1n213 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Drets i deures

CATALUÑA CRISIS UNIVERSIDADAquests dies a Barcelona se celebra el Congrés Mundial del Mòbil després que l’entitat organitzadora a nivell mundial, GSMA, adjudiqués a la ciutat, que competia amb altres de gran pes, la capitalitat mundial del mòbil fins al 2018. Les setmanes prèvies el sindicat majoritari de TMB havia organitzat una vaga de transports justament per als dies que tenia lloc el Congrés. Els organitzadors van deixar clar que, en el cas d’haver-ho sabut, hauria pogut afectar la designació. Finalment els treballadors de TMB van desconvocar la vaga.

Arran de l’anunci vaig dir públicament que calia regular el dret de vaga. Els sindicats se’m van queixar. Sóc molt conscient que la Constitució reconeix aquest dret en el seu article 28.2, però també que l’actual legislació sobre el seu exercici és preconstitucional.

Avui la vaga l’ha exercit el món universitari. Han tallat la B-30, l’A7 i la mateixa estació de ferrocarrils de la Generalitat de Bellaterra. A més, hi ha hagut mobilitzacions al carrer, amb participació de professionals, barreja de determinades persones del 15-M, també universitaris – esclar- i CCOO, UGT, i CGT que les convocaven, malgrat que el secretari d’Universitats em diu que amb CCOO -i no recordo si també amb UGT- feia pocs dies que s’havia arribat a un acord. Les mobilitzacions s’han produït també all bell mig del Congrés Mundial del Mòbil.

Fins aquí podríem dir que s’ha exercit el dret de vaga o de manjfestació. Perfecte. Però a banda de drets, ¿la Constitució i l’Estatut no parlen de deures? O els que avui no han arribat a la feina perquè han tallat fora d’hora la B-30 o l’A7 no tenen dret a circular lliurement o a treballar? És que es pot exercir el dret de vaga convocat per sindicats poc representatius que vagin contra l’interès general? Barcelona, per exemple, es pot permetre el luxe de perdre la capitalitat del mòbil amb el que comporta d’afectació de drets i d’interessos de tants treballadors d’altres sectors? És que dues dotzenes de persones poden tallar un carrer i impedir els drets i llibertats de la majoria?

No, no podem viure en una societat on tot siguin drets i no es regulin els deures i es limitin el drets quan afecten els dels altres. Cal regular el dret de vaga i el de la mobilització recordant que la llei empara drets, però els de tots i reclama també deures com equilibri als drets legítims.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

13 comentaris »

  1. Completament d’acord, Sr. Duran. Ja ho va dir Gandhi: en l’actualitat la gent només es preocupa pels seus drets. Recordar-li que també té deures i responsabilitats és un acte de valor que no correspon exclusivament als polítics, encara que no està de més.

    Una cordial Salutació i endavant!

    Montse Clemente
    (una recentment afiliada)

    Comentari per Montserrat — març 1, 2012 @ 22:35

  2. Personalmente no entiendo que una manifestación o una huelga para reivindicar o protestar por algo, sólo busque fastidiar al mayor numero posible de personas, aunque no tengan nada que ver con el tema que se discuta.

    La libertad de uno acaba donde empieza la del otro.

    Comentari per Alfred — març 1, 2012 @ 22:52

  3. El derecho constitucional de huelga es inviolable, lleva años vigente y no se ha hundido nadie. Por ejemplo en el País Vasco y en Andalucía tenían la misma vieja ley Laboral y una tiene el 7% de paro y la otra el 30%, así que cualquier estudiante de egb, ve que el problema no es la Ley.

    Para la huelga ya se establecen unos servicios minimos. Yo el 29 de marzo me sumaré a la huelga general de la CIG y cuando CCOO convoque la huelga general, también la secundaré.

    No permitiremos

    Comentari per anselmo — març 1, 2012 @ 23:06

  4. Interesante reflexión. Ante los derechos de cada cual no hay mayor autoridad que la ley, que reconoce entre otros el derecho a la huelga. Pero la responsabilidad personal de no anteponer la seguridad de los otros a la hora de decidir cómo manifestarse, es vital.

    Comentari per Centro del accidentado — març 2, 2012 @ 17:02

  5. Me parece muy bien que la gente se atenga a su derecho de huelga, pero…..por qué no hacen la huelga en un descampado???dónde no incomoden a nadie…?allí…pues ….pueden gritar, levantar pancartas..reivindicar de todo…..ahhhhhhhhhhhhhhhhhhh…ya….es que así….no…………..creo que.las soluciones no empiezan con el vandalismo……UN SALUDO

    Comentari per RAQUEL — març 2, 2012 @ 18:13

  6. Aquest parell de dirigents sindicals, en Mèndez i en Totxo, son els que ens portaràn el pais a la ruina. Encara falta per sortir el sou que cobren, pagat amb les subvencions de mateix Estat en lloc de les aportacions de les quotes dels afiliats. Despres aquests líders llencen les masses a fer les vagues inoportunes. El sistema de subvencions als sindicats s’hauria de revisar. No pot ser que ens hagim de pagar amb els nostres impostos la corda pel nostre suïcidi economic.

    Comentari per Silveri Garrell — març 2, 2012 @ 20:44

  7. Gràcies, Montserrat, Alfredo, anselmo, Centro del accidentado, RAQUEL i Silveri, pels comentaris.

    En aquests comentaris apareix la defensa del dret constitucional a la vaga com a inviolable. I tant que sí, però els drets és regulen i quan s’exerceixen no poden violar els drets constitucionals d’altres persones com el de la propietat, e dret al treball, …

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 3, 2012 @ 10:55

  8. Ah, anselmo, piense un poquito en lo que Vd. mismo pone como ejemplo de Andalucía i del País Vasco. Es fácil llegar a una conclusión. De entrada, una pista: no todo lo que rodea al paro está legislado por igual en Andalucía o en Madrid, Catalunya, País Vasco,…

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 3, 2012 @ 10:58

  9. Claro que si Sr. Durán, una ley de huelga es necesaria y urgente.

    De acuerdo con todo su comentario.

    Comentari per José M. Villacampa — març 4, 2012 @ 18:28

  10. Somos necios, destrozamos nuestro país de forma miserable y después pedimos atenciones. Menos huelgas y más trabajar y todos unidos , nos iría mucho mejor en todo. Asi no vamos a ninguna parte.

    Anselmo no le entiendo unas veces hace comentarios encendidos de Franco Autonomías etc. etc. y ahora le veo metido en el lio de huelgas y demás correrías. No le entiendo la verdad

    Comentari per José M. Villacampa — març 4, 2012 @ 18:33

  11. Se lo explico Sr. Villacampa con mucho gusto, mire, en la época de Franco había una dictadura y había huelgas bárbaras, pero amigo Villacampa, hoy en día hay una dictadura más bestial que la de Franco, que es la dictadura de 350 diputados que dictan a su antojo, es más los que ganan, dicen que non van a subir impuestos y luego los suben, por ejemplo.

    Pero además de todo esto tenemos una dictadura de los mercados especulativos, del fmi, del bce, de los especuladores, de los poderes fácticos que nos han vendido una moto nueva y ahora no se puede pagar la moto y nos bajan los sueldos y pensiones para pagar los desmanes de los especuladores.

    Lo pilla señor Villacampa.

    Comentari per anselmo — març 6, 2012 @ 0:19

  12. Totalment d’acord, Sr. Duran.

    Aquesta situació és en part derivada de la crisi de valors actual i la “dictadura de la pseudo-tolerància”, en la que ningú s’atreveix a dir a un altre que està fent les coses mal fetes per por a ésser titllat d’intolerant.

    És necessiten líders sensats i valents que s’atreveixin a posar control a aquesta anarquia abans que l’anarquia controli la moral i la societat. Pel bé de Catalunya i de tots els catalans.

    Ànims!

    Comentari per Daniel — març 6, 2012 @ 0:29

  13. Gràcies, José Ma Villacampa,anselmo i Daniel, pels comentaris.

    Sólo un apunte para anselmo: con todo mi respeto, debo decirle de que estoy harto de que siempre diga lo mismo y de que me insulte. Yo no soy un dictador, soy un diputado elegido libremente por mis electores y con sus palabras me falta el respeto a mi y a las 1.014.263 personas que avalaron la candidatura que tuve el honor de encabezar.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — març 6, 2012 @ 20:23

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari