8 comentaris »

1. 

   Felicitats pel Nou Any al Sr. Duran i a tots els blocaires. Però us haig de fer una confidència, voldria que en les properes del març perdés el PSOE, n’estic molt emprenyat fins a un límit que per decència no vull posar amb paraules. Salut a tots.

   Comentari per Silveri Garrell — gener 1, 2008 @ 9:27

2. 

   silveri, confidència per confidència,voldria que Convergència i Unió guanyés amb un resultat contundent.

   Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 2, 2008 @ 15:54

3. 

   Jo també vull que guanyi CiU i ja penso penjar cartellets en els blogs, especialment imatges.

   Comentari per Silveri Garrell — gener 3, 2008 @ 17:26

4. 

   Bones a tots. Com que aquests dies no hi ha gaires novetats pel descans més que merescut del Sr. Duran, em permeto penjar la carta als reis que he escrit aquest any. El dia 6 sortirà publicada a El Punt Diari. Bons Reis a tothom.

   CARTA ALS REIS

   Estimats Reis d’Orient: els meus fills ja tenen la carta enllestida però jo també en vull fer una. Us vull demanar un regal molt especial: és un Sac Màgic. Un gran Sac Màgic que dintre hi porti tres bombolles com aquelles que es fan amb aigua i sabó. M’agradaria que dins d’una d’aquestes bombolles hi hagués tots aquells valors humans que tanta falta ens fan i tant necessaris són. Aquells valors familiars que s’han esborrat d’aquesta societat tan accelerada, i tornessin a formar part del dia a dia de cada família. Començant per l’honestedat, la generositat, el perdó, l’amistat i molts d’altres, i acabant amb la confiança.
   Una altre bombolla m’agradaria que estigués plena d’amor. Molt d’amor, que vesi d’amor doncs aquest l’hauré de repartir amb la família, amb els amics, amb els coneguts i també amb els desconeguts. Perquè qui estima respecta, qui estima comparteix. Qui estima perdona. Saber estimar és la base per poder practicar aquells valors reclamats. Qui estima és tolerant, sap escoltar i deixa parlar. Qui estima no imposa, ni obliga, ni destrueix.
   I en la tercera bombolla m’agradaria trobar-hi molta esperança. Sobretot esperança perquè qui espera és que no s’ha rendit, és que és viu, i l’esperança dóna peu a tenir il•lusions, a endegar projectes, a somriure a la vida.
   I m’agradaria que aquest Sac Màgic el trobéssim totes les persones el dia de Reis a cada llar. I que amb els ulls tancats, desféssim la cinta que lliga el Sac, i posant les mans dintre seu, féssim explotar les bombolles i que aquestes en fessin tornar a tots una mica més humans. Que aquest Sac Màgic servís per a tornar una mica el seny a aquesta societat cada vegada més dessestructurada i desfeta, individualista i molt egoista, que fent una aportació econòmica a una causa humanitària durant aquestes festes melangioses de Nadal, ens pensem que ja hem pagat el peatge per poder menjar-nos els torrons amb la consciència ben tranquil•la, tancant els ulls davant la crua realitat com la mort de milers d’infants de gana i sed al mon, o del patiment i solitud de moltes persones. Estimats reis el regal que demano no el demano només per a mi, sinó per a tots els que estiguin disposats a deslligar el Sac Màgic i deixar-se amorí d’aquells petits estels brillants a l’explotar les bombolletes i somiar, encara que només sigui per uns segons, que aquest miracle es fa realitat, imaginar com seria una societat no més rica en bens materials, sinó milionària amb allò que no es pot comprar perquè no té preu. Bon any a tothom.

   Lluís Pujol i Mascort, 4 de gener de 2008.

   Comentari per LLUÍS PUJOL i MASCORT — gener 5, 2008 @ 18:17

5. 

   Gràcies Silveri, haurem de treballar molt.

   Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 5, 2008 @ 19:30

6. 

   Bona carta Lluís. Que els Reis ens siguin generosos amb les teves bombolles. A tots plegats ens aniria molt bé.

   Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 6, 2008 @ 19:36

7. 

   Roger, ja hi ha qui ha comparat el vídeo i la meva posició amb en Josep Anglada, ha estat el secretari d’Organització del PSC, Josep Zaragoza.
   Marta i Roser, benvingudes al blog.
   Gràcies a tots plegats pels vostres comentaris.
   Xavier, certament el primer que ha de fer ZP és guanyar les eleccions i CiU guanyar quantes més voluntats populars millor. De pactes, ja en parlarem després. No posem la carreta davant dels bous. Introdueixes una reflexió molt important, què passaria si “los catalanes han impedido que gobierne la izquierda o la derecha (segons el cas) aún habiendo ganado las elecciones”. ¿ Què pensaria la gent si CiU fes un tripartit per la dreta o per l’esquerra a l’estil del que hi ha a Catalunya, deixant a l’opció més votada en l’oposició?. Lògicament, tinc la meva resposta.
   Gràcies, Ramon, pel seu nou comentari. També començaré pel final del seu escrit. Tenim opinions diferents sobre el dret al vot i torno a posar com a element de reflexió el que com és que abans ningú havia plantejat que els ciutadans de la Unió Europea que vivien aquí, residien des de fa molts anys i no tenien nacionalitat espanyola. Continuant també pel final, té tota la raó amb l’al·lusió a “quina mania”. Té raó quan afirma que jo he d’acceptar les seves afirmacions, en tant que ciutadà anònim. Dir-li, això sí, que no visc de la política i que sense els ingressos que arriben pel treball de la meva dona no podria dedicar-me a la mateixa. Però, reitero, vaig equivocar-me a l’utilitzar l’expressió “quina mania”. El que em passa és que com que vostè sap qui sóc jo i jo no sé qui és vostè vaig simplificar i em vaig deixar caure per la pendent de tractar-lo no com un amic blocaire, sinó com a algú que busqués les pesigolles des de la crítica a tot el que és la política o els polítics.
   En relació al fons del seu article, i fent referència a Gran Bretanya i França, certament considero que no ha estat l’adequada la política que han seguit. A França practicaven l’assimilació i a Gran Bretanya, com a Holanda, la multiculturalitat fou la resposta simplista al fet de la immigració estrangera. Tots tres països estan canviant d’opinió i les ciutadanies d’aquests països reclamen aquests canvis de posició. Una enquesta del Financial Times (no recordo ara el dia, però devia ser cap a finals de desembre) expressava que el 86% dels alemanys, el 83% dels britànics el 61% dels francesos i italians i el 50% dels espanyols veuen imprescindible el test de ciutadania i llengua per poder venir a un país, o continuar vivint-hi. En el concepte de ciutadania i llengua hi ha la nostra cultura i, curiosament, aquells països que porten anys d’immigració i que han fracassat en les seves polítiques (encara que tant oposades la britànica i la francesa) estan prenent ara decisions sobre política d’immigració que jo reclamo per a Espanya i que coincideix amb el que reclamen alemanys, britànics, francesos i italians i molt menys cal reconèixer-ho, els espanyols. L’enquesta, he d’aclarir que estava feta en aquests 5 països per ser els 5 més grans de la Unió Europea que reben immigració estrangera.
   Mireia, el vídeo no pretén dir-ho tot. El vídeo exposa quantre dels principals, que no únics, reptes i problemes del país: l’educació, la immigració, el maltractament de l’Estat, en termes financers i d’inversió, i la seguretat. Òbivament, una sola imatge no pot representar mai la complexitat d’aquests reptes. Respecto la teva opinió, però segueixo afirmant que no té cap sentit, ni sobretot cap intenció, que el contingut del vídeo sigui xenòfob. Clar que sí que hem denunciat al Parlament les màfies que juguen amb les vides humanes dels immigrants al introduir-los il·legalment a Espanya i als empresaris que sense pagar impostos se n’aprofiten i hem, moltes vegades, fet referència als pisos pastera. Només cal que acudeixis a la pàgina web del Congrés dels Diputats i busquis les meves intervencions sobre immigració. El que el vídeo pretén és provocar debat, que la gent s’impliqui, que no parli jo en nom de la gent, sinó que parli la gent, perquè jo pugui fer-ho en el seu nom. I he parlat també de la culpa del món desenvolupat, de no ajudar a aquests països i ho practico amb l’exemple en allò que és conegut oficialment i en allò que no es coneix. Dius que et fa vergonya que el vídeo estigui gravat a Vic. T’he de dir que no sé on ha estat gravat, però lògicament Palafrugell, Salt, Vic, Manlleu,… barris de Barcelona com el Raval, de Lleida, … podrien ser perfectament marcs on gravar-se les imatges del vídeo. On no es pot gravar és a Pedralbes, o a Sarrià. Això també és realisme, també és assumir la consciència de que hi ha alguns que la immigració només la coneixen pel servei domèstic i d’altres que la tenen al costat de casa, al seu carrer, al seu barri…
   Bon Any també per a tu i, sí, sàpigues que tinc la consciència tranquil·la i que de cap de les maneres pretenc fomentar conductes xenòfobes, sinó evitar que hi siguin i sobretot que puguin ser utilitzats per partits no democràtics. El meu és democràtic des de fa 76 anys.
   Didac, Lluís i Ramon, en campanya diré el que he dit altres vegades sobre els que es beneficien de la immigració estrangera. No he evitat mai el debat de la precarietat laboral, ni el de la precarietat social, i no sóc un crític de la immigració, sóc una persona molt preocupada per la incapacitat nostre d’assumir en condicions positives pels que estem aquí i pels que venen de fora un futur de cohesió social i de convivència. Si parlem de xoc de cultures o tal vegada de cultures diferents i en alguns extrems molt contraoposades crec, Lluís Vila, que no es pot posar en el mateix sac un alemany, un magrebí i un equatorià. Tots 3 són persones, i tots 3 tenen els mateixos drets, però a l’hora d’establir els deures per respectar i garantir la nostra identitat, com tu mateix assenyales Lluís, en algun cas ens serà més difícil que en un altre. De fet, Ramon, jo comparteixo amb tu el fet que t’hagin agradat les reflexions d’en Lluís, però és que no trobo cap discrepància entre la seva opinió i la meva, i l’imporant és el debat, que és enriquidor, almenys per a mi, i així us ho agraeixo.

   Comentari per Josep A. Duran i Lleida — gener 9, 2008 @ 14:51

8. 

   Sr. Duran, he escoltat avui el seu missatge d’Any Nou i e dedir que m’he emocionat ja que
   per a mi aquest any passat no ha sigut gaire bo per la feina i incluint la mort de la meva mare, juntament emb tres morts més, molt sentides per mi. És el millor polític que te aquest país. Faré campanya a favor seu. Moltes gràcies per tot i endevant,conseguirem que ens tornin a respectar. Rebi una forta abraçada.

   Comentari per MONTSE DE VILASSAR — febrer 3, 2008 @ 18:28

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari