Situació d’emergència
Ahir la prima de risc va arribar al màxim històric de 539 punts bàsics i l’IBEX va caure un 2,58% per sota dels 6.100 punts. Avui ha millorat una mica, però res de l’altre món, i crec que ens hem d’acostumar a conviure en una situació de risc, almenys fins al 17 de juny, data de les eleccions gregues. Justament per aquesta realitat, aquest matí la conferència que he fet al Fórum Europa Nueva Economia l’he dedicada a analitzar, des del meu modest punt de vista, com estaven les coses i com cal afrontar la situació.
He començat afirmant allò que justifica el títol d’aquest apunt. Estem davant una situació d’emergència, d’excepcionalitat amb un problema tan gran com important: Espanya ha de recuperar la confiança i la credibilitat internacional. I que ningú no s’enganyi: anem tots plegats en el mateix vaixell. Per recuperar aquesta confiança i credibilitat perduda, crec que s’han de seguir tres pautes: calma, serenitat, preocupació, però no pànic; respostes polítiques a nivell estatal i europeu; i un pacte d’Estat. A més, he dit, i ho repeteixo, que si no em digués Josep Duran Lleida i no tingués penjada -injustament i intencionadament- la llufa que l’únic que m’interessa és ser ministre, si fos un observador extern o un analista polític, proposaria un govern de concentració entre les forces polítiques que constitueixen la centralitat de la política espanyola, però com que em dic Josep Duran I Lleida, no serè jo qui faci aquesta proposta. I qui digui que l’he feta, faltarà a la veritat. Queda clar, oi?
Quan parlo de calma i de serenitat, ho faig sabent que la ciutadania està indignada, rabiosa, que demana justícia… Ho està perquè no hi ha feina; perquè no pot pagar l’hipoteca i els bancs l’exprimeixen; perquè cada dia veuen més pobresa; per desconfiança i per atipament de nosaltres, els polítics; perquè potser han estat enganyats en adquirir participacions preferents; i a sobre perquè la nacionalització de Bankia, els diners que es diu que cal posar-hi, la manca d’explicacions, la immoralitat d’exgestors que volen cobrar catorze milions d’euros d’indemnització, els treude polleguera, amb tota la raó. Cal donar explicacions. No fer res seria injust i suposaria un greu error. Reaccionar a cavall dels legítims sentiments de la gent també ens posaria als peus dels cavalls. Obrir en canal el sistema financer ens serviria en safata la intervenció, i jo no la vull perquè els que avui pateixen i viuen indignats sofririen encara més. Però cal que comparegui el Governador del Banc d’Espanya i qui faci falta després; cal impedir -hem presentat la proposta- que ningú d’un banc amb diner públic cobri un euro d’indemnització; cal garantir que els titulars de preferents cobrin fins a l’últim cèntim de la inversió… Si no és així, si ens queda alguna mica d’autoritat moral, la perdrem del tot.
També cal adoptar mesures valentes i incòmodes. Tota l’activitat de la perifèria de l’euro està essent finançada pel BCE (un bilió d’euros). Hem de demostrar que som seriosos, no un país de pandereta i de la picaresca del Lazarillo de Tormes. Cal continuar fent reformes estructurals en l’àmbit espanyol i ser intel·ligents perquè a nivell europeu ajudin sense anar de “xulos”. Cal parlar amb Alemanya, fer un esforç per entendre-la i parlar de la seva bondat i no interès (no es pot oblidar el que han contribuït solidàriament al sud d’Europa. Els sona això?). I cal fer un plantejament a mitjà termini d’un banc central europeu com la Reserva Federal Americana o el Banc d’Anglaterra, d’unió financera a nivell europeu, de supervisió financera i de control pressupostari també a nivell europeu. No hi ha exemples en la historia d’una unió monetària sense una unió política. Per això, Europa necessita més Europa.
I finalment, diàleg i pacte. No n’hi ha prou amb una majoria absoluta a causa del moment actual.
19 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Polany deia que els diners són mitjà de pagament canbi i estalvi…per tant una convenció social, de fet no són res en si mateix… però estan molt sensibles a la psicologia de la por.
La inseguretat s’ha de experimentar, no per moltes accions, sino amb poques i ben dirigides, aixó no és una crisi es un moment històric, i poden caure les estructures com si fos un castell de cartes, fins i tot formar quelcom millor.
Com deia el poeta Maragall temps de viure i no de morir per les idees…sense escadalitzar-se per qualsevol idea perquè totes són nostres, no recordo la cita amb precisió.
Tenint en compte la força d’Alemanya, sense gaire atur, i creixent el seu deute, que els impedeis sortir del euro? fer un nou marc més fort i devaluar la moneda europea, o pot ser generar una moneda de dos ritmes..en qualsevol cas, tenir els diners en un matalàs és un error, doncs aquest diners no valdrien res o molt poc.
I la fuita de diners s’aturaria amb un petit corralito, sense sortir del mercat.
no com Argentina, però molt necesari per que el mercat està molt insegur…ningú no té la resposta, el temps ens ho dirà.
Comentari per Florenti J. Ruiz i Allue — juny 1, 2012 @ 0:27
Ok. Però, tan l’importen les llufes?
Comentari per Pilu — juny 1, 2012 @ 9:38
Gràcies, Florenti J Ruizi Allue, pels comentaris. Pilu, d’aquesta llufa en particular n’estic fart, perquè impedeix que puguis raonar i proposar sense que hi posin càrrega subjectiva.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 1, 2012 @ 15:29
Sr. Duran,
Ahir vaig poder escoltar a la Jornada XXVIII del Cercle d’Economía que es va realitzar a Sitges (Barcelona), al Sr. Piqué i al Ministre Guindos, els dos van parlar molt bé i crec que té raó el ministre, quan diu que el futur de l’euro està en mans d’Espanya i Italia. Certament, com diu vostè no n’hi ha prou amb una majoria absoluta, si no hi ha una unió total, no hi haurà futur.
Salutacions,
Comentari per MARGARET — juny 1, 2012 @ 16:14
Gràcies, MARGARET, pel comentari. Lamentablement, no he pogut anar a Sitges perquè dijous a la nit vaig volar a Xile d’on torno demà.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 2, 2012 @ 16:01
Totalment d’acord, sembla que hi ha qui té cordura, qui parla de la realitat. Serenor sempre, quan les coses es posen dífícils s’ha de mantenir la calma, s’han de prendre decisions i la gent no vol tenir la sensació que es va perdut, que qui condueix el vaixell porta una vena als ulls. La ciutadania necesita saber que qui dirigueix, ho fa amb tocant de peus a terra no que cada divendres com va dir Rajoy es farà alguna cosa. Certament, hem de creure en Europa, sóc una europeista convençuda i com a tal hem de recordar i entendre que els països com Espanya han rebut molts i molts diners dels països nordics, recordem el programes Feder, Feoga, les beques, les ajudes en l’agricultura, en medi ambient… i tantes d’altres. Hem de demostrar que som capaços de reconduir la situació fent l’esforç de prioritzar els interessos generals per sobre dels particulars i entendre que ningú té una vareta màgica, ni una guia on digui com s’han de fer les coses, però si com diu vostè Europa necesita més europeistes, més òrgans econòmics competents i objectius.
Comentari per Neus — juny 2, 2012 @ 16:54
Ens faltaria una bona injecció d’optimisme però veient la situació actual és molt dificil. De totes maneres, l’escàndol són les milionades que s’emporten els banquers tot i haver fracassat en les seves actuacions. He llegit en algun lloc que deien han sortit unes mobilitzacions de ciutadans que es dediquen a apallissar als empleats de banca, i com a rèplica els mateixos empleats de banca s’han movilitzat per demostrar que ells no són els culpables de la crisi. Em penso que si em tingués que posar d’empleat de banca en la situació actual m’ho pensaria dues vegades, no fos que em donéssin una plantofada pels càrrers.
Comentari per Silveri Garrell — juny 2, 2012 @ 17:37
Us voldria deixar un enllaç, per si en podeu fer difusió. Gràcies.
http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/06/busco-trabajo.html
Comentari per Lluís — juny 2, 2012 @ 21:57
¿Entonces, quiere ser ministro o no quiere ser ministro?
Es broma, es broma, tiene mucho sentido lo que ha dicho. Pero no creo que el PP con una mayoría absoluta (absolutísima teniendo en cuenta las comunidades que gobierna) esté dispuesto a algo así.
Comentari per victor — juny 3, 2012 @ 20:40
Vostè va contribuir directament a la desconfiança actual donant suport incondicional al PSOE en el trencament de la seguretat jurídica a Espanya pels inversors en fotovoltaica. La prima de risc va pujar inmediatament i Espanya està en un arbitratge internacional per robar als inversors. Vostè parla molt, però els seus actes són deplorables. Cal una nova fornada de polítics que superin la corrupció institucionalitzada actual.
Records al seu amic Argilés!
Comentari per Ramon Salvia — juny 5, 2012 @ 1:17
Buenos días, hoy en Barcelona ciudad, están efectuando el día de Cáncer, con las consiguientes mesas en la calle con señoras, la mayoría, recogiendo dinero, para su estudio y programas de curación.
Tarea muy loable, cómo lo fue la maratón contra la pobreza.
Pero todo ello, lo único que consigue es aumentar la indignación y el malestar latente, en parte de la sociedad, cuando ve estos actos solicitando nuestro altruismo, por causas justas y necesarias, coincidir en el tiempo, con la campaña de la renta. En que precisamente, se pagan unos impuestos para regularizar los vasos comunicantes de la sociedad, haciendo que los que carecen de todo, obtengan algo de los que tienen más de lo necesario.
Pero en vez dedicar el dinero del contribuyente, en causas justas, como son la sanidad, la educación, la investigación, el cuidado de las clases pasivas, los dependientes, etc. etc. estos gastos se recortan y se da dinero a entidades con ánimo de lucro, cuya gestión les haría estar en quiebra.
Pero no, se les salva de la bancarrota, en aras de un bien superior, salvar el sistema.
Un sistema que ha permitido estas barbaridades, es necesario salvarlo?
Sinceramente no lo creo, y menos con mi dinero.
Comentari per Alfred — juny 5, 2012 @ 12:36
Gràcies, Neus, Silveri, Lluís, victor, Ramon Salvia i Alfred pels vostres comentaris.
Voldria fer referència a algun comentari. victor, no tinc cap intenció de ser ministre. Dit això, no entenc perquè tothom pot ser-ho, i desperti tants entusiasmes el fet de que pugui ser-ho jo. Tant malament no ho faria, no? Je,je….
Ramon Salvia amb tot l’afecte, he explicat cent vegades quina va ser la nostra posició amb les fotovoltaiques. Alguns deien que ho resoldria el PP. Ho recordeu? La demanda dels fotovoltaics està al Tribunal Constitucional gràcies a nosaltres. Per tant, trobo injust el comentari, a banda de fals.
Alfred, també espero que no em costi ni un euro.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 5, 2012 @ 17:28
Estaba pensando que su comentario comparando la ayuda de otros países europeos al sur con la situación española es muy valiente. También me parece interesante su postura apoyando la pérdida de autonomía nacional en favor de la centralización a nivel europeo.
Saludos
Comentari per Manolo — juny 5, 2012 @ 18:10
Gracias, Manolo, por el comentario.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 6, 2012 @ 11:33
Yo personalmente estaría encantado de que fuera ministro. Creo que un ministro que es nacionalista catalán pero al mismo tiempo cree en España (creo que ese es su caso) sería muy bueno para este país. Al margen de la gestión que seguro sería buena.
Comentari per victor — juny 6, 2012 @ 16:57
Hola,
M’agradaría que algú escoltés la meva queixa pel reial decret 1/2012 de 2 gener; per poguer mantenir els nostres boscos vem fer una nova planta de biomasa a Lleida, una empresa familiar i particular, i degut al real decret, el que tenim que fer és vendre totes les nostres propietats per poguer pagar, ja que no ens deixen possar-la en funcionament, el temps passa molt ràpid i ens ofeguem, gràcies per escoltar-me!!!!
Comentari per Mar — juny 7, 2012 @ 13:45
Gràcies, victor i Mar, pels comentaris.
Victor, gracias por la confianza que demuestran sus palabras.
Mar d’escoltar-la ja, l’escolto, però qui no ens va escoltar a nosaltres és el govern del PP que és l’autor del RD. No el va aprovar amb el nostre vot i intentem convèncer-los perquè, ara que vindrà un segon RD, arreglin biomassa i cogeneració. Tinc una mica d’esperança.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 8, 2012 @ 13:51
Yo se si sería un buen ministro o no, pero lo qué si es seguro, es que pondría un poco más de sentido común y responsabilidad a cualquier gobierno en el que estuviese.
Comentari per Alfred — juny 8, 2012 @ 15:50
Gracias, Alfred, por el comentario. Eso sí, sentido común procuro introducirlo tanto como soy capaz en cualquier circunstancia y ante cualquier situación, aunque, claro está, no siempre sé hacerlo lo suficientemente bien.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 8, 2012 @ 17:55