Pressupostos per anar tirant
Ahir la Vicepresidenta segona del Govern i Ministra d’Economia, Elena Salgado, presentà i entregà el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2011. Hom sap que, d’entrada, si no hi ha res de nou, aquests pressupostos seran aprovats amb els vots afirmatius del PSOE, del PNB i possiblement de Coalició Canària. Ara, però, no m’interessa parlar dels vots amb què comptaran, sinó del seu contingut.
Al meu entendre aquests PGE estan confeccionats amb l’únic objectiu d’aprovar -això sí, pels péls- l’examen de Brussel·les. No vull dir amb això que no sigui important, però crec que és totalment insuficient. Per a mi el projecte pressupostari del Govern no serveix per a la reactivació econòmica, ni menys pel que hauria de ser l’objectiu principal, que és la creació d’ocupació.
D’entrada, si analitzem el quadre macro-econòmic, el projecte preveu un creixement de l’1,3% del PIB, completament allunyat de les previsions de tots els organismes internacionals i dels serveis d’estudis de les entitats financeres. El creixement es fonamenta en un augment de la demanda interior del 0,4% i en un creixement del 0,9% del sector exterior. Tant de bo que m’equivoqui -me n’alegraria- però pensar que la demanda interior creixerà amb la congelació de pensions, reducció de salaris de la funció pública -no crec que els salaris dels treballadors en general pugin molt-, taxa elevadíssima d’atur, reducció també de la inversió pública, austeritat obligada de les administracions locals, autonòmiques i de l’Estat… Crec que és un error. Com tampoc crec en l’augment del sector exterior quan no hi ha cap política pressupostària que fomenti la potenciació de la indústria, del turisme, ni menys encara de l’exportació.
Ja he fet referència a l’atur amb una previsió del 19,3% però crec que és també important remarcar que la necessària austeritat dels PGE la centra en una major reducció d’àrees com educació, innovació i infrastructures, que són fonamentals per garantir un nou model productiu més productiu -valgui la redundància- i competitiu.
El projecte de PGE, com ja he dit abans, congela pensions i, a més, fiscalment, puja l’IRPF de rendes altes -però, atenció!, rendes del treball, provocant que professionals o directius d’empreses acceptin ofertes fora exportant així talent. Tot això sabent que els rics, rics, no ho són per rendes del treball que cotitzin a l’IRPF. Això sí, permet als socialistes utilitzar demagògicament la diàlectica del “càstig als rics”. En definitiva, uns PGE ni socials ni productius.
Finalment -l’ordre dels factors, un cop més, no altera el prodcute- cal fer referència al tracte que els PGE donen a Catalunya. Els PGE de 2010 preveien una inversió real a Catalunya de 3.625.89 milions d’€ i pel 2011 de 2.545,53 milions d’€, és a dir, 1.080,36 milions d’€ menys (un 29,79%). Els socialistes catalans s’han afanyat a dir que compleixen escrupulosament les previsions de la Disposició Addicional 3a de l’Estatut i que per tant la inversió a Catalunya és equivalent al 18,59% que representa el nostre PIB en relació al conjunt espanyol. Però s’hi posin com s’hi posin, no és així. Només cal acudir a la pàgina 305 de l’Informe Econòmic i Financer que acompanya els PGE per saber que això no és així. Ni tant sols aplicant el complex acord al que varen arribar l’EStat i la Generalitat d’afegir transferències de capital a les inversions. Així, encara quedarien penjats 391,8 milions d’€ en “projectes pendents per determinar” per cumplir l’Estatut, a banda de la regularització dels endarreriments per la manca d’inversió i execució d’altres anys (2007, 2008, 2009 i 2010; només el 2010 el que finalment s’executarà a Catalunya en relació al pressupostat és de 953,53 milions d’€ menys -un 26,46%-). Això sense deixar de dir que el Ministeri de Foment no ha pressupostat cap nou projecte pel 2011 a Catalunya.
Per tot això, òbviament, ens oposarem al projecte de PGE pel 2011.
6 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Una forma de voler aguantar fins que siguin les eleccions amb la confiança de que a pesar de tot el PSOE pot tornar a sortir guanyador, però amb un altre candidat que no sigui Zp.
Comentari per Silveri Garrell — octubre 4, 2010 @ 16:37
Gràcies Silveri pel comentari que d’altra banda més enlla de ser atinat pot arribar a complir-se.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 4, 2010 @ 22:29
Benvolgut Josep:
L’impuls de capbussar-me dins el rabeig de llibertat que és internet, aquest oasi a recer de qualsevol censura, m’empeny a participar de bell nou al tu estimat bloc, ara que les obligacions laborals m’han atorgat un esquifit respir.
L’escriptor del “Petit Empordà”, en Josep Pla, que fruia d’una visió planera de les coses de la vida, escriví: “L’economia és una cosa que anomenem ciència i que tant funciona sobre la veritat com sobre la trampa pura i simple”.
Després d’observar la política econòmica dels darrers anys i l’evolució de l’economia epanyola, arribo a la conclusió que el gran Jose Pla tenia tota la raó. L’economia sempre segueix el seu camí, al seu ritme particular, bellugant-se a través de cicles: uns a l’alça, d’altres a la baixa. La política econòmica pròpia del govern de torn, que sempre és una política econòmica ideològica, pot contribuir a esmorteir els efectes perniciosos dels temps dolents i a aprofitar, mitjançant l’estalvi, els efectes bons dels temps de bonança (precisament les polítiques contraries que ha aplicat el govern del president Zapatero a les darreries de la bonança i a l’inic de la crisi) L’economia seguirà, de totes maneres el seu camí, al seu ritme particular. Tal vegada aquí es va equvocar l’electorat en triar per majoria l’opció equivocada. Però hem de pensar que, en democràcia, l’electorat mai s’equivoca. Què va passar, doncs? Tal vegada va passar el que deia en Josep Pla quan parlava de la trampa pura i simple. Tal vegada hi havia alguna trampa amagada. Tal vegada hi havia una trampa tan simple com la d’anar tirant.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor (Girona) — octubre 9, 2010 @ 19:03
Benvolgut Josep:
L’impuls de capbussar-me dins el rabeig de llibertat que és internet, aquest oasi a recer de qualsevol censura, m’empeny a participar de bell nou al teu estimat blog, ara que les obligacions laborals m’han atorgat un esquifit respir.
L’escriptor del “Petit Empordà”, en Josep Pla, que fruïa d’una visió planera de les coses de la vida, escriví: “L’economia és una cosa que anomenem ciència i que tant pot funcionar sobre la veritat com sobre la trampa pura i simple”.
Tot observant la política econòmica del govern Zapatero i l’evolució de l’economia, penso que el gran Josep Pla tenia raó. L’economia sempre segueix el seu camí, al seu ritme perticular, bellugant-se a través de cicles, uns a l’alça i d’altres a la baixa. L’economia sempre funciona, vull dir que té el seu funcionament particular. La política econòmica del govern de torn contribuirà en major o menor grau, depenent de la ideologia econòmica del govern, a esmorteir els efectes perniciosos dels cicles baixistes i a aprofitar els efectes beneficiosos dels cicles alcistes. Perquè, doncs, ha ocorregut tot el contrari? Tal vegada l’electorat es va equivocar en triar una opció de govern determinada en un moment que aquesta opció no era l’adient? Si acceptem que l’electorat, en democràcia, mai se’n equivoca, què va passar, doncs? Tal vegada va passar allò de que parlava el gran Josep Pla: la trampa pura i simple. Tal vegada va passar la trampa d’anar tirant.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor (Girona) — octubre 9, 2010 @ 19:49
Benvolgut Josep:
Perdó per la duplicitat del comentari, que he tornat a repetir a raja pluma, essent així que del primer no em va quedar contància a l’ordinador del seu enviament.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor (Girona) — octubre 9, 2010 @ 19:55
Gràcies, Josep Antoni Triviño, pel comentari, i ben tornat al blog. En Pla tenia raó, però amb una entonació personal respecte a que la política económica del govern ha ajudat moltissim al curs de l’economia. De fet, ja va começar els darres anys de la majoria absoluta d’Aznar.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 10, 2010 @ 22:10