dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
1n600 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Debatre sobre l’atur

Cua en oficina d'ocupacióAhir al vespre vaig presentar al Congrés dels Diputats una demanda de compareixença del president del govern per debatre en sessió plenària sobre l’atur a Espanya. Van ser dues, les raons que em van impulsar a fer-ho. Una, la presència de Rodríguez Zapatero en una cimera internacional convocada pel Fons Monetari Internacional (FMI) i per l’Organització Internacional del Treball (OIT) per parlar d’ocupació, on òbviament no tenia res a aportar. En aquest marc, el director de I’FMI, Dominique Strauss-Kahn, ens va recordar que Espanya i els EUA són els dos països amb la taxa més elevada d’atur del món, tot i que l’Estat espanyol supera de llarg la potència americana en desocupació. En aquesta mateixa cimera, Zapatero va aportar una reflexió que, com a mínim, es pot considerar sorprenent i és la de no considerar aturades les persones sense feina que fan cursos de formació.

La segona raó que m’impulsa a demanar aquest debat és tant o més important que l’anterior. És la inexistència de mesures per part del govern que fomentin l’ocupació. La reforma laboral -de la qual ja hem parlat en aquest blog- no ha estat el que podia ser i, fins i tot en la hipòtesi que hagués anat més enllà, sempre he dit que a curt termini no tindria repercussions en la generació d’ocupació.

Ens calen altres mesures com les que reiteradament hem proposat des de CiU. Per exemple, bonificar el 100% les quotes de la seguretat social dels treballadors que es contractin que estiguin a l’atur. És cert que l’Estat deixa d’ingressar les quotes de la seguretat social, però també ho és que s‘estalvia les prestacions que paga a l’aturat i que, més enllà de garantir el dret bàsic a tenir una feina, es genera un increment d’ingressos per incloure una persona aturada al circuit productiu.

Hi ha d’altres propostes que al llarg dels propers dies hem d’anar concretant i madurant per tal d’articular-les en el debat quan comparegui Zapatero. Qualsevol proposta seriosa, viable i eficaç que es pugui fer des d’aquest blog serà ben rebuda i agraïda.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

19 comentaris »

  1. També es podria copiar el plà de n’Obama de fer carreteres i camins per donar feina als aturats. Un detall que m’ha fet reflexionar és la vinguda d’en Celestino Corbacho a Catalunya per ser afegit a les llistes electorals en les properes autonómiques. Realment en Corbacho és el campió europeu de l’Atur, el ministre de treball que ha aconseguit més aturats posats a la tumbona (cobrant és clar). Per tant després de reflexionar donant la contra a n’Artur Mas que el va desqualificar com a ministre fracasat, he arribat a la conclusió de que a’n Corbacho el podrien votar molta gent. Es natural, a la tumbona sense picar cop s’hi esta molt bé i parlo per pròpia experiència perque jo mateix vaig estar llargues temporades en aquest “paradis” de l’Atur.

    Comentari per Silveri Garrell — setembre 15, 2010 @ 10:18

  2. “no considerar aturades les persones sense feina que fan cursos de formació”. Resposta: el partit en el govern pot presentar unes llistes d’aturats mes baixes, fent trampa com si diguessim, es clar, perque esborren de la llista de l’Atur als aturats quan passen als cursets de formació. Se’ls hi veu el llautò, evidentment….

    Comentari per Silveri Garrell — setembre 15, 2010 @ 10:26

  3. Benvolgut Duran,

    Des de que començà la crisi sempre he trobat que el govern de Zapatero dedicava pocs recursos a ajudar les veritables “forces productives” d’aquest país a excepció feta del sistema bancari (no són productius directament però si que hi participen d’una manera molt important) i alguna multinacional que ha amenaçat de marxar. I en aquest sentit, les pimes fa temps que ens sentim totalment desemparades. No deixa de ser sorprenent que essent les veritables productores d’ocupació (en el cas de Catalunya suposem el 80% dels llocs de treball, si no m’erro) s’hagin esmerçat, en canvi, molt pocs recursos destinats a pal•liar la nostra situació de dificultat i, encara menys, a facilitar-nos o incentivar la contractació de personal.
    Aquest fet em porta a la següent reflexió: En moltes “tertúlies de cafè” amb amics, en les què hem estat parlant de la situació econòmica actual i de les mesures que el govern prenia, sempre ens ha sorprès que aquest no adoptés una mesura com la que vostè esmenta. Sempre passa el mateix: ens acabem ferint pensant que tenim uns dirigents que prefereixen invertir els diners en subsidis d’atur abans que bonificar d’alguna manera les quotes de la seguretat social per noves incorporacions en les empreses. A més, el que ingressa mensualment l’estat en concepte de seguretat social per un treballador és inferior al que ha de pagar a aquest mateix treballador per desocupació. Des de la nostra evident ignorància macroeconòmica (però de sentit comú i de realitat diària no ens falta) ens sembla una mesura de calaix. Si es desenvolupa correctament (alerta amb la picaresca empresarial) podria ser bona per a les persones desocupades (aconseguirien feina amb tots els beneficis socials que això comporta), per empresaris (podrien fer noves incorporacions en condicions avantatjoses) i l’Estat, que també hi sortiria guanyant. Però ja se sap que el govern de Zapatero no va sobrat ni de realisme ni de sentit comú.

    En tot cas, sàpiga que em sembla excel•lent la proposta i que faria feliç, com a mínim, a un bon grapat d’empordanesos si finalment prospera i serveix per generar nous llocs de treball.

    Rebi una salutació cordial,

    Albert.

    Palafrugell, a 15 de setembre del 2010

    Comentari per Albert — setembre 15, 2010 @ 20:22

  4. También podríais hacer alguna autocrítica los empresarios sobre todo los pequeños empresarios, y sus representantes como vosotros, no?
    O es que la responsabilidad de la burbuja inmobiliaria, de su estallido y del paro es de zapatero?
    Bonificaciones a la Seguridad Social? y para cuando los empresarios van a hacer i+d o van capitalizar su empresa, en vez dedicarse a negocios bajo valor añadido, como la construcción o la hosteleria??
    O es que siempre la culpa es del trabajador, que es un vago y está muy protegido (POR CIERTO AHORA MENOS GRACIAS A TU VOTO DURAN)? o la culpa y el infierno siempre son los otros? los bancos, los trabajadores, los sindicatos, de zapatero.
    ES QUE ES DE VERGÜENZA LAS PROPUESTAS EMPRESARIALES DE LAS QUE SE HACE ECO CiU. ABRIR UN DEBATE PERO SERIO, DONDE ESTAN LOS BENEFICIOS EMRPESARIALES DE LOS AÑOS DE BONANZA, CUANDO LOS SALARIOS REALES CAÍAN Y LOS BENEFICIOS CRECIAN EXPONENCIALMENTE.

    PORQUE NO EN VEZ PROPONER BAJADA DE COTIZACIONES SOCIALES, CiU PROPONE LUCHAR CONTRA EL FRAUDE FISCAL DE LOS AUTÓNOMOS Y PYMES, POR EJEMPLO. CONTRA SUS ABUSOS LABORALES, Y DE LA TEMPORALIDAD. CONTRA LA ECONOMÍA SUMERGIDA QUE MAQUILLA EL PARO AL ALZA??

    Comentari per ATENCIÓN PREGUNTA — setembre 15, 2010 @ 21:36

  5. Benvolgut senyor Duran,

    A Catalunya comença a existir una tímida, i per tant, encara petita participació de l’ empresa a la Universitat. En aquest sentit, una iniciativa exitosa a altres països és la de crear entitats a mig camí entre la Universitat i la ciutadania (incloent el sector privat), per tal d’ acoblar treballs d’ alumnes en l’ etapa més avançada dels seus estudis de llicenciatura o màster amb temes concrets sorgits de la societat. Sóc conscient que això es una proposta concreta i limitada en el temps laboral d’ una persona, tot i això, pot suposar una situació profitosa a on tothom guanya. Per una banda, els joves poden moderadament rebre algun tipus de finançament per uns pocs mesos i experiència amb el tracte amb altres sectors externs a la universitat, i per una altra, la societat en general es pot aprofitar de coneixement que seria difícil de produir en altres circumstàncies.

    Per a les persones més escèptiques, dir-lis que aquesta proposta es duu a terme amb èxit a altres països i això ho demostra la seva consolidació a l’ últim decenni a les millors universitats del món. Tot i que està clar que l’ impacte general a l’ atur és mínim. En tot cas, a Catalunya cal pensar en nous models d’ institucions i noves formes d’ acoblaments que substitueixin concepcions molt antigues de les organitzacions, que per desgràcia, encara tenim.

    Atentament,

    F.

    Comentari per Francesc — setembre 16, 2010 @ 11:37

  6. Gràcies Silveri,Albert,Atención Pregunta i Francesc pels comentaris.
    Certament, Silveri no reconeixent als aturats que reben formació poden rebaixar xifres d’atur, però aixó és fer-se trampes en solitari que no et porten enlloc.
    La verdad es que no sé donde Atención Pregunta observa alguna mención contra los trabajadores en mi texto, a parte de resultar curioso que hacer propuestas para crear empleo sean consideradas como anti-trabajadores,pero en fin allá cada uno con su opinión y aunque no la comparta suya es, y aquí va mi respeto hacia ella. Tampoco digo en ninguna parte que el trabajador sea vago y, por supuesto, que no me avergüenzo de defender los intereses de las pymes y de los autonómos porque, como recuerda muy bien Albert, son los que garantizan la mayoría de puestos de trabajo. Tampoco creo que deba sentir ninguna vergüenza porque nuestras propuestas vayan en ese sentido. Repase Ud. la historia de los últimos 30 años y podrá ver que, cuando ha habido posibilidad de que el gobierno central acepte las tesis de CiU, la economía ha ido mejor y ha habido más ocupación.
    Claro que hago auto-critica, pero no como representante de las pymes que no soy, sino como ciudadano de un país que ha vivido por encima de sus posibilidades y que abusó del boom de la construcción. Hay muchos culpables: bancos, empresarios, ciudadanos que invertían en pisos para ganar dinero fácil, políticos, gobierno del PP, gobierno del PSOE (lo estuve denunciando durante 4 años ante Zapatero en la anterior legislatura mientras él se vanagloriaba de que éramos ya más grandes que Italia, que íbamos a alcanzar a Francia,etc)….. Y si que hablamos,denunciamos, la economia sumergida (20% del PIB, el doble de la media europea y de los países de la OCDE), aborrecemos a quien no se ajusta la Ley, condenamos a quienes defraudan, pero añadimos que en ocasiones el propio gobierno la fomenta: por ejemplo con el incremento del IVA, con un sistema de prestación de empleo que permite un amplio margen de fraude, con el PER, con falta de rigor ante la inmigración ilegal que después es contratada por un empresario que no merece el nombre de tal…
    Francesc, gràcies per la teva proposta. La podries ampliar una mica més?

    Comentari per Josep Duran Lleida — setembre 16, 2010 @ 13:53

  7. Estimat i admirat Sr. Duran i Lleida,

    Només volia puntualitzar en una frase que ha comentat, i on diu “…es pot considerar sorprenent i és la de no considerar aturades les persones sense feina que fan cursos de formació.”

    Comentar, que no va dir exactament això, sinó que “…els aturats en formació estan treballant per el país…”, on expressa que aquesta gent, té la possiblitat de formar-se, gràcies a les ajudes, i un cop formats, pagar aquesta deuta en forma de treball.

    Salutacions.

    Comentari per Alex — setembre 16, 2010 @ 15:55

  8. Quan es parla de treballadors, hi ha un sector del qui no es parla mai, com si no fóssim treballadors: els técnics superiors. La nostra situació és encara pitjor que la dels autònoms dependents: com ells, per poder treballar se’ns obliga a ser autònoms, no hi ha contracte ni conveni que reguli la nostra situació laboral, però els autònoms dependents encara tenen mecanismes de compensació quan els expulsen de l’empresa per la que han treballat en exclussiva. Nosaltres, arquitectes i enginyers joves, obligats a treballar com autònoms, quan ens fan fora no tenim ni indemnització ni atur ni res. A més, primer a l’excusa de crear treball i ara amb l’excusa de la crisi, les nostres condicions laborals i salarials empitjoren cada dia; tenir vacances pagades depèn de la bona voluntat de l’empresari, per exemple, i allò de les pagues dobles és ciència ficció per a nosaltres.
    Un bon amic meu, enginyer amb cinc anys d’experiència laboral, després de deu mesos a l’atur ha acceptat una feina; el contracte, però és de pràctiques!!!!, set-cents euros al mes durant tres mesos, “y después ya se verá”. Jo estic cansat de trobar ofertes laborals on em demanen “cinc anys d’experiència mínima, autònom, col·legiat, anglès, no sé quants programes informàtics, cotxe propi” i m’ofereixen 1500 euros bruts al mes, que es queden en 900 nets… I no sembla pas que hagi de millorar aquesta precarietat pels joves tècnics.
    Quina serà la conseqüència de tot això? L’èxode massiu de tècnics qualificats a mercats laborals que ens paguin en funció de la nostra feina i de la responsabilitat que hem d’assumir. I ja ha començat. Per l’avarícia d’uns i la manca de marc legal que ens protegeixi, Espanya perdrà tota una generació de tècnics, malbarant els diners que s’han invertit en la seva formació, i seguirem els passos dels investigadors i científics, que per viure han d’anar a Europa o a EEUU. I amb Europa em refereixo al que queda més enllà dels Pirineus.
    Les meves felicitacions a tots els que han aconseguit que arribem a aquesta situació.

    Comentari per Ignasi — setembre 16, 2010 @ 15:59

  9. Senyor Duran,

    Aquesta proposta (nascuda a Holanda als setanta) tracta de transformar la literatura gris de molts treballs universitaris (en el sentit que un professor només els llegeix una vegada i després no serveixen per a res més), per informació útil per a la societat a canvi (no necessàriament) d’ una remuneració. Això es pot aconseguir mitjançant institucions mitjanceres que a Europa reben el nom de “science shops” i als USA “community-based research”. Per exemple, imagine’m que una persona vol obrir una petita fàbrica de gasosa i necessita informació molt concreta sobre la qualitat de l’ aigua subterrània a cinc o sis llocs diferents. Aquesta persona va a una “botiga de la ciència” i presenta la seva problemàtica. Aquesta institució s’ encarrega de buscar un alumne a l’ últim any dels seus estudis que fa d’ aquesta feina el seu treball final de carrera durant sis mesos. Un altre exemple, un pagès davant d’ una possible ampliació dels seus cultius per a l’ exportació, vol saber quina és la legislació de transgènics a tot el món. Aquest pagès no anirà a un bufet d’ advocats, ja que sap que hi ha un lloc com “la botiga de la ciència” a on converteixen els seus dubtes en un informe i a més contribuirà també a donar sentit pràctic a un treball de final de carrera d’ un alumne.

    Això funciona? Especialment a països del centre i nord d’ Europa existeixen aquests tipus d’ institucions des dels setanta i són un èxit de participació de gent que vol respostes científiques i estudiants disposats a donar-les. L’ exemple més conegut és la “science shop” a Bonn (www.wilabonn.de). Això és una pràctica d’ empresa? No. La pràctica és un concepte diferent, ja que suposa l’ entrada formal a una empresa i en aquest cas moltes comandes de feina poden venir d’ entitats que no tenen una estructura per rebre persones en pràctica. Això es una resposta a l’ atur? No directament, però si que flexibilitza les relacions entre universitats i sector privat. En un entorn gairebé sense beques com el nostre, això pot suposar una ajuda econòmica a estudiants així com d’ experiència, mentre que per part del sector privat es rep informació puntual que no podria costejar-se d’ una altre manera. Això treu feina a professionals per donar-la a estudiants i mal pagada? No necessàriament. Una multinacional té la seva pròpia plantilla especialitzada en donar respostes d’ aquest tipus. En canvi, una associació de veïns o el botiguer de la cantonada pot necessitar informació molt puntual que faci aquests tipus de intercanvis necessaris. Hi ha informes que demostren que estudiants participants en “science shops” han tingut més possibilitats de trobar feina després dels estudis.

    Hi ha més arguments i exemples per recolzar aquest tipus d’ iniciatives. El que és segur és que per equiparar-nos als països sense atur juvenil fan falta moltes propostes que per petites que siguin, aconsegueixin en el seu conjunt eliminar des de l’ arrel un dels nostres problemes més endèmics. El mes de març presento una tesi amb un anàlisi més profund d’ aquest tema.

    Atentament,

    F.

    Comentari per Francesc — setembre 17, 2010 @ 9:02

  10. Duran,

    O sea que si suben el IVA está bien que los empresarios defrauden, en cambio los trabajadores tienen prestaciones generosas, no Duran??. Es lo que deduzco, luego los trabajadores son unos vagos y los pequeños empresarios son unos filántropos que si defraudan a a hacienda es por no tener más remedio.
    Joder, Duran, la ley del embudo. Eso sí, siempre para los mismos.
    Creo que los empresarios en esta país, que TÚ REPRESENTAS porque un trabajador no se puede sentir representado por CiU objetivamente, parecen querer estar por encima de la ley, y si no se puede burlar la ley pues se cambia, como con la REFORMA LABORAL que CiU ha apoyado: se limita la negociación colectiva, se abarata el despido, se privatiza las agencias de colocación, se da manga ancha más si cabe a las ETT. Eso es lo que quiere y ha querido CiU siempre. Por eso siempre que CiU ha apoyado algún gobierno los trabajadores hemos salido perdiendo: en la reforma laboral del 93 y 94, en el 97, en el 2010. Pero algún día tarde o temprano las revueltas sociales que estais incubando hoy os sacarán a todos los neoliberales de las instituciones. No se puede abusar tanto y tanto tiempo de tanta gente.

    Comentari per ATENCIÓN PREGUNTA — setembre 18, 2010 @ 10:36

  11. Gràcies Alex, Ignasi, Francesc i Atención Pregunta pels comentaris.
    Alex, jo no vaig sentir la frase, però la vaig reproduir textualment dels diaris. És possible que ells ho transcriguissin malament. El sentit, però, de la meva crítica no canvia. Els treballadors en formació són aturats.
    Ignasi esmenta la problemàtica dels Tècnics Superiors des d’una determinada perspectiva laboral d’aquests. Té raó, però això passa a molts professionals liberals i jo almenys no conec que hi hagi una legislació específica. Podria ajudar-me si coneguéssim algun cas que en dret comparat estés regulat singularment.
    Prenc bona nota de l’experiència que explica en Francesc.
    Y, Atención Pregunta, por favor, no manipule mis palabras. En ninguna parte he dejado escrito, ni he pensado nunca, que porque suban el IVA está justificado el fraude. Otra cosa es señalar ésa como una de las razones -no la única- de fraude y, por supuesto, condenar como hice tal práctica. CiU no ha votado la reforma laboral, para su información, y, hombre, pensar que ningún trabajador se siente representado por CiU siendo como es CiU la fuerza política más votada en Catalunya es un cierto insulto a la inteligencia. Pero, vamos, tengo claro el camino que marcan sus comentarios y sus intenciones.

    Comentari per Josep Duran Lleida — setembre 19, 2010 @ 19:04

  12. Sr. Durán : Quizás mi propuesta para el paro sea algo distinta y rara, perto ahí va.
    Por qué no hacer fábricas “Low Cost” con los parados preparados para ello?.
    Ejemplo: con todos los millones de gastos tontos, hacer una fábrica de coches estrictamente española, de 4.000 empleados y dos turnos total 8.000 desempelados, a éstos sacar del paro, y darles un sueldo competitivo para la fábrica de unos 900 Euros netos y darle a la fábrica un tienpo de deducciones a la S.S. y Hacienda. Calcular el ahorro del desempleo y el coste de los em pleados de la fábrica, y a dicha fábrica añadir la de los componentes y accesorios, este sería un ejemplo para otro tipo de fábricas, desde luego los empleados deberían entender que o ésto o a los de 45 años sin trabajo para siempre y su jubilación pobrísima. Por qué no? En el paro hay gente preparada y podría ser posible añadiendole que siendo totalmente española la gente debería sentirse más inclinada a comprar los coches tratándose de un plan de ayuda a otros. Es decir la competitividad debería llegar de salarios, terrenos, tecnología, impuestos etc. etc.
    Tenemos buenos ingenieros a los cuales no se hace ni caso, algunos en el paro. Por qué no? alguien me puede decir que habría de malo, aprovechar las subvenciones de los sindicatos, los PER, las ayudas al exterior, los coches oficiales, las subvenciones para muchas cosas poco productivas, que podrían desviarse a este tipo de fábricas ” Pow Cost ”
    O bien por mediuo de cooperativas a cuyos empleados se les digera tanto ganamos tanto cobrais, tipo Mondragon. Por qué no?

    Comentari per José M. Villacampa — setembre 20, 2010 @ 19:11

  13. Gracias José M. Villacampa por la aportación que creo que puede inspirar alguna aportación al debate.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — setembre 21, 2010 @ 11:02

  14. Bona nit i bentrovats,

    Considero que és tracte d’altre “brindis al sol” la ocupació que és genera amb els cursos ocupacionals, en tal que com ara funcionen. Només acaba ocupant-se el professorat de qui ha aconseguit omplir un curs per la demanda dels mateixos aturats, i no (com tindria de ser), per la oferta ocupacional. La casa pel teulat!.

    Tot curs de formació, (que no sigui d’autocupació), te d’anar acompanyat d’alguna demanda de treball al centre per part d’empresaris o del servei català d’ocupació. No és veu que hi tinguem sinergia d’oportunitats.

    En el mateix context, els sindicats exigeixen treball, però no en faciliten la creació. Ni tan sols han aconseguit, en tan de temps de “col·laboració” amb els departaments de recursos humans de la majoria d’empreses on són, que els tinguin la “necessària i propícia confiança empresarial”, com succeeix en altres països, amb que s’els demana de contribuir, (comptant amb els seus afiliats), en la recerca de personal per a la creació de nous projectes empresarials. Per alguna cosa serà… que encara no s’ho tenen guanyat!. Pinten l’empresari quasi sempre dolent, però començo a no tenir massa clar qui és més dolent, i qui necessita més de qui.

    Els cursos ocupacionals no estan resultant ser l’adequació a una feina vacant. Sembla que són per tenir “ocupats” als aturat a l’espera de temps propicis. Pot semblar en algún cas un requeriment o solució per a no perdre el subsidi. Dona molta pena.

    Tampoc crec que calgui anar fent cursos per anar provant sort, i així continuar omplint de subvencions a aquesta mena de menjadores. (Estic referint-me a tots aquells centres que no aporta’n cap resultat ocupacional que justifiqui l’esforç amb el que se’l paga. La culpa no és tota seva ni molt menys, és del desajust descomunal dels Departaments de Govern a l’hora de pretendre formar eficientment per cobrir les sol·licituts de treball que ofereixen els empresaris.

    Qui serà el valent que ens posarà ordre a tot això?. Ànim!.

    Comentari per Noctàmbul — setembre 22, 2010 @ 3:52

  15. Gràcies Noctambul. No tinc estadístiques a la mà per contestar o polemitzar sobre les afirmacions de l’eficàcia de la formació ocupacional. Sí dir, però, que aquesta s’ha d’impartir i lligar de tal manera a la prestació per desocupació que ha d’ajudar a acabar o, al menys, corregir el frau que hi hagi a l’atur (quedi clar que no tothom comet frau), i a garantir un dels components del principi rector que haurien de tenir els mercats laborals, tal com va acordar la UE amb l’Estratègia de Lisboa, és a dir, la flexiseguretat i, en aquest cas concret, la seguretat de trobar feina.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — setembre 22, 2010 @ 9:46

  16. La meva dona, fa un mes que ha perdut la feina pel tancament de negoci de qui la contractava. La veritat es que no vull polemitzar. La meva pretensió en l’escrit anterior és altre.

    Sense entrar en tots els detalls de com ha viscut l’inscripció a l’INEM, només comentar-te que el funcionari de “torn-automàtic”, estranyava que en vint i tres anys de cotització d’entre quatre contractes i empleadors diferents, mai no “aprofités” de fer-se unes atur-vacances. Per tres cops l’hi va preguntar amb estranyesa. Ni que fos obligatori fer ús de una prestació d’atur, i menyscabant a que es sentís tonta!.

    També volia explicar-te que, en les diferents visites a centres de formació ocupacional (quatre en concret), que la oferís més possibilitats, ningú relacionava els cursos a cap lloc de treball de cap sol·licitud concreta. Ningú habia reclamat a cap candidat o candidata “formada” o a “formar” pel centre ocupacional .

    Per això vull demanar-te com a representant nostre, que reclamis les solucions que creguis adients (o les traslladis a qui se’n ocupi). Estic segur que saps prou bé, i amb més coneixement que jo, les mesures adoptades en relació als centres col·laboradors de formació ocupacional. Esperem que els nostres recursos no estiguin malvaretats (no malversats de frau, com vaig expressar malament), i que qui cerca treballadors ho puguin fer a través de aquests centres.

    Estem trobant a faltar més que mai, un “orientador ocupacional professional dels serveis de col·locació” per cada X aturats.

    Una “enquesta”, com la que va omplir, no optimitza suficientment les possibilitats de la persona en la recerca de feina mitjançant una base de dades del “cercador” del dep. de Treball . A més de que un “psicotècnic” pot facilitar de conèixer les aptituds, si és que es dona el cas d’haver de canviar la professió aprofitant una “assumible vacant laboral”, i menester en conseqüència una formació en “adequació”, veritablement ocupacional.

    Demà comença un curs. Han avisat avui. Possiblement està facilitat per alguna baixa d’última hora. Ja veurem que pot sortir!. També crec que pots estar d’acord que un aturat necessita quelcom més que un formador, un -orientador professional- per cercar treball. No amb menys atenció professional per exemple, que la que ha de menester del metge per cercar salud.

    Comentari per Noctàmbul — setembre 24, 2010 @ 5:34

  17. Gràcies Noctambul. L’experiència personal que ens descriu avala la nostra posició de que caldria lligar la prestació d’atur a polítiques actives, és a dir, de formació que donguin seguretat de cara a trobar nova feina.

    Comentari per Josep Duran Lleida — setembre 27, 2010 @ 13:52

  18. Senyor Duran,

    Es necessari que els aturats de llarga durada tinguin prioritat sobre els de curta en determinats contractes de l’ Administració? No pot ser, per exemple, que una persona que ha estudiat els últims dos anys a l’ estranger i que torni a Espanya es trobi sense feina a una escola, ja que el Servei d’ Ocupació de Catalunya l’obliga a tenir un atur inscrit d’ un mínim de sis mesos. No vull exagerar, però sembla que això vulnera la Constitució. Tot sigui per netejar dades de l’ atur.

    Salutacions,

    F.

    Comentari per Francesc — setembre 27, 2010 @ 17:23

  19. Gràcies Francesc pel comentari. Es la Unió Europea que recomana i demana que és facin polítiques discriminatòries en favor dels aturats de llarga durada per entendre que són el col.lectiu que trigarà més en trobar feina. El que no acabo d’entendre i crec, tal vegada m’equivoqui perquè no sóc expert en tot, que és una contradicció que no es dongui feina als que no porten més de sis mesos. La Unió Europea també demana que quan més aviat trobi feina una persona millor sinó estem abocant-lo a que vagi a la llarga duració. Ho trasllado als responsables de treball per a tenir-ho present de cara a la reforma de les prestacions d’atur.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — setembre 28, 2010 @ 18:03

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari