dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
2n932 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

La plaga de la violència de gènere

080227-violencia-de-genere.jpg
Estic tornant ara de Tortosa on he fet un míting electoral. Repasso els diaris d’avui, els d’aquí i els de l’estranger que habitualment llegeixo. Pel matí els havia fullejat abans d’anar a la feina. Hi ha una notícia que destaca per sobre de la resta: ahir, varen ésser assassinades quatre dones a Espanya. A Valladolid i Cullera, a trets. A Puerto de Santa Maria i Madrid, a cop de ganivetada. Quatre noms més a la llista de víctimes de la violència masclista. Ja en portem 18 en el va d’any. Malauradament, però, d’aquí a quatre dies, si no hi ha una altra víctima, se’n deixarà de parlar.

 

Al llarg d’aquesta legislatura s’ha fet molta propaganda de la Llei contra la Violència de Gènere, que el Govern socialista va impulsar i nosaltres vàrem aplaudir i votar: era necessària! Però no n’hi ha prou amb la llei, i menys amb la propaganda. La Llei no és prou efectiva com a instrument de lluita contra la violència de gènere pel fet de que el mateix Govern socialista no ha dotat als jutjats dels mitjans materials i humans necessaris per aplicar-la.

Tots hi tenim responsabilitats en el que passa, i en el fet de no prendre prou consciència del drama que significa. Si fos ETA qui hagués matat 18 persones en dos mesos, una a una, no parlaríem d’altra cosa. La oposició li refregaria per la cara al Govern. Tots aniríem de funerals. Però no és ETA, és una altra violència. I pel que sembla no dóna ni treu vots. Senzillament estem davant un drama humà.

Més enllà del curt termini cal treballar també a mig i llarg termini. Tenim una societat massa desestructurada, poc educada, o maleducada, si es vol, en el sentit profund de l’expressió maleducada. Hi ha massa famílies desestructurades. Masses! Els valors imperants no contribueixen a solidificar una societat del respecte. L’individualisme i l’egoisme estan massa sovint per sobre del compromís amb els altres. Començant pel qui tens més pròxim.

La violència de gènere és una plaga que requereix ser combatuda en tots els fronts. Mentre no sigui així, tampoc per aquesta raó, podrem parlar d’una societat justa.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

27 comentaris »

  1. BLANQUEJAR EL VOT.
    -Carta als polítics-.

    Des que tinc edat per fer-ho, sempre he votat i el 9 de març també votaré. En aquest país el millor de dues generacions ha passat per la presó perquè un dia tots poguéssim votar lliurament. Encara que només fos per això s’ha de votar. Votaré, sí, però per primera vegada ho faré en blanc. Per què?

    Perquè voldria votar, però ja no sé a qui i no ho vull fer sense il.lusió. Perquè els polítics professionals han convertit una tasca tan noble com és governar en un reality show en què tot s’hi val per a conseguir un titular o un vot. Perquè no puc escollir els meus representants sinó ratificar les llistes tancades i bloquejades que han confeccionat les cúpules dels partits. Perquè, com instruments de participació política, els partits fa temps que van deixar de funcionar i ara són més agències de col.locació que eines de transformació. Perquè el sistema electoral és tan injust que penalitza les províncies amb més població i afavoreix desproporcionadament les menys poblades. Perquè els sous i els privilegis de bona part dels polítics són tan immorals que els allunyen cada vegada més de la majoria dels seus votants. Perquè per a sanitat, educació, investigació o despesa social haurien de sobrar sempre diners i per a Audis oficials, dietes milionaries, dinars al Via Vèneto, o campanyes (de propaganda) institucionals sempre n’hi hauria de faltar. Perquè els mitjans de comunicació públics els controlen comissaris polítics nomenats pels partits i no professionals independents com a la BBC. Perquè el procés d’elecció dels membres del Tribunal Constitucional o del Consejo General del Poder Judicial es més propi d’un regne de taifes que d’una democràcia consolidada. Perquè ens fan ser els últims en educació i els primers en llistes d’espera. Perquè encimenten la costa i a això li diuen lleure. Perquè consenteixen, quan no afavoreixen, un urbanisme depredador i a això li diuen progrés. Perquè…

    Estic als antípodes ideològics d’un senyor tan de dretes com en Ruiz Gallardón però em quedo amb una cèlebre frase seva que els polítics s’haurien d’aplicar de tant en tant: “Alguna cosa habremos hecho mal”… (i afegeixo jo) perquè l’opinió sobre els que ens governen sigui cada vegada pitjor i l’abstenció, el fàstic i la desafecció cap a la política cada cop més gran.

    Sr. Duran, li desitjo sort i una ràpida i plena recuperació.

    Molt cordialment

    José A. Sánchez

    Comentari per José Antonio Sánchez Martínez — febrer 27, 2008 @ 23:49

  2. Benvolgut Josep Antoni,
    Sóc membre d’una família de reconeguda tradició catalanista, concepte molt diferent al d’ independentista, i sempre he sigut votant de CiU, perquè és un partit de dretes preocupat pel futur de Catalunya.
    He sentit que CiU respectarà el guanyador de les eleccions i que, per tant, només pactarà amb el guanyador de les mateixes. Em sembla molt honorable i congruent, per tal de no actuar tal i com actuen altres, de forma vergonyosa, al Parlament del nostre país.
    Malauradament, sembla ser que els guanyadors seran els mateixos que ja ens governen d’una forma tant lamentable a Barcelona i a Catalunya i, per tant, CiU haurà de pactar amb el PSOE si vol treure alguna cosa de profit d’aquestes eleccions.
    El problema és que jo, com, molta altra gent, no estic disposat a que el meu vot serveixi perquè també ens governi a l’Estat el PSOE. Per tant, i amb molt de dolor al meu cor, em veig obligat a votar al PP, per tal de que sigui el guanyador de les eleccions i hagi de pactar amb CiU.
    Conec a molta altra gent, gent afiliada a CiU que també votarà al PP per aquest motiu. Per tant, no es sorprenguin si CiU sofreix una davallada a aquestes eleccions i si el PP puja a Catalunya més del que ens agradaria després d’haver fet tant de mal a Catalunya durant aquesta legislatura.
    Força Catalunya!

    Comentari per Borja — febrer 28, 2008 @ 0:19

  3. Aquest tema crema i crema de valent. Ja ho has dit els jutjats no tenen mitjans materials ni humans, i m’atreviria a dir que no tenen cap interès en tenir-lo.
    Dissabte passat era al jutjat de guàrdia de San Feliu de Llobregat i va arribar una noia amb una crossa i coixejant acompanyada dels mossos, era un cas de violència masclista. Hi havien tres treballadores del jutjat dues parlaven entre elles en veu alta sobre les evolucions dels seus fills petits a l’escola, l’altra atenia a la noia ferida, jo intentava omplir uns papers , però entre tantes converses no em concentrava. La que atenia a la noia li va relatar una serie de coses que tenia prohibides el seu company: ordre d’allunyament, prohibició d’enviar-li missatges de mòbil ni trucades telefòniques etc… li va advertí que si consentia en que el seu company es saltes alguna prohibició ella també tindria problemes. Alè, alè adéu, adéu.
    Jo em pregunto que farà aquesta noia (no tenia mes de 20 anys) si el noi se li acosta o li envia un sms, no va tenir cap mena de suport ni recolzament ni ningú li va explicar res mes enllà del 5 minuts que va parlar la funcionaria amb ella mentre les altre dues estaven a les seves coses en veu alta. Tot seguit va aparèixer el noi emmanillat amb dos mossos i l’advocat només comparèixer li van treure les manilles li van dir que dimecres hi hauria un judici i que no es podia apropar a la noia etc……. El seu advocat li va dir “olvidate de ella como si no existiera” el noi sense aixecar el cap va dir amb veu alta “si, si no existe”. Era tant poc convincent però això no li va preocupar a ningú. Alè, adéu, adéu.
    Amb deu minuts de rellotge van enllestir el tema. Jo no se si era la primera vegada, però vaig marxar d’allí convençuda que no seria la darrera per aquella noia (tant de bo m’equivoqui) però dificilment pots modificar un comportament si no ets prou conscient de que el que has fet no es pot fer, cap dels dos joves van rebre cap mena de atenció mes enllà de la denuncia.
    Això es un degotar que no s’atura.
    Per altra banda tenim l’altra cara de la moneda, les dones que aconsellades per els seus advocats per una separació mes rapida i beneficiosa per la dona aconsellen posar una denuncia per maltractaments, que no existeixen. On es la societat justa? Aquesta es la realitat de la societat d’avui sempre uns es beneficien de les desgracies dels altres.
    Mentre ERC esta molt ocupada parlant de polítiques familiars, (separant infància de les polítiques familiars) de les noves famílies “monomarentals”, de les adopcions de gays i lesbianas. Mentre Benestar (avui Acció Social) te 1.000.000€ (denunciat per el Sr. Cleries) que no va utilitzar al 2007. Mentre la DGAIA i tots els EAIA’s es queixen que no tenen pressupost. La prepotència del departament de Benestar fa por, el diàleg es inexistent els escrits entrats al registre se’ls passen pel forro, no els contesten mai i llavors l’únic que et queda es la via judicial, però necessites, temps, diners i paciència. Aquesta es l’esquerra del diàleg i la transparència. Be això no pinte gens bé.

    Comentari per Maria Lluïsa — febrer 28, 2008 @ 1:41

  4. Quan he llegit aquest comentari de Josep Antoni Duran i Lleida he pensat que em podia prendre la llibertat de “penjar-vos” aquesta conferència que tindrà lloc dilluns per si a algú dels nostres blocaires l’interessa. En el cas que no fos adequada la seva inserció ho podrieu treure que ho comprendria.
    Tant de temps parlant de la violència de gènere i hem avançat ben poc !!! Gràcies Duran per parlar-ne i celebro de tot cor que estiguis tan actiu.
    Us incloc doncs l’acte organitzat pel grup d’entitats de Catalunya:G.E.C.
    Invitación
    a la conferencia-coloquio sobre
    “Mobbing” maternal, nueva lacra
    del siglo XXI”
    que pronunciará
    Conrado Giménez, presidente de la
    “Fundación Madrina”
    “El embarazo… esa mala noticia para la mujer trabajadora.
    9 de cada 10 mujeres embarazadas sufren problemas y acoso en su trabajo”
    Introducirá el tema y tratará del abandono laboral de las mujeres directivas de empresa
    al tener hijos
    Núria Chinchilla, directora del Centro
    Familia y Trabajo del IESE
    “La mujer no está discriminada por ser mujer, sino por ser madre”
    DÍA: Lunes, 3 de març 2008, a les 19:30 hores
    AUDITORIUM FIATC
    (Diagonal, 648, de Barcelona, frente L’Illa Diagonal)
    Moltes gràcies,
    Victòria

    Comentari per Victoria — febrer 28, 2008 @ 11:45

  5. Gràcies Sr. José A. Sánches, soc molt conscient de que hem fet moltes coses malament. Ara bé, amb tot el respecte crec que barreja moltes coses en la seva reflexió i que ho fa a més amb alguna goteta de demagogia -no es molesti-. D’altra banda si sempre ha votat no crec que ara el sistema electoral sigui pitjor del que hi havia abans, ni que els partits siguin pitjors ara que abans… i en canvi, tot i ésser molt legítim i respectable, ara i abans el vot en blanc no és neutre, és ajudar als partits majoritaris en funció del sistema electoral i en aquestes eleccions els partits majoritaris son el PP i el PSOE, diguem-ho clar, també. Per tant li prego que s’ho repensi. A més en el meu compromís hi ha una proposta de canvi de sistema electoral. Si nosaltres no som decisius en la política espanyola l’únic canvi que hi haurà en la Llei electoral serà per disminuir o impedir la nostra presència a partir de considerar que caldría superar un mínim de vots en el conjunt espanyol. Gràcies per l’interès per la meva salut.

    Borja no dubto gens ni mica que formeu part d’una familia catalanista, a més no sóc jo ningú per expedir certificacions de catalanisme, peró politicament parlant tant vell com el catalanisme polític és l’axioma de que aquest s’hauria d’articular amb partits d’obediència catalana amb el centre de decisió polític a Catalunya. I el PP com el PSC ho són tot menys catalanistes. Tinc la sensació -i admeto que és un judici de valor que com tots pot ser erroni- que vostè ja té el vot decidit de fa temps pel PP perquè la seva argumentacio és molt contradictoria. D’entrada vostè reconeix que guanyarà el PSOE, llavors com pot dir que vota al PP per obligar a CiU a pactar amb el PP? D’altra banda tota la carga de la prova la dirigeix a CiU sobre el fet de no pactar amb el PP. I aquest, no hi té responsabilitat? No ha llegit que és el PP qui ha dit igual que el PSOE que no volen pactar amb CiU? També estic segur que sap que el PP es nega a retirar el recurs d’inconstitucionalitat contra el nostre Estatut. Tant li fa que hagi recorregut el nostre per ser català i no l’andalus que en bona mesura es còpia del nostre? A un catalanista com vostè no li farà igual que a la resta de l’Estat es presentin les demandes de més inversió, en cumpliment de l’Estatut, com una mostra de insolidaritat i egoisme. I, en canvi, això és el que fa el PP. Borja no s’enganyi -ei! i quedi clar que té tot el dret a fer-ho, faltaria més- el seu vot al PP en lloc de CiU servirà per què en la relacio PSOE-CiU, CiU en tingui un menys i en la hipòtesis, que vostè no contempla, de guanyar el PP vista l’actitud d’aquest i la del tripartit el seu vot servirà per garantir tripartit per anys que viurà a la glòria en la confrontacio que portarà el PP instal·lat a Espanya. Per acabar he de recordar-li que ningú ha dit que CiU pactarà amb el PSOE si és el guanyador. Una cosa és no pactar amb el perdedor i l’altra és pactar necessàriament amb el guanyador.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 28, 2008 @ 12:00

  6. Borja; et contradius al meu parer i amb tot el meu respecte.

    Com pot una família tan catalanista de tortell, sardanes i porró (ironia), votar a un partit, que només és de dreta i com que vostè el psoe no li deu agradar i algunes lleis que a fet tampoc, doncs vota al pp, com si estiguessim a Albacete.
    Doncs bé estem a Catalunya, no cla dir tot el que ha fet el PP i per molt de dretes que siguem o sigueu, abans que dreta i esquerra, està Catalunya i en tot cas, CiU.
    I la única garantia de fer les coses bé(que suposu que això és el que deu voler vostè Borja) i alhora respectar Catalunya, avançar en autogovern, etc.. és CiU.
    Bé, és Duran qui li ha de respondre, però és que aquesta situació de gent que sempre vota CiU i ara al PP perquè el psoe no els hi agrada o al psoe, per por al PP, em té amargat.
    Voteu a CiU, igual que al País Basc sempre guanya el PNB, la única manera de fer-nos rspectar, és votar partits de casa, que donen 1000 voltes als espanyols.
    Molta sort i ànims a CiU i a en Duran.

    Comentari per Marc — febrer 28, 2008 @ 12:12

  7. Primer que res moltes felicitats per l’excel.lent míting que vas dirigir-nos ahir a Tortosa. Davant l’adversitat en la salut que et toca viure, el teu discurs va estar ple d’energia i força. SINCER.
    Et vull transmetre l’entusiasme de les persones presents al míting (ja deus saber que varem ser més de 700), simplement els va encantar i els va encoratjar per seguir treballant (falta fa!). ÀNIMS I ENDAVANT!

    En segon lloc i, davant el teu comentari sobre la violència de gènere, simplement afegir que sembla mentida que en ple segle XXI estigui passant, en societats suposadament cultes, fets tan lamentables i denunciables com aquests. Tens tota la raó quan dius que cal fomentar l’educació (jo diria més, la bona educació), i que cal apostar per retrobar els valors perduts. Els valors que actualment s’estan impossant estan fent miques la nostra societat i la nostra estructura familiar. L’individualisme, el tot val per assolir el resultat, l’egoïsme … tot, defugint qualsevol compromís amb la societat.
    Les Lleis no són suficients per si soles, cal un ferm compromís per part dels dirigents polítics per resoldre i atendre els problemes.

    Crec que l’aposta d’Unió, i en aquest cas de CIU per retrobar els valors perduts, per inculcar la cultura de l’esforç i el compromís, són fonamentals per tornar a reeducar la nostra malmesa societat.

    Una abraçada i a pels 15.

    Comentari per Enric Simó — febrer 28, 2008 @ 13:18

  8. Per combatre la violència de gènere s’haurien de canviar moltes coses. La llei que va fer el govern socialista la legislatura passada, com a llei estem d’acord en què és un inici, però una llei que no va acompanyada d’ uns recursos que facilitin la seva aplicació i la seva implementació no serveix de res, bé, només de cara a la galeria per a sortir a la foto i dir “nosaltres hem fet aquesta llei”. Potser el que caldria també és endurir el codi penal, no deixar tan impunes aquests actes que atemoritzen un sector important de la població, condemnar de forma clara per part de la societat aquests delictes, i evidentment, fer complir de forma sencera les condemnes a aquests terroristes, i deixi’m que utilitzi l’expressió, ja que trobo que tota persona que infon terror a una altra és un terrorista, més enllà de la definició amb caire polític que té. Cal doncs aportar més recursos per a aquesta lluita, no ens podem conformar amb publicar una llei i desentendre’ns, cal posar més mitjans per a fer-la complir.
    Borja, ja sé que no em toca a mi respondre-li però com a simpatitzant de CiU m’hi veig obligat. Recordo unes declaracions del mateix Duran i Lleida afirmant: “no pactarem amb el perdedor de les eleccions, però tampoc ens sentim obligats a haver de pactar amb el guanyador”. Votar al PP, sent com diu catalanista, no ho trobo congruent. El vot a CiU no va per a que guanyi el PSOE, i treure-li vots d’aquesta forma que diu vostè només serveix per a que no tinguem una força que és necessaria per defensar a Madrid el que necessitem i volem per a Catalunya. Votar al PP és tot lo respectable que vulgui, però recordo molt clarament el mal que ens va fer durant els 4 anys en que va estar governant amb majoria absoluta, plans hidrològics, etc. apart dels vots que va regalar a ERC cada vegada que parlava el senyor Aznar, per la qual cosa, a hores d’ara jo no el votaria ni per equivocació. Per tant, com a simpatitzant de CiU li demano que ens ajudi per tal que aconseguim la força parlamentaria que necessitem per a de defensar els interessos de Catalunya i ho parli amb aquesta gent que votarà al PP tot i ser de CiU. Volem ser decissius a Madrid no per pactar amb uns o altres, ja que com li he dit, CiU no se sent obligada a pactar amb el guanyador de les eleccions i no pactarà amb el perdedor, sinó per tenir una força darrere que ens permeti defensar allò que ens correspon. Pensi que cada vot compta, reflexioni sobre el que li he dit i decideixi.

    Comentari per Frederic — febrer 28, 2008 @ 13:38

  9. Benvolgut Josep Antoni,

    Moltes gràcies per la seva resposta. Només vull afegir que no tinc pas decidit votar el PP des de fa temps, sinó que he pres la decisió aquesta setmana (i no cregui que m’agrada gens prendre aquesta decisió després de la actitud que ha tingut el PP vers a Catalunya durant aquesta legislatura). Malgrat això, els votaré per intentar que guanyin ells les eleccions en lloc del PSOE (perquè crec que ho tenen magre) i perquè tinc la il•lusió de que acabin arribant a un acord amb CiU (ja sabem com pot canviar aquesta gent per tal de poder governar, com quan Aznar parlava català a la intimitat) .

    De totes formes, espero que CiU surti reforçada d’aquestes eleccions i que pugui fer que ens tractin una mica millor des de Madrid, especialment lo que de veritat ens importa als catalans, que és la butxaca.

    Gràcies per tot lo que fa vostè pel nostre país.

    Una abrasada i molta sort.

    Borja

    Comentari per Borja — febrer 29, 2008 @ 21:15

  10. Gràcies Marc, Enric i Frederic. A Tortosa va anar bé Enric, vaja jo almenys m’hi vaig sentir molt còmode tot i que al dia següent estava trencat. A les Terres de l’Ebre m’hi sento com a casa i vaig patir molt la situacio que es va viure quan el procés del trasvassament. Patia per la nostra posició i patia per la gent nostra que visquen a les terres de l’Ebre i estimant-vos tant com qualsevol altre la vostra terra havíeu de suportar la demagogia i a voltes l’agressió verbal o fins i tot física de quatre desarmats. Sobre la violència de gènere o la violència en general què vols que t’hi digui més. Estem en una societat malalta, a vegades exagerant (però potser no tant) penso en l’Imperi Roma, en la civilitazacio romana i en com se’n va anar tot en orris. Sóc optimista, el pessimisme està renyit amb les meves creences i conviccions, però Déu n’hi do com tenim el pati. A més, tots aquests temes, com remarca en Frederic, els hem tocat amb una certa frivolitat. És millor que hi hagi una Llei que no? Sí clar! Però si no es pot aplicar de què serveix? Aquí es va venir a dir allò de Denuncieu! i tot s’arreglarà. Doncs no. Si no es creen més Jutjats específics (nosaltres crèiem que no calia i que el que necessitàvem era reforçar amb mitjans materials i personals els existents) o no s’inverteix més en els altres i no es coordina bé des de Fiscalia passa el que passa. Però sobretot em preocupa el futur: qué estem fent avui de nou a l’escola, als mitjans de comunicacio públics, als mitjans en general, a la societat per educar-nos en una societat de la no-violència? De debò creiem que tot el que afecta a la desestructuracio familiar cada cop més important de la nostra societat no té res a veure?
    Per cert Marc i Frederic gràcies per ajudar-me a aportar noves raons per a que en Borja ens voti, tot i que crec que, amb tot el respecte, Borja, ens ha aixecat un pel la camisa.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 1, 2008 @ 18:32

  11. Avui he sentit per la radio que en casos de violencia de gènere s’acostuma a posar una pulsera localitzadora a la munyeca de l’home agresor però, he quedat molt sorprés de quan han dit que la pulsera localitzadora sols la poden posar si la persona agresora hi esta d’acord, ¡¡¡ incréïble!!, fins i tot la policia necessita el permis dels delinqüents per poder-los atrapar. Sr. Duràn, vivim en una societat que pateix la malaltia del “bonisme”, ja cal que ens ho fem mirar.

    Comentari per Silveri Garrell — març 1, 2008 @ 18:33

  12. Posem-hi salsa a la cosa:
    Amb ironia: i els sindicats? que diuen ? ara venen les eleccions i estan calladets, oi?
    Duran,et faig aquest comentari perquè desde fa ja alguns anys els dos sindicats majoritaris van veure un bon filó en tots els petits empressaris. Però com sempre el que volen només es la quota .Quina vergonya de sindicalisme i quina colla de vividors que en tenim en aquest país!!! Ens podriem imaginar una vaga general d’autonoms?Que passaria? no m’agrada fer “boles” però es que ja n’hi ha prou de jugar a la “puta i la Ramoneta” amb perdó de la expressió. No son les grans empresses que mantenen un país, son les petites.A les grans els importa una mer…. Si no rutllan doncs no passa res .Tot deu al carrer i es traslladen als païssos de l’est o Asia o a on la ma d’obra sigui barata. En canvi les microempreses, a pagar, en cas contrari t’expolien viu.
    I es que n’hihan tants interessos perverssos que possen pals a les rodes!
    Es per aixó que m’agradaria veure i poguer rebre caliu d’un projecte que no fos mentida! Tothom s’omple la boca però la nafra està plena de pús i saps que? que netejar-la provoca molt dolor.M’agradaria que la gent emprenedora i totes les dones i homes autònomes fossin concients del seu vot i començar a posar a cadascú al seu lloc.
    Ja veus que no tots els meus comentaris son filosòfics, et veuré aquest vespre aTV3.
    Respira fons i endevant.

    Ricard

    Comentari per Ricard Vera — març 1, 2008 @ 18:40

  13. Benvolgut sr. Duran, cuidis molt, el nostre pais el necessita, jo, com tot català d’arrels profundes i seguidor del Crist, hem sento meinys-tinguda i humiliada per Espanya. Crec que moltes persones s’adonen del gran engany del PSOE i del Tripartit. Tenim de recuperar la nostra dignitat i jo hem refio de la seriositat del seu grup. També li voldria agrair el seu posicionament contra la jerarquia espanyola. Molta sort, a casa nostra li donarem tot el nostre suport votan per vostè i el seu grup.

    Comentari per Dolors Herms — març 1, 2008 @ 18:43

  14. Aquest tema crema i crema de valent. Ja ho has dit els jutjats no tenen mitjans materials ni humans, i m’atreviria a dir que no tenen cap interès en tenir-lo.
    Dissabte passat era al jutjat de guàrdia de San Feliu de Llobregat i va arribar una noia amb una crossa i coixejant acompanyada dels mossos, era un cas de violència masclista. Hi havien tres treballadores del jutjat dues parlaven entre elles en veu alta sobre les evolucions dels seus fills petits a l’escola, l’altra atenia a la noia ferida, jo intentava omplir uns papers , però entre tantes converses no em concentrava. La que atenia a la noia li va relatar una serie de coses que tenia prohibides el seu company: ordre d’allunyament, prohibició d’enviar-li missatges de mòbil ni trucades telefòniques etc… li va advertí que si consentia en que el seu company es saltes alguna prohibició ella també tindria problemes. Alè, alè adéu, adéu.
    Jo em pregunto que farà aquesta noia (no tenia mes de 20 anys) si el noi se li acosta o li envia un sms, no va tenir cap mena de suport ni recolzament ni ningú li va explicar res mes enllà del 5 minuts que va parlar la funcionaria amb ella mentre les altre dues estaven a les seves coses en veu alta. Tot seguit va aparèixer el noi emmanillat amb dos mossos i l’advocat només comparèixer li van treure les manilles li van dir que dimecres hi hauria un judici i que no es podia apropar a la noia etc……. El seu advocat li va dir “olvidate de ella como si no existiera” el noi sense aixecar el cap va dir amb veu alta “si, si no existe”. Era tant poc convincent però això no li va preocupar a ningú. Alè, adéu, adéu.
    Amb deu minuts de rellotge van enllestir el tema. Jo no se si era la primera vegada, però vaig marxar d’allí convençuda que no seria la darrera per aquella noia (tant de bo m’equivoqui) però dificilment pots modificar un comportament si no ets prou conscient de que el que has fet no es pot fer, cap dels dos joves van rebre cap mena de atenció mes enllà de la denuncia.
    Això es un degotar que no s’atura.
    Per altra banda tenim l’altra cara de la moneda, les dones que aconsellades per els seus advocats per una separació mes rapida i beneficiosa per la dona aconsellen posar una denuncia per maltractaments, que no existeixen. On es la societat justa? Aquesta es la realitat de la societat d’avui sempre uns es beneficien de les desgracies dels altres.
    Mentre ERC esta molt ocupada parlant de polítiques familiars, (separant infància de les polítiques familiars) de les noves famílies “monomarentals”, de les adopcions de gays i lesbianas. Mentre Benestar (avui Acció Social) te 1.000.000€ (denunciat per el Sr. Cleries) que no va utilitzar al 2007. Mentre la DGAIA i tots els EAIA’s es queixen que no tenen pressupost. La prepotència del departament de Benestar fa por, el diàleg es inexistent els escrits entrats al registre se’ls passen pel forro, no els contesten mai i llavors l’únic que et queda es la via judicial, però necessites, temps, diners i paciència. Aquesta es l’esquerra del diàleg i la transparència. Be això no pinte gens bé.

    Comentari per Maria Lluïsa — març 1, 2008 @ 18:45

  15. Sr. Duran tu que has estat i ets una persona que ha patit un cancer o un tumor et demanaria que facis tot el possible desde el Congres i com ha persona que ha patit aquesta greu malaltia encara que ja estiguis curat, donant soport a tots els actes que facin les associacions de malalts i diferents iniciatives de recaptació de recursos, pero també exigint al Congres y al govern central que posi els mitjans necesaris per combatre la malaltia, per a la investigació i que la transferencia sigui el mes rapid possible de la investigació i noves terapies a pacient oncologic. Milers de familiars i malals també votem.

    Gracies i a treballar en tema amb la maxima força

    Comentari per Carme — març 1, 2008 @ 19:36

  16. Tot això que dius està molt bé i hi estic d’acord, tanmateix, crec que cal posar molt més èmfasi a l’educació dels infants, perquè aquí tothom defensa les dones però de vegades sembla que es menystinguin als homes en la defensa d’aquesta causa.

    Comentari per Roger — març 1, 2008 @ 19:38

  17. Benvolgut Sr. Duran, cada dia m’agrada Vostè més (Ep! Entenguem-nos! Em refereixo a les seves idees i plantejaments…), i cada dia em reitero en la idea d’oferir-li el meu vot. Crec que té Vostè les idees clares i la voluntat de defensar-les, però és que a més, després de sentir l’enfilall de ximpleries que s’han arribat a dir per altres candidats en els últims dies, em sembla Vostè l’únic candidat seriós, l’únic que no ha caigut en la demagògia i el mercadeig, l’únic que està encara en una campanya electoral i no en un basar turc.

    Respecte al tema de la violència de gènere, reconec que em supera, no comprenc les seves causes ni l’augment exponencial de les morts, i em sembla simplista atribuir-lo sense més al masclisme. Alguna altra cosa ha de fallar, a més de les restes de masclisme que òbviament queden en la nostra societat. Cada vegada que llegeixo, tristament amb massa freqüència, la notícia d’un nou assassinat, penso en el meu avi. Militar, feixista (encara que molt desencantat amb el règim, tot cal dir-lo), i bastant masclista, no obstant això mai va posar la mà a sobre la meva àvia, ni a les seves filles. I no nomès això, era enemic acérrim dels maltractaments diguem “habituals” que llavors es toleraven socialment i es veien com un simple “gage” del matrimoni. M’ha quedat clavada en la memòria una tarda d’estiu, tenint jo uns sis o set anys. M’havia barallat amb una de les meves cosines i l’havia empès, llençant-la a terra. El meu avi em va mirar amb molta severitat i em va dir “No vuelvas a hacer algo así. No se debe pegar nunca a una mujer, jamás, bajo ninguna circunstáncia. Pegar a una mujer no es de hombres”.

    e a la violén tema de l’article, reconeixo que

    Comentari per Jan Berg — març 1, 2008 @ 19:40

  18. Bona nit Josep,
    una reflexió molt encertada i una preocupació compartida. La feblesa de l´estructura familiar a l´estat i a Catalunya es l´arrel de molts dels mals socials que castiguen la nostra societat. Un fill de familia cohesionada, amb una pare i una mare que s´estimen i es respecten dificilment esdevindrà un maltractador en el futur. El que intentarà es tenir també una familia on pare i mare s´estimin i es respectin. Apunto per tant tres solucions: familia, familia i familia.
    Una societat amb valors, on el respecte a l´altre, sigui home o dona, imperi sobre l´individualisme es una altra ajuda per una societat més justa i respectuosa. Una societat desestructurada i sense valors es deshumanitza. I quan no som humans, som bèsties. Així doncs tres solucions més: valors, valors i més valors.
    I qui ha d´ensenyar tots aquests valors ? La familia, ja ho hem dit, i l´escola. Potser el principal problema, la base de tots es que l´escola ensenya a mutilplicar, pero no ensenya valors. Com poden preocupar-se tant alguns polítics inventant problemes inexistents a l´escola com els idiomes ? I no es preocupen de que l´escola no ensenyi a respectar als altres, a dialogar, que no eduqui en definitiva. Tinc doncs tres solucions més: educació, educació i encara més educació.
    A l´escola i a casa, amb families fortes i unides, i educant en respecte aconseguirem una societat millor i més justa i evitarem drames com la violència de gènere.

    Comentari per Ignasi (Llinars) — març 1, 2008 @ 19:41

  19. Hola Duran! Soc un votant en potència de CiU, però tinc un petit dubte. CiU sou o no sou independentistes? Veig que tú defenses una Espanya plural (com jo) però veig que dins el partit hi ha certs sectors independentistes. M’agradaria saber quina és l’opinió general que té CiU d’Espanya. Podries respondre per aquí mateix? Moltes gràcies!
    Visca Catalunya i visca Espanya!

    Comentari per Bernat — març 1, 2008 @ 19:42

  20. Sr. Duran,

    li volia fer un comentari: tinc 34 anys. La primera vegada que vaig poder votar ho vaig fer per ERC en l’època del Sr. Colom. Des de llavors, he anat evolucionant cap a un cert liberalisme no dogmàtic i m’he tornat cada cop menys nacionalista. Gairebé sempre els he votat a vostès, en alguna ocasió com a les europees he votat en blanc, i fins i tot en una ocasió per fer fora als socialistes en els darrers anys del Sr.González, un cop pel Partit Popular. I en les eleccions al Senat, al ser llistes obertes, sovint dono un escó a l’antic CDS. Una pregunta li volia fer: a qui pot votar avui una persona de centre reformista liberal (l’autèntic, no el que deia encarnar el Sr.Aznar) que no sigui nacionalista? Què em queda: només vostès, perque quan vec la deriva actual del Partit Popular no m’hi identifico gens. Però li diré la veritat, em sap greu quan diuen que ni dretes ni esquerres, Catalunya. Tant dolent és compartir un projecte comú com Espanya però des d’una visió respectuosa amb la diversitat? Crec que uns quants trobem a faltar un projecte global a nivell espanyol situat entre el PSOE i el PP. I lamentem l’arraconament de figures com Ruiz Gallardón, Josep Piqué, Matas, etc. En alguna ocasió havia entrat a fer les meves aportavions a la web del Foro Andaluz del Sr.Pimentel i crec que vostès han tingut contactes amb la seva formació que molt em temo no acaba d’agafar embranzida. Resumint, els voto a vostès pel què li he dit, però en ocasions em fan dubtar quan juguen a ser més nacionalistes que ningú, quan es barallen amb ERC per arrancar-li uns milers de vots i s’obliden de la centralitat que haurien d’ocupar vostès. La seva guerra està amb el PSC. Almenys és la meva opinió.
    Mentrestant, alguns liberals moderats, seguirem enyorant un projecte a nivell espanyol en la linia de la UCD o del Partit Reformista dels Srs. Roca i Garrigues.

    Comentari per David — març 1, 2008 @ 19:43

  21. Gràcies Silveri, això de la pulsera va ser una esmena nostra per garantir l’allunyament, ara bé m’he quedat sorpres amb el que m’expliques. No hauria de ser així. A més, no conec cap sentència que vingués a reconèixer el dret a no ser posada la pulsera si no vols, com podria ser una mica el cas de la prova de alcoholometria. Ho esbrinaré.
    Ricard, certament son els autónoms i les petites empreses les principals garants de l’ocupació. Vaga d’autònoms? T’explicare quelcom interessant. Quan vàrem obtenir que els autònoms poguesin cobrar la baixa a partir del mateix dia que els treballadors del règim general des d’hisenda ens hi posaven traves pel que significaria de cost aplicant el nombre de baixes que tenien al regim general al nombre de treballadors autònoms. Ara han vist que aquests agafen tres vegades menys la baixa. Gràcies pel teu comentari.
    Dolors Herms, gràcies per la confiança. Maria Lluïsa qué es el que no pinta gens bé? les eleccions? no em desanimis! La violència de genere o la societat malalta? Aquí hi estic d’acord.
    Gràcies Victòria i a la Maria Lluïsa que m’he oblidat de donar-les-hi. Ahir al debat a TV3 vaig ensenyar un desplegable de publicitat distribuit a les universitats per la Generalitat que no te desperdici. Et diuen que si produeixes cannabis que procuris que no t’agafin i que al cotxe o a la butxaca procuris portar-ne poc per si t’atura la policia. Aixó só que és una política social i una aposta clara per la joventut…! Aixó sí que no pinta bé!
    Carme faré tot el que estigui al meu abast. COMPROMÈS. Ànims i gràcies. Roger, gràcies un cop més. Educació, educació, educació. Jan Berg, gràcies i espero que encara trobem més coincidències en el futur. Ignasi, gràcies: educació en valors, educació en valors, educació en valors.
    Bernat i David gràcies per les vostres aportacions. Convergència i Unió no defensa un projecte independentista per tant, si us plau, ajuda’m. L’objectiu es que cumpleixin l’Estatut. I respecte al que significà el projecte de l’Operació Reformista crec que es bo recordar que en Miquel Roca expressa publicament el seu suport a la meva candidatura.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 1, 2008 @ 22:38

  22. Benvolgut Josep Antoni,

    Sóc un jove estudiant de Barcelona. És la primer vegada que voto, i volia dir-te que aquest 9 de març votaré CiU, amb totes les meves forces i amb les idees ben clares.

    Gràcies per ser el candidat de l’únic partit que encara defensa a ultrança Catalunya i les persones que hi vivim. Gràcies per permetre que encara poguem tenir il·lusions davant d’ unes eleccions generals que són el que sigui menys esperançadores per als catalans que com jo, estimem Catalunya i estimem la vida i la llibertat. Gràcies per seguir endavant amb el vostre pojecte polític. No ho deixis mai i no oblidis que hi ha gent per qui ets un gran polític i que vals molt més que la púrria que tenim a l’actual panorma del Congrés espanyol i el Parlament català.

    Molts ànims i una bona recuperació de l’operació.

    Comentari per Gregori — març 4, 2008 @ 14:01

  23. Gràcies per l’aclariment, Duran. Vull aprofitar per felicitar-te per la teva campanya, sobretot pels cartells que em trobo pe barcelona. Són directes, valents i totalment coherents. Sobretot m’encanta aquell que reivindiques l’autoritat, el respecte i la disciplina, les quals coses fan moltíssima falta en aquest país. Duran, tens el meu vot. Molta sort!

    Comentari per Bernat — març 4, 2008 @ 16:47

  24. Benvolgut Gregori, gràcies pel teu vot. Té molt valor perquè és la primera vegada que votes en la vida. I gràcies pels ànims que em dones, per l’afecte que demostres i per l’interès en la meva recuperació. Encara em pots ajudar molt d’aquí a diumenge a convèncer altres joves, o no tant joves, familiars o coneguts a què vagin a votar i votin per nosaltres. En democràcia no serveix de res quedar-se a casa; ni mai pot construir-se un país des de l’empipament o des del lament continuat. S’ha de fer des de la il•lusió. La que tu demostres amb les teves paraules.

    Bernat, gràcies pel teu vot, i gràcies per la felicitació per la campanya. La transmetré als responsables. Jo només hi aporto un petit granet de sorra, tot i que les frases a les que fas referències són de collita pròpia.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — març 5, 2008 @ 18:53

  25. Ens prenem la llibertat de posar-los en coneixement, possiblement ja n’estan al corrent, que el teixit industrial tradicional de La Bisbal, i no es l’unic a Catalunya, esta visquent una lenta agonia que esta obligant a les empreses ceramistes o d’altres àmbits a baixar les portes i a cessar definitivament les seves activitats.
    En el cas concret de la ceràmica, s’ha efectuat ja el tancament de varies indústries productives del ram, entre elles una de centenària, i en el futur proper se’n tancaran més, a menys que es faci un esforç per part dels estaments governamentals i econòmics per defensar a aquestes Pymes.
    Malauradament, hem vist com el teixit industrial català del tèxtil, tot i l’esforç i la reconversió que proposàren fer, ha anat desapareixent i traslladant les seves fabriques i/o la seva producció cap a països o regions menys desenvolupades amb costos productius molt més baixos que el que tenim a Catalunya.
    El cas de la ceràmica catalana té moltes similituds, encara que possiblement l’atac que hem rebut no ha estat tan desmesurat, i això ens ha permès aguantar uns anys més.
    En un primer moment fou la competència subvencionada que es rebia i es reb d’Espanya, la que ens feu trontollar, però la cada dia més igualitària legislació medi ambiental esta posant fre a aquestes regions.
    Seguidament ha estat l’entrada del producte del sud-est asiàtic la que ha vingut per rematar a la ja tocada economia ceràmica.
    La indefensió per part europea i governamental a l’entrada d’aquests productes ha estat total, provocant que els marges comercials fossin cada cop més minsos i havent d’ invertir en tecnologia industrial per poder fer front a aquesta competència.
    Inversions que han estat del tot inútils, vistos el resultats, degut a l’augment cada any dels costos i a les modificacions legislatives, molt més estrictes, per no dir inexistens, que les imperants al sud-est asiàtic..
    La traca final per arrodonir-ho tot ha estat l’augment dels combustibles i, si fins ara ha estat més o menys assumible o lògic degut a l’increment del preu del petroli, a partir d’ara esdevé completament impossible fer front als increments que, per Decret Llei, s’apliquen als industrials que utilitzem Gas Natural a baixa pressió com a combustible (4 PIMES a La Bisbal (200 llocs de treball directes) i 400 PIMES a Catalunya).
    L’augment , si no ho tenim mal entès, serà de una 10% + IPC d’aquí al 2015 fins a posar-se al mateix preu que el gas de consum domèstic, cosa que ens sembla completament irracional per el consum elevat d’aquestes empreses i comptant que la distribució i comercialització es practicament un monopol.li.
    Més irracionals ens semblen aquestes pujes tenint en compte els beneficis de Gas Natural ha crescut de l’ordre del 12.3% en el 2007 respecte al 2006 fins a obtenir 959M€.
    Hem fa fredat pensar que mentre G.N. te augments de beneficis de dos dígits hi hagi 400 empreses que, degut a l’esmentat Decret Llei, hagin de tancar sense que a ningú l’importi el risc de que hi pugui haver, unes, 15000 persones que vagin a l’atur.
    El que demano es que si vostès emtren al govern o bé els partits nacionals han de pactar amb CIU, derogin o anul.lin aquesta llei posada en marxa per el Sr. Rodrigo Rato odemanin a G.N. o a qui correspongui, de conservar les tarifes a aquests industrials per tal de no asfixiar aquestes empreses i conservar aquest llocs de treball.
    Aquesta carta s’enviara altrament a alts directius de Gas Natural.

    Comentari per Alex F. — març 7, 2008 @ 8:05

  26. Té el meu vot per les nacionals.
    S’ha de tornar a la racionalitat i al seny mitjançant el dialeg i les bones maneres, no com actuen altres partits. Amb les veritats per davant i sense traïdoria.

    Comentari per Alex F. — març 7, 2008 @ 8:10

  27. Benvolgut Josep.
    En algunes ocasions havia sentit a parlar de la conveniència de crear dins del Govern, un Ministeri o un Departament dins del Govern Autonòmic adreçat només a les dones, la veritat es que sempre havia rebutjat aquesta idea, perquè em semblava més aviat discriminatòria, tendent més a enquista el problema que no ha solucionar-lo. Però començo a tenir els meus dubtes enfront de la desprotecció que patim les dones, a més de la esgarrifosa realitat de la violència, es la lluita del dia a dia, el que es difícil de dur a terme, es recomana a les dones en edat de fertilitat que tinguin fills, però, és conscient la societat en el seu conjunt del que està demanant !!!, les recomanacions que políticament es fan a les empreses per compatibilitzar la vida laboral i familiar, no son més que això, recomanacions, que molt poques empreses segueixen i que pràcticament només en poden gaudir les dones que treballen a les administracions publiques

    Les dones estan obligades a dur quasi una doble jornada laboral, fa vergonya dir certes coses a aquestes alçades del segle XXI, però quan una dona es queda embarassada, en masses ocasions l’empresa fa tot el que pot per treure-se-la de sobre, ara en diem “mobing”. I no diguem que passa quan ja tenint un fill se’n vol tenir un altre.

    La recomanació que es fa a les dones per tenir fills entenc te com a finalitat entre d’altres fer una aportació positiva a la societat, seria recomanable dons que la societat si impliques una mica més de veritat i no només amb paraules.

    Graciés per el teu article a favor de la no violència de gènere

    Comentari per Sessa — març 10, 2008 @ 12:35

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari