dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
1n269 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

S’ha de deixar de maleir i posar llum a la barricada.

080219-senyera-onejant.bmp
Ahir, en sortir de l’Hospital, feia referència al President Kennedy i recordava una de les seves històriques apel·lacions a l’esforç de la gran nació nord-americana. És possible que jo hagi sortit amb una sobredosi d’il·lusió de la meva estància hospitalària, però em rebel·lo contra un cert estat d’anim que he observat al llegir amb més deteniment els diaris, les opinions del electors, comentaristes o escoltar les trucades telefoniques a les ràdios.

Cal trencar la inèrcia que hi ha d’arrastrar-nos pel pendent del descontent, de l’emprenyament… Mai s’ha conquerit res des de l’apatia i el pessimisme. Mai s’ha construit res des de la resignació. Tots hem de recuperar, si l’hem perduda, la confiança per tirar endevant el nostre país. Si no ho fem nosaltres ningú ho farà per nosaltres.

Des de Catalunya estant, a més, hem de donar un valor afegit a aquestes paraules: “si no ho fem nosaltres ningú ho farà per nosaltres”. Veig massa PSOE i PP instal·lats en el subconscient de la gent; òbviament en una gran majoria d’informacions i opinions sobre la campanya electoral començant per la “nostra” TV que prioritza i fa anar a remolc de tot el que diuen a Ferraz, a Génova o a Moncloa la informació político-electoral. Amb tot el respecte a la voluntat democràtica del poble català, però si de les urnes el dia 9 de març n’ha de sortir un reforçament de l’emprenyament però un engreixament electoral del PP i del PSOE poc que anem pas bé, com diria un amic meu de Palafrugell.

Somio en un país millor per les meves filles i els seus futurs fills i vull donar-los, com tots vosaltres, esperança; esperança en un futur millor, diferent del present i això no ho aconseguirem sinó deixem de maleir. Ens ha contagiat la política espanyola i només sento que maledicències envers els altres. Ens cal sintonitzar una ona completament diferent que ens permeti, que ens obligui, a posar llum, quanta més millor, a la barricada com expressió i metàfora de la nostra causa com a país i com a societat.

Som-hi tots!

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

11 comentaris »

  1. Ben tornat!

    Comentari per Toni Ibañez — febrer 19, 2008 @ 19:56

  2. M’alegro molt de veure’t tan animat: queda molt per fer!!!
    Ni Psc i Pp: Catalunya necessita ser forta, molt forta perque el govern de madrid sigui feble, molt feble. El més feble possible que els dos grans partits depengui de tots per poder governar… En un estat espanyol políticament tan mediocre -i català també-, cal fer un esforç per a que els pocs que valeu, pogueu inclús governar a tot l’estat espanyol.
    Clarament s’han de conseguir el màxim de complicitats i de xarxa: organitzem un think tank? Cal fer una plataforma socialcristiana en aquest sentit entorn uns ideals. M’ofereixo a portar els cafès….

    Comentari per Lluís — febrer 19, 2008 @ 20:23

  3. Gràcies Toni Ibañez i gràcies Lluís. Ara el que cal és tenir el millor dels resultats possibles el proper dia 9 de març, que no vol dir altra cosa que sigui quin sigui el nombre d’escons que ens otorguin les urnes aquests siguin decisius en la política espanyola per defensar els nostres compromisos. Quants més en tinguem i més depenguin de nosaltres millor.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 20, 2008 @ 8:28

  4. Sr. Duran:

    En primer lloc, vull expressar-li la meva enorme satisfacció per la recuperació que ha tingut després de la seva intervenció. I espero amb entusiasme la seva tornada a la campanya electoral, ja que necessitem a polítics com vostè. Però per sobre de tot, fins i tot de Catalunya,està la seva salut i la seva família que també li necessita. Ahir al Sopar organitzat per Sentit Comú per Catalunya li vaig veure en plena forma.

    El que la gent està esperant d’un polític per a anar a votar perque li faci vibrar, no està en les subhastes de promeses que després no es compleixen, ni en debats que només interessen als polítics però que la gent no veu el significat. El que els electors esperem són polítics que proposin solucions als problemes reals dels ciutadans. Aquells temes que realment ens preocupa i que pot fer que vibrem convencent-nos que aquest és el camí.

    Solucions moderades a temes com l’economia, la seguretat, la immigració i la família. Que haurien de ser els quatre eixos, segons la meva modesta opinió, sobre els quals hauria de girar la pròxima legislatura. I que vostè, com representant del grup decisiu que sortirà el 9 de març, del que estic convençut, hauria de negociar perquè algun dels dos partits tingui el seu suport. Ja que per als catalans és indiferent que siguin els socialistes o els populars, o els populars o els socialistes.

    I com sempre ha realitzat en la seva trajectòria política des del centre. Perquè és des d’aquesta posició quan s’han posat en pràctica governs d’índole centrista quan més ha avançat el país. Tant Catalunya com Espanya.

    I com d’economia, immigració i seguretat ja estan opinant altres, amb el seu permís vaig a exposar-li el que considero que s’hauria de transformar en realitat en els pròxims anys. I és una política integral a favor de la família. Encara que ara s’hagi posat de moda, i m’alegro que sigui així, la qual cosa dóna la raó als que fa molts anys, com Unió, la família ha estat una de les apostes importants.

    En primer lloc, ens agradaria que adquirís el compromís que es formi un Ministeri de la Família, que tingui competències suficients com per a ser una administració que integri i manifesti la seva consideració sobre totes aquelles polítiques que afecten a la família, que són moltes. I com exemple, en aquells municipis on governa Unió s’hauria de crear la Regidoria de la Família amb similar plantejament. És a dir, amb polítiques integrals de suport a la família.

    Aquest ministeri hauria d’aprovar lleis ambicioses a favor de més ajudes i prestacions que ens equipessin als països europeus. Amb beneficis fiscals tant en l’Impost de la Renda com en l’IVA. I una universalització de les ajudes que arribin a totes les famílies.

    Ja que cal plantejar projectes que lluitin contra la baixa natalitat, ja que ara neixen 90.000 nens menys que fa 25 anys a pesar de l’augment de la població. I sense suficients nens augmenta la proporció de població gran, un de cada sis espanyols és més gran de 65 anys i ja hi ha més de dos milions de persones de més 80 anys. Que també s’han de promulgar lleis amb dotacions econòmiques reals a favor de les famílies amb depenents al seu càrrec.

    Una educació per als nostres fills que tingui els valors del respecte, l’autoritat en els professors i el mèrit com els eixos fonamentals. I que entre tots hem perdut pel camí. Podent començar per universalització en la gratuïtat dels llibres de text, i que deixi d’existir diferències entre unes famílies i altres pel seu lloc de residència.

    En els últims temps s’han demanat drets per a tots. Però ens hem oblidat de la defensa dels drets dels nens en qualsevol situació. Ha de ser prioritari per a qualsevol govern la lluita contra tota forma de maltractament. I ser inflexible en la persecució dels quals atempten contra la infància. Hem d’entendre que els nens tenen dret a una família estable que li permeti créixer socialment.

    S’han de fomentar ajudes especials a les famílies nombroses que realment siguin efectives.

    I finalment, s’han d’arribar a consensos amb totes les forces polítiques i agents socials per a aconseguir uns horaris racionals pròxims a Europa, que permetin la conciliació laboral i familiar. S’ha de provocar una gran revolució en aquest aspecte que ens situï en el nostre entorn, permeti la convivència de les famílies i aconseguim els mateixos o fins i tot superiors nivells de producció. Deixant enrere per a sempre la generació actual de joves “clauer”.

    És el meu desig, que a partir del 9 de març, i sobretot, a partir del 10 de març, com força decisiva, Sr. Duran, posi en pràctica aquesta política que moltes famílies del país estem necessitant.

    Moltes gràcies pel seu sacrifici i servei a favor dels altres.

    Comentari per Xavier Cortés - Adherit a Sentit Comú per Catalunya. — febrer 20, 2008 @ 9:12

  5. Li desitjo una pronta recuperació de la seva malaltia.

    Opino que s’hauria d’assegurar que tots els catalans tenim acces al mateix tracte i rapidessa que va tenir vostè devant una malaltia tant greu com el Càncer de pulmó, suposso que tractat de manera especial, magradaria saber-ho.

    http://jaumepl.blogspot.com/2008/02/durant-operat-amb-xit-de-cancer.html

    Salutacions

    Comentari per Jaume — febrer 20, 2008 @ 12:30

  6. Començo per fer referència al comentari d’en Jaume. Jo pago seguretat social i a més una mútua com molts altres catalans. L’operació me l’han fet a una mútua cooperativa i part del cost per tant l’he pagat jo amb les meves quotes, és a dir que he estalviat al sistema públic uns diners. Diumenge vaig demanar una assistència a domicili a la què hi tinc dret com a mutualista i la metgessa va decidir que em veiesin a urgències i a urgències em van fer una placa i amb la placa es va veure una ombra i la ombra al pulmó ens va portar a l’escàner i d’aquí al tumor i a la seva extirpació. Si hagués anat a urgències d’un hospital públic segurament se m’haurien quedat allí i m’haguessin operat allí. El sistema públic català és molt bo, els professionals excel·lents. A mi m’opera un cirurgià del sistema públic amb el què la nostra cooperativa té concertat el servei. A Catalunya tenim tradició del sistema de mutualitats i a l’ensenyament de centres concertats i gràcies al concurs d’ambdós tipus de centres tenim un sistema que s’aguanta millor. Dit això, Jaume, torni a llegir-se la seva frase i si es queda tan tranquil, res a dir, allà vostè!
    Xavier Cortés, gràcies pel comentari. Clar que tenim un problema amb la natalitat. De continuar així d’aquí al 2025 Espanya necessitaria de 12 a 15 milions més d’immigrants estrangers per mantenir l’actual nivell, que és baix, de natalitat. Aquí no hi ha hagut política en favor de la familia. Durant molt temps s’ha debatut sobre el dret a no tenir fills, però no hem fet el que calia per garantir, el dret dels que sí volen tenir fills i no els poden tenir. Aquesta legislatura ha de ser prioritat la política en favor de la família, primer perquè crec en la família i en el seu valor social i segon pel que dèiem de la natalitat. Vagi per tant el meu ferm compromís per treballar-hi tant com sigui capaç. A la pàgina web de candidat dins de la de CiU (www.ciu.cat/duranilleida) hi ha el programa electoral i allí podràs llegir les propostes concretes. Gràcies un cop més, Xavier.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 20, 2008 @ 18:31

  7. Sr. Duràn, crec que vostè, degut a la experiencia passada, podria intenressar-se, com a defensor dels drets dels catalans i, sobre tot pensant en els que van a un sistema públic perque no poden pagar ni “estalviar” calès al sistema, gaudeixin la rapidesa que ha tingut el seu cas.

    No pretenc pas fer un retret personal, sino aprofitar un fet que li ha passat personalment per concienciarlo de que no es suficient amb tenir bons professionals, cada segon i cada euro conta. “Segurament tindrien el meu tracte” esta bé, pero pot saberho segur preguntant al govern català a traves del seu grup parlamentari quin temps tenen de mitja les operacions de Càncer diagnosticat, d’espera de mitja.

    Salutacions.

    Comentari per Jaume — febrer 21, 2008 @ 2:30

  8. la seva actitud i ganes d’anar endavant és el millor exemple que ens pot donar a tota la ciutadania de Catalunya. Hi ha esperança pel pais, i amb treball ho anirem aconseguint. Cuidi’s molt si us plau

    Comentari per enric — febrer 23, 2008 @ 20:49

  9. Gràcies novament Jaume i també a Enric pels seus ànims. Jaume la meva mare va morir fa tres anys de càncer atesa a la sanitat pública i poc després va morir també la seva oncòloga, metgessa de la pública. La meva germana és metge de poble de la pública. L’estada a l’hospital de la meva mare em va permetre familiaritzar-me amb el món del càncer i li asseguro que no cal que pregunti quan temps es necessita per intervenir en cas de detectar un tumor si la vida corre perill. No hi ha cap professional a la pública que si detecta un tumor permeti que el seu pacient no sigui operat a temps. Altra cosa és que no es detecti a temps, com m’hagues pogut passar també a mi.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 24, 2008 @ 20:12

  10. FATAL

    Comentari per JULIA ESPASA — octubre 24, 2008 @ 19:09

  11. No sé a què es refereix amb el FATAL però agraït per participar al bloc.

    Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 25, 2008 @ 19:40

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari