1n142 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

Una vegada més al Raval

20120321_AEI_RAVALAvui he visitat l’Associació Educativa Integral del Raval ( www.aeiraval.org ), que, sense afany de lucre, va néixer de L’Hora de Déu –entitat que també treballa al barri del Raval de la ciutat de Barcelona i de la qual sóc soci des de fa molts anys- i que es dedica, com el seu propi nom indica, a atendre bàsicament gent jove i els facilita educació com un instrument de garantia d’oportunitats i de manera integral tracta els nens i les nenes en el context de les seves famílies.

Aquesta entitat és una de les moltes que treballen al barri del Raval i que amb la seva tasca, com he assenyalat tantes vegades, estalvia recursos a l’administració pública recursos i supleix amb més efectivitat la seva feina, que hauria de garantir la integració de les persones que viuen en barris com aquest.

Visitar una d’aquestes entitats i mantenir una llarga conversa amb les persones que la dirigeixen et permet extreure unes quantes conclusions. Per exemple, la primera que vull assenyalar és que el 80% o el 90% dels homes de les famílies que utilitzen els seus serveis són a l’atur. A conseqüència d’aquest fet, avui hi ha cues d’espera en l’àmbit de les competències lingüístiques dirigides a les dones, és a dir, per a les classes de català i de castellà que s’hi imparteixen, ja que la dona és l’única que té l’oportunitat de trobar una feina domèstica o d’altra mena per cobrir el buit que han deixat els seus marits o companys que són  a l’atur.

20120321_porta_casal_AEIRavalLa segona observació que vull fer és que, a banda que  la major part dels atesos per aquesta entitat són ciutadans del país o immigrants magrebins, i amb menys petita escala són equatorians, el col·lectiu predominant al barri és el paquistanès. És un col·lectiu difícil. Obliguen els nens a anar a pregar cada dia a la mesquita i molts treballen en les botigues de queviures o els basars dels seus pares quan no van a l’escola o s’abstenen d’anar al col·legi. Com que hi ha una part important de població magrebina, es comença a apreciar un fet que fa uns anys era impensable: que apareixen per primer cop processos de separació de famílies magrebines que les dones inicien. Aquestes dones han arribat ja al límit d’acceptació de la tirania –si se’m permet l’expressió- a la qual estan sotmeses pels seus homes. Se n’alliberen a través de la separació matrimonial corresponent. Aquesta circumstància comporta una altra realitat: en molts casos l’home se’n va al Marroc, on administra el poc patrimoni que pugui tenir, i aquí a Catalunya es queda la dona penjada i amb els deutes del matrimoni compromesos durant la seva vida en comú.

Aquesta realitat i d’altres es poden captar com a conseqüència del laboratori de treball que fan aquesta mena d’entitats. Una vegada més demano que els donem suport. Avui, concretament, a l’Associació Educativa Integral del Raval. En els darrers temps estan perdent socis i col·laboradors perquè la crisi afecta tothom. Hem de ser molt conscients que la tasca que fan mereix el màxim de suport possible.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

12 comentaris »

  1. Doncs no veig clar que en les separacions matrimonials dels magrebins es quedi la dona amb els deutes penjada en la misèria mentre el marit se’n va al Marroc a viure dels quatre quartos i negocis que té. La LLei amb majúscula hauria d’obligar al marit a passar diners a la dona separada per liquidar deutes però, tot i que viuen a Catalunya, sembla que les lleis d’aquí no els afecten si no deuen estar nacionalitzats.

    Comentari per Silveri Garrell — març 21, 2012 @ 17:35

  2. Gràcies, Silveri, pel comentari. I si no li passa i viu al Marroc, com l’obligues?

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 22, 2012 @ 14:35

  3. És d’agrair que te’n recordis sovint de conèixer i donar a conèixer la tasca que fa la societat civil.

    Encara que imprescindible, amb el voluntariat només no és possible que surtin endavant aquestes tasques de recolzament d’associacions, entitats i ONG’s. Amb les subscripcions, aportacions extraordinàries de particulars, i els suports institucionals no en tenen prou. Se’ls fa totalment necessari (si no troben directius o empresaris voluntaris jubilats), qui els ajudi a gestionar i coordinar el mecenatge d’empreses que puguin arribar a cobrir les despeses.

    Una contra de la Vanguardia va animar-me a fer una visita al Raval, i veure i aprendre que estan fent en el “Braval”. -Tenim nois de 30 països, 10 llengües, 9 religions, …-, em deia en Josep, el director. És admirable com s’ho fan per la coordinació del seu voluntariat. Em va resultar una anècdota la vinculació a l’Opus. Persones de diferents religions i de diferents opinions, també polítiques, col·laboren. Resulta que, ni més ni menys, és una iniciativa solidària que mitjançant l’estudi i l’esport treballa en “l’ascensor” social. Aprene’m dels ciutadans d’altres ciutats i FEM-HO!.

    http://www.braval.org/ca/p/que_pots_fer_tu

    http://www.braval.org/ca/p/punt_d_analisi_de_l_entorn_social/publicacions

    Comentari per Gironí — març 22, 2012 @ 14:52

  4. SR.DURAN..Me parece muy bien todo eso del apoyo, la integración…pero en estos momentos de la película….estamos en eso de..”anda….que bastante tengo con lo mío”

    Comentari per RAQUEL — març 22, 2012 @ 15:30

  5. Gràcies, Gironi i RAQUEL pels comentaris.

    Gironi, jo també vull visitar Braval, sé que fan una gran feina.

    RAQUEL, si Vd. no puede ocuparse ni ayudar a quienes se ocupan de la integración nada que objetar, pero ello no quita que haya que tener conciencia del enorme y difícil trabajo que hacen esas entidades por seres humanos y por la comunidad donde viven, por tanto también por Vd.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 23, 2012 @ 13:45

  6. Tienen un problema y que se irá incrementando, pero allá Vds.

    Comentari per José M. Villacampa — març 23, 2012 @ 20:12

  7. SR.DURAN.: Conciencia?claro que la tengo, supongo que como la mayoría de los ciudadanos, y por supuesto que valoro el trabajo de las personas que ayudan a la integración, mi hija sin ir más lejos, ha dado clases gratuitas a inmigrantes,pero eso no quita para que “en estos momentos”, incluso a los más solidarios, nos preocupe nuestra “situación” en esta sociedad.UN SALUDO

    Comentari per RAQUEL — març 25, 2012 @ 1:05

  8. Gràcies, José M Villacampa i RAQUEL, pels comentaris.

    ¿Que tenemos un problema? Por supuesto. ¿Que pueda preocuparnos en consecuencia la actual situación? Desde luego. Pero ello no es incompatible con el trabajo de las ONGs como la visitada. Al revés, razón de más para valorar su labor.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 25, 2012 @ 18:32

  9. Totalmente de acuerdo.

    Comentari per RAQUEL — març 28, 2012 @ 3:13

  10. Gràcies, RAQUEL, pel comentari.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 28, 2012 @ 21:37

  11. Felicidades por esta iniciativa,

    http://www.europapress.es/nacional/noticia-ciu-defendera-martes-congreso-iniciativa-incrementar-incentivos-fiscales-mecenazgo-20120327072615.html

    No he sabido ver ni escuchar que los medios audiovisuales se hagan eco de lo que puede llegar a solucionar vuestra propuesta.

    Comentari per Ramón — març 29, 2012 @ 14:00

  12. Gracias, Ramón, por el comentario. Pues el PP nos tumbó la iniciativa. Dicen que ellos presentarán una de mejor. Ojala! El PSOE nos dijo lo mismo y aún la esperamos.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 31, 2012 @ 17:52

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari