dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
1n280 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Poder o programa.

080227-logo-59-segons.jpg
Ahir a la nit vaig veure una estona el programa de televisió espanyola en català “59 segons”. Remarco això de només una estona perquè no tinc una visió global sobre el programa. Com a tertulians o protagonistes hi eren els directors dels diaris La Vanguardia, El Periódico, El País, l’Avui, El Mundo i ADN.

M’imagino que per casualitat l’estona que jo vaig veure van parlar exclusivament de Convergencia i Unió. Em desfeia de ganes d’estar al plató i poder replicar amb autoritat i energia alguns dels arguments d’alguns dels protagonistas del debat. Tres directors insistien en presentar a Convergència i Unió, ERC i ICV-Verds com a forces polítiques que no teníem res a dir pel conjunt espanyol i que no parlàvem d’altra cosa que no fos poder. Aquesta observació anava més accentuada contra Convergencia i Unió. Per ells, parlar de poder és parlar de ministeris o de pactes, o fins i tot de les condicions que Convergència i Unió estableix per poder fer efectiva la seva capacitat de decisió que pugui tenir en la política espanyola a partir del 9 de març.

Jo no parlo mai de ministeris, llevat de les respostes a les preguntes que en entrevistes els periodistes em formulen al respecte. Llavors qui és qui parla de poder? La premsa o Convergència i Unió? M’he fet i em faig un tip de parlar de programa, de parlar de valors… He fet tota la precampanya parlant de propostes de família, d’infraestructures, de política energètica, de política econòmica, de política hidràulica, de política exterior (he parlat jo més de política exterior que en Rajoy o Zapatero, de llarg, i si ho esmento és perquè un dels directors cità expressament la nostra manca de discurs en política exterior com a mostra de l’acusació de que no tenim programa ni res a dir sobre una proposta pel conjunt espanyol). Al llarg de la campanya he continuat parlant de pensions, d’educació, de comerç, de la situació econòmica, d’immigració…

Si he fet referència a pactes només ha estat per contestar, per deure democràtic, a en Carod-Rovira, sobre si jo seria ministre o no d’en Rajoy. Ni tan sols he dit si pactaríem o no amb uns o amb els altres. Simplement he dit que jo no seria ministre. Un director comparava aquesta afirmació amb l’anar al notari per dir que no pactaríem amb el PP i, a l’uníson, amb un altre dels directors, s’exclamava de si el PP era nazi o què perquè nosaltres no hi poguéssim pactar. Ningú ha dit que el PP sigui nazi, és un partit democràtic. Però és el PP, tant a través d’en Rajoy com de Dolors Nadal que afirmen que no tenen que pactar amb Convergència i Unió i menys retirar el recurs d’inconstitucionalitat de l’Estatut.

Fins i tot va citar aquesta referència meva al ministeri per assenyalar-ho com una de les raons a partir de les quals la ciutadania es desentén de la política. Jo demano a aquests directors de diaris –que afortunadament no eren tots- que no ensenyin tant el plumero, que se’ls hi veu el llautó de la seva defensa d’un marc electoral on només compta el PP i el PSOE i per dos d’ells, per ser més precisos, només el PP.

Finalment, si nosaltres parlem de la nostra condició de força decisiva i de les nostres condicions programàtiques per ser-ho no fem res més que explicar el nostre programa. D’això ells en diuen poder. És que només poden parlar de poder en Rajoy i en Rodríguez Zapatero oblidant-se del programa i discutint de tot menys dels problemes de la gent com van fer al debat televisiu d’aquesta setmana?

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

18 comentaris »

  1. Hola Josep,t’enviat un e-mail per una altre via però no se si l’adreça és correcte……estem en la mateixa lluita,tu m’has guanyat i ja t’han operat jo si Deú vol el dijous 6……veure’t amb la teva força i somriure tirant endavant la campanya( m’imagino que amb un gran sacrifici) m’ha ajuda a mi a afrontar la situació…… que per altre banda estic segura que guanyarem, en perdó per collons,doncs tenim molts projectes personals e individuals per tirar endavant Per la meva situació de salut no podré assistir a cap acte i dificilment votar però si miras al fons de la sala i veus una cadira buïda és la meva….i espero que no vagui d’un vot!!!!
    GRÀCIES,FORÇA,ENDAVANT!!!!!!!!!!!( deixa’m fer de metge un moment:fes bondat i cuida’t)
    Una abraçada

    Comentari per Eva Palau — febrer 27, 2008 @ 12:25

  2. Duran, el que passa és que per alguns mitjans potser no parles prou clar. El que volen és senzillament que donis un xec en blanc a socialistes o populars, i per tant, que la candidatura de CiU s’esborri del mapa. Ni parlar-ne!
    No és important AMB qui pactarem, sinó PER qui pactarem. I la resposta la tenim clara: per Catalunya i els catalans.
    Espero que aquest divendres els polítics que aneu al debat esteu a l’altura de les circumstàncies i eviteu el lamentable tira i afluixa de retrets de Zapatero i Rajoy de dilluns passat. Necessitem un debat constructiu, d’idees, de futur. Aquesta és la fortalesa de la federació, la teva fortalesa. Per aquesta via els altres estaran desarmats.

    Comentari per Guillem Recolons — febrer 27, 2008 @ 12:36

  3. totalment d’acord. Ells viuen una realitat molt encorsetada en despatxos i en el més fals sentit del servei. Prova de tot plegat, un debat que no va ser capaç de generar ilusió ni visions de futur. Per sort, hi ha més llum és enllà d’aquest bipartidisme que volen imposar.

    Comentari per Roger Pons — febrer 27, 2008 @ 13:03

  4. Hi ha coses que per molt que es vulguin oblidar continuen existint. Em vull referir amb això que per molt que vulguin bipolaritzar els debats, desprès de les eleccions, i vist l’escenari que es presenta, el qui guanyi haurà de pactar amb terceres forces. Es clar que això pot fer perdre vots a aquestes terceres forces, però penso que els vots que puguin anar a la butxaca dels dos “grans” no trauran poder als “petits”. En Miquel Roca té tota la raó en l’article que has penjat al blog.
    La majoria de la gent té una obsessió amb fer-te ministre. Crec que seria molt bo que fossis ministre. Hi ha i hi ha hagut ministres catalans amb força menys capacitats – això és una sensació personal meva, no una desqualificació – que tu. Per tant, perquè no pots ser-ho tu de ministre? Crec que seria positiu per a Catalunya i per la resta de l’estat. Penso que tu ets un home d’estat, hi ha molts ministres que son homes i dones de partit, i tinc la sensació que alguns son homes i dones que només miren per certes regions de l’estat.
    Referent al PP i al tribunal constitucional, jo crec que no hem de tenir por de que passem aquest tràmit. Es clar que les regles del joc democràtic estan regides per la Constitució, i que l’àrbitre d’aquest partit és el Tribunal Constitucional. Es cert que hi ha àrbitres més encertats que d’altres, n’hi ha que xiulen a favor de l’equip de casa, … Però les actuacions dels àrbitres cauen pel seu propi pes a la moviola. Ara bé, si hi ha articles que son inconstitucionals, caldrà adaptar-los a la legalitat. El que no podem permetre, en cap cas, és tenir un Estatut il•legal. Però si tot és constitucional, els qui han posat el recurs hauran de callar i acatar, sense rancúnies. No us deixeu atrapar per aquest joc. Simplement si ens el tomben, busquem que cal fer per estar dins el marc constitucional, i a més millorar-lo!
    Pel que fa a pactes, cal que pacteu, amb els uns o els altes, amb qui guanyi, no teniu cap altra opció per poder ser decisius i per que se’ns escolti. No tingueu cap mena de vergonya ni reparo en pactar amb el PP si cal. S’ha demostrat que s’han aconseguit més coses amb el PP quan ens ha necessitat que no pas amb el PSOE. A més, dins una coalició de centre com es postula CIU, hi ha simpatitzants que estan més cap a la banda dreta i d’altres que estan més cap a la banda esquerra. I sembla ser que, ara mateix, els vents pactistes de ZP bufen cap a l’esquerra pura i dura, sembla que amb ERC no vol saber res i amb CIU poca cosa. Però ja sabem que ZP és un personatge inestable i que pot canviar d’opinió en qüestió de minuts.

    Comentari per Lluís Vila — febrer 27, 2008 @ 13:21

  5. Édouard Balladur parla en el seu llibre “Maquiavel en democràcia” sobre el poder que tenen i volen tenir els mitjans de comunicació, crec que amb el que diu ho deixa ja tot clar. El que s’està mostrant en la campanya és com s’estan orientant els esforços dels principals partits. L’important no és quin sigui el programa, sinó que si no guanyo jo, vindrà l’home del sac (vegis PP o PSOE, depèn de qui ho digui). El que realment em va preocupar és que ahir al vespre, veient el debat de l’àgora, en el 33, on estaven representats PSOE, PP, CiU, ERC i ICV-EUiA, les representants de PP i PSOE van intentar monopolitzar el debat, davant l’impotència dels altres representants i del propi moderador, tot i que aquest va fer bastant bé la seva feina. Els únics que van parlar de propostes van ser el representant de CiU i la de ERC, cosa que dóna la imatge del panorama polític de les properes eleccions. L’altra cosa que comenta, i que ja vaig comentar en el post sobre l’artícle d’en Miquel Roca, és que afirmar que CiU, ERC i ICV-EUiA no tenen lloc en el panorama nacional té el perill que en el sistema de partits que hi ha actualment no s’entengui el paper dels partits frontissa, necessaris per l’estabilitat dels governs a Madrid, per tant, cal una revisió d’aquest “fals” bipartidisme, sinó retornarem a allò que Aznar deia en els 90 que González estava “secuestrado por los partidos nacionalistas”, i el pitjor, que després la gent, a nivell espanyol si més no, s’ho creu. PSOE i PP no són els únics que poden parlar de poder, però sí els únics als que se’ls permet a nivell de mitjans de comunicacions; necessitem uns “media” més lliures, idependents i plurals.

    Comentari per Frederic — febrer 27, 2008 @ 19:18

  6. Benvolguda Eva, et desitjo de tot cor que et vagi bé, no sabia que també estaves en aquestes condicions. Ja veuràs que tot anirà bé! Els actes, allà on hi hagi una cadira buida, pensaré en tu, i si no, la buidaré jo mentalment per fer-ho igualment. Ànims! I confia en Déu.

    Guillem, gràcies pel comentari. Certament, no tindran cap xec en blanc. I em sembla que a mi no em coneixen prou a l’hora de negociar i mantenir el tipus. Es sorprendran! Jo no vull res per a mi. Estic disposat a renunciar a tot el que calgui en defensa del compromís que adquireixo al llarg d’aquesta campanya electoral amb els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. De cara al debat, espero tenir forces per fer-ho tant bé com pugui. En qualsevol cas, aquest és el meu estil, defugiré els retrets i la confrontació. No m’interessa si ha estat pitjor ministre de l’Interior en Rajoy o Rubalcaba en matèria d’immigració estrangera. Només m’interessa ajudar a tenir el millor ministre de l’Interior de futur i la millor política d’immigració. I això serveix per tots els àmbits del nostre compromís.

    Roger, gràcies pel comentari. Certament hi ha vida més enllà del bipartidisme. Ja els hi agradaria que no fos així. Els agradaria que claudiquésim. Però no claudicarem. I defensarem Catalunya amb el cap ben alt.

    Lluís Vila, vagi un agraïment molt especial per vostè. Podríem dir que ja és un clàssic del meu bloc. Hi ha gairebé tantes reflexions seves com meves. Sobretot, i el més important, és que les trobo riguroses, profondes i encertades. La d’ara no és una excepció. Certament que hi ha hagut ministres catalans. Jo em sento amb força i capacitat intel·lectual i política per ser un bon ministre. Però no és la meva prioritat. Ni tan sols el meu objectiu. Només ho entenc com un possible instrument per defensar allò que crec. Sobre pactes, ja ens vindran a buscar, n’estic convençut, i ja fixarem les condicions, ja decidirem. L’únic que no farem és pactar amb el perdedor. No tindria sentit fer a Espanya allò que nosaltres critiquem s’ha fet a Catalunya. I, a més, si Convergència i Unió fos la responsable de que havent guanyat la dreta o l’esquerra espanyola acabéssin governant els altres faríem molt mal a Catalunya, perquè al final, encara que no els hi agradi a la resta de partits catalans, tothom identificaria Convergència i Unió amb Catalunya i diria “por culpa de los catalanes no gobierna….”. I això no li faria cap bé a Catalunya, tot el contrari. Respecte al Tribunal Constitucional jo sempre defenso la constitucionalitat del nostre Estatut i abans de que l’àrbritre xiule defenso que l’àrbitrie xiularà correctament. Si després no ho fa, haurem de fer ús de la moviola, i entre tots els partits catalans haurem de decidir què fer. Jo sóc dels que crec que malgrat totes les pestes que es diuen contra la Constitució és la nostra millor garantia. El dia que la toquin les passarem magres.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 27, 2008 @ 19:47

  7. Frederic, és un bon llibre el d’en Balladur. Procuraré que el debat de divendres a TV3 no hi hagi tanta bipolarització entre el PP i el PSOE. El que passa és que estic convençut que s’enganxaran tant com puguin. Els hi va la crispació i la confrontació, i malauradament tot sembla indicar que la societat no està disposada a penalitzar-ho. Els mitjans de comunicació la critiquen, però sovint només ens donen “canxa” si entres en el joc. Respecte a la necessitat d’uns medias més lliures, independents i plurals he de confessar-te que avui per avui em sento molt impotent per ajudar a què així sigui. Parlant de medias, a més, tenim un problema afegit pels medias espanyols amb gran presència i notorietat a Catalunya, que fan que encara es projecti amb més força la polarització. Amb ells els hi va molt bé. És el que desitgen.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 27, 2008 @ 22:45

  8. Hola sr. Duran,
    també vaig veure el programa 59 segons i a més o anava compaginant amb el programa Àgora del canal 33. Et tinc que donar la raó amb que la majoria de comentaris del 59 segons eren cap al penós bipartidisme d’Espanya, però un dels comentaris que més em va sobtar va ser del director del mundo, dient: En el parlament Català hi ha una majoria Catalanista que suma prous diputats per poder governar i aquesta força podria ser decisiva a Madrid. Aquesta és la gran frase per explicar el descontentament dels ciutadans vers als politics. La majoria de gent va votar CIU, seguit del PSC-PSOE, ERC, PP, ICV, Ciutadants,… I quin govern s’ha format: un govern d’esquerres i el partit majoritari n’ha quedat fora. Ara amb aquestes eleccions, és més fàcil, sabem qui serà el president del govern: o Zapatero o Rajoy. I el partit que guanyi amb qui formarà govern? Serà un govern d’esquerres? o serà un govern socioconvergent? O un Govern dels partits no nacionalistes Espanyols? Desprèsaquests grups no nacionalistes espanyoles pactaran amb el govern per aconseguí pactes millors pels seu territori, com potser el cas del xec regal del tren d’alta velocitat per Euskalerria, i me’n alegro per ells però Catalunya té que ser prioritari davant de qualsevol altre a nivell nacional.
    A Catalunya em tingut un president, el President, l’ex-President, Jordi Pujol. Amb l’honorable Pujol els Catalans ens sentíem identificats amb un líder que tan va pactar amb PSOE com amb el PP. A Catalunya ens falta un nou Líder per poder-nos sentir identificats. La meva idea és que vostè demanes els altres candidats Catalans de formar grup conjunt a Madrid. El PSC no es desmarcarà del PSOE, excepte que no aconseguissin la presidència. ICV va a agafat de la ma IU i en cas que governi el PP només faran oposició. ERC no pactarà mai amb el PP i només entrarà al govern si son necessaris per formar un govern d’esquerres. Hauríeu de demanar els vot de tots els catalans per continuar sumant, i aquí esta el kit de la qüestió, la unió dels Catalans i qui es desmarqui d’això haurà de donar explicacions al seus electors. La conclusió és senzilla: front comú unipartidista català. Però no, guanyi qui guanyi els Catalans anirem cadascú pel seu camí. El seu partit en aquest moment no forma part de cap Govern, i sumant els vots de tots els partits Catalans podem ser més forts a Espanya governi qui governi. Ens faran Boicot? no seria el primer! Es Publicaran les balances fiscals? serà obligat! Ens retallaran l’estatut? Podria ser! Seriem decisius? per descomptat! Faran pactes d’estat per cambiar l’estatus nacional? potser els catalans tindrem alguna cosa a dir, o no! Mai els Catalans em governat a Espanya, els andalusos, els extremenys, sempre han set els barons forts del País i sinò ho han set els Valencians, els Murcians i els Madrilenys. Aquest divendres a TV3 tindrem el debat dels candidats catalans, a part de retrets i falses promeses electorals, és hora que comencen a mirar pels Catalans i pels nostres interessos de País i NO de partit ni partidistes. Vostè i els altres candidats, i ÉS ARA que s’ha de parlar de pactes, possibles pactes, i futurs pactes i no esperar el resultat i després decidir-ho als despatxos i la gent que em votat quedar-nos amb un pam de nas i dir-nos: perquè votem si al cap i la fi desprès fan els pactes que volen i com volen, només han de saber com es reparteix el pastís!
    Sr. Duran, personalment li demano que lideri aquest grup de diputats Catalans a Madrid. En cap moment demano ni independència ni soberinisme ni esqueres ni dretes ni tenir més poder sinò ser la veu de tots els Catalans. Dels Catalans que volem sumar. Per això li adjunto un parell de links de uns escrits que s’han publicat fa pocs dies amb un e-diari i el qual comparteixo la idea que l’escriptor.

    http://www.e-noticies.com/opinions/ciu-i-erc-el-frac%e0s-del-catalanisme-35487.html
    http://www.e-noticies.com/opinions/tinc-la-soluci%f3-contra-el-bipartidisme-35633.html

    Ànims i Visca Catalunya

    Comentari per Jordi — febrer 28, 2008 @ 0:27

  9. Moltes gracies per a les teves consideracions, que m’alimentaran l’ego per una colla de dies! No cal que em tractis de vostè, d’entrada sóc més jove que tu, d’altra banda, jo sempre t’he tractat de tu en aquest bloc. Ho he fet de manera intencionada, no per mala educació, però penso que aquest bloc ha de ser un espai de reflexió, d’aportació d’idees, a favor o en contra, amb molt de respecte per a tothom, però allunyat de formalismes, que tothom es pugui expressar amb confiança, de TU a TU.
    Els blocs son una oportunitat que cal que els politics aprofiteu per poder estar en contacte amb la gent, no només en campanya, si no també quan no hi ha campanya. Els ciutadans tenim problemes durant tota la legislatura, altra cosa és que certs politics només tinguin solucions als problemes i bones paraules quan estan en campanya.
    Crec que un bloc pot ser un bon Think Tank, si més no més real que molts que existeixen que tenen una visió monocromàtica de la societat, si es saben aprofitar tots els comentaris. Es cert que la meva visió de les coses és molt semblant a la teva, només faltaria que no ho fos, em considero lliberal, demòcrata, cristià (catòlic per a més concreció) i nacionalista (no cal que llegiu independentista) català. Però també es cert que hi ha hagut gent amb punts de vista molt diferents que han aportat les seves idees i arguments. I cal tenir-los en compte. Quan un governa, i espero que hi torneu aviat, governa per a tots.

    Comentari per Lluís Vila — febrer 28, 2008 @ 13:04

  10. Sr. Duran, el debat d´aquesta nit a TV3 serà una gran oportunitat per la seva candidatura. Per intentar convencer a aquells que alguna vegada ha votat a CIU a les generals. A veure si aconseguim atreure a tants votants com va succeir quan varem aconseguir 18 diputats. Per això, crec que hauria de presentar una proposta optimista i engrescadora que entusiame als ciutadans, presentant clarament aquelles propostes més atractives del seu programa. I deixan per la resta de candidats els atacs sobre el passat que no agrada d’ escoltar. Ens de presentar com la força decisiva e imprescindible per Catalunya. I sense manifestar-se per si pactarem o no ni amb qui, no descartant cap opció, tampoc al PP. Ens hem de mantenir en la nostra opció centrista il.lusionant.
    Anim perque vosté és el millor cap de llista!!!!!. I si aquest comentari el llegeixen els altres candidats doncs que prenguin també nota i així tindrem un debat constructiu i enriquidor.

    Comentari per Xavier Cortés — febrer 29, 2008 @ 9:48

  11. Novament gràcies Lluís Vila. Fet això de tractar-nos de tu. Estic d’acord amb la reflexió que em fas sobre l’aportació d’idees mitjançant el bloc. Si un dia governem o governo serà pensant en tots, també amb els que no pensen com nosaltres. No sé si alguna vegada he explicat allò al què sempre faig referència als parlaments dels actes d’entrega de carnets d’Unió o d’inauguració de nous locals socials. Recordo que per l’Espriu la veritat era com un mirall trencat del que cadascú de nosaltres en tenim un petit troçet i el bé comú requereix la recomposicio del mirall. Per tant si governo, o sense governant, puix sempre prenem decisions al Parlament ho faré com he procurat fer, pensant en què no tinc la veritat absoluta i que hi ha altres veritats necessàries i complementables de la meva.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 1, 2008 @ 18:41

  12. Hola, Josep Anton Duran

    T’adjunto una idea sobres com solucionar el problema de la vivenda per les persones de rendes mes reduïdes

    Crec que amb els teus equips de professionals i assessors econòmics la podran polir, per tal de fer una proposta vertaderament social per escarni de la Sra. Chacon i la seva vergonyosa política de compra de vots.

    Això que explico ací ja s’està fen en molts municipis de països mes civilitats que no pas el nostre

    Si vols tenir vots , fes propostes diferents i intel•ligents, que la gent sàpiga que hi ha algun polític que no els hi promet que els hi regalarà res, sinó que farà el possible per que tinguin una vivenda digne d’acord allò que guanyen amb el seu esforç.

    Pere Lleal i Giralt

    Tiana

    VIVENDA PER TOTHOM

    Si es vol solucionar el problema de la vivenda d’una forma racional , econòmicament viable i justa per els ciutadans de rendes mes baixes , el que s’ha de fer es:

    A.CONSTRUCCIÓ DE VIVENDA SUBVENCIONADA

    1.promocionar la construcció de pisos de lloguer en sol públic , que mai , es a dir , mai! no es podrà posar en venda i això s’hauria de fer realitat per mitja d’una llei que faci el control del sol públic, per impedir la seva venda.
    2.El terreny públic no es pot posar en venda per cap motiu , S’ha d’acabar amb la vergonya dels ajuntaments que “per fer calaix” fan subhastes de sol públic per fer-hi pisos de luxe com han fet tants i tants ajuntaments , amb el cas extrem del de Barcelona.
    3.Els pisos s’han de donar a construir en regim de Concessió, tal i com es fa per les autopistes , túnels i altres infraestructures de interès general.
    Que hi ha mes d’interès general que la vivenda ?
    4.La propietat ha d’esser l’entitat publica que ha donat la concessió que hauria d’esser l’ajuntament propietari del terreny.
    5.S’ha de fer el càlcul del import del lloguer dels pisos , en base a una calculació de costos de construcció, en que el cost del sol seria “Zero” ja que el sol es concedit de forma totalment gratuïta per l’ajuntament del lloc a on es fan els pisos , per un nombre determinat d’anys ( 25 anys per exemple) , S’hauria de partir de uns lloguers mínims, perquè les famílies amb rendes mes baixes , que hi tindran preferència o bé els joves, hi puguin tenir accés.
    6.El lloguer del pis serà revisat anualment en el mateix percentatge dels increments del IPC que hagin estat acceptats en els convenis col•lectius dels diferents sectors econòmics de Catalunya.
    7.El lloguer del pis ha d’esser cobrat per la Concessionària , i una part d’aquest lloguer ha d’anar, en forma de impost directe i finalista , destinat a la compra de sol per fer noves concessions de pisos de lloguer.
    8.Les rendes obtingudes amb aquest impost directe i finalista , es a dir que no es poden gastar aquests diners en cap altra cosa que no sigui en la compra de sol permetran als ajuntaments crear el capital necessari per comprar sol per tal ampliar encara més el mercat de pisos de lloguer.
    9.Els diners acumulats pels impostos dels lloguers hauran de estar registrats en uns registres públics que puguin ser consultats lliurement els ciutadans , associacions de veïns, sindicats, organitzacions empresarials etc., per tal de fer un control que permeti impulsar noves concessions de construcció i explotació de pisos
    10.Els contractes d’aquest pisos de lloguer han de tenir una clàusula de revisió del import del lloguer , que s’hauria de revisar cada dos anys, de tal manera que els imports dels lloguers s’ajustessin a la renda dels llogaters. Es a dir el import del lloguer dels pisos de protecció oficial han d’estar directament relacionats amb a la declaració conjunta del IRPF de tots els residents empadronats en el pis.
    11.Per posar un exemple, una parella de joves que lloguin un pis de lloguer subvencionat, es a dir construït amb la ajuda dels diners de tots els catalans, que inicialment hagin de pagar un lloguer molt baix , si al cap d’uns anys prosperen en les seves feines, i passen a tenir unes rendes molt per sobre de les rendes que donen dret a tenir un pis subvencionat, aquets llogaters tindran de pagar un lloguer directament proporcional a un percentatge del seu IRPF conjunt.
    Continuar pagant el lloguer inicial, es una injustícia en front els seus veïns , que han de aportar un percentatge molt gran de la seves rendes per poder pagar el lloguer .
    12.La conseqüència del increment dels lloguers d’aquells llogaters que tinguin la fortuna de poder gaudir d’un augment en les seves rendes , serà que:
    a)si aquest lloguer arriba a ser molt important , generarà un augment important també en la creació de capital disponible per comprar sol per fer nous contractes de Concessió per construir mes vivendes de lloguer, i això ja es bo per els ciutadans.
    b)O bé tindrà un efecte alliberador de pisos de protecció oficial , dons quan aquests llogaters vegin que el lloguer que paguen es ja prou important, es quasi segur que decidiran passar al mercat privat de vivendes de lloguer o al de compra , alliberant un pis de lloguer subvencionat per un nou llogater de renda minsa.

    B. CONTROL I DEFENSA DE LA VIVENDA DE LLOGUER
    1.Crear amb el Col•legi d’Aparelladors , un Cos de Perits de Control de Vivendes de Lloguer , que en el moment de llogar una vivenda aixequin l’Acta de quin es el estat real de la vivenda , amb dades sobre el estat de les parets , sostres, terres , portes vidres, quartos de bany, cuines, calderes , mobles, rentadores, etc. Això amb les càmeres digitals serà molt fàcil de fer i guardar-ho en un DVD.
    2.Aquesta Acta haurà d’esser firmada pel llogater i per la propietat (publica o privada) i registrada en un registre, de tal manera que abans de deixar el pis es realitzes de nou una inspecció dels estat del pis a fi de confirmar que el estat del pius es el mateix de quan es va llogar
    3.crear un reglament d’obligat compliment pels llogaters de pisos subvencionats, en el que quedin clarament reflectides les obligacions del llogater en quan a:
    •Cura que ha de tenir del pis que se li dona en regim de lloguer,
    •Obligacions i cura que s’ha de tenir amb el que es comú a tots els veïns , ascensors, escalar vestíbul, cels oberts
    •Que es el que es permès fer al pis de lloguer, es adir quines activitats s’hi poden fer i quines no s’hi poden fer.
    4.El no pagament del lloguer( 2 mesos) , haurà d’esser causa de immediat desnonament.
    5.Només en circumstancies molt extremes i plenament justificades s’ha de donar ajudes oficials per pagar els lloguers. Ja que aquestes ajudes poden incentivar la desmotivació per fer els esforços adients per recollir les diners necessaris per pagar el lloguer.
    6.L’acta de desnonament per incompliment del pagament ha d’esser enregistrada en un registre oficial i públic que tothom pugui consultar , de manera que es pugui evitar els llogaters que ja saben que si primer paguen tres mesos de lloguer , desprès poden estar fins a un any sense pagar ni un sol lloguer , sense que els passi res. Quan marxen se’n van a un altre lloc i repeteixen la jugada , de manera que pagant el lloguer de sis mesos, viuen a aixoplugats 2 anys i mig .
    7.Els danys o desperfectes que el llogater hagués ocasionat al pis s’han de valorar pel perit i el cost de les reparacions tindria d’esser d’obligat e immediat pagament.
    8.No fer-se càrrec dels desperfectes ha d’esser considerat, com es fa en altres països amb un important parc de vivenda de lloguer , com un delicte de danys a la propietat de tercers i per tant castigat no tant sols civilment sinó també penalment i a més amb procediments judicials de forma rapida. Això ha d’esser especialment rapit quan es tractés de vivenda de subvenció publica , dons s’hauria de avaluar igual que els que causen estralls a bens de propietat publica

    C.ESTUDIS ECONOMICS

    1.Equips de economistes governamentals i privats poden posar xifres a d’aquesta idea i calcular el parc de vivendes de lloguer que es podria crear en els pròxims 20 anys per exemple , comptant amb els diners que el Estat, la Generalitat i els Ajuntaments de Catalunya tenen previst invertir en regalar pisos a baix preu, per que desprès d’uns anys els propietaris beneficiats per un injust sorteig.( un sorteig es sempre injust) se’ls venguin a preu de mercat, fen un negoci d’escàndol a compte dels diners dels nostres impostos
    2.Buscar, caixes de pensions, grans constructores , fondos de pensions , que vulguin invertir diners per tal de obtenir una renda fixa dels seus dipòsits que creixeran anualment d’acord al IPC, mes el percentatge que es pugui treure dels increments dels lloguers de molts pisos donat per que el conjunt dels empadronats al pis tenen una renda total conjunta mes alta que fa que s’hagi d’augmentar el lloguer. .
    3.Fer una estimació de les vivendes que es podrien posar en el mercat , si els propietaris tinguessin plenes garanties de que no perden el control del seu patrimoni.

    DNOVA LLEI DE LA VIVENDA

    1.Que la nova llei de la vivenda en estudi tingui com a base als criteris exposats , podria ser impopular i criticada, però es totalment segur que els ciutadans ho entendrien i ho aprovarien , dons seria fer una política de la vivenda que realment beneficií el conjunt dels ciutadans de Catalunya .
    2.En cap cas, s’ha de continuar amb la política de subvencionar vivendes de venta , l’únic que fa es que s’encareixi encara més el mercat,.
    3.No es pot continuar proposant sortejar pisos subvencionats , dons no es una política de la vivenda justa i democràtica. Aquesta es una política feixista de captació d’adeptes per tota la vida , que han practicat al llarg de l’historia tots els dictadors, Franco, Stalin , Hitler, Mussolini , Castro, Perón , Pinohet, etc… i per tant recorda mes aviat la política de la vivenda franquista. Els governs de Catalunya, siguin del color que siguin no poden practicar aquesta política vergonyosa i injusta amb els seus ciutadans.
    4.No es poden fer lleis injustes i una llei que permeti subvencions i sortejos no es justa i per tant es una llei que mai tindria que ser aprovada per cap parlament democràtic
    5.Tenir em compte que hi ha molta gent que té vivendes sense llogar, que son milers i milers de ciutadans treballadors i honrats que han posat tot el esforç de la seva vida en crear un patrimoni sòlit com es una vivenda, per garantir el seu futur o el dels seus fills.
    6.La nova llei no ha d’amenaçar als propietaris de les vivendes sense llogar , com ha fet el actual govern de la Generalitat, sinó posar els instruments legals que els hi assegurin que la seva propietat serà respectada i per tant donar la seguretat plena de que poden llogar les vivendes i que ho puguin fer amb totes les garanties , tan pel que fa a la integritat de la propietat com al cobrament dels lloguers. Es segur que aquests milers de vivendes que ara no estant plenament utilitzades , sortirien al mercat de lloguer i conseqüentment abaixarien els preus.

    Aquesta idea , que esta treta del que s’ha fet en diferents països , la voldria veure feta realitat dintre els pròxims 10 o 15 anys, abans d’abandonar per sempre aquest petit i desgraciat país nostre que es Catalunya.
    Es molt senzill, tant senzill que no es portarà mai a terme, dons els nostres governants siguin dels ajuntaments, dels consells comarcals, de les diputacions, de les Conselleries, o dels Ministeris varis, tenen massa de que avergonyir-se, i massa deutes que pagar, per que tot continuï com fins ara , es a dir afavorint la especulació del sol i de la vivenda, per tal de fer calaix i pagar els molts deutes que tenen els partits que governen arreu, siguin del color que siguin.

    Es una llàstima !

    Pere Lleal i Giralt

    Tiana

    Comentari per Pere Lleal i Giralt — març 1, 2008 @ 18:45

  13. Soc un observador de la política des de fa anys, i llegeixo i escolto tot el que puc . Em dona la impressió de que aquest cop els dos grans partits espanyols han aconseguit ja el que volien, és a dir, repartir-se en exclusiva el “pastís” mediàtic.

    Tots els partits “petits” (naturalment ho dic en termes d’escons i vots en el conjunt d’Espanya), llegeixi’s IU, CiU, PNV, ERC i els altres, han quedat fora de la fotografia i em temo, i m’agradaria equivocar-me, que ho pagaran en els resultats del 9 de març.

    M’explico: tant les televisions (inclosa malauradament TV3) i la majoria de diaris (amb honroses excepcions com La Vanguardia) han fet una aposta clara pel bipartidisme, oblidant que tenim un sistema electoral proporcional i que existeixen realitats nacionals incontestables com Catalunya i el País Basc, amb sistemes de partits propis i diferenciats.

    Això pot produir un arrossegament de l’anomenat vot útil cap a les dues grans formacions espanyoles en perjudici dels altres partits. I si no mireu el que van dient les diferents enquestes que es van publicant darrerament, ja en plena campanya, que apunten cap a una baixada d’ IU, CiU i ERC (aquests per altres raons a més de les que he exposat).

    No em crec gaire les enquestes pel que fa al repartiment d’escons però sí que penso que apunten tendències, i el que veig jo, ho torno a repetir, és una baixada dels partits “petits” en benefici dels grans.

    Espero equivocar-me, ho torno a dir, però aquesta és la impressió que vaig treient de la campanya.

    Aprofito finalment per dir-li, Sr. Duran, que m’agradaria que es valorés el seu esforç per estar presente a pràcticament tots els actes de campanya, malgrat les circumstàncies.

    Comentari per Pere — març 1, 2008 @ 19:35

  14. Josep Antoni, vas estar fantastic a Tortosa, vaiga com sempre. Ens alegrem molt de la teva
    recuperaó, i esperem veuret aviat per les nostres terres. Una godallenca que viu a Tortosa.

    Comentari per ELENA — març 1, 2008 @ 19:40

  15. Benvolgut Jopep Antoni, vaig ser al miting de Tortosa i em van emocionar les paraules amb les que vas iniciar el discurs, es encoratjador veure la teva capacitat de recuperació i les ganes de lluitar pel teu pais, ets un ejemple a seguir per tots aquells que patim aquesta malaltia a la que plantem cara amb respecte pero tambe ,tal com tu vas dir, amb l’esperança d’una total recuperaciós. Seriem uns desconsiderarts si el dia 9 ens quedesim a casa, persones com tu dignifiquen la politica i ens donen la confiança que altres ens han pres amb mentides i manipulacions, anims company, ets de lo milloret que tenim!

    Comentari per nuria llorens — març 1, 2008 @ 19:43

  16. Gràcies Núria les teves paraules em fan més fort. Ànims!

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 1, 2008 @ 21:36

  17. Sr. Duran i Lleida

    El pasado viernes, 11 de abril, Ud tomo el tren 3151 destino a Barcelona desde Madrid.

    Mi marido es usuario de este trayecto, desde hace aproximadamente ocho años. Hasta ahora viajaba primero en trenes Talgo, y desde la apertura de línea de alta velocidad en trenes Alvia.

    El tren Alvia, prestaba un servicio rápido a un precio razonable.( 104 € euros ida y vuelta), con la puesta en marcha del AVE, han sido suprimido todo los trenes Alvia, con lo que el coste de billete ha pasado a 120 € ida y este coste se la ha de añadir la vuelta.

    Sin duda que la alta velocidad es un servicio muy bueno, hay una serie de usuarios y creo que son muchos que se han visto perjudicado por el alza de precios que ha suspuesto la entrada de este nuevo servicio. A los que el ahorro de tiempo, no compensa el incremento de precio, más cuando los salarios no suben tanto.

    Le agradecería, como catalana, que se tuviese en cuenta mi ruego, e hiciese lo posible por intentar restablecer este tipo de trenes de precio más económico.

    Reciba un cordial saludo,

    Maria Angeles

    Comentari per Maria Angeles — abril 14, 2008 @ 10:24

  18. Maria Angeles gracias por su comentario. Tomo buena nota y convertiré su contenido en inciciativa parlamentaria para pedirle al gobierno que lo haga, otra cosa es que me haga caso.

    Comentari per Josep Duran Lleida — abril 14, 2008 @ 18:55

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari