dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
1n116 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Debat o monòleg.

080225-debat-zapatero-rajoy.jpg
Ahir a la nit va tenir lloc el primer debat entre Rodríguez Zapatero i Rajoy per la televisió. Tant TVE, per la Primera, com la Cuatro i la Sexta el varen transmetre. Com diu en Miquel Roca en el seu article d’avui a La Vanguardia la transmissió d’aquest debat a dos posa de relleu que no tots comptem amb els mateixos drets i que uns, els dos grans a nivell d’Estat, expulsen a la resta.

En Rodríguez Zapatero i en Rajoy ens han volgut ignorar i els mitjans de comunicació que l’han transmès també. Uns i altres no trigaran molt a deixar-nos d’ignorar. A partir del 9 de març, quan les urnes hagin parlat i els vots substitueixin els micròfons reservats per en Zapatero i Rajoy, la realitat superarà la virtualitat que ha volgut imposar un debat a dos veus.

Tanmateix més que un debat varen ser dos monòlegs de passat i sobre el passat. Tot em sembla “dejà vu”, em recordà els debats del ”Estado de la Nacion” i les sessions de control de cada setmana. “Todo lo mío es estupendo y lo tuyo es un desastre”, que diu avui en Bru de Sala a La Vanguardia. M’havia promès a mi mateix no veure el debat, però al final no vaig resistir la temptació i vaig aguantar fins a la publicitat. Ja en vaig tenir prou! Amb tot el respecte vaig trobar una gran pobresa d’arguments i que l’unic que els importava era ser President del Govern.

D’altra banda em va semblar veure dos homes descaradament de partit, cap dels dos homes d’Estat. No vaig ser capaç de veure a dos homes de pacte, de diàleg. Espanya té un problema i ahir es va veure: Espanya no va tenir un debat d’idees o propostes liberals o socialcristianes i socialdemòcrates, desgraciadament varem tenir un debat entre un radical i una dreta excessivament tronada i anti-catalana.

Catalunya, per tant, va ésser la gran absent. El debat deixà orfe a Catalunya. Més que mai, doncs, li hem de donar protagonisme a les urnes.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

8 comentaris »

  1. En primer lloc només s’ignora a qui es deixa ignorar. Jo soc família acollidora, a dia d’avui segons la Generalitat “arxivada” com moltes famílies mes a Catalunya. Però a mi no m’arxiva ningú i creu-me que emprenyo tot el que puc amb el diputat al parlament el Pere Bosch, assistint als actes de política familiar d’esquerra explicant al militants allí reunits com de malament funciona el sistema de protecció a la infància aquí a Catalunya etc……………………………………………………
    Per què li explico tot això, doncs en lloc de queixar-vos pregunteu-vos si heu fet tot el que calia per evitar que us ignorin?
    Realment el debat, pobre, avorrit, sense gustos ni textura ni colors com un “entrepà d’ou dur” sense plans de futur. Be realment com diuen que va passar al 1960 entre Kenedy i Nixon una imatge diu molt i el que em va dir a mi es que no es pot confiar en cap dels dos. no els deixaria ni al meu gosset al seu carreg per tant com els podem deixar el nostre futur. De moment ja tinc clar que no he de votar a cap dels dos.
    Maria Lluïsa.

    Comentari per Maria Lluïsa — febrer 26, 2008 @ 23:25

  2. Gràcies Lluís Vila i Maria Lluïsa pels vostres comentaris. Lluís no crec que TVE vulgui fer un “Tengo una pregunta para Usted” en cap dels formats perquè TVE esta jugant descaradament a la bipolarització. La Maria Lluïsa ens pregunta si realment hem fet tot el que calia per tal d’evitar que ens ignorin. Nosaltres no sé si ho hem fet tot, legalment ho hem intentat, potser no n’hem sabut prou. Però del que sí estic convencut és de que els darrers anys hi ha hagut masses renúncies des de Catalunya. De fet voldrien que Catalunya renunciés del tot i a tot, simplement que fóssim bons nois. Com diu en Pizarro que tinguem SENI. Doncs Catalunya amb mi i amb CiU no es rendirà. El PSOE ja ha fet rendir al PSC i ara voldria que es rendís Catalunya però no es rendirà. Maria Lluïsa ajuda’m-hi, si us plau. Quan llegeixo el que dius i el que hi ha darrera de les teves paraules sento més que mai que el nostre país és viu i no es rendirà. Gràcies.

    Comentari per josep duran lleida — febrer 27, 2008 @ 11:18

  3. El debat no va ser propiament un debat. Com bé diu en el títol, van ser dos monòlegs, Zapatero va anar a dir lo seu i en Rajoy tres quarts del mateix. El problema que potser tenim és que ja s’han perdut els grans polítics, o homes d’estat i ara el que tenim són homes de partit influïts pels problemes d’agenda, és a dir, que ningú és capaç d’aventurar-se a fer uns plans o polítiques a llarg termini, ja que el que busquen és polítiques pràctiques a fer en breu espai de temps. Així un país no funciona. Un país que cada canvi de govern canvii la llei d’educació, anul·li projectes ambiciosos del govern anterior, etc. no crec que pugui progressar. Per tant és necessari un nou marc en la política a tots els nivells, un canvi d’actitud. És possible? No ho se, però crec que és necessari de cara a millorar tant la imatge de la política, com deia avui un professor, estava més tranquil amb polítics com Kennedy i Krushev (a nivell mundial). Per altra banda, la radicalització de Zapatero i la dreta més reaccionaria d’en Rajoy és lògica com crec que vaig dir en un altre post, dins un marc de replantejament de les estratègies electorals. Pensi que un ambient polaritzat afavoreix tant a PSOE com a PP, que tenen tot el seu eix ideològic per recòrrer, encanvi els partits de centre com poden ser CiU i PNB perdran pes electoral, ja que corren en un altre eix, l’eix nacionalista (a part de ser partits d’àmbit no estatal). Això és un problema que s’ha de començar a gestionar i crec, senyor Duran, que el seu grup i des de Galeuscat, haurien de començar a mobilitzar-se, ja que els darrers estudis ens mostren que PP i PSOE estan conseguint el seu objectiu, s’està començant a polaritzar l’electorat espanyol, amb la connivència dels principals mitjans de comunicació. Posin-se a la feina, facin-la bé, i bona sort!

    Comentari per Frederic — febrer 27, 2008 @ 18:24

  4. Frederic, gràcies també per aquest comentari. Acabo de comentar el que ha fet al post “Poder o programa” i aquí torna a plantejar amb més profussió l’intent exitós de PP i PSOE d’escombrar-nos. Fixi’s que el PSOE ha acabat ja amb el PSC, i ara voldria acabar amb el catalanisme polític. Tant ells com el PP volen una Catalunya submissa, obedient, callada. Alguns partits crec que han caigut a la trampa. Espero que nosaltres no hi caiguem. Jo treballaré en aquesta direcció. Però aquí no hi ha estratègia efectiva sinó comptem amb força parlamentària. L’únic llenguatge que entenen és el de la força, i és amb l’únic que els podem vèncer. No podrem plantar cara si a les urnes no hi ha una reacció i la gent no ens reforça. Des de l’oposició, a més, tot resulta més complicat. Però jo sóc optimista i si crec que el franquisme no va acabar amb Catalunya, tampoc podran el PP i el PSOE, encara que vagin junts, que ja se sap que hi van sempre que es tracta de limitar les nostres legítimes aspiracions. Tot i això, però, t’he d’admetre, lligant-ho amb l’altre comentari, que ara tenen un avantatge en relació amb temps passats. Estem en una societat on la comunicació ensenyoreja i trenca totes les barreres, aquí ja he coincidit amb vostè. Tal com estem, estem molt febles. Malgrat tot, continuaré treballant. No els hi facilitaré els seus objectius.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 27, 2008 @ 22:56

  5. És cert que volen una Catalunya submissa, obedient i callada, com diu vostè, el que em recorda a un comentari del senyor Ramon Tamames, professor d’economia i no recordo si també va ser ministre d’economia d’ UCD o dels primers governs de González, dient que esperava que Catalunya tornes al “seny” i es deixes de reivindicacions que no afavoreixen al conjunt de l’estat. Doncs, no, volem allò que ens correspon, ni més ni menys. Permeti’m que matissi les meves paraules que potser no em vaig explicar massa bé. Jo tampoc crec que tot i que vagin junts, PSOE i PP acabin amb Catalunya. Som un país amb molta consciència, amb una gent molt forta i amb caràcter. Tinc confiança en el meu país i en la seva gent. Tot i això, també li haig de dir que en els últims mostrejos dels que tinc constància sobre l’electorat espanyol, s’està separant del centre, ja no és aquella campana de Gauss lleugerament situada cap a l’esquerra… en fi, hem de vigilar una mica entre tots per tal que no se’n surtin amb la seva, i confio que no ho farán, tan per la gent d’aquest país, com ja li he dit, com pels seus representants al Congrés i al Senat. Confio en que tornem a tenir la força suficient a les Corts, si més no, no defallirem en l’intent. Salut i Força!

    Comentari per Frederic — març 1, 2008 @ 19:35

  6. Hola,mi pregunta es en torno a los estatutos y leyes de un territor y desde mi incapacidad para comprender la diferencia entre nacion,pais,comunidad europea,region…y similares me pregunte cierto dia de la relacion o diferencia que existe entre :
    -España e Inglaterra ¿?
    -España y Gran Bretaña¿?
    y consecuentemente la relacion entre :
    -Galicia(Galiza),Pais Vasco(Euskadi) y Cataluña(Catalunya) respecto de Escocia,Irlanda del norte y Pais de Gales¿?
    Y en general y aunque no sea una solución que existe tan inmensamente importante de diferente entre las actuales autonomias o la distribucion por regiones o pueblos que pretende la union europea y la division por paises ¿? no logro entender por que cada uno no tiene o no puede organizarse en base a sus particularidades dentro de un marco general sin miedo a ser llamado raro o extranjero o,incluso,separatista…tan solo me planteo ya de forma final cual es la idea que presenta al respecto de cara a un futuro en este plano.Muchas gracias por adelantado por solucionar mi duda y espero su respuesta.
    Un Saludo
    PS:disculpen no poder hacer el comentario en catalan pero por desgracia lo entiendo pero no soy capaz de escrbirlo(sempre podemos falar en galego !!)

    Comentari per Jose Antonio — març 1, 2008 @ 19:41

  7. I seguirant ingorant tot allò que no és ni PSOE ni PP, perquè al cap i a la fi, la seva mentalitat (de tots dos) és única i uniforme. Per tant, l’Espanya plural o la tercera Espanya, mentre existeixin PSOE o PP, mai serà viable.

    Comentari per Roger — març 1, 2008 @ 19:52

  8. Frederic i Roger gràcies. Al PSOE i al PP no els eliminarem, el que cal es que no ho facin ells amb nosaltres. Perquè hi ha tanta gent que viu i treballa a Catalunya que quan arriben les eleccions a Corts només pensen o voten en clau espanyola? Cóm hauríem de treballar perquè aquesta part de persones entenguin que ningú els hi defensara el pa millor que els que tenim com a prioritat Catalunya. Quan defensem un complement per les pensions contributives o que la Llei de Dependència reconegui l’especificitat del cost de la vida de cada autonomia perquè no són conscients que estem defensant el seu benestar? Crec que no fem el discurs i el treball necessari per arribar a aquesta part de la població. Clar que hi ha qui diu que és predicar en el desert!
    José Antonio, lo siento pero no puedo falar galego i mira por dónde con esta referencia podemos entrar en materia. Ens costaria molt poc aprendre de petits el galec, el problema el tindríem en la complexitat de l’euskera però seria interessant que puguéssim conèixer les llengües oficials de l’Estat més enllà del castellà. Espanya és com Gran Bretanya, és un estat plurinacional amb quatre nacions: Anglaterra, Escòcia, Gales, i amb el problema conegut, l’Ulster o Irlanda del Nord. Escòcia vindria a ser com a Catalunya i Anglaterra com Castella. Totes estan sota la corona britànica, per això es diu Regne Unit de la Gran Bretanya que agrupa als territoris esmentats més illes més petites que l’envolten. Curiosament a l’Estat espanyol hi ha més poder polític en mans de Catalunya que d’Escocia o en mans de Galicia que de Gal·les però, en canvi, la mentalitat britanica es molt més respectuosa amb la seva pluralitat nacional que l’espanyola. Això es reflexa molt clarament en l’àmbit esportiu. Penso que la proposta fundacional d’Unió de fer de l’estat espanyol una confederació seria l’ideal pel Regne d’Espanya. Parlo de Regne abonant-me, però, a la tesis del accidentalisme sobre la forma d’Estat que vaig aprendre dels meus grans a Unió, sobretot d’en Miquel Coll i Alentorn. Això ja ho defensava Valentí Almirall en la seva obra que us recomano “Lo Catalanisme”, sino recordo malament de l’any 1885. Almirall parlava de l’accidentalitat de la forma d’estat i tot i ésser república preferia la monarquia a una república centralista. Vaja, que veia a venir que abans que José Maria Aznar com a President de la República espanyola prefiria a Juan Carlos I com a Rei.

    Comentari per josep Duran Lleida — març 1, 2008 @ 20:57

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari