980 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Nova presidència del TC

20110121_PascualSala20110121_EugeniGayAhir els membres del Tribunal Constitucional van elegir el nou president. A partir d’ara, el magistrat Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem, presidirà el màxim òrgan institucional que interpreta la Constitució. També ahir, avançant les previsions del calendari preestablert, es va elegir Eugeni Gay com a vicepresident del Tribunal. Manuel de Aragón -un dels magistrats que en el seu dia va ser designat a proposta del PSOE, deixeble de l’escola de Rubio Llorente, com l’actual ministre de Justícia, Francisco Caamaño, i màxim responsable d’alguna de les interpretacions polítiques, que no jurídiques, del nostre Estatut en la sentència del Constitucional-, finalment ni tan sols va optar a ser elegit i va perdre així les aspiracions que ell mateix havia generat a partir de la seva aliança amb el sector més conservador del TC.

Sobre aquests nomenaments voldria fer un parell d’observacions. La primera és que, com acabo de posar de relleu i es veurà també en la següent observació, la divisió del Tribunal entre conservadors i progressistes, o magistrats del PP o governamentals, continua perjudicant i afeblint la credibilitat d’aquest òrgan. Crec que els seus components, i també el PP i el PSOE, haurien d’obrir un període de reflexió molt seriós i intentar que, quan toqui renovar el càrrec de Pascual Sala, es trenqui d’una vegada el maniqueisme de bons i dolents, segons la trinxera ideològica que analitzi el tribunal.

La segona observació permet recordar que algun dels actuals magistrats tenen el mandat caducat i no han estat renovats. La culpa certament no és seva. La responsabilitat és del PSOE i del PP de no posar-se d’acord perquè el Congrés pugui designar els seus substituts. Però el més curiós de tot és que, tant el Partit Popular com des de sectors conservadors de la magistratura, s’ha criticat que s’hagi elegit el president i el vicepresident del Constitucional pel fet que tres magistrats tenen el mandat caducat i que hi ha una vacant també a cobrir com a conseqüència de la defunció d’un dels seus membres. És a dir, que aquella crítica que nosaltres havíem fet a aquest tribunal de considerar-lo deslegitimat per votar una sentència tan important com la d’una llei orgànica plebiscitada pel poble de Catalunya i que tan durament va ser menyspreada pel PP – de fet també pel PSOE-, per sectors judicials, i per la gran majoria de mitjans de comunicació de Madrid, ara, en canvi, sí que és valida per qüestionar una decisió interna com l’elecció de la cúpula d’aquesta alta magistratura.

Com deia abans, espero i desitjo que tot plegat serveixi perquè tothom pensi molt a fons com recuperar el prestigi d’aquesta institució. Per als catalans, és obvi que l’ha perdut del tot, però crec que qualsevol demòcrata hauria de compartir també aquest veredicte.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

34 comentaris »

  1. Buenas noches.
    ¡ No puede ser!, el poder legislativo tiene que estar totalmente ajeno a las fuerzas políticas. Lo que los magistrados sean ideológicamente, es puramente un asunto personal y ha de ser ajeno al ejercicio de su cargo profesional. No podemos estar dando vueltas a las cosas, según el gonierno de turno. Así no avanzaremos nunca. Recordemos lo que dijo el “Monti” sobre la separación de poderes. Un saludo.

    Comentari per Alfred — gener 21, 2011 @ 20:56

  2. Veig que juguen amb la “caducitat” com si fos de les ampolles de llet que, quan caduquen segueixen sent consumibles encara que amb menys sabor original. Així doncs, els caducats del Constitucional, podem entendre que treballaràn bé però els mancarà quelcom així com certa flaire del regal sortit recent de la capsa.

    Comentari per Silveri Garrell — gener 21, 2011 @ 21:11

  3. Se han renovado cuatro y creo que tres tienen el mandato caducado. Algo aunque poco y tarde se ha avanzado.
    Mi opinión sobre el TC es que es un Tribunal politzado y polarizado y es que deberia ser un tribunal meritorio ajeno a las camaras y dependiente de CGPJ donde subieran los mejores no los “amigos de un partido o de otro”.
    En resumen, se ha demostrado que es un tribunal que no es independiente y rompe así con la imparcialidad de los jueces.
    Hay que cambiar el proceso y reglas de los nombramientos o veremos más casos como el ya visto del Estatut que hace sonrojarse a los estudiantes de Derecho de 1er curso.
    Un saludo

    Comentari per Ricardo — gener 22, 2011 @ 3:29

  4. Bon dia Sr. Duran, el tema del TC es un gran problema que tenim, s’hauria de reformar la Constituciò per arreglar aquest tema pero qui el farà??? No veig cap interès en aquest grans partis polítics per fer-ho, ens queixarem i seguirem aquest és el consol, no veig cap independència judicial aquest és el kit de la questiò.
    Altre tema, Sr. Duran ,em podria dir si us plau si teniu pensat si las embaixades catalanes que hi ha deixaran de funcionar? el Sr. Carod ha plegat de Paris (que és germà del Sr. Josep Lluis Carod Rovira i ja està fora del govern) i cobra cada any un disbarat…. Gràcies

    Comentari per Queralt Guix — gener 22, 2011 @ 12:53

  5. Gràcies, Alfred, Silveri Garrell, Ricardo i Queralt Guix pels comentaris.

    No sé quien es el “Monti”, ni fijo, por tanto, el “Monti”, pero estoy de acuerdo en que debería haber una real separación de poderes y mientras no lo haya falla el Estado de Derecho. No lo corregiríamos haciendo depender el TC del CGPJ, como apunta Ricardo, porque el CGPJ también responde al cupo de partidos.

    Queralt,el Sr Carod (germà del exvicepresident Josep Lluis Carod Rovira) no cobra ni un euro un cop deixada la seva responsabilitat a Paris. Nosaltres continuarem mantenint delegacions allí on siguin necessàries i PRODUCTIVES per a Catalunya. Això de dir-li “ambaixades” em sembla una mica fatxendos, però delegacions que puguin ser útils per defensar, sobretot des de la perspectiva econòmica, la presència de Catalunya al món en tindrem. Ara si ho recordo bé, n’hi ha a Bruxelles, Paris, Londres, Berlin, Nova York i Buenos Aires. Potser ens hem de plantejar la de Nova York o tal vegada la de Buenos Aires, però és segur que necessitem la resta i a més necessitariem Lisboa, Roma, una a la Xina i una altra a l’India, però ja veurem que és el que podem fer perquè no hi ha diners.

    Comentari per Josep Duran Lleida — gener 22, 2011 @ 19:09

  6. Yo opino que el Tribunal Constitucional ha quedado un tanto desprestigiado públicamente después de las últimas sentencias que ha podido dictar sobre el estatut de cataluña o por la propia dificultad que se ha dilatado en el tiempo para obtener un adecuado consenso entre partidos para su renovación.

    Públicamente ésto es lo que ha quedado.

    En un año y medio y bajo la presidencia de Pascual Sala da tiempo para hacer muchas cosas.

    En cualquier caso el futuro de la política catalana se circunscribe cada vez más, sobre todo en función de la demoledora sentencia del TC, dentro de un escenario de consenso con la sociedad española y de una permanente pertenencia al sistema de normas consuetudinariamente establecido en nuestra Constitución.

    Este hecho es importante defenderlo y no erosionarlo.

    La realidad económica española exige quizás redirigir esfuerzos por parte de los partidos hacia la consecución de una posición poco cómoda para sus tradicionales postulados pero posiblemente más efectiva si se redirigiren esfuerzos hacia lo que principalmente en estos momentos pueden ser las principales prioridades de la población.

    Pascual Sala es un juez de carrera dicen, e inciden, como si fuera común dentro de este frente político que liderara el Alto Tribunal del Estado un grupo de jueces interinos…algo que aún no he acabado de comprender.

    Pascual Sala es de Jaén me parece. Algo que le honra.

    Bueno. Un saludo.
    Somos una sociedad más pobre y débil pero esa propia debilidad siempre es oportunidad de regeneración política y democrática y con ello posibilidad de desterrar definitivamente determinados comportamientos y procedimientos adecuándolos a otra forma de actuar y a otros procedimientos intentando encontrar un definitivo lugar desde el que sí se pueda por esta vez defender los intereses de los ciudadanos sin ambages y de una forma más ampliamente definida.

    Comentari per la primera fuente — gener 22, 2011 @ 20:41

  7. Bona nit Sr.Duran.
    Una vegada més, tota la raó en les seves opinions en aquest blog.
    “I, certament, tota la política dels darrers anys referent al Tribunal Constitucional no resol res , només ho complica tot , crea moltes situacions absurdes i, com tot el que és absurd en politíca, acaba malament.”

    Farien bé els polítics en treballar a fons per resoldre aquesta situació.

    Comentari per Joan Emili — gener 22, 2011 @ 22:45

  8. No tiene importancia pero respecto a mi anterior comentario destacar dos cosas:
    - el resto de jueces del constitucional no son jueces de carrera porque son catedráticos
    - y al parecer Pascual Sala no es de Jaén sino de Valencia.

    Aclarado queda.

    Comentari per la primera fuente — gener 22, 2011 @ 22:50

  9. Perdoneu Sr. Duran si l’ofès amb la paraula “ambaixades”, tenia entès que es deia aixi, pero ara em queda clar que és una delegació i em sembla bé per donar a conèixer la cultura catalana, la gent, la feina i tot al voltant de la terra i moltes gràcies per la seva explicaciò.
    Bona nit
    Queralt

    Comentari per Queralt — gener 23, 2011 @ 0:35

  10. Gràcies, la primera fuente, Joan Emili, i Queralt pels comentaris.
    Res a afeigir-hi, llevat de dir que els comparteixo. Nomès dir-li a en Queralt que no m’ha ofés i que entenc perfectament els seus raonaments.

    Comentari per Josep Duran Lleida — gener 23, 2011 @ 19:06

  11. Lo siento, me he tomado una licencia, me refería a C.L. De Secondat, barón de Montesquieu, perteciente a la ilustración, gran admirador del parlamentarismo inglés y gran divulgador la de la teoría de la separación de los poderes.

    Comentari per Alfred — gener 23, 2011 @ 19:33

  12. Ok., Alfredo, gracias por el comentario y entendida la explicación, pero como que al expresidente Montilla le llamaban en algunos círculos “Monti”, no sabía si pudiera referirse a él. Ahora tengo claro que hablamos del Montesquieu que en su dia Alfonso Guerra enterró.

    Comentari per Josep Duran Lleida — gener 23, 2011 @ 19:45

  13. Molt bona, Duran, m’he fet un fart de riure.

    Comentari per Observador — gener 23, 2011 @ 21:12

  14. Referent al que dieu en el blog, no em semblaria malament que aquestes delegacions puguin sostenir-se per sí mateixes. Cal tenir al front persones amb més empenta empresarial que de representació exclusivament política. Es a dir, poden finançar-se amb un tant per cent de les operacions i contactes que faciliten a les empreses que per mitjà de la delegació facin negoci, com del treball que qualsevol professional els cobraria. Que no “visquin” exclusivament dels impostos generals, ni del “subvencionisme oficial” de les partides de “promoció”. Massa sovint s’ho cuinen i s’ho mengen sols. Si més no, crec que poden viure de les empreses que poden estar interessades en millorar i “exigir” millors resultats de les seves vendes, i no només de representar la marca turística Catalunya, amb quatre fulletons que puguin tenir a l’entrada.

    Comentari per J.Maria — gener 23, 2011 @ 22:10

  15. No entenc gaire de política, però la sensació que tinc és que això de la “separació de poders” és una fal·làcia, ens prenen el pèl.
    D’altra banda, i no té res a veure amb aquest escrit, espero em disculpi, Sr. Duran, recenment s’ha aprovat que els espanyols residents a l’estranger ja no podran votar les municipals. I les generals les haurem d’anar a votar al consulat perquè s’elimina el vot per correu.
    Jo estic en aquesta situació. Visc a Hendaya, França, i treballo a Irún, Espanya. Fins ara votava les municipals per correu a Girona, perquè sóc gironí. Certament no li veig gaire sentit votar a Girona, però m’agradaria votar a Irun, ja que hi treballo. A més, anar fins a Bayona (uns 45 km) és una mica engorrós perquè ens hi haurem de desplaçar tota la familia (la meva dóna també és espanyola, de Pamplona, i vota, i les nenes són massa petites per deixar-les soles a casa. Conec un bon grapat de persones que votaven per correu i ja no votaran més perquè són gent gran i desplaçar-se fins al consulat les hi resulta molt més enogorrós que a mí amb les meves tres criatures.
    Sento que als que residim a l’estranger ens han donat una puntada de peu al cul. A qui ens podem queixar?

    Comentari per Dani Morcillo — gener 23, 2011 @ 22:25

  16. M’agradaria saber que en penses d’axiò que acabo de llegir. Jo pensava que Unió era un partit compromès amb la dignitat humana.
    http://www.hazteoir.org/noticia/35482-ciu-deja-solo-pp-en-mocion-aborto-en-sant-cugat

    Comentari per Joan — gener 24, 2011 @ 18:47

  17. Sr Duran i Lleida:

    Le pido fervientemente que se presente usted a las próximas elecciones nacionales.

    Soy consciente de que quizás no sea su prioridad o que ni siquiera tenga la más mínima intención. Sin embargo somos muchos los ciudadanos españoles que vemos en usted la coherencia necesaria (y deseada) para gobernar.

    Muchas gracias.

    Un madrileño.

    Comentari per Miguel — gener 25, 2011 @ 10:18

  18. Gràcies, Observador, J.Maria, Dani Morcillo, Joan i Miguel pels comentaris.

    Sobre el finançament de les delegacions seria com demanar que s’autofinancessin les ambaixades. Respecto la idea, però no la comparteixo. Una altra cosa és que al front s’hi posin autèntics professionals i s’avaluï en funció dels resultats la necessitat de mantenir-la oberta o de tancar-la.

    Fa ja dos anys que no es pot votar a les municipals si vius fora de la ciutat o poble en el qual votaves. No té sentit que una persona que no participi de la condició de veí voti qui ha de gestionar el municipi on no viu. Em sembla molt de sentit comú que així sigui a més la Constitució ja s’expressa en aquests termes. Respecte al vot a les generals, no és ben cert que no es pugui votar per correu. Pot votar anant al Consolat i, si no li va bé per la distància o per qualsevol altra raó, pot votar per correu enviant el vot al Consolat. Tots els vots van a una urna que s’envia segellada per ¨valija¨diplomàtica a Espanya.

    Joan, Unió ha defensat, defensa i defensarà la dignitat humana. A l’Ajuntament de Sant Cugat no és decideix la llei de l’avortament. És a Madrid. i allí Unió vota el que ha de votar. Com a principi, tenim incorporat que als Ajuntaments s’hi discuteixin només les qüestions que afecten les competències municipals i no mocions purament electoralistes, que l’únic que fan és fer perdre el temps -es parli de l’avortament, de la guerra d’Iraq o de la independència.

    Miguel, gracias por sus amables palabras como ciudadano madrileño. Ciertamente, no me he planteado presentar me por Madrid. Estoy seguro que me quedaría sin escaño, a no ser que realmente se organizara un partido de ámbito estatal, confederado con el nuestro que permitiera asegurar mínimamente unos votos. Pero aún así y sabiendo que personas como usted por correo, e-mail, a veces incluso telefónicamente, en la calle y por supuesto en este blog me lo piden, yo siempre recuerdo la operación Reformista del Sr. Miquel Roca que no sacó ni un solo diputado en toda España. Quizás llegará un día que eso sea posible. Ojala, porque significaría que hemos enterrado muchos demonios.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 25, 2011 @ 13:15

  19. Cada día me encuentro más influenciado por los que publican, y menos por conocer la opinión pública. No conozco nuestra realidad verdadera ni de cómo nos dejan los ayuntamientos esta legislatura. ¿No hay que pasar cuentas antes de acabar el mandato?. Los periodistas reforman y forman con opiniones, pero creo que no nos informan.

    No encuentro normal que un@ joven entre en política, y sin demasiada experiencia en ningún otro mundo laboral, haga carrera de “cargo en cargo” hasta dos y tres décadas después. Habiéndose profesionalizándose en los engranajes de partido de esta manera, ¿cómo salirse de lo público?.

    Hasta que no tengamos listas abiertas, sólo tendremos sucesiones en los partidos a lo “monárquico”, aunque disfrazadas de elecciones primarias. Puede que sea la única manera que tienen para di-simular su democracia interna, y destejer los apoyos de clientelismo y subordinación aparagüada durante tantos años a todo un grupo de militantes.

    Hasta ahora, poco antes de las elecciones municipales, se había procedido a dar el testigo o relevo en las alcaldías socialistas como Barcelona, Girona,….. Simulaban una renovación mientras que daban a conocer nuevos alcaldes para refrendarlos posteriormente, como si para darles una oportunidad a los recién “legados”. Con ésta estrategia se sucedieron de Narcís Serra a Pascual Maragall, y a Jordi Hereu en Bna, de Joaquim Nadal a Anna Pagans en Girona,… En resumen, que nuestras ciudades llevan más de trenta años sin alternancia.

    El mérito reside entonces en hacernos creer que estamos en una democracia de partidos de donde emana y se representa al pueblo. Pero se ha “contracturado” la opción de promoción garantista interna en los partidos. Yo no dudo que quien resulte elegido lo hará con nuestro consentimiento en unas elecciones, pero sólo conocemos a aquellos a quienes nos presentan que nos representará, y una vez más, nos hacen creer que se puede gobernar desde el pueblo.

    En cuanto al Tribunal, me parece un tanto de lo mismo.

    Comentari per Ramón — gener 25, 2011 @ 16:36

  20. ¡Qué morro le echa al tema, diputado Durán!
    Si usted y muchos otros como usted, dejaran de etiquetar a los magistrados del TC y nos hablaran de los argumentos jurídicos de las Sentencias y de los Votos particulares, ayudarían a comprender mejor lo que hace el intérprete máximo de la Constitución.
    Usted se dedica a enredar con eso, por lo fino, pero a enredar, al fin y al cabo.

    Pero, además, es que para lo que le pagamos el sueldo es para que legisle y para que legisle con sensatez y prudencia, no para que vaya faroleando sobre los actos del TC.

    Usted y muchos como usted, hicieron mal su trabajo en el Congreso de los Diputados, dejando pasar como acorde a la Constitución un Estatuto que no lo era. Y en vez de reconocer humildemente que hizo mal su trabajo, se dedica a enredar en otros temas.

    ¡Ganas tengo de que se jubile ya!

    Comentari per Io — gener 25, 2011 @ 22:27

  21. Moltes gràcies per la resposta. Sóc conscient de la postura que va mantenir Unió en relació a aquest tema al Congrés dels diputats. És per aquest motiu que em sobtava el vot dels regidors d’Unió a Sant Cugat.
    Agraeixo una vegada més la seva resposta, tot i que jo en aquest tema crec que no hi ha mocions electoralistes i que cada votació és important.
    La defensa de la família i de la dignitat humana sempre han caracteritzat l’actuació política d’Unió i mentre continui així podreu seguir comptant amb el meu vot molt de temps.

    Bona nit!

    Comentari per Joan — gener 25, 2011 @ 23:12

  22. Bon dia Sr. Duran, m’agrada llegir el seu blog i intercanviar amb vostè opinions, pero ahir vaig veure el desayunos de tve i també les opinions del tema del complement de les pensions en el Congrés dels diputats, enten la seva posiciò, pero trobo desafortunada la expresió “que volem un congres de pobres”, que jo sapiga els requisits per ser diputat no possa en cap article que la persona ha de tenir algun estudi universitari, per tant qualsevol persona es pot presentar i no cal ser ric per fer-ho per tant Sr. Duran m’ha extranyat molt aquest sortida perquè hi ha altres formas de defensar el que realment interesa que és la figura politica que a pesar de tot esta mal vista, o sigui per aquesta regla de tres si ets politic no ets intelligent perque al sector privat guanyarias mes diners; per tant, Sr. Duran jo li enten, voste vol un congres professional és veritat perquè estem parlant de lleis que han de governar pero si us plau faci servir altres paraules, o sinò miri les critiques que li fan en Espejo Público. Bon dia

    Comentari per Queralt — gener 26, 2011 @ 9:18

  23. Gràcies pels comentaris, Ramón, Io, Joan, Queralt.

    Ramón, de acuerdo, excepto en lo de listas abiertas. Prefiero hablar de desbloquear el sistema de listas cerradas, y me gusta mucho el modelo alemán donde cada ciudadano tiene dos votos: uno para elegir el diputado de distrito (tu diputado) y el otro para elegir el partido.

    Io, no creo haber dicho nada malo sobre el TC que no sea la realidad. Reitero mi posición de que la sentencia fue más política que jurídica y de que, a pesar de que el PP pretendía cargarse todo el Estatuto, no lo consiguió. Ah! y dice que tiene ganas de que me jubile, pues tómese tila, porque no tengo intención de hacerlo. Además, su comentario me anima a continuar. Gracias por ello.

    Queralt, entenc el que dieu i ja em varen advertir alguns companys, però el raonament és el següent: si no és paga bé als Diputats costarà mol trobar gent que es guany bé la vida que vulgui dedicar-se a la política. Només s’hi dedicaran els que tenen menys ingressos (aquí és on segurament no havia de dir pobre) o funcionaris o sindicalistes alliberats que quan deixin de ser diputats o senadors tinguin feina assegurada l’endemà. I la qualitat de la política baixarà. Bé, ja ha baixat i anem pel camí del pedregar. És això el que es vol? Doncs, endavant. Faré un nou post sobre aquest tema, però ara vaig de bòlit.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 26, 2011 @ 11:57

  24. Hola Sr. Josep Antoni después de leer que el Sr.Pujol quiere la independencia para Catalunya. Que el Sr.Más no acata las sentencias de los jueces, que se queja del deficit heredado y que el Estado Español le debe dinero. Mi reflexión en el Estado Español se incluyen a los “vagos” de Andalucía y Extremadura. Cómo usted sabrá sí siguen llorando y quejándose, y no toman la iniciativa habrá alguien que la tome.
    Otra cuestión es porqué el Sr.Pujol quiere saltar por los aires la Constitución de 1978, cómo sabrá usted el Estado tiene mecanismos para defender Art.2 de la Constitución, y en ésto no hay medias tintas o con la Constitución de 1978 o contra ella, no valen posiciones ambiguas, a ver sí es tan amable de explicárselo al Sr.Más que parece que no el ve muy claro.

    Comentari per parco — gener 26, 2011 @ 11:58

  25. Gràcies, parco, pel comentari.

    No acabo de entender exactamente todo su comentario. Entiendo su referencia a las declaraciones del Sr. Pujol. No comparto lo que dice de que el Presidente Mas no acata las sentencias. Y, ciertamente, el gobierno del Estado debe dinero al de la Generalitat tanto por la aplicación de la Ley (el Estatuto) en lo que hace referencia a las inversiones en infraestructuras, como en el Fondo de Competencia previsto en el sistema de financiación, como en la aplicación del principio de lealtad institucional (cuando una CCAA se ve obligada a realizar un servicio nuevo generado por una disposición del Estado, éste debe compensarle económicamente por el gasto que ocasiona).

    Comentari per Josep Duran Lleida — gener 26, 2011 @ 22:52

  26. Pero no sólo deberá a Catalunya, por el Estatut, sino a otras Comunidades Autónomas que han reformado también sus estatutos. Respecto al Fondo de Competencia, ese sí es un problema del Estado. Pero cómo sabrá el problema de la Deuda y el diferencial con el Bono Alemán, y el peligro de deflación o estanflación hace que el estado no tenga recursos. No sería justo que se diera a unas Comunidades sí y a otras no. No le parece a usted Sr.Josep Antoni.
    Además el problema del paro, y la no generación de riqueza, hace que el Estado pase dificultades. Aparte de que se debería hacer más reformas estructurales, no sólo a nivel de CC.AA, Ayuntamientos, Diputaciones, etc. La superestructura generada por el sistema político vale en época de bonanzas, no en época de vacas flacas, que es ahora. Reforma del sistema eléctrico, abriendo más centrales nucleares. Haciendo un plan de industrialización de las zonas del pais más desfavorecidas, cómo el Plan de Estabilización de 1959, que favoreció la mayor industrialización de Catalunya y Euskadi. Es cierto que fue en una dictadura, pero ahora en democracia se podría hacer mejor no cree usted.

    Comentari per parco — gener 27, 2011 @ 11:19

  27. Me parece indigno e indignante que un diputado, diga que la cámara se está convirtiendo en una cámara de funcionarios y de pobres.

    Ojala fuese así, primero porque habria gente que ha tenido que esforzarse para poder entrar allí y segundo porque no hay nada mas indigno que enriquecerse con el dinero de los demás como usted lo hace amanos llenas.

    Claro que a lo mejor resulta que piensa el ladrón que todos son de su condición.

    Comentari per juan lópez — gener 27, 2011 @ 13:52

  28. Benvolgut Sr. Duran,

    Desafortunats comentaris i més en els moments actuals. Si es reclama austeritat als ciutadans vostès ha de ser els primers en donar exemple i, com a mínim, qüestionar els privilegis dels que actualment gaudeixen. Hi ha una gran manca de categoria en la classe política actual. Per tenir bons polítics, han d’estar ben pagats ….. si ! però partint d’un bon o molt bon sou, han de cotitzar com ho fem tots en temps i forma per tenir els drets que els pertoquin i un cop deixada la política, i cobrant durant un temps per poder-se situar, els toca buscar-se la vida com fem tots.

    Salutacions.

    Comentari per Carles — gener 27, 2011 @ 14:51

  29. Gracias, Parco, por el comentario. Completamente de acuerdo con extender reformas estructurales a todas las administraciones y con la energía nuclear. Respecto a si las deudas por inversión de infraestructuras en las demás CCAA de los Presupuestos se cumplen escrupulosamente las revisiones estatutarias, en nuestro caso no. En lo que hace referencia al fondo de competitividad y al cumplimiento del déficit, lo que no puede hacer el Estado es no cumplir con las CCAA a las que le toque, y luego acusarlas de no cumplir el déficit. Que paguen y que hagan más ajustes en sus presupuestos.

    Comentari per Josep Duran Lleida — gener 27, 2011 @ 16:03

  30. Parco y todos, ¿no creeis que lo justo es dar a cada uno lo que necesita, o en el caso, repartir con equidad?. Ya está bien de pedir el café para todos, pues algunos como yo tenemos cagalinas y nos cuesta dormir.

    Ningún hijo es igual, y para aquellos que puedan ver al Estado como un padre, que piensen que si no es un padre dependiente, parece un joven padre vividor. Que no todos ganamos lo suficiente como para mantenerlo a él y a sus hijos. Que no sale de una y se mete en otra. No deseo que se muera, pero sí que deje de lapidar la herencia. Que ya esta bien de vivir de las rentas de otros. Que se jubile a tiempo parcial (con el traspaso que ya hizo de funciones), para que se ponga a trabajar en algo más concreto que aporte algo de ingresos. No pinta muy bien el bingo que hace con nuestras vidas. Cada dia que pasa canta más rallas de paro. ¿No crees Parco?.

    Comentari per Repartidor! — gener 27, 2011 @ 16:04

  31. Claro, pero el problema de Deuda, hace que España pierda competitividad en todos los ámbitos. La Deuda lastra inversiones futuras, pues es un dinero que se presta que hay que devolver. El sistema actual no funciona, no se pueden mantener 1 Congreso, 1 Senado y 17 parlamentos autónomicos, más todos los ayuntamientos, lo que hace que tengamos un galimatías de administraciones, altos cargos, etc, etc. Yo entiendo que cada Comunidad tiene su singularidad, pero el hacer un gran pacto por el estado cómo se hizo con los acuerdos de Toledo, los pacto de la Moncloa, haríamos un estado más igualitario, con más oportunidades para todos, y generaría más riqueza para todos, pero para eso hay que hacer reformas estructurales en el Estado Autómico, Reforma energética, Reforma de la Educación, Hacer que el estado invierta más en I+D+I respecto al PIB, reforzar las exportaciones de productos españoles fuera de España. Son tareas duras pero hay que hacerlas, han hecho lo sencillo ir contra los trabajadores, ahora tendrán que hacer el capital genere puestos de trabajo. Es muy sencillo, más gente trabajando el estado cobra más impuestos, más impuestos más riqueza del país, más riqueza del país, más dinero.

    Comentari per parco — gener 28, 2011 @ 12:53

  32. Vaya, vaya, …en el comentario anterior me olvidé de Joan Clos como alcalde de Barcelona, aunque sea como para olvidarlo!

    Estoy de acuerdo con lo del sistema alemán, pero siempre que se pueda garantizar más ósmosi de competentes en los partidos, o sea, como el pulmón recoge oxígeno para el riego sanguíneo. Si se tapa la nariz, és cuando hay que respirar por la boca, aunque algunos partidos necesitan traqueotomia. Tanta obturación desecha que “opositen” los mejores y más competentes elementos para el organismo. Los sistemas actuales sólo permiten insuflar globos desde las bases, pero no queda claro de dónde salen estos globos.

    Comentari per Ramón — gener 28, 2011 @ 15:03

  33. Todos estos medios humanos en política eran para controlar el antojo de los cuatro que pudieran mandar. Ahora son demasiados los controladores y los mandatarios. No se aclara nadie en tan compleja trama de retroalimentaciones.

    Comentari per Repartidor ! — gener 28, 2011 @ 21:31

  34. Gràcies repartidor, parco i Ramón pels comentaris.

    Independentment de si han de ser 17 autonomies o no, el cert és que hem de disminuir despesa en estructura administrativa. Hi ha massa superposició d’administracions que,a més, tenen massa volum i massa despesa. També s’han o ens hem comportat com a país ric que no som.

    Comentari per Josep Duran Lleida — gener 29, 2011 @ 16:31

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari