La manifestació de dissabte
Per dissabte hi ha convocada una manifestació inicialment pensada per Òmnium Cultural molt abans de la sentència de l’Estatut. Un cop coneguda, encara que només en part, ja que manca conèixer la part essencial de la sentència que la pot empitjorar o millorar, el propi president de la Generalitat ens va convocar a participar-hi.
Després, però, han aparegut els problemes. D’entrada, la força moral del president Montilla en convocar-nos a la manifestació ha quedat més que tocada quan una de les principals dirigents del seu partit, ministra de Defensa, alhora, del Govern Zapatero, Carme Chacón, diu que no hi pensa anar perquè considera que la sentència és bona i conserva el 95% de l’Estatut. Després hi ha tota una polèmica sobre la pancarta: Òmnium i tots els partits proposaven un lema: “Som una Nació, nosaltres decidim”. Sembla que el president Montilla no vol que el fotografien portant una pancarta d’aquesta mena. Espero que al final es trobi una solució que permeti que ningú no hagi de renunciar a res.
Mentrestant voldria dir-vos que, tot i no conèixer la totalitat de la sentència, jo penso anar a la manifestació. No estic d’acord com el Tribunal Constitucional ha portat aquest tema, no estic d’acord com l’han conduït el PP i el PSOE, no oblido que el recurs que l’ha motivat va ser presentat pel PP cercant, a més, signatures arreu de l’Estat contra l’Estatut i, en més d’un cas, contra Catalunya; no estic d’acord que l’advocat de l’Estat presentés unes al·legacions en nom del govern coincidint amb alguns extrems de la sentència i, sobretot, no estic d’acord amb la resolució.
Crec, a més, que és normal que hi hagi indignació, i és legítima, però també crec que serà estèril si no va acompanyada d’una reacció constant que passa per continuar treballant amb les eines que tinguem a les mans. No serem més nació per tenir més competències en rodalies, sinó per fer que quan estiguin a les nostres mans, els serveis siguin els millors d’Europa. L’excel·lència és el que hem de perseguir, i sense ella mai ens podrem fer respectar.
També crec que els partits catalans hauríem de ser capaços de trobar un denominador comú (que no pot ser el que vulgui ERC, el PSC o CiU, sinó quelcom que ens permeti estar-hi tots d’acord per defensar-ho aquí i al si de les institucions espanyoles. Sense aquesta unitat, a més, la manifestació pot ser molt important però els seus efectes, efímers.
Totes les reaccions immediates poden ser bones, però del tot insuficients. La bromera mediàtica i política està fent de tot plegat un drama nacional i el que cal és mirar-ho tot des d’una certa perspectiva. El pitjor que ens podria succeir és que caiguéssim en una depressió col·lectiva. Rebutjo la sentència, perquè considero l’Estatut ajustat a la Constitució, però segueixo mirant el futur amb esperança si fem les coses ben fetes i, sobretot, si tots fem de les qüestions bàsiques la nostra raó d’ésser en la política catalana i l’espanyola. Algú ha dit aquests dies que la sentència era com el parte de Franco de final de la guerra. Ni Catalunya està com el 12 de setembre del 1714, ni com el primer d’abril del 1939. Llavors ens en vàrem sortir, no sense esforços; ara també. No serà fàcil i, a més, no serà d’avui per a demà. I, sobretot, no serà sense esforç, sense picar pedra diàriament.
I això sí, per començar, necessitem a Catalunya un govern fort, cohesionat, coherent, amb les mans lliures i seriós, i ara per ara tenim tot el contrari. Mentre no tinguem un altre govern, Catalunya no serà respectada, com no ho és ara.
25 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
efectivament volem un govern a catalunya que sigui capaç de decidir per ell mateix i tirar endavant sense esperar que a Madrid ens diguin que si.
Comentari per mai9 — juliol 6, 2010 @ 1:59
Sr. Duran:
la verdad es que tiene razón en que los catalanes tendríais que ser capaces de llegar a un acuerdo común, en el que todos cedan parte de sus exigencias para llegar a un quorum en el que el fin que perseguís salga beneficiado y con más fuerza y representación en la sociedad. Pero sinceramente, ¿eso será posible?¿Los demás partidos cree usted que cederían en sus exigencias para obtener un quorum?
Creo que como usted bien dice es básico y fundamental en una negociación partir del punto, todos y cada uno de los presentes, que entren con la idea de negociar, es decir, que entren para defender sus ideas y sus propuestas, pero que ello no signifique que no te puedan modificar las tuyas propias. Puesto que entonces no estás queriendo negociar, sino estás queriendo imponer tu criterio. Y eso, a mi parecer, está pasando en Catalunya por ciertos partidos, que no es CIU, sino otros que quieren conseguir la determinación del pueblo catalán pero sin dar el brazo a torcer en sus ideas.
Y por último ¿El PSC no podría estar haciendo campaña propagandística con esto del Estatut para obtener en las cercanas elecciones votos?
Gràcies Sr. Duran.
Comentari per Ivan — juliol 6, 2010 @ 6:02
Gràcies Mais9 i Ivan pels comentaris.
Sense esperar que a Madrid diguin que sí, en allò que ens correspon decidir a nosaltres i amb la voluntat d’ampliar aquesta capacitat de decisió. Vaja, per no enganyar ningú, la reforma laboral la seguirà fent un govern de Madrid, encara que aquí hi hagi un govern fort. El que aquest pot fer és recuperar capacitat de decidir sobre determinats temes relacionats amb les sancions per prestació d’atur o el FORCEM que ens corresponen a nosaltres.
Ivan, no creo que nos pongamos de acuerdo y me atrevo a decir que lo que protagonizamos estos días es “esperpéntico” pero espero que vaya cuanta más gente mejor a la manifestación y vuelvo a aprovechar la respuesta para hacer una clara invitación para una asistencia masiva. Respecto a si los socialistas intentan utilizar el tema del Estatut como campaña propagandística de cara a las próximas elecciones, claro que sí. Eso es lo que, a mi juicio, ha hecho el Presidente Montilla desde su primera comparecencia, pero le ha salido el tiro
por la culata. Pero no nos engañemos y seamos sinceros todos tenemos las eleccions a la vista estos días, por eso dije que la sentencia llegaba tarde, mal y en el peor momento.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 6, 2010 @ 10:59
Espero i desitjo que sigui una manifestació pacifista sense que els deixelebrats de sempre facin de les seves. Llastima que els partits catalans no s’avinguin més entre ells mateixos amb política territorial tal com si que fan per exemple amb la llei de l’avort i altres llicències concessionals. Per damunt de tot hauria de prevaldre la Moral amb majúscula i com que es la part més difícil de complir llavors tota la política que segueix seria pà menjat.
Comentari per Silveri Garrell — juliol 6, 2010 @ 12:15
Qui trencarà l’esperit d’unitat català, no serà aquell que dissabte no assisteixi a la manifestació, sinó el que en faci aprofitament polític partidista i electoralista per fer reivindicacions pròpies i no col•lectives. No ens carreguem nosaltres mateixos l’Estatut !!! Sentit comú.
Palafrugell
Comentari per Lluís — juliol 6, 2010 @ 19:11
Hola a tothom,
El argument de Carme Chacón de que el estatut retallat és bo perquè conserva el 95% de l’original, no em sembla molt encertat si el 5% retallat són coses essencials. Per exemple, Si a un cotxe li treus menys d’un 1% (les bugies) tampoc funciona…
… …
Josep, veig que al final de les entrades sobre la sentència aprofites per a fer campanya…
Segurament el tsunami mediàtic, després de molt temps de desinterès, haurà reviscut i remogut en bastants ciutadans l’interès per la política catalana (toca fibres íntimes). També s’incorporaran en la propera tardor nous i noves joves votants a les eleccions al Parlament de Catalunya…
Persones, totes elles, que es troben, de sobte, amb la teva afirmació:
“necessitem a Catalunya un govern fort, cohesionat, coherent, amb les mans lliures i seriós, i ara per ara tenim tot el contrari”
Sisplau, Josep, per a les persones que, per diversos motius, recent s’incorporen al seguiment de la política catalana , podries, si et sembla bé, il·lustrar la teva afirmació amb exemples, el més tangibles possible,
que els ajudin a comprendre?
Si creus que el material excedeix l’espai destinat a comentaris, podria ser objecte d’una nova entrada teva?
Moltes gràcies,
Comentari per Albert Vilella — juliol 6, 2010 @ 21:34
Gràcies Silveri,Lluis i Albert pels comentaris. Jo també espero que la manifestació sigui un exit i lamento profondament la baralla al voltant del lema. Entenc les posicions d’uns i altres pero hauriem d’haber trobat la formula-i tan de bó que aquesta ho sigui- amb la que quanta més gent s’hi senti identificada millor.El que conve es que hi vagi molta gent, els independentistes i els que no ho son, els que creuen que encara es pot fer cami amb el que queda d¡’Estatut i els que creuen que no…Totes les picabaralles d’aquesta setmana no fan res més que enpetitir.nos com a país i donar arguments a fora perquè es fotin un tip de riure. Crec que amb el lema actual cadascu hi pot anar i fer la seva propia interpretació del seu contingut. Altra cosa és la presència del President de la Generalitat i la seva demanda d’encapçalar una manifestació amb la senyera. D’entrada sembla lògic,però també es veritat que si en el seu dia es va depositar en Omnium una capacitat per organitzar la manifestació s’han de tenir presents els seus criteris.
Certament si el 5% retallat de l’Estatut es essèncial l’afirmació de la Sra. Chacon ho es tot menys encertada. Caldra esperar per veure l’abast del 5% o si és més que el 5%. Ara bé l’altre dia deiem amb el President Pujol que si hi ha un pronunciament sobre el dogma catòlic,per exemple, positiu en tot menys en dues paraules i aquestes son “Déu existeix” es obvi que es carrega tot el dogma.Doncs semblant podria succeir amb la Sentencia,però reitero cal llegir-la i encara no ha estat redactada ni menys notificada.
L’Albert diu que si puc il.lustrar la meva afirmació sobre la necesitat d’un “govern fort,cohesionat,coherent,amb les mans lliures i serios”. Som-hi doncs!
Un govern integrat per quatre partits- no son tres perquè sempre olvidem a Esquerrra Unida-Alternativa que acudí a les eleccions amb IC-verds- en el que no hi ha un projecte copmú de pais no es ni fort,ni serios, ni cohesionat ni coherent. No es coherent que els caps de setmana ERC demani la independència i durant la setmana mantingui al President més depenet de la política espanyola d’ença que existeix la institució. Ara mateix el President Montilla sorti molt valent el día de la sentència de l’Estatut però esta fent marxa enrera perquè des de el PSOE li demanen. Per qué? Perquè al PSOE no li va bé que en Montilla digui que la sentencia és dolenta quan a nivell espanyol diuen que es molt bona i que el PP per tant ha perdut la batalla.
No es un govern consisten ni coherent aquell que un cap de setmana el President de la Generalitat i el Conseller d’Economia diu que no apujaran l’IRPF i dimarts l’apujen perquè així ho vol ERC i ICverds. No es coherent un govern on ERC vota a Madrid a favor de la supressió de l’Impost de Succecions i aquí no ,optant nomès per fer un petit”apaño”. No es un govern amb les mans lliures aquell que és queixa de la retallada de l’Estatut però setmanes abans al fallo del TC el seu principal partit,el PSC, vota a Madrid juntament amb el PP i contra CiU,ERC i IC-verds una nova Llei de ports que limita i disminueix les competències que en materia portuaria tenim arran del pacte del Majestic amb el PP el 96.No es un govern cohesionat aquell que no pot abordar infraestructures necesaries pel pais com la MAT o el quart cinturo perquè ERC i IC-Verds no ho volen.I així un llarg etcetera. I sobretot l’actual és un govern que ha demostrat no nomès no saber-se fer respectar fora de Catalunya sinò que avui el nostre estimat, país,nacio,comunitat…-cadascu que hi posi el nóm que vulgui- es la riota de la resta de l’Estat a l’hora de moltes decisions i gestos. Amb En Pujol al capdavant com a President de la Generalitat i amb un govern de majoria de CiU Catalunya era respectada i envejada,ara no.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 7, 2010 @ 9:50
…qui no es dol per un nadó castrat, per una mena de represàlia política…?
…quina contradicció d’aquells que diuen que defensen la vida des del principi, – i jo hi estic d’acord – i després practiquen sistemàticament l’avortament polític del anhel de tot un poble…?
…a quina mena de “virus troyano” li pot interessar que la manifestació de rebuig de la sentència del TC. no tingui el ple èxit que es mereix…?
…fins a quan, Senyor…el no alliberament del poble català…?
Comentari per ramonjah — juliol 7, 2010 @ 16:23
Gràcies, Ramonjah, pel comentari. A mi m’interessa que la manifestació sigui el més exitosa possible i a l’endemà continuar treballant per a que el meu país, Catalunya, sigui més rica i plena en tots els sentits. Així ho varen fer els catalans i catalanes de l’11 de setembre de 1714 i el 2 d’octubre de 1939 i avui estem afortunadament, malgrat tot, en molt millors condicions.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 7, 2010 @ 20:51
Gràcies Josep,
Dius:
“Un govern integrat per quatre partits- no son tres perquè sempre olvidem a Esquerrra Unida-Alternativa que acudí a les eleccions amb IC-verds- en el que no hi ha un projecte copmú de pais no es ni fort,ni serios, ni cohesionat ni coherent”.
I quin és el projecte de país de CiU? Mireu, passejant una mica per Internet, he trobat el següent document:
http://www.docstoc.com/docs/31488378/Pruebas-de-que-los-partidos-politicos-tradicionales-viven-de-espaldas-a-los-problemas-de-la-ciudadania
Què penses d’això, honestament?, com s’explica?
Dius:
“No es coherent que els caps de setmana ERC demani la independència i durant la setmana mantingui al President més depenet de la política espanyola d’ença que existeix la institució”
Com?, De quina manera ERC manté a Montilla més depenent de la política espanyola durant la setmana?, a quina institució et refereixes?
Dius:
“Ara mateix el President Montilla sorti molt valent el día de la sentència de l’Estatut però esta fent marxa enrera perquè des de el PSOE li demanen.”
Com es veu que el president Montilla s’estigui tirant enrere?, no anirà a la manifestació del dissabte?
Dius:
“No es un govern consisten ni coherent aquell que un cap de setmana el President de la Generalitat i el Conseller d’Economia diu que no apujaran l’IRPF i dimarts l’apujen perquè així ho vol ERC i ICverds.”
El cap de setmana ja estava tancada la negociació i President i Conseller van fer una declaració oficial i final del resultat de la mateixa?
Dius:
“No es coherent un govern on ERC vota a Madrid a favor de la supressió de l’Impost de Succecions i aquí no ,optant nomès per fer un petit”apaño”
Qui no és coherent?, el Govern en conjunt o un dels seus membres?
… …
Bé, tampoc és la meva intenció crivellar-te a preguntes…
Salutacions ben cordials,
Comentari per Albert Vilella — juliol 7, 2010 @ 20:57
Benvolguts i Benvolgudes,
Sr Duran i Lleida,
Dissabte 10 no hi seré a la Manifestació. I no hi seré perquè com la passada vaga de funcionaris, la trobo inútil. Em manifestaré a les pròximes eleccions i em defensaré dia a dia i cada vegada fent ús de la meva llengua i portant amb orgull el ser català.
Per molta manifestació que es faci no canviarà res encara que encara no hagi sortit la sentència definitiva. El que cal és un revés, és donar-li la volta al problema, és passar la pilota a la teulada de davant, que reaccionin, una mica de contundència i parlar clar.
I sap què senyor Duran? Aquest revés, aquesta contundència, aquest parlar clar és a les seves mans i a les mans de l’Artur Mas. Vostès són els líders de la formació política catalana més seriosa i que té més massa social darrere. Una massa social formada per gent molt variada però amb un fort sentiment de País, d’arrels.
El que estem passant amb l’Estatut i el que passa a Catalunya en general és una aixecada de camisa, és despreci, és ofensiu i tot i que des de l’any 1978 s’ha avançat molt a nivell social, econòmic i cultural, aquest desenllaç no és res més que fer valer per part d’Espanya tot allò que durant la dictadura es va inculcar. Ara, democràticament i llegint les seves paraules a l’escrit, amb una manifestació no n’hi ha prou. No n’hi ha prou amb el vot negatiu a uns pressupostos o el no suport a certa llei. Ara cal parlar de modificar la Constitució i cal parlar de deixar de ser “el perro del hortelano”.
No aniré a la manifestació perquè jo em llevo cada dia per anar a treballar sent molt responsable i respectuós amb Catalunya (i amb Espanya en certa manera), però tinc la impressió que la política catalana tracta els catalans com “l’ase que se li posa la canya amb la pastanaga per anar tirant endavant”.
No hi tinc cap problema en ser part d’Espanya, però si hi sóc, hi vull ser amb el respecte que em mereixo i amb el tracte econòmic i social que es mereix Catalunya i ningú ningú defensa amb tenacitat.
Sap quin hauria de ser el lema de la manifestació?: “Ja n’estem farts” o “Ja n’hi ha prou” o “Espanya, que queréis de Catalunya?”
No n’hi ha prou amb “Som una nació”, perquè mentre vostè estigui dissabte al Passeig de Gràcia manifestant-se, hi haurà qui a 600km s’ho estarà mirant prenent-se un whisky i rient.
Res més,
Salutacions,
Miquel Pujol
Comentari per Miquel — juliol 8, 2010 @ 13:01
Gràcies Albert i Miquel pels comentaris.
Certament, Albert, ja estic acostumat a que em faci una mena d’examen, però malgrat això constestaré les seves preguntes:
El projecte de país de CiU és el que hem defensat mentre hem governat i el que reflexarà el proper programa electoral i el que reflexa l’actual dia a dia de CiU: la defensa d’allò que ens identifica i ens dóna entitat pròpia, de la llengua, de la cultura, d’un finançament més just, de l’esperit emprenedor de la nostra gent, fent compatible aquestes posicions amb participar en un projecte col•lectiu per al conjunt de l’estat, aportant solucions a problemes econòmics o socials que, si bé afecten a Catalunya, van molt més enllà del nostre país.
Pel que fa al document, només he pogut entrar a la caràtula, però sincerament l’important és el que diuen els documents de CiU i, sobretot, el dia a dia de la seva actuació.
Si alguna força política és depenent d’un partit polític espanyol és, sens dubte, el PP en primer lloc, però també ho és el PSC i, per tant, per primera vegada a la història, Catalunya té un president, gràcies a ERC, que no té les mans lliures, que forma part del comitè federal del PSOE (o d’un organisme similar, com qie veig que sempre files tan prim…).
Respecte a si el cap de setmana estava tancada la negociació d’impostos, entendràs que no tingui ni idea, el que sé és que el partit preincipal deia que no i els partits petits deien que sí. Es un govern fort aquell que el partit gran cedeix en temes importants als petits? És coherent això?
Miquel, respecto moltíssim els seus arguments que -de fet comparteixo-, però crec que de tant en tant hem d’expressar una reacció d’orgull. Els sentiments també compten i l’autoestima com a catalans és molt important. En Vicenç Vives parlava de la voluntat de ser i aquesta es pot demostrar dissabte. Amb això només, certament, no anem enlloc. La feina s’ha de fer a partir del dia següent, tot i que personalment no crec que passi per la reforma de la Constitució. Com volen reformar la Constitució a favor nostre si els que l’han d’aprovar no estan d’acord amb els nostres plantejaments? La feina que hem de fer ara serà dura i requerirà energia i temps i, certament, va més enllà d’aprovar o no aprovar uns pressupostos, amb una altra manera de fer i plantejant temes nous amb força i contundència. Però per ser contundents primer hem de ser forts i això -estic d’acord- no es derivarà de la manifestació de dissabte, sinó de les urnes el dia que ens convoquin a votar. Però dit tot això, i reiterant no només la comprensió sobre els seus arguments sinó la identificació amb els mateixos, crec que demà s’hi ha de ser-hi. Com diuen els presidents Pujol, Maragall, Barrera i Rigol, és d’aquells esdeveniments de gran trascendència que exigeix que hi vagi tothom, dels avis als néts. I els que al cap de quatre dies votaran blanc i uns altres negre, però que tots volen salvar la dignitat del país. I per poguer dir dintre de molts anys: “En aquella manifestació jo hi vaig ser”. Ara torno a parlar jo i jo vaig ser a la manifestació del 76 de Sant Boi i del 77 de Pg. de Gràcia i crec que van ser útils per al país. Jo el convido a que s’ho repensi, quants més serem, menys se’n riuran de nosaltres. També li dic que des d’ara mateix respecto a tothom que lliurement decideixi no anar-hi i molt més a persones com vostè que ho fa amb els raonaments que explicita.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 9, 2010 @ 13:05
Benvolgut Josep:
Coicideixo amb les teves reflexions, sobretot quan dius que s’ha de mirar tot plegat amb una certa perspectiva.
La premsa publica avui una dada descoratjadora d’allò més: Catalunya ha perdut 3.940 empreses aquest semestre. Em voleteja pel cap la idea que aquesta mena de coses són les que haurien de preocupar de debò al President Montilla i no la posada en escena de la seva presència en la manifestació de demà dissabte 10 de juliol.
No nego, ni de bon tros, la importància que té la lliure expressió del poble envers questions que versen sobre el futur de l’autogovern de Catalunya, però, més aviat penso que precisament ara, d’aquí a poc, és quan ha arribat l’hora del poble i no pas dels polítics. Ha arribat l’hora en què el poble ha de dir democràticament la seva opinió no tan sols sobre l’Estatut, que ja ho va dir temps enrere, sinó sobre tot plegat, la qual cosa s’aplega en si es fa necessari o no disposar d’un Govern a Catalunya sòlid, homogeni i fort, que es faci escoltar adins i afora de catalunya; un Govern que disposi de la confiança d’una immensa majoria, per a poder treballar en allò que verament interessa al poble que, entre d’altres coses, és que arribi un semestre -el més aviat possible- que la premsa pugui anunciar que no s’ha perdut cap ni una empresa a Catalunya.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor (Girona) — juliol 9, 2010 @ 18:49
I mentre tu vas a la manifestació, els teus de El Prat de Llobregat anuncien que instal·laran una pantalla gegant per veure “la roja”.
D’una coherencia admirable.
En aquest moment, el mes greu de la dita “democracia” que diu que gaudim, en aquest moment d’agresió, contra la que ens manifestarem, surten els del teu partit i es cobreixen de gloria. Ens cobreixen de gloria a tota la federació.
Si et dic que estic indignat mentiria. Es pitjor. Molt pitjor. I no ho dubtis, no oblidarem, perque en aquest punt de la nostra historia, el detall es simplement de traidors.
Es a dir, de Botiflers.
Comentari per Jordi — juliol 9, 2010 @ 23:19
Estic molt d’acord amb vosté en dues coses: la primera, no n’hi ha res sense esforç, i Catalunya crec que ho sap i es conscient. La segona, sense un partit catalá, amb un sentit de Catalunya més enya d’una Provincia del Estat espanyol, no crec que siga posible plantejar una lluita seria i constructiva del nostre país i les seves lleis. Es l’hora de Convergencia i Unió. I sobre tot es l’hora de demostrar a la resta del país que els catalans som gent que treballa pel seu País i no es partidari de la violencia, ni de paraula ni de fets. Gràcies senyor Durán per estar amb nosaltres
Comentari per Ció Sirvent — juliol 10, 2010 @ 19:46
Crec que els polítics haurien de ser més previsors sobre les conseqüències no desitjades de les seves accions. En el cas de la manifestació em sembla vergonyós la instrumentalització que es fa per part de partits (inclòs partits que van votar contra l’ Estatut!) i sobre tot per part de persones intolerants. A la manifestació del 77 hauria anat amb els meus fills, però no a la d’ ahir. Em sembla bé que rebutgem una decisió que creiem que és injusta, però no al preu de trepitjar la convivència social. Com entenc que vostè diu, tenim altres mecanismes per fer d’ aquest 5% de retallada quelcom superficial.
Comentari per Francesc — juliol 11, 2010 @ 4:44
Gràcies, Josep Antoni, Jordi, Ció i Francesc, pels vostres comentaris.
Jo crec que dissabte la gent es va manifestar al carrer i ara convé que, quan més aviat millor, es manifesti a les urnes. Espero que el president Montilla entengui que al país l’interessa, per sobre de tot, que l’expressió democràtica de la voluntat del poble pemeti donar un primer pas i és que Catalunya recuperi un govern fort, amb les mans lliures, capaç de fer-se respectar i de defensar la dignitat del nostre país.
Jordi, no conec el què ha passat al Prat de Llobregat, però sí conec el Prat de Llobregat i sí conec gent d’Unió del Prat de Llobregat que amb una maleta de cartró varen venir d’altres ciutats d’Espanya buscant feina i ajudant-nos amb els seus braços a construir el nostre país. Gent que té com a llengua materna el castellà, gent que deu sentir-se -per no trair-se a sí mateix- espanyola al mateix temps que catalana. D’aquests hi ha centenars de milers a tota Catalunya i una força política amb més comunió no hi pot renunciar. Per a nosaltres, la nació no s’entén sense les persones, sense el respecte a totes i cadascuna de les persones, parlin la llengua que parlin, visquin on visquin i al Prat de Llobregat hi ha molta gent que té sentiments diferents als teus i, si CiU fos capaç de connectar amb aquests sentiments, seríem molt més forts del que ho som avui al Prat de Llobregat i, si fóssim capaços de fer-ho arreu de Catalunya, seríem invulnerables.
Rebutjo discutir sobre la paraula “botifler”. La Catalunya complexa de la que parlo sovint ha d’entendre que hi ha gent que li pugui agradar la selecció espanyola, i CiU també els necessita. Si, a més, els que fan els gols són del Barça, raó de més. Ahir al vespre vaig veure TVE, la 1, perquè havien de fer un programa sobre mi i em vaig empassar bona part de tot el sarau de la roja i vaig veure com jugadors del Barça, nascuts o no a Catalunya, cridaven Viva Espanya!. Per a tu deuen ser botiflers, jo evidentment no faria aquest crit, però els respecto i, si no respectem aquesta realitat, el que farem es dividir el país en dues meitats i és el que pitjor ens pot succeir a la Catalunya nació que tu i jo defensem.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 12, 2010 @ 12:34
Gràcies Josep per les respostes.
Quan dius:
“Certament, Albert, ja estic acostumat a que em faci una mena d’examen, però malgrat això constestaré les seves preguntes:”
Sembla que et queixis… Et sembla malament que s’utilitzin els comentaris per a intentar aprofundir en els temes d’interès?
Dius:
“Pel que fa al document, només he pogut entrar a la caràtula…,”
Per què?, què t’ha impedit veure el document complet? Jo ho puc veure sencer sense problemes… Recordes el que jo et demanava?:
“Honestament, Què penses sobre el document?, Com s’explica?
http://www.docstoc.com/docs/31488378/Pruebas-de-que-los-partidos-politicos-tradicionales-viven-de-espaldas-a-los-problemas-de-la-ciudadania
Completo el que dius:
“Pel que fa al document, només he pogut entrar a la caràtula, però sincerament l’important és el que diuen els documents de CiU i, sobretot, el dia a dia de la seva actuació.”
Com pots comparar els documents si el primer no ho has pogut veure?
Salutacions cordials,
Comentari per Albert Vilella — juliol 12, 2010 @ 20:48
Sr. Duran
Soy catalana, de esos que algunos llaman charnegos, pues mi apellido, es Linares, tambien soy farmaceutica rural.He seguido con interes, siempre sus palabras, y espero que nos de la alegria, de dejar caer este gobierno mañana, pues creo que alargar, el sufrimiento, de todo un pais, incluyendo la nacion catalana, no beneficia a nadie.
Tambien le dire que las actitudes, de los catalanes que tienen la suerte, de vivir en cataluña, nos perjudican, a los que vivimos fuera, ya que tenemos que estar defendiendo siempre a nuestro pais de determinadas actitudes.
Me gusto mucho, su actitud, en la manifestación, y ha sido alabada, en todo el pais.No asi la de Montilla.
Sr Duran, nos necesitamos todos, y los fraccionamientos, no llevan mas que a pobreza, APRENDAMOS, de la selección , y de la esposa española del politico ingles, que ha sabido, poner al periodico en su lugar.
Como estadista que pienso que es, use el seny catalan, para demostrar, que no somos peseteros , que no queremos quitar nada a nadie, que somos comerciantes, y emprendedores, y que nos gustan nuestras cosas.
Por cierto, si la moreneta, es princesa de Cataluña, y luminaria de España, no la pueden separar de su pueblo.
Soy catalana, soy española, y soy catalano aragonesa.
Por cierto, ayer todos vimos, al rey , no muy bien, piense que es un problema añadido.
Le deseo lo mejor, y confio, y toda España en Vd,
Un saludo afectuoso
Victoria Linares Bergua
Comentari per victoria — juliol 13, 2010 @ 12:18
Gràcies Albert i Victoria pels comentaris. Albert, no es que em queixi tot i que és cert que ets molt exigent,però tens tot el dret a ser.ho i jo j’obligació d’intentar correspondre.Avui he pogut entrar al document-que per cert no comparaba, sinò simplement com recordes deia que l’important es el que diguin els nostres- i es opinable el seu contingut. Crec que hi ha reflexions aprofitables i així les traslladare als responsables de la pàgina web, però també crec ,per exemple, que si es vol saber exactament les propostes sobre pensions de CiU s’ha d’anar al link del programa de Ciu i no a la noticia diaria de declaracions d’un dirigent de CiU. En quant al llenguatge a utilitzar estic força d’acord amb el que diu però no amb tot:pot parlar-se de naitat i no nevessariament tenir que dir degradació de la mateixa. Vaja que,amb tot el respecte i éssent ,com ja he dit,tot opinable no es un document que m’hagi impactat.
Victoria,gracias por las cariñosas palabras, excesivas sinn duda, hacia mi persona. Mañana tenemos Debate del Estado de la Nación pero Zapatero no caera hasta que convoque él elecciones o si en el próximo debate presupuestario no tiene apoyos. El de CiU no lo va a tener,pero puede tener otros.
Sobre la visión de los catalanes fuera de catalunya, al margen de que siempre hay alguien que puede contribuir desde Cataluña a distorsionarla, creo que un nucleo importante de medios de comunicación tiene una gran responsabilidfad en ello.Eso sin igmorar que cuando CiU ha pactado con el PSOE,el PP lo ha utilizado para ventar supuestos precios a pagar y al reves cuando ha sido el PP quien ha gobernado con el apoyo del PSOE,han sido estos quienes han practicado lo mismo.
Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 13, 2010 @ 20:12
Gràcies Josep,
Dius:
[quote]ets molt exigent,però tens tot el dret a ser.ho i jo j’obligació d’intentar correspondre.[/quote]
Molt agraït pels intents de correspondència.
Dius:
[quote]crec ,per exemple, que si es vol saber exactament les propostes sobre pensions de CiU s’ha d’anar al link del programa de Ciu i no a la noticia diaria de declaracions d’un dirigent de CiU.[/quote]
Pel que es veu i es pot comprovar, la ruta seguida en el document no és cap a declaracions d’un dirigent de CiU, sinó: 1. Ho fem per tu. 2. Pensions.
Seguida aquesta ruta, comprovem que el que apareix (en lloc de solucions sobre Pensions) és un tema referent als estudiants universitaris (que, òbviament no són Pensionistes) i altre tema sobre Habitatge. Ambdues afirmacions són indirectes i no estan en boca de cap dirigent de CiU, com pot comprovar-se en el document:
http://bit.ly/9yKZpG
Però la cosa no acaba aquí. Si seguim i ara anem a veure les solucions de CiU per a l’habitatge (segons la ruta: 1. Ho fem per tu. 2. Habitatge), allí ens trobem amb el Pacte de l’Educació i la Llei del Cinema.
És a dir, el que posa el document sobre la taula és la falta de serietat de CiU a l’hora de presentar les seves propostes.
Això és opinable, Josep, o és una evidència?
El document no pretén impactar, sinó evidenciar el fet que CiU, segons es pot comprovar perfectament, viu d’esquena als problemes de la ciutadania.
A més, seguint una ruta anàloga (1. Ho fem per tu. 2. Treball), veiem que la web de CiU (en la data del document, febrer del 2010) té una manca de propostes en matèria de Treball.
Josep, alguna cosa que al·legar?
Dius:
[quote]En quant al llenguatge a utilitzar estic força d’acord amb el que diu però no amb tot:pot parlar-se de naitat i no nevessariament tenir que dir degradació de la mateixa.[/quote]
Que què?, Que és això de ‘naitat’?
… …
Torno a una resposta teva anterior respecte al projecte de país de CiU que, segons les teves pròpies paraules, és:
[quote]El projecte de país de CiU ès…: la defensa d’allò que ens identifica i ens dóna entitat pròpia, de la llengua, de la cultura,…[/quote]
Josep, quan li encarrego, per exemple, un projecte a un arquitecte aquest no em respon amb un escrit del tipus:
[quote]Projecte d’edifici: la construcció d’un bloc de cases amb un disseny innovador per tal que sigui un dels edificis més emblemàtics de Barcelona…[/quote]
Sincerament, Josep, acceptaries un projecte d’edifici formulat en aquests termes? Veritat que no?
Com és natural, necessitaries veure els plànols detallats, mesures, esbossos, detalls, maquetes 3D,…
Llavors, per què hem d’admetre-se’l als polítics?, No us adoneu que els ciutadans reclamem un canvi de paradigma en la forma de fer i entendre la política? Que no volem més paraules buides i imprecises?
Abraham ho expressava en termes semblants al final del seu comentari:
http://www.duranilleida.org/?p=1729#comment-195935
Josep, [b]per a cada problema concret de la ciutadania, On està el que ha fet CiU?, On està el que fa CiU?, On està el que farà CiU?[/b]
Salutacions Cordials,
Comentari per Albert Vilella — juliol 14, 2010 @ 22:15
Sr Duran , tot el que el que esta passant en torn de l’Estatut m’omple de pena perquè veig la manipulació política de que som objecte els ciutadans. Em sembla bé que es plantegi la oportunitat de fer manifestacions per la identitat de Catalunya però d’aqui a dir que tots reivindiquem la independència, no.
Concretament jo actualment m’he posat una bandera espanyola al canell i la portaré molt de temps perquè reivinvico el dret a ser espanyola. Catalana ja ho sóc i ho seré sempre però veig perillar el dret a ser espanyola i això no m’agrada. El tripartit estava cantat que seria un fracàs perquè no representa les opcions politiques que votem la majoria dels catalans (CIU-PSC) i aixó es vital. Si estima el nostre país sisplau sigui generòs i vostè i la seva coalició busquin la manera de trobar punts d’acord i comencin a fer-nos pensar que una sociovergència és posible . Una sociovergència que reflecteixe la realitat social de més abast a Catalunya, que faci front a la política separadora del PP del Sr Rajoy. Es la única manera de fer una Catalunya potent i de salvar el que estimem d’Espanya que no es precisament el que de vegades ens volen fer creure ( curses de braus, xists grollers, programes reality show impresentables… Vosté sap que amb les altres comunitats compartim aspectes culturals de molta més profunditat. He viscut quasi 60 anys en el model de Provincies o Comunitats Autonomes . Hem avançat molt en el si de la convivència comú i ara el que menys em preocupa particularment és com se li pugui dir a cada un dels seus components. Desitjo que cada Comunitat o Nació trobi el seu sostre i que continuem junts. Gràcies!
Comentari per Imma Recas Planellas — juliol 15, 2010 @ 0:18
Gràcies, Albert i Imma, pel comentaris.
Albert, on s’ha d’anar és al programa electoral de CiU i allà es troben les propostes per pensions, per habitatge, etc., sense barrejar-ho amb cap altre tema, nítidament, amb cada apartat corresponent a l’enunciat.
Imma, jo no he dit, ni de bon tros, que tothom sigui independentista. Justament en alguna resposta recent he deixat clar que a Catalunya hi ha gent que se sent espanyola i que la seva nació es Espanya i hem de respectar aquests sentiments i tenir-lo en compte perquè forma part de la pluralitat i complexitat de Catalunya. Respecte al que li convé al futur de Catalunya, estic d’acord en la idea bàsica del seu missatge. El govern de Catalunya no pot estar a expenses dels extrems, ni d’ERC, ni d’IC. El govern ha de ser fort i no ha de perdre la seva centralitat. Nosaltres ho intentarem en un govern, el més ampli possible, de CiU. Lògicament, dependrà de la ciutadania, però no volem dependre de partits que afebleixin allò que el país necessita, que és un govern fort. La sociovergència hagués estat, per exemple, la solució per aquests últims quatre anys, així la vàrem proposar nosaltres, així la va proposar en Mas, però el PSC la va rebutjar. Només els interessava governar, tot i havent “perdut les eleccions”, tot i haver-ho de fer amb els extrems del país.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 16, 2010 @ 11:45
La Nación española no puede constituirse en un Estado federal porque a este como es consabido, se llega mediante estados independientes que deciden unirne en un estado superior y común. En España no ha habido más que un Estado (tal y como hoy los conocemos) y éste se ha descentralizado como huelga decir, por cierto, sin que ello fuera la voluntad mayoritaria del conjunto del pueblo español, aunque claro está, sí en regiones como Cataluña. A ese proceso nos hemos visto arrastrados buena parte de los españoles sin comerlo ni beberlo. Pero bueno sea si esto nos sirve para convivir como hijos de la misma Nación.
Y ahora, de nuevo por maniobras de la peor izquierda y que peores recuerdos nos traen, se vuelven a utilizar cuestiones tan delicadas para todos, nacionalistas o no, con el mero objeto de desviar la atención de los verdaderos problemas del país, de estrategias tendentes a aumentar la crispación que tanto les beneficia como hemos escuchado, sin mas objeto que el de mantenerse a toda costa en el poder sin el menor escrúpulo.
En esta situación nos encontramos; en el peor de los escenarios. Situación al cabo de un callejón que va tornándose sin salida. Lo vamos a permitir? Nos vamos a dejar arrastrar por esta cuadrilla de irresponsables? Nos llevarán de nuevo a su terreno? El que escribe dice que NO!
Basta de jugar con nosotros, basta de traernos y llevarnos. Necesitamos tranquilidad y estabilidad, políticos y gobiernos responsables. Yo les digo que experimenten con gaseosa. Allá ellos.
Que el Apóstol Santiago y Nuetra Señora de Monserrat, primera y más antigua Patrona de España, nos ayuden.
Comentari per Gonzalo — juliol 26, 2010 @ 11:50
Gràcies Josep,
Dius:
“Albert, on s’ha d’anar és al programa electoral de CiU i allà es troben les propostes per pensions, per habitatge, etc., sense barrejar-ho amb cap altre tema, nítidament, amb cada apartat corresponent a l’enunciat.”
Sis plau, Josep, indica’m en quin lloc del programa electoral figura Què ha fet CiU, Què fa CiU i Què farà CiU per a resoldre els problemes de la ciutadania…
Demano disculpes pel meu intent de donar expressivitat al meu comentari anterior mitjançant la utilització de les etiquetes html ([quote]…[/quote] i [b]…?[/b]) i que aquest blog, segons sembla, no entén.
Josep, com ho hem de fer aquí per a enriquir els nostres textes mitjançant cites, negretes, subratllat, etc?
Salutacions cordials.
Comentari per Albert Vilella — juliol 29, 2010 @ 8:52