1n480 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Aznar, el primer independentista

20110202_Rajoy_AznarFa uns dies el president Pujol feia unes declaracions al voltant de l’independentisme com una de les sortides de l’actual situació nacional. No he volgut entrar ni públicament ni privadament a discutir-ne els continguts ni la seva oportunitat. Dies abans, i dies després, el president Aznar està discursejant a tort i a dret sobre la unitat d’Espanya i en contra del que significa la voluntat de la gran majoria de ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no.

En nom de la Constitució que en el seu dia no va defensar, Aznar predica un rearmament de l’Estat central i manifesta clarament que Espanya és incompatible amb les aspiracions  que alguns tenen a crear mini estats. Cada cop que Aznar parla, les raons que en el fons justifiquen la posició del president Pujol s’estenen com una taca d’oli per Catalunya. Recordo que en el seu moment la gran pujada d’ERC -que llavors representava en solitari l’independentisme a Catalunya, només de paraula- es va produir arran de les respostes que Aznar i la seva gent van donar a les declaracions o a les accions d’ERC. Cada cop que Aznar obria la boca a Catalunya, la independència guanyava uns centenars de ciutadans per a la causa independentista. Ara torna a passar el mateix.

El més preocupant no és que Aznar pensi el que diu i digui el que pensa (tot i que cal recordar que tot això també ho havia dit a principis dels 90 i després va canviar radicalment de posició quan va necessitar els nacionalismes basc i català per governar), sinó que el que el que és greu és que Aznar, i no Rajoy, és el que esta marcant el pas de la dreta espanyola, una dreta que d’aquí a pocs dies pot governar a Espanya. Si Rajoy no mana -o encara que mani-, el discurs que queda del PP és el d’Aznar i si a Catalunya es va alimentant el sentiment independentista, el xoc de trens serà inevitable. Una vegada més a la història els uns i els altres es retroalimentaran.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

19 comentaris »

  1. [...] Ahora vuelve a pasar lo mismo’. El líder de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), en un apunte en su blog, asegura que es Aznar ‘y no Rajoy’ el que ‘está marcando el paso de la derecha [...]

    Retroping per Duran augura un choque de trenes ‘inevitable’ si el PP no calla a Aznar | La Voz de Barcelona — febrer 2, 2011 @ 13:43

  2. Estic d’acord també amb el teu comentari. Ara també a Catalunya apareix en Alejo Vidal-Quadras pels mitjans, amb la educació que el caracteritza al que l’hem conegut de Llavaneres, i com una de les velles glòries. No crec que a la Sánchez Camacho ni a l’Enric Millo els hi faci massa gràcia, i tampoc no poden canviar la “herència” del seu partit i la inèrcia que sembla ser la mateixa d’abans. El PP no deu ser tan de centre com diu ser a Catalunya, per com ho demostra’n els seus “referents”.

    Si us plau, no comentis l’apunt i estiguis a taula. La teva família s’ho val més.

    Comentari per J. Maria — febrer 2, 2011 @ 14:11

  3. De fet, l’Autonomia també representa una independencia encara que imperfecta. Però indepèndencia radical és impossible, hauriem d’incorporar també la part de l’Exèrcit que ens correspon amb tota la maquinaria molt cara de mantenir.

    Em penso que en Pujol s’ha passat de ratlla amb les seves declaracions, encara que ja podem suposar que ho deia per fer emprenyar als de Madrid.

    Comentari per Silveri Garrell — febrer 2, 2011 @ 15:00

  4. Benvolgut Antoni,

    ja que feu referència al xoc de trens, crec que fins ara més aviat hi ha hagut un tren que ha anat aixafant sistemàticament a l’altre. La víctima, lligada a la via ha anat resistint, de manera miraculosa, les diferents passades.

    Ara sembla que, finalment, la víctima es vol deslligar de la via, i intentar escapar de les reiterades envestides que des de fa segles van fent mal i l’estan deixant dessagnada.

    Donat que és ben segur que el tren de l’oest no s’aturarà (l’experiència ho avala) només cal decidir si ajudar al pobre mig mort a aixecar-se o quedar-s’ho mirant des de la barrera i anar-li donat ànims com crec que esteu fent des de fa molt de temps.

    Crec que el més democràtic és donar la veu al poble i que decideixi com proclamàveu a la darrera campanya electoral.

    S’acosten temps de prendre partit i decidir. S’ha acabat el nedar i guardar la roba.

    Cordialment.

    Josep

    PD: crec que vau comentar en una ocasió que no éreu partidaris de la independència per qüestions d’origen familiar. Sapigueu que tinc el meu origen a la Catalunya Nord, Andalusia i Catalunya i no per això, deixo de voler que el meu país pugui ser lliure.

    És més, amb els meus parents del Rosselló hi tinc tan o més tracte que als d’Almeria, i això que és un altre estat!

    Comentari per Josep — febrer 2, 2011 @ 19:15

  5. Bona nit, es una llastima que aquesta persona que crec intel·ligent ens ataqui d’aquesta forma, no son mini-estadi, som autonomies que malauradament hem de pagar més que moltes altres autonomies i no rebem la proporcionalitat deguda en l’Estatut, no tenim moltes autovies gratis, els ordenadors dels nen només li donen una part de la despesa i no és gratis com en altres comunitats autònomes entre altre coses; jo crec que ja peca per guanyador i qui sap si li farà falta al sr Rajoy els vots de CIU para ser envestit? És molt facil fer un discurs contra Catalunya pero si aqui no hi ha cap problema entre inmigrantes “ojo” que es vulguin integrar, el tema lingüistic el ministre d’educaciò va dir fa un parell de mesos que encara que la gent pensi el contrari en Catalunya no hi ha problema amb el castellà, només volem els que ens toca i tot esta reflexat en l’Estatut aprovat pel poble català i retallat per el Tribunal Constitucional…….i com diu vostè fa por saber el que en teoria ha de manar no ho faci sinó una persona retirada, donç estem en presencia de un Zapatero dos……..quin país Déu meu……..

    Queralt

    Comentari per Queralt — febrer 2, 2011 @ 20:30

  6. Buenas tardes, cada vez que el Sr. Aznar lopez, hace declaraciones, es jaleado por la caberna centralista, defienden una constitución, que en el momento de su nacimiento, denostaron. Quiere hacerse ver y dar palmaditas en la espalda a Rajoy, cómo diciendo, mira y aprende, que esto es lo que vende. Es un personaje mediocre que no tiene ningún concepto de lo que es un estado moderno y dsecentralizado. Su cortedad de miras nos indica, por el público que tiene, que si queremos de verdad ser europeos, tengamos que olvidarnos de La España plural y dedicarnos a lo nuestro. El Sr. Pujol es muy astuto y detecta lo que se palpa por la calle, hay muchos que están hartos de hacerse perdonar su “peculiaridad regional”.

    Un saludo.

    Comentari per Alfred — febrer 2, 2011 @ 21:02

  7. Per al Silveri Garrell,

    si tinguéssim un estat propi i decidíssim tenir exèrcit no tindríem problemes per mantenir-lo. Ara ja ho estem fent i a sobre en cas de conflicte el tindríem em en contra.

    Pel que fa al tema financer en general es parla que el dèficit fiscal de Catalunya és de l’ordre d’un 10% del PIB. A Alemanya, aquest dèficit entre estats rics i pobres està limitat per la constitució en un 4%.

    Quants tancs, si és que aquesta fos la prioritat, podríem comprar amb 20.000 milions d’€ a l’any. Crec que no hi cabrien al país.

    Pel que fa a autonomia = independència imperfecte suposo que és un acudit. Si no no ho entenc.

    Atentament.

    Josep

    Comentari per Josep — febrer 3, 2011 @ 17:05

  8. Gràcies J.Maria, Silveri, Josep, Queralt i Alfred pels comentaris.

    Certament l’autonomia no és independència. Tot això i respectant els independentistes i el seu coratge, jo no en sóc i no només perquè el meu pare visqui més enllà de les fronteres actuals de Catalunya. A la campanya electoral no varem dir que donaríem la veu als ciutadans mitjançant cap referèndum, Només varem prioritzar el dret a decidir en l’àmbit fiscal i, a més, afegint-hi que ho farem quan hi hagi consens social a Catalunya (creiem que ja hi és) i que es pugui plantejar amb força a Madrid. Per això, hem de ser forts a Catalunya i també a Madrid, i ara al final de la legislatura del ZP és impossible. El que no farem és portar al país a una nova derrota ni en aquest tema ni en cap altre i ho dic per la independència.

    Respecte al comentari de La Voz de Barcelona res a dir. Interpreto que em volem fer saber que s’han fet ressò dels continguts dels apunts del blog en el seu diari digital. Gracias, pues, por visitarlo y por hacerse eco de sus contenidos.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 4, 2011 @ 9:45

  9. No encuentro las manifestaciones de Aznar tan lesivas ni agresivas contra Catalunya como usted Sr. Duran, como habitualmente me sucede con sus posturas políticas relativas a la identidad catalana. Uno de los motivos por el que intervengo en su blog es el respeto que le tengo como (para mi) el mejor político del parlamento español, aunque en los temas identitarios no estemos en la misma “onda”.

    Me siento y soy catalán y español. Evito los adjetivos “profundamente” catalán y “profundamente” español, pero así lo siento. No concivo vivir en otro sitio que no sea mi tierra, pero no puedo compartir los sentimientos independentistas de lo que considero mi pais.

    Por eso supongo que entiendo a Aznar. Para mi, y espero no molestarle, usted solo practica la demagogia y el relativismo en los temas catalanistas. Insisto, para mi, si usted tuviera la misma perspectiva para hablar de cataluña y sus problemas como los tiene para España y su economía, sería lo que es imposible ser: Un político perfecto.

    Comentari per JuanS — febrer 4, 2011 @ 21:07

  10. Benvolgut Antoni i resta de blogaires,

    permeteu-me que insisteixi en el tema, ja que crec que és cabdal i que no es tracta habitualment amb tranquil·litat i sobretot amb el suficient coneixement de causa.

    Estic d’acord que cal tenir un consens social sobre el tema, ara bé, per aconseguir-lo cal informar a la gent de la situació real que estem patint com a poble i també com li afecta a la vida de la gent:
    - El TC ens ha negat com a nació. Era d’esperar.
    -El TC ens ha negat com a poble. Això encara és més fort perquè la paraula encara té “menys” rang que nació.
    - S’estan posant en les entranyes dels drets d’utilització de la nostra llengua.
    - I no en parlem del tema econòmic. Sagnia pura i dura.

    Ara surt el conseller de sanitat dient que fins al 2015 no es faran 2 nous hospitals previstos, a sobre ens ensenyaran les factures perquè ens sentim culpables del què ens costa anar a enguixar-nos una cama (quan hi ha altres autonomies que t’operen del canvi de sexe gratuïtament, o et fan la boca nova de franc).

    Avui s’ha sentit a dir que s’aturarien en breu algunes estacions de la L-9. Ja no ens podem fer ni una línia de metro? Ahir van dir que es deixaven al prestatge els perllongaments d’unes quantes línies de metro. Totes les noves carreteres a concessió per 30 anys (eixos de Llobregat, transversal, Vic-Olot, Orbital), i no segueixo. La L-9 a concessió també perquè tampoc tenim per pagar-nos-la.

    Això sense entrar en temes d’educació. Som la única CA que hem de pagar la meitat del famós ordinador.

    …i de les ajudes a la gent gran, desafavorits, etc, ni en parlem.

    Etc, etc, etc…

    Estareu d’acord que això és insostenible? Això del govern fort aquí i forts a Madrid que torneu a dir segueixo sense entendre-ho i mireu que hi he donat voltes, i per això us vaig deixar de votar aquest cop per primera vegada.

    Que passa a la vostra “estratègia” (que podria ser vàlida com a estratègia) si el PP o PSOE (això darrer és un acudit) treu majoria absoluta o pot pactar amb algú altre com en l’actual legislatura. Si no m’erro tota l’estratègia del pacte fiscal, la fortalesa, etc, etc, se’n va en orris. Tot plegat ho trobo inconsitent. Hi ha un pla B com en tota bona estratègia?

    Per altra banda, en el cal que CiU sumés convenientment a Madrid, creieu de veritat (amb la mà al cor) que alguna vegada la resta d’Espanya (vull ser correcte políticament parlant) voldrà prescindir de la quantitat de diners que surten de Catalunya dia rere dia? (es parla d’uns 50 milions d’€ al dia)

    Crec que en aquestes circumstàncies podríem millorar una mica el finançament com s’ha anat fent de mica en mica amb els diferents governs de Pujol, Maragall i Montilla. Però mai, el que ens mereixem i sobretot necessitem.

    Antoni, ho dic de debò: de jove, que ja era independentista, desitjava que el meu país pogués ser lliure i em guiava per un idea romàntica, des d’un temps ençà he vist com ha augmentat el maltracte cap al meu país i, sobretot veig com es va empobrint. Un país que amb el PIB que té, no pot fer ni hospitals, ni metro, ni amb prou feines pagar els casals dels seus nens, que ensenya factures als hospitals, que, que, que…

    Ara he vist clar que els meus fills (10 i 9 anys) que viuen en una terra que podria ser com Dinamarca, probablement hauran d’emigrar a Alemanya o als EUA si volen fer una carrera en una empresa potent.

    Coincideixo amb la importància de tenir un govern fort, i crec que el tenim o això sembla. Ara bé, totes aquestes coses que comento no depenen de nosaltres, ens les ha de donar qui no ens vol més que per cobrar i tallar-nos les ales nacionalment parlant (ha quedat palès) i no veig que amb la vostra “estratègia” l’hi pogueu donar la volta a la truita.

    M’agradaria, de veritat, conèixer com ho voleu fer. M’agradaria de debò tornar a creure amb vosaltres. M’agradaria de debò que la retòrica deixés d’omplir fulls de paper o pàgines d’internet.

    Perdoneu-me pel rotllo, però és que fa temps que estic molt preocupat pel meu poble (concepte prohibit pel TC).

    Si de debò això no em tragués la son, no estaria escrivint aquest correu passades les 12 de la nit mentre la meva família ja està dormint, o no aniria les poques hores que em queden quan surto de la feina o dels caps de setmana amb una colla de companys, que estimen Catalunya per sobre de tot, a recollir vots per la consulta del 10A a Barcelona.

    Procuro aplicar la frase que he sentit algunes vegades al President Pujol i que surt a les seves memòries: No et demanis que pot fer el meu país per mi, sinó que puc fer jo per al meu país.

    Cordialment.

    Josep

    P.D. us agraeixo poder “conversar” en aquest mitjà.

    Comentari per Josep — febrer 5, 2011 @ 0:28

  11. Gràcies, Joan S i Josep pels comentaris.

    Llegint les posiciones exposades per tots dos, s’hauria d’entendre més la meva posició central. Ni Catalunya és el que pensa Joan S (per cert, no sé a què ve això de demagògia), ni el que pensa Josep. És molt més complexa, molt més plural i la centralitat de ciutadans no és mouen ni amb els plantejament d’un ni de l’altre.

    L’estratègia B és enfortir-nos a Catalunya i aprofitar el que tenim, que no és poc per fer polítiques amb mentalitat d’Estat. Quina es l’estratègia si la independència no es viable? Amb tot el respecte, i reconec la feina que feu amb les consultes del 10A, però de que servirà, fins i tot si hi hagués una gran participació, que no n’hi haurà?

    Soc partidari d’una confederació però també sé que no és possible. De què em serviria dir-li al poble que és pronunciés sobre la confederació si després no serviria de res? No és pot portar al país a una nova derrota. Catalunya és Nació, digui el que digui el TC, per en Josep i per a mi, però no pel Joan S ni per a molta altra gent.

    Per cert, la frase del President Pujol és del president Kennedy

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 5, 2011 @ 23:34

  12. Juan S no ha negado que Catalunya sea nación. Sólo ha dicho que se siente catalán y español. Sentirse español no es negar a Cataluña, eso es lo que dicen los radicales independentistas. La consideración nacional de Cataluña y la de España pueden ser compatibles, creo yo.

    Por otro lado, el TC no ha dicho que Cataluña no sea una nación. Sólo ha dicho que en el contexto jurídico la nación es la española, porque sino es incompatible con la constituciíon. Pero en los demás contextos (cultural, simbólico, histórico. etc) el tribunal no se pronuncia porque no tiene nada de que pronunciarse, no es de su competencia.

    Por lo tanto la representación legal de nación la tiene España, pero en todo lo demás la nación catalana no se cuestiona. Por cierto, esto lo ha recalcado el TC, pero ya lo dijeron en su momento el PSOE e incluso CIU cuando se aprobó el estatuto y se decidió dejar el término nación en el preámbulo para evitar incompatibilidades legales.

    Comentari per victor — febrer 10, 2011 @ 17:49

  13. Gracias, Víctor, por el comentario.

    Lo más importante para una nación no es tanto que lo diga o no una ley, sino que uno se sienta identificado con ella. La Nación es un plebiscito permanente, señala Renan. Por tanto, es compatible que en Cataluña haya quien se sienta identificado con Cataluña como nación y que otros se identifiquen nacionalmente con España. Incluso puede, y de hecho ocurre, que se puede amar a ambas naciones y no estar loco, como señala la letra del bolero. Catalunya no es más o menos nación por lo que en un momento determinado digan 10 jueces del TC. Por otra parte, la inclusión en el preámbulo fue para conseguir los votos del PSOE, y no teniendo como no tiene fuerza normativa el Constitucional podría haberse ahorrado el alegato político, más que jurídico, que hace sobre el concepto “nación”.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 12, 2011 @ 23:48

  14. Catalunya es una nación, lo ponga en los papeles o no, esto es así porque tras un monton de años formando parte de España con las facilidades que nos prestarón para nuestra realización, no han conseguido que se diluyera nuestra identidad. Pero si nos quieren como somos que nos dejen en paz.

    Comentari per Alfred — febrer 19, 2011 @ 22:42

  15. Benvolgut Josep Antoni,

    ahir em vaig quedar estupefacte (per dir-ho d’alguna manera) quan vau posar com a excusa per no votar a la consulta del dia 10 d’abril a Barcelona que serieu a Berlín acompanyant al Rei d’Espanya.

    Em sembla molt bé que acompanyeu a qui cregueu, però l’excusa es podria qualificar de barata, barata.

    Tot i que la repercussió de la consulta als mitjans de comunicació és baixa respecte altres activitats socials o culturals, no em crec que no sapigueu que s’està fent recollida de vot anticipat. Segur que ho sabeu.

    Com que heu manifestat que no sou independentista, hi ha una papereta que diu NO. I hi ha gent que s’acosta a les taules per votar i la tria perquè pensa que aquesta opció és la seva. I no passa res. Absolutament res.

    Tot i que jo estic pel si, com ja he manifestat anteriorment. El que vull és que el màxim de gent de la meva ciutat vingui a expressar-se i a donar la seva opinió democràtica.

    El que trobo que ja s’acabat són les mitges tintes i el nedar i guardar la roba. Ha arribat un punt que la gent ja no ens creiem segons què.

    Molt cordialment i que vagi bé per Berlín. Una ciutat molt interessant i que m’agrada molt.

    Josep

    Comentari per Josep — febrer 22, 2011 @ 8:24

  16. Ah, i me n’oblidava.

    Com que sóc fedatari de Barcelona Decideix, i en el cas que us decidíssiu de realitzar un acte tan democràtic i civilitzat com el que estàvem parlant, i en el cas que us fos difícil fer-ho m’ofereixo a recollir-vos el vot personalment.

    Seria una gran satisfacció i un honor fer-ho. M’ompliria de goig. Només cal que m’ho digueu.

    Cordialment.

    Josep

    Comentari per Josep — febrer 22, 2011 @ 8:28

  17. Gràcies pels comentaris, Alfred i Josep.

    D’acord, Alfred.

    Josep, no vaig a Berlín a acompanyar el Rei, vaig a un Fòrum Parlamentari que, per part espanyola, presideix el Rei i després tinc activitat preparada per la Konrad Adenauer. Si votés, votaria el següent: “EN EL MARC DE LA SOBIRANIA DE CATALUNYA I EN L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ, PROPOSO PER A ESPANYA UN ESTAT CONFEDERAL”

    Crec que els polítics on hem de votar és al Parlament i no a la iniciativa molt respectable de la plataforma X. I el que no té sentit és que com CiU al Parlament votem no a la independència i, en canvi, a aquesta consulta votem que sí. Ara, si tanta il•lusió et fa tenir el meu vot, et preparo aquesta papereta i te la faig arribar.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 22, 2011 @ 20:51

  18. Potser l’estat confederal podria ser una solució, com de fet ja ho és en altres països civilitzats. Veig però, i el temps ho ha demostrat, que de federalistes no sé si n’hi ha gaires, i menys a l’altra banda de la “frontera”. Diuen que alguns socialistes (?), algú d’Unió i poca cosa més. No ens enganyem, crec que no deixa de ser retòrica per no reconèixer que, tot i que la solució autonòmica no funciona, la independència és la única solució.

    Mentrestant ja fa temps que van minant el nostre país i no pararan fins que l’anorreïn del tot.
    CiU pot votar no al Parlament i CiU pot votar no a la consulta del 10 d’abril. Cap incoherència.
    Ara, que si donguéssiu llibertat de vot als diputats de CiU al Parlament ja veuríem que en surt de tot plegat.
    Estic d’acord que els polítics han de votar al parlament, així també, res els impedeix de participar com a ciutadans de totes aquelles iniciatives ciutadanes, i més aquesta que té un caràcter tan democràtic i cívic. Iniciativa que s’ha endegat perquè els polítics no promouen un referèndum que la societat ha demanat al parlament mitjançant una ILP. Després ens queixem que la societat es desentén de la política.

    Bé, no inisistiré en el tema perquè crec que ja deu avorrir a la resta dels participants del blog.
    Per cert, us en faríeu creus del que opina la gent de la política en general quan estem al carrer recollint vot. És un aparador privilegiat i impagable.

    Cordialment, una vegada més.

    Josep

    Comentari per Josep — febrer 23, 2011 @ 12:23

  19. Gràcies Josep pel comentari.

    Ja sé que no hi ha confederalistes a l’altra banda -federalistes és una altra cosa i també n’hi ha pocs- i, per tant, sé que defenso una utopia, tan com la de la independència. Totes dues son legitimes. Nosaltres no ens vam presentar a les eleccions amb el compromís de fer un referèndum i, per tant, no el farem. Sé què opina la gent i sé també quins son els problemes principals de la ciutadania. Jo també parlo amb la gent i sé que pensen sobre la independència. Això divideix el país i nacionalment -és la meva opinió, és clar!- és molt dolent. Ni al País Basc el PNB planteja aquesta qüestió, només el sector de l’Eguibar. Però vaja, Josep, si veniu a buscar-me el vot, us el dono en el sentit ja expressat.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 27, 2011 @ 22:52

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari