.

    Comentari per rafael — juny 23, 2010 @ 17:40

  36. Le tenía a usted por un buen político. Está claro que me equivocaba.

    Infórmese primero sobre estas terapias antes de defenderlas, si supiese en que consisten y los efectos terribles que dejan los que se someten a ellas espero que su opinión fuese diferente. En cualquier caso, ha hablado sin saber. Hay muchos estudios científicos sobre estas terapias “curativas”, ninguno habla bien sobre ellas.

    Comentari per Mario — juny 23, 2010 @ 17:52

  37. Vergonzoso. Por suerte tiene muy pocos comentarios/visitas…

    Comentari per Carles — juny 23, 2010 @ 17:58

  38. Jo sóc bisexual, més gai que hetero. Estic ben d’acord amb el seu article. M’ha costat d’assumir el que sóc, però comprenc molt bé que hi hagi gent que vulgui ser hetero. No crec que la clínica pugui fer res si un solament és homo. Però per molts bi pot funcionar. En realitat els bi (que volem ser fidels a una sola parella) tenim dificultats d’incomprensió amb gais i heteros.

    Molts dels comentaris anteriors no tenen en compte que molta gent no és ni 100% gai ni 100% hetero. La sexualitat és més complexa. I si un està casat o té parella de l’altre sexe i voldria ser atret més per aquesta per salvar la relació, per exemple, ¿per què no pot buscar ajuda? Potser no funcioni però ¿se’ls ha de perseguir si els tractaments contra la calvície tampoc no funcionen?
    Estic segur que hi ha gent casada que vol salvar la seva relació però sent que la seva parella no li atreu prou. ¿Això ha de ser prohibit? És increïble!!

    Comentari per txaume — juny 23, 2010 @ 18:06

  39. Sr. Duran, ja l’he escrit alguna altra vegada en aquest bloc a algun dels seus mails. Només el vull felicitar per la seva valentia, encoratjar-lo a continuar així i donar-li les gràcies.

    Visc en el meu món, no tinc cap esperança en el món, però de vegades trec el nas i aquesta noticia del seu posicionament (perquè és notícia) m’ha fet veure dignitat en un món tan podrit i corrupte en tots els sentits com el polític.

    Aquest posicionament em fa qüestionar-me el vot a les espanyoles que ja havia decidit. No soc nacionalista i no vull tantes administracions ni tants polítics ni tants funcionaris. En els darrers temps m’he decantat per formacions petites o sense representació parlamentària, rupturistes amb la cultura i el sistema polítics vigents, però ja l’hi dic que la seva persona m’ho fa qüestionar.

    Perdoni pel “rotllo”, no cal que respongui que prou feina té en aquests moments.

    Comentari per Guillermo — juny 23, 2010 @ 18:10

  40. La Conselleria de Salut està ben podrida.
    Es ven el sexe com una joguina (quan és el mètode de creació de vida humana, que sembla que se’ns oblidi!), i ara a investigar corrents a veure quina bruixa s’ha de caçar.

    Realment tot plegat és esquizofrènic. El govern es diu a si mateix com el més progressista i més liberal és després sempre el més perillós. Aquesta histèria per a perseguir els que considerem que la homosexualitat es pot corregir n’és una mostra clara.

    I l’avortament un altre cas… tela marinera!

    Comentari per Joan — juny 23, 2010 @ 18:20

  41. Sr. Duran, siento una gran decepción sobre su forma de entender la posibilidad de recuperar a las personas homosexsuales en un sentido o en otro, como si eso fuera una enfermedad. Soy padre de un homosexual y he tenido que entender que no es una enfermedad. Por favor informese en que consiste y dada su condición politica no emita opiniones que pueden herir los sentimientos de las personas homosexuales y sepa Vd. que la condición sexual no se elige, por lo que dificilmente una clínica puede curar esta condición

    Comentari per Luis — juny 23, 2010 @ 18:20

  42. Señor: El felicito per la seva defensa del dret que un homosexual te de tenir accés a l’ajuda mèdica si vol canviar la seva orientació sexual.

    Comentari per Pere Suñer Puig — juny 23, 2010 @ 18:21

  43. Bona tarda,

    Sr. Duran Lleida, el felicito per les seves paraules referents a la homosexualitat. Crec que els que es considerin homosexuals no ho tenen perquè anar-ho esbombant ” a grito pelao”. Jo no vaig dient “a tot quisqui” que sóc heterosexual. A mi se’m coneix pels fets i opinions que tinc de la vida en general i en particular.
    Penso que si una persona és homosexual ho és i ja està. I tant pot demanar ajut per superar-ho com no. Crec que la llibertat és el do més preuat que tenim i fer un bon ús d’ella ens farà guanyar en dignitat humana.
    Salutacions,
    Anna

    Comentari per Anna — juny 23, 2010 @ 18:41

  44. Sr. Durán, Disculpe ante todo mi ignorancia de su lengua, espero que no sea óbice para dejar clara mi postura al respecto. Vengo “rebotado” de una web donde se hace alusión a unos comentarios suyos a tenor de las Clínicas de aplicación de terapias reconductivas, y quiero manifestarle mi más enérgica repulsa por sus afirmaciones.

    Parte Ud. de hechos totalmente equivocados. La homosexualidad no es una enfermedad, un trastorno, por lo tanto no necesita ni cambio ni cura. La homofobia si. La heterosexualidad tampoco es una enfermedad, ni un trastorno, por lo tanto no necesita cura.

    En mi blog hago una critica concreta a tales comentarios más precisa y extensa, que por falta de espacio supongo que aqui seria imposible de condensar. En todo caso le manifiesto mi disconformidad con su opinión, asi como la indignación que me ha producido leer sus comentarios.

    Un homosexual no va a una clínica a “cambiar” su orientación, que no tendencia, sino a superar su represión y apoyarse en la terapia para superar la homofobia de su entorno social y familiar. Lo mismo que a Ud. no le parecería bien que en un acceso de locura se pusiera en manos de terapeutas del euro, más menguelianos que hipocráticos, y que estos le obligaran a masturbarse viendo fotos eróticas de hombresy le produjeran vómitos y dieran calambrazos en diferentes partes de su cuerpo al ver mujeres, o que le castraran químicamente y lavaran su cerebro, que es lo que estos “iluminados” fundamentalistas ttitulo en mano estan haciendo con millares de adolescentes… sinceramente le creia mucho más responsable. Una decepción.

    Sin otro particular

    Fernando González

    Comentari per Fernando — juny 23, 2010 @ 18:46

  45. M’acabo d’assabentar per la radio de la polemica que ha causat l’opinió del Sr. Duran; aig de dir que comparteixo amb tot la seva opinió. Em pregunto sovint si la homosexualitat no es una malaltia, no ho es doncs la OMS així o determina i el que diu L’OMS es dogam…..¡? llavors es un fet natural biologicament parlant? no hi ha cap disfunció? es tant natural la heterosexualitat com la homosexualitat?……Com es que en la resta dels mamifers no existeix la homosexualitat? es possible que la homosexualitat sigui fruit de l’intelecte i no de l’ADN?

    Comentari per Andreu Monzó Garza — juny 23, 2010 @ 18:52

  46. Comparteixo l’opinió de Francesca: No has entès res. I estic temptat de fer com ella i no raonar-ho, ja que l’únic que fa és donar-li voltes barrejant temes que no tenen res a veure. Li sembla malament que la Generalitat hagi actuat amb celeritat contra un frau tan clar com aquest?
    a) Si, en altres temes no actuen amb tanta celeritat.
    b) Si, a mi no em sembla tan clar que sigui un frau.
    c) Cap de les anteriors.

    Si la seva resposta és la a) li demanaria que deixi de marejar la perdiu i se centri en el tema que s’està tractant: l’homosexualitat no és una malaltia i unes persones han intentat fer negoci proclamant que son capaços de curar-la, i no te sentit criticar que s’actuï amb celeritat en un cas tant clar com aquest.
    Si la seva resposta és la b), llavors no tindria tant clar si el problema es que no ha entès res o que és més ingenu que jo (i jo ho soc molt xD).
    Si la seva resposta fos la c), llavors li agrairia que expliqués la seva postura d’una manera més clara, sense barrejar temes que no tenen res a veure (avortaments il·legals) i deixant de banda la seva creència/por sobre l’existència d’un lobby homosexual que ho maneja tot.

    Comentari per Kenshiro82 — juny 23, 2010 @ 18:53

  47. No li pica l’orella el fet que milions de persones heterosexuals no vulguin cambiar la seva orientació sexual?.
    No sap que és la pressió social, cultural, etc, cap a una minoria?.
    No sap que els gais al principi no saben que són gais perquè TOTHOM i TOT al seu voltant els empeny a ser heterosexuals?!

    No parlin si no en tenen NI IDEA!. Fan molt de mal!

    INCREIBLE el seu comentari, senyor Durán. Ha desaparegut per mi.

    Comentari per Oscar — juny 23, 2010 @ 19:13

  48. Buenas tardes Senyor Duran i Lleida,

    Utilizo el castellano, ya que soy extremeño y aun que logro entender el catalán escrito, no puedo expresarme con propiedad.
    Discrepo totalmente de su idea de la homosexualidad donde se defiende su posible eliminación, no la comparto, pero la respeto.

    Lo que me parece inapropiado es defender que un profesional de la salud como es un médico, en especial un psiquiatra (especialista en patologias mentales, trastornos etc) pueda hacer esa tarea.
    Le aseguro que actualmente en la seguridad social los psiquiatras persiguen diagnosticar y tartar enfermedades de gran impacto en nuestra sociedad. Y no modificar la sexualidad, modificar gustos.

    Si usted cree que este es su trabajo, pronto veremos a padres llevar a sus hijos al psiquiatra para que le modifique el gusto por golosinas hacía las lentejas. Es un simple comentario, sin ánimo de ofenfer.

    Como dijo Olvido Gara, la sexualidad la encontramos ahí pudiendo elegir una cosa u otra, las dos o ninguna. Se puede cambiar, se puede variar y se debe respetar.
    Usted señor Duran i Lleida sea de la ideología que sea debe asegurarse de que la sexualidad sea objeto de elección de cada individuo, para asegurar la libertad y la igualdad.

    Ya pude leer que no contestaría a ningun post, pero me gustaría que este lo lea y lo medite.

    Desde Extremadura y con gran admiración, seria muy agradable que me respondiera.

    Un saludo. Suerte en su viaje

    Comentari per Estudiante — juny 23, 2010 @ 19:17

  49. Sr. Duran Lleida:

    Desconocía su interés en este tema pero, por poco que usted se informe, pronto descubrirá que para que alguien abandone su homosexualidad hay dos vías:

    1. Matarlo como hizo, por ejemplo, el nazismo. Éste “tránsito” es el método más realista, ya que no es posible propiciar el cambio de homosexual a heterosexual, o al revés, como usted escribe.

    2. Empeñarse en cambiar su identidad sexual. Éste método es menos rápido y eficaz, pero puede acarrear igualmente el “tránsito” hacia la otra vida a algunas personas.

    Las autoridades sanitarias competentes tienen la obligación de proteger a los “pacientes” de las prácticas “psiquiátricas” que al parecer se han estado llevando a cabo en Barcelona tanto como de evitar que se practique la trepanación a quien sufre migrañas, otra práctica médica obsoleta.

    Comentari per Jose Antonio — juny 23, 2010 @ 19:24

  50. Sr. Durant i Lleida, ningú no arriba ni a l’homosexualitat ni a l’heterosexualitat. Això és tan absurd com dir que un gat pot transitar en la seva condició felina fins a convertir-se en un lleopard! No sé quines lectures sobre ideologia de gènere haurà fet però o bé no són les més recomanables o bé no les ha sabut interpretar.
    La seva opinió, així com la de la majoria dels seus comentaristes, em preocupen de valent pel desconeixement que demostren i només fan palesa la profunda necessitat d’una educació sòlida i urgent en l’àmbit de la sexualitat. I em preocupen sobretot perquè d’algú amb la seva formació i capacitat intel·lectual m’espero una visió més informada.
    L’orientació sexual no és MAI transitòria. No confongui dubte, por i inhibicions —perquè encara vivim en una societat homofòbica, encara que el fet homosexual ara sembli que estigui de moda a les grans capitals i a les sèries de televisió— amb quelcom de transitori. El gran error del seu raonament rau, crec, en aquesta frase: “La lògica final d’aquest plantejament és que l’espècie humana té un estadi normal que és l’homosexualitat, que ningú no pot negar-se a avançar en aquest camí, però que al contrari arribar a l’heterosexualitat complica aquest escenari.” Ni és un estadi ni tan sols s’arriba o s’avança a cap orientació sexual. Com a màxim, s’arriba i s’avança en l’acceptació de la pròpia orientació sexual.
    En aquest sentit, espero que no li molesti que li digui que li falta experiència vital: li falta conèixer de prop gent homosexual i parlar-ne, ja sigui al seu cercle d’amics o familiars. D’altra manera no sé si podrà entendre que el que fan aquests metges que afirmen curar l’homosexualitat és criminal. No fan més que inculcar repressions i traumes a gent que el que necessita de veritat és acceptar-se i alliberar-se per tal de poder viure d’acord amb el que els és natural.

    Per acabar, permeti’m també que li digui que no totes les opinions són respectables. Ho dic arrel de la resposta que li va oferir a la Francesca. Ho són quan atenen qüestions estètiques, per exemple, però no ho són quan una de les opinions anul·la o menysté els drets o la dignitat d’algú o d’un col·lectiu. Estarà d’acord amb mi que una opinió masclista no és respectable. De fet, és intolerable. Doncs bé, la seva opinió pel que fa l’homosexualitat té l’atenuant de partir del desconeixement (li ho asseguro), però quan una opinió en la línia de la seva nega drets, llibertats, legitimitat i dignitat a un col·lectiu com ho és l’homosexual, aquesta opinió no és respectable. Perquè persones com vostè, que no coneixen el fet homosexual, m’estan dient a mi, que sí que sóc homosexual, que no tinc dret a viure la meva vida amb plenitud, tal com ho fan els heterosexuals. Potser no se sentirà identificat amb el que li acabo de dir, però aquesta és precisament la postura que vostè adopta quan s’oposa públicament al casament entre homosexuals. Així que té raó la Francesca quan li diu que no ha entès res, i en aquest punt no crec que vostè pugui argumentar la respectabilitat de la seva opinió, perquè la seva opinió atenta contra la dignitat de persones com jo.

    Comentari per David — juny 23, 2010 @ 19:36

  51. Per cert, també em xoca i decep que contraposi l’acció de Generalitat en protegir els homosexuals amb la passivitat que, segons explica, demostra a l’hora de perseguir els avortaments il·legals. Em xoca perquè sembla que col·loqui a la mateixa alçada una cosa natural com és l’homosexualitat amb una altra de tan sòrdida i morbosa com és la realitat dels avortaments. I em decep perquè és un argument fal·laciós i manipulador, una estratègia retòrica que de ben segur té un nom, i que no m’espero de vostè. És com si digués que “amb tots els avortaments il·legals, amb totes les dones mortes a mans d’homes masclistes, amb totes les violacions que hi cada dia… i la Generalitat per ara temps i recursos amb aquests homosexuals…”. Una cosa no implica l’altra, com va dir vostè a algú en aquell post sobre el català del cardenal Bertone quan l’acusaven de voler protegir la llengua justament ara que hi ha la crisi! I què?? Què hi té a veure una cosa amb l’altra??…

    Comentari per David — juny 23, 2010 @ 19:46

  52. Sr. Duran i Lleida,

    Crec que es molt facil evadir les afirmacions clares que ha fet en Roberto.

    Si l’OMS ha deixat clar que la homosexualitat no es cap enfermetat, i assumint que una persona pot ser homosexual o heterosexual (o bisexual, o quelcom mes, ja ens entenem), voste ha d’assumir que ningu pot cambiar aquesta condicio amb cap tractament medic…

    O potser resulta que ara amb unes pastilles podem deixar de ser caucasics? o orientals? es pot fer aixo? perque jo crec que la condicio etnica es justament la que tens i no es pot cambiar. De la mateixa manera la condicio sexual… oi?

    Voste ha dit directament que no considera dolent que aquests “metges” intentin “controlar” o “modificar” aquesta condicio sexual. A mi quan diu aixo se’m fiquen els pels de gallina, ja que penso en el munt de sabates desgastades pel meu pare corrent davant els grisos per reivindicar un seguit de llibertats que ara resulta que es poden “controlar”.

    El dia que la humanitat deixi de mirar-se el melic, serem grans. Mentrestant, serem democratics.

    Comentari per Lorien Andres — juny 23, 2010 @ 19:46

  53. Me parece decepcionante y sorprendente los comentarios del señor Duran i Lleida.
    Creo que desconoce el termino de homosexulidad. La hosexualidad es algo inato en la persona, algo con lo que se nace y algo de lo que nadie se puede desprender de ninguna manera.
    Le pondre un ejemplo; usted ha nacido Aragonés, y por más que usted lo intente y se sienta catalán al 100%, nunca le va a ser posible ser Catalán de nacimiento.
    Respecto a lo que comenta de que personas casadas con hijos que descubren su homosexualidad y que desean renunciar a ella, se debe mayor mente a comentarios, mentalidades y pensamientos como el que usted expresa, que hacen que la gente no se acepte asi misma por miedo al que dirán y a sufrir continuamente. Acaso usted considera que es fácil asumir la homosexualidad, a sabiendas de poder recibir insultos y comportamientos no muy éticos por parte de la sociedad.
    Me gustaria que reflexionara y que como representante de muchos ciudadanos entre ellos homosexuales los tubiera en cuenta.
    Saludos cordiales.

    Comentari per HM — juny 23, 2010 @ 19:58

  54. Felicito sus palabras sobre la heterosexualidad. Créame que conozco personas homosexuales muy a disgusto con su orientación sexual y muy confundidas. ¿Cómo no van a ser atendidas? Máxime cuando el hombre o la mujer homosexual cargan, lo queramos o no, con el problema terrible de sentir atracción física y sexual hacia otras personas con las que biologicamente no son complementarias y, po tanto, con las que no pueden reproducirse. Esa anomalía (que para algunos homosexuales no es tal cosa; mejor para ellos) es causa de ansiedad en muchas personas. Ayudar siquiatricamente al que, no conforme con su homosexualidad minoritaria, quiere reconducirla a la de la mayoría de la población es igual o más legítimo que ayudar a cambiar de sexo a un transexual.

    Comentari per angel — juny 23, 2010 @ 20:01

  55. Cita:

    “arriba un moment que considera que la seva orientació sexual ha de canviar”

    Senyor Duran i Lleida:

    Aquest és el problema del seu discurs. L’orientació sexual NO es pot canviar. No pots anar a una clínica i que et diguin que canviaràs l’orientació sexual controlant-la. Vostè creu que canviaria la seva sexualitat perquè li diguessin controli la seva atracció cap a les dones? Afirmo que no. Això és reprimir-se, res més.

    L’homosexualitat ha existit sempre hi existirà, perquè és una cosa natural com la heterosexualitat. Ningú l’escull. Neixes amb ella. Si hi ha homes casats amb fills que d’un dia per l’altre declaren que són homosexuals no ho han canviat ells, simplement ho eren des de sempre, ells ho sabien, però per por al rebuig de la societat s’han fet una vida falça i han estat infeliços. Entén, doncs, perquè només hi ha heterosexuals que es “canvien” a homosexuals? No es canvien, ho eren de tota la vida. Però la por els reprimia. Cap homosexual declarat, i que realment es senti atregut per homes, no es declararà heterosexual ni ho podrà canviar.

    Amb tota aquesta explicació per arribar a on, doncs que a aquestes clíniques hi va gent enganyada. Un exemple típic és el d’un fill que és homosexual i els pares estan encaparrats en canviar-ho. Els metges els diuen que ho canviaran, sabent que no ho aconseguiran mai. No és millor acceptar-ho i d’aquesta manera NO provocar problemes psicològics al pobre noi? O, almenys, treure-li la vergonya de fer el paripé. Han d’acceptar-ho, és el seu fill, no canviarà pas, serà com ha estat sempre, simplement no es sentirà atret per dones, sino per homes.

    Un altre punt que vull remarcar és el del vici. “Els homosexuals són uns viciosos”, típica frase de la societat. Ho són, però igual que els heterosexuals. No pel fet de ser homosexual ets més viciós. La homosexualitat només es limita a sentir-te atret per homes, com la heterosexualitat atret per dones. No hi ha més.
    Cualsevol homosexual pot fer el que fa un heterosexual, i qualsevol heterosexual pot fer el que fa un homosexual. Sense diferència, únicament la condició sexual.

    Espero haber-li aclarat algunes idees.

    Salutacions.

    Comentari per Jan — juny 23, 2010 @ 20:06

  56. Hola Sr. Duran

    Disculpe que no hable ni escriba en su lengua habitual, espero que no sea un obstáculo para que pueda entenderme.
    Sólo quería transmitirle que no estoy en absoluto de acuerdo con este artículo, principalmente porque creo que desconoce el contexto de la homosexualidad y le es ajeno en todos los sentidos, incluso la capacidad para sentir empatía por esta situación,
    Las “terapias reparativas” como se las conoce eufemísticamente son un engaño demostrado allí donde se realizan, principalmente en entornos ultrarreligiosos de USA y otros paises de Occidente. Drogas, electroshock y otros métodos que recuerdan sospechosamente a “La Naranja Mecánica” de Stanley Kubrick.
    Todos los homosexuales “a dia de hoy” se han criado en familias heterosexuales, habitualmente sin referencias, ni siquiera positivas debido a la homofobia de “pensamiento, palabra, obra u omisión”, sobre esta orientación sexual. De ahí que muchos opten por intentar desarrollarse personalmente en una orientación sexual que no les satisface, y entrados en la madurez decidan vivir su verdadera orientación o al menos probarla.
    El proceso inverso no necesita ningún tipo de terapia como no lo necesita el contrario.
    El problema más acuciante del derecho al desarrollo personal de la sexualidad de las personas todos sabemos donde hunde sus raices. Efectivamente, los fanatismos religiosos, la religión. Imagínese la fuerza y profundidad de esas ideas como para provocar que unos padres repudien a sus hijos. Eso, señor mio define claramente a la Iglesia Católica (en el caso que nos ocupa) como una “Secta destructiva”.
    Podría contestar cada uno de sus argumentos pero creo que le voy a aburrir, se nota que este tema le es demasiado ajeno.

    Vaya con Dios.

    Comentari per Angel — juny 23, 2010 @ 20:29

  57. Tiene usted razón al defender que los médicos psiquiatras atiendan a los homosexuales que requieran de sus servicios. Es de cajón. Hay quién intenta imponer la mentalidad de que se es libre para ser homosexual, para hacerse, o para hacérselo, pero no les parece que esas mismas personas tengan libertad para tratarse por un médico o psicólogo.
    Tengo entendido que alguien ha saboteado esta página (o bitácora) de modo que no se podía entrar.
    Me parece mal que lo haya hecho por opinar así. No parece que esa persona entienda bien lo que son las libertades.

    Comentari per Félix — juny 23, 2010 @ 20:41

  58. Gracias
    Enhorabuena por su artículo y por su trabajo de años en la política.

    Comentari per Javier — juny 23, 2010 @ 20:42

  59. EStimado Josep, soy de Burgos, pero ligada desde mi infancia a Barcelona, donde ya adulta nacio uno de mis hijos mientras mi esposo estudiaba en la Autonoma.Te felicito y te apoyo en tu valentía y coherencia al ser capaz de afirmar lo obvio en este lamentable escenario que nos está tocando vivir.

    Es necesario gente como tu, con los pies en la tierra y la mirada en el cielo, capaces de defender el sentido común frente a la intolerancia rabiosa de los que quieren destruir la vida , la familia y la identidad del ser humano.
    Yo, pudiendo quedarme en Barna, decidi emigra a Chile, ya que de ninguna manera puedo permitir que se eduquen mis niños bajo esta dictadura homosexual que se está implantando en las escuelas. Espero poder volver, algún día, gracias a politicos valientes como tu

    Un abrazo

    Comentari per rosana — juny 23, 2010 @ 20:49

  60. Señor Josep, le tenía mucho respeto desde aquí el País Vasco. Me ha defraudado profundamente por este artículo que demuestra tanta y tanta ignorancia. Una vez más: la homosexualidad NO es una enfermedad y, por tanto, no puede ser tratada.

    ¿Estaría Usted dispuesto a que le sometieran a un tratamiento para convertirle en homosexual porque esa fuera la opción mayoritaria de la Sociedad? responda con sinceridad si Usted dejaría envenenarse con medicamentos que no conseguirían nada por ese fin.

    Disculpe pero no hablo catalán, al menos he podido entender su artículo.

    Saludos.

    Comentari per Iñaki Telleria — juny 23, 2010 @ 21:08

  61. Bona nit, senyor Duran:

    No fa falta dir que vosté considera l’homosexualitat una malaltia, quan ja fa referència a això quan està a favor de la gent que diu que la “cura”. És com dir que estic a favor d’ETA i després dir que jo no he dit mai que estigui bé matar per ideologies.
    Una persona no “passa” a ser homosexual com vosté diu, la sexualitat és una cosa que es duu a dins des de que es naix. Si per qüestions socials, per pressions, etc. una persona es nega a acceptar que és homosexual i opta per dur una vida heterosexual no canvia d’orientació quan al cap dels anys no pot resistir-ho més i es llibera. Això no és “convertir-se”, és acceptar-se. I com vosté també comprendrà, en la societat en què vivim no crec que ningú per pressiò social duga una vida homosexual sent heterosexual.

    Salutacions.

    Comentari per Joan — juny 23, 2010 @ 21:30

  62. Señor Durán,

    La orientación sexual ni se cambia ni se redirige, como el color de ojos. Que usted defienda tal postura es absolutamente irracional y le hace flaco favor a su credibilidad como político, algo que de usted siempre había tenido en altísima estima. No permita que sus prejuicios empañen su intelecto.
    Respecto al célebre lobby gay es como hablar del poder de las logias masónicas: supercherías. Por esa regla de tres habrá que hablar de lobby de las mujeres, lobby de los cárteles de droga, lobby de los políticos de derechas/izquierdas, lobby de los republicanos… No confundamos algo tan humano como el gregarismo con manos en la sombra que mueven hilos secretos como si de una conjura secreta se tratase. Le aseguro que si tal lobby existiera, otro gallo nos cantaría a los homosexuales de este planeta.

    Comentari per Otto Más — juny 23, 2010 @ 21:41

  63. La página web de un “poderosísimo lobby gay” me ha redireccionado aqui, y siento no poder hablar en su lengua, ya que escribo desde el país vasco, y la desconozco, aunque creo haber comprendido casi todo lo que vd argumenta , señor duran i lleida. Y me temo que no puedo sino aplaudir la lógica de los comentarios de Oscar y Roberto, porque efectivamente hace tiempo que la homosexualidad dejó de considerarse como una enfermedad, y tratar de “encauzar” mediante sabe dios qué métodos psiquiátricos a una persona para que deje de tener esos impulsos es ir contra su propia naturaleza, y eso lo saben los que siendo homosexuales no se han aceptado a sí mismos- ahí sí haría una buena labor un psiquiatra ayudando a una persona a dejar de atormentarse y sufrir por su condición sexual – y han llevado una vida que no se correspondía con su orientación, de ahí el comentario de Francesca, y es que yo tb opino que vd no ha entendido nada, un saludo, agur

    Comentari per jose — juny 23, 2010 @ 22:29

  64. Hola Josep Antoni,

    Jo penso que la orientació sexual de les persones no s’escolleix, sinó que és una aspecte de les persones amb el que es neix, juntament amb la resta d’atributs físics i psicològics.
    Per tant, penso que és una mica agosarat defensar la teràpia reparativa, més que res perquè no hi ha evidències científiques que demostrin la seva eficàcia. En aquest sentit, si que hi ha estudis que demostren que aquests tractaments son perjudicials pels pacients que son tractats. Si tenim en compte tot això, penso que les mesures dutes pel Departament de Salut són les més apropiades, ja que en aquest cas, s’estaria incorrent en una mala praxi professional.
    Per exemple, ningú jutjaria a la Generalitat si aquesta expedientés un hospital que dóna tractaments incorrectes i no avalats per la comunitat científica en pacients de càncer de colon.

    Comentari per Carla — juny 23, 2010 @ 22:31

  65. Lo que ustedes llaman “el paso de la heterosexualidad a la homosexualidad” no lo es tal, es un argumento falaz y erróneo en su origen, puesto que no se trata de que alguien que es heterosexual “quiera ser homosexual”, que es lo que usted defiende (a la inversa, obviamente, que alguien que es homosexual quiera dejar de serlo y convertirse en heterosexual).
    No, no es cuestión de querer. Un hombre casado y con hijos no decide de repente que quiere sentirse atraído sexualmente por otros hombres. De lo que se trata es de la aceptación de una realidad personal, una aceptación que en demasiadas ocasiones son incapaces de asumir y que les lleva a dejarse arrastrar por el entorno, sus circunstancias y lo “normalmente aceptado”.

    No, uno no puede decidir que ya no quiere sentirse atraído sexualmente por personas de su propio sexo como no puede dejar de ser rubio o medir 1′70.

    Un saludo.

    Comentari per Jose — juny 23, 2010 @ 22:38

  66. Muchas gracias por decir lo que muchos pensamos.

    Comentari per Cecilia Martín — juny 23, 2010 @ 22:47

  67. Estimat Duran,

    Com a homosexual puc dir que estic ben informat sobre el tema, tant social com científicament. I he de dir que avui en día no hi ha una hipòtesi definida sobre la causa de l’homosexualitat; encara no sabem perqué es produeix amb exactitud. Per aixó, i per que tot homosexual ha intentat canviar en alguna etapa de la seva vida i ha desitjat ser normal per les complicacions que comporta, sense aconseguir-ho, crec que esta fora de lloc la seva declaració. Com a jove, homosexual, i sense una política definida, crec que vostè, com a polític, tindria que informar-se millor en temes tan delicats com aquest, i em sento també personalment decebut, perque sempre m’havia fet il·lusió tenir un polític del mateix poble que jo.

    Comentari per Anònim — juny 23, 2010 @ 22:47

  68. Sr Duran i Lleida, amb tots els meus respectes. Vosté no té raó, i crec que simplement és perque desconeix el problema ja que d’altra manera seria vosté un maliciós.
    Si una persona pateix, efectivament se li ha d’ajudar. Però també se li ha de protegir d’aquells que només volen treure-li els diners. I és això el que han de fer les lleis i els que les dicten, protegir al dèbil devant l’abusador.
    Inclús “acceptant” que la homosexualitat fós una malaltia, que com vosté molt bé diu no ho és. No es pot curar. Es pot curar ser esquerrà, tenir pigues o que no t’agradi el gelat de formatge de cabrales?
    Doncs és clar que no, i qui ho pretengués estaria aprofitant-se de la por del malalt a la seva malaltia (escriure amb la esquerra, tenir pigues o odiar el cabrales). Es pot evitar la conducta homosexual? es clar que sí, com es pot evitar l’heterosexual. (o, possem per cas, escriure amb la esquerra).
    Això no vol dir que es tingui de fer.
    Segons vosté, també una persona heterosexual que volgués convertir-se en homosexual hauria d’anar a un “metge” per que li ajudés?
    Pot-ser donant-li la volta a l’argument algú s’adona de l’absurd.
    En quant a la seva comparació amb l’avortament. Qué vol dir? Que com que no s’ha protegit bé al fetus tampoc s’ha de protegir bé a l’homosexual?
    No puc evitar pensar que al seu ideari hi han masses exclusions i que vosté no pensa que totes les persones s’han de respectar per igual, encara que digui el contrari.
    Li convido a que conegui millor el problema i les persones afectades. De gais n’hi ha de tota mena, com d’heterosexuals, però li ben asseguro que la majoria de les persones homosexuals han patit molt per poder ser feliços si es que ho han aconseguit mai. I això en part és degut al rebuig i ignorancia que perceben de declaracions fàcils i de desconeixement com la que ha fet vosté en aquest blog.
    Perque si una cosa no crec que sigui vosté és maliciós.

    Comentari per Floren — juny 23, 2010 @ 23:25

  69. Des de l’any 1970 la Societat Americana de Psiquiatria i des de l’any 1990 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no consideren l’homosexualitat com una malatia, aleshores com podem estar parlant de tractaments mèdics quan es tracta de quelcom absolutament natural? Una altra cosa són les alteracions psicològiques que provoquen en alguns casos la societat, la religió, etc. amb el seu comportament de vegades represor, retrògad, anacrònic, etc, que fan que algunes persones es vegin obligades a recòrrer als professionals de la psiquiatria per superar el problema que aquests els han generat.

    I en medicina quan un galè o metge aplica un tractament erròniament es diu que està fent una negligència o mala praxi per la qual se li poden demanar responsabilitats penals, civils, disciplinàries i deontològiques per part de les autoritats competents (Justícia ordinària, Administració, col·legi professional, etc.).

    Senyors/es que estem al 2010 no a l’any 1969.

    Comentari per Agus — juny 23, 2010 @ 23:26

  70. Sr Duran i lleida, en primer lugar disculpe que escriba en castellano en este blog ya que no sé hacerlo en catalán, supongo y deseo que no será motivo para que mi comentario no se publique en este blog. Me he quedado absolutamente sorprendido al leer su comentario en medios de comuncación. Yo le creía a usted una persona muy inteligente de razonamientos y de posición pero lamentablemente tengo que cambiar mi opinión sobre usted. Solamente podría en cierta medida entenderlo, tomando como base que lamentablemente en España y por lo que veo no es expcepción Catalunya, la oposición política en una institución casi siempre implica criticar y estar en contra de todo lo que hace el gobierno, pero ni aún en este caso resulta justificable su ignorancia y me resulta altamente sorprendente tener que explicarle esto Sr Duran. La OMS hace muchos años que dejó de incluir la homosexualidad en su catálogo de enfermedades, por lo tanto cualquier intento de “curar” esta tendencia sexual, solo se explica por una (reconocida o no) clara homofobia. Me cuesta creer que algún homosexual se sometería hoy en día por su propia voluntad a una terapia de este tipo. A sí mismo usted dice que la Generalitat cree que el estado natural del hombre es la homosexualidad. Por supuesto que es un estado natural, lo mismo que la heterosexualidad..lo que no es un estado natural es el de las personas que nacen con con un cuerpo que no sienten ni desean y por lo tanto estas si necesitan ayuda de todo tipo, es decir los transexuales. Sr Duran, las personas homosexuales no elijen serlo, lo mismo que las personas heterosexuales, y debido a tantos años de humillación, discrimación, vejaciones de todo tipo.. etc es normal que aún hoy en día les cueste a algunas asumir y comprender su homosexualidad y necesiten ayuda y por lo tanto y por lo que a mi respecta y aunque no soy catálán ni resido en catalunya,tengo que felicitar al gobern por sus esfuerzos y por su vinculación por los derechos de las personas LGTB. Un saludo.

    Comentari per Miguel Lera — juny 23, 2010 @ 23:38

  71. Eu son heterosexual, pero penso que a miña vida sería moito máis cómoda se fose lesbiana. ¿Non existe ningunha clínica na que se poida tratar ás persoas heterosexuais que consideren preferible ser homosexuais? Do que estou segura é que, en caso de existir semellantes clínicas, as nosas autoridades non só considerarían que non son merecedoras dun expediente, senón que sen dúbida lles concederían unha subvención.

    Comentari per Antonia — juny 23, 2010 @ 23:47

  72. Estimado Durán,

    Lo de la insistencia en el tema del lobby gay, hasta cierto punto, no deja de ser gracioso. ¿Qué es un lobby? ¿Podríamos decir que la Iglesia Católica es un lobby (o conjunto de lobbies) fuertemente influyentes y tremendamente asentados desde posturas cada vez más conservadoras? Yo creo que sí.

    Señor Durán, este mundo está lleno de lobbies y unos se oponen a otros: por tanto frente al lobby gay tenemos el lobby ultracatólico (y utilizo lo de ultra a conciencia, pues dicho lobby se ha ido radicalizando con los años).

    Yo no sé si hay o no un lobby gay, pero ¿y qué si lo hay? ¿Cuál es el problema?

    Un afectuoso saludo

    Comentari per Jose — juny 23, 2010 @ 23:52

  73. Enhorabuena Sr. Durán Lleida, estoy con usted. Perdone que escriba en castellano, pero mi apoyo va desde Galicia. Estoy totalmente de acuerdo con usted en respetar la libertad de las personas. El que esté contento de ser homosexual que lo siga siendo, pero el que desee recurrir a terapias y tratamientos médicos que sí reorientan la sexualidad que se sienta libre de hacerlo y desde luego nunca expedientar, ni sancionar, ni menospreciar a las clínicas, especialistas que ofrecen dichos tratamientos. Esto no es nuevo, fuera de España también existen. El Art. 20 de CE establece la libertad de expresión, cátedra, información. Creo que la policlínica Tibidabo si ha sido expedientada debería poner todo, como supongo lo hará en los tribunales. ¿Dónde ha quedado la democracia? O es que sólo hay democracia para lo que interesa a unos cuantos. Enhorabuena Sr. Lleida, tiene mi apoyo y el de muchos más. Y ánimo a la Policlínica Tibidabo y al Dr. Joaquín Muñoz psiquiatra. Respeten sus opiniones y el ejercicio de su profesión como el lobby gay y todos los demás desean que sean respetados.

    Comentari per elifeba — juny 24, 2010 @ 0:24

  74. Señor Duran:

    Si usa la palabra curar, es obvio que considera la homosexualidad algo curable, por tanto, una enfermedad.

    El caso que describe de que un casado que decide vivir como gay y lo compara con un homosexual que quiere ser heterosexual no tiene sentido. El primero, se acepta, el segundo se reprime presionado por la sociedad. No sea simplista y piénselo fríamente, si a usted le hicieran un tratamiento para que se volviera homosexual, no lo conseguirían, porque a usted le gustan las mujeres, porque debería funcionar al contrario??? Mírenos simplemente como personas y se dará cuenta de que no hay diferencias.

    Yo a usted le apreciaba, le consideraba uno de los mejores políticos que tenemos y que propone cosas serias siempre para enmendar muchas de las pifias de Zp, pero me ha decepcionado. Ahora le veo como un señor conservador demasiado viejo para comprender la realidad del mundo que le rodea.

    No obstante, confío en que mejorarán la reforma laboral, aunque los derechos de las personas no sea lo suyo, la economía por ahora, parece que sí.

    Un saludo.

    Comentari per john — juny 24, 2010 @ 0:29

  75. No voy a entrar en sí es una enfermedad o no. Si me parece que una persona con tendencias homosexuales, puede desear dirigir su sexualidad hacia la heterosexualidad.
    Si hace poco tiempo se afirmaba con rotundidad que era una enfermedad, y que, por tanto, tenía curación. Ahora se quiere imponer que todo el mundo piense que no es una enfermedad, que por tanto no hay nada que curar.
    En ambos casos me parecen cuestiones ideológicas alejadas de la realidad y de la alegría o del sufrimiento de las personas concretas.

    Comentari per francisco josé — juny 24, 2010 @ 0:42

  76. Usted dice las cosas más difíciles o más problemáticas de explicar con una claridad y un respeto para los demás que son dignos de admiración. Es posible que una opción sexual sea para siempre, pero los corruptores de jóvenes, los que seduciendo adolescentes ingénuos decantan hacia una opción sexual distinta existen en esta sociedad tan “buenista” y tan democratica para unos pocos. El grupo de presión gay existe y es muy poderoso, pero no es democrático cuando ataca a los que tienen el valor de discrepar de ellos educadamente y sin insultar, como sucede con usted. Simplemente, Sr. Duran darle ánimos y pedirle que siga por la senda del sentido común que usted representa. Gracias por su forma de hacer política.

    Comentari per Pere — juny 24, 2010 @ 0:45

  77. No veo la razon para que la gente se disculpe por no escribir en catalan. Cada uno escriba en la lengua que le plazca. Con respeto al homosexualismo donde usted parece aproyar a los que van a buscar ayuda estoy completamente de acuerdo, no se por donde usted viene solo se por donde yo voy. Hace poco murio Saramago y la Iglesia Catolica espero su muerte para diferir de las opiniones o creencias del escritor. Los cobardes suelen hacer esto cuando la otra persona ya no se puede defender. Pero sinembargo estoy de acuerdo con la Iglesia Catolica. Saramago no tenia idea de metafisica, si la tuviera tendria una diferente opinion de la Biblia. Hay que saber interpretarla, y nada que ver con el estatuto de Cataluna que no necesita interpretacion. El que tenga un poco de conocimiento de metafisica podra mejor comprender la homosexualidad, y esta se puede vencer. No le interesa a las comunidades homsexuales que se empecinan en decir que es algo natural. Ciertamente no lo es, pero aun cuando alguien nace asi se puede vencer, nada facil si ya probaron el fruto prohibido y dependiendo de la fuerza mental que se tenga. Pero de que se puede regenerar es cierto. Yo apoyo a todo hombre o mujer que se quiera regenerar porque si se puede. Es simplemente natural. En cuanto a la metafisica la dejo en manos de aquellos que entienden a los demas les esta vetado.lo

    Comentari per Jose Maria Vazquez — juny 24, 2010 @ 1:26

  78. Senyor Duran i Lleida,

    Li vull transmetre el meu suport per aquest article. No deixi que les persones properes al PSC li diguin el que ha de dir. No demani disculpes per dir la seva i per intentar mantenir uns valors a la nostra societat, per cert que és una societat cada vegada més bruta i pobre moral i èticament…

    Té tot el meu suport i simpatia…

    Atentament, Sergi.

    Comentari per Sergi — juny 24, 2010 @ 4:19

  79. Buenos dias:
    Lastima que no entienda el catalan y que los dichos y redichos no se puedan pasar al castellano.
    Ciertos comentarios en el siglo XXI SOBRAN
    Salud

    Comentari per pedro — juny 24, 2010 @ 7:15

  80. heu perdut el cap, como es pot dir aquestas mentiras, la genetica no es pot cambiar, cap homosexual pot cambiar la seva tendencia, o per casualitat un hetero de genetica podría cambiarse a a ser homo de la nit al dia, duran i lleida m’has defraudat i mes quand a la teva familia hia gent homosexual, esper que a partir d’ara es fassi notar que ja no volem saber res de tu. la tristesa m’inunda perque creia que eres un politic com deu mana.

    Comentari per un homosexual — juny 24, 2010 @ 7:23

  81. Disculpe mi castellano, soy vasco, entiendo el catalán y lo hablo, pero no lo escribo.

    Creo que hay una diferencia nada sutil entre esos dos casos.
    - El primer caso es apoyo psicológico a una persona que desea “salir del armario”. La persona desea aceptar su sexualidad pero teme las consecuencias.
    - El segundo caso es un “tratamiento” psicológico – de shock (puede que con medicamentos) para intentar aceptar lo que su entorno considera “normal”. Si fuera un caso equivalente al primero (”entrar” en el armario) no habría ningún problema, puesto que la mayor parte de la sociedad aceptará su “nueva” sexualidad y no tiene porqué necesitar tanto apoyo psicológico.

    un saludo.

    Carlos

    Comentari per Carlos — juny 24, 2010 @ 9:00

  82. Josep Antoni,
    les teves paraules ens posen molt difícil als gais que puguem votar CiU. Mai no has fet res pels drets de la comunitat LGTB sinó que, a més, hem d’escoltar aquestes bestieses.

    No sé si has escrit això per desconeixement o malícia. Espero que sigui per la primera raó…

    Si jo digués: “Jo mai no he dit que ser cristià sigui una malaltia”… no et semblaria sospitós?

    Cordialment,

    Un a qui no li deixes votar CiU

    Comentari per Carles — juny 24, 2010 @ 9:29

  83. Es verdaderament una llástima que en democracia no poguem expresar allo que en teoria va en contre de la mal anumenada majoria.
    En Josep Duran Lleida defença el dret d’aquellas persones que volen ser normals, viure com els seus pares, tindre decendencia i evitar mals avui i mes tart quand ja siguin molt grans.
    He escrit “normals” perqué es aixís i mal ens pesi molts homosexuals volen ser normals per no ser ni sentirse marginats ni automarginarse com fan molts.
    I encare que avui, els politics que ens manen voldrian que tots com a bens pensessim com ells, hem de dir molt clar i fort alló que divergeig totalment com dels plentajaments de la senyora Geli.
    Gracies un altre cop senyor Duran.

    Comentari per GENIS IGNASI — juny 24, 2010 @ 9:41

  84. Vista su opinión sobre la cuestión de la homesexualidad, creo que no solo Ud. demuestra su ignorancia sobre el tema, si no tambien, el fundamentalismo religioso que lo guia, que le acerca a más a los Talibanes que al pensamiento liberal occidental.
    Sr. Duran, creia que era un politico inteligente y conciliador, ahora se que es un politico peligroso.
    Quizas la fiscalia deberia estudiar el posible inicio de acciones legales contra Ud. (al igual que en su día hubo que iniciarlas contra el propietario de la libreria Europa). Pero quedese tranquilo, quedará impune como la Sra. Marta Ferrusola, o como el Sr. Ratzinger.

    Comentari per Luis — juny 24, 2010 @ 10:00

  85. Sr. Duran,

    Per què diem que arriba un moment que la seva orientació sexual ha de “canviar”? Canviar implica deixar-ne una que és pròpia per a triar-ne una altra i no és això sinó: deixar la que no sents pròpia per reeixir la que és teva. No canvies sino que deixes aflorar el que ja està allí latent. Aquell pare de família fa 30 anys potser no podia assumir les conseqüències de la seva homosexualitat, potser no estava disposat a viure clandestinament la seva condició sexual o a pagar el peatge que la societat exigia. Potser no sabia ni per on començar i va decidir enterrar-ho sota l’estora renunciant/negant una part de sí mateix que és important però prescindible fins que l’entorn social i ell mateix li han permès. Potser ha patit menys fent-ho així que de l’altra manera, i és humà eludir el patiment o minimitzar-lo. El patiment individual és sempre més portador en la intimitat que no pas essent objecte de judici per tercers.

    El més positiu de la normalització social de l’homosexualitat és que hi ha persones que han deixat de patir i que altres ja no coneixeran ni tan sols el tràngol que els hauria suposat definir la seva orientació sexual fa vint anys. Abans era inqüestionable la identitat sexual que et venia assignada con lo normal/”natural”. Lo de parlar de naturalesa aquí és delicat però si tots els sers vius tenen instint de supervivència i pervivència de l’espècie, la natura només permet que un home i una dona plegats puguin procrear i garantir la continuïtat de l’espècie. A això em refereixo quan dic que l’heterosexualitat és l’opció natural (de natura, fent referència al principi d’adaptació i supervivència de l’espècie que observem a l’entorn). La diferència o especialitat dins l’espècie no és més que una particularitat en la que els implicats han de trobar l’adaptació. El medi social ha estat intransigent molts anys fins al punt de no permetre ni qüestionar-se el tema de la pròpia orientació. Ara menys, però hi ha moltes coses que desdibuixen una especialitat que hauria de ser assumida amb naturalitat. Si el dia de demà el meu fill em diu que ha de pujar a una carrossa per celebrar l’orgull gai li diré que per fer el capullo es busqui millors excuses. El col•lectiu (que no són tots) que promou aquestes coses crec que desdibuixa els veritables avenços que la societat ha fet tractant d’assolir la diferència com a pròpia. La diferencia és bona perquè enriqueix sempre el conjunt i és natural en un sistema complex com és el medi social amb tota la seva implicació. La naturalesa no és uniforme i l’home té altres expectatives al medi que la simple pervivència de l’espècie. Crec que haver de patir per definir personal i públicament la teva identitat i orientació sexual és absurd. Haver de pujar a una carrossa ho trobo esperpèntic.

    Així doncs, segueixo mirant-me amb escepticisme tant els que desdibuixen des de dins la pròpia naturalitat de l’homosexualitat dins la societat, com els que des de fora la utilitzen amb una finalitat ben diferent a la d’avançar cap a una societat plural i lliure, contribuint a més a tractar una diferència com un problema doncs el suport psicològic només és necessari per superar un problema que sol no pots pair, quan el problema qui realment el té és la societat i és aquesta qui el trasllada a la persona que ha de prendre la decisió d’assumir la seva condició, la que veritablement sent com a pròpia.

    Ara bé, amb els que tenim allà dalt manant de què us estranya? Però si la societat té els polítics que es mereix serà que la nostra hauria d’invertir més en formació (humanista) i no tant en futbol.

    Comentari per Montse. — juny 24, 2010 @ 10:02

  86. Disculparme por no poder escribir en catalán, en un futuro no muy lejano lo lograré.
    Gracias por el escrito, ya que en estos tiempos de crisis ,hay mucha gente que duda en sus futuros votos y quizás piensen que por una vez votar a otros no pase nada, claro que desconocen todas las ideas de esos nuevos partidos a quien votar. Gracias por ser tan sincero , espero que no se vuelva políticamente correcto. Así podré enseñarles a esas personas que dudan y me afirman que las ideas vuestras no son tan cerradas y de derechas como las de otros partidos.
    Soy lesbiana y ya tengo una cierta edad , por ello las palabras ya no me hacen tanto daño. Pero a un joven o a un niño cuando emocionalmente es muy frágil esas palabras pueden hacerle mucho daño ( y ellos son nuestro futuro). Por ello deberían pensar un poco antes que escribir, porque por mucho que no os guste siempre existirán las lesbianas, gays , trans , bisexsuales y como no heteros. Gracias.

    Comentari per laia — juny 24, 2010 @ 10:09

  87. Bienvenido a la acera de los masacrados.
    No trate de justificarse, las personas normales, lo entendemos, pero ese colectivo ya lo ha estigmatizado y etiquetado.

    Entre las numerosas ‘burreras’ de Aznar, se le quedó en el tintero la reforma del C.C. para acoger la realidad homosexual como una nueva forma de unión en pareja, que permitiera, sobre todo, la generación de derechos y disfrutes económicos-pensionables.

    Contenido dentro de la teoría política del Contrato Social, según la formulación de Jean-Jacques Rousseau, como antes hizo Thomas Hobbes o John Locke (sin entrar ahora en sus matices), para que, con nuestros derechos y deberes, pudiéramos seguir disfrutando de una enriquecedora paz social.

    Pero ¡OJO!, llegó Zapatero.

    Con la profunda reflexión que se puede efectuar, en la barra del bar, a partir de la medianoche, cuando los vapores del hidroxilo (_OH) envuelven el ambiente, este señor se ha encargado de coger el epitónome de grupúsculos marginales y elevarlos a la categoría de normal, general y mayoritario socialmente hablando.

    E ir en contra de esa teoría tiene su precio.

    Bien se que usted no ha ido en contra de nada, si no que ha ido a favor de acoger ‘un todo’, pero ha tenido el desliz de pellizcar las incongruencias en las que este poder político se ha instalado.

    Justicia, Libertad y Fraternidad, … mucha fraternidad.

    Comentari per Ferrán — juny 24, 2010 @ 10:12

  88. És veritat, sr Duran, que en el post no afirma que l’homosexualitat sigui una malaltia. Però sí que en parla com d’una tendència, la qual algú pot voler assolir lliurement, com si fos una opció. I això, sr Duran, és un error. L’homosexualitat, com l’heterosexualitat, no són opcions de la sexualitat humana a les quals un s’hi pot apuntar a voluntat: ara em faig gai o ara em faig hetero. Com si decidíssim tintar-nos els cabells (ara me’ls tinto de ros o ara de negre). No! Una persona neix rossa o morena o amb els ulls blaus o amb els llavis més o menys molsuts o homosexual o heterosexual… L’única opció possible, aquí, és assumir-ho o no. Dissortadament, fins fa ben poc, la pressió política, social i cultural ha fet que l’homosexualitat s’amagués (fins i tot es perseguís: o potser no pensa en el règim franquista? o potser es pensa que només van morir jueus als camps de concentració nazis?). I això ha fet que, fins i tot gent que actualment es troben en la trentena, es casessin per mirar de “curar”, via heterosexualitat, el seu pretès “estigma”. Avui en dia, si més no a casa nostra, i gràcies al treball i la valentia de molts gais i lesbianes i d’associacions, la situació ha canviat. I és més diguem-ne fàcil que els homes i les dones homosexuals es facin visibles, als ulls de la societat. I també és més “políticament correcte” acceptar-los. Amb tot, el procés de cada persona respecte a l’assumpció de la seva personalitat, i la sexualitat en forma part, segueix sent una tasca a vegades dura; i és per això que hi ha gent que requereix ajuda (no per canviar d’orientació sexual, sinó per assumir la pròpia sexualitat). Espero que convingui amb mi que, quan un s’accepta tal com és, esdevé més lliure i més feliç. I si, com a cristians, creiem que Déu ens accepta i estima com som, perquè som fills seus, ¿qui som nosaltres per portar-li la contrària? Estimar els altres com a Déu mateix, recordi-ho, sr Duran! La política de debó, el treball de la polis en favor de la polis, hauria de tenir molta a veure amb aquest amor als altres…

    Comentari per Jordi — juny 24, 2010 @ 10:18

  89. Enhorabona, Sr. Duran i Lleida. Ja és hora de que els gais heteròfobs comencin a respectar. Enhorabona per les seves idees.

    Comentari per Ricks — juny 24, 2010 @ 10:39

  90. No hay mayor ciego que el que no quiere ver. Que fácil es atacar a Durán tergiversando sus declaraciones. ¿Tan dificil es leer un texto o escuchar unas declaraciones y no llevarlo a un terreno favorable para crear polémica?. Con la que está cayendo creo que mejor haríamos preocupándonos, preparádonos y arrimando el hombro para levantar este “PAÍS, ESTADO, NACIÓN, FEDERACIÓN” da igual, llámalo como mejor te parezca pero ámalo y respétalo, hagámoslo grande y estemos siempre orqgullosos de él, con sus virtudes y sus defectos, con sus gays, lesbianas, heterosexuales… rezaba un cartel que lei de pequeño en Navarra: No dejes que nadie diga y lo diga para tu vergüenza que todo esto era bello hasta que tu llegaste…..Admiro y respeto profundamente al Sr. Durán…ahhh y no soy Catalán y por ello siento no poder darle mi voto. Salud

    Comentari per xeronimus — juny 24, 2010 @ 11:23

  91. Felicitats per la seva ferma posició en contra d’un Poder Dictatorial i especialment en qüestions d’ homosexualitat. Es hora de que hi hagi persones de rellevancia amb valentia per denunciar publicament les aberracions i imposicions que aquest govern Socialista i en especial el TRIPARTIT, ens esta sotmetent a Catalunya i que a més vol sotmetre a tots els més petits. Es hora de reclamar més llibertat i menys amenaces del govern cap els ciutadans i professionals.

    Comentari per Joan Carles — juny 24, 2010 @ 11:37

  92. Siento decirle que me ha decepcionado, Sr. Duran Lleida. Tanto usted como su partido en el Parlamento español han seguido una línea de política social que me tenía atenta para las próximas selecciones, pese a no ser de Cataluña. Pero estas declaraciones sobre las personas homosexuales me hacen recular y dudar sobre el trasfondo ideológico de sus propuestas.

    Comentari per Ana — juny 24, 2010 @ 12:07

  93. Antes de nada lamento no poder usar el lenguaje de uso cotidiano en este blog, por la sencilla razón de que soy, únicamente, castellano parlante, de cualquier modo espero que eso no sea un problema.
    Trato de entender el fondo del artículo y la verdad no lo consigo, y la principal razón es que no veo la necesidad de enarbolar la bandera de la libertad, para que un homosexual en el ejercicio de su libre albedrío, consulte con cuantos psicólogos, psiquiatras, médicos o todo aquel facultativo que a fe suya, entienda pueda ayudarle. Creo que eso no está y honestamente creo que nunca ha estado cuestionado. Caso contrario de los homosexuales, que por el mero hecho de serlo se han visto perseguidos, en este y en otros paises. Hasta hace no mucho, en España declararse abiertamente homosexual era un delito, la Ley de Vagos y Maleantes fue modificada por el dictador Franco, el 10 de Julio de 1954, para incluir en ella a los homosexuales, no estabmos hablando de la noche de los tiempos. Hoy en día en algunos paises, ser homosexual es un delito penado por las leyes. De manera señor Durán, que caso de enarbolar una bandera para clamar por libertades y derechos, creo que hay causas más susceptibles de necesitar apoyos. Un saludo.

    Comentari per Juan José — juny 24, 2010 @ 12:44

  94. La verdad es que casi ni le conozco, pero hasta donde sé, creo que ud. no tiene ninguna titulación que le valide sus opiniones sobre este tema. Los homosexuales que tienen problemas con su naturaleza, normalmente arrastran estos problemas debido a su religión y normalmente vienen de hogares MUY creyentes! Me parece extraño que sean tan ciegos como para no ver esto. Para los que no lo sepan la palabra “gay” significa alegre… Y no es coincidencia que justamente los que se alejan de esta alegría todavía se sienten juzgados por lo que dice un libro creado cuando el universo se creía geocéntrico y la tierra plana. Si estos procesos realmente sirvieran, estoy seguro que estaríamos llenos de ejemplos de personas a las que se les habría “curado”, como si fuese fácil salir del armario! Y ustedes todavía lo complican más! … Conocen a Ted Haggard? Influyente pastor americano a quién llamaba George Bush para pedir consejo. Hizo una cruzada contra los gays exagerada, después de un tiempo de atacar y atacar fueron descubiertos sus encuentros sexuales con otros hombres… Lo más gracioso de todo, es que en 3 semanas se convirtió en todo un heterosexual! Estas cosas solo las puede creer gente débil de mente o me van a decir que realmente creen en estas cosas? Si tan preocupados están por la correcta sexualidad de la gente, por qué no hacen campaña contra el celibato católico a ver si por fin los so-cerdotes dejan de violar niños!

    Comentari per Juan Muñoz — juny 24, 2010 @ 12:49

  95. Usted es un imbécil. Y se lo digo en castellano.

    Comentari per Ana — juny 24, 2010 @ 13:51

  96. a ver sr duran: normalmente no hay practicamente ningun homsexual que quiera ser heterosexual. con la sexualidad se nace y luego se complementa. en cambio si que hay mucho heterosexuales(mal llamados) que se casan,tienen hijos y despues de ser homosexuales (tapados)en la sociedad deciden salir del armario,pero no es que cambien de sexualidad sino que ya no pueden aguantar mas. por eso no entiendo lo que ud dice,cuando insiste en los casos de homos que quieren ser heteros.eso practicamente no se da. muchas gracias

    Comentari per cesar — juny 24, 2010 @ 13:58

  97. Una pena que alguien como Vd. opine de lo que no le importa.
    Dedíquese mejor a sus actuales componendas con Mariano Rajoy, la Cope que hay que llegar al poder al precio que sea, ¿verdad? Ciu en Cataluña y el PP en España, y así todos tan amigos.
    Lo dicho, patético señor, que Vd. lo disfrute bien y mis mejores saludos, de homosexual, naturalmente.

    Comentari per antonio — juny 24, 2010 @ 15:12

  98. Sr Duran i Lleida

    és increïble que en ple segle XXI encara hi hagi representants del poble que facin aquestes declaracions.

    Comentari per Català — juny 24, 2010 @ 15:14

  99. No me entero una mierda de lo que ha escrito pero se que habal de que los que son homosexuales y quieran dejar de serlo debe estar subencionado por la generalitat…Es acaso la homosexualidad una enfermedad? yo no lo soy pero si lo fuera seguro que me sentiria igual que siendo como soy un hetero….Un saludo.

    Comentari per alijodos — juny 24, 2010 @ 15:51

  100. Sr:

    En este momento me alegro de no comprender todo lo que escribe en su post, pero lo que mis conocimiemtos de frances y portuges me permiten entender, de lo que usted ha escrito, y sus declaraciones de ayer en la cadena SER, me dejan estupefacta!

    De verdad estad usted convencido de que la homosexualidad o heterosexulaidad es un opción? ¿De verdad se puede vanalizar así sobre algo tan importante, como la estafa, quiero decir, de que forma puede curar nadie a alguien homosexual? ¿Considera usted la homosexualidad una enfermedad?

    También me parece increible que hablen de un Lobby gay, como si todos los gays fuesemos ricos y famosos, y estuviesemos unidos para dominar el mundo. ¿Sabe usted lo duro que es ser diferente, no ser lo que los demás esperan de ti? creo que no. ¿Se imagina que su hijo le dijese (no se si lo tiene): Papá, yo no me siento nacionalista, y no quiero hablar en catalan todo el día, y quiero que mis hijos tampoco lo hablen.?
    Pues eso le tuvimos que decir tod@s a nuestros padres, Papa no me gustan los hombres, me hacen sentir infeliz, no voy a formar una familia clásica..

    Creo que su post es intencionado, y que seguro que hay temas más preocupantes en su “país”, con los que atacar al gobierno de la Generalidad.

    Ojalá abran una clinica que cure la intransigencia, la envidia, el populismo, y el ser retrogrado, seguro que alguno de sus comentaristas la agradecería.

    Un saludo

    Comentari per Esperanza — juny 24, 2010 @ 16:13

  101. Ningú ha parat esment en el fet que el Col·legi de Metges ha desautoritzat del tot les pràctiques pretesament guaridores de l’homosexualitat? Com és lògic, d’altra banda, perquè tant el Col·legi de Metges com la Conselleria de Sanitat han de vetllar per la salut pública i contra l’estafa al consumidor.
    Sr. Duran Lleida, si un polític té una ignorància científica tan gran, potser fóra millor que es dediqués a estudiar una mica. Tingui en compte que, a més, l’homosexualitat afecta un deu per cent de l’humanitat (la xifra és de l’ O.M.S., per si també ho ignora).
    En un altre ordre de coses, com a mare, pensava que d’un polític que tan s’autoproclama cristià, en podia esperar alguna cosa més que ser el primer en la condemna i l’últim en la misericòrdia… però ja vaig aprendre alguna cosa quan vosté es va manifestar contra l’empadronament d’aquells que en diuen il·legals.
    Li desitjo més llum per a la ment i més bondat per al cor. De veres!

    Comentari per Teresa — juny 24, 2010 @ 18:00

  102. Vostè parla de lobby gai… i per què no parla del lobby catòlic format per una organització que té moltíssim més poder que els gais, com és l’esglesia?

    Sr. Duran, l’unic que li demano és que tracti el tema de l’homosexualitat amb el mateix rigor d’anàlisi amb el que tracta tots els altres. Això és el que el fa ser a vostè un gran polític, admirat per mota gent, tan catalans com no. Però entenc que les seves conviccions religioses pesen massa. Entenc que vostè és rigurós en els anàlisis de les qüestions econòmiques, laborals, d’infraestructures, etc. perque les seves conviccions religioses no entren en tot això. Però quan parla d’homosexualitat, de sexe, etc. les seves conviccions religioses pesen tant que no el deixen fer un anàlisi tot el profund, rigurós y just que hauria.

    Salutacions!

    David

    Comentari per David — juny 24, 2010 @ 18:05

  103. Sr. Duran i Lleida,

    el seu comentari només pot ser degut a dues coses:

    1) Ignorància.
    2) Homofòbia.

    Si és la primera li prego que s’informi.
    Si és la segona li prego que es reeduqui.

    No podem permetre’ns tenir polítiquics amb cap d’aquestes dues problemàtiques. Ens calen persones sàbies i que acceptin tothom com són. Governants que no cumpleixin aquestes dues premises no tenen lloc en democràcia.

    JO DIC NO A LA IGNORÀNCIA
    JO DIC NO A L’HOMOFÒBIA.

    Comentari per Laia — juny 24, 2010 @ 20:16

  104. Felicidades Sr. Duran i Lleida:

    Todo lo que usted dice en este artículo es totalmente cierto, y estoy plenamente de acuerdo con usted.

    Ya esta bien de que nos manipulen y nos intenten engañar un puñadito de sinverguenzas que manejan a su antojo a unas personas con tendencias sexuales antinaturales, no se sabe con que oscuros fines.

    Comentari per Jose Luis — juny 24, 2010 @ 20:24

  105. ¡¡Por favor!! ¡¡al que confunde las operaciones de cambio de sexo con este asunto no sabe nada de nada!! le recomiendo que vuelva a nacer a ver si tiene más suerte y le enseñan de otra manera.

    Comentari per Iñaki Telleria — juny 24, 2010 @ 20:51

  106. Estimat sr. Duran i Lleida,
    Sóc un madrileny estudiant a Barcelona Medicina, i tinc unes quantes dubtes respecte al que diu.
    Per una part crec com vosté que és realmente sorprenen que les persones adultes cambien de orientació sexual. en quasevol cas, crec que el que hem de trobar es el perque esa persona deixa de sentir alguna cosa, i sent una cosa totalment opossada. Per aixó estic molt d’acord amb el fet de que si una persona que abans sentia una cosa deixa de sentirla hauria de anar al metge. Malgrat aixó no estic d’accord en ajutdar als psiquiatres que fan terapies reparativas. De fet son coses totaltement diferentes. Per una part una cosa es curar el fet de que una persona senti una cosa cap una altre de seu mateix sexe, i una altre cosa, és que una persona que abans a sentit de veritat amor, desig cap una persona durant anys es doni de cop i volta compta de que en veritat no sent res. Aixo si que s’ ha de tractar peró en cas de que es descubreixi que aquesta persona el que sent és que per que realment és homosexual i qué és per que tota la seva vida ha creigut una altre cosa doncs aixo no es una enferma de l’individu sinó de una societat dolenta que no es incapaç de entendre que els individus tenen uns sentiments que són totalment ancorats a la naturalesa humana des de temps immemorials.

    vagi bé.

    P.D.: disculpe mis errores o faltas de ortografía.

    Comentari per Manuel De La Torre — juny 24, 2010 @ 21:07

  107. Y pensar que yo le admiraba….

    Comentari per Miguel — juny 24, 2010 @ 21:07

  108. “Senyor” Duràn: Si no es una malaltia, no es pot “curar”. Així de simple. No es poden defensar les dues coses a l’hora, no si es vol mantindre un mínim d’honestedat intel·lectual.

    El que si que es pot curar es la homofòbia, malaltia que en vosté és tan acusada que ha pogut trencar el vernís de saber-estar-en-tot-moment de l’alta burgesia barcelonina. Per curar-la, només cal un MÍNIM de cultura. Cosa de la que vosté ha demostrat sobrerament que careix.

    Comentari per Miquel — juny 24, 2010 @ 21:45

  109. Sr Duran i Lleida, aunque no lo sepa, usted, antes de escribir este artículo, era un icono gay, con esos trajes impecables y esas gafas de diseño, ahora, ya no sé si tanto, jaja.

    Hasta ahora creía que era un político serio y responsable, me ha decepcionado. Rectifique.

    Y digo yo, no habrá cosas más importantes sobre las que ocuparse tal y cómo está este país. Le propongo uno, los falsos autónomos y los sueldos miserables en los despachos de arquitectura.

    Y hablando de “lobbies”, porque no habla del de la familia, con esos papis manipulando a sus hijos menores de edad para que porten pancartas con lemas del tipo: “queremos un papá y una mamá”, eso sí que es manipular e influir de forma torticera sobre personas que no tienen una opinión formada.

    Comentari per juan — juny 24, 2010 @ 22:01

  110. Benvolgut Sr. Duran, jo sóc gai i voldria aprofitar aquest espai per manifesta-li el meu absolut desacord a la seva postura en aquest assumpte i indicar-li que, malgrat entendre que la seva posició bé en cert punt informada per una filosofia liberal, el llenguatge que vostè utiltza està carregat d’assumpcions que no són certes. El convido en aquest sentit a no utilitzar la paraula redreçar, que necessàriament implique que algú s’ha torçat. L’equiparació dels casos en què algú hagi establert relacions homosexuals i després hagi volgut mantenir-ne d’heterosexuals és, i vostè ho sap, (a) una fal·làcia argumentativa, car la norma social va en sentit contrari, i.e., amagar l’homosexualitat i no a l’inrevés, i (b) una virtual inexistència estadística (per la senzilla raó que, societalment, no està estigmatitzat).

    Sabedor que vostè és un home raonable, com evidencien les seves intervencions públiques, i malgrat estar allunyats en l’espectre ideològic, li demanaria que reconsiderés la seva opinió al respecte. Salutacions cordials, Jan.

    Comentari per Jan — juny 24, 2010 @ 23:25

  111. Sr Duran, me llama poderosamente la atención que se haya atrevido a volcar su sincera opinión en público. Este es un esfuerzo nada habitual en política, y no puedo más que aplaudir su gesto. Ojalá todos los políticos compartieran sus verdaderas creencias con nosotros sin pudor. Y con honestidad. Creo que no es usted un gran político, como imagino que sus compañeros de partido le insisten desde ayer, pero si es usted para mi una gran persona.

    Comentari per oliver — juny 24, 2010 @ 23:33

  112. Sr. Durán,
    Muchas gracias por su apoyo a todos los profesionales de la salud, respetando que podamos hacer nuestro trabajo y no que gente sin titulación en Medicina quiera quiera imponer su criterio sobre lo que desconoce.
    Tiene todo nuestro apoyo.
    Un fuerte abrazo y visca Cataluña y visca España!!!!!!
    MJ

    Comentari per María — juny 24, 2010 @ 23:41

  113. Senyor Duran i Lleida,
    Abans de escriure aquest post, voste sabia que el que ha dit ho pensaba molta gent (com jo), sabia també que altres persones, no moltes, pero molt sorrolloses, el criticaríen i l’atacarien. Per tant, el felicito per la seva valentia. Voste sap perfectament que vivim en un pais on la llibertat d’opinió está subjeta al “politicament correcte”, on no pots parlar de sentit comú perque no existeix, on el govern, descaradament, recolze algúns i margina i ataca els altres i te la poca vergonya de negar-ho i extranyarse quan li-ho diuen. En fi, que el felicito, l’animo a no rendirse mai encara que li dic el que ja sap, les cosses seguiràn igual despres d’aquest post, lamentable, pero real.

    Comentari per Ferran — juny 25, 2010 @ 0:06

  114. No sé si s’haurà adonat que l’enorme majoria de gent que li està donant suport en aquesta matèria és gent profundament homofòbica, i l’homofobia està per a la nostra societat el que el racisme institucional va estar per a la societat d’inicis del s.XX. En realitat, si mirem més enllà dels eufemismes, el que els seus defensors li estan dient és “gràcies, sr. Duran, per ajudar-nos a sortir de l’armari i admetre públicament el fàstic que sentim per aquesta gent antinatura que són els homosexuals”. No en teniu ni idea de res; no heu entès res. Vostè és una persona intel·ligent i té l’obligació d’informar-se millor abans d’opinar sobre un tema tan delicat, més encara tenint en compte el fet de ser una persona pública i tenir veu política. De totes formes, i em perdonarà la franquesa, desitjaria sincerament que CDC es desmarqués dels vincles que l’uneixen amb UDC perquè si bé el primer m’inspira esperança, vosaltres, sr. Duran, amb la vostra religiositat i estretesa de pensament, feu un mal al conjunt de la societat que ni us l’imagineu…

    Comentari per David — juny 25, 2010 @ 0:30

  115. Gracias Sr. Duran por compartir su visión. Lamento que manifestarse con cordura le sirva para recibir tantos ataques. Es penoso ver en varios comentarios tanta “rauxa” y tan poco “seny”. También comparto con Ud. la falta de idoneidad de los videos de la Generalitat en materia de Sexo para (des)orientar a los jóvenes. Como madre me preocupa ver el papel que estan jugando este deplorable Govern que padecemos. Muchos ánimos y adelante.

    Comentari per Carmen — juny 25, 2010 @ 0:37

  116. Sr. Duran LLeida,

    Gràcies per la seva posició valenta per dir la VERITAT; no te cap sentit que es defensi que es pot passar de ser heterosexual a homosexual i en canvi es demonitzi el fet que algu vulgui passar de ser homo a ser hetero i demani ajut a un psiquiatra.

    Comentari per Alba — juny 25, 2010 @ 9:49

  117. Vull agrair-li sincerament que s’hagi atrevit a explicar les coses de manera tan clara i raonable.

    En quant als atacs que ha sofert, només posen de manifest la intolerància que impera en alguns sectors de la nostra societat. I després volen posar-se ells mateixos com a model…suposo que d’intransigència.

    Ànims

    Comentari per Joan R — juny 25, 2010 @ 10:52

  118. No puc estar més d’acord amb el seu comentari.
    Em sorprèn que els contraris a la seva opinió només poguin recórrer a l’insult i a la descalificació contra vostè que és el polític més ben valorat de Catalunya . Segueixi expressant-se amb llibertat, segueixi defensant la família i la vida , demani la dimissió de la incompetent i fracassada consellera Geli i de ben segur seguirà rebent tan suport popular com el que ja té.

    Comentari per Marc — juny 25, 2010 @ 10:53

  119. Sr. Duran,

    No sabia que tenia un Blog, l’intentaré llegir sovint ja que vostè és una persona influent i la seva opinio és seguida per moltes persones.

    Em sap greu que al 2010, segle XXI, fagi aquest tipus de comentaris que fan tant mal a la societat.
    Als que ja som adults ja ens hi hem acostumat, hem crescut amb aquest tipus de comentaris. I ja ens hem creat una cuirassa.

    El que no vull permetre és que el meu nevot que te 1 any hagi de créixer amb aquest tipus de comentaris homofobs que a vostè ni li van ni li venen pero si que afecten als adolescents gays o lesbianes i que es fan adults amb por de ser jutjats com a malalts.

    Si vostè pensa que ser homosexual es pot curar, es pot canviar, potser millor que vagi a prendre una cervesa amb els convergays que diumenge a la tarda aniran al festival del Pride Barcelona. Perque ja li puc assegurar que els hi caurà la cara de vergonya.

    El pensava votar, pero ara ja se que no ho fare, de la mateixa manera que no ho fara el colectiu homosexual.

    I em sap greu, perquè és el millor politic català que hi ha en aquest moment.

    Comentari per Nuria — juny 25, 2010 @ 11:17

  120. A mi em sembla que hi ha persones que no llegixen o no comprenen bé les coses.

    Ningú està dient que hi hagi cap ajuda per “tornarse” homosexual. Les persones tenen una orientació sexual, la que sigui… L’ajuda que ara es dóna és per a ACCEPTAR la propia orientació sexual, no per a CANVIAR-LA. Es demonitza l’intenció de canviar l’orientació sexual, cosa que a més de no ser cientifica, pot causar trastorns a la psique de les persones.

    Sortir de l’armari no és canviar d’heterosexual a homosexual, sino acceptar la propia orientació sexual quan un és homosexual.

    Comentari per Jaime — juny 25, 2010 @ 11:18

  121. Benvolgut Sr. Duran i Lleida,

    Vull agrair-li el comentari del seu blog personal en què ha defensat el dret dels metges psiquiatres a atendre a aquelles persones que lliurement se’ls hi dirigeixen per la seva condició homosexual, per esmenar o pal·liar aquesta situació. Entre d’altres coses, crec que és una limitació a la llibertat de les persones que aquell que tingui necessitat d’ajuda no pugui ser atés per un profesional.

    Valoro molt que vostè és l’únic polític que ha tingut el valor de parlar clar sobre aquesta qüestió. La resta callen.

    Vull manifestar-li el meu suport, sobretot ara que el seu blog personal ha estat objecte d’un atac organitzat.

    Li reitero doncs la meva felicitació per la seva valenta posició en aquest cas concret.

    Comentari per Jordi — juny 25, 2010 @ 12:15

  122. Gràcies Sr. Duran per les teves reflexions i la teva valentia. Calen polítics com tu que parlin clar. ENDAVANT que som molts els que et recolzem!!

    Comentari per Maria — juny 25, 2010 @ 12:45

  123. Em fa profunda vergonya vosté, i la majoria de dirigents de Catalunya.

    “Modificar l´homosexualitat”? “Controlar-la”?

    En primer lloc totes aquelles persones que sent homosexuals opten lliurement per posar-se sota tractament psicològic (I ATENCIÓ: potser psiquiàtric) no ho podràn fer amb aquesta merda de sanitat pública que tenim. Segurament hauran d´anar a un psicòleg i/o psiquiatra privat on els hi cobraràn una pasta, on fins i tot on els hi receptaràn fàcilment ansiolítics o depressius.

    Em sembla bé que es tingui un control sobre aquests “especialistes” que no haurien en primer lloc d´intentar fer canviar la tendència sexual d´algú, si no acompanyar en el proccés intern del pacient.

    Els polítics cada cop que parlen la caguen. I tenen vostés aquest aire de suficiència i de fredor absoluta. Tan sols cal veure la manera en que parlen del lamentable accident de Castelldefels. Com si parlessin d´un assumpte d´economia qualsevol.

    El que hauria de dir vosté com a dirigent i represenant d´un partit polític és que portar un control sobre el possible (i més que demostrat) ús fraudulent de la psicologia i psiquiatria, és per una vegada, una bona decisió política.

    I deixi els homosexuals en pau. Per cert, no saps vosté la quantitat de vots que ha fet perdre al seu partit polític amb això. Pot estar ben content.

    Comentari per David Orellana — juny 25, 2010 @ 13:54

  124. Estimat Sr. Duran:
    Fins ara el veia un polític centrat i amb el cap clar. No diré mai que el votaria de ben segur perquè entre vostè i jo hi ha massa desavinences. Però era el polític que més respectava.
    Sabia de la seva adscripció cristiana i que aquesta li fan veure la realitat d’una manera diferent com la veig jo. Es pot argumentar que la homosexualitat pot ser un “desordre” genètic o de causes congènites, perquè està més que provat que ser gai no s’escull, es neix amb això. Però una persona de la seva sapiència no pot dir una barbaritat com la que ha proferit alegrement i que només veig recolzada per gent que es creu que tenint un amic gai ja ho sap tot sobre aquest tema. No sóc homosexual ni tinc cap amistat íntima i sincera amb cap persona d’aquest col·lectiu, però per la meva feina n’he conegut i en conec un munt. La meva parella sí té molts amics homosexuals, de diferents procedències, de diferent caràcter. N’hi ha que no fan de la seva orientació sexual una bandera, sinó que ho viuen amb normalitat, tal com jo visc la meva heterosexualitat. I malgrat que sigui un heterosexual convençut, ni jo ni gairebé ningú que hagi comentat aquest post pot garantir-se que mai no se senti atret per una persona del seu mateix gènere i tingui que reprimir la seva pulsió sexual. Totes aquestes persones que han expressat lliurement el seu suport a les seves declaracions, i vostè mateix, haurien de llegir més estudis, la majoria molt seriosos i contrastats, sobre la identitat sexual del gènere humà. No cal ser gai per entendre que no hi ha cap orientació sexual natural i, per tant, no es pot catalogar cap de particular com a “desviada”.
    Sé que tot plegat no el farà canviar d’opinió ni ho pretenc. Només vull que reflexioni. Perquè més enllà que aquesta opinió pugui ferir la sensibilitat d’un o altre col·lectiu, per a un ciutadà del carrer educat parcialment en la fe cristiana, però sobretot respectuós amb les altres visions del món, com jo i molts d’altres, pot semblar un atemptat al sentit comú, allò que vostè precisament sol apel·lar habitualment amb força encert. És a dir, ateneixi’s a rebre insults i desqualificacions i a ser incomprés per molta gent. Tot i que només li demano que faci un gest similar al que l’Esglèsia, la seva congregació, va fer perdonant a Galileo per haver afirmat una veritat com un temple: que la terra era rodona i girava al voltant del Sol. Algun dia, tots vostés hauran de fer constricció de les seves idees preconcebudes.
    Un gust haver-lo llegit.
    Atentament,
    Jordi

    Comentari per Jordi G. — juny 25, 2010 @ 14:03

  125. Li volia agrair els seus comentaris i afegir nomes que es ben cert que ja que la societat es diversa, els polítics han de ser tambe diversos en les seves maneres de pensar. Si no al que estem arrivant es a aquesta desil.lusio amb la classe política.

    Dins al respecte als demes, gracies per no ser políticament correcte, i afegir un dita;

    “las verdades ofenden y las mentiras se defienden”

    Comentari per Maria — juny 25, 2010 @ 15:11

  126. Sr. Duran i Lleida,

    Li felicito per la seva valentia en tractar aquest tema i defensar els metges que ajuden a les persones en el seu camí cap a la felicitat, i desitjo que continuï així a veure si entre tots redrecem el país.

    Comentari per Georgina — juny 25, 2010 @ 16:15

  127. Felicidades por su valentía, coherencia e ideas claras en el tratamiento de la homosexualidad y defensa de los terapeutas.

    Comentari per José Luis Romero — juny 25, 2010 @ 17:58

  128. Para mí, el mejor político que tenemos hoy en día. Claro, preciso y coherente (no como decían algunos por aquí).
    Hemos transgiversado tanto todo que ahora parece que la libertad sea solo para unos pocos, que vivamos en el ambiente de lo políticamente correcto, de que nadie pueda decir las cosas claras y sin tapujos.
    Sólo hablando así, y diciendo verdades como puños, la política servirá al ser humano.
    Gracias Sr. Duran i Lleida por imprimir un poco de sentido común y sensatez, que tanto faltan entre la élite política…

    Comentari per Jorge — juny 26, 2010 @ 0:57

  129. Ánimo necesitamos políticos que sepan y defiendan lo que sus votantes quieren

    Comentari per luis javier — juny 26, 2010 @ 1:11

  130. yo soy bixesual y me gustería que desapareciera la parte homo que hay en mí me gustaría ser uno de sus pacientes, no escribo en catalán porque no lo sé tansolo sé el castellano el italiano algo de inglés y el bable considerado un dialecto del castellano.

    Comentari per luis Javier — juny 26, 2010 @ 1:24

  131. Hola Sr Duran,

    Em sembla que hauriem de començar a canviar el discurs identitari. Encara estem fent servir el binarisme fictici heterosexual-homosexual, inventat per la medecina al s.XIX amb l’unic propòsit de discernir entre pràctiques normals i perverses. Aquesta nomenglatura mostra una obsessió en vers la sexualitat, doncs pregona que a partir d’unes pràctiques amb el cos es derivi una identitat essenial i per a tota la vida. És a dir, estem otorgant una importància descomunal a les pràctiques del cos.

    Fa poc vaig estar al sud del Marroc, on hi ha molta austeritat material, però molta decència espiritual. Allí vaig estar dintre dels Hamams, uns banys públics on els homes i les dones van, per separat, a dutxar-se. Allí es freguen despullats els uns als altres, s’agrupen en parelles anònimes i es netejen despulats. Allí dintre, un espai meravellós, vaig veure clar: aquí, per al 80% dels homes una situació així seria Incòmoda i inclús “antinatural”, on els homes espanyols ho passarien fatal. Aquells actes, aquí ja serien sospitossos d’homossexualitat o de “ser gai”, ficcions polítiques i somàtiques construïdes……per quin motiu?

    La identitat gai és en realitat un punt a favor per al “lobby” cristià, doncs presuposa… 1) identitats essencials a partir de pràctiques del cos, tot remarcant la paranoia psicòtica respecte la llibertat del cos. 2) Fa que els homes que facin certes coses a la seva adolescència o tinguin una afectivitat respecte a companys del seu sexe, hagin d’esdevindre obligatòriament Gay, és a dir, “home que fa cosas que no fan els homes de veritat” ?¿?¿? És una identitat normativa que diferencia a aquestes persones i manté a la Trona la identitat masclista de sempre, on sembla ser que els homes no es toquen.

    Jo sóc un dels molts ciutadans als que ja no els hi serveixen aquestes identitats normatives i que fa un ús estratègic de les mateixes, en favor de la llibertat. Sé molt bé que sense disciplina no hi ha llibertat possible, i que la llibertat s’ha de saber utilitzar, però es irrisori veure tans homes en aquest país que li donen valor Biològic a tot una sèrie de gestualitats i formes de comportament i de relació, i l’únic que fan es restringir-se i situar-se en possicions psicòtiques d’autorreferencialit (No me cambiaràn… me siento incómodo cuando paso por un espacio gay, no me cambiarán! Qué tengo yo igual que ellos….aiaiai)

    En fi Josep Antoni, tantes coses…. tot i així penso que els catalans son uns homes meravellosos i molt andrògins, i que la idiosincràsia catalana res te a veure amb la masculinitat heretada del franquisme. Només cal fixar-se en el llenguatge i els seus usos. “Que te jodan”, “que te den por el culo”…sembla que la masculinitat espanyola estigui directament construïda sobre el fet de no ser “maricon”, no assemblar-se a una dona. És per aixó que personatges savis com Jodorowsky diuen que hi ha un nus homosexual a Espanya, perque és una cultura en que els homes no accepten la feminitat que hi ha en ells, i es passen el dia rebutjant-la en els seus rituals de relació. I aixó no te res a veure amb les pràctiques del cos

    Visca Catalunya.

    Comentari per Javi de Espona — juny 26, 2010 @ 14:43

  132. Duran,
    Molta gent que anava a votar CIU les properes eleccions ja no ho farà després de llegir el que penses sobre aquest tema. Ja no entro a fer-te canviar d’opinió perque no dius el que dius per ignorància.
    Ets tonto i no saps res de la vida.

    Comentari per joan — juny 26, 2010 @ 22:40

  133. Senyor Duran, m’ha caigut un mite.
    Suposo que no deu tenir cap gai/lesbiana en el seu entorn més proper, o si els té, no ho han tingut fàcil per expressar-ho.
    Només li demano que pensi per un moment en el mal que pot fer a les persones que, sense escollir-ho, són homosexuals. Que consti que jo no ho sóc, però sí el meu fill de 23 anys. Quan ens ho va comentar ens va costar costar molt de pair, però si ara em diu que vol anar a una clínica per tonrar-se heterosexual ho trobaria lamentable.
    Pensi que els milions de votants de CiU tenen amics, fills, familiars homosexuals, i els 4 vots de la meva família, si no rectifica el seu comentari, ja els ha perdut.
    Seguiré admirant-lo, però si ataca allò que m’és sagrat, no puc confiar en vostè.

    Comentari per Júlia Campistol — juny 26, 2010 @ 23:03

  134. No he pogut connectar-me fins avui. Perdona la meva falta de concreció en el comentari que vaig fer el dia 22 era en referència a “l’orgull”, dons el que pensava pel meu cap eren les manifestacions de l’orgull gai. Jo no conec cap heterosexual que tingui la necessitat de manifestar-se orgullós de ser-ho.

    Potser és veritat que algú pot necessitar de afirmar, o de reafirmar la seva sexualitat, (que és mol més que una simple activitat sexual o de reacció desencadenada de impulsos químics). Hi ha qui encara no ho està molt després de la adolescència. O pot replantejar-s’ho en altre moment. El cert es que jo també crec que tenim de triar en com volem viure la nostra condició de persona, amb plenitud, al llarg de la vida. No crec que cap cristià de debò, polític o no polític, pugui desitjar un sol moment d’infelicitat ni angoixa a cap homosexual, com sovint hi ha qui ho vol fer creure.

    Comentari per Noctàmbul — juny 27, 2010 @ 0:33

  135. Res tan poc coherent com comparar pomes amb farina.

    Vostè compara el transit natural i espontani d’una persona que, al llarg de dècades de vida sexual heterosexual, en un moment donat s’adona que aquesta no és pas la seva sexualitat, perquè observa la frustració que ocasiona, amb un “tractament” donat a persones que no senten atracció alguna envers persones de l’altre sexe però que mitjançant un sistema terapèutic de dubtosa eficàcia (i sovint amb greus efectes col•laterals) volen canviar la seva forma de sentir, en la gran majoria de casos, per por al que diran o per adoctrinaments religiosos infantils.

    La comparació no és correcta, simplement. Es tracta d’un anàlisi errat.

    Comentari per Guillem — juny 27, 2010 @ 1:37

  136. Felicitats per l’escrit. La campanya de descrèdit serà, no obstant, inevitable. Calen polítics valents i sobren paràsits totalitaris subvencionats.

    Comentari per irichc — juny 27, 2010 @ 5:40

  137. Mol agraïts per la seva valentia a dir les” coses” pel seu nom. Ara resultarà que els homosexuals si no o volen ser, no tenen dret a la assistència psiquiàtrica. En canvi en el cas contrari, es a dir els que volen ser homosexuals, a aquestas persones sel’s recolza i facilita tot tipus d’assistència mèdica. Si més no és injust.
    Novament gràcies de la meva part i de tota la meva família.
    Rebi una afectuosa salutació

    Comentari per Mª Carmen Faura — juny 27, 2010 @ 11:27

  138. Estimado Sr. Duran,
    Creo que es consciente que su opinión en este articulo sobre la “cura” de la homosexualidad ha levantado muchos comentarios, leaselos más de una vez y reflexione con ellos.

    Yo desde mi lobby personal, le comento que mi percepción sobre su trayectoria profesional se ha visto afectada y jamás le volveré a ver como el político justo, coherente e inteligente que pensaba que era. Y espero que otras personas desde sus lobbies personales hagan lo mismo.

    Alfredo

    Comentari per Alfredo Sanz — juny 27, 2010 @ 13:43

  139. la verdad con lo bien que habla mi decepción ante su ignorancia enalgunostemas ha hecho que su imagen ante mí se derrumbe cual castillo naipes.
    un homosexual jamas será heterosexual (puede llegar a ser un homosexual reprimido) al igual que un heterosexual por muchas descargasle den siempre seráheterosexual(aunque pueda llegar tener relaciones con personas de su mismo sexo)
    el homosexual que sale a la luz rompiendo brreras personales no es que de la noche a la mañana sea hetero y se vuelva homo como quien coje sarampión.
    hacer de un homo un hetero es como pretender hacer de un hetero un homo osea la ridiculez de sus palabras demuestran que prima su talante cristiano romanico por encima de la razón. me apena haya gente con esos pensamientos y mas en puestos de poder .espero esto le pase factura en las proximas autonomicas.

    Comentari per endika — juny 27, 2010 @ 14:59

  140. Està clar que hi ha força comentaris i parts del seu post que haurien de passar per la moderació de comentaris…
    No havia llegit mai tants missatges dient tantes mentides i calúmnies.
    De fet crec que la majoria no ha entès que la Generalitat senzillament ha actuat contra una mala praxis mèdica; i que sexe i sentiment de gènere són dues coses diferents.
    Si hi hagués un lobby tan potent com alguns defenseu, perquè encara ens poden insultar pel carrer o pegar-nos pallisses pel fet de ser gais?
    I lo de la llei GLBT és molt necessària si volem normalitzar el fet LGBT! (molt diferent m’hauria anat la vida si a classe m’ho haguessin explicat, que hi havia aquesta possibilitat!)
    Falta pedagogia, més elegància i precisió en el llenguatge, i sobretot més tolerància amb la diversitat.
    Gràcies,
    Ignasi

    Comentari per Ignasi — juny 27, 2010 @ 18:03

  141. Gracias señor Durán por defender el sentido común. Vivimos en una sociedad que invita a todos a experimentar con la orientación sexual, pero que ataca a todo aquel que no se siente agusto con su condición de homosexual, o que quiere cambiar. Me gustaría que usasen con usted, y con todos, la misma tolerancia que ellos reclaman, y que se les debe. No entiendo por qué además de reclamarla no la conceden a los que no piensan como ellos.

    Comentari per Fernando — juny 27, 2010 @ 18:27

  142. Estimado Sr. Duran i Lleida,
    Escribo para expresar mi gran decepción antes sus declaraciones a cerca de la homosexualidad.
    Hasta ahora le considerba un gran político, con mucha clase, muy constructivo, de lo mejorcito de todo el país. Siempre he pensando: “Que pena que los partidos nacionales no tengan a alguien como Durán para poder votarle!”
    Me gusta (-aba) su forma de hacer y entender la política.
    Siento decirle que me ha decepecionado mucho y me ha recordado a los sectores mas reaccionarios del PP y que su hoja de ruta es la que manda la Santa Iglesia.
    Un saludo, y espero que reflexione y rectfique.

    Comentari per David — juny 27, 2010 @ 18:29

  143. Senyor Duran, sóc un català no-nacionalista que viu a Madrid des de fa 2 anys. Vull felicitar-lo per la seva defensa del sentit comú en el tema dels homosexuals. n’hi ha persones amb aquesta tendència que volen reorientar-la i tenen tot el dret a intentar-ho. Vosté sempre obté les millors notes de valoració de polítics a Madrid… pel seu coratge i valentia! Felicitats!

    Comentari per Pol Llaunas — juny 27, 2010 @ 19:15

  144. “Yo, pudiendo quedarme en Barna, decidi emigra a Chile, ya que de ninguna manera puedo permitir que se eduquen mis niños bajo esta dictadura homosexual que se está implantando en las escuelas. Espero poder volver, algún día, gracias a politicos valientes como tu” Rosana

    “Ya esta bien de que nos manipulen y nos intenten engañar un puñadito de sinverguenzas que manejan a su antojo a unas personas con tendencias sexuales antinaturales, no se sabe con que oscuros fines.” Jose Luis

    “Enhorabona, Sr. Duran i Lleida. Ja és hora de que els gais heteròfobs comencin a respectar. Enhorabona per les seves idees.” Ricks

    Dictadura homosexual? Us heu tornat bojos o què? No hi ha cap dictadura homosexual, ara hi ha els mateixos homosexuals que fa 50 anys, simplement ara surten de l’armari perquè la societat és un pèl més tolerant (no ens passesim amb la tolerància tampoc, és pèsima). A les escoles no s’implanta cap dictadura homosexual, simplement s’ensenya a TOLERAR i a RESPECTAR a tothom com és.

    Jo sóc gai i ningú em manipula. He nascut en una familia heterosexual com qualsevol noi, hi sóc com qualsevol noi però amb una tendència sexual diferent. Ei, que ningú em va punxar ni em va obligar a prendre la pastilla de l’homosexualitat de petit eh. Quantes bestieses juntes deu meu. No hi ha tendències antinaturals, informa’t una mica més de biologia i naturalesa i potser us endueu una sorpresa.

    Gais heteròtofs? Per favor…amb el que costa que la societat ens accepti, com per a sobre per a ser intolerants nosaltres…si algú sap de tolerància aquests som els homosexuals, us ho asseguro. Sou els heterosexuals els que ens reprimiu, no a la inversa.

    Si us plau Sr. Duran i Lleida, li prego que s’informi sobre el tema, que conegui. Sempre he cregut que et poden dir mil coses, però fins que un mateix no ho investiga no se’n adona de la veritat. Conegui a homosexuals i sobretot informi’s.

    El prenc com a un molt bon polític, no em defraudi amb aquest tema.

    Comentari per Jan — juny 27, 2010 @ 19:31

  145. ” “homofobia” (la palabra como tal es ventajista y en realidad consiste en echarle a alguien un cubo de mierda por no someterse) ” Rodrigo

    ¡Ojalá vivieras en tus carnes lo que sufrimos los homosexuales a causa de la represión social! ¡Ignorantes!

    Los homosexuales pedimos TOLERANCIA para que cada uno viva su vida como le plazca. Repito, antes de hablar sobre un tema, debes informarte en la perfección sobre él. Tocar el tema de cerca. Si así no se ha hecho se pierde toda credibilidad.

    Si us plau acabem amb l’homofòbia i deixeu-nos viure en pau!

    Comentari per Jan — juny 27, 2010 @ 19:36

  146. Gracias por su valor.

    Comentari per Ainhoa — juny 27, 2010 @ 21:11

  147. potser hi ha detalls que escapen de la meva comprensió peró si la homosexualitat es una decisió personal, quin sentit té que hi hagin psiquiatres que “curin” l’homosexualitat? no haurien de cambiar les seves “preferencies” de forma completament natural?
    D’altra banda quina garantia hi ha que s’acudeix a aquests psiquiatres de forma totalment voluntaria?

    Comentari per david — juny 27, 2010 @ 21:13

  148. Enhorabuena señor Durán. No sólo estoy totalmente de acuerdo con usted, sino que debe saber que hay una inmensa mayoría de personas que lo están, pero que no tienen posibilidad de escribrirle.
    A las personas que se aferran a las siglas de la OMS les diría que este organismo está tan politizado como culaquier otro que se mantiene con fondos públicos. El mundo homosexual tiene una gran capacidad de presión y mucho tiempo libre para ejercerla, parecen muy fuertes, pero si rascas se derrumba esa personalidad inestable que esconden con la misma rapidez que su intolerancia me enviaría a la hoguera. Siga así, la verdad siempre sale a la luz, tarde o temprano, y entonces todos nosotros les tenderemos una mano para ayudarles a salir del infierno en que están metidos. Si no me creen miren y busque estdísticas indempendientes y se lo confirmará. ¡Ánimo!

    Comentari per Julián — juny 27, 2010 @ 21:23

  149. Més que al senyor Duran escric per a la gent que comenta aquí.

    Com a psicòleg, adverteixo que el raonament de ajudar a ser homosexual si, ajudar a ser hetero no, és un gran error.

    No s’ajuda a ser homosexual, s’acompanya a la persona en el procès de canvi extern, per que internament sempre ho ha estat. No podem ajudar a ningú a fer-se heterosexual, per que ningú que accepti la seva orientació sexual necessita aquest tipus d’ajuda ja que no és estigmatitzada.

    És important l’acompanyament terapèutic, per evitar com diu vosté, que le sperosnes homosexuals es casin, tinguin fills i visquin enganyades i enganyant a la família, això en el millor dels casos.

    Comentari per Joan — juny 27, 2010 @ 23:54

  150. Per cert, feliç dia de l’orgull gay!

    Comentari per Joan — juny 27, 2010 @ 23:56

  151. Està clar que els homosexuals ho són des que neixen i els heterosexuals només per vici.

    Comentari per irichc — juny 28, 2010 @ 2:16

  152. Hechos:

    1) Se niega el condicionante biológico de la sexualidad y cualquier denominador común que pueda comprenderla, pero se exige al Estado que equipare en Derecho a todas las conductas sexuales.

    2) El homosexual que quiere dejar de serlo es desatendido por la ciencia médica y estigmatizado por el movimiento gay, ya que estos casos suponen la refutación de sus presupuestos innatistas.

    3) Emitir la menor denuncia o queja ante los abusos de un lobby minoritario y maximalista conlleva ser inmediatamente calumniado y desacreditado como enfermo o ignorante.

    4) No se aplican políticas de tolerancia, sino de discriminación positiva y reeducación social.

    Comentari per irichc — juny 28, 2010 @ 2:44

  153. Lo único capaz de consolar a un hombre por las estupideces que hace es el orgullo que le proporciona hacerlas – Oscar Wilde.

    Feliz día del Orgullo Gay.

    Comentari per irichc — juny 28, 2010 @ 3:18

  154. Gràcies pels comentaris diversos, inclosos aquells que em diuen tonto i no sé quantes coses més. A aquells que consideren que sóc un homòfob els recomano que acudeixin a la Fiscalia per denunciar-me. Jo no me’n considero, respecto als homosexuals com a qualsevol altra persona, tots són fills de Déu i tenen la mateixa dignitat.
    No hem penjat una quinzena de comentaris perquè anaven més enllà de l’insult. I no cal dir que no faig meus arguments que puguin utilitzar-se per defensar la meva opinió i que jo no comparteixo. Per cert, tampoc són tants i la gran majoria l’únic que fan és expressar el suport a les meves paraules.
    Aquells que em desitgen un bon dia de l’Orgull Gai dir-los que si ells l’han celebrat desitjo que s’ho hagin passat molt bé. A mi sincerament em sembla una mica “horteradeta”, si és que es pot dir això sense considerar-ho homofòbic. Això sí, he de dir que us envejo. A mi m’agradaria que hi hagués una gran consciència ciutadana i pública per celebrar el Dia de la Família, per exemple, amb el mateix suport de les administracions locals, de l’Ajuntament de Barcelona o de la Generalitat. Més enllà del debat sobre el sexe, el gran sostén i cèl·lula bàsica de la nostra societat és la família.
    A tots, repeteixo, gràcies pels comentaris, encara que discrepin de les meves idees. Jo respecto les seves. Crecc que s’ha fet, però, un gra massa de la meva opinió desvirtuant-la interessadament. I a aquells que no em vulguin votar, ho sentiré molt, però no canviaré les mes profundes conviccions de defensa de la llibertat, que és al cap i a la fi el fons de la meva posició, ni per quatre, ni per quatre de milions de vots. D’altra banda, pensin que el candidat és l’Artur Mas i per tant ell no ha de rebre la penitència de les meves opinions.
    Finalment, al post “De Guatemala a Guatepeor” hi ha tot el que en resum he expressat aquests dies. Als que no acabo d’entendre, amb tot el respecte, és a aquells que dieun que a partir d’ara ja no valoraran les meves intervencions com abans. Suposo que si el que proposo o dic sobre economia o sobre ensenyament coincideix amb el que ells pensen no ho rebutjaran pel fet de que sigui jo el que ho digui.
    Quedi clar, reitero, que en qualsevol cas respecto totes les opinions diverses a les meves i al nou post trobareu un resum de la meva posició.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — juny 28, 2010 @ 10:29

  155. Me decía un amigo psiquiatra, (pero de los malos, de los de alcantarilla) que el homosexual se hace de los siete a los catorce años (O algo así), fundamentalmente por el mimetismo del hijo hacia la madre, y dado un
    caracter violento y colérico del padre.

    Me tranquilizó… con tanto hombre blandito, se acabó la homoxesualidad!!

    Comentari per chiquilicuatre — juny 28, 2010 @ 10:43

  156. Enhorabona, Sr. Duran, per trencar el mur de silenci sobre aquest tema i parlar clar i català. Moltes gràcies!

    Comentari per Jordi Soley — juny 28, 2010 @ 10:53

  157. el homosexual que quiere dejar de serlo es por presiones ,religiosas,familiares ,psicologicas.
    el heterosexual que quiera dejar de serlo lo tiene tan dificil como el homosexual quiera dejar de serlo.
    puedes ocultarlo dentro de tí con tratamientos nazis de choque que frustren tu personalidad,pero el que es algo lo seguirá siendo.un heterosexual save que por mucho le hagan siempre será heterosexual y si llega a ser bix es por que lo era antes aunque no lo admitiera.pero hacer de un hetero un gay es imposible y ala inversa tambien.
    y lo de los lobbys gays es lo mas ridiculo por que si existiera un lobby gay se vetarian a empresas ,productos o partidos en bloque cosa en españa no ocurre..y poner a unos personajes como ha hecho el mundo como los gays mas influyentes es algo triste y demagogo.como cristiano en mi adolescencia hasta lloraba por ser así no entendia el por que yo y habría caido en manos de cualquier pseudopsiquiatra católico como caen muchos.hoy en dia tengo suerte de que no ocurriera ya que he asumido y descubierto que no era lo que ponien en la tele ni en lso libros de dramas gays.soy un tio normal ,del monton,no frecuento locales ambiente por norma ni uso maquillajes ni plumas ni siento como mujer no soy lo que vende la tele.la peor lucha de un gay es enfrentarse a la gente hay a nuestro alrededor que quiere iinfravalorarnos pro no ser la marca lider del mercado,hombre blanco hetero casado triunfador alto complexion ateltica y con 21 cm de …pie.

    Comentari per endika — juny 28, 2010 @ 11:01

  158. Gràcies pels comentaris chiquiliquatre,Jordi Soley i Endika.
    A Endika dir-li que si com em sembla adivinar es gay te tot el meu respecte com a persona igual que cualsevol altre

    Comentari per Josep Duran Lleida — juny 28, 2010 @ 15:15

  159. Sr. Durán, continua y si cabe mucho mas mi admiración hacia su persona después de la contestación que ha dado a todos estos mensajes.
    Seguro que le sería mas rentable ser demagogo y decir amen como hacen otros, decir que es blanco lo que mañana sera negro, decir en los mitines sólo aquello que la gente quiere escuchar…todo eso da votos…pero Vd. es el politico más valorado precisamente por no hacer como “VICENTE” que va donde va la gente. Por cierto..no entiendo que en algunos ayuntamientos nos de vergüenza de colocar segun que banderas y nos llene de “ORGULLO???” poner otras. Cuidese,
    Un aragones

    Comentari per xeronimus — juny 28, 2010 @ 15:28

  160. Ai senyor Duran! com diu la dita castellana, “la cabra tira al monte” i a vosté, per molt que s’esforçi en aparentar el que no és, quan es relaxa li surt el que porta a dins. Sort que el Sant Ofici de la Inquisició es va abolir fa gairebé un segle!

    Comentari per pep — juny 28, 2010 @ 15:47

  161. Sr. Duran, felicitar-lo pel valor que ha tingut com a polític, en expressar públicament la seva opinió que en aquest cas estaria fora del que la societat considera ara mateix “políticament correcte”. Ha demostrat tenir molt valor per opinar diferent de la majoria. Enhorabona!

    Comentari per Isabel — juny 28, 2010 @ 17:30

  162. Lamento no saber catalan, soy española y por lo tanto sólo hablo castellano.
    Le doy mi enhorabuena por su valentía. He leído las opiniones que ha dado antes y lo que he visto son opiniones de gente que habla de lo que no sabe y lo peor de todo es que solo creen lo que ellos quieren creer, de lo que les han convencido los colectivos interesados en este tema; a ellos precisamente les digo que hay muchos homosexuales que se han curado, hace falta que quieran.
    Los humanos nacemos con hormonas masculinas y femeninas, si empezamos por alli tendría que dar una clase, otra cosa son los viciosos que como ya estan hartos buscan el placer em el vicio, también eso se cura, pero hay que desear curarse.

    Comentari per Melba Méndez — juny 28, 2010 @ 19:13

  163. Melba, una clase… ¿de qué?. ¿Qué tienen que ver las hormonas en la orientación sexual? Yo sí que te mandaba a clase de Biología por un lado y de Psicología por otro. Lo que hay que leer…

    Lo de “soy española y por tanto sólo hablo castellan”, de todos modos, ya indicaba un poco el nivel del resto del post, que por supuesto no defrauda.

    Senyor Duran, l’elecció del terme “curar” he estat desafortunada, com el deia en un post anterior. I m’agradaria que quedés molt clar que ara no hi ha psicòlegs per a canviar l’orientació sexual d’heterosexual a homosexual, com podria pensar vosté. Els psicòlegs ajudan a les personas a acceptar la seva orientació sexual, sigui aquesta la que sigui.

    Pero veu, senyor Duran, com unes declaracions d’aquest tipus són donades suport per la gent que sí que creu que que l’homosexualitat és una malaltia i cal curar-nos? Vigili, no es converteixi en la caverna que els ignorants que ara hi es.

    Comentari per Jaime — juny 28, 2010 @ 21:37

  164. Gràcies xeronimus,pep,Isabel,Melba i Jaime pels comentaris.
    On he dit jo que s’hagi o es pugui curar la homosexualitat? On he dit que la homosexualitat sigui una enfermetat? D’inquisidor ni hi ha molts però jo ni he condemnat ni penso condemnar a ningu.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juny 29, 2010 @ 13:10

  165. “Estic en contra de represaliar l’assistència mèdica a les persones que cerquin modificar la seva homosexualitat o controlar-la”

    En aquesta frase s’entén aixó. Si vosté està en contra de represaliar aquest frau que té conseqüències molt greus per a qui, fiant-se d’un metge se somet a aquests tractaments, es també còmplice i s’entén que comparteix l’opinió d’aquests metges.

    Comentari per Jaime — juny 29, 2010 @ 15:39

  166. No pensava que fos vostè tan bàsic. Acava de fer perdre un vot per a CIU i em decantarè per votar en blanc…

    Però ja veig pel seu discurs i pel seu català esperèntic (”condemnar a? ningu”, “la? homosexualitat”, “enfermetat”, malaltia voldrà dir), que darrera una persona amb infúles de “tolerància” i moderació no s’amaga més que l’ambigüitat pròpia d’un “mojigato” reaccionari que li costa pensar en altres paràmetres que no siguin els inculcats des de la infantesa.

    Pensi Sr. Duran, pensi…

    ¿Com gosa dir que mai no ha dit que la homosexualitat no sigui una malaltia? Certament no ho ha dit amb aquestes paraules, però sí implícitament i d’una forma evident.

    Si jo estic malalt, vostè encara més, i sap perquè? perque ho dic jo, tal i com fa vostè.

    Comentari per Guillem — juny 29, 2010 @ 18:11

  167. Al.lucinant…
    El Jaime ens diu que:
    ” Estic en contra de represaliar l’assistència mèdica a les persones que cerquin modificar la seva homosexualitat o controlar-la” ÉS SINÒNIM de “curar” (és a dir, guarir).
    És més, increpa al Sr. Duran i Lleida per utilitzar aquest terme, i al.lega: “l’elecció del terme “curar” ha estat desafortunada”. Sóc historiadora, però no cal una carrera de cinc anys per veure com es pot arribar a tergiversar unes paraules i el sentit d’un escrit i posar en boca d’una persona una paraula que no ha fet servir.
    L’ha única referència personal que veig que fa el Sr. Duran i Lleida al concepte “curar” és el següent: “Jo mai he dit que l’homosexualitat sigui una malaltia”, és a dir, exactament el contrari al que li atribueix el comentari del Jaume.
    “Así se escribe la Historia”… al.lucinant…

    D’altra banda, no comparteixo els principis polítics del Sr. Duran i Lleida però li agraeïxo que hagi tingut la valentia per a dir el que molts pensem i molts no s’atreveixen a dir. Necessitem polítics valents que no tinguin por a no ser “políticament correctes”. Moltes felicitats i endavant!
    Jo sí penso que la homosexualitat és una malaltia. Sento molt que aquesta opinió meva personal es consideri com homòfoba i contrària als homosexuals, no ho és. El fet de dir que l’homosexualitat no és el “modus natural” de l’ésser humà no significa no ser respectuosos amb la persona que és homosexual, estimar-la, acceptar-la i respectar-la tal com és… però, ja se sap, d’això en diran homofòbia, nazisme, inquisició, i tantes coses més… “Así se escribe la historia”.

    Comentari per Gemma — juny 29, 2010 @ 18:32

  168. Podemos estar o no de acuerdo con Durán, pero él se ha mostrado educado y en todo lo que yo he leido en estos pots no veo ningún insulto hacia nadie. Me siento muy apesadumbrado por estos insultos gratuitos de personas que se declaran grandes demócratas y reivindicadoras de toda clase de estatus las cuales en el momento que discrepas, te llaman imbecil, inculto, claman venganza, mentan al Papa e incluso nombran a la inquisición. Ya veis como vamos…hasta me parece que por ser: Católico, heterosexual y defensor de la familia, me señalan por la calle como si fuese la peste bubónica. Pues si señores/as, yo no tengo que reivindicar que soy heterosexual ni lo haria si fuese gay. y por favor, no me crucifiquies por mi prosa, se que es muy deficiente.
    Gracias

    Comentari per xeronimus — juny 29, 2010 @ 19:08

  169. Bé, Gemma, com que aprecies la franquesa, permet-me que et digui ets una ignorant. No t’ofenguis, no t’ho dic amb ànims d’insultar-te. Només constato un fet. I gràcies pel teu respecte, però no el necessito. Prefereixo el teu menyspreu perquè aquest sí, és sincer. No tinc cap dubte que un dia la història recordarà la gent com tu tal com es mereixen.
    Al Sr. Duran li demano disculpes per les formes però, tal com ja vaig tenir l’oportunitat d’explicar-li, no crec que totes les opinions siguin respectables; algunes no són ni tan sols acceptables. La de la Gemma n’és una. La pitjor malaltia és l’estupidesa voluntària.

    Comentari per David — juny 29, 2010 @ 22:08

  170. L’homosexualitat és una malaltia, i ho era per tota la ciència psiquiàtrica abans que grupuscles organitzats de militants gays, avalotadors d’extrema esquerra i xantatgistes “queers” en fessin canviar el parer per força en un determinat moment. És improbable que hi hagi una conspiració mundial contra vosaltres, en especial quan són els mateixos homosexuals els qui acudeixen als metges que ofereixen guarir-los. Sou prou ignorants com per a caure en el parany de la vostra pròpia propaganda, o és que el maquiavel·lisme us ha fet perdre tota vergonya?

    És malaltissa qualsevol passió que no comporti una finalitat natural, i el sexe no en té cap tret de la reproductiva. “I quan vulguis saber si el que demanes respon a un desig natural o a una cega cobdícia, examina si pot aturar-se en cap punt: si, havent avançat llarg camí, sempre li’n queda un altre de més llarg, tingues per cert que tal desig no és natural” (Sèneca). Cap moralista, cap legislador, cap cultura que no fos completament perduda i degenerada ha aprovat mai l’homosexualitat. I, vaga dir-ho, mai s’han recolzat ni subvencionat actituds tan antisocials i insalobres, tret d’ara.

    Comentari per irichc — juny 30, 2010 @ 0:05

  171. Gemma, em sembla que no m’interpretas bé.

    “Estic en contra de represaliar l’assistència mèdica a les persones que cerquin modificar la seva homosexualitat o controlar-la”

    vol dir EXACTAMENT aixó, que el senyor Duran no es partidari de perseguir aquests fraus. Aleshores, no tinc més que entendre que el senyor Duran està d’acord amb les premises d’aquests metges que volen guarir l’homosexualitat. I sí, el terme guarir o curar està implícit. “Modificar”, “controlar”…

    Afortunadament, tu pots creure el que vulguis, i disfrutar de la teva ignorancia sobre el que és o deixa de ser l’homosexualitat. Afortunadament, no creas opinió. No ets una persona pública. El senyor Duran si que ho es, i com totes les persones públiques, ha d’anar amb compte amb què diu i a qui dona suport, perque le seva veu s’entén com la veu del partit i de les personas que voten CiU.

    La teva opinió personal és, como dius, homofóbica. Pensar que l’homoseuxalitat es antinatural i que es una malaltia es, a més de ignorància, homofobia.

    Comentari per Jaime — juny 30, 2010 @ 0:17

  172. Si es proclamés el Dia de la Masturbació, no hi hauria qui no en fes befa, perquè tots la practiquen. Però amb l’homosexualitat entra en joc una mística a la que sóc totalment aliè: la de les minories oprimides i el temor al Déu Progrés. No heu tingut prou amb que l’homosexualitat estigui despenalitzada des de fa dècades, sinó que voleu que us rebin amb salves i, en fi, que us declarin herois socials pel gran patiment que sentiu cada cop que algú discrepa de les vostres immoralitats teòriques i pràctiques, tot i tolerar-les. Així doncs, opressió sense fi, progrés sense fi, reeducació constant, revolució permanent. L’esquerra que fa només mig segle us menyspreava per burgesos us empra ara com ariet contra l’ordre establert.

    Us heu infiltrat a la ciència mèdica, al dret, a la història, a la filosofia i a la teologia, desvirtuant aquestes disciplines per a satisfer les vostres vils dèries. Heu engreixat l’eficaç maquinària de la difamació per a tancar fins la darrera boca que gosi contradir-vos; per a defenestrar o, com a mínim, desprestigiar fins el menor polític que qüestioni els vostres abusos. Amb la infamant i histèrica estigmatització dels discrepants com a “homòfobs” ens heu fet còmplices metafòrics dels qui us persegueixen i us assassinen. I, el que és més ridícul, ens heu considerat malalts d’odi contra vosaltres, com si fóssiu tan importants. Si no ser molestats o discriminats fos el vostre veritable objectiu, en tindríeu prou amb els tribunals, que no fumegen precisament per causes d’aquesta índole, o amb una genèrica petició de respecte que cap persona de món us negaria. Però, en realitat, el triomf està en la inversió dels valors i la subversió de les institucions, en que el cristianisme es veti i la promiscuïtat s’inculqui, en que cap degeneració que compti amb el vostre aval tingui el poder d’escandalitzar ningú. No ho aconseguireu perquè sou pocs, mentiders i miserables.

    Comentari per irichc — juny 30, 2010 @ 0:32

  173. Benvolgut Josep Antoni:

    Fa molts anys que ens coneixem, i jo, personalment, fins abandonar Unió Democràtica, saps que vàren discrepar molt i en moltes ocassions.

    Amb els anys (el pas del temps et fa veure coses que en el seu moment no ets capaç de copsar) penso que t’he anat ressituant i que actualment has adoptat una línia política cada cpo més coherent i, sobretot, basada en el sentit Comú.

    Ets valent possicionan-te en un tema tant contravertit en l’espai polític com és el “tractament” de la homossexualitat.

    Jo visc aquesta realitat amb assiduitat, ja que la meva germana petita i fillola meva, ha protagonitzat una boda lésbica i no hi ha dia que ens deixem de parlar.

    Però ella i la seva parella han acceptat, amb absoluta naturalitat que jo discrepi de la legimitat d’un matrimoni que no sigui heterosexual.

    Cal repassar les hemeroteques per veure com gent, no sospitosa de sumissió als principis de l’Esglèsia Católica, com ara en Lionel Jospin, no s’han pronunciat en el seu moment a favor del matrimoni homosexual (http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2004/05/20/pagina-29/33656612/pdf.html?search=matrimonio%20homosexual%20lionel) Lavanguardia, hemeroteca, Dijous 20 de maig, pág. 29.

    És sorprenent fins a quin punt, el col·lectiu Gay-Lèsbic, segueix atentament el teu Bloc. I més sorprenent és encara l’alta estima i elevada valoració que han fet de la teva trajectòria d’home públic; però amb una condició: que et sometis incondicionalment al seu punt de vista.

    Unaltra observació: el 95 % de les seves intervencións destilen eclessiofòbia amb la mateixa virulència amb la que ells, que tant han sofert la intolerància, han estat tractats socialment en époques pretèrites quan Espanya vivia del Catolocisisme Oficial.

    Però el més curiós és que tota aquesta campanya concertada, es centra en una intervenció teva escrupulosament respectuosa sobre la condició homosexual.

    Les seves intervencions són desequilibrades, gens ponderades i trasllueixen la paranoia que durant anys han soportat abans de sortir de l’armari.

    En quan els metges acusats de tractar l’homosexualitat per qué no es tracta igual que un individu que vulgui canviar de gènere?(en el cas que s’està investigant no suposa una intervenció quirúrgica de la que si t’arrepenteixes no té marxa enrera, sino exclissivament des d’un punt psicològic).

    De totes maneres t’acabes de convertir en un objectiu de la beligerància del “lobby” Gay, i no t’extranyi que ataquin la teva pàgina web, el Bloc i tot el que una ment retorçada pot arrivar a maquinar.

    Reb una abraçada des de la més profunda solideritat.

    Jaume Bofill i Soliguer

    Comentari per Jaume Bofill — juny 30, 2010 @ 2:03

  174. Gràcies Jaime,Guillem,Gemma,Xeronimus,David,Irich i Jaume Bofill pels vostres comentaris. Per cert perdona Jaume Bofill però no et recordo i si a sobre dius que ens varem discutir molt aixó ja es greu per a mi.
    Jaime crec que donar assistència auna persona no es perseguible, si aquesta fa males practiques si. Rewitero per enessima i última vegada ni expressa ni tacitament he dit ni he volgut dir mai que l’homosexual sigui un malalt. Si voste es creu amb capacitat per sentenciar sobre les meves paraules, sobre la intenció que jo vull donar-lis es una altra questio.
    Guillem com que no se quí és dificilment pu dir-li que voste esta malalt,si es homosexual evidentment no esta malalt. Voste diu que jo n’estic. Docs bé que hi farem si així es queda més tranquil…
    Gemma gràcies peró reitero no coincideixo amb tu respecte a la condició de malalt del homosexual. Aixó serveix també pel Irihc. La vostra opinió es respectable? En David diu que no. Jo crec que cap de nosaltres tenim la veritat absoluta i que per tant cal resopectar sempre la veritat dels demès tot i que ens pugui semblar al mateix temps acceptable o no.
    Tot plegat crec que alguns comentaris, no precisament dels que ara comento, n’han fet un gra massa i han volgut manipular i reescriure ells el que jo he dit pura i simplement perquè no els hi agrada en el que en el fons he dit. Si cap homosexual lliurement demanda assistència psíquica o psiquiatrica no calk que ningú s’escandalitza perquè vol dir que es inaplicable la frase que comenta en Jaime. Si algu ho fa lluirement acudint a un professional que segueis el seu códic deontólogic i respecta les bones practiques hi ha algun problema? En cap moment jo he parlat a favor d’aquells que utilitzin males practiques.
    Us agraeixo a tots les vostres aportacions, però sincerament jo dono el debat per acabat, el que no significa que no continui penjant els vostres comentaris, però amb perdo-i us demano disculpes-jo no tinc més temps per dedicar a aquesta questio per important que sigui.Jo ja he dit tot el que havia de dir i per tant no penso afigir cap resposta més.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juny 30, 2010 @ 8:05

  175. Jaime, moltes gràcies pel teu comentari respectuós i educat. T’ho agraeixo molt. Discrepo quan dius que només persones com el Sr. Duran i Lleida creen opinió. Penso que la opinió pública és cosa de tots, teva i meva també. Un frau és una estafa, un engany deliberat utilitzat amb la intenció d’obtenir una injusta avantatge, i no veig cap frau en uns professionals contractats lliurement per una persona que desitja tractar la seva tendència sexual. Afortunadament en aquest país encara tenim llibertat per escollir això. Una salutació cordial, Jaime.
    David, sento molt no poder correspondre al que voldries, ho sento, no et puc mensprear. Tu voldries que la meva opinió es posicionés des del menspreu i l’odi. Ho sento, no és així.
    També sento molt que una opinió tan respectable com la teva es realitzi des de la intolerància més recalcitrant: A les teves paraules em remeto: “No crec que totes les opinions siguin respectables; algunes no són ni tan sols acceptables”. La teva boca et delata. Salutacions

    Comentari per Gemma — juny 30, 2010 @ 8:31

  176. “Cap moralista, cap legislador, cap cultura que no fos completament perduda i degenerada ha aprovat mai l’homosexualitat.”

    Completament d’acord, la cultura grecorromana va ser una cultura degenerada… llastima que la nostra cultura tingui l’origen en elles…

    Comentari per david — juny 30, 2010 @ 8:46

  177. Irichc, m’agrada que diguis allò que penses. M’estalvia esforços perque tu mateix quedes en evidència.

    Ara, segons el teu raonament, els gais i les lesbianes son una mena de cinquena columna que té intencions de destruir la societat desde dins.

    Teniu tanta por! Tan febles son els vostres valors? La diferencia principal entre les persones com tu i les persones com jo es que en la meva visió de la societat cap qualsevol elecció, mentre que en la teva no cap la meva. Jo no vull inculcar cap promiscuïtat. Jo no vull vetar cap creença. Jo vull que se’m respecti com persona i que cadascun pugui viure en llibertat.

    No som pocs, no som mentiders ni som miserables. Som persones. Som majoria. Sento que la meva llibertat t’ofengui. M’agradaria que ens puguesim entendre, pero crec que no serà així.

    Gràcies per llegir-me.

    Comentari per Jaime — juny 30, 2010 @ 8:48

  178. L’homosexualitat certament no és una “malaltia”, perquè no posa en perill la supervivència normal del subjecte. Ara, sí que és una “anomalia” perquè estableix una disfunció entre l’anatomia i el desig. Un cos masculí està estructurat de forma simètrica a un cos femení, per fer possible la reproducció. Si el desig porta a acoblar dues anatomies del mateix sexe, és evident que hi ha alguna cosa que falla.

    Una altra cosa és l’enamorament. Enamorar.se d’una persona del mateix sexe és un fet que es dóna, i amb molta més freqüència del que es reconeix. Podríem citar molts casos històrics, i fins i tot experiencies personals.

    I sobretot, no mentir ni desacreditar un personatge públic fent-li dir coses que no diu. He accedit a aquest blog perquè uns em van dir plens de despit que Duran i LLeida havia adirmat que l’homosexualitat és una malaltia.

    Bona tarda a tothom.

    Comentari per Jordi Bassas Ribalta — juny 30, 2010 @ 17:49

  179. Abstingui’s llavors de tenir sexe oral, de tocar pits, anal, de fer-se petons, de utilitzar joguines sexuals, caricies, i en definitiva, de practicar qualsevol forma de sexualitat que no sigui la cópula ¿oi que poquíssims heterosexuals conceben les relacions sexuals d’aquesta forma, i per contra són molts el que addereixen un component de gaudi aliè al mer “mete-saca”?

    ¿Que hi ha d’aquells heterosexuals que no poden tenir fills? ¿Són “antinaturals” també?

    Aquells que relacionen la sexualitat humana amb un simple acte reproductiu animalitzen l’ésser humà fins a un extrem vergonyòs.

    Si hi ha homosexuals espontàniament a la societat, si la seva presencia a la societat és sempre del mateix percentatge, si fa no fa, llavors dubto que pugui dir-se “antinatural”. Seguint aquesta lògica, tota tendencia, pel simple fet de ser minoritaria seria “anitnatural”, des tenir Sindrome de Dawn fins a tenir una polla de 27 cm.

    En tot cas, serà MINORITARIA.

    Comentari per Guillem — juny 30, 2010 @ 22:11

  180. David, l’homosexualitat tal com vosaltres l’enteneu mai no ha estat acceptada com a pràctica respectable, independentment de que s’hagi tolerant més o menys (com tantes!). Mai ha deixat rastre en el dret, a pesar d’estar relativament extesa en alguns àmbits i ser compartida per personatges molt poderosos. Si coneixes cap apologista pagà d’aquesta tendència, fes-m’ho saber, però tingues cura de no esmentar a Plató ni fer el ridícul amb d’altres autors coneguts pels qui es prenen la molèstia de llegir-los. No n’hi ha prou amb parlotejar i fer proclames sense fonament per a trencar un consens moral que s’extén des de l’Antiguitat clàssica -i de molt abans- fins fa quatre dies, passant per la Il·lustració, que tan poc indulgent va ser amb altres consensos.

    Comentari per irichc — juliol 1, 2010 @ 0:45

  181. Jaime, no dubto que la intenció dels homosexuals no és destruir la civilització de la qual són ingredient i es beneficien. Tampoc en serien capaços tot i pretendre-ho, ja que són numèricament insignificants per a alterar la demografia o corrompre els costums. En tant que homosexuals, mai seran un exemple per aquells que no participin d’aquesta alienació minoritària, ni tindran imitadors ni simpatitzants. Ho seran en tant que víctimes de la intolerància, donat el cas, o en tant que ideòlegs d’una nova manera d’entendre l’amor, la moral i institucions inveterades com el matrimoni, que els gais prenen per una imposició feixista. D’aquí que jo combati la vessant ideològica de l’homosexualitat i no la patològica, és a dir, l’única que pot extendre’s més enllà dels estrets límits d’una manera d’obtenir plaer. D’on s’infereix que no tot homosexual és gai ni ha de ser-ho, així com no tot mascle és o ha de ser masclista ni tot europeu europeista. L’equació que feu és capciosa i oprimeix l’homosexual que com a individu lliure, solitari i tal vegada contradictori no comparteix aquest prejudici purament polític que constitueix la vostra raó de ser com a col·lectiu. La filosofia que professeu no és més que nihilisme transvestit de reivindicació moral, egoisme disfressat de generositat i mesquinesa i covardia transfigurades en autoafirmació. La vostra propaganda és sentimental, no racional, per la qual cosa defugiu tot debat en igualtat de condicions i opteu per desqualificar i criminalitzar qui no us segueix la veta. I no, no crec que jo càpiga a la vostra utopia ni que pugui arribar a respectar aquesta metafísica de l’espontaneitat, tan profundament anticristiana, on el remordiment és un error i la constància un obstacle.

    Comentari per irichc — juliol 1, 2010 @ 1:31

  182. Gràcies Gemma,David,Jaime,Jordi Bassas,Guillem i Irichc pels vostres comentaris.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 1, 2010 @ 13:25

  183. irich, potser que sigui un ruc, pero no he entés gaire bé res del que has escrit. Podria ser que el meu català estigués oxidat. M’ho copiaré i tractaré de entendre-ho més tard, pero crec que ens suposes unes intencions i unes metes metafísiques que no ens corresponen.

    Només puc dirte que si tu no pots arribar a respectar-nos a nosaltres ni la manera en que vivim les nostres vides, crec que el problema el tens tu i no nosaltres. Nosaltres no ens fiquem en com tens que viure tu la teva vida, pero tu sí que et fiques en com hem de viure nosaltres la nostra. És clar, que això ho dic perque crec que tinc raó. Potser tu podries donar el mateix argument. Això sí, et garantizo que hi ha més personas que pensen com jo que persones que pensen com tu.

    Ja saps on trovar-me

    Comentari per Jaime — juliol 1, 2010 @ 13:37

  184. Guillem, les relacions heterosexuals persegueixen la reproducció per naturalesa, tot i que eventualment puguin prescindir d’aquesta fi. En canvi, les relacions homosexuals són per naturalesa estèrils, raó per la qual no tenen absolutament cap fi (mediata ni immediata) que no sigui la consecució de plaer. Ara bé, és la recerca del plaer o del dolor una finalitat moral? No, ja que a tota acció efectuada per un individu acompanya un sentiment de plaer o dolor de manera necessària i amb independència del que es pretengui amb ella. Així doncs, algú que basi la seva sexualitat exclusivament en el plaer la despullarà de tota rellevància moral, és a dir, la tornarà amoral. Per aquest motiu la fidelitat en una parella homosexual és una ximpleria, donat que el mer plaer, no circumscrit a un deure extern, no entén de compromisos de cap mena ni mereix confiança. En conseqüència, només té sentit ésser fidel per a garantir el benestar de la descendència i conservar la condició de pares. No se m’escapa que aquesta fou també l’opinió dels pregoners de la revolució sexual, que sempre han denigrat el matrimoni com un “contracte” oposat a la immanència i la sinceritat dels sentiments d’afecte eròtic. Per què aquests mateixos pregoners reivindiquen darrerament la institució del matrimoni com un dret inalienable per als qui no la necessiten? Per a aigualir-la i desvirtuar-la des de dins, sens dubte.

    Comentari per irichc — juliol 1, 2010 @ 13:57

  185. Guillem,

    En primer lloc, no he parlat ni de “naturalitat”, ni d’”antinaturalitat”. Tot el que es dóna a la Natura és, per definició, “natural”. Sí que he parlat d’”anomalia”, que és ben diferent.

    Em parles dels “jocs” , dels “petons” i de totes les expressions lúdiques que la sexualitat aporta a les relacions corporals humanes, com si jo m’hi hagués pronunciat en contra. Em recrimines que al.ludeixi a la reproducció, com si fos quelcom, estrany a la sexualitat , que els moralistes un bon dia es deurien inventar.

    Massa tòpic barats, amic Guillem!

    Comentari per Jordi Bassas — juliol 1, 2010 @ 14:07

  186. Responent a la resta d’objeccions tan originals que em fas:

    Les parelles estèrils ho són en contra de la seva voluntat, les homosexuals no. L’homosexualitat és tan reversible com l’heterosexualitat, donada la condició bisexual de tots els homes i dones i la naturalesa plàstica de la seva personalitat. No hi ha un instint homosexual o heterosexual en nosaltres com a la resta d’animals. Només el desig en brut ens és instintiu, i són les costums i la raó, xifrades en el dret natural, les que ens inclinen més poderosament a orientar-lo en un sentit abans que en l’altre.

    No és l’excepcionalitat d’un fet, doncs, el que el torna monstruós, sinó la seva manca de fins. Un home amb tres cames és un monstre, ja que la tercera no afegeix cap utilitat apreciable en termes motrius.

    Per tot l’argumentat els matrimonis que proposeu són de conveniència, això és, per a obtenir avantatges econòmics i res més. Comèdies sentimentals. El veritable matrimoni és una societat per a la reproducció, afavorida pel dret en la mesura en que aporta nous membres a la societat. Així es defineix jurídicament de forma implícita (mitjançant l’estipulació d’incompatibilitats per parentiu, per exemple) i no hi ha cap altra manera de distingir-lo d’altres negocis o vincles familiars.

    Comentari per irichc — juliol 1, 2010 @ 14:21

  187. Escolti,

    En primer lloc el propi matrimoni és quelcom mutable. En principi no era més que una institució social, a Roma, i més endavant, va veure’s la necessitat de juridificar-la, també a Roma, amb el contacte de patricis, llatins i peregrins.
    Més endavant es va tornar una figura religiosa, fins al punt de considerar-se un sagrament.

    En definitiva, qui imputi un caràcter inalterable al matrimoni no s’adona que el mateix va anar adaptant-se a les necessitats socials de cada època.
    Si avui dia vivim en una societat cada cop més oberta i tolerant (en general) a les minories de tot tipus, és de lògica que la noció de matrimoni, que suposa atorgar una sèrie de drets i obligacions de les que també ens volem beneficiar les persones homosexuals, també s’ampliï.
    Si vostè creu que el fet d’estimar algú no és una finalitat en si mateixa, planteji’s llavors quina finalitat té adoptar fills.

    Així com vostè estima una dona i vol tenir la garantia d’una sèrie de drets familiars i successoris, és perfectament legítim que així també sigui entre dues persones del mateix sexe.
    Així com vostè vol compartir la seva vida amb un fill, també els homosexuals tenim dret a voler-ho fer, i si l’adopció d’un fill que, de no ser-ho, correria una sort indeterminable, és ser acollit per uns pares o mares, prèvia corroboració de que es donen els requisits necessaris, que li donin amor i fraternitat, no se com pot dir que no hi hagi finalitat en aquest fet.

    La reproducció per se no es ni positiva ni negativa, un fill adoptat pot ser salvat d’una vida de misèria i dolor, i un fill natural avui dia no és més que un ésser humà que incrementa la població als països rics com el nostre (a no ser que finalment demostri ser un ésser humà memorable, raó per la qual, segons la seva visió utilitarista de la vida, valdria la pena haver-lo engendrat), mentre cada dia moren 35.000 nens de fam i malalties curables al mon.

    Ara, si vostè pensa que de cap manera una parella homosexual pot donar-li un destí desitjable a un menor, ja és problema seu. Tot i això, puc dir-li que conec casos de perfecta estabilitat emocional per a tots els membres d’aquestes famílies i per contra, conec casos veritablement malaltissos en famílies “tradicionals”, la qual cosa torna a trencar la norma de que una parella heterosexual i un parell de fills o més sigui inherentment el model “ideal” (si es que això existeix).

    Novament diu que la homosexualitat és “reversible”. Alguna prova? Que hi ha homosexuals amagats, ja ho sabem tots. Això no vol dir que el dia que surten de l’armari podem dir que la seva sexualitat s’ha “revertit”.

    Per últim, si vostè entén que la sexualitat té com a única finalitat la reproducció, limiti’s a introduir el seu penis a la vagina d’una dona, i senti’s realitzat en fer aquets acte. Però no recrimini que hi hagi persones que trobem altres atractius en la sexualitat (de fet això és el que ens fa humans, perquè els animals sí que tenen relacions sexuals amb l’únic objecte de reproduir-se).

    Comentari per Guillem — juliol 1, 2010 @ 15:50

  188. irichc, moltes gracies per la teva resposta,ha estat mes aclaridora sobre el que volies dir i poc puc dir sobre els arguments que has aportat. De totes maneres, parlar de “cultura degenerada” em fa feredat perque considero que la cultura es algo més que les lleis i el folklore,la cultura per mi, també es una forma de vida que té una comunitat humana.

    Comentari per david — juliol 1, 2010 @ 15:57

  189. Guillem, el matrimoni ha estat inalterable en tant que societat per a la reproducció. Les “mutacions” que comentes no afecten aquesta essència, sinó que més aviat la reforcen.

    No té gaire a veure ésser tolerant amb adulterar drets irrenunciables. La Declaració universal dels drets de l’home estableix al seu article 16 que “la família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat”. Si el matrimoni i, per tant, la família fossin quelcom sotmès a l’opinió de cadascú, no se’ls podria anomenar “naturals” o “fonamentals” en cap sentit. El mateix article parla de no restringir el dret al matrimoni “per motius de raça, nacionalitat o religió”. Així doncs, a contrario sensu, està permesa la discriminació per motius de sexe o parentiu. En fi, al marge de consideracions legals, se’m fa difícil d’acceptar un “dret universal” com el vostre, reconegut amb escàs consens per quatre Estats mal comptats des de fa dos dies i mig.

    No he dit que estimar no sigui una finalitat en sí, he dit que no ho és el plaer. Estimar és una acció, i com a tal és lliure i racional: busca la conservació d’allò que s’estima. El plaer, en canvi, és una passió, per la qual cosa depèn de purs instints (que defineixen l’espècie abans que l’individu) o de factors externs al meu cos (excitació), no tenint cap altra raó de ser que conservar-se a sí mateixa. Fos com fos, el matrimoni no s’ocupa ni de l’amor ni del plaer, sinó de la reproducció humana en societat i les seves conseqüències jurídiques i econòmiques.

    No és cert que jo negui als homosexuals el dret d’adoptar com a individus per separat. Però, en tant que rebutjo que els matrimonis homosexuals puguin existir, donat que repugnen a la justícia i a simple gramàtica, essent una “contradictio in adjecto”, els nego lògicament aquest dret i qualsevol altre.

    Imaginem una unió familiar homosexual que hagi acollit un fill en adopció. Aquest, en créixer, se sent també homosexual i forma una nova unió, acollint-se igualment al dret d’adoptar. Suposem que el mateix es dóna a la generació següent. Quin vincle hi haurà, doncs, entre avis i néts, tret del fet d’haver conviscut entre ells i ser homosexuals? En efecte, no hi haurà cap vincle sanguini ni jurídic rellevant, per la qual cosa dites persones podrien mantenir relacions sexuals sense cap escàndol. Així doncs, què distingiria una família d’aquesta mena d’una orgia gai? Els avantatges econòmics. Però l’Estat no ha de subvencionar orgies.

    Comentari per irichc — juliol 1, 2010 @ 23:49

  190. La prova de la reversibilitat de la condició homosexual és la condició bisexual humana. I aquesta no és una tesi només de Freud o Weininger. La sostenen els mateixos teòrics “queer”, que afirmen que no hi ha heterosexuals ni homosexuals purs, sinó transicions graduals entre els dos espectres. Tenim moltes confirmacions empíriques a aquest principi, com el fet que alguns interns a les presons mudin els seus hàbits sexuals de forma radical; o la certesa, fàcilment contrastable pels seus amics i coneguts, que molts homosexuals falsegen les seves biografies per a simular que sempre ho han estat, tot i que “es reprimien”.

    Insisteixo: La sexualitat només té una finalitat natural, la ja comentada d’aportar nous membres a la societat dels homes. A partir d’aquí hom pot inventar les finalitats subsidiàries i culturals que consideri pertinents. El sexe es fa servir a les pel·lícules, a la novel·la romàntica i a la propaganda de gelats, i no obstant això tots entenem que no és aquesta la seva funció cabdal. L’home pot ser un animal sociable i espiritual, però no es reprodueix angèlicament. Al degradar-se el matrimoni es degrada la família i, de retop, el propi home.

    Comentari per irichc — juliol 2, 2010 @ 0:14

  191. Mira Guillem, en primer lugar decirte que tengo muy buenos amigos que son gay y que no tengo ningún tipo de problema ni animaversion hacia ellos pero si he de decierte algo. Yo tengo dos hijos, y el escalofrío que senti en el momento que salieron del vientre de su madre (mi mujer) es algo que no tiene precio ni se puede explicar, sangre de tu sangre viniendo al mundo…eso, tu no lo podrás experimentar en toda tu vida siendo gay. Por otro lado no se a que viene el alagar tantoestos comentarios que no nos llevan a ninguna parte y trodo por una interpretacion sesgada y malintencionada que habéis sacado de contexto sobre unas declaraciones del Sr. Duran. Vivid y disfrutar vuestra vida como mejor os plazaca y piensa que si alguien solo quiere poner el pene en la vagina para reproducirse, quizás le tengas que agradecer algun dia que puedas adoptar uno de esos niños ya que si no, sólo por vuestro medios lo veo completamente imposible. saludos y no te molestes, no es mi intencion

    Comentari per xeronimus — juliol 2, 2010 @ 7:40

  192. Moltes gràcies Jaime, Irichc, Jordi Bassas, Guillem i David pels vostres comentaris. Ja vaig dir que jo donava per tancat aquest tema, tot i que m’agrada que contineu expressant diverses opinions.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 2, 2010 @ 10:35

  193. Moltes gràcies Jaime, Irichc, Jordi Bassas, Guillem i David pels vostres comentaris. Ja vaig dir que jo donava per tancat aquest tema, tot i que m’agrada que continueu expressant diverses opinions.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 2, 2010 @ 11:19

  194. El fet que el matrimoni sigui una institució mutable desmunta tota imputació de estabilitat a la seva noció.

    En el passat, a segons quina països, un negre no es podia cassar amb una blanca i a l’inrevés, per citar encara més exemples dels múltiples canvis que ha patit la figura el matrimoni. Una esclava no es podia casar amb un home lliure i a l’inrevés.
    Tampoc podia casar-se un patrici amb un llatí, ni un ric amb una pobre, per exemple.

    Per suposat que tots aquests exemples no deixen de referir-se a una unió home-dona però per sort també és cert que ha mesura que hem evolucionat, han anat incrementant els grups poblacionals que poden beneficiar-se del que suposa estimar algú i tenir una sèrie de drets i obligacions que garantitzin el vincle.

    Que à vostè ja li està bé la concepció tradicional (la de fa menys de 100 anys per cert, i a Espanya), a mi em sembla molt bé. Però com a mi encara no m’ha tocat, perquè no sóc un heterosexual negre, ni un heterosexual pobre, ni un heterosexual esclau, ni un heterosexual llatí, sinó que sóc un homosexual, doncs també vull tenir la possibilitat de juridificar la meva relació de parella.

    I si a vostè no li agrada, em sap greu, però jo no m’hi oposo a que vostè pugui contreure matrimoni. Així que vostè no s’entremeti en la llibertat de les persones: en la seva, perquè el fet que hi hagi o no matrimoni homosexual no impedeix que sí hi hagi matrimoni heterosexual, i en la meva, perquè el fet que jo pugui contreure matrimoni no impedeix que vostè pugui fer-ho també.

    Si el que li molesta és que una parella homosexual pugui adoptar fills, també em sap greu, per dues raons:

    La primera, perquè el supòsit de laboratori que vostè proposa (una parella homosexual que adoptarà fills que seran homosexuals i a l’hora nets homosexuals) és una forma encoberta de dir que definitivament el que a vostè li molesta són els homosexuals.
    Escolti, jo he nascut d’una mare i d’un pare, els quals no estan separats ni divorciats i sempre he viscut en aquesta família amb una germana i un germà, en una estabilitat considerable. Faig la meva segona carrera i parlo 4 idiomes.

    Llavors, si jo i la immensa majoria d’homosexuals hem nascut al si d’una família tradicional, no entenc com pot treure la absurda conclusió de que els fills adoptats d’una parella homosexual hagin d’acabar amb aquesta tendència sexual. I per cert… si així fos, quin és el problema?

    En fi… em sembla que la resposta a aquesta pregunta és el nucli dur de l’assumpte.

    I en segon lloc, perquè el fet d’adoptar un fill és un acte d’una generositat recíproca bellíssima. Suposa que un nen, que del contrari no tindria més família que l’orfenat, pugui gaudir de la possibilitat de tenir una família que l’eduqui i li doni amor incondicional. Que vostè només veu “orgies” i altres invents infundats, és problema seu i només seu.

    Per cert, el fet que hi hagi pocs països que gaudeixin de matrimoni homosexual no vol dir res. Si per vostè això és un argument, tingui en compte que Nova Zelanda va ser el primer país en permetre el divorci i en el seu moment només era un país.
    És absurd considerar les qüestions segons el numero de persones que les recolzin.

    Per cert, la American Psychological Association, American Psychiatric Association y National Association of Social Workers han dit:

    “La homosexualidad no es ni un trastorno ni una enfermedad, sino una variante normal de la orientación sexual humana. La inmensa mayoría de gays y lesbianas viven vidas felices, sanas, bien adaptadas y productivas. Muchos gays y lesbianas mantienen relaciones permanentes con personas del mismo sexo. En términos psicológicos esenciales, estas relaciones son el equivalente de las relaciones heterosexuales. La institución del matrimonio permite a los individuos un rango de beneficios que tienen un impacto favorable en su bienestar físico y mental. Un gran número de niños están siendo criado actualmente por lesbianas y gays, tanto en parejas del mismo sexo como madres y padres solteros. La investigación empírica ha mostrado de manera consistente que los progenitores homosexuales no se diferencian de los heterosexuales en cuanto a habilidades parentales, y que sus hijos no muestran ningún déficit comparados con hijos criados por progenitores heterosexuales. Las políticas estatales que vetan el matrimonio entre personas del mismo sexo se basan exclusivamente en la orientación sexual. Como tales, son tanto una consecuencia del estigma históricamente asociado a la homosexualidad, como una manifestación estructural de ese estigma. De permitir casarse a las parejas del mismo sexo, el Tribunal Supremo terminaría con el estigma anti-gay impuesto por el estado de California a través de su veto al derecho a casarse de estas parejas. Adicionalmente, permitir que se casaran les daría acceso al apoyo social que facilita y refuerza los matrimonios heterosexuales, con todos los beneficios psicológicos y físicos asociados con dicho apoyo. Además, si sus progenitores pueden casarse, los hijos de las parejas del mismo sexo se beneficiarán no sólo de la estabilidad legal y otros beneficios familiares que proporciona el matrimonio, sino también de la eliminción de la estigmatización patrocinada por el estado de sus familias. No hay base científica para distinguir entre parejas del mismo sexo y parejas de distinto sexo con respecto a sus derechos legales, obligaciones, beneficios, y deberes otorgados por el matrimonio civil.”
    Actualmente los países en los cuales el matrimonio homosexual es legal en todo su territorio son:
    • Países Bajos (desde 2001)
    • Bélgica (desde 2003)
    • España (desde 2005)
    • Canadá (desde 2005)
    • Sudáfrica (desde 2006)
    • Noruega (desde 2009)
    • Suecia (desde 2009)
    • Portugal (desde 2010)
    • Islandia (desde 2010)

    Comentari per Guillem — juliol 2, 2010 @ 14:37

  195. xeronimus, gracies.

    Hem estat tota la vida protegint a la minoria homosexual o a la minoria de la llengua, i ara vénen ens tiren de casa, ens anomenen
    anormals i lo millor de tot ‘feixistes’.

    Una altra vegada, gràcies pel teu correu tan ple de la meua normalitat, estava ja tornant-me boig.

    Comentari per chiquilicuatre — juliol 2, 2010 @ 16:11

  196. Sé que el tema ja està tancat però acabo de descobrir aquest vídeo, que resumeix perfectament la meva opinió i que, per altra banda, em sembla la més fiable i científica.

    He insertat el vídeo. En el cas que el codi no funcioni correctament, l’enllaç és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=PooEhBxh0NY&feature=related

    Salutacions!

    Comentari per David — juliol 3, 2010 @ 18:58

  197. Guillem, no t’esforcis, no hi ha manera. No és el matrimoni el que ha canviat, sinó el dret de ciutadania. Si els esclaus no eren considerats persones, està de més afegir que no tenien dret a casar-se, ni tan sols entre ells. Deduirem d’aquí, d’aquesta mutabilitat històrica, que la ciutadania és quelcom relatiu, menystenible, etc.? I per què ho dedueixes amb molta menys raó del matrimoni, quina essència no ha canviat en mil·lenis?

    Els sofistes em feu llàstima, perquè prostituiu la raó i creieu que lligar paraules és bastir arguments. Ni increments poblacionals ni històries. L’única menció d’un matrimoni homosexual a l’Antiguitat està en Tàcit, que el descriu per a burlar-se d’un Neró abjecte i crepuscular. La sodomia no era, pel demés, cap pràctica desconeguda, apareixent com quelcom acostumat en els poemes de Catul i els epigrames de Marcial. Per tant, és mentida que a una major tolerància hagi de seguir la invenció jurídica que proposeu. Ni hi ha cap exemple al passat que avali la vostra pretensió.

    No cap parlar, doncs, d’un “matrimoni tradicional”, sinó d’una TRADICIÓ MATRIMONIAL que s’ha mantingut immutable pel que fa al seu contingut bàsic, variant només en la forma i els efectes jurídics. No és una qüestió de llibertat, sinó de dret, determinar si es dóna protecció social i incentiu al sexe -que sembla que no ho necessita gaire- o a la procreació. Jo em sacrifico per a tenir fills i aportar membres útils a la societat. Per qui et sacrifiques tu quan te’n vas al llit amb el teu company? Dius que el teu dret no afecta el meu. Novament, menteixes. L’estimat president Zapatero ha anunciat que amb motiu de la crisi econòmica eliminarà el xec-nadó, però no sembla que tingui cap intenció d’eliminar els pagaments compensatoris per viudetat en el cas de les parelles homosexuals. És a dir, els diners que han tret de la meva butxaca quan la meva dona pareix els posaran a la teva (multiplicats vàries vegades) quan el teu company mori. Què bonic!

    Podeu, és cert, adoptar. No obstant, no en teniu dret, només una expectativa. El dret és del menor a ser adoptat. En canvi jo sí tinc dret a tenir tants fills com vulgui. Llàstima que la natura sigui tan reaccionària! Llàstima, també, que la realitat sigui tan diferent al teu discurs. Hi ha cues immenses per a adoptar, de manera que l’alternativa no és conferir-vos aquesta facultat o condemnar els orfes al desampar perpetu. Són falsos dilemes que només funcionen en les consignes propagandístiques amb que satureu els mitjans. Es més, hi haurà països que s’ho pensin dos cops abans de deixar adoptar a individus espanyols, donada la possibilitat legal que acabin en un matrimoni gai, amb la qual cosa -i fins que a la resta del món siguin tan avançats com nosaltres- no fareu més que perjudicar al global de candidats a adoptants.

    Si “és absurd considerar les qüestions segons el número de persones que les recolzin”, quina opinió et mereix la democràcia? I per quin motiu justifiqueu (no crec que tu siguis una excepció) la nova llei de l’avortament en base a legislacions similars en l’àmbit europeu? Quan us interessa som l’avantguarda d’Occident, i quan no som uns pobres dimonis panteixant per a que no se’ns escapi el carro del progrés.

    Comentari per irichc — juliol 4, 2010 @ 23:55

  198. Per últim, si l’homosexualitat és tan normal i saludable, explica’m per quin motiu està sobrerrepresentada en els casos de pedofilia (més de la meitat), mentre que en el conjunt de la societat no arriba al 5%.

    Comentari per irichc — juliol 5, 2010 @ 1:20

  199. Gràcies Guillem ,chiquiliquatre,David i Irichc pels comentaris ( David no he pogut entrar a l’enllaç).

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 5, 2010 @ 9:10

  200. Sr. Duran
    Aquest cap de setmana, dissabte concretament i a Calella de Palafrugell, ens varem reunir mitja dotzena de parelles a l’apartament d’una d’elles i un cop acabades les havaneres(que sentiem però no veiem) varem fer sobretaula. Va sortir el seu bloc i la noticia sobre la homosexualitat perque elgu havia llegit,crec que varen dir que al Diari El Mundo, que voste proposava curar la hosexualitat. Varem discutir sobre el tema amb opinios de tots els gustos fins que a una amiga se li va ocorrer que llavors mateix entresim al seu bloc. Varem llegir el seu comentari i respostes(no totes,pequè son llargues i n’hi ha massa-un rotllo,vaja-) i la unanimitat va presidir el final de la conversa sobre aquest punt. Tots varem estar d’acord que s’havien tret fora de context les seves paraules, que el seu comentari és molt equilibrat i que a la vista de alguns comentaris hi ha un col.lectiu concret que té molt interes en que sobre aquest tema sigui la seva opinió la unica que respon a la veritat.
    Només voliem que ho sabes.
    Sonia Ribalta.

    Comentari per Sonia Ribalta — juliol 5, 2010 @ 12:53

  201. En fi…

    Veig que prejutges la meva persona. Ni sóc un sofista, ni un demagog, ni un inconscient que m’adhereixo a politiques per l’etiqueta “progre” o “fatxa” que portin. Jo no vaig a marxes de l’”orgull”, perquè no m’haig de sentir orgullós ni avergonyit d’una cosa que no he escollit.

    No estic doncs, a favor de l’avortament en absolut. Em sembla una aberració i un insult a la vida, propi del relativisme imbecil•litzat del que per desgracia és víctima la nostra societat actualment.

    No se d’on treus que la homosexualitat estigui relacionada amb la pedofília. Si em pots passar algun estudi al respecte, t’ho agrairia.

    Per tota la resta, també et demano quina institució jurídica no s’ha creat mai. Ja que dius que el matrimoni entre persones del mateix sexe és un invent jurídic (que ho és, però un invent necessari per pura justícia social), jo et demano justament, existeix cap institució jurídica que sigui inherent, increada i igual a tots els punts del planeta? (Filiació? Contracte de compravenda? Servitud? Hereu?…)
    En definitiva, si la teva visió del dret és tan reduccionista, has de tenir en compte que de fet la història del dret és tan canviant, que novament, atribuir cap estatus d’immutabilitat a una institució jurídica és propi d’una persona que desconeix el dret o com a mínim, la historia del dret i el dret comparat. Totes les formes jurídiques actuals s’han creat en algun moment, i el matrimoni no és cap excepció. Per situar-nos a occident, cito les paraules del catedràtic de dret romà de la UB, Ricardo Panero:

    “El matrimonio romano en principio no era más que una situación de hecho socialmente reconocida. Hoy, el matrimonio se vincula al derecho (matrimonio civil) o a la religión (que procede de un derecho canónico avanzado y no parece anterior al siglo X). Hoy, la relación matrimonial se considera como simétrica para marido y mujer y produce iguales efectos, en general, para uno y para otro. En derecho romano, no ocurre así y resulta distinta según se considere bajo la óptica de aquél o de ésta. Si, en un tiempo, la mujer pudo ser objeto de compra, por razón de matrimonio, por lógica, más pudo serlo de obligación entre su paterfamilias originario y aquel bajo cuya potestad familiar fuera a caer (…)”.

    Per cert, se m’acudeix que el matrimoni polígam és una figura repudiada pel cristianisme. Una figura que novament demostra les moltes accepcions d’aquest terme.

    I el fet que els esclaus no fossin considerats més que coses, no enerva l’argument esgrimit. No se perquè m’acuses de “sofista”: l’únic que fas és donar un altre punt de vista amb pretensió de tatxar un argument que res té a veure. Això sí és propi de sofistes. El que volia dir amb els esclaus, negres, indis… és que, novament, el matrimoni no pot considerar-se res tancat.

    Comentari per Guillem — juliol 5, 2010 @ 14:38

  202. Interessant article. Molt sensat.

    Comentari per Suso — juliol 5, 2010 @ 23:06

  203. Una anécdota: Un amigo mío me comentó que, en su juventud, se enamoró de otro joven (y él hablaba, con claridad, de enamoramiento). De esto hace más de 30 años. Le ocurrió en tres ocasiones. El hecho es que, según me contó, las tres veces se tomaron algunas decisiones acertadas y jamás volvió a sentirse atraido por otro hombre.

    Comentari per Óscar — juliol 5, 2010 @ 23:17

  204. Si la American Psychological Association suprimió la homosexualidad del catálogo de padecimientos. fue por presiones del lobby gay, algunos de los cuales llegaron a boicotear conferencias a médicos pertenecientes a la APA. Este hecho desprestigia considerablemente sus opiniones al respecto.

    Comentari per Pascual — juliol 5, 2010 @ 23:46

  205. Guillem,

    Lamento haver cedit a l’estereotipus en la qüestió de l’avortament, tot i que aquest clixé tingui una base empírica considerable.

    Pel demés, ja he explicat en quin sentit ha canviat el matrimoni al llarg dels segles i en quin altre no. Curiosament, ha canviat en tot aquells sentits indiferents a la vostra causa. Ja és mala sort! No només això: ni tan sols ha existit com a reivindicació o hipòtesi filosòfica. En temps esclavistes molts van discutir l’esclavitud, i en temps capitalistes el comunisme va nodrir les utopies. Però el matrimoni homosexual no s’ha plantejat mai, fins fa escasses dècades, perquè en sí mateix és autocontradictori.

    Per a que una aberració jurídica sigui acceptada cal predisposar sociològicament els qui l’avalaran tàcitament o expressa. S’ha volgut concebre la família com una comunitat de plaer per a exaltar l’individu i no com un vehicle biològic i moral per a perpetuar l’espècie. Quan ja es tenia tota la llibertat possible en matèria sexual, s’ha exigit amb el pretext de la igualtat que els drets també se sexualitzessin. Tot plegat, com si el matrimoni hagués estat fins ara una mena de privilegi eròtic per a que només les relacions heterosexuals, amb independència dels seus fins, estiguessin institucionalment protegides. És tan ridícul que faria vergonya refutar-ho si no s’ho haguessin empassat tants a dia d’avui.

    En suma, és més fàcil recolzar l’infanticidi del recent nascut en base a la història de la humanitat que pretendre trobar un precedent significatiu de matrimoni estèril per definició. La Declaració dels Drets Humans -suposat consens iusnaturalista de les nacions- tampoc estipula res al respecte, assenyalant pel contrari que el matrimoni és el fonament natural de les societats; criteri aquest que pot canviar aviat, no obstant, com va canviar el criteri de l’APA a rel de pressions del lobby rosa. Amb tots aquests factors adversos, el moviment gai ha sabut explotar el sentiment de culpa de molts presentant-se com a “marginats per estimar d’una altra manera” o estupideses per l’estil. A mesura que ha anat guanyant terreny ha passat a l’atac, a les reformes, a les sancions i a les subvencions. No es vol entendre, perquè compromet aquesta revolució de pega, que hi ha actituds que, com la prostitució o la ludopatia, són de per sí marginals i no mereixen cap normalització més enllà de la que imposa el civisme i el respecte al pròxim.

    Salutacions.

    Comentari per irichc — juliol 6, 2010 @ 6:47

  206. Tocant la pedofília, s’ha parlat molt dels escàndols de l’Església catòlica, però poc del pes estadístic relatiu dels homosexuals implicats. No conec cap estudi que se n’ocupi, tot i que no cal estudiar gaire per a fer uns quants números força obvis. L’estadística mostra que la proporció de pedòfils homosexuals és molt més gran que la d’advocats o carnissers homosexuals. Ens agradi o no, aquest és el panorama, i el risc es duplica en el cas de les parelles gais (amb facultat d’adoptar, no ho oblidem). L’honradesa i la innocència es pressuposen, però hi ha indicis que convé no ignorar.

    Comentari per irichc — juliol 6, 2010 @ 7:11

  207. Gràcies Sonia,Guillem,Suso,Oscar,Pascual i Irichc pels vostres comentaris. Guillem i Irichc veig que continueu debatent les vostres posicions. Res a dir-hi.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 6, 2010 @ 11:14

  208. Irich, per un moment m’havias enganyat. Per un moment em va semblar que les teves opinions eran, si bé contraries al meu pensament, interesants i un nou punt de vista.

    Gràcies per mostrar el teus colors, com diuen els anglessos. El teu argumentari es cada vegada més ofensiu, i ara surts amb aquests ‘indicis’ de que la pedofilia es més abunant a les persones homosexuals.

    I a més, dius que ‘L’estadística mostra que la proporció de pedòfils homosexuals és molt més gran que la d’advocats o carnissers homosexuals’. Que no hi ha carnissers i advocats homosexuals, o què? Cuines l’estadistica com vols. Jo, fent un ús dels silogismes que tant t’agradan, puc dir amb les mateixes dades que les persones que porten un 42 de peu tenen més possibilitats de tenir un càncer. Tot perque hi ha més persones amb un 42 de peu que persones amb un 45. Recerca a google com es fa una estadistica, perque crec que no saps el concepte de “normalització”.

    Fins aqui hem arrivat. Deixo la subscripció a aquest post perque ja no m’interesan ni les teves raons ni els teus arguments falaços. Sort a la teve creuada del dret natural exclusiu.

    Comentari per Jaime — juliol 6, 2010 @ 12:09

  209. No coneixes cap estudi però parles d’estadística?

    Com és això?

    Jo sí que n’he trobat un, d’estudi:

    Estudios como Jenny, Roesler y Poyer demuestran que en Estados Unidos el 83% de las víctimas de abuso sexual fueron agredidas por parejas heterosexuales de sus parientes. Margolin identifica patrones de abuso sexual en la relación heterosexual sobrinas-tíos. Freund y Watson afirman que la razón de la pedofilia heterosexual-homosexual es de 11 a 1.

    Una altra cosa és la efebofilia, que suposa l’atracció dels adults envers els adolescents, una realitat que efectivament es dóna al món homosexual (com també a l’heterosexual, per cert: complejo de Lolita).

    En una altra ordre de coses, d’on treus que l’APA hagi canviat el seu criteri sobre la homosexualitat per pressions exteriors?

    Jo tenia entès que l’APA rep fortes pressions de les farmaceutiques que volen colocar els seus fàrmacs com sigui al mercat, a canvi d’inventar-se malalties mentals inexistents. Però mai no havia escoltat aquesta hipotesi conspirativa, i em sembla molt poc fundada.

    De veritat creus que el “lobby gai” és tan poderòs?
    No ho és també el Vaticà?
    Qui ho és més, i concretament, qui ho és més als EEUU?

    Torno a demanar-te alguna noticia que ho acrediti.

    Parles que els homosexuals ens presentem com a “margints per estimar d’una altra manera”, i efectivament, et recordo que encara hi ha més de 40 països al món on ser homosexual esta tipificat com a delicte, i a uns 10 països es considera digne de pena de mort. Si això no és estar marginat, ja em diràs.

    Merci

    Comentari per Guillem — juliol 6, 2010 @ 14:14

  210. Gràcies Jaime i Guillem pels comentaris.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 7, 2010 @ 10:16

  211. Si ser Gay significa todo lo que he visto en el día del orgullo en MAdrid….lo siento, nunca había visto nada tan penoso, denigrante y escatologico, como lo que vi y que sepáis que yo no considero que seais enfermos!!!DIOS ME LIBRE!!!! pero que algunos de los que alli estaban, necesitan atencion psiquiatrica urgente y no por su condicion de gays, salta a la vista.
    Salud para todos

    Comentari per xeronimus — juliol 7, 2010 @ 11:34

  212. Guillem,

    Entén que doni un valor molt relatiu a aquest estudi que em presentes, tantes vegades reproduït a internet amb fins més proselitistes que divulgatius. D’estudis n’hi ha per a tots els parers.

    Com a cloenda:

    El dret dels homosexuals al matrimoni no existeix, així com no existeix el dret dels heterosexuals a casar-se. Està el dret d’un home i una dona a contraure noces, siguin carn o peix, en disfrutin o no. És una raó objectiva -en vistes a la reproducció de l’espècie, que és un bé públic i mereix el suport estatal- i no una qüestió subjectiva de mer gust eròtic. Per tant, el que reclameu no són més que invencions jurídiques apel·lant a la col·lectivitat, és a dir, al privilegi, sense molestar-vos en complir ni tan sols en l’aparença (”fumus boni iuris”) els requisits que es venien presuposant en tot matrimoni.

    Salutacions i fins la propera.

    Comentari per irichc — juliol 8, 2010 @ 4:07

  213. Gràcies, Xeronimus i Irichc, pels comentaris. Ja sabeu, perquè ho he dit vàries vegades, que tot el que havia de dir al respecte ja ho he dit, però us agraeixo que seguiu participant al debat.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 9, 2010 @ 13:24

  214. Bon dia,
    La homosexualitat no és una malaltia per tant no cal tractar-la com a tal.
    El mateix dic per a la heteroxesualitat.
    El que s’ha de tractar, i procurar, és que la persona accepti la seva condició sexual, només així podrà dur una vida coherent.
    Els psiquiatres no seran investigats per tractar els problemes sorgits per la no acceptació de la seva condició, sinó per mirar de canviar la condició sexual, en aquest cas la homosexualitat.
    Veure quina és la diferència és entendre els matissos.

    Salut

    Comentari per Rosa — juliol 20, 2010 @ 10:44

  215. Gràcies pel comentari, Rosa. Ja ho he dit moltes vegades. L’homosexualitat no és cap malaltia, però té tant dret a anar a la consulta, lliurement, un heterosexual com un homosexual, per la raó que sigui i pel motiu que li doni la gana. Ja sap que en aquest post m’he expressat tantes vegades que no tinc res més que afegir.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 22, 2010 @ 12:19

  216. Sr. Duran,
    Com vostè diu totes les persones tenen dret a anar a la consulta pels motius i per les raons que vulguin. Això no ho nega ningú. Recordi que no s’investiga a les persones que hi van anar sino els metges que els volien tractar d’una no malaltia. No s’investiguen el motius de la visita, s’investiga el que pretenien els facultatius.
    Qüestió de matissos, petits però importants

    Comentari per Rosa — juliol 22, 2010 @ 14:00

  217. Sr. Duran,
    Curiosa costum de respondre només als que fan comentaris complaents amb la seva posició, no ho havia vist mai…
    D’altra banda, el que va començar tot això és el fet de posicionar-se a favor o en contra que la Generalitat actués contra una clínica que diu que pot “curar” la homosexualitat: com qualsevol pràctica clínica negligent i oposada al coneixement científica, cal evitar que es pugui publicitar. I vostè va posar en dubte això, que per molt de nosaltres és una posició inadmissible.
    Després les seves intervencions i les d’alguns han contribuït a enredar la troca, no precisament en el camí del respecte i la llibertat d’opinió.
    No massa cordialment,
    Ignasi

    Comentari per Ignasi — juliol 22, 2010 @ 19:00

  218. Gràcies, Rosa i Ignasi, pels comentaris.
    No tornaré a afegir res més, el que no vol dir que puguin anar opinant, però jo ja ho he dit tot sobre aquest tema.
    I no contesto ni als que em donen la raó ni als que em porten la contrària, simplement entenc que després de 217 comentaris, més un altre centenar d’un altre post, és un tema prou debatut. No és gens just que es digui que només contesto als comentaris complaents amb la meva posició perquè me’n faig un tip, al llarg de tot el bloc, a diari, de contestar-los tots, com he fet també puntualment en aquest cas. Per tant, estimat, no teniu raó. Si més no, això és el que penso.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 23, 2010 @ 12:00

  219. Hola Josep Antoni,

    Sóc un company de la seva filla a la universitat i sempre segueixo el seu blog, per què tot i ser socialista, sempre m’agrada veure què és el que té a dir l’oposició. En aquest cas, crec senyor Josep Antoni que no ha entès la diferència entre ser homosexual i la repressió social que això comporta, i ser heterosexual. Senzillament, la Generalitat vol perseguir i castigar aquelles persones que intenten fer entendre que les persones homosexuals són malaltes, és a dir, aquelles que intenten canviar un comportament.
    Una persona heterosexual, pel simple fet de ser-ho, no necessita cap tipus d’assistència mèdica (aprofito per dir-li que no faci demagogia vostè; aquesta assistència mèdica és suport piscològic i moral).

    Gràcies per llegir-me,
    Company.

    Comentari per Company — agost 2, 2010 @ 18:46

  220. quina por l’educació dels nostres fills en mans de psicòpates com aquesta tal Núria, que diu que és professora…

    Comentari per quina por — gener 16, 2011 @ 1:44

  221. Gràcies, Company i quina por pels comentaris.

    Company, tinc tres filles. M’imagino que deus estudiar a la Pompeu, pero vaja això és el menys important. Perdona que no hagi llegit abans el teu comentari. Ha estat ara, quan n’han insertat un de nou, quan l’he vist. El temps fa que pugui dir que ara ja no som oposició, i que sou vosaltres els socialistes els que hi esteu. Són coses de la democracia, un dia tornareu a governar. És posible que pensis que no he entés que és ser homosexual i la diferència amb l’hetereosexual i la represió de l’homosexual. És posible que discrepem, vaja segur, però això no vol dir que tu si ho entenguis i jo no. Reitero que per a mi un homosexual no és un malalt, però que un dia pot necessitar assistència médica, evidentment psiquiàtrica o psicològica, si es produeix lliurement una evolució de la seva orientació sexual i lliurement demanda l’esmentada assistència. Puc donar-te la paraula que jo conec un cas, d’una persona públicament coneguda. Sé que és molt rar que succeeixi, però si passa tenen tot el dret a a l’ajuda. Jo no defenso unes clíniques concretes amb pràctiques que no conec. Defenso el fet objectiu, el concepte. Ah! I gràcies per seguir el meu blog. Espero que ara que no som oposició, ho segueixis fent. Un plaer.

    Quina por, gràcies pel comentari, però com que fa molt temps del post inicial ja m’he perdut i no sé quína Nuria és a qui et refereixes i què va dir. En tot cas, la meva posició està prou definida. La resposta anterior a Company la resumeix.

    Comentari per Josep Duran Lleida — gener 16, 2011 @ 21:45

  222. Amb tots els meu respectes Sr Duran, vull comunicar-li que m’ha dolgut força la seva opinió i pels seus comentaris penso, com d’altre gent segons he pogut llegir, que no, vostè no en te ni idea del que significa ser homosexual, ni ser-ho en aquesta societat. És normal que no ho entengui perquè no ho és i com puc veure, no te la capacitat, en aquest tema, de posar-se en el paper.

    Perquè haurien d’haver-hi clíniques per tractar “no malalties” i desde quan suposa un problema “tornar-se heterosexual” (que com ja he dit abans això és impossible)?

    Espero viure el dia en que ser homosexual realment sigui un fet entès com a normal, una opció més i no la raresa incòmoda per a molta gent.

    Potser seria millor simplement que no opinés del què no sap. La gent no es torna ni deixa de ser homosexual, les persones reconeixem o no que ho som.

    M’agradaria que la gent què opina certes coses, com que la homosexualitat no és desitjable, blablabla… i es pensen què no són homòfobs suposo que pel simple fet que en coneixen i no “els peguen”…

    Comentari per Noia, catalana,pacifista, independentista i lesbiana — març 24, 2011 @ 22:00

  223. Gràcies pel teu comentari noia, catalana, pacifista, independentista i lesbiana.

    Certament, agraeixo el respecte amb que se expressa i reconec que si vostè és homosexual, de l’homosexualitat en sap més que jo. Que quedi clar que jo no he dit que l’homosexualitat sigui o no desitjable, bla,bla.. Sé que l’homosexualitat existeix i la respecto. Que la respecti no vol dir que m’agradaria que n’hi hagués els menys possibles, no perquè siguin dolents, malalts i no sé quantes coses més, sinó simplement perquè crec que la heterosexualitat permet per exemple que hi hagi homosexuals. Sense persones heterosexuals no hi hauria descendència. És clar que em pot dir que avui la ciència permet…que a més ….Però d’això ja en discrepo.

    I sobre el debat que un homosexual no pot arribar a la conclusió que és heterosexual. ja ho he dit tot. I tot i no ésser homosexual, tinc dret a opinar. Tampoc no soc jueu i opino sobre el judaisme i vostè mateixa esta implícitament reconeixent que només un heterosexual pot descobrir la seva homosexualitat i no a l’inrevés. Per tant, està opinant dels heterosexuals, i com que no els coneix perquè vostè no ho és, no en podria parlar seguint el seu argument.

    Miri jo la respecto, i respecto la seva condició homosexual i no cal dir les seves opinions. Potser les meves son errònies i no les seves? D’acord! Però només demano respecte. I que quedi clar que ja li he dit que vostè l’ha tingut en tot moment.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 25, 2011 @ 12:51

  224. Absolutely agree with Mr. Duran. Everyone has the right to treat this disease and become a healthy man, and to take every chance you have to make this right become true and real is correct, including Dr. Lopez Ibor treatments. Pity gay lobby can’t understand it… http://bit.ly/plkM1X

    Comentari per lonely_ — octubre 19, 2011 @ 21:51

  225. [...] en su sexualidad, tiene todo el derecho”. Una idea que no es nueva, ya que en junio de 2010 defendía algo similar en su blog: ‘Yo nunca he dicho que la homosexualidad sea una enfermedad, pero me sorprende que, cuando [...]

    Retroping per Duran i Lleida protagoniza una nueva polémica al defender el uso de terapias para tratar la homosexualidad | La Voz de Barcelona — octubre 21, 2011 @ 21:32

  226. Benvolgut Duran-Lleida, jo porto tota la meva vida (Des dels sis o set anys d’edat, intentant ser heterosexual, per persones com vostè, i cream, que ho he intentat, crec que he mantingut relacions amb joves de totes les races i classes soci…als, i no hi ha manera de “llevar-aquest tumor homosexual”, ja que quan es em creua una rossa o una bruna, molt bruna, em torno boja, i perdo tota maneres, i només per mirar-la, o per escoltar-ja sento més que totes aquestes relacions heterosexuals que he intentat mantenir tota la meva vida per curar la meva homosexualitat.

    Visca Catalunya

    Fátima

    Comentari per Fátima — octubre 30, 2011 @ 14:29

  227. no has pensat mai, que la moral de gent com tu fa que els homosexuals se n’amaguin, creant famílies, fins que ja no en poden més? un és el que és no el que mostra. será rar trobar casos on l’homosexual es vol fer heterosexual. Ho sento, la convergéncia cristiana no pot ensenyar res de plaers carnals. Ets gay Durán?

    Comentari per hola — octubre 30, 2011 @ 22:20

  228. Thanks, lonely. Gràcies, Fátima, doncs sembla evident que vostè és homosexual i no té cap tumor. Però si amb aquests intents que vostè diu ha fet, no ho dic jo, hagués anat lliurement a explicar-li a un psicòleg hauria passat alguna cosa? I torno a dir que vostè no està malalta perquè la homosexualitat no és una malaltia, però diu que ha intentat ser heterosexual i no se n’ha sortit. Doncs, és una persona tan digna com qualsevol altra.

    Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 30, 2011 @ 23:27

  229. Sr Duran i Lleida,
    soc incapaç de sortir d’aquest forum sense comentar les bestieses que voste publica en un forum obert per tothom. Ja només el fet de que compari la homosexualitat amb els abortaments és una aberració. A més, sembla molt sorprés quan veu que un psiquiatra que diu tenir la cura, sigui investigat. Si vosté diu que la homosexualitat no es una malaltia, perqué creu que un psiquiatra ha de tenir la capacitat de curar-la, no veu no te cap sentit?
    Sembla que aquest forum només serveix perque un sr que cobra molts calers, publiqui idees homofobes, xenofobes… Personalment, crec que una persona com vosté no hauria de tenir absolutament cap carrec públic. En canvi, si que tinc molt clar que és més carn de psiquiatra que qualsevol homosexual.
    Espero que les noves generacions de politics siguin absolutament el contrari que voste, voste per tractar-ho d’alguna manera, ja que no es mereix cap tipus de respecte.

    Comentari per Felipe — novembre 1, 2011 @ 19:37

  230. La veritat és una llastima llegir aquest post a tant poc temps de les eleccions.

    Aquest post és com tornar mil anys enrera. Això si que és un retràs.

    Es deixa veura que no és un home el cual té algún fill, germà, cusí. amic proper homosexual.I això és perque no es relaciona amb la gent del carrer, no toca de peus a terra ni viu la vida amb gent, ni hi parla dels seus problemes actuals.

    Jo crec que tots avui en dia tenim un amic o amiga gay aprop i ens el estimem, vosté per desgràcia no en té. I estic segura que és per això que pensa així. Una llàstima. S’està perdent el segle XXI.

    Comentari per Carla — novembre 5, 2011 @ 13:51

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari