dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
2n187 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Más vale tarde que nunca

ave.jpg Avui arriba el Tren d’Alta Velocitat a Barcelona, és a dir el tren que tothom coneix com l’AVE. Tots plegats ens n’hem de felicitar i jo en felicito a la Ciutat de Barcelona. És cert que arriba molt tard, setze anys després del que nosaltres havíem propossat, però finalment arriba i aixó és el que ara compta. Darrera hi ha aquella històrica decisió del govern socialista de prioritzar l’alta velocitat que ens havia de permetre incorporar-nos a la xarxa europea construint el Madrid-Sevilla abans que el Madrid-Barcelona com a primera part del Madrid-Barcelona-La Junquera-Paris o Milà o Bruxelles o Zurich o Londres o …. Darrera queda també el malgust de boca que et provoca veure com ni els ministres catalans presents en el govern de Madrid llavors ni els que n’han format part els darrers anys han fet res per assegurar que l’alta velocitat arribés a Barcelona abans que a Màlaga, a Vallladolid o a Osca. No pas perquè no vulgui que arribi a aquestes ciutats, tot el contrari, no nomès em sembla bé que hi arribi sinó que cal felicitar-ne a la Ministra Álvarez per haver-lo portat a la seva ciutat, al Secretari d’Estat Morlán per haver-lo fet arribar a Osca i m’imagino que a l’Acebes o al mateix Aznar per haver prioritzat el Madrid-Valladolid. A mi el que em sap greu és que els catalans que hem tingut a Madrid no hagin exercit de catalans com els altres -començant per Felipe González- han exercit de andalusos, aragonesos o castellans. Però vaja tot això ja queda enrera. Com enrera queda tamé una de les tantes promeses incomplertes del President Rodríguez Zapatero, en aquest cas la de que l’AVE arribaria a Barcelona el 21 de desembre (si nosaltres haguéssim fet una campanya publicitària a mesos vista de les eleccions anunciant, amb diners públics, que l’AVE arribava a Barcelona i després hagués passat el que ha passat hores d’ara ja hi hauria diligències al Jutjat amb alguna acusació particular i amb l’ex-fiscal en cap fent declaracions a tort i a dret sobre malversació de cabdals públics). Però insisteixo tot això queda enrera i avui el que cal fer és expressar la satisfacció perquè, encara que tard, ja el tenim aquí.
Ara el que cal és que assegurin un bon i ple funcionament de rodalies, que permetin que arribi a territori francès quan més aviat millor (aquí el govern socialista torna a incomplir els seus compromisos) i que el seu trajecte per Barcelona es faci respectant la Sagrada Família. Ho he escrit en anteriors ocasions: clar que Barcelona es pot foradar i caldrà foradar-la, però això ha de ser compatible amb garantir el valor artístic,religiós i econòmic de l’obra d’en Gaudí. Ja vaig dir que en Rodriguez Zapatero s’hauria de dignar a visitar la Sagrada Família i a escoltar, apreciar i veure les característiques de l’obra tal com els hi explicarien en Joan Rigol i l’arquitecte Jordi Bonet. Estic segur que si te la més mínima sensibilitat envers l’art, el fet religiós o la importància del turisme per la Ciutat de Barcelona rectificaría la seva decisió. I només cal que tingui sensibilitat per una de les tres questions. No cal ni que arribi a dues, ni menys que en tingui per totes tres. No li demano tant!

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

14 comentaris »

  1. Apreciado Josep Antoni:

    Aunque no versa sobre el AVE, te comento un tema que a muchos nos preocupa. Para evitar reiteraciones, te copio aquí un artículo que me ha llegado por email de un buen amigo y que hoy publicaba el ABC de Catalunya. Suscribo lo que dice el profesor Fontrodona y comparto su preocupación. Espero que Usted y su partido reconsideren su actitud, pues muchos -y digo muchos- no estamos dispuestos a votar a CIU a cualquier precio, y tenemos claro que no queremos cuatro años más despostismo y mal gobierno del señor Zapatero. Un cordial saludo,

    Jorge

    ¡Prou! ¡Prou! ¡Prou!

    APROVECHANDO el inicio de la campaña electoral iba a escribir un artículo incendiario. Pero he decidido no hacerlo. No es mi estilo. Sólo dejaré el título, como testimonio.
    En los años setenta se acuñó en los Estados Unidos la expresión «mayoría silenciosa» para referirse a la existencia de una parte de la población que no necesariamente se sentía identificada con las opiniones qua aparecían en los medios de comunicación o en las encuestas. Al no sentirse aludidas en el debate público, esas personas pensaban que debían ser «cosas suyas», cuando de hecho, de haber hablado, se hubiesen dado cuenta de que mucha gente pensaba como ellos.

    Con tantas encuestas como vemos estos días, me consuela pensar que también en este país existe una mayoría silenciosa que está deseando romper con estos últimos cuatro años de gobierno. Si me tengo que aplicar el cuento, no basta con que me lo crea, además tengo que decirlo, para que otros no se sientan solos. Así que aquí estoy, con mucho talante y poca tensión, creyéndomelo y diciéndolo.

    En política no hay alternativas perfectas. Uno tiene que escoger entre lo que le ofrecen. En ocasiones uno escoge una determinada opción con gran convencimiento y profunda identificación. Otras, a regañadientes, con la boca pequeña, porque no hay nada mejor, o incluso para evitar que salgan alternativas peores.

    En estas elecciones, lo tengo claro: sólo consideraré aquellas propuestas (y no sé si usando el plural estoy yendo demasiado lejos) que me den garantías de que mi voto no se usará, ni siquiera indirectamente, para mantener al gobierno actual en el poder. No me sirven ni los votos en blanco ni las abstenciones, porque después de la noche electoral todo el mundo se olvida de ellos. No me sirven aquellas posturas testimoniales que no se traducen en escaños, porque al final de lo que se trata es de sumar escaños, no votos. Ni aquellos que juegan con la indefinición esperando sacar tajada de pactos postelectorales, porque, aunque estoy a favor de estos pactos, en este caso la bisagra sólo cabe abrirla hacia un lado, y no las tengo todas conmigo de que vaya a ser así.

    Total. Quizás esta sea una de esas veces en las que uno vota con poco convencimiento. O mejor dicho, con el convencimiento de que cualquier alternativa real de gobierno será mejor que tener cuatro años más a los mismos, encima envalentonados. Hace unos días un buen amigo y maestro hablaba en otro artículo de opinión del mal menor y del bien mayor. No se trata sólo de votar al mal menor. Se trata sobre todo de que hay muchos valores en juego y hay que hacer lo posible por defenderlos.

    Joan Fontrodona
    Profesor de Etica Empresarial del IESE
    TRIBUNA ABIERTA

    Comentari per Jorge — febrer 20, 2008 @ 14:14

  2. Hola,

    Li desitjo una recuperació exitosa de l’operació
    L’escric per demanar-li que en el cas de ser decisius no pacti amb el PSOE. O que, com a mínim, exigeixi la retirada de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i que no es blindi legalment la patronal de l’avortament (tal com anuncia Bernat Sòria).

    Atentament

    Comentari per Miquel — febrer 20, 2008 @ 15:13

  3. Sr. Duran, pot donar la seva paraula de que no pactarà amb el PSOE? Com es pot esser cristià i fer president del govern a qui ha aprovat les lleis que han expulsat el matrimoni del ordinament jurídic?

    Comentari per Pau — febrer 20, 2008 @ 15:25

  4. Vull desitjar-li una ràpida recuperació.
    També volia dir-li que no sóc d’esquerres, i no votaré a un partit que doni després el seu suport a Zapatero. Això seria un autèntic frau per tantes persones que voten el seu partit contràries a les polítiques socialistes. Gràcies

    Comentari per Gemma — febrer 20, 2008 @ 16:16

  5. Si us plau, no recolzi a Zapatero!!! Pel sentit comú!

    Enric

    Comentari per Enric Badia — febrer 20, 2008 @ 17:09

  6. Josep Antoni, disculpame porque hasta hoy no me he enterado de tu enfermedad y tus días de hospitalización. He estado algo desconectado de los medios. Por eso no te decía nada en mi mensaje previo. Mucho ánimo con la recuperación tras la intervención. Un afectuoso saludo,

    Jorge

    Comentari per Jorge — febrer 20, 2008 @ 17:11

  7. Només volia desitjar-li bona sort en les properes eleccions. Ahir vaig estar al sopar de “Sentit Comú” a l’hotel JC 1 i dir-li que em va agradar molt tant el seu discurs com el del Sr. Roca, sobretot el tema de recuperar valors de respecte i dignitat, tant a l’escola com a les institucions públiques, i no es que sigui un carca de 26 anys, que es l’edat que tinc, però si que crec fermament en la recuperació de valors esencials per la convivència humana, així com en la protecció ferma del medi ambient (incloent-hi els animals) com a base principal per al desenvolupament sostenible de l’economia i l’estat del benestar català, tenint molt en compte el canvi climàtic que s’aproxima… x exemple, cada any passa el mateix amb l’aigua, cada any surten a les noticies els pantants vuits, i mai es fa res, no hi ha una politica de sostenibilitat vers l’aigua, llavors quan plou tothom llença pilotes fora i cap casa fins l’any següent que torna a passar el mateix.

    I repeteixo, espero que li vagi molt bé la campanya electoral.
    Fins aviat!

    Comentari per Robert Madueño Mompart — febrer 20, 2008 @ 18:36

  8. Amic i company collista, amb l’alegria de que l’intervencio quirurgica a estat uin exit, desitjarte una bona i rapida recuperacio, i que al mes de Maig puguem compartir la teva resencia i menjarnos uns bons caragol,
    Una forta abrassada i un cariños record de tots els teus amics de la Colla els Lleidatans.

    Comentari per colla els lleidatans — febrer 21, 2008 @ 10:45

  9. Passes discretament pel tema, però crec que la batalla del TGV encara no està del tot guanyada. Queden dos elements fonamentals per acabar la vertebració de Catalunya en l’àmbit de l’alta velocitat:
    1.- Que arribi el mes aviat possible fins la frontera i que es mantingui el cmpromís del govern francès perquè enllaçi amb París.
    2.- Que quedi resolt el pas del TGV per on sigui menys per sota de la Sagrada Família.

    Molt bé que pensem en Rodalies, però que no caiguem en el parany de pensar que sobre el TGV ja està tot fet.

    Comentari per Roger Pons — febrer 21, 2008 @ 10:56

  10. Benvolgut Josep, escric aquest comentari després d’haver escoltat les teves intervencions a Catalunya Ràdio i Rac 1, i estic molt content de la teva recuperació, i del teu optimisme. No les he pogut escoltar en directe però les he trobat en format d’àudio a la web d’Unió. T’he de dir que estic fart de la política i el nivell dels politics d’avui dia, que en la gran majoria de casos ha derivat més cap a un espectacle de circ, a un concurs per guanyar el primer premi al millor pallasso (amb tot el respecte als pallassos professionals, però de circ), que no pas en persones compromeses en servir a la societat. Em fa molta llàstima observar fins a quin punt es pot devaluar una persona per guanyar un vot! I estic fart, molt fart d’aquest comerç d’il•lusions, d’esperances, de reivindicacions, de confiances que quan anem a votar els homes i dones posem dins el sobre amb la butlleta d’aquell partit que volem que les gestionin dins les institucions. És d’una hipocresia cruel, comprovar com la mateixa nit electoral, tot allò que hem posat en mans de les persones que ho han de gestionar, ja en la mateixa valoració dels resultats, ho manipulen i ho esmicolen als seus propis interessos partidistes. I aquella confiança dipositada dins cada butlleta, es converteix en moneda de canvi per fer tota mena de joc de mans per assolir la cadira. I estic fart i tip d’aquesta presa de pèl que es repeteix cada vegada que vaig a votar.
    Al meu limitat entendre, penso que després de la dictadura de Franco, va venir una etapa en què era molt fàcil fer bona política. Estàvem tant mancats de democràcia, que era molt més fàcil arribar a acords, a pactes i a tirar endavant les institucions perquè només hi havia un camí. Però la societat també ha madurat, ens hem fet grans i jo crec que ara ens trobem en un moment que s’ha de filar molt prim, doncs tenim una situació, després d’aquesta transició, que els polítics actuals no s’havien trobat mai, doncs els grans són massa grans i els joves massa joves. Per tant jo arribo a la conclusió que el 9 de març és i serà una data molt important en el futur de Catalunya i d’Espanya.
    I malgrat pensi que la política ha tocat fons, també crec que no totes les pomes del cistell estan podrides, però sí que les hem de separar per evitat que tot el cistell es faci malbé. I crec sincerament que el camí no és quedar-se a casa, sinó al contrari, penso que en aquestes eleccions ens hi juguem massa com per assumir el paper del català emprenyat (amb raó), i que hem de fer sentir les nostres veus, la veu de Catalunya. i si he dit que la política ha tocat fons, penso que podem ser decisius per tal d’encetar una nova etapa en que la política torni a recuperar credibilitat, seriositat i confiança.
    I no sé amb qui es va inspirar el senyor Carlo Collodi quan va escriure en “Pinocho”, però cada vegada al sr. ZP li veig el nas més llarg.

    Comentari per Lluís Pujol — febrer 21, 2008 @ 13:18

  11. Benvingut sigui Sr. Duran altra vegada al mon actiu de la política i li desitjo una bona recuperaciò. Parlant del tren d’alta velocitat, fa uns quatre dies vaig veure un programa pel Canal 33 d’unes proves que feien a França amb el tren d’alta velocitat i com el feien arribar a la velocitat increïble de 574,7 quilòmetres hora, però era sols un experiment. Tornant amb el tema de L’AVE, espero que tots plegats, especialment els de la Moncloa, ens decidim d’una punyetera vegada per on ha de passar per dintre Barcelona, i que no sigui per sota els fonaments de la Sagrada Familia. Esperem que el SENY s’imposi d’una vegada.

    Comentari per Silveri Garrell — febrer 21, 2008 @ 16:17

  12. Benvolgut Josep,

    Heu llegit la darrera carta d’en Miró i Ardèvol? Què en penseu? Personalment jo la faria arribar a tota l’executiva de CiU.
    Me n’alegro molt per la seua recuperació,
    Agustí

    Comentari per Agustí Garrido — febrer 21, 2008 @ 16:21

  13. Tanmateix, més que no pas el ZP, sembla que els màxims interessats en fer passar l’AVE per la Sagrada Família, caigui qui caigui, són els socialistes catalans… oi?
    En fi, crec que con més aviat es trenqui aquest monopoli del poder a les Espanyes per part del PSOE, més beneficiats en sortiran els ciutadans i la mateixa democràcia.

    Comentari per Jesus — febrer 21, 2008 @ 16:58

  14. Avui l’escoltat a Rac1 m’alegro que ja es trobi força recuperat, com a malalt pulmonar que també soc, em permeto dir-li allo de ” piano, piano se arriva lontano” si pot ser no forci massa la màquina i sobre tot ANIM….
    jordi
    http://www.airetxp.org

    Comentari per jordi — febrer 21, 2008 @ 20:14

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari