De Guatemala a Guatepeor
Al darrer apunt que vaig publicar explicava que estaria absent del blog uns quants dies perquè me n’anava a Guatemala a fer unes conferències. Doncs bé, finalment no he marxat. Hores abans d’embarcar em van assegurar que a tot estirar dimecres d’aquesta setmana el Tribunal Constitucional emetrà la sentència de l’Estatut. De fet, crec que avui mateix, dilluns, es pot produir aquest pronunciament. D’aquí ve el títol d’aquesta nota perquè em temo molt que tindrem per endavant uns dies difícils d’administrar.
Mentrestant, he llegit tots els comentaris sobre la meva nota “La Generalitat i l’homosexualitat” i he vist el ressò que li han donat uns quants mitjans de comunicació. Personalment vaig veure un debat a la CNN dirigit per José Maria Calleja amb la participació de quatre dones i en vaig tenir prou per veure com es manipula una declaració i sobretot per comprovar com no hi ha cap respecte per l’opinió de l’altre si no coincideix amb el pensament únic que hi ha sobre la matèria. En aquest debat, es va enfocar moltíssim en la meva condició de catòlic i el conductor del debat va arribar a utilitzar una expressió semblant a la de l’”opressió de la civilització judeocristiana”.
Nota a peu de pàgina: és curiós que els participants en el debat quan parlin, a partir d’avui, d’economia o d’altre qüestió ja no podran jutjar-me com abans. Ja no podré ser l’home d’estat –ells deien- que fins llavors havia estat.
Sobre aquest debat vull tornar a recordar les consideracions principals. Són aquestes:
.- Primera, mai he dit que l’homosexualitat sigui una malaltia. Per tant, difícilment es pot parlar com s’ha fet que jo també crec que els homosexuals es poden curar
.- Segona, el mateix dret té a rebre suport mèdic (normalment psicològic o psiquiàtric) l’heterosexual que reconegui la seva homosexualitat que, a l’inrevés, un homosexual que evoluciona cap a l’heterosexualitat. Aquí se’m diu que hi ha molta més gent que per pressió social ha amagat l’homosexualitat durant molts anys i que, per tant, és més freqüent que passar de l’homosexualitat a l’heterosexualitat. En cap moment, he dit el contrari.
.- Tercera, que encara que només hi hagi una persona que des de l’homosexualitat passi a l’heterosexualitat i necessiti ajuda mèdica que demani lliurement, se li ha de facilitar
.- Quarta, en cap moment he criticat la Generalitat perquè investigui si hi ha males pràctiques en alguna clínica o algun facultatiu que diu “curar” l’homosexualitat –terme que no subscric. El que sí que he fet és criticar la diligència amb la qual la Generalitat actua en aquest cas investigant aquestes pràctiques i la passivitat –per no dir inhibició- que va mostrar davant les denúncies per pràctiques d’avortament tipificades com a delicte pel codi penal
.- I cinquena, i això ho afegeixo com a addenda: no té cap sentit que es gastin diners públics, tant de l’Ajuntament de Barcelona com del govern de la Generalitat, en la festa de l’Orgull Gai (no estic criticant-la, tot i que en tinc la meva opinió) i que, en canvi, no hi hagi manera de tenir suport a favor d’entitats que defensen la família.
Això és el que penso respecte als que no comparteixen la meva opinió, però no deixaré de defensar les meves idees, i no m’arrugaré per molta pressió mediàtica que pugui articular-se sobre les meves opinions. Sé que molesta, però són les que són. Respecto les dels altres, però les meves són les que acabo de resumir.
47 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
El problema que yo veo con esto es que no parece que una persona homosexual pueda convertirse en heterosexual (o a la inversa). Normalmente lo que tenemos son casos de personas homosexuales que llevan una vida heterosexual por miedo a la discriminación o porque no se aceptan a si mismas. Lo contrario resulta bastante improbable. No veo como un homosexual puede “evolucionar” hacia la heterosexualidad, a no ser que siempre hubierla sido hetero y por algún extraño motivo no fuera capaz de reconocerse a si mismo como tal.
Sin embargo, hay que recordar que todavía hoy muchas personas homosexuales sufren por su condición, algunas llegan a odiarse a si mismas por tal motivo, y lo último que tales personas necesitan es una supuesta terapia para cambiarlos, sino más bien una terapia para aprender a aceptarse como son y a liberarse del sentimiento de culpa.
Yo le sigo teniendo el mismo respeto que antes de que saliera este tema. Se puede discrepar, pero es cierto que la dictadura de lo políticamente correcto se está volviendo insoportable, en este tema y en muchos otros.
Comentari per Victor — juny 28, 2010 @ 13:21
Crec que es mereix algun comentari més el que comentes de la manipulació dels mitjans, ja que els propers dies la gent de CIU heu d’estar preparats ja que els mitjans manipulats volen restar-vos vots, el que comentes es un exemple i el tema Millet un altre, i en aquest cas estar al centre fa que revis dels mitjans de dretes i dels d’esquerres.
Anim i continua igual.
Comentari per Josep — juny 28, 2010 @ 13:57
Sr. Duran,
Cada cop em sorprenc més amb les seves idees respecte l’homosexualitat i altres temes sobre les que l’esglesia hi té conviccions. Entenc que a CNN fessin referència a la seva condició de catòlic. És normal ja que son les seves conviccions catòliques les que el fan pensar així.
No hi ha cap mena de dubte de que vostè és un polític conservador, i també vull defensar aquí el seu seny i la seva condició com a home d’Estat (no es pot barrejar conceptes) i les seves brillants opinions sobre economia, política laboral etc.
La llàstima és que les seves conviccions (que estan molt més arrelades dins seu del que jo em pensava que ho estarien en un home que ha demostrat al llarg de la seva carrera el seu “seny”) no el permetin fer una reflexió amb la mateixa independència que les que fa amb l’economia, per exemple. I dic que és una llàstima perque vostè és brillant en fer les seves reflexions i té una capacitat magistral per explicar-les, i és una llàstima que no utilitzi les seves qualitats per avançar en drets socials, sobretot en col·lectius que històricament han estat estigmatitzats, marginats i han estat objecte d’exclusió i agressions. Crec que els polítics del 2010 han de lluitar per equiparar aquests grups a la resta.
Tampoc comparteixo la seva crítica a l’Ajuntament de Barcelona ni a la Generalitat en ajuda als col·lectius LGTB per la manifestació de l’orgull gai. I no la comparteixo perquè és fals que les Administracions Públiques espanyoles no col·laborin amb entitats que defensin la família (se li ha oblidat d’introduïr la paraula tradicional, Sr. Duran!!! perque les parelleis de gais també son família, i les dones o homes solters i amb fills també són família…i mereixen el mateix respecte que la família tradicional). Un clar exemple és que l’esglesia (defensora d’aquestes polítiques tradicionals) tingui un tracte de privilegi en les caselles de la declaració de la renta, de forma que rebi molts més diners que els col·lectius LGTB.
També em decepciona que utilitzi aquest post per reiterar en les seves idees i no per matitzar la seva opinió sobre idees que altres usuaris que recolzen els seus plantejaments han escrit en el post anterior. Per exemple, em sorpren que no condemni el post d’un usuari que relaciona homosexualitat i pederastia en el seu bloc. I també em decepciona que no hagi investigat sobre el cas concret de la clínica de Barcelona i les pràctiques utilitzades i fassi una reflexió mostrant la seva opinió sobre elles.
Salutacions.
David
Comentari per David — juny 28, 2010 @ 15:09
Felicitats sr. Duran i Lleida. És vostè valent.
Miquel.
Comentari per Mikel — juny 28, 2010 @ 15:15
Senyor Duran,
a mí també em sembla malament que gastem diners públics en la visita del seu Papa aquesta tardor. Amb diners públics s’ha de donar suport a totes les sensibilitats. I li dic a vosté que parla de pensament únic, cosa que el catòlics ultramontans com vosté coneixen molt bé de tant practicar-lo.
Li desitjo molta sort a les eleccions ja que el vot LGBT (dubto que conegui la realitat darrera de les sigles) no anirà cap a vosté. El dels capellans molt probablement sí (encara que cada dia siguin menys). Suposo que el senyor Rouco, Bertone i altres afins a vosté n’estaran molt cofois.
Comentari per joseluis — juny 28, 2010 @ 15:56
La libertad de expresión es un derecho fundamental o un derecho humano, señalado en el artículo 19º de la Declaración Universal de los Derechos Humanos de 1948, y las constituciones de los sistemas democráticos, también lo señalan. De ella deriva la libertad de imprenta también llamada libertad de prensa.
El derecho a la libertad de expresión es definido como un medio para la libre difusión de las ideas, y así fue concebido durante la Ilustración. Para filósofos como Pach, Montesquieu, Voltaire y Rousseau la posibilidad del disenso fomenta el avance de las artes y las ciencias y la auténtica participación política.
Pero….nos gusta tergiversar….
tergiversar v. tr. Deformar el significado de una cosa y hacer que se entienda de una forma equivocada.
Ejemplo: no es lo mismo un gorra de viaje que un viaje de gorra…Sr. José Mª Calleja.
Saludos.
Xeronimus
Comentari per xeronimus — juny 28, 2010 @ 15:56
Molt d’encert, en dir que L’Ajuntament posa diners a les carrosses de l’Orgull i el nega a les entitats que defensen la Vida. Es un retrat ben plastificat de certs ajuntaments que a vegades presumeixen de perfectes.
Comentari per Silveri Garrell — juny 28, 2010 @ 16:12
Josep Antoni, em sembla molt correcta la teva opinió i tens tota la raó que hem
de ser respectuosos amb la opinió que expressen les persones, siguin d’una o altra
ideologia, per descomptat jo també tinc el mateix respecte per la comunitat gai però estic amb tu que moltes vegades els governs o ajuntaments s’obliden de les nostres famílies i no és de rebut, jo no dubto que s’hagi de ajudar a aquest col.lectiu però també a la resta ja que moltes famílies ho estem passant bastant malament i cada dia hi ha menys ajudes. Vaig estar escoltant la teva intervenció a la Cadena Ser fa dos dissabtes amb Gemma Nierga i crec que segons els interessos de cadascu, els interessa interpretar malament paraules o frases que no són reals o que una persona no ha realitzat, però en aquest país sempre anem igual. Ànim segueix igual ja que som molts els que et donem suport.
Comentari per Francesc — juny 28, 2010 @ 18:18
Sr. Duran i Lleida,
Discúlpeme que le responda en castellano. Soy inglés y llevo 19 años hablando y escribiendo en español, por lo que aunque puedo entender la mayor parte de lo que escribe, no me veo capaz de responder en su primer idioma.
Sé que ha habido muchos comentarios sobre este tema, y corro el riesgo de ser repetitivo. De todas formas, no puedo dejar de señalar un grave error que usted ha cometido en su primera entrada sobre el tema de la homosexualidad. Que conste que no me refiero a las interpretaciones que he leído en la prensa sino al texto original.
Señala que defiende el derecho de cualquier persona a recibir ayuda psicológica para poder realizar la transición de homosexualidad a la heterosexualidad. Pues, acepto que aunque la sexualidad no se puede reprimir y no tenemos un control sobre nuestra identidad sexual, las personas pueden en un determinado momento de su vida evolucionar de una forma u otra. Está más que demostrado que la sexualidad no es una condición estable y que puede cambiar a lo largo de la vida.
Pues, siento informarle que no hay ninguna ley ni norma que impida que una persona busque esta ayuda a la que se refiere. Cualquier psicólogo, incluso a través de la Seguridad Social, puede ayudar a cualquier persona a descubrir su propia identidad, que es de lo que esto se trata. Nadie va a obligar a alguien a realizar una transición de la heterosexualidad a la homosexualidad, ni viceversa, aunque es un hecho que en una sociedad heteronormativa es más habitual que los homosexuales tengan problemas para descubrir su identidad que al revés. Se trata de eliminar complejos y dejar que cada uno descubra cómo se siente mejor.
De todas formas, los centros que son el causante de esta polémica tienen un objetivo bien distinto. No buscan ayudar a la gente a deshacerse de las imposiciones de la sociedad y descubrir su propia identidad en condiciones de libertad, sino intentan realizar el proceso contrario. Es decir, transformar una persona que se ha dado cuenta de que es homosexual en heterosexual. Sería, desde luego, igual de repugnante que intentaran obligar a un heterosexual a reprimir esta identidad y a convertirse en un homosexual. De ambas formas, la práctica pervierte la naturaleza y la humanidad. Utilizan métodos como el dolor para intentar, cual perro de pavlov, que el sujeto asocie la atracción que siente por otro sexo con este dolor para así reprimir sus sentimientos. No es sorprendente que en muchos casos estás técnicas resulten en el suicidio.
Ofrece el ejemplo de un hombre casado que se da cuenta unos años más tarde que es homosexual. Pues, puede que se equivoque y tenga que buscar la ayuda de un psicólogo, pero si ya lleva muchos años casados y ha tenido hijos, dudo mucho que no tenga claro lo que siente. Puede necesitar ayuda para realizar esta transición. Puede ser una experiencia muy traumática, e incluso terminar en el divorcio. Pero lo mejor es ser honesto con uno mismo y con los demás antes que buscar soluciones mediavales y agravar la situación aún más, tanto para el entorno como para uno mismo.
No vale argumentar que se han interpretado mal sus comentarios, porque incluso cuando se interpretan correctamente, no son aceptables y en cualquier otro país serían propios de partidos de la extrema derecha, nacionalistas, tipo el British National Party o el Frente Nacional de Jean Marie Le Pen. Sé que usted también se considera ‘nacionalista’, de todas formas pertenece al tercer partido en España, y por consiguiente, ocupa un puesto de gran responsabilidad. Si usted fuera líder del Partido Conservador británico, el Partido Laborista, el Partido Liberal Demócrata, o incluso, el Partido Nacionalista Escocés, ya habrían pedido su dimisión. Me sorprende que aquí, en 2010, haya quedado impune.
Esto no tiene nada que ver con la religión. Toda persona tiene derecho a sus creencias, pero no por eso va a negar que el cielo es azul o que el mundo es esférico. Si se niega a estudiar las evidencias y se basa exclusivamente en la superstición, no merece un puesto en la alta política de ningún país. Le ruego, por tanto, que abra sus ojos a la realidad y deje de mostrar tanto miedo hacia los que dedican gran parte de su vida a luchar por la libertad de la gente de expresarse justo como es. Primero debe agradecer que España es un país tan libre, que incluso pensando lo que piensa, mantiene su sueldo y sus honores como personalidad pública.
Atentamente,
A. Elliot
Comentari per Adrian — juny 28, 2010 @ 21:16
Sr. Duran i LLeida, em respectarà si li dic que opino que hi hauria d’haver psiquiatres que oferissin tractament mèdic (psicològic o psiquiàtric) als catòlics que volguessin deixar de ser-ho? O als catalanistes que volguessin deixar de ser-ho? S’imagina els seus familiars rebent xocs elèctrics, inhibidors químics, rentats de cervell, tot el que calgués per tal de perdre la seva fe o el seu catalanisme? No veu que no cal fer servir la paraula “malaltia” per donar a entendre que si considero que si la fe catòlica és curable, si el catalanisme és curable amb aquests mitjans, això només pot voler dir que considero que alguna cosa tenen d’anormal?? No se sentiria ofès, humiliat amb aquestes afirmacions, cabrejat, sobretot després d’una vida de rebre bastonades només per ser diferent d’allò que alguns consideren “normal”? Que no veu que els que li hem criticat, en realitat ens estàvem defensant? No sé vostè, que parla de llobies gay i coses d’aquestes (per cert, m’agradaria que m’expliqués en què es materialitza exactament aquest lobby), però jo sóc molt conscient que ara mateix, mentre li teclejo aquestes paraules assumint públicament la meva homosexualitat, en altres parts del món hi ha persones com jo que han de viure amagades, amb por i mentides perquè la seva vida depèn d’això, i tot per ser com jo. I què he fet, jo?, que em mereixo el seu respecte però no la seva comprensió, que és un eufemisme com una catedral per dir que em mereixo que em toleri perquè no pot fer-hi res… Sóc un viciós, com ha dit un dels seus nous fans, perquè no em fixo en les noies i en canvi em fixo en els nois? Si vostè no creu que l’homosexualitat sigui una malaltia, una perversió, un vici, una moda, per què no ho diu clarament a tots aquells que li han donat suport i que només els ha faltat demanar la mort a tots els homosexuals?? I a vostè, Sr. Duran, li he de dir que el seu raonament trontolla per totes bandes perquè parteix d’una premissa completament errònia. Vostè, en aquest nou post, segueix parlant d’heterosexuals per passen a homosexuals i vice-versa… i això és una absurditat! No existeix, aquestes coses —aquests canvis— no han passat mai! Un munt de gent li ho ha dit, però vostè segueix sense voler entendre-ho! Les persones tenen l’orientació sexual que tenen, però després, depenent de l’entorn, ràpidament l’assumeixen (com jo, que des de ben petit ho he sabut, tot i que no he sortit de l’armari fins fa poc) o, pel contrari, se n’amaguen per la por a les persecucions, al linxament social, a la reacció dels pares, la por de perdre’ls, de decebre’ls… És aquí on l’acompanyament psicològic pot ser un bon ajut, però no perquè es passi d’una cosa a una altra, sinó perquè de vegades cal molt coratge per assumir-se diferent a les expectatives que tercers han fet de tu.
Per acabar, he de felicitar-lo per dos motius: el primer és que ha tret a la llum la cara profundament homòfoba de la nostra societat. Jo sóc portuguès i pensava que aquí havia trobat un oasi de serenor, de claredat intel·lectual, de rebuig al prejudici, al tòpic, a la pusil·lanimitat… Però la realitat és ben diferent i molt més preocupant. Aquells que li donen suport (i que han criticat els que pensen com jo d’intolerants, vaja ironia…) em recorden els “nacionales”, adormits abans de l’aixecament del 36 però resilients (amb perdó per la comparació). Una massa popular que esclafaria un col·lectiu com el meu sense cap mena de problema, amb la sensació d’estar fent un favor al món. Pot entendre aquesta sensació, vostè? Pot entendre la por, la sensació de “dejà-vu”, d’indignació, de vergonya aliena…?
El segon motiu pel qual l’he de felicitar és per la sort que ha tingut. Sort que la societat és apàtica i, tal com acabo de dir, profundament, dissimuladament homòfoba. Perquè un posicionament, el seu, d’aquesta gravetat, no hauria d’haver passat per alt. Si hagués fet afirmacions comparables a aquestes però tenint com a blanc les ultrafeministes —que aquestes sí que estan de moda i SÍ són un lobby totpoderós i perillosíssim, la seva carrera estaria arruïnada. Felicitats, per tant, perquè ha jugat amb el foc i no s’ha cremat.
Comentari per David — juny 28, 2010 @ 22:06
Faré dues preguntes per veure si així és capaç de comprendre lo equivocat que arriba a estar:
De veritat pensa que alguna de les persones que no compartim la seva opinió no volem que qui necessiti ajuda mèdica pugui tenir-la?
Ha conegut mai en tota la seva vida un sol cas d’alguna persona que hagi tingut algun problema per acceptar la seva heterosexualitat?
I si us plau, pari de mencionar temes que no pinten res: religió catòlica, defensa de la família, abortaments il·legals, etc.
Comentari per Kenshiro82 — juny 28, 2010 @ 22:57
Gràcies Victor,Josep,David;Mikel,Jose Luis,Xeronims,Silveri,Francesc, Adrià, David, Kenshiro82, gràcies pels comentaris.
Sóc catòlic i lògicament no me n’amago i les meves creences tenen a veure i inspiren la meva posició política. Com a cristià, sento un compromís amb la comunitat i l’he d’exercir a partir de les meves conviccions. No considero ni he considerat mai que siguin la veritat absoluta, però són les meves. Sóc conservador? En algunes matèries, sens dubte; en altres em sento molt més defensor del progrés i del benestar social del que diuen i practiquen els progressistes. Parlaré sempre, doncs, de la família (sóc conscient que n’hi ha noves modalitats) i vull recordar que el primer govern que a Espanya va legislar sobre parelles de fet independentment del sexe va ser un govern de CiU, amb una consellera de Justícia d’Unió i presidint jo el partit.
No sabia que la Generalitat o l’Ajuntament financessin la vinguda del Papa, sincerament, ni que la Generalitat munti una parada per atendre la gent de fora que pugui venir a veure al Sant Pare. Que satisfet que em deixa el comentari de Mikel.
Que no hagi contestat un per un els comentaris, és per raons òbvies: més de dos-cents comentaris sobre aquest tema ho fan impossible. Si només em dediqués al blog, podria fer-ho, però afortunadament o desgraciadament, depèn com es miri, tinc altres ocupacions. Però he deixat clar que no compartia alguns dels arguments que s’utilitzaven per defensar les meves posicions.
David, el seu comentari sobre electroxoc i no sé quantes coses més, ni ho defenso pels homosexuals ni pels catòlics ni per ningú. Crec que barregem (com diuen al meu poble) el tocino amb la velocitat.
Respecte a les dues preguntes que em formula Kenshiro82: ni he dit ni penso que qui no opini com jo no estìgui a favor de donar assistència mèdica a qui ho necessiti; i sí, conec un sol cas d’un noi que des de petit no li agradaven les noies, que no va sortir de l’armari fins fa 8 anys i que ara viu un autèntic calvari després de conviure com a parella amb un altre noi i descobrir que les dones li agraden cada cop més. És un sol cas certament, tot i que el conec de molt a prop.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 29, 2010 @ 13:04
Sr Duran,
el que “evoluciona cap a la heterosexualitat” mitjançant metode psiquiatric es pq no s’acepta a sí mateix, no es troba bé, sino no hi aniria, o faria “l’evolució” PER ALTRES MITJANS . Altra cosa es que un que fa pràctiques homosexuals en començi a fer d’heterosexuals… però aquest ja sap que la dicotomia hetero-homo és absurda.
Justament, d’aquestos que vostè diu n’està ple al moviment transgènere, fan “l’evolució” sense passar per la psiquiatria. I cap d’ells sortirà en favor, creguim, del lobby cristià ni dels psiquiatres.
Els grecs, pel fet de practicar l’homosexualitat no els exhauria de practicar “l’heterosexualitat”…. vull dir, que no existia la IDENTITAT hetero ni homo…aixó és una obsessió justament psiquiàtrica-cristiana. Em segueix?
Disculpi el talant del missatge anterior, no sóc d’esquerres, però molt menys de dretes. Justament, opinions com la seva l’únic que fan és polaritzar la societat. Sembla ser que no no ens hem sortim.
Al juny del 2008 vaig estar internat al psiquiàtric. Tot per no acceptar la meva inclinació en vers els nois joves. En arribar al CAP, la metgessa que em va atendre va dir: “un invertido”. Ara ja soc plenament conscient del contingut polític d’aquell “acte científic”. Em van receptar un medicament, ZYPREXA (que sels dona a alguns bipolars), que, tal com diu al prospecte, atenúa la llusidesa mental i minva l’energia libidinal. És a dir, t’otorga l’estabilitat al preu de la vida, gran metàfora de lo que fa la biomedecina (léase remdeios cristianos para la vida).
Afortunadament vaig deixar la medicació sense permís als 2 mesos, pq no volia renunciar a la vida. (mMhavien dit mínim 2 anys), I he sobreviscut, amb metodes que no tenen a veure amb la Farmacia Familiar Cristiana ($$$).
Li puc ven assegurar que la identitat es performativa, no d’onada d’una vegada per sempre… però no vivim en un context on hi hagi lliebrtat moral suficient per a que un pugui fer el seu camí sense ser encasellat i jutjat a cada pas. Si tinc una relació homosexual a l’institut em replantejaré tota la meva identitat i els nois em tractarán diferent, m’haure d’encasillar en la ficció gay etcetc… La llibertat i l’autenticitat estan massa vigilades.
El que deixa de ser homosexual, deixa de ser tambe heterosexual, per que son 2 cares de la mateixa merda de moneda. La heterosxualitat es homofoba per definició, perque es va inventar per aixó, i pq la ficció heterosexual ja implica creure’s que no pot gaudir d’una afectivitat homosexual. Vosté serà savi, però, que no sap en quin país vivim.
Si tota la dreta fos com vostés un altre gall ens cantaria, per aixó: Independència! Oi que m’enten?
Sort i Endavant.
Comentari per Javi de Espona — juny 29, 2010 @ 14:34
Donc el meu suport a Duran i Lleida per defensar la llibertad d’eleccio i camvi d’orientació sexual. Tenim un govern que paga el canvi de sexe amb els nostres diners i ara no deixarem que una persona lliurament canvii la seva orientació sexual. De que anem?. Aquest tractament Tindria que estar subvencionat pels mateixos fons publics que paguen el canvi de sexe.
Comentari per joancarles — juny 29, 2010 @ 15:34
Gracies per les seves respostes.
Si realment no pensa que les persones que tenim una opinió diferent de vostè no volem que qui la necessiti pugui tenir ajuda mèdica llavors no crec que siguin necessàries la segona i la tercera de les seves consideracions principals, perquè tots estem d’acord en que qui necessiti ajuda mèdica ha de poder accedir-hi independentment de la seva orientació sexual. Però almenys em quedo amb que en això estem d’acord.
Faig un gran esforç per creurem el cas d’aquest noi que ens ha explicat (comprendrà que desconfii d’un desconegut que m’explica un cas que no puc confirmar de cap manera), i per això em surgeixen alguns dubtes:
Ara se sent heterosexual o bisexual?
Em semblaria estrany que després de 8 anys d’atrevir-se a no amagar que és homosexual (és això a lo que és refereix quan diu que va sortir de l’armari, no?), fet que implica que fa més de 8 anys que se sent homosexual, hagi canviat radicalment cap a l’heterosexualitat. Igualment no entenc això de que viu un autèntic calvari. Per què?
La veritat es que no veig que pugui tenir cap problema més enllà del que podria tenir qualsevol altra parella. Si ha deixat d’estimar o de sentir-se atret per la seva parella actual, doncs tindrà els mateixos problemes i els mateixos calvaris tant si la seva parella es dona com home.
Penso que aquest noi no necessita ajuda per fer el pas de l’homosexualitat cap a l’heterosexualitat/bisexualitat, si no que necessita ajuda perquè no es deu sentir capaç de gestionar la situació amb la seva parella, i això ens podria passar a qualsevol i tindríem les mateixes eines per demanar i rebre suport psicològic, independentment de la nostra orientació sexual.
Si fos possible, m’agradaria que li comentes si voldria explicar-nos el seu cas aquí, amb l’anonimitat que dona internet. Potser tots podríem aprendre alguna cosa de les paraules d’algú que es veu afectat directament per aquesta situació que vostè denuncia:
“Jo mai he dit que l’homosexualitat sigui una malaltia, però em sorprèn que, quan una persona -després d’anys d’estar casada i amb fills- arriba a la conclusió que en realitat és homosexual i vol assolir aquesta tendència i considera que necessita ajuda, la seva demanda és atesa i el fet de “sortir de l’armari” és celebrat. Però en el cas invers, aquesta persona no ho pot fer si acudeix voluntàriament a demanar assistència mèdica i,en canvi, la Generalitat pretén que els metges psiquiatres la puguin atendre.”
Voldria conèixer, de primera mà, aquests problemes que s’ha trobat per aconseguir ajuda psicològica i que no s’hauria trobat una persona “en el cas invers”.
Comentari per Kenshiro82 — juny 29, 2010 @ 17:51
Amagui, amagui Sr. Duran, que se li escapen massa vots…
Rectifiqui, segueixi l’esquema axiomàtic lógic que se li ha plantejat (que no es comparable un homosexual amagat que un dia decideix acceptar-se i sortir de l’armari amb un homosexual que contra la seva natura vol “tractar-se” per a ser heterosexual, amb els greus perjuidicis que aquest pseudo-tractament poc ocasionar) i limit’s a demanar disculpes per la simplicitat de les seves paraules.
Pel que fa a un “lobby gay”, per suposat que existeix. Però un “lobby” no té perquè ser dolent si les aspiracions que cerca són positives…
Ara bé, el poder d’aquest lobby és certament molt limitat en comparació a altres grups de pressió, no siguem cecs…
Comentari per Guillem — juny 29, 2010 @ 20:57
Grècies Javier de Espona,Joancarles,Guillem i Kenshiro82 pels comentaris.
Kenshiro82 la persona que conec se sent avui hetereosexual i quan li he dit que he fet referència a ell ,encara que anonimament, no li ha agradat gens ni mica. Tot i aixó se que a partir de la meva notificació segueix el bloc i llegira aquestes paraules i les seves, per tant l’invito a que ho expliqui,si vol clar.
Guillem no penso canviar l’opinio. Que em votaves abans? I ara no ho faras? Doncs haure perdut un,cent,mil o cent mil vots però he escrit el que penso.
Al post sobre La Generalitat i la homosexualitat ja he escrit el darrer comentari sobre totra aquesta polèmica. No penso seguir amb aquest debat, crec que ja ens ho hem dit tot i jo m’he de dedicar també a d’altres temes. No he defugit el debat, he donat resposta a tots, sempre respectuosa-al menys he intentat que fos així- i tothom ha pogut veure de quin peu calça cadascu. Gràcies a tots.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 30, 2010 @ 8:05
Sr. Duran, el felicito per la seva coherència. Tant que ens agrada seguir els experts americans en tot i precisament en això no els fem cas…L’Associació Americana de Psicologia (APA) admet que és étic que els terapeutes ajudin els seus clients a rebutjar els impulsos homosexuals (s’enten, a aquells que ho demanin lliurement, que per això són adults). Al 2007 Stanton Jones i Marc Yarhouse van fer públic un estudi rigorós que provava que no s’havien trobat problemes psicològics associats a aquest tipus de teràpies.
Per què només fan cas als estudis que segueixen unes conclusions determinades? El mateix doctor Spitzer, un dels que aconseguí que l’homosexualitat desaparegués dels manuals de Psiquiatria als anys 70, va afirmar que és possible que una persona homosexual canvii la seva orientació sexual voluntàriament i sigui també felíç com a heterosexual. Per què no publiquen els diaris aquestes evidències?
Comentari per Laura — juny 30, 2010 @ 10:15
Juguem a Política Ficció?
“La nova societat, que emetrà també els seus discursos, declararà que són “malalts mentals”, per exemple, aquells homes que no han resolt en vida el seu conflicte amb la mara, y que cercan una altra mara al casar-se amb una dona… dona que també serà considerada “malalta mental” per buscar i controlar un fill-nen gran en lloc de formar una relació com a individus mentalment adults, estat de consciència auqest, al qual és molt difícil arribar-hi en el marc de la família cristiana tradicional.”
Comentari per Javi de Espona — juny 30, 2010 @ 15:21
Article 2.
“Naturalment, l’estat ja no és necessari, per qué no hi ha nens grans pretenciosament emprenedors que es passin la vida fugint de la mara-estat controlador, per que no saben que qualsevol persona adulta és totalment responsable dels seus actes i no necessita que el vigilin a cada pas per saber que és bo per la comunitat. L’estat no serà necessari per vigilar obsessivament i transmetre por a la llibertat individual en base a la por-desconfiança de tota mare.estat controlador.”
: )
Comentari per Javi de Espona — juny 30, 2010 @ 15:37
És vostè un gran referent senyor Duran Lleida.
Per fi a algú parla clar en defensa de la família i és crític amb aquest circ denigrant que és l’Orgull Gay. Tan de bo a CDC i hagués gent que pensés com vostè i no estigués tot el partit sota el jou dels convergays!
Veient l’obsessió que tenen alguns en entrar al seu blog començo a pensar que sense voler-ho s’ha convertit en tot un sex-simbol pels homosexuals
Comentari per Marc — juny 30, 2010 @ 18:27
El senyor Duran no ha d’amagarse de res, ho ha deixat ben clar, i és un home que te unes conviccions i les segueix fins al final.
Sembla increible que es valori més a un polític per coses com aquestes (cadacú té opinions diferents i molt respectables sobre temes com l’homosexualitat) que per les coses realment importants.
Així anem, amb gent que vota o sol es fixa en aquest tipus de coses.
Molt bé arribareu molt lluny tots vosaltres…
Força Duran!!!
Comentari per anònim — juny 30, 2010 @ 19:55
Sr. Duran i Lleida,
Escribí por primera vez un comentario en la entrada sobre la Generalitat y la homosexualidad, y ahora lo hago por segunda vez.
- Me alegro que aclare sobre lo comentado, no esperaba menos de una persona con dos dedos de frente.
- Llameme pesado, pero creo que sigue siendo incorrecta la idea de que homosexuales son tratados por médicos. Los médicos diagnostican, tratan enfermedades físicas, problemas biológicos. Si se encuentra con un problema psicológico ya bien sea aceptación de su orientación psicológica, traumas etc etc, no lo trata un médico, lo deriva a un profesional que tenga capacidad para ello.
En realidad Sr. Duran i Lleida, esto es una tontería puesto que al fin y al cabo lo que se trata es de que la persona este bien físicamente, psicológicamente y socialmente (como apunta la OMS en su definición de Salud). Pero tratándose de una persona pública, un político y al fin y al cabo un representante de parte de la sociedad catalana, debe medir sus palabras.
Su idea no la comparto, pero la respeto. Lo único que reitero es que lo haga sin emplear el término “atención médica” que no creo que sea acertado.
Por otra parte, el día del Orgullo gay, Sr. Duran i Lleida hay tres formas de vivirlo:
Primera: Celebrarlo y reivindicar tus derechos, ideas e injusticias. (Que aun que se mire para otro lado, la homofobia existe y repercute en aquel que la sufre de una forma troz).
Segunda: Celebrarlo simplemente, como una fiesta más (que no es algo raro en España y sus diferentes comunidades, que hay de todos los gustos y en este caso, de todos los colores).
Tercera: No reivindicarte y no cerebrarlo, como hago yo Sr. Duran i Lleida, en fiestas taurinas, semana santa o cualquier otra fiesta que no me apetezca.
No creo que sea para alarmarse que un día o dos pase gente con música por las calles con banderas de colores. ¿Que no le gusta? Yo y creo que bastante más gente sufre mil y una procesiones, cada una con un recorrido, cada una en una hora y cada una por unas determinadas calles, DURANTE UNA SEMANA. No creo que con la que esté cayendo sea momento de gastar en fiestas, pero mire a su alrededor, en todos los municipios dinero de las arcas públicas va hacia las fiestas.
Sin ninguna idea de burla, las manifestaciones a favor de la familia suelen ser más aburrida y como reclamo fiestero deja que desear. De todas formas creo que el día del orgullo debe evolucionar a la Fiesta del Orgullo y como una fiesta más unos disfrutan, otros aguantan y todos pagan. Suerte que tienen en Cataluña de tener gran variedad de fiestas, elijan y diviértanse.
Comentari per Estudiante Extremeño — juny 30, 2010 @ 20:41
Gràcies Laura,Javi de Espona,Marc,Anònim i estudiant extremeño pels vostres comentaris.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 1, 2010 @ 13:21
Se aprecia que haya alguna personalidad pública que cuestione los desvaríos y absurdos del denominado “homosexualismo político”, ideología socio-poliítica del progresismo desnorteado que, desgraciadamente con bastante éxito, está consiguiendo que muchos comulguen con ruedas de molino.
Libertad para los que quieran seguir esa ideología y estilo de vida, pero desde luego también para los que no los comparten y piensan que ahí las cosas no están en su sitio.
Comentari per anonimo — juliol 2, 2010 @ 16:04
Tot allò que ha estat reprimit és com un volcà a punt d’esclatar… parle tant en el cas de l’homosexualitat com en el cas del catalanisme, per exemple,… i quan més reprimit està, després més fort explota i més temps està traient lava calenta… així que no esperi ara que no es dónen aquests casos de “lobby” que anomena vosté, tant en l’homosexualitat com en el catalanisme. Passa perquè ha de passar, tot passa per algun motiu, i si no es sap perquè, s’ha de buscar. Quan tota la lava haja eixit del volcà, tot tornarà a la normalitat, però mentrestant no intente parar la lava, Sr. Duran, perquè no podrà. Tot ha de sortir, tot té un perquè. I totes les pedres que vostés tiren ara a eixe volcà només faràn que sortir calentes i disparades… En quant a la seva opinió, també la respecte… la respecte menys en l’aspecte que diu que es “passa” d’una condició sexual a un altra… eixe és un aspecte en el que crec que està equivocat i que no coparteixo.
Salutacions.
Comentari per Joan — juliol 3, 2010 @ 14:39
Gràcies Anonimo i Joan pels comentaris. Joan no tinc cap intenció de tirar pedres contra la lava. Gràcies pel respecte a la meva opinió i potser si que estigui equivocat però és el que jo pense.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 5, 2010 @ 9:10
@Laura — juny 30, 2010 @ 10:15 ( http://www.duranilleida.org/?p=1677#comment-194424 )
Doña Laura. Sus certezas se tambalean como las del Sr. Durán
Jones And Yarhouse
http://www.exgaywatch.com/wp/2007/11/a-critique-of-jones-and-yarhouses-ex-gays-part-1/
El Dr. Spitzer
http://isla-flotante.blogspot.com/2007/03/el-estudio-spitzer-errores-metodolgicos.html
A propósito, y con el mismo ánimo tocapelotas de ustedes … El “catalanismo se puede curar” y de eso se encarga el Tribunal Constitucional.
Ahora en serio, reconozcamos lo que nos cuesta avanzar en este pais de meapilas ignorantes. Todavía seguimos llamando Democracia a una “Monarquía Franquista Parlamentaria” con eso lo digo todo.
¡Viva el Papa! Pffffffffff
Comentari per Angel — juliol 6, 2010 @ 18:22
@Marc — juny 30, 2010 @ 18:27 ( http://www.duranilleida.org/?p=1677#comment-194486 )
Perdone pero ni Ud. ni el 90% de los que utilizan la bandera de la familia pueden dar lecciones a la gran mayoría de homosexuales. ¿Hablemos del típico homosexual que se queda cuidando de la madre ya mayor mientras el resto de los hijos heterosexuales la abandonan o la maltratan? ¿Hablamos del típico homosexual que es el cabeza de familia de una madre viuda, separada o divorciada junto a hermanos menores?
¿Te piensas que los homosexuales se reproducen por generación expontánea? ¿Sabes que muchos muchachos encuentran fuerzas para seguir viviendo gracias al apoyo de otros homosexuales, su verdadera familia, pero que lamentablemente a otros su familia biológica o sus creencias religiosas les lleva al suicidio?
No está en condiciones de dar lecciones de lo que significa la Familia, pero sí de recibirlas.
Comentari per Angel — juliol 6, 2010 @ 18:36
Gracias Angel por sus comentarios. Es posible que un catalanista deje de serlo. No tengo intención alguna de dar lecciones a los homosexuales sobre la familia, ni del amor que puedan mostrar a sus parejas, ni menos del cariño y cuidado hacia sus padres. De ninguna de las maneras. Pero eso no me impide afirmar lo que decia Tony Blair, dirigente laborista (socialista) británico que un país es más fuerte cuanto más fuertes son sus familias y cuantos más matrimonios existan como expresión de la unidad familiar. Y, por supuesto, si Ud. es homosexual nada que recriminarle, faltaria más, pero si Ud. puede ser homosexual es porque un padre y una madre le crearon, no dos padres o dos madres.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 7, 2010 @ 9:56
Aix,
No em sento identificat amb la identitat Gay, molt menys amb la Heterosexual. Tinc relacions “homosexuals”. Ho fico entre parèntesi perque no crec que el desig sexual es pugui dicotomitzar en funció del gènere. Hi han moltes pràctiques, inclús més enllà de la genitalitat, que al meu parer desmonten el gènere. Soc catalanista en part perque penso que la masculinitat catalana no té a veure en el fons, encara que no s’ho cregui, amb el model autoritari franquista espanyol misògin que tant alcohol ha fet veure als “homes que no donen la talla”.
Però per damnut de tot, sóc feliç, molt feliç fora de la HETEROSEXUALITAT normativa, que genera violència i prejudicis, encasillaments i tortures mentals imposades i autoimposades. Per tant, m’entendrà, no simpatitza amb els guardians de la HETEROSEXUALITAT normativa, és a dir, els teus amics psiquiatres.
Un petò Josep Antoni, dissabte estarè a la manifestació.
Comentari per Javi de Espona — juliol 7, 2010 @ 14:46
Per cert, sempre m’oblido d’alguna cosa. Estic amb vostè, lo del matrimoni es absurd, i lo de voler imitar i formar famílies “a la heterosexual” encara ho és més. Crec que si algo hi ha de revolucionari en la gent que està fora de la Hetero-Normativitat és precisament que disposen d’un capital afectiu capaç d’organitzar-se de formes positives, productives i diverses. Estic en desacord amb el seu enmirallament vers la Famílica Cristiana, doncs al meu parer ni tan sols és “natural”. Jesucrist, que va marxar de l’entorn familiar, parlava de relacions de fe incondicionals, lliures, no exclusivament endogamitzades aferctivament dintre el triangle familiar. El papa diu que dins la família és l’unic lloc on és possible l’amor incondicional. Jo dic que aquesta amor incondicional de la família té el seu preu, no és gratuït ni és automàtic, on sovint pesa més la institució que l’amor de veritat….. i sobretot, dic que l’amor humà es pot conéixer fora de La Família, sense la Parella….
en realitat, quins interesos hi ha darrera La Família? Segur que són els mateixos que els dels psiquiatres recetaquímica.
M’encantaria que descobrís vostè el plaer anal, i no per aixó deixarà de ser heterosexual si tant li precupa. “Abre tu ano y abrirás tu mente” diuen alguns. Saps lo que passa? Els “anormals” existien també fins ara. Eren els temps de Krafft-Ebing i les seves taules classificatòries de desviacions sexuals, el temps de la persecució jurídica dels sodomites, els temps en que els pares d’una família adinerada confiaven la seva filla lesbiana a Freud amb la intenció de que fes d’ella una bona esposa, el temps dels electroshocks i de les lobotomies, de las “causas de degeneración biológica de la especie” (crec que vosté va per aquí) i del “hermafroditismo psíquico”, del “cerebro afeminado del homosexual” i del “cuerpo viril de la lesbiana”, el temps de l’anus dilatat del pervers i del “clítoris hipertrofiado de la tríbada”, el temps dels camps de concentració per a “violetas” i de les presons separades per als acusats de crim del vici.
De fet, el revestiment “en forma de vici” de la subcultura gay visible és Filla precisament de tot aixó, de considerar-ho “vici inherent a la feminitat”. Tot alló que a vosté li molesta de la homosexualitat és precisament alló profundament cristià. Em segueix?
El que passa ara es que tots aquests “anormals” estan constituint un saber col·lectiu sobre sí mateixos, doncs no tenien fins ara història, eren simples “objectes” de saber medicopsiquiatric. Ara som Subjectes de saber, enunciem el nostre saber. Ja no es tracta de disculpar-se ni de demanar respecte com a anormals o homosexuals, es tracta de que diem el que som nosaltres, no la psiquiatria. El llenguatge anal té història pròpia, i si no li agrada sentir-ho, es perque té molt a veure amb tot lo que vosté creu i és, perque la societat la fem tots, i tots estem profundament relacionats. El hetero no existe sin el homo, la mujer decente no existe sin la puta…..
Temps al Temps
Mil respectes.
Comentari per Javi de Espona — juliol 7, 2010 @ 15:19
Gràcies, Javi de Espona, pels teus comentaris. Ja saps que vaig dir al post de la Generalitat i l’homosexualitat que jo dono per acabat el debat, tot i que respecto i valoro les aportacions que es fan amb respecte, com és el cas de les teves.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 7, 2010 @ 20:52
@Josep Duran Lleida — juliol 7, 2010 @ 9:56 ( http://www.duranilleida.org/?p=1677#comment-195376 )
No hi ha de què, gràcies a vostè. De qualsevol manera aquests missatges no eren respostes al discurs de vostè sinó al de la Laura i Marc que encara que s’allotgin al seu bloc entenc que no reflecteixen la seva opinió.
Respecto a la cita de Tony Blair “un país es más fuerte cuanto más fuertes son sus familias y cuantos más matrimonios existan como expresión de la unidad familiar” creo que es vaga e imprecisa. Supongo que se refiere al apoyo y la cohesión que se crea en un núcleo familiar, como el nudo de una red. En realidad esa es su función pero esa cohesión no la da solamente la familia. Es la sociedad en general y sus valores de respeto a la individualidad y la solidaridad de sus miembros donde mejor se demuestra por encima del posible “chantaje emocional” sobre el que habitualmente se cimienta “la familia” en términos generales.
Paises muy cercanos a nosotros como los de la América Latina tienen fuertes lazos familiares y todo gira en torno a ella parecido a como era aquí en el “anterior régimen”, no son paises fuertes ni se acercan, pero quizá pueden sobrevivir en mejores circunstancias gracias a estos valores.
Por otro lado, efectivamente todos venimos de un padre biológico y una madre biológica, habitualmente estos son los tutores de las criaturas, pero en otros casos no es así. Para hacer un hijo no existe otro método, para protejerle y ayudarle a crecer y realizarse como persona todas las combinaciones son posibles.
Madre casada/soltera(separada/viuda – hetero/homo y/o Padre casado/soltero/separado/viudo – hetero/homo.
Saludos.
Comentari per Angel — juliol 8, 2010 @ 20:05
Gracias, Angel, por su comentario. Me mantengo en que la família es una celula básica de nuestra sociedad, es una escuela de valores. En estos momentos de crisis econòmica, es el sustento y garantía para muchos y es al mismo tiempo motor y garantía de bienestar social. En ella se aprende la solidaridad y quede claro que para mi las personas, es decir, los individuos, no tenemos sentido si no es a partir de nuestra proyección en la comunidad y la familia, reitero, es la primera expresión de la misma.
Sobre el que todos venimos de padre y madre, y el cariño que puede suplir al padre y a la madre hacia el hijo madres solteras, heteros, homos, etc, etc, lo que hay que pensar en primer lugar es en el niño y el marco natural de crecimiento del mismo, si es con padre y madre o con un padre y una madre que puedan llegar a complementar aquello que de entrada es natural. Conozco y tengo amigas solteras con hijos adoptados y sé que no les falta cariño. Aquí la palabra clave es la idoneidad de los adoptantes que sirve tanto para unos como para otros, pensando siempre -insisto- que no es ni una pareja casada, ni una pareja de hecho, ni una família monoparental, ni un homo, ni nadie quien tiene derecho a adoptar a los hijos, el derecho es de los hijos a ser adoptados.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 9, 2010 @ 13:21
Sr. Duran,
permítame felicitarle por decir lo que piensa, que tiene narices tener que hacerlo en una sociedad democrática en la que se entiende que decir lo que uno piensa es lo más lógico y no debería ser un hecho extraordinario, y por lo tanto no necesitaría felicitación. Pero parece ser que decir lo que algunos pensamos, no siendo esto lo que piensan quienes parecen ser mejor valorados socialmente, tiene delito.
Una vez más, enhorabuena por ser como es, uno de los políticos mejores en la vida política activa, si no el mejor que tiene este país (España)
Comentari per Zorann — juliol 11, 2010 @ 16:22
Gracias, Zorann, por su comentario y sus cariñosas palabras.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 12, 2010 @ 12:39
Benvolgut,
per mi és un dels millors polítics d’aquest país, però tot i conèixer el seu tarannà conservador, no deixa de sobtar-me aquesta visió seva sobre l’homosexualitat. Tinc 40 anys, estic casat amb el meu company i visc en una ciutat petita, Olot. Viure amb el meu company com nosaltres hem decidit ens comporta molta soledat, prefereixo aquesta soledat a una mala companyia o una companyia forçada. Sí a més afegim comentaris , en cap cas el considero malintencionat, com el que vosté va fer, el nostre aïllament social s’incrementa. Qualsevol ajuda que les administracions facin a la comunitat gai lesbiana em semblarà perfecte perquè estem molt lluny encara d’una completa integració i sempre he cregut que les minories han de tenir polítiques particulars. La realitat de Barcelona no és la realitat de la Catalunya interior.
Cordialment
Eduard Nierga Adroher
Comentari per Eduard Nierga Adroher — juliol 15, 2010 @ 7:52
Gràcies, David, pel seu comentari i per les seves afectuoses paraules. Sobre el contingut de la qüestió, he deixat prou clar el que jo sento i volia dir i no el que els altres m’han volgut fer dir. I com ja ho he deixat prou clar en algun altre post anterior, per a mi aquest debat s’ha acabat, sens perjudici que valori i pari tota atenció al contingut de comentaris respectables i raonables com el que acaba de formular.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 16, 2010 @ 11:50
http://www.meneame.net/story/alerta-tras-localizar-5-menores-prostituidas-barcelona
AIXÒ ES MOLT INDIGNANT!!!
ESPERO QUE SI GOVERNEU NO FEU COM ELS MOSSOS ARA, QUE NO FOTEN RES!!
Comentari per Irene — juliol 20, 2010 @ 12:51
Irene,espero que ho fem molt millor.Gràcies pel comentari.
Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 20, 2010 @ 21:00
Hem de valorar la llibertat d’expressió per damunt de tot. I jo no dono per finalitzat el debat. Clar que fa vosté bé en dir el que pensa. Per mí la llibertat responsable és el valor més important i no m’agrada l’igualitarisme. No m’agrada que prohibeixin el burka, ni tan sols els toros (que no m’agraden gens). Però es que per a que hi hagi tolerància ha d’haver-hi coses que desaprovem i coses que no ens agraden, i tot i així, tolerar-les. La meva ética consisteix en obrir-me al misteri del que és diferent perque segur que es poden establir ponts comuns, perque jo sóc un ésser humà i res, dic RES, del que és humà m’es aliè.
Dit aixó, només explicar de forma resumida la meva peripècia. Per no acceptar la realitat tal com és, concretament, per no acceptar la meva orientació sexual, vaig acabar al Pere Mata de Reus, i em van receptar un medicament que et destrossa la libido i et minva la llusidesa (ho fica al prospecte). Va ser bó? Va ser dolent? Depen de com es miri.
El que va ser bo es que vaig demanar ajuda i me la van oferir, vaig ser jo que després de 3 dies sense poder dormir per “culpa” de la manifestació i l’alliberament dels meus dessitjos no acceptats per mi (i per defecte pel meu entorn cultural). Vaig ser un dels que demana ajuda, i està bé que els psiquiatres me la ofereixin. Clar que no hagués calgut, podria haver acceptat la realitat tal com es, perque el que em va portar al psiquiatra es la malaltia de l’autorrepressió dels sentiments.
El millor que vaig fer dos mesos després va ser deixar sense permís el tractament bioquimic, que al meu parer et dona estabilitat al preu massa alt de la VIDA. Gran metàfora del que és la psiquiatria. I vaig aconseguir curar-me justament amb meditació zen, d’una banda, amb progressiva acceptació de la realitat afectiva (fixi’s que no parlo mai de identitats sexuals, es massa superficial), i amb l’ajuda de la Societat d’Etnopsicologia Aplicada, dirigida per un meravellós antropóleg que practica psicochamanisme, i que defen, per tant, que el que anomenem malalties mentals són psicosomatitzacions de “enfermetats” sovint culturals, i que per tant, el contrasimptoma químic (biomedecina) tan sols son “parches”. Tesi aquesta molt congruent per al meu cas, com pot haver intuït.
Els psiquiatres, em van dir quan em van receptar alló, que si tenia una altra crisi, seria un “bipolar”, una altra “enfermetat cultural”: el binarisme. O d’esquerres o de dretes, o hetero o homo, o masculí o femení. Afortunadament res d’aixó a passat.
Per cert, em vaig educar a l’Opus Dei i vinc d’una família institucionalment cristiana. El rebel és el que es dona cops de cap contra sí mateix o contra la paret, i jo afortunadament he vençut els meus rencors cap a la família.
Enfermetat? els nusos de silencis que envolten la família i la difícil individuació. La repressió. Individu en llatí significa “no dividido”. En la nostra cultura malauradament ens costa, que amb molts anys d’edat no hem trencat ni superat el nusos emocionals amb el pare o la mare, i continuem amb patrons infantils. Per a mí, la psiquiatria com a institució és una defensora de la Institució de la Família Cristiana, que insisteixo, estic fart de que se la identifiqui amb la Naturalesa. La bioquímica que recepten els psiquiatres dona estabilitat al preu de la mediocritat, la mediocritat de qui no es capaç de trencar saludablement amb l’entorn familiar. En aquest país en sabem molt d’aixó, de passar de casa de la mare a casa de la dona, directament, sense individuació. Estic completament d’acord amb el manament “honrarás a tu padre y a tu madre”, només pel fet que m’han donat la vida, i en el meu cas, a més, una educació. Tot lo demés, com per exemple dependre emocionalment de la Famiilia, son rucades endogàmiques i per a mi perjudicials per al desenvolupament humà.
Molt més feliç com a “eufóric de génere” que com a “disforic de gènere”. Molt més feliç multipolar que “bipolar”. Medecina? Afecte, acceptació, esport, no-ressitència, androginitat, apertura a lo femení sense renunciar a lo masculí, i sobretot, res de bioquímica. Abans Boig i Viu que Normal i Mort. No he dictat sentència sobre la “veritat” de la meva sexualitat, qüestió que és obsesivament moderna, i que forma part d’un altre debat.
Gràcies per respondre sempre. Visca Visca Catalunya i el seu pactisme, el seu federalisme, el seu profund respecte, i el seu relativisme responsable obert a tot i on tot hi cap. El relativisme es bó pero té límit, el límit que ve donat a l’hora de contruïr després d’haver-ho desmontat tot. Que volem ser de grans? La independència mai pot ser dolenta, i aquesta història personal ho demostra. La relació del catalanisme amb “Espanya” es tant malaltissa com la d’un fill que no vol marxar de casa dels pares als 35 anys. És un bon moment pel catalanisme, té futur, espero que ho poguem construïr sense Rauxa.
Javi de Espona.
Comentari per Javi de Espona — juliol 29, 2010 @ 16:05
Sr. Durán:
El Sr. Calleja de CNN es el socialista más ultra que pudiere encontrar por lo tanto no me extraña que mientan en relación a Vd. no me extraña en absoluto. Este sistema es muy tipico de los socialistas. Decir lo que les parece en relación al contrario y después si te he visto no me acuerdo. Ya le he dicho muchas veces que son malos pero malos de maldad, lo siento pero no aprenden Vd.
Por otra parte yo respeto a los homosexuales, desde siempre tengo 75 años y en Barcelona en Sants dónde vivia ya había en la escalera un chico de madre soltrera que tenia y vivia relacionbes con un hombre un poco m,ayor que él y los dos eran muy majos , por cierto esto en la tan cacareada, plena represión franquista y todo estaba a la vista y la de maricones que habían en los cines , caray un montón. En fin que los respeto, Ahora bien que se enteren que me desagrada, repugna y no admito esos energúmenos que van en el Orgullo Gay , le doy la razóin en su comentario, enseñando culos y casi desnudos. Pregunta: Qué motivo hay para desprestigiarse con eso. No creo que sea una enfermedad en absoluto, ya de pequeños hay tendencias, me acuerdo que cuando tenia 8 años nos reuniamos un grupoito y había uno en particvular quer siempre quería que nos desnudaramos, y enseñaramos todos los culetes y titolas, aquél en particular ya enseñaba sus adelantos sexuales.
Sr. Durán al Calleja y sus acólitos ni caso sdon todos iguales, rencorosos y no maceptan a los que piensan distinto a ellos, no sólo eso detestan a todo lo conservador, liberal, derechas etc. sólo aceptan a los suyos y los que piensan igual a ellos. Son una tribu distinta y realmente asquerosilla
Saludos cordiales
Comentari per José M. Villacampa — juliol 30, 2010 @ 12:44
Benvolgut Sr. Durán:
Deunidó la paciencia que s’ha de tenir amb alguns comentaris. Fer entendre al comentarista que, al igual que defensan las sevas conviccions, las dels altres també son per tenirlas en compte, i per greu que els sápiga, respectar-las.
El Sr. Javi Espona, en tot el respecte, deduexo pels seus comentaris que voldrie convençer de
les seves teories a tothom que se li posi pel davant. Dificilment les persones que també tenim criteri, apart d’escoltar-lo, dificilment podrem fer-nos palés de les sevas conviccions,
si ho fa en tan énfasis i no escolta els arguments dels altres.
D’altre banda la Natura crea i no sempre d’una
manera perfecta, cal dir-ho. Quan neixem no tothom neix perfectement sá, doncs estem lligats als avatars de la vida…. i de la mateixa
manera a las disfuncions que puguem heredar
al moment de ser engendrats, del contrari tots
seriem perfectes i avuí per avuí no es pas així, ni de bon tros. Jó puc ser sorda i tenir una veu
molt ben templada i armónica…..o bé neixer amb un sol ronyó. Vol dir que podem neixar amb deficiencies físiques y la medicina ho mira
de resoldre, el que no s’ ha de fer al meu humild entendra es, operar als que tenen dos
ronyons per treural-hi un. Per tant el probleme es de les minories i com a tal s’ha de tractar.
No voldrie pas que s’entengui que si no som
perfectes emb d’anar a la foguera, Hitlher já
va donnar una mostra de la seva injusticia.
Per tant tampoc tenim que carregar contra tot
alló que els coneixements científics, les estructures socials i l’experiencia demostren que s’ha de anar endavant i no enrera, aixó
vol dir consolidant i obrint fronteres que donguin llum i horientació, i no defenestran
valors, ética i els principis morals de cadascun.
Per tant no al “Orgullo” de cap orientació.
Respectuosament.
Mati.
Comentari per Mati — agost 8, 2010 @ 10:26
Hola Mati,
Per a que hi hagi tolerància, ha d’haver-hi forçosament coses que no ens agraden, inclús que desaprovem. Si tot fos del nostre gust i a la nostra mida, a part de ser aixó una mostra d’infantilitat, no tendria sentit la tolerància.
No hi ha tolerància si no hi ha persones i conductes que desaprovem. El repte d’aquests temps és precisament aquest, el de comprendre i conviure amb la diferència, sense pretendre imposar la moral pròpia als altres. La veritat no és de un ni de l’altre, no es pot objectivar, la veritat és simplement el pont que construïrem vostè i jo en el moment en que ens trobem i ens donem conte que la diferència no es tant.
D’altra banda, no es pot separar naturalesa i cultura, i no existeix, mai ha existit, un “model perfecte” de naturalesa. A mi no m’interessa viure i actuar en funció de cap Tribunal de la Veritat, tingui aquest la forma de Ciencia, de Naturalesa, o de un Deu que és alié a l’home i li dispensa un dogma. Quan vegis algú que invoca amb persistència a algún d’aquestos tribunals, és que vol imposar Irrenunciablement el seu poder (per exemple, “un estudio ha demostrado….” “La ciencia dice”….”La biblia dice”)…
No m’interessa…. M’interessa la vida i els éssers que la poblen, en la seva individualitat, en la seva anomalia mai ajustada a cap model. Jo sóc un ésser humà, i res de lo que és humà, dic RES, m’es aliè.
La homosexualitat no és aliena als “heterosexuals”, no es una exclusivitat dels “homosexuals”. Tots som miralls de tots, i si a algú li produeix angustia, ràbia o rebuig qualsevol tipus de grup o persona, es perque reflexa algo de si mateix que no accepta.
Comentari per Javier de Espona — agost 27, 2010 @ 13:00
Sr. Durán:
Respeto sus opiniones, ¡cómo no! Y espero que respete usted las mías al recomendarle que se lo haga mirar por uno de esos doctores, que lo suyo también debe tener cura.
A seguir bien.
Comentari per Goyo Muñoz — octubre 1, 2010 @ 22:46
Gràcies pels comentaris javier de Espona,Mati,Jose M Villacampa y Goyo.
Claro que respeto sus opiniones pero la suya no merece sinceramente ningun comentario.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 2, 2010 @ 0:31