M’estimo Catalunya, i sobretot les ciutadanes i els ciutadans catalans, entre els quals també compto tots els que han vingut de qualsevol part del món i accepten i defensen els nostres valors. I no penso retirar el vídeo
D’entrada amics blogaires, he de demanar-vos excuses. Certament, havia dit que intentaria inhibir-me del blog al llarg d’aquests dies per poder dedicar-los a la família, però la temptació i el fet que ara explicaré, em porten a fer-ne ús.
He llegit en alguns mitjans els comentaris del diputat socialista al Parlament català, Mohammed Chaib, i de Sos Racisme al voltant del vídeo, penjat en aquest mateix blog, que pretén provocar la necessitat de participar en el procés electoral. També l’Associació de Periodistes Àrabs a Espanya s’ha dirigit a nosaltres, privada i amablement, per demanar que retiréssim aquest vídeo.
A ningú de l’equip de campanya li ha passat pel cap fer-ho i jo he estat el primer a opinar que ni parlar-ne, de retirar-lo. Respecto molt les opinions de Mohammed Chaib, de Sos Racisme o de l’Associació de Periodistes Àrabs a Espanya que, per cert, recentment em va atorgar el premi a la tolerància. Però, el vídeo, no el penso retirar.
En el vídeo, s’hi exposen quatre dels principals problemes que avui tenim a Catalunya: la qualitat i els valors del sistema educatiu que fa que estiguem a la cua d’Europa; la immigració estrangera, a la qual s’asseguren, com no podia ser d’una altra manera, els drets bàsics com a ciutadans; la marginació de Catalunya en inversions de l’Estat i el finançament injust que, entre d’altres coses, provoca llargues cues per rebre el dret d’assistència sanitària, hagis nascut a Matadepera o a Tetuan; i finalment, la inseguretat.
Als que reclamen la retirada del vídeo i consideren el seus continguts xenòfobs, els dic que no ho comparteixo, ni els considero a ells amb més autoritat moral que la nostra, o que la meva, per penjar lleugerament etiquetes de xenofòbia o racisme. Precisament, perquè conec bé què són el racisme i la xenofòbia, crec que el millor favor que podríem fer a qui els propaga és ignorar la realitat del nostre entorn. I aquesta no és altra que la immigració estrangera preocupa, i molt, a molts sectors de ciutadans. I tenen motius per estar preocupats. Molts dels immigrants estrangers s’integren a Catalunya de manera exemplar. D’altres, però, no en són conscients, no en volen ser-ho, o essent-ho, no volen acceptar que aquí s’han de respectar uns drets, entre els quals el drets a l’escolaritat dels nens i de les nenes, la igualtat home dona i el respecte als drets humans en general.
De tot això en parlo i en parlaré al llarg de la campanya, parlant del que parla la gent sobre immigració estrangera i no del que els polítics parlem en “llenguatge correcte” sobre aquesta realitat; parlaré dels problemes amb voluntat de resoldre’ls; parlaré de la realitat que conec, de la vivència diària dels nostres alcaldes i regidors en municipis amb un nivell alt d’immigració estrangera. I ho faré des d’una actitud inequívocament democràtica (que ni el senyor Mohammed Chaib ni Sos Racisme m’impressionaran amb la seva facilitat per perjudicar conductes) per evitar que d’altres, que ja hi són, utilitzin aquesta realitat i els nostres silencis per administrar-ho purament i simplement des de posicions molt allunyades de la democràcia. Per evitar-ho, però, no s’han de tancar els ulls ni donar l’esquena a la realitat. Jo, almenys, no ho penso fer. M’estimo Catalunya i sobretot les ciutadanes i els ciutadans catalans, entre els quals també compto tots els que han vingut de qualsevol part del món i accepten i defensen els nostres valors.
El vídeo no diu que la nostra sigui la millor manera de resoldre el problema. Evidentment, n’és una, tan respectable com la que té, molt diferent de la nostra, el senyor Mohammed Chaib i el seu grup socialista.
72 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Sembla que al final manaràn més ells que nosaltres sobre el que hem de fer per governar Catalunya. Per una part veiem estupefactes com s’insulta greument a la Religiò Cristiana i cap governant dels nostres mou el seu cul de la cadira, i veiem com en un video per tan sols mencionar que una nena magrebí no vol fer gimnàstica, ja les butaques del Parlament tremolen de pànic per cura de no insultar a l’Islam. També els altres organismes que protesten per això s’han fet una pinya amb els socialistes. L’ALIANÇA DE CIVILITZACIONS que predica el Zapatero, consisteix en fer concessions per les dues parts implicades, no per una sola (la nostra). Si els magrebins volen conviure amb nosaltres cal que s’abaixin els fums de prepotència. El que no podem fer nosaltres es baixar-nos fins i tot els pantalons.
Comentari per Silveri Garrell — desembre 30, 2007 @ 16:51
Molt ben dit, Duran! així es parla, amb contundència, alt i clar. Clar i català.
El senyor Chaib, com SOS racisme, poden dir missa si volen, però no podran evitar que els ciutadans constatem una realitat preocupant. I si la immigració es considera, majoritàriament, com dels principals problemes de Catalunya, deu ser per alguna cosa. Dic jo, vaja.
Davant la intolerància, firmesa. Davant la demagògia i el discurs populista, realisme.
Pot comptar amb el meu vot per a les eleccions generals. ENDAVANT CIU, ENDAVANT CATALUNYA (I no pas enrere, com alguns sembla que pretenen fer-nos anar, retrocedint al passat medieval…)
Immigrants: sou i sereu benvinguts sempre que no preteneu portar les regnes del nostre país. Ja ho farem nosaltres, els catalans. És el nostre deure i la nostra responsabilitat. I és el nostre dret a decidir el que volem per a nosaltres.
Els nouvinguts s’hauran d’adaptar i fer seves les nostres normes ètiques, cíviques, morals, legals. En cas contrari, es podria produir una greu fractura social, i això, en un escenari de futur, no beneficiaria a ningú: ni a immigrants ni a autòctons, independentment dels seus orígens, i del seu lloc de naixement.
Catalunya catalana, i preservar la nostra cultura passa pel respecte de les tradicions i costums del lloc d’origen. fer el contrari constitueix una agressió, una ofensa. Un menyspreu a les bases de convivència que regeixen al conjunt de la societat catalana.
A Catalunya els nenes i les nenes van a classe de gimnàs, i això ho ha d’assimilar TOTHOM, independentment de la seva religió. Si s’han establert aquí i han tingut fills, per tant catalans, han d’integrar-se a la societat com a catalans que son. O no son catalans?
NO cal que ningú de fora ens digui com hem d’actuar, políticament o apolíticament, quin ha de ser el rumb a seguir pels catalans. Els catalans sabem que és el millor per a Catalunya, i no escoltarem aquells que instal•lats en el prejudici pretenen demonitzar les iniciatives encaminades a mantenir la bona convivència i la sostenibilitat del nostre país.
Rebi una cordial salutació, des de Barcelona. Feliç any 2008 ple d’èxits i projectes ambiciosos, (aquest és un desig extensible al Sr. Mas). Salut i bon enteniment:
Toni R.
Comentari per Toni — desembre 30, 2007 @ 17:49
em sembla que en un minut el video exposa perfectament els problemes de Catalunya. No entenc l’enrenou que han muntat els qui tanquen els ulls a la nostra trista i decadent realitat.
Comentari per albertgg — desembre 30, 2007 @ 18:41
Aunque parezca duro, la realidad es esa. No es tan difícil adaptarse al lugar donde se vive si se tiene verdadero interés. Esto no es xenofobia ni racismo, es la verdad. Fíjense en mi caso: Yo nací en República Dominicana (mi padre es Canario). Vine a las Islas Canarias en el año 1978. Enseguida me integré. Hace 4 años que me fuí de Canarias para Catalunya, concretamente Tarragona. Pues más de lo mismo. Totalmente integrado desde el primer dia. Quizá también influya la mentalidad abierta de cada uno, la educación, el lenguaje…Lo cierto es que me siento genial en esta comunidad. Siento no hacer este comentario en catalan pero aún no me atrevo a hacerlo.
Un saludo y bon any
Felipe Martín Paulino
Comentari per Felipe — desembre 30, 2007 @ 18:55
Benvolgut Sr. Duran,
No tinc massa costum d’adreçar-me a persones que no conec per exposar la meva opinió. Però aquest cop no he pogut estar-me’n. Per això he buscat el seu blog per llegir el seu punt de vista i m’he atrevit a reflexar la meva opinió en el seu blog.
Casualment he llegit la primera plana digital del Peródico de Catalunya en la que s’exposaven els fets que estan succeint arrel del seu vídeo.
El fet de mostrar gràficament el que està succeint en un ambient determinat com és ara el de la nostra societat catalana, no deixa patent cap dosi de xenofòbia si no que plasma un dels propòsits
que tota persona amb una orientació cap el servei public hauria de tractar. I com tractar quelcom que no es pot anomenar? Els diaris deixen palès al dia a dia de les seves portades, moltes d’elles sensacionalistes alguns dels problemes d’aquesta societat i no per això se’ls titlla
de xenòfobs. Qualsevol que visqui a Catalunya té molt present quins són els trets identitaris del nostre país. Som un país acollidor. I estimem a les nostres gents. Vinguin d’on vinguin. Per això les protegim. I per poder-ho fer em de poder parlar del que cal protegir i de què, per poder crear les eines amb que fer-ho. Però això… ja es feina seva.
Si us plau. no retiri el vídeo.
Cordialment,
Jordi Fabra i Fulgado
Comentari per Jordi Fabra Fulgado — desembre 30, 2007 @ 18:59
Ets genial, segueix així. A CiU i a Catalunya en conjunt fas molta falta. El vídeo, explica sense embuts la realitat de Catalunya; magrebins que sel’s hauria de recordar el refrany en castellà: donde fueres haz lo que vieres”, un sistema educatiu péssim en qualitat i del que he sigut víctima, impregnat d’ideologia comunista (es baixa el nivell per a que tots sàpiguen el mateix) s’elimina l’esforç en pos de l’igualtat.
Ànims!
Comentari per Joel Bonet — desembre 30, 2007 @ 19:10
Tot el meu recolçament per per les persones que diuen la veritat.
Em de lluitar per poder dir la veritat lliurament, a Catalunya i a Espanya.
No pot ser que persones que viuen a l’edat mitjana ens diguin com hem de viure.
manel
Comentari per Manel — desembre 30, 2007 @ 19:35
En primer lloc, felicito Duran i Lleida per no haver retirat el vídeo. La qüestió de la immigració hi era tractada de passada. És inacceptable aquest doble raser que gasten els “islamistes” i els “filo-islàmics”: un atac a la religió musulmana (o a la jueva) és sempre equiparat al “racisme”. Aquesta estratègia té un doble objectiu: paralitzar als no-musulmans i negar la llibertat religiosa als dits “musulmans” (que veuen la religió imposada com un tret familiar o ètnic, indefugible). Si bé cal denunciar tota agressió contra les minories religioses, també cal deixar clar que la llibertat religiosa és una llibertat individual. I que la llibertat religiosa dels pares acaba allà on comença el dret dels fills de rebre una formació acadèmica i una assistència sanitària.
Pel que fa a la qüestió de la immigració, James Petras l’ha caracteritzat molt bé (http://www.dissidentvoice.org/Aug06/Petras08.htm). La immigració serveix per abaratir la mà d’obra i per això és defensada per tots els partits polítics parlamentaris. La immigració també pot servir per galvanitzar l’opinió pública. D’aquesta manera, els mateixos polítics que afavoreixen la immigració (i en fan apologia, siguin de dretes o d’esquerres), no tenen escrúpols a utilitzar-la amb tons demagògics (clicant l’ullet al més que comprensible sentiment xenòfob de la població autòctona, que s’hi veu amb allò de “hostes vingueren…”).
Comentari per Dídac — desembre 30, 2007 @ 19:43
siempre he votado ,pero le puedo asegurar que lo tenia muy claro el no votar en estas proximas elecciones,pero despues de ver el video y ver su reaccion ,creo que tiene en mi un muy posible votante,quiero que los politicos vean y digan las cosas tal como son,que defiendan los intereses y convicciones de la mayoria del pais,siga a si Sr Duran ,empiezo ha estar con Ud ,no baje la guardia,saludos
VISCA CATALUNYA.
Comentari per JAUME — desembre 30, 2007 @ 20:06
De totes les vegades que he llegit sobre la immigració, cap com aquesta centra tan encertadament el problema.
Un diagnòstic brillant. Ara caldrà esperar conèixer les propostes concretes en aquesta qüestió que -sense cap dubte- es presta a molta demagògia i hipocresia. Dir com s’encararan els diferents problemes de la societat catalana es sens dubte el que hauria de fer qualsevol candidat. El PSOEC -un dels principals responsables de la situació actual- només sap fer exabruptes posant el crit al cel per no entrar en un debat que ni de bon tros li interessa.
Comentari per Lluís — desembre 30, 2007 @ 20:25
D’acord, senyor Durán.Ja era hora que algú es fiqués en aquest tema de manera seriosa, enèrgica i decidida.Serà bó per tothom.
Comentari per maria teresa serra grima — desembre 30, 2007 @ 21:31
Sr. Duran:
En otras ocasiones me he mostrado en desacuerdo con alguna de sus opiniones en este blog.
En esta ocasión me alegro, por un lado, y me entristezco, por otro, de decir que estoy absolutamente de acuerdo con usted.
Me alegro por que veo que, por fin, un político trata un tema que preocupa a la gente de la calle de la forma que la gente de la calle lo hace. No con las medias tintas y el miedo a la crítica demagógica que suele dominar el debate sobre estas cuestiones.
Y me alegro, además, de que se mantenga firme en sus ideas (cosa normal en usted)
Me entristece, por otra parte, comprobar el bajo nivel del partido socialista, o al menos de uno de sus diputados, que ven fantasmas de racismo y xenofobia donde no hay si no realismo.
Me entristece comprobar como tratan la noticia algunos medios de comunicación, con medias verdades y sacando las cosas de su contexto.
Y también me entristece que cuando alguien dice algo con sentido sobre la inmigración, aunque sea no del todo “politicamente correcto” , salen de debajo de las piedras los auténticamente racistas para vertir opiniones impresentables en todo tipo de foros.
En definitiva: felicidades.
Que me hable de lo que me preocupa y de la forma que entiendo es lo que yo espero de un político. Justo lo que usted acaba de hacer.
Comentari per Pablo — desembre 30, 2007 @ 21:32
Bona nit, ens coneixem d´algun dia que hem vist a la porteria i aquesta es la primerca vegada que entro en el seu blog. Nomes volia fer un comentari. Endavant, qui no vulgui obrir els ulls que no ho faci pero si alguna persona els obre i veu la veritat que tenim no li tanquem, no siguem hipòcrites. Necessitem possar l´ordre peque en el futur no ens tinguem que enpanadir. Endavant, aquesta es la frase que ens caracteritzaba als catalans i sembla que la tenim oblidada.
Salutacions d´un ciutadà que viu i treballa a Catalunya, un CATALÀ
Jacinto Lana
Comentari per Jacinto Lana — desembre 31, 2007 @ 1:48
Totalment d’acord, cal parlar dels problemes de forma clara, és necessari i apropiat.
Dient que hi ha immigrants no adaptats a l’entorn no es falta al respecte dels que s’han esforçat a adaptar-se.
Comentari per Albert — desembre 31, 2007 @ 2:35
Disculpa, per un error he deixat el comentari que reprodueixo tot seguit en un altre article del teu blog. El poso, doncs, on toca, i mil disculpes per la repetició que això comporta:
Benvingut al club dels etiquetats com a xenòfobs per dir el que pensem, Duran. Però potser tú i d’altres haguéssiu hagut de començar a parlar clar fa deu anys, quan les primeres pateres van començar a arribar. Ara la pilota ja s’ha fet molt grossa, i amb més de sis milions d’immigrants a l’estat la cosa ja és difícil d’arreglar.
Fes un cop d’ull al meu blog: http://www.colaboracionistas.com
Hi tracto tots els temes que posen nerviosos als qui etiqueten a tothom de “xenòfob”, sense cap mena de correcció política, just tal com són.
De pas, visita també aquest altre lloc, que molesta a SOS Racisme més que el teu vídeo perquè s’hi diuen veritats molestes: http://www.delincuenciainmigrante.com
Salutacions ben cordials.
Comentari per Rutger von Blum — desembre 31, 2007 @ 3:35
Primer de tot felicitar-te per la teva decisió de no retirar el vídeo. No crec que el tinguis que retirar, ni tan sols matisar.
A més s’agraeix la teva intenció, i estic segur que no es quedarà només en la intenció, de dir les coses pel seu nom i deixar de banda el “llenguatge correcte” dels politics.
Abans que res cal dir que tothom, independentment de l’origen o la raça, ha de ser respectat. Es un principi basic dels drets humans. No es pot discriminar ni menysprear a ningú. Molts immigrants son autèntics herois, cal admirar-los per la seva valentia en emprendre una aventura de final incert i molt arriscada, moltes vegades sense cap altre objectiu que el d’ajudar a la família.
També cal que els autòctons siguem respectats. La nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra llengua, … han d’estar molt per davant de les cultures i tradicions que venen de fora.
Tenim dret, els que som d’aquí, de dir les coses pel seu nom, sense embuts. Sense “paños calientes” que diuen els castellans.
El que surt al vídeo és un fet real, no és pas una invenció ni un cas aïllat, és un exemple i cal prendre’l com a tal.
Caldria que certs col•lectius que tenen la pell molt fina i pels quals les paraules racisme i xenofòbia son de fàcil ús, en mesuressin la seva utilització. En primer lloc perquè l’ utilització excessiva d’un mot acaba fent-li perdre la seva força, i al final en canvia el significat. Tampoc és just pretendre que es jugui al joc de la tolerància per tot el que fa referència a les seves coses i ser totalment intolerants, incloent el dret de la llibertat d’expressió, dels altres.
El fet de ser immigrant no et dona el privilegi de tenir més drets que els catalans. Sinó en lloc d’immigració estaríem parlant de colonització. I aquí m’agradaria fer esment a la Fallaci, tot i que no en comparteixo totalment el contingut dels seus escrits, si que, d’alguna manera ens donen un advertiment sobre aquesta “colonització”.
Voldria acabar felicitant al senyor Chaib, exemple d’integració i participació en els òrgans de la democràcia. A molts catalans, i ho lligo amb el teu post del 25/12, ens dona una meravellosa lliçó de participació, potser hauríem de prendre’n bona nota, reflexionar-hi una mica i seguir el seu exemple.
Bona entrada d’any a tothom.
Comentari per Lluís Vila — desembre 31, 2007 @ 8:34
Amb aquestes línies, vull fer-li arribar el meu suport tant pel què fa al contingut del vídeo com, sobre tot, a la sana decisió de no retirar-lo malgrat les pressions que ha rebut. Estic completament d’acord amb què per a poder evitar que en un futur esclatin brots d’autèntica xenofòbia, el que cal és assenyalar amb valentia els problemes que avui es detecten. Només mirant la realitat de cara es podrà actuar sobre aquells problemes que incomoden perquè –i cal dir-ho- són contraris a la lletra i a l’esperit de les regles bàsiques que defineixen i regulen la convivència en les nostres comunitats. La tàctica de silenciar, de posar morrió, de titllar de racista, que ha adoptat bona part de l’esquerra i també els professionals de la suposada solidaritat (com SOS racisme) és la millor manera de fomentar la xenofòbia a mig i a llarg termini. Els que avui l’acusen de racista no només mostren el seu talant totalitari, sinó que alhora banalitzen l’autèntic significat de la paraula. És del tot imprescindible que les formacions polítiques compromeses amb la democràcia i els valors que la sustenten es facin ressò de la realitat, dels problemes reals, els assenyalin sense por i es mostrin decidits a solucionar-los, doncs si no ho fem, estem afavorint que la ultradreta se n’aprofiti. Ja és hora de parlar clar i defensar que tota comunitat humana té dret a mantenir uns valors i unes regles de convivència irrenunciables. Ja és hora de declarar que la ciutadania és quelcom més que el veïnatge administratiu i que comunitat i societat no són sinònims. La comunitat plural suposa que els diversos coincidim i ens comprometem activament amb unes regles bàsiques que són les que han de regir la convivència. No conec un enemic més perillós per a l’ideal de comunitat humana que el multiculturalisme, aquest suposa un autèntic retrocés a uns estadis de la Història en els quals el destí de cada persona venia determinat –de manera inapel•lable- per la seva procedència ètnica, social, religiosa o cultural.
Comentari per Isabel Castro — desembre 31, 2007 @ 12:51
Benvolgut senyor Duran,
Permetim primer de tot presentar-me, per evitar equivocs i mostrar-li que conec una mica tot aquest repte que és la immigració. Sóc alcalde de la ciutat de Manlleu que actualment té un padró d’uns 20.600 ciutadans i un 23% d’immigració. Sóc militant d’ERC.
En molesta molt com a responsable públic, que les persones que són líders de partits d’àmbit nacional, només pensin en la immigració quan venen eleccions, siguin les que siguin, dient, segons la meva manera d’interpretar, bestieses amb el pretex que diuen el que pensen els ciutadans al carrer, o com aquest cas utilitzant el dia a dia dels alcaldes o alcaldesses. Com alcalde de la meva Ciutat, aquestes paraules o aquests videos no ens ajuden gens ni mica, sinó tot el contrari, ens fa més feixuga la nostra feina. Nosaltres també escoltem els nostres ciutadans i ciutadanes, però ho fem cada dia i no només en període electoral. Per guanyar quatre o molts més vots, senyor Duran, creguim NO VAL LA PENA.
El que hem de fer senyor Duran, és treballar totes les forces polítiques per donar resposta aquests reptes que tenim com a Ciutat, com a País. Tal com ho fem a Manlleu, que el lideratge d’aquest repte és responsabilitat de l’alcalde i de tots els portaveus polítics de tots els partits que són a Manlleu, tinguin representació a l’Ajuntament o no. Cada mes ens reunim i debatem, cada mes ens reunim i busquem solucions i analitzem les dificultats que ens anem trobant. No és un repte fàcil senyor Duran, però treballant sense fer fresa i fent endreça per petita que sigui, estic segur que serà molt més positiu. Senyor Duran no es confongui, no dic de cap de les maneres amagar la realitat, però sí que dic que la realitat actual no es combat amb paraules o vídeos electorals.
Un exemple: quan a Manlleu governaven Vostès, amb el senyor Joaquim Vivas d’alcalde i també del seu partit Unió Democràtica de Catalunya, un bon alcalde i un gran amic,i a La Generalitat també hi eren Vostès, se’ns va donar a Manlleu per fer front els reptes de la immigració uns vint o vint-i-cinc mil euros (uns tres milions de pessetes aproximadament) i sobretot que no diguessim res, que després hi haurien altres municipis que també ho demanarien. Des de que governa el tripartit i gràcies a la feina que va fer en Joan Puigcercós a Madrid, cada any hi ha una convocatòria pública per a tots els municipis de Catalunya. Manlleu rebem uns cent vint mil euros (uns vint milions de pessetes). Això només és una mostra, de com fer endreça, en aquest cas econòmica, per fer front als reptes que com a Ciutat i com a País tenim.
Senyor Duran, disculpim que hagi intervingut en el seu blog, com a càrrec públic que sóc d’una altra força política, però m’ha molestat com alcalde, que em fes servir d’excusa o de motiu per la realització del vídeo que han fet. Suposo que altres companys o companyes alcaldes o alcaldesses, segurament del seu grup polític deuen pensar diferent de l’escrit que acabo de fer. Però aquesta és la realitat que em trobo, i de veritat, no necessitem que cada vegada que hi ha eleccions utilitzin la immigració per treure més vots.
En cal poca fressa i molta endreça, sense amagar mai la realitat que vivim cada dia.
Que tingui un bon any.
Atentament,
Pere Prat i Boix
Alcalde de Manlleu
Comentari per Pere Prat i Boix — desembre 31, 2007 @ 16:28
La immigració a Catalunya dels col·lectius majorment musulmans:
–966.000 estrangers viuen a Catalunya (dades provisionals a 01.01.07); A la C.A. de Madrid 854.232.
–La proporció de marroquins a Catalunya és el doble que a Madrid: 198.896 a Catalunya i 83.347 a Madrid. L’any 2005 més de dues terceres parts dels naixaments de fills d’ambdós pares estrangers corresponen a mares marroquines (4.643 naixaments).
–El 75,5% de pakistanesos de l’estat viuen a Catalunya.
–Uns 25.000 estrangers a Catalunya són de Gambia, Senegal i Ghana (A Madrid només destaquen els nigerians: 8.862)
PER TANT, ES totalment procedent PARLAR CLAR I CATALÀ
Jaume
Comentari per jaume — desembre 31, 2007 @ 17:24
Les xifres són les que són. Ara queda la qüestió: què volem fer? Cap polític oficialista planteja polítiques de retorn (com sí va plantejar, per exemple, Algèria després de la independència). Tot el més que sentim és que hi ha alguns polítics oficialistes que volen reduir el “ritme d’augment” d’aquestes xifres. Sense oblidar que els processos de nacionalització (espanyola, of course) fan rebaixar les llistes d’”estrangers”. Si hom no vol aplicar polítiques de reducció i reversió de la immigració (per exemple, tot dient que el “reagrupament familiar” es pot fer en els dos sentits), parlar de la immigració és fer bullir l’olla.
Comentari per Dídac — desembre 31, 2007 @ 20:41
Durant la seva llarga malaltia, que malauradament va acabar guanyat la guerra, el meu germà va necessitar en diferents ocasions, transfusions de sang, i això, entre d’altres coses, li va permetre de gaudir d’una acceptable qualitat de vida fins al final. Jo, quan veia aquelles gotes de sang baixar lentament des de la bossa penjada al costat del llit, una a una entrar en el braç del meu germà, vaig descobrir que només la sang dels homes i les dones del mon, podien fer-li aquell regal meravellós. En la bossa només hi posava el tipus sanguini i d’altres informacions mèdiques específiques, però en cap moment, hi posava sang de català, o sang de magrebí, o sang de cap mena de rasa. I aquesta reflexió l’he portat sempre molt present a l’hora de no classificar mai a una persona pel lloc de naixement. Ara bé, si pel fet que a casa nostra existeixen un nombre molt important de persones nouvingudes, que són benvingudes però no convidades, que tenen uns comportaments i actituds envers casa nostra que volen distorsionar o canviar, com la nostra cultura, llengua, tradicions, religió, valors familiars; en definitiva reproduir la forma de vida del seu país al nostre, això no. Estic disposat a ajudar, i de fet ho faig, a persones immigrants a trobar-se còmodes a casa nostre, a conèixer la nostra llengua, costums, tradicions i creences, però sempre que no em qüestionin el nostre dret “de a casa nostra viure com vivim”, que no em diguin constantment que això o allò, al seu país és millor, o que només la seva religió és portadora de la veritat i la salvació. I això no és racisme, i si algú l’hi considera, doncs jo en vull ser més. Això és tocar de peus a terra, i els que tenim la sort de poder mantenir moltes converses a peu de carrer amb els ciutadans i ciutadanes anònims del nostre País, estem cansats de sentir sempre els comentaris que per culpa d’uns comportaments i actituds d’una part d’aquest col•lectiu d’immigrants magrebins, acabem posant a dins al sac a tots ells.
No crec en els Drets i Deures dels immigrants. Ho sento molt però jo considero que tenen UNS DEURES i llavors aconseguiran UNS DRETS. Els drets s’han de guanyar abans d’exigir-los. Primer han de complir amb els mateixos deures que nosaltres, si volen gaudir dels mateixos drets. En un País del Magreb, a mi m’han escopit a sobre només per entrar a un bar amb pantalons curts. Jo pensava que tenia el dret d’anar vestit com a casa meva, en un viatge de turisme pel seu País, però no, jo no tenia aquest dret, i de veritat ho vaig aprendre aviat, ja que “mai més” he tornat a sortir al carrer en un País del Magreb amb pantalons curts, doncs jo a casa seva respecto les seves normes, encara que les hagués respectat igual si m’ho haguessin explicat, i no escopit.
D’altre banda em sembla vergonyós que hi hagi qui demani la retirada d’un vídeo que no pot ofendre a ningú i que parla clar i català d’uns problemes que a segons quins partits polítics el fa molta por debatre, mentre que hi ha partits polítics que demanen el dret de vot dels immigrants, només per pujar el seu sostre electoral, i que no tenen vergonya a l’hora de voler utilitzar a aquests homes i dones que per necessitat es troben al nostre País com a immigrants, per assolir objectius estrictament polítics i partidistes. El que tinc molt clar, és que cal afrontar el debat sobre la immigració d’una forma serena però ferma, respectuosa però realista, d’una forma estricte però humana.
Comentari per Lluís Pujol i Mascort — gener 1, 2008 @ 19:05
Tot i que em vaig proposar no blogejar durant aquests dies de descans de Nadal i Cap d’Any, donada la importància del comentari fet pel senyor Pere Prat, alcalde Manlleu, em veig moralment obligat a penjar aquestes ratlles de resposta.
Abans que res, senyor Prat, agraeixo sincerament que segueixi el meu blog i que es prengui la molèstia de deixar-hi la seva opinió, encara que sigui per dissentir dels meus posicionaments. Deia Antoine de Saint Exupéry que “si discrepes, m’enriqueixes”. Per tant, benvinguda la crítica.
En qualsevol cas , si em permet d’analitzar el seu comentari diré que hi veig més discrepància de forma que de fons. És a dir, se’m retreu parlar d’immigració en període de precampanya electoral, i se’m retreu que faci més fressa que endreça. Li haig de dir, però, que si seguís les meves intervencions i propostes al Congrés dels Diputats s’adonaria que d’immigració fa temps que en parlo. Un parell d’exemples, per clarificar. Vaig ser molt crític i vaig fer propostes alternatives quan el ministre Caldera va fer una regulació sense encomenar-se a ningú, ni tant sols parlar-ne amb la resta de membres de la Unió Europea. Llavors, sense campanya electoral pel mig, també vaig ser criticat. Val a dir, però, que un any més tard, molts dels que em criticaren em van acabar donant la raó.
Igualment, al Congrés dels Diputats, de resultes d’una iniciativa legislativa de Convergència i Unió defensada per jo mateix, es va crear una subcomissió parlamentària que malauradament no ha estat capaç d’arribar a posicions comunes. En tot cas, la voluntat era, i havíem tingut converses amb el Govern en aquest sentit, intentar ser capaços d’arribar a un pacte d’Estat sobre polítiques d’immigració.
Per tant, si n’he parlat durant aquests quatre anys de legislatura, que n’he parlat, i si aquest és un problema que és el carrer, i això és així, no tan sols em sento legitimat per parlar-ne, d’immigració, sinó que m’hi sento obligat ara que estem en campanya.
D’altra banda, on més visible es fa la discrepància entre el seu plantejament i el meu és quan vostè, sobre política d’immigració, només fa referència als diners que li arriben ara per integrar els immigrants estrangers i que abans no li arribaven. Parla de 120.000 euros que rep ara, per uns 25.000 que rebia en el passat. Estic molt d’acord en què la clau de la solució passa per la integració, i que els diners són necessaris per afrontar-ho des dels Ajuntaments. Però no n’hi ha prou amb diners per garantir els drets dels immigrants estrangers. Integració vol dir també deures, que és del que jo vull parlar, del que tot Europa parla. Fins i tot, ja no estem a l’estadi en el que calgui demanar els deures quan arribin aquí, que també, sinó que abans d’arribar ja han d’haver fet els deures en el seu país a partir de conèixer el lloc on volen anar i per tant integrar-se. Parlo, per tant, de deures, senyor alcalde, de deures, no només de drets.
I, per cert, és veritat que una partida –ridícula, però benvinguda sigui- incorporada als Pressupostos Generals de l’Estat a instàncies d’Esquerra Republicana es destina a la immigració estrangera mitjançant el Fons d’Immigració. Això m’obliga a rectificar allò que tantes vegades he escrit en aquest mateix bloc –sobretot quan parlàvem d’infrastructures i inversions de l’Estat a Catalunya- en relació a què Esquerra havia malbarat la seva capacitat decisiva a Madrid i que no havia fet res per Catalunya. Rectifico i reconec que sí que va treure diners pel Fons d’Immigració Estrangera.
Benvolgut alcalde, ja per acabar. Tot plegat jo ho veig a l’inrevés que vostè. Crec que els ciutadans tenen dret a saber què pensem fer les diferents forces polítiques respecte a una qüestió que és al carrer. Obviar-ho en nom d’una suposada correcció política tant sols serveix per inflar aquelles forces polítiques que fan de la xenofòbia la seva raó d’ésser. Unes forces que tant el seu partit com el meu (i sense sortir d’Osona) hem rebutjat prou explícitament.
Endreça sí. Silenci infantador d’indesitjables xenofòbies, no. Ni pensar-ho.
Josep Antoni Duran i Lleida
Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 2, 2008 @ 11:07
Ara espero que algún individu intransigent d’aquests compari el video amb les declaracions de Josep Anglada. A veure si són prou valents de dir qui és més xenòfob dels dos, perquè clar, acusar al video de xenòfob és com dir que Saura és de dretes perquè permet l’existència dels antiavalots.
En fi, que alguns bocamolls farien un gran favor de contenir més alguns dels seus comentaris. La frivolitat no crec que ajudi massa a la causa pública, o dit en altres paraules, a la política.
Comentari per Roger Pons — gener 2, 2008 @ 12:41
Benvolgut Josep,
Escric aquestes línies per discrepar de l’opinió expressada en aquest blog per l’alcalde de la meva ciutat. Si hi ha algun polític que hagi parlat clar, sempre, sobre immigració ets tu, i així ho he hagut de demostrar moltíssimes vegades a ciutadans de Manlleu, que, com molts d’altres ciutadans, estaven preocupats pel fet que els seus representants polítics, emparats pel “políticament correcte”, obviaven les seves preocupacions. Els manlleuencs, tot i els innegables esforços en matèria d’integració que, des de fa molts anys, fa el nostre ajuntament, i els que en definitiva hem de fer tots nosaltres, tenim molt clar que calen actuacions molt més enllà d’un ajuntament i en aquesta línia heu fet molta feina des del grup parlamentari de CiU al Congrés. Espero que pogueu continuar treballant en aquest camí.
Marta Alsina i Teixidó
Regidora de CiU a l’Ajuntament de Manlleu
Comentari per Marta Alsina i Teixidó — gener 2, 2008 @ 13:16
Benvolgut Sr. Duran, moltes gràcies per la bona resposta que ha donat a l’alcalde de Manlleu. Ha de saber que és el que pensem els vilatans de Manlleu i que amb la seva correcció política la única cosa que fa és crear xenofovia i donar ales a PXC per anar fent de les seves. Moltes gràcies per plasmar tant bé el que sentim molta gent que no ens sentim xenòfobs.
Comentari per Roser — gener 2, 2008 @ 23:50
Una vegada mes, Zapatero intenta confondre el electorat.
Ara intenta posicionarse en el centre i ocupar l’espai electoral de CiU a Catalunya deixan entreveure un potencial acord amb CiU i PNV per gobernar, en cas de no tenir la majoría parlamentaria necesaria.
“Lo primer que té que Zapatero es guanyar les eleccions”, cosa que segón diuen les enquestes no ho té tan clar i els catalans decidír quí té qu’asumir el lideratge polític dels interesos de Catalunya en el Congrés de Diputats de España, donan al partit que consideri mes preparat, un adecuat reforçament electoral. Després ja veurem.
En cap cas debem de donar el sport al partit que no guanyi les eleccions i tampoc descartar al PP si aquest partit i Mariano Rajoy guanya les eleccions.
Posan-li imaginació, ¿que os semblaría que el PP facilités el suport polític necesari per cambiar l’actual govern de la ciutat de Barcelona per un govern de CiU i ERC?.
La política es l’art de lo posible i crec que molts ciutadans estariam d’acord amb aixó.
Comentari per xavier — gener 3, 2008 @ 6:46
Com a membre d’una entitat que treballa en el camp de la solidaritat i per extensió fa també el que bonament pot per la convivència ciutadana, per la interculturalitat i aconseguir l’acceptació per part de la ciutadania autòctona de la nova realitat social que configura el nostre país, crec que estic en condicions de fer alguns comentaris.
Si desencertada va ser la decisió d’incloure en el vídeo el tema de la immigració com a problema, partint de les pors i/o de les incomoditats que provoca en una ciutadania, perquè es la primera vegada i a més en un període molt curt de temps que ha canviat la fesomia humana dels nostres pobles i ciutats. La nostra ciutadania ja no és monolítica culturalment, ètnicament ni religiosament.
Això comporta un gran repte, potser el més important del segle XXI: la convivència.
Als nous ciutadans, sigui quina sigui la seva procedència, no els podem exigir que canviïn els seus valors culturals i religiosos (alguns d’ells potser incomprensibles des de la nostra òptica occidental o eurocèntrica). Cal que els facilitem el coneixement de la nova realitat que els envolta, però en un clima d’acolliment i de respecte per la diferència. Cal que coneguin els seus deures i s’apliquin a complir-los, però tot això no es pot fer mantenint-los com a ciutadans de segona. Cal que, a partir d’un determinat període de residència, que no ha de ser molt llarg perquè seria discriminatori, puguin exercir el seu dret de vot , començant per les eleccions més properes, les municipals.
La responsabilitat dels polítics i dels mitjans de comunicació és molt important. Com a representats de la ciutadania i com a creadors d’opinió, la seva tasca no és fàcil, però cal que siguin valents i rebutgin la inclinació al populisme fàcil que, en aquest terreny habitualment porta implícita un certa dosi de xenofòbia. Han de fer pedagogia entre els seus electors, no demagògia. No oblidem que per al ciutadà autòcton, instal·lat a casa seva i no habituat als canvis, l’acceptació de la nova realitat i l’haver de compartir l’espai públic amb persones d’aspecte i de costums diferents no és una cosa fàcil i la seva tendència natural el porta a tancar-se en sí mateix i a assumir una certa consideració patrimonialista del poble o del país.
Llegint atentament les diferents intervencions en aquesta columna del blog, hom pot adonar-se
de la certesa d’allò que acabo de comentar. La mateixa reiteració, senyor Duran, d’obrir aquesta columna de debat reafirmant-se en la seva postura, si ho analitza bé, veurà que és un pur exercici de populisme que troba el seu reflex en l’eco que es desprèn la majoria de les respostes.
Faci cas de les ponderades i gens partidistes paraules de l’alcalde de Manlleu, retiri el vídeo, demani disculpes (que és un exercici sa que els polítics haurien de practicar més sovint) i encari les eleccions amb la consciència tranquil·la, d’haver rectificar un error per tal de no caure pel pendent fàcl del populisme i la demagògia que porten indefectiblement, en aquest cas, a la xenofòbia.
Comentari per Ramon — gener 3, 2008 @ 11:14
Molt bé Sr. Duran, fermesa, com ja hem parlat altres cops!! Ah una pregunta , els Sindicats (CCOO o UGT ) passen algun tipus d’auditoria?
Gracies.
Comentari per Sergi — gener 3, 2008 @ 11:38
Ramon, respecto la seva opinió però no la copmparteixo. D’entrada quina mania en qualificar les afirmacions, reflexions o opinions dels altres! Jo no dic que sigui populista i demagog dir que els polítics hauríem de demanar perdó més sovint com vostè afirma. Però vaja deixem-ho córrer això… no és el més important. No estic d’acord amb el concepte de multiculturalitat. Crec que aquest porta a la disolució de la nostra cultura, així ho expressa Giovanni Sartori i així ho crec jo. Altra cosa és respecte a la pluralitat, aquesta sí enriqueix. Ara bé la nostra cultura es fonamenta en l’humanisme i si vol concretar-ho en un text legal caldria parlar de la Declaració Universal dels Drets de l’Home.
Ningú parla de ciutadans de segona i evidentment no ho són en quant als serveis que se’ls hi garanteix com a persones que són. Vostè parla del dret a vot. Una pregunta, vostè havia defensat el dret a vot dels britànics, alemanys o holandesos abans del Tractat de Maastrich? Em refereixo clar als que porten uns anys aquí residint. Crec que han de votar quan tinguin la nacionalitat a no ser que existeixin tractats de reciprocitat amb el seu país d’origen.
Em permetrà també que trobi curiós que el fet d’obrir aquesta columna sigui considerat un exercici de populisme. O sia, que el Sr. Mohamed Chaib, SOS Racisme i ara vostè, de manera més elegant, diuen que el vídeo és xenòfob i jo no puc explicar perquè crec que no ho és? La immigracio extranjera és un problema Sr. Ramon. És obvi que les persones que venen aquí no venen per ganes sinò per gana i que mentre el primer món no els ajudi a què no calgui deixar el seu país per viure amb dignitat seguiran venint, però un Estat no és una ONG. Vostès fan bé la feina (bé, en el seu cas no ho conec, però estic segur que sí) però els poders públics han de fer la seva i aquí no s’ha fet bé. Entre d’altres raons per fer cas, per un fals progressisme, a posicions com la seva, molt respectables i molt ben intencionades, però crec que equivocades.
Em pot assenyalar una sola diferència entre el que jo plantejo i el que fan a Gran Bretanya, ara a Holanda, França, Alemanya, Itàlia… No retiraré , per tant el vídeo, i afrontaré les eleccions amb la consciència ben tranquil·la, aixó sí, acceptant que com que no tinc la veritat absoluta tal vegada sigui jo qui estigui equivocat i no vostè.
Respectuosament.
Josep Antoni Duran i Lleida
Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 5, 2008 @ 20:04
En primer lloc, i des de la discrepància, permeti’m que li agraeixi la seva resposta.
Començaré a contestar-li pel final del seu escrit: és una mostra de coherència l’acceptació de no estar en possessió de la veritat absoluta, com tampoc no la tinc ni la vull tenir jo.
Ha mencionat alguns països europeus, Gran Bretanya i França entre ells, com a exemple. Creu que la política que han seguit en un període de temps molt més llarg que el nostre ha estat l’adequada? Personalment penso que han seguit dos models d’integració ben diferents i legítims però amb la perspectiva que donen unes dècades podem deduir que no han estat prou encertats ni l’un ni l’altre. El cas francès, el paradigma de la ciutadania, ha posat en evidència, en els conflictes als suburbis de París i d’altres ciutats, que no n’hi ha prou amb ser ciutadà francès i tenir reconeguts els drets polítics. Que ni la planificació urbanística ni les polítiques socials van considerar que haguessin d’acollir ciutadans de primera, i tampoc no es van fer les fortes accions de pedagogia que calien entre la ciutadania autòctona per aconseguir que el ciutadà francès anomenat Omar o Mamadou, no fos discriminat en la pràctica pel seu nom, el seu color de pell o pel barri on residia.
Les polítiques de convivència (m’estimo més fer servir aquesta expressió que no pas ‘integració’) no són fàcils. Deia en el meu escrit que possiblement eren el repte major del segle XXI. Però cal afrontar-les amb valentia, amb respecte per l’altre i sense falses pors de dissolució de la “nostra cultura”. La cultura d’un poble es fa dia a dia amb la convivència, el coneixement i l’intercanvi i, penso que el nostre futur cultural serà aquell que tots junts siguem capaços de forjar. Sense exclusions.
Amb tota cordialitat,
Ramon
En negar-los el dret de vot se’ls està excloent de la seva participació activa en la societat. No és de fet això considerar-los ciutadans de segona? Parla de nacionalitat o de tractats de reciprocitat. Penso que és una manera d’evadir el problema. Sap el llarg temps que han de passar per accedir a la nacionalitat espanyola? Sap que amb alguns d’aquests països no hi pot haver reciprocitat perquè el neocolonialisme econòmic hi manté governs titella de caire dictatorial?
No tractaré de convèncer-lo perquè ja m’ha deixat clar que té la consciència tranquil·la. Només un comentari final. No m’ha agradat en el començament del seu escrit allò de “quina mania”. Jo més aviat diria que no és pas una mania sinó un dret, quan aquests “altres” són persones públiques i per tant les seves afirmacions, reflexions o opinions tenen un ressò mediàtic que no tenen les meves ni les de cap altre ciutadà anònim, i a més han triat viure de la política, activitat que paguem tots els ciutadans amb els nostres impostos.
Comentari per Ramon — gener 6, 2008 @ 0:05
Sí, la immigració és un problema, ho sabem prou bé els que hi treballem i hi convivim cada dia. Però només són ells el problema? Si al video es volia denunciar aquesta problemàtca, perquè no surten els empresaris que es beneficien brutament d’aquests immigrants, o els propietaris que els lloguen pisos en pèssimes condicions, i en treuen un rendiment inhumà? Sempre igual, els altres sempre tenen la culpa de tot.
Doncs a mi sí, com a osonenca em fa vergonya que el video estigui gravat a Vic. Que de partit feixista ja en tenim un aquí. Crec que tots junts hem de construir, sumar, i fomentant conductes xenòfogues no anirem enlloc.
En fi, allà amb la consicència de cada un.
Bon any a tothom!
Comentari per Mireia — gener 6, 2008 @ 19:05
La Mireia ha dit una veritat que la llista de Duran i Lleida haurà de dir imperativament en campanya: que hi ha uns empresaris que es beneficien de la immigració. Primer, per forçar a la baixa salaris i condicions laborals. Segon, per aprofitar-se de la precarietat legal i social dels immigrants. Per evitar aquest debat, els polítics oficials no dubten en treure l’espantall de l’islamisme (mentre deixen passar els deliris teocràtiques dels jerarques d’una altra religió monoteïsta), mentre s’obliden els aspectes econòmics i culturals de la qüestió. O s’oblida la perspectiva catalana per posar la barrera entre els qui tenen “carnet espanyol” o “passaport comunitari”. Qualsevol crític de la immigració que no presenta en el seu programa una campanya legal contra l’empresariat que contracta fraudulentament immigrants o contra els qui hi fan negocis, no és un crític real de la immigració.
Comentari per Dídac — gener 7, 2008 @ 21:13
Voldria respondre al Ramon en referència al model d’immigració francès. Per raons de feina vinc cada quinze dies a Evry, al sud de Paris, ara mateix hi sóc. Aquesta tarda parlava amb un company de feina d’aquest problema. El meu company es diu Mohamed, Momo pels amics. Es d’origen algerià, per tant àrab, i musulmà practicant. No donaré el meu punt de vista, donaré el que ell em transmetia.
D’entrada, ell em deia que la problemàtica francesa era una mica diferent de l’espanyola, ja que molts ciutadans de les antigues colònies son considerats com a francesos. En segon lloc hi va haver una política d’oblit i relegació d’un “problema” a les banlieus. Per tant no es va implantar politiques de convivència com molt bé diu en Ramon.
El gran problema ha estat, precisament, aquesta manca d’integració i acceptació de la cultura acollidora, és a dir, de no acceptar les normes, usos i costums que regien en el país d’acollida, tancant-se en la seva cultura i les seves tradicions. Auto – excloent-se, en molts casos, de la societat. El pitjor no és que aquesta generació s’hagi auto exclòs, el problema és que per a les generacions més joves és un orgull auto excloure’s. I també que hi ha pares que impedeixen, o posen traves a la integració dels seus fills.
Sé que és una manera simplista d’enfocar-ho i que entre el blanc i el negre hi ha molts matisos del gris. Però de manera general és el que ell em deia. Voldria afegir-hi moltes altres coses però m’allargaria massa.
Em sembla que el vídeo dona una dada que no és pas inventada. Potser hi hagués hagut menys rebuig, per tant hagués estat més populista, si hagués parlat de l’ablació.
Per altra banda, quasi sempre que parlem d’immigració parlem de gent de procedència magribina o sub-sahariana? També n’hi ha de l’Europa de l’est, de sud americans, fins i tot de francesos, alemanys …
Potser si hi reflexionem no és merament una qüestió d’immigració, és més aviat una qüestió de cultures, de xoc de cultures si em permeteu.
Per poder trobar una solució i no caure en el parany francès, primer de tot cal trobar politiques de convivència adequades. Des del meu punt de vista han de passar per l’acceptació de les regles del joc occidental per part dels qui venen de fora. Em sembla de sentit comú que els que venen de fora s’adaptin als usos i costums d’aquí i no al contrari.
Es evident que cal respectar la seva cultura. Això ningú ho posa en dubte. Però parem de jugar al joc del que és políticament correcte i intentem trobar formules, en primer lloc per preservar la nostra identitat i integrar a aquestes persones, i desprès donar-los totes les facilitats perquè puguin preservar la seva cultura.
Penso que el fet d’anunciar que hi ha un problema i que cal trobar-hi solucions – si no ho he entès malament aquest és l’esperit del vídeo -, no és pas ser xenòfob.
Altra cosa és estar o no d’acord en el contingut, en les formes o en les propostes. La base de la democràcia és la diversitat d’opinions i de punts de vista. La veritat no és de ningú. Però no oblidem que hi ha una realitat.
Però no ens deixem portar per l’ inèrcia PP-PSOE de quedar-nos en el debat i no buscar solucions.
Per tant, potser, en lloc de centrar-nos en debats estèrils el que cal és que la gent com en Ramon o la Mireia, que ho viuen de més prop, aportin propostes. I els que com en Josep estan en la política les posin en solfa.
Comentari per Lluís Vila — gener 8, 2008 @ 1:06
M’han agradat molt les reflexions d’en Lluís, sobretot pel seu coneixement de la realitat francesa i per la manera amb què transmet l’opinió del seu company Momo.
Evidentment que han d’acceptar la cultura de la societat d’acollida, encara que jo, més aviat diria, les normes mínimes de convivència.
D’entrada hi ha un problema social i un altre de cultural. El problema social ve donat pel tipus de feines que fan la major part dels immigrants (poc qualificades) i per l’hàbitat en el qual viuen (guetos, habitatges en males condicions,etc.) i per les diferències culturals. Segurament que en la immigració magribina és en la que es dóna una major coincidència dels dos factors. Aleshores l’actitud racional i defensiva de l’autòcton és més o menys la següent: davant d’una persona de classe baixa, amb un nivell cultural possiblement també baix i amb costums molt diferents el millor és no tenir-hi tractes. Aquesta actitud no la critico, en canvi si que critico la d’aquells que pel seu estatus i la seva presència mediàtica són capaços de crear opinió, en comptes de fer pedagogia de la convivència, intentant convèncer el ciutadà autòcton que es tanca davant del desconegut immigrant, es dediquin a ressaltar (i conseqüentment a augmentar) les pors i els recels.
No ho tenim fàcil. Veiem l’exemple d’altres països que ho han fet malament. Caldria que els polítics principalment i també tots aquells que tenen predicament sobre l’opinió pública fossin conscients del què ens hi juguem i adoptessin una actitud decidida: deixar d’atiar el fantasma de la immigració amb finalitats electorals (pot ser rendible a curt termini però molt perillós a la llarga) i prendre consciència que la nova societat no és monolítica sinó diversa i que per tant el tema és transversal i afecta totes les àrees de l’actuació pública. L’administració ha d’atendre els nouvinguts (alguns ja porten molt temps aquí) no per la seva condició d’immigrants sinó per la seva condició de ciutadans i les lleis i les normatives s’han de fer tenint en compte criteris de convivència i civisme però alhora procurant que no discriminin ningú.
Cal també inversió per evitar la marginació (sigui autòctona o immigrada) i sobretot consideració social: podem permetre que siguin estrangers, si volen continuar sent-ho, però no que siguin ciutadans de segona. A partir d’un temps prudencial (quatre o cinc anys com a molt)
dret de vot a les eleccions locals i, si volem fer avançar una mica més la idea de Catalunya, també a les del Parlament. I aleshores, evidentment ,exigir l’estricte compliment dels seus deures com a ciutadans del país.
Fins aquí tot plegat no és altra cosa que un seguit d’afirmacions retòriques, cal actuar per posar-les en pràctica.
I per acabar, hauríem d’adonar-nos que el tema transcendeix la simple anècdota del vídeo (per a mi totalment equivocat) i que potser és el repte més important del segle XXI. Hem de ser capaços d’assumir-lo amb èxit.
Amb tota cordialitat,
Ramon
Comentari per Ramon — gener 8, 2008 @ 20:13
Disculpeu però la meva resposta als vostres comentaris, que us agraeixo, el vaig posar per error en una altra nota i no en la que corresponia. I per això, quan m’he adonat, ho rectifico.
Roger, ja hi ha qui ha comparat el vídeo i la meva posició amb en Josep Anglada. Ha estat el secretari d’Organització del PSC, Josep Zaragoza.
Marta i Roser, benvingudes al blog.
Gràcies a tots plegats pels vostres comentaris.
Xavier, certament el primer que ha de fer ZP és guanyar les eleccions i CiU guanyar quantes més voluntats populars millor. De pactes, ja en parlarem després. No posem la carreta davant dels bous. Introdueixes una reflexió molt important, què passaria si “los catalanes han impedido que gobierne la izquierda o la derecha (segons el cas) aún habiendo ganado las elecciones”. ¿Què pensaria la gent si CiU fes un tripartit per la dreta o per l’esquerra a l’estil del que hi ha a Catalunya, deixant a l’opció més votada en l’oposició?. Lògicament, tinc la meva resposta.
Gràcies, Ramon, pel seu nou comentari. També començaré pel final del seu escrit. Tenim opinions diferents sobre el dret al vot i torno a posar com a element de reflexió el que com és que abans ningú havia plantejat que els ciutadans de la Unió Europea que vivien aquí, residien des de fa molts anys i no tenien nacionalitat espanyola. Continuant també pel final, té tota la raó amb l’al•lusió a “quina mania”. Té raó quan afirma que jo he d’acceptar les seves afirmacions, en tant que ciutadà anònim. Dir-li, això sí, que no visc de la política i que, sense els ingressos que arriben pel treball de la meva dona, no podria dedicar-me a la mateixa. Però, reitero, vaig equivocar-me en utilitzar l’expressió “quina mania”. El que em passa és que, com que vostè sap qui sóc jo i jo no sé qui és vostè, vaig simplificar i em vaig deixar caure per la pendent de tractar-lo no com un amic blocaire, sinó com a algú que busqués les pessigolles des de la crítica a tot el que és la política o els polítics.
En relació al fons del seu article, i fent referència a Gran Bretanya i França, certament considero que no ha estat l’adequada la política que han seguit. A França practicaven l’assimilació, i a Gran Bretanya, com a Holanda, la multiculturalitat fou la resposta simplista al fet de la immigració estrangera. Tots tres països estan canviant d’opinió i les ciutadanies d’aquests països reclamen aquests canvis de posició.
Una enquesta del Financial Times (no recordo ara el dia, però era cap a finals de desembre) expressava que el 86% dels alemanys, el 83% dels britànics el 61% dels francesos i italians i el 50% dels espanyols veuen imprescindible el test de ciutadania i de la llengua per poder venir a un país, o continuar vivint-hi. En el concepte de ciutadania i llengua hi ha la nostra cultura i, curiosament, aquells països que porten anys d’immigració i que han fracassat en les seves polítiques (encara que tant oposades com la britànica i la francesa) estan prenent ara decisions sobre política d’immigració, que jo reclamo per a Espanya, i que coincideixen amb el que reclamen alemanys, britànics, francesos i italians i- molt menys cal reconèixer-ho- els espanyols. He d’aclarir que l’enquesta estava feta en aquests cinc països per ser els cinc més grans de la Unió Europea que reben immigració estrangera.
Mireia, el vídeo no pretén dir-ho tot. El vídeo exposa quatre dels principals, que no únics, reptes i problemes del país: l’educació, la immigració, el maltractament de l’Estat, en termes financers i d’inversió, i la seguretat. Òbviament, una sola imatge no pot representar mai la complexitat d’aquests reptes. Respecto la teva opinió, però segueixo afirmant que no té cap sentit, ni sobretot cap intenció, que el contingut del vídeo sigui xenòfob. És clar que sí que hem denunciat al Parlament les màfies que juguen amb les vides humanes dels immigrants en introduir-los il•legalment a Espanya i als empresaris que sense pagar impostos se n’aprofiten i hem fet referència, moltes vegades, als pisos pastera. Només cal que acudeixis a la pàgina web del Congrés dels Diputats i busquis les meves intervencions sobre immigració. El vídeo pretén provocar debat, que la gent s’impliqui, que no parli jo en nom de la gent, sinó que parli la gent, perquè jo pugui fer-ho en el seu nom. I he parlat també de la culpa del món desenvolupat, de no ajudar aquests països i ho practico amb l’exemple en allò que és conegut oficialment i en allò que no es coneix. Dius que et fa vergonya que el vídeo estigui gravat a Vic. T’he de dir que no sé on ha estat gravat, però lògicament Palafrugell, Salt, Vic, Manlleu,… barris de Barcelona com el Raval, de Lleida, … podrien ser perfectament marcs on gravar-se les imatges del vídeo. On no es pot gravar és a Pedralbes, o a Sarrià. Això també és realisme, també és assumir la consciència que hi ha alguns que la immigració només la coneixen pel servei domèstic i d’altres que la tenen al costat de casa, al seu carrer, al seu barri…
Bon Any també per a tu i, sí, sàpigues que tinc la consciència tranquil•la i que de cap de les maneres pretenc fomentar conductes xenòfobes, sinó evitar que hi siguin i sobretot que puguin ser utilitzades per partits no democràtics. El meu és democràtic des de fa 76 anys.
Didac, Lluís i Ramon, en campanya diré el que he dit altres vegades sobre els que es beneficien de la immigració estrangera. No he evitat mai el debat de la precarietat laboral, ni el de la precarietat social, i no sóc un crític de la immigració, sóc una persona molt preocupada per la nostre incapacitat d’assumir en condicions positives un futur de cohesió social i de convivència pels que som aquí i pels que venen de fora. Si parlem de xoc de cultures o tal vegada de cultures diferents-i en alguns extrems molt contraposades-, crec, Lluís Vila, que no es pot posar en el mateix sac un alemany, un magrebí i un equatorià. Tots tres són persones, i tots tres tenen els mateixos drets, però a l’hora d’establir els deures per respectar i garantir la nostra identitat- com tu mateix assenyales, Lluís-, en algun cas ens serà més difícil que en un altre. De fet, Ramon, comparteixo amb tu el fet que t’hagin agradat les reflexions d’en Lluís, però és que no trobo cap discrepància entre la seva opinió i la meva, i el que és important és el debat, que és enriquidor, almenys per a mi, i així us ho agraeixo.
Comentari per Josep A. Duran i Lleida — gener 12, 2008 @ 22:39
Gràcies senyor Duran novament per la seva resposta.
Penso que més enllà de les enquestes sobre les percepcions de l’opinió pública (com el cas del Finantial Times) que a part de l’interès puntual i conjuntural, són instruments d’anàlisi d’opinió però de dels problemes, el que cal es aprofundir les causes del fracàs dels dos models, l’assimilacionista i el muticultural (que també es podrien qualificar com a l’intervencionista i el liberal).
Penso que cap dels dos anava al fons del problema. Tots dos el tractaven de manera conjuntural i no de manera estructural. Arriben uns contingents d’estrangers amb cultures, religió, tradicions i formes de vida diferents. En el primer cas es fa una invocació directa a la ciutadania i es pretén una assimiliació que si bé pot haver funcionat sobre el paper no ho ha fet en la pràctica. Els guetos de la “banlieue” de París ens mostren la realitat de la fractura social.
L’altre model crea un altre tipus de guetos, consagra el dret a viure la seva pròpia identitat cultural o religiosa però alhora els marca amb una etiqueta de “diferents”, el “meelting pot” dels americans, la multiculturalitat. Societats diferents que poblen un mateix espai públic però que es mantenen separades.
Crec que el futur passa per saber construir la interculturalitat. Aquesta és l’assignatura pendent
que tots plegats hem de ser capaços d’anar configurant a través de l’establiment d’intercanvis que propiciïn el coneixement mutu i el respecte i alhora amb legislacions clares i senzilles amb les quals tothom s’hi pugui sentir identificat i no produeixin cap discriminació, ni negativa ni positiva, en matèria de drets per a cap manifestació de tipus religiós o cultural.
Ben cordialment,
Ramon
Comentari per Ramon — gener 13, 2008 @ 22:50
Sr.Duran, Estoy muy de acuerdo con sus manifestaciones. Sería hora de que tuviesemos políticos responsables y sobre todo que tuvieran idea de aquello de lo que hablan sin dejarse llevar solamente por argumentos electorallistas. Le felicito porque ud. es así: sabe de lo que habla y siempre ha demostrado ser responsable. Pero hay algo muy importante y es escuchar al electorado una vez se han ganado las elecciones. en este momento nadie nos tiene en cuenta, aunque ya empiezan con las promesas cara a las próximas elecciones. Si alguna vez gana ud. ¿como hará para tenernos en cuenta?, Muchos estamos cansados de votar a alguien que pensamos nos representará, y luego resulta que es un político paternalista que “sabe muy bien lo que el público necesita” y nunca más le escucha… votamos a un programa y a una persona pero las circunstancias cambian y entonces es recomendable cambiar “el programa” o ajustarlo a la realidad. ¿Lo hará ud.?
Comentari per Luz Pardos — gener 14, 2008 @ 12:33
Ramon, gràcies pel nou comentari. Crec que si un dia tinguéssim l’oportunitat de parlar ens posaríem d’acord i tot. Molt d’acord amb el darrer paràgraf, sense oblidar mai que hi ha un mínim que ha de ser comú: la Declaració Universal dels Drets de l’home, és a dir de l’home i de la dona. No vull extendrem per aquest mitjà, per evitar justament ni tan sols insinuar arguments que poguessin justificar xenofòbia o equiparació d’immigració extrangera amb delinqüència perquè no hi estic d’acord, però m’agradaria explicar-te què es veu, per exemple, en un Jutjat dels que porten avui la violència de gènere. Però reitero com que no es pot fer amb superficialitat ni permetre que ningú ho interpreti superficialment ho deixo córrer. Si vols quan passi la campanya (ara vaig de bòlit) podem parlar-ne. Em pots venir a veure, o jo vaig on em diguis.
Comentari per josep duran lleida — gener 14, 2008 @ 18:14
Gràcies senyor Duran per la seva resposta.
I per tancar la meva intervenció en aquesta columna, deixi’m que valori positivament la prudència que manifesta davant l’associacíó entre la violència de gènere i els estrangers.
És bo, com deia, en el meu primer comentari que els responsables de crear opinió facin pedagogia de la nova situació, dels drets i dels deures i que, sobretot, evitin caure en el fàcil terreny populista que indirectament pot atiar comportaments xenòfobs. Llàstima que, al meu entendre, algunes paraules del vídeo llisquen en aquesta direcció.
Amb tota cordialitat,
Ramon
Comentari per Ramon — gener 14, 2008 @ 22:10
Ramon gràcies novament. Crec que ha estat un debat enriquidor, que és del que es tracta. Fixa’t, però, i que consti que no vull tornar al principi, que tot i que fas referència a algunes paraules del video la caracteristica principal d’aquest és el silenci.
Ara em diuen, no ho he llegit encara, que el Departament d’Ensenyament proposa segregar als alumnes inmigrants que arriben tard al curs en escoles especials. No entro al fons de la proposta i demano discupes per si la desvirtués perquè he fet una cosa que no acostumo a fer i és parlar de quelcom que no conec prou bé com són, en aquest cas, les intencions del Departament d’Ensenyament. Si fos cert m’agradarà veura la reacció del Diputat socialista Mohamed Chaib.
Comentari per Josep Duran Lleida — gener 15, 2008 @ 12:41
Al comentari núm. 23, del 2 de gener, en Roger Pons parlava de que esperava que ningú comparés el vídeo amb les declaracions d’en Josep Anglada. En algun indret vaig escriure que ja ho havia fet el secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza. Llavors me n’havia assabentat pels diaris. Ara, el dia 11 de gener, vaig rebre la seva carta. Us la penjo i penjo també la meva resposta perquè crec que pot acabar d’arrodonir el debat sobre el vídeo.
Carta del Sr. José Zaragoza
Benvolgut senyor Duran i Lleida,
Em dirigeixo a vostè amb el prec que consideri la rectificació i retirada del vídeo de precampanya de la seva candidatura a les eleccions generals perquè el seu contingut es presta a lectures que no es corresponen amb la realitat del nostre país. Alguns aspectes que s’hi tracten, en especial els que fan referència al tema de la immigració, han provocat que en els darrers dies Plataforma per Catalunya, partit que promulga idees racistes i xenòfobes, s’hagi fet seus els continguts del vídeo.
A continuació, a tall d’exemple, li reprodueixo un extracte de les declaracions literals que va fer el portaveu de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, en el ple municipal de l’Ajuntament de Vic, celebrat el passat 7 de gener:
(…) “Plataforma per Catalunya celebrem que un altre partit, concretament Unió Democràtica de Catalunya, que en boca del seu president, el senyor Duran i Lleida, hagi reconegut que la immigració és un problema al nostre país, i més concretament la musulmana” (…) “Ho celebrem perquè aquest famós vídeo, que s’ha divulgat pels cinemes de Barcelona, no ha fet res més que donar la raó a Plataforma per Catalunya, que sempre hem manifestat que la immigració és i serà un problema al nostre país” (…) “Les nostres propostes i les nostres preocupacions que vam posar de manifest durant la precampanya electoral en part són les que es parlen en aquest vídeo”.
Per tot això, apel•lant a la seva reconeguda sensatesa, especialment en l’enfocament dels missatges a la ciutadania en el transcurs de campanyes electorals, torno a demanar-li la retirada del vídeo, a fi d’evitar que partits de plantejaments racistes i xenòfobs com Plataforma per Catalunya creguin legitimats els seus arguments contra la immigració. Creiem que encara és a temps de rectificar.
Rebeu una cordial salutació,
José Zaragoza Alonso
Carta de resposta del Sr. Duran i Lleida
Benvolgut José Zaragoza,
He rebut finalment la teva carta sobre el vídeo que pretén que la ciutadania s’impliqui en la propera campanya electoral. Com ja saps, del contingut del teu escrit n’estava assabentat públicament pels mitjans de comunicació.
Espero, d’entrada, que em disculpis que et tutegi i no em refugiï en el tractament de vostè car en les nostres converses verbals sempre ens hem tractat de tu i crec, si més no per part meva, que no hi ha motius per deixar de fer-ho.
D’altra banda, t’agraeixo el reconeixement que fas de la sensatesa. Diu molt a favor teu i t’honora que facis públicament un elogi d’un adversari. La sensatesa que em reconeixes em permet dir-te que, sense tancar mai les portes a l’error, de manera molt serena i conscient, penso que el vídeo no és, ni fomenta la xenofòbia o el racisme. El vídeo mostra únicament una imatge certa i pretén estimular el debat sobre el complex fenomen de la immigració estrangera. Recordaràs que la meva sensatesa va permetre posicionar-me en contra del parer de dirigents destacats del teu partit sobre els immigrants sense papers. El mateix President Montilla va coincidir al poc temps, quan encara no era ni president de la Generalitat, sí Ministre, amb la meva opinió sobre la posició de dirigents del PSC en relació, per exemple, al tancament d’immigrants il•legals a l’Església del Pi. Qui anava a dir llavors que al cap d’uns anys, un socialista, Rodríguez Zapatero, aniria a remolc del president francès Sarkozy per expulsar conjuntament aquests immigrants.
Ara fa un any i mig, per citar-te un altre exemple, el vostre portaveu al Congrés de Diputats, Diego López Garrido, presentava conjuntament amb IU, una proposta per atorgar el dret a vot dels immigrants estrangers. Crec que m’hi vaig posicionar en contra, també amb sensatesa. Clar que s’han de garantir els drets, els que calgui, dels immigrants, i no excloc parlar del dret a vot, però el debat no pot ni començar ni acabar amb els drets, s’ha de parlar també de deures. Fixa’t que a tota Europa les polítiques d’immigració s’orienten amb una clara accentuació dels deures. Fins i tot, ja no es parla de que hagin de complir uns deures quan siguin al país d’acollida -entre els que es troben el respecte i coneixement de la identitat i cultura d’un país-, sinó que aquests deures els han de fer abans d’anar al país de destí. Tothom sap, amic Zaragoza, que sempre he defensat que les persones que venen són això, persones. Persones que no deixen el seu país per ganes, sinó per gana. Que tenim el deure moral d’ajudar als països d’on provenen per tal que no calgui que deixin el seu país. Ho tenim molt clar.
Si parles, per exemple, amb el teu amic ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, t’explicarà els nostres esforços i contribucions concretes a països de l’Àfrica subsahariana. Em refereixo a contribucions meves personals i d’Unió Democràtica. Però dit això, tots sabem que des de Catalunya, ni des d’Espanya, no podem resoldre aquesta tremenda tragèdia humana acollint-los a tots. Aquí, malauradament, no hi cap tothom.
Hem de procurar, entre tots, i saps prou bé que vaig ser jo, personalment, a través del grup de Convergència i Unió, qui vaig proposar un pacte d’Estat per convenir una política comuna sobre immigració. Arran de la nostra iniciativa i de les converses amb el govern, especialment amb el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero, i amb la vicepresidenta, Teresa Fernández de la Vega, al Congrés de Diputats, es va constituir una subcomissió per establir les bases d’aquell pacte. Malauradament, per discrepàncies entre el vostre grup parlamentari i el del PP no es va poder arribar a un acord i, vergonyosament, hem tancat la legislatura sense afrontar la política d’immigració. I això preocupa a la ciutadania, i a mi també.
Em preocupa i vull garantir els drets als immigrants com a persones que són, tot i que cada dia serà més costós. Però s’ha de fer! Tot i això, imagina’t quan la desacceleració econòmica afecti a aquestes persones i una part d’elles estiguin desocupades! Però em preocupa també els seus deures. Saps prou bé que els nostre sistema de valors es fonamenta en la democràcia, en el respecte als drets humans i en la igualtat dona-home. Sabràs també que hi ha molts casos de violència domèstica, de descolarització, de conductes socials que, malauradament, no segueixen aquestes pautes. És ben cert que paral•lelament hi ha moltes persones que s’integren i assumeixen exemplarment els seus deures. El vostre diputat, Mohammed Chaib, a qui conec des de la meva època de conseller de Governació, n’és un exemple. Però hi ha molts altres que no ho fan. Això constitueix un problema i n’hem de parlar. Fa ben poc, al diari La Vanguardia sortia un estudi de professors universitaris on es posava de relleu que l’ús del vel no era tant conseqüència d’un fet religiós (totalment respectable), sinó d’un fet cultural que pretén la segregació, i no la integració.
Doncs bé, l’únic que pretenc és que es parli d’aquest important problema. La immigració ha estat històricament font d’enriquiment de la nostra cultura, però ni nosaltres podem pretendre assimilar-los perquè ells perdin els seus orígens, ni ells ens poden fer perdre la nostra identitat. És això que deia abans, un equilibri de drets i deures que cal afrontar. Si no ho fem, d’altres, com és el cas de la Plataforma de Vic, que tu esmentes, ho faran des de plantejaments molt allunyats de la democràcia i fomentant, ells sí, el racisme i la xenofòbia. Per això, hem de fer-ho nosaltres, vosaltres i la resta de forces polítiques. Fer-ho obertament, i la campanya electoral és un bon moment. Si haguéssiu seguit, vosaltres i el PP, les meves propostes de pacte d’Estat, ara no ho caldria fer, però com ja t’he dit abans, malauradament, no ha estat així.
Ja entenc que aquest plantejament, per aquesta i d’altres raons, us resulti incòmode. De fet, en la teva carta resulta sorprenent que no critiquis tant el contingut del vídeo com l’elogi que del mateix n’ha fet Josep Anglada. Al respecte, sàpigues que jo no puc fer-me responsable dels elogis d’altres, vinguin d’on vinguin. Molts demòcrates han rebut elogis de persones de dubtosa o nul•la reputació democràtica. Els que en el seu moment han fet Hugo Chávez o Fidel Castro d’en Rodríguez Zapatero en serien una bona mostra. Ja saps que persones i règims no democràtics han buscat sempre homologar-se amb els democràtics. Hitler, als anys vint i trenta, va lloar la política d’immigració dels EEUU i no per això cap persona va pretendre identificar tots dos règims. O a l’inrevés, Chamberlain va elogiar a Hitler poc abans de la Gran Guerra, com ho va fer en Churchill envers Mussolini.
En aquest cas, parlant d’immigració he recordat més d’un cop aquell proverbi xinès que diu que “quan el dit assenyala la lluna, alguns miren el dit”. Ara, fins i tot, el dit d’un altre.
Entendràs, per tots aquests raonaments, que us demani a tots vosaltres, i en particular al vostre candidat José Luis Rodríguez Zapatero, que no fugiu d’escola i parlem d’aquest greu problema. No s’hi val parlar-ne a París, davant Sarkozy, i aquí continuar amagant el cap sota l’ala, i seguir refugiant-se amb el discurs políticament correcte. I menys acusar als altres d’incitadors de la xenofòbia o el racisme.
Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida
Comentari per Josep A. Duran i Lleida — gener 15, 2008 @ 17:18
Benvolgut Duran i Lleida,
Sempre li havia tingut com un dels pocs polítics amb seny que hi ha a Catalunya, malgrat que gaire bé sempre estic en desacord amb vostè. Tot i això , em semblava una persona, si més no, coherent.
Estic completament decebuda pel tracte que s’està donant tant des de els partits polítics com des dels mitjans de comunicació a la immigració. Jo sóc immigrant, immigrada fa dos anys sense cap tipus de complex. Consagro la meva cultura com diferent, ni millor, ni pitjor, ni tan sols igual. No pretenc que em tolerin, no pretenc tolerar; perquè no hi ha res més humiliant que “tolerar a algú”. El discurs de la tolerància es mou en un pla de superioritat cultural on molt catalans i mols immigrats no estem disposats a pujar.
Respecte al islam, que semblés que sigui la única immigració que hi ha, la societat en general (i la seva federació en especial) barregen conceptes. Una cosa és la religió, un altra és la cultura i un altra és la política. Que totes tres en tinguin lligams queda fora de tota discussió. Tot i això, creure que la manca de respecte dels DH als països musulmans és causa de les seves creences religioses o culturals és un disbarat. No oblidem que es tracten d’estats relativament nous i dictatorials que transmeten valors no democràtics i anti-lliberals. Emperò, això no vol dir que els seus ciutadans, tots plegats, no desitgin un canvi. Semblés que als països musulmans no hi ha una oposició defensora dels DH i que tothom està d’acord amb la lapidació. No, senyor. El problema com ja he dit és que són països dictatorials i les presons en són plenes de demòcrates (que ningú no hi veu). No entrarem en la discussió de que dits països són anti-democràtics perquè la seva cultura ho és, perquè com tothom hauria de saber els governs que hi ha són hereus del colonialisme occidental i “democràtic”.
Hi ha masclisme, hi ha vulneració dels dret humans,… A ben segur això no passaria si tinguessin un desenvolupament econòmic digne i una democràcia com cal. Si els ciutadans musulmans escollir a ben segur li sorprendia. Dels musulmans als seus països només es coneix la part “dolenta” però es perquè la democràtica en té por. Dels musulmans que hi viuen a Catalunya, emperò, no sabem res.
Els extremismes hi són a tot arreu. Els europeus també glopegen i vexen a les seves dones, però això no vol dir pas que la cultura europea sigui violenta.
De fet, molts immigrants fugen del seu país no perquè tinguin gana com vostè diu (de manera totalment demagògica, al Marroc ningú no es mort de gana, es moren de falta de benestar això sí) sinó perquè tenen sed de llibertat
Quan el fenomen de la immigració adquireix les proporcions que esta adquirint a Catalunya, el paper dels partits esdevé clau. CiU hauria de fer examen de consciència i plantejar de nou el seu discurs. Catalunya serà cada vegada més multicultural i plurinacional. Pensar que es poden controlar els fluxos migratoris en períodes d’expansió econòmica és enganyar als seus ciutadans. En aquesta situació, fer servir la immigració com a arma electoral per un grapat de vots pot sortir-li molt car a la llarga senyor Duran i Lleida. Suposo que cadascú de nosaltres té un projecte de país molt diferent però a ben segur tots dos desitgem un país estable. Anem a ser amics, perquè de debò que no hi ha res de més enriquidor.
Sinceres salutacions,
Esther Martínez
Comentari per esther — gener 28, 2008 @ 2:57
M’alegra i em tranquilitza la valentia com vostè, Duran i LLeida, tracta un tema tan complicat i espinós com és el cas de l’immigració i alhora em provoca profunda vergonya que sigui l’únic candidat capaç de defensar que qui vol tenir drets també ha de complir els deures morals que té com a ciutadà. Els immigrants benvinguts siguin, sempre i quan sapiguen que aqui tenim: uns valors ,una cultura i unes tradicions diferents i que són ells els que s’han d’adaptar.
El tema de l’immigració no són flors i violes com li agradaria al PSC sinó que a vegades crea uns problemes que s’han d’afrontar amb coratge i tranqiulitza saber que a CiU en parlaran amb respecte però sense por.
Atentament, Marc Antoni
Comentari per Marc Antoni — gener 28, 2008 @ 18:51
Partint de la base del que es un polític per a mi, presuposo que aquest comentari acabarà retirat ja que no interessa que es trobi aquí publicat, però tant se me’n fot.
No m’agraden els polítics i tot el que sigui fer veure a la resta que haurien de pensar iguals que jo, paga la pena d’ensenyar-ho …
http://peloton69.com/blog/la-campana-racista-de-ciu/
Comentari per Hermes — gener 29, 2008 @ 13:01
Esther, li agraeixo el seu comentari. No estic ben bé d’acord amb tot el que diu. Sí en canvi comparteixo les apreciacions sobre tolerància. A mi no m’agrada parlar de tolerància. M’agrada parlar de respecte. La tolerància és veure sempre l’altre per sobre de l’espatlla, en això estaria d’acord amb vostè. No m’he sabut explicar respecte de no surten els immigrants de casa per ganes sinó per gana. Justament vol traslladar un missatge humà en el sentit de dir que siguem molt conscients que la gent ve aquí buscant un sistema de subsistència i de benestar, com vostè diu. El del Marroc no és mor de gana però a altres indrets de l’Àfrica sí. Àfrica és el continent de la misèria. I amb això torno a dir ‘no m’he explicat bé’ justament el missatge vol dir ‘atenció són persones i si venen aquí és perquè allà no hem estat capaços d’assegura’ls-hi el seu benestar perquè no cooperem prou. O perquè, fins i tot en alguns casos, hem expoliat els seus països.
No estic d’acord, insisteixo, en la plurinacionalitat. Ho he expressat en altres comentaris. Jo crec que la nostra cultura és la que hem de preservar, enriquint-la amb la d’altres. Lamento molt dir-li que, malgrat respectar la seva interpretació, no estic buscant els vots de quatre persones. Em sembla que més aviat des de l’esquerra sí que es busca de manera errònia el vot dels immigrants.
Comentari per Josep Duran Lleida — gener 30, 2008 @ 23:07
Benvolgut Duran i Lleida,
No sigui vostè demàgog. Els immigrants no tenim dret de vot. Per molt que parlem català i els nostres fills també ho facin.
Els immigrats si que en tenen, emperò, ja no són immigrants; pesi a qui pesi són ciutadans de plé dret. I això s’hauria de remarcar. El terme immigrant fa refèrncia a un estat de transitorietat que en aquest cas ja no hi és
El que mai no em queda d’acabar clar és què és això dels deures…Quins deures? Parlem de deures d’una manera massa generalista. No em parli de deures, diga’m quins deures. Perque drets polítics d’aquests, no en tenim.
M’agradaria que m’expliquès quin és el seu parer a respecte del dret de vot dels immigrants?
Comentari per Esther Martinez — gener 31, 2008 @ 3:25
Sra. Martínez,
El vot dels immigrants ja era objecte de debat poc després de la fundació de Roma. Em sembla que es va conseguir -en el segle VI aC- i es va concretar la equiparació de drets dels “plebeyos” (desconec el seu nom en català) amb els patricics -després de força temps de discutir. Es va aprovar el codi decenviral o llei de les XII taules (primer es reconeixine 10 drets i després es van ampliar a 12) Em sembla que en aquest tema li dono la raó, però es qüestio de temps -m sembla que ha de ser així- i si es vol d’arrelament -terme sempre discutible- i de consens. M’agradaria com vostè conèixer a opinió del Sr. Duran i Lleida.
Comentari per Lluís — gener 31, 2008 @ 10:33
Estimado Sr. Duran,
Hacía tiempo que no escribía en un blog de estas características, pero viendo la repercusión que el nuevo giro de CiU está teniendo en todos los medios, y su actitud firme en este sentido, creo necesario confirmar una percepción.
Esta percepción es que, así como Ud. dice que la Europa actual está exigiendo más deberes a los inmigrantes, que otorgándoles derechos (hecho cierto, pero cuyas razones no termino de comprender por qué se han de suscribir), CiU ha decidido imponerse de estas “nuevas” ideas, y emprender de manera apresurada una cruzada reguladora contra la masa sudorosa de inmigrantes que arriba a estas catalanas costas.
Por mi parte, creo en el orden, en la seguridad, en el cumplimiento de la ley y en la función de control de la administración sobre los ciudadanos. Ahora, en el bien entendido que actualmente tanto el control administrativo como las exigencias legales en diversos ámbitos ya son más duras para los ciudadanos inmigrantes que para los nacionales puros, no entiendo a dónde quiere llegar con un discurso aún más restrictivo. Me pregunto también sus referentes políticos cuando señala a Europa (¿FPÖ?¿SVP?¿Vlaams Block?¿FN?).
No es mi intención atacarle ni ofenderle, entiéndame; es más, no diré yo ahora también (como otros han dicho más arriba) que he sido uno de sus más fervientes seguidores, porque en realidad la política española poco me ha interesado en general hasta ahora, pero siempre he considerado a CiU como una fuerza política que no caía, por una determinada visión pragmática (y sana) de la realidad, en ciertos vicios muy comunes en partidos de derecha. Hoy, viendo sus carteles de campaña, tengo un poco de miedo de haberme equivocado.
¿Quiénes son los ciudadanos? Preocuparse por la ciudadanía es, entiendo yo, su deber, pero defíname primero ciudadanía, porque como bien dice Esther, si son sólo los votantes, independientemente de su inmersión cultural o sus esfuerzos de adaptación, los extranjeros estrarían excluidos. Sin embargo, la sociedad y administración actuales sí incluyen a los inmigrantes como ciudadanos, en la atención sanitaria, en la educación pública, en los derechos de comercio y de trabajo. Creo que la reticencia por parte de la población a estas inclusiones son tan naturales como propias de una idiosincracia que se ha de superar, a fuerza de costumbre.
Por otro lado ¿quiénes son los inmigrantes extranjeros? Los de la UE está claro que no, cuatro libertades y tres tratados con sus revisiones los amparan. ¿Estados Unidos, Canadá, Suiza, Noruega? No es que quiera ser sarcástico, es para dejar patente una verdad que se dice poco: los inmigrantes extranjeros son sólo los pobres. El resto no molesta. Si se tienen recursos y posibilidad de cubrir las necesidades y ambiciones personales (con mayor o menor éxito u obstáculos), uno no se siente “de fuera”. Si puedo ir a la Teknon no molesto al que usa el CAP, si puedo enviar a mis hijos al St. Peter’s no quito plazas de matrícula para la escuela pública.
No es mi intención que quite los carteles ni el video, sólo que aclare (en público o en privado) cuál es el colofón de que “a Catalunya no hi càpiga tothom”. ¿Qué hacemos entonces?
Comentari per Pol — gener 31, 2008 @ 17:56
Gràcies senyora Martinez. No em digui demagog, digui’m que estic equivocat, que no sé del que parlo, que no sé el que dic,… Quan parlo de deures, parlo de coneixement de la llengua, però ho faig també extensiu al respecte a tots els deures que té qualsevol ciutadà català. Per exemple, escolaritzar el seu fill o la seva filla, independentment de la religió que professin els pares i els alumnes. Un altre exemple passa per respectar les pautes de civisme de la nostra societat, al carrer, a l’escala…. respecte al dret al vot crec que no l’han de tenir fins que no tinguin la nacionalitat a no ser que hi hagi algun conveni de reciprocitat amb el país d’origenç. Per qué un marroqui sense nacionalitat ha de votar aquí i un catala que visqui a Tanger sense nacionalitat marroqui no pot votar allí? Finalment tornant als deures a tots els països d’Europa s’esta instituint aquesta obligació i no hi ha persones sensates que parlen de que els seus governants son demagogs.
Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 31, 2008 @ 18:30
He rumiat una mica sobre “tolerància” i trobo que no ni ha per tant.
Segons la meva opinió la tolerància no significa “mirar a ningú per damunt de l’espatlla”, és més, em sembla un valor important per a la vida social i familiar, totalment lligat a la paraula respecte.
A la vida social quantes vegades ens trobem en situacions en les que – degut a l’educació rebuda o a les nostres arrels culturals – hem de tolerar amb comprensió fets dels altres que no compartim; procurem “calçar les seves sabatilles” (la frase no és meva és la que li fa dir l’autor de “Matar a un ruiseñor” a Atticus, l’home bo de la novel•la).
Tolerar ens podria semblar una paraula de poc pes si la contempléssim en sentit de: “hem d’aguantar o hem d’aguantar-nos, no podem fer-hi res”. Per exemple té tot el seu sentit i significat a l’espai familiar per ensenyar a viure la paciència per apaivagar els cops de mal geni… o els cops de porta d’algun dels fills adolescents quan es neguitegen si li els portem la contraria. Té també sentit quan esmerçem temps i afecte per fer repàs d’estudi amb un nen nou vingut, quan ensenyem els nostres costums a immigrants o quan ens esforçem per ser un país d’acollida.
Comentari per Victoria — febrer 1, 2008 @ 15:34
Gràcies Victòria. Certament no tinc cap intenció de polemitzar sobre l’ùs del terme “tolerància”. Em sembla més adient la paraula respecte, però òbviament respecto tota la teva refleixió i, fins i tot. puc compartir-lai no per això desvirtua el que jo volia dir- En qualsevol cas, no pretenia que ningu deduís la voluntat de preferir “respecte” a “tolerància” quelcom del que es pugues derivar l’expressió que tu utilitzes “…i trobo que no n’hi ha per tant”.
Comentari per Josep A. Duran i Lleida — febrer 1, 2008 @ 18:17
Un cop més gracies al comentari de Lluís Vila. Suscribeixo les reflexions sobre la política internacional de ZP, inclosa la referència a Felipe Gonzalez i parlo amb coneixement de causa. En relació a la fiabilitat envers Rajoy i Xapatero, explico com va anar.:em van preguntar si em refiava de Zapatero i vaig dir que no, però vair afegir que de Rajoy menys. El titular va ser Duran no se fia de Rajoy y tiene una cierta confianza en Zapatero. Conclusió: hagués d’haver dit que no em fiava ni d’un ni de l’altre, que és el que resumeix la meva opinió. Però espero que entengui que això d’atendre a la premsa dues o tres vegades al dia porta sovint que no ho facis també com voldries
Al Xavier Cortés, gràcies també pel seu comentari. Imagino que, llegint la resposta al senyor Lluís Vila, li haurà quedat clara la meva posició sobre la política europea i internacional de ZP.
Agraïment també al senyor Albert Castillo per les seves reflexions. Frau Merkel coneix prou be el PP espanyol. Unió ja va votar en contra del seu ingrés al PPE, però aquest malauradament ja no és el que era. Gràcies també pel seu suport personal i per la consideració envers Unió, PNB, Convergència com a partits democratacristians. Només dir-li que, malgrat que jo crec que Convergència té molts militants i dirigents de pensament socialcristià, ells es declaren últimament partit liberal.
Senyora Mercè, gràcies per la seva reflexió. Espero que no demani a la seva intel•ligent pregunta una resposta inconvenient. Estic a la seva disposició per parlar-ne personalment amb vostè i amb les persones que faci falta i si vol també fer-ho també a traves del meu correu duran-lleida@unio.org. Com a representant de les persones, simpatitzants, votants i militants de Convergència i Unió li he de dir que ens faci confiança, ens voti i ens ajudi a captar quants més vots millor i no tindrà motius per penedir-se. Gràcies també per desitjar-me molta sort, però ajudi’m, si us plau, a tenir-la.
Certament tenim una dreta espanyola reaccionaria però també tenim l’esquerra més antiquada d’Europa i així ens va. Gràcies, Xavier.
Marc, totes les teves demandes estan recollides com dius en el programa. I també estan en el nostre esperit,però a les rodes de premsa, no ens en pregunten tant i al carrer tampoc però si en l’àmbit nacional serem tan ferms com en la família o l’immigració. També hem de ser respectats a l’hora d’avançar en el nostre autogovern i de defensar el dret a decidir en quantes més coses millor per al nostre país. I també hem de recuperar el prestigi, i l’orgull d’ésser catalans a partir d’exercir aquest dret i autogovernar-nos de la manera més eficaç possible. Gràcies, per desitjar-me sort i ajudeu-me també a trobar-la. Aquesta vegada requerim la mobilització de tothom. No em cansaré de dir-ho.
Gràcies, al senyor Francesc d’Olot. Jo no soc conservador, ni d’esquerres. Senzillament soc socialcristià. Però en alguns àmbits com és ara la política de família em sento identificat amb l’esquerra europea en la mesura que té unes posicions distintes i distants de la d’aquí.
Comentari per Josep A. Duran i Lleida — febrer 1, 2008 @ 19:44
Estic totalment d’acord amb el comentari 42, de l’Esther Martínez, és una argumentació clara i convincent.
Ahir vaig fer la petició per tal que CiU tregui la pancarta en qüestió, ( el text de la carta es pot llegir al mateix bloc del Sr. Duran, a http://www.duranilleida.org/?p=226 (comentari 6) ). Espero que el partit recapaciti.
Moltes gràcies,
Patricio Bottos
Comentari per Patricio Bottos — febrer 7, 2008 @ 21:02
Muy buenas señor Duran:
En primer lugar, disculparme por no escribir este comentario en catalán. Soy gallego, no he estudiado catalán aunque lo entiendo casi perfectamente. Ahora estoy viviendo en Euskadi, y me he puesto con el euskera. Si algún día voy a Catalunya no se preocupe que aprenderé.
Me ha sorprendido gratamente este blog. Echaba en falta alguien que fuese consecuente en materia de integración en cualquiera de las culturas del estado. La verdad, me ha gustado un artículo que publicó sobre el velo islámico y lo he publicado en mi blog. Espero que no le importe.
Por otra parte no deja de ser llamativa, y me gustaría que me diese usted su opinión, la propuesta de Mariano Rajoy en cuanto a inmigración. Me gustaría ofrecerle mi punto de vista:
1) No deja de ser llamativo que ese contrato de inmigración no tenga extensión a los extranjeros comunitarios. Igual tienen más categoría que los inmigrantes árabes o latinoamericanos.
2)Me choca también que se les obligue a aprender castellano, y no gallego, catalán o euskera. Es que nuestras lenguas son lenguas de segunda?
3)Si un magrebí tiene que aprender castellano para vivir en Madrid, porque un madrileño no tiene que aprender catalán ( y estudiar en catalán, y…) para vivir en Catalunya? Volvemos al punto anterior.
4)Podrá definir Rajoy lo que es cultura española? Porque por su propuesta parece que se refiere a cultura castellano-andaluza? Ya entiendo. Las musulmanas a bailar sevillanas.
Es que gallegos catalanes y vascos no somos españoles? Depende para que. Entonces, apaga y vámonos.
Por otra parte, quisiera darle mi enhorabuena por su defensa de la vida y de la familia, resaltando especialmente su coherencia a diferencia de ciertos miembros del PP.
Un saúdo. Pásese por mi blog si quiere. Creo que encontrará especialemnte interesantes las secciones de “defensa da vida” y la de “Países Cataláns”
Comentari per Ferràn — febrer 9, 2008 @ 14:09
HOLA! PRIMER DE TOT DISCULPAR-ME PERQUÈ NO ESCRIC ARA MATEIX PER FER CAP OPINIÓ D’AQUEST TEMA EN CONCRET QUE ES COMENTA. M’AGRADARIA SAPIGUER DE QUINA MARCA ÉS LA SEVA ULLERA, JA QUE TREBALLO EN UNA ÓPTICA I SEMBLA QUE TENEN ÉXIT.
GRÀCIES AMB ANTELACIÓ I SALUTACIONS!
Comentari per vero — febrer 26, 2008 @ 19:57
Vero, són de la marca Alain Mikli. Celebro que t’agradin.
Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 26, 2008 @ 20:11
Com potser q no es parli ni es miri de fer un nou plantajament urbanístic. Tenim una ciutat BCN esgotada, sense terreny i sense accesos q absorveixin el deplaçament i la revolució demogràfica que hi ha hagut aquests set anys. Amb les conseqüencies familiars i dificultats de conciliació feina-família, si visc fora de BCN i treballo a aquesta ciutat no puc tindre cap tipu de rel.lació familiar i perdu 3 hores diàries a les carreteres i rodal.lies. Per que no creen infraestructures i desplaçan el teixit econòmic a les afores, en sentit contarari a lo que fan seguir ofegant BCN, incentivant pq la gent pugui viure i treballar al mateix lloc és el que requereix en aquest moments la societat, un AVE pel Vallés/Penedés i l´aeroport (El Prat esgotat, som capaços de q governin els verds i es carregin el DELTA del LLOBREGAT), perque no possar-ho el Penedés. Hem descentralitzat en gran mesura BCN, a partir d´aquest moments les infraestructures groses al cinturó a la B-30, l´area metropolitan seria de 100 km la d´una ciutat Europea. La gent viuria al mateix lloc a on treballa, també es pot mirar d´influir que la gent busqui la feina al voltan de casa seva. Si us fixeu hem guanyat el terreny necesari per construir i no tindre les mancas que hi ha ara. Resulta que a Igualada,Manresa,Vic hi ha excedència de vivendes, mireu de subvencionar i abaratir el bitllet d´ave pq la gent es desplaci per aquest mitjà, i compri en aquestes poblacions que es més barato que la vpo de l´are metropolitana de BCN, crearien riquesa, iés a un lloc a on es farà el polígon industrial més gran de Catalunya.
Tan difícil es motivar el q els empresari,jo ho sóc, hi pujin un 10% el sou als treballadors, i vopstés baixin l´irpf, amb el superàvit fiscal que hi ha, altre mesura ,les hipoteques, gràcies a déu s´han adonat i allarguen el plaç, però demanar tres anys de carència també ajudaria a equilibrar una mica les balances. Si la gent no hi anés a treballar fora d´on viu també tindria més diners.
Per que no obliguen a que els bancs possin en el mercat tot el terreny que han apal.lancat via immobiliàries i constructores, tenen por de que el mercat caigui, o és que el séu gran negoci de reventa d´hipoteques a fons estrangers; és més important que el problema nacional, de que les famílies no hi arribin a final de mes.
Per favor mirin de no cometre l´error de fer l´V:P:O a 90 anys ja que una família consumeix vivenda cada 10 anys fins a la que és la definitiva, si ens bloquejeu tota una generació a 90 anys quina economia esteu creant? No entendria res.
Comentari per Anònim — febrer 26, 2008 @ 23:35
moltísimes gràcies per contestar-me!
espero que tot et vagi molt be!
salutacions!
Comentari per vero — febrer 27, 2008 @ 15:08
Hola Duran,
La meva forma d’ajudar-te es aportant idees.Les quals si t’agraden fes-les teves, de tot cor.
Estaràs d’acord que per construïr qualsevol cosa l’acció es imprescindible.Doncs bé, tenint en compte la teva trajectòria i àmplia experiència,amb tota humilitat et faig arribar aquestes propostes.
Per aquestes dates tothom està defensant coses i punts de vista. Tot plegat son mentides, son contes , son històries. Aixó no vol dir res dolent, ni molt menys, son solament una manera d’actuar.
De fet les persones fem servir les histories,els contes “(les mentides)” per a la comunicació.M’explico: Aquí el concepte de mentida no té un significat pejoratiu, ni molt menys,vol dir que cadascú veu els aconteixements d’una manera determinada,i els interpreta d’una altra manera.Fins i tot aixó es una història.Per tant quan estem interpretant i pronunciant estem explicant histories.Tot plegat es un gran somni compost de mil·lers de somnis petits.No sé si m’entens.Es per aixó que les relacions humanes són a vegades tant I tant difícils.
Quan et fixes en totes les mentides que van dir en Rodriguez i en Rajoi !!!! i ells se les creien!!!.Però es normal , és el seu somni. Quan te n’adones d’aixó i prens consciència,deixes de voler que fàcin el que tu penses que han de fer.I concentres tota la teva força en la teva història, en el teu somni, tot respectant la història dels altres.
Quan un adopta la postura de defensar sempre coses,es perque experimenta POR.Les mentides generen por.Duran , tu no ho facis.Segueix actuant, aixó si,amb fermesa, seguretat i consciència. No et preocupis si els altres defensen “nosequé” i a “nosequi”. Aixó no importa. El que importa es l’acció. Per tant un nou hàbit : deixar de voler defensar coses i actuar segons la teva història, tot i que l’hem de compartir amb els altres.Es un canvi d’estretègia. Els nous hàbits generen noves forces. El joc ha començat.
Cordialment
Ricard Vera
Comentari per Ricard Vera — febrer 27, 2008 @ 16:56
hola! torno a ser jo, la de l’óptica, es que resulta que pensava que seria més facil trobar el model de la teva ullera i no estic segura si es el que jo crec. podries dir-me lo que posa per dintre de la vareta? jo crec que es A0302 06.
torno a donar-te les gràcies per la teva amabilitat. em fas un favor.
Comentari per vero — febrer 27, 2008 @ 18:08
es que tens dues molt iguals no? son de la mateixa casa? quin lio! jejeje!
Comentari per vero — febrer 27, 2008 @ 18:10
ja ho tinc solucionat lo de les ulleres, jeje! moltisimes gràcies per tot. sembla mentira que quan es creu en algú com pot fer que un simple detall d’unes ulleres es faci tan gran.
salutacions i fins una altre!
Comentari per vero — març 1, 2008 @ 19:35
ENHORABONA !!!!
VISCA CATALUNYA !!!!
Comentari per Mercè — març 9, 2008 @ 23:48
Moltes felicitats Sr.Duran per l’èxit aconseguit en aquestes elecciones, i moltes gràcies també per l’esforç que ha fet desprès d’una operació tan recent.
Endavant Catalunya!
Comentari per Maria Rosa — març 10, 2008 @ 10:04
Felicitats, tal com vaig dir, li vaig votar. Bona sort! Me n’alegro molt que el senyor Manel Silva hagi entrat finalment també al Congrés. Feliciti’l de la meua part també.
Visca Catalunya i UDC!
Comentari per Agusti Ignasi Garrido — març 10, 2008 @ 11:45
Gràcies Mercé i Maria Rosa
Comentari per josep duran lleida — març 10, 2008 @ 14:19
Felicitats!
Ha estat un esforç personal fabulós, estem molt agraïts.
L’he vist seriós després de conèixer els resultats, i a mi m’agradaria conèixer la seva opinió del resultat del PSC a Catalunya, com intepretar-lo i treure’n conclusions clares. Jo francament no entenc que no hagin pagat cost polític dels darrers anys. Una altra cosa és ERC, tampoc no estic segur que sigui una bona notícia.
Comentari per Fede — març 10, 2008 @ 15:40
Apreciats Sr. Duran i LLeida i Sr. Mas.
Els felicito pels bons resultats obtinguts en aquestes eleccions generals. Si algú pot fer quelcom per nosaltres i per Catalunya, aquest son vostès. Ànims i moltes felicitats.
Silvia
Comentari per silvia — març 10, 2008 @ 17:08
Quizá al sur de sus hipotéticos Països todo es diferente… Mis vecinos son ingleses y alemanes y yo intercalo ambas lenguas para hablar con ellos… En los comercios se esfuerzan por atenderlos en sus lenguas, y ellos, si conocen a españoles interesantes, se afanan en aprender español.
Sin embargo en el ayuntamiento piden Valenciano para trabajar… Ya está bien!!!!
Comentari per Marco — agost 19, 2008 @ 8:43
El concepto tiene que cambiar, hay que considerarse simplemente un ser humano, ni español, ni catalán, que utiliza para comunicarse con sus congéneres un convenio denominado idioma. El idioma se elige por cortesía, mayoría etc… entre cualquiera válido. Personalmente hablo Valenciano por imperativo legal, si viviese en el interior de Cataluña seguramente lo vería útil pero cerquita de Murcia me parece vergonzoso.
Comentari per Marco — agost 19, 2008 @ 8:50
Sr Duran
La gent que formem part del foro http://noimpostsuccessions.forocatalan.com ens estem movent molt,l’hi agrairia que ens ajudes contactan tamb nosaltres.L’hi envio la resposta que El Defensor del Pueblo a fet a un company i els passos que jo he seguit dintre del ambit catala presentant una Sol.licitut de reducció del impost de successions en un 99%
a La Comissiò de Peticions del Parlament de Catalunya,al Departament d’Economia de la Generalitat i a la Direcciò General de Tributs.
“”"”En relación con la cuestión que plantea le informamos de que esta Institución inició un estudio sobre el diferente tratamiento fiscal en el impuesto de sucesiones y donaciones de las transmisiones mortis causa de padres a hijos y entre cónyuges en las comunidades autónomas de régimen común y los territorios forales del País Vasco y Navarra.
Estos territorios forales tienen una legislación que declara exentas las adquisiciones de los ascendientes o descendientes o cónyuges siempre que el causante de la herencia tenga su residencia habitual en dichos territorios. Sin embargo el resto de comunidades autónomas cuenta hasta la fecha con un régimen común en el cual las adquisiciones hereditaria de los ascendientes, descendientes y cónyuges tributan con carácter general en el impuesto de sucesiones, aunque hay comunidades autónomas que, como La Rioja o Cantabria, han establecido un régimen de exenciones que reduce sensiblemente la tributación por este impuesto.
La diferencia de trato con los hechos imponibles que surgen en los territorios forales carece, a juicio del Defensor del Pueblo, de una justificación objetiva, razonable y proporcionada, máxime cuando el sistema tributario diferenciado se ha utilizado para atraer la residencia de empresas y personas a estas comunidades.
Al tratarse de un tributo de titularidad estatal se entendió que debe ser el propio Estado quien iniciara un proceso reformador y no las comunidades autónomas. En consecuencia se formuló una recomendación al Ministerio de Economía y Hacienda en el sentido de que se enervase la tributación de este impuesto en las herencias directas. Dicha recomendación fue rechazada al considerar que el diferente tratamiento fiscal es una consecuencia del estado de las autonomías y de la corresponsabilidad fiscal…
A la vista del criterio del Ministerio se suspendió nuestra actuación con el mismo, iniciándose una investigación con las diferentes comunidades autónomas para conocer las previsiones sobre el futuro de este impuesto sin por ello dejar de considerar que es el Estado el que ha de abordar la reforma.
…. Este panorama de dispersión con las diferencias que ocasiona en la tributación de las herencias, en aplicación de un impuesto que en cierto modo castiga el ahorro, pues somete a tributación el mismo objeto imponible, aun cuando sean distintos los hechos imponibles, junto con las consideraciones jurídicas que fueron trasladadas en su día a la Administración central – que están recogidas en el Informe 2004 – han llevado a recomendar nuevamente al Ministerio de Hacienda la adopción de la iniciativa legislativa para modificar el impuesto de sucesiones y donaciones, sentando las bases que deriven en una regulación de cada Comunidad autónoma que produzca unos efectos fiscales más igualitarios, de tal suerte que no se desvirtúe el contenido del artículo 31 de la Constitución española y que la residencia no venga inducida por el tratamiento fiscal, recomendación que fue rechazada.
Firmado:
Mª Luisa Cava de Llano y Carrió
La Adjunta Primera del Defensor del Pueblo
Cortes Generales
nº expediente 08018241 – fecha 17-11-2008
Comentari per maria — novembre 20, 2008 @ 22:25
Maria he llegit la teva nota i he entrat a la vostra web. En alguna altra ocasió ja hem parlat al meu blog de l’impost de succesions. Jo no m’adhereixo al vostre fòrum perquè essent com sóc parlamentari la meva feina l’he de fer al parlament i no té sentit que jo demani des d’un foro civil als parlamentaris (és a dir, a mi) que suprimeixin l’impost. Nosaltres ja ho proposem però avui per avui la majoria disposa el contrari. Gràcies pel comentari.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 23, 2008 @ 18:58