El TS i la immersió lingüística
Abans d’ahir el Tribunal Suprem va emetre una sentència que anul·la tres articles del decret de la Generalitat que en l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’Educació Infantil estableix el català com a llengua vehicular en l’etapa preescolar compresa entre els 3 i 6 anys. Tenint en compte la composició de la Sala del TS, sabia des de fa temps que això acabaria d’aquesta manera. Estàvem més que avisats.
Ara bé, ha de quedar clar que l’esmentada sentència no implica cap canvi en l’actual model lingüístic perquè els articles anul·lats queden recollits en una norma superior: la llei d’educació de Catalunya (LEC), que no ha estat impugnada ni, per tant, modificada judicialment. Som, doncs, on érem i no cal que ens en moguem.
Aquesta llei, a banda d’haver-se aprovat amb un ampli consens al Parlament català, té el suport de tota la comunitat educativa, i uns i altres ens mantindrem units i ferms en la defensa del model actual.
Per acabar-ho d’arrodonir, cal fer memòria i recordar que una sentència del TC diu que és a la Generalitat de Catalunya a la qual correspon determinar quin percentatge d’ensenyament es fa en català i quin en castellà tenint en compte la situació sociolingüística del país.
La pregunta és, per tant, qui incompleix les sentències? La Generalitat, la del TS? O el TS, la del TC?
22 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Sr., Duran
Així és la Justícia i vostè ho sap bé com advocat. Però no ens hem de preocupar massa, perquè no afecta el nostre model educatiu. Com vostè diu, i també la Consellera d’Ensenyament, ahir en roda de prensa: som on érem. Fa pocs dies em van fer una entrevista envers el post-franquisme, i vaig dir que la nostra llengüa és molt forta i poderosa, així ho ha demostrat al llarg de l’història. Per tant, ni sentències, ni lleis ni Governs la faran desaparèixer.
Una salutació,
Comentari per MARGARET — juny 28, 2012 @ 14:22
Que ganas tienen de complicar la vida a la gente y de no aceptar que España es un país plurilingüista, tienen que buscar razones para montar polémicas con las que distraer al personal afín, y qué no se metan con ellos por su nula gestión de la crisis. Al final Zapatero , no sera tan malo, ya se sabe, las pifias actuales hacen buenas las anteriores. Falta amplitud de miras, generosidad y visión de estado.
Un saludo.
Comentari per Alfred — juny 28, 2012 @ 14:35
No me parece correcto que nadie intente imponer que idioma se tiene que hablar en casa ajena. Esto echará más leña al fuego de los deseos por la independencia de Cataluña.
Comentari per Albert Vilella — juny 28, 2012 @ 16:36
Benvolgut Sr. Duran,
Per a totes les persones amb uns determinats estàndards i valors ètics, morals i democràtics ens és totalment inacceptable i intolerable el fet que les sentències judicials sobre la nostra llengua (sic!) depenguin de la “composició” de la Sala del TS (= militància al PP o PSOE?) i que així des de fa temps se sabia que això acabaria d’aquesta manera perquè estàvem més que avisats!? No sona gaire seriós gaudir d’aquest tipus de democràcia i molt menys de justícia, no? A més a més, m’imagino que els partíceps d’aquesta “justícia” tant parcial cobren el seu sou gràcies als impostos que paguem els ciutadans?
Per altra banda, la Llei d’igualtat així com l’article 10 de la Constitución no inhabiliten la possibilitat de perseguir judicialment qualsevulla de les llengües (co)oficials del regne espanyol?
Moltes gràcies, salutacions cordials
Comentari per Maria Sirvent C. — juny 28, 2012 @ 16:40
Gràcies, MARGARET, Alfred, Albert Vilella i Maria Sirvent C pels comentaris.
Coincideixo amb tots. Només un aclariment respecte a aquesta Sala per a la Maria Sirvent C. No té res a veure en aquest cas amb PP o/i PSOE. És un altre rotllo. No m’hi faci entrar, que no puc.
Comentari per Josep Duran Lleida — juny 29, 2012 @ 12:28
Mi padre, leonés y de ideas conservadoras, era muy beligerante con la inmersión lingüistica que según él padecían sus nietos en Barcelona, yo le decía, papá no te preocupes, tú siempre me has dicho que el saber no ocupa lugar y has de tener en cuenta que mi estancia en Barcelona tiene fecha de caducidad.
Sin coincidir con las ideas de mi padre y considerándome una persona pragmática, acepté de buen grado la inmersión y me esforcé fuera de horario de clases en que la lengua catalana no obstaculizara los conocimientos ortográficos y gramaticales que habían adquirido en la escuela de León.Les insistía en reglas como no escribas el artículo antes del nombre si escribes en castellano o antes de p o b se escribe m,sí que es cierto,que alguna vez me eché las manos a la cabeza, como cuando mi hijo Ernesto escribió en un texto en castellano canvio con n y con v, desde que regresamos a León han ido superando estas faltas y me congratulo de ello.Considero importante la conservación de cualquier lengua por ser un patrimonio cultural importante.A mí me parece fatal la sentencia del TS, sinceramente, preferiría incluso que el castellano desapareciera de la escuela catalana, son tiempos de mucha competitividad y un catalán con un nivel pobre de castellano escrito que quiera salir de Catalunya a buscarse la vida a otra zona del estado, no tendrá la más mínima posibilidad de competir contra mis hijos que actualmente estudian en un colegio bilingüe, castellano-inglés.
Reciba un cordial saludo.
Comentari per Cristobal — juliol 1, 2012 @ 12:45
Cuando vamos a Barcelona en vacaciones la familia no suele mencionar estas cosas como un problema. Sí que mencionan otras cosas más inmediatas, como el precio de las cosas. Una cosa que me parece más preocupante a mí es por ejemplo un artículo del FT del sábado donde decía que Adelson denegaba haber aprobado una estrategia sobre prostitución en Macao.
Saludos
Comentari per Manolo — juliol 1, 2012 @ 23:22
Gràcies, Cristobal i Manolo, pels comrntaris.
Agradezco profundamente sus contenidos, y no olvidemos que en castellano el rendimiento de los alumnos catalanes es muy superior al de otras CCAA de lengua castellana.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 2, 2012 @ 17:18
Amb tots els meus respectes. Sóc un jove nacionalista de centre aragonès que treball en el sector cultural. La denominació d’una llengua(Aragonés oriental) no té perquè ser motiu per insultar a l’aragonesisme. Fins i tot he vist qüestionat l’aragonès com a mer dialecte del castellà. Crec que tenim el dret a cridar a la llengua o modalitats lingüístiques de l’Aragó oriental, territori històric del Regne Ribargorza – Sobrarbe (amb Gonzalo I), aragonès oriental igual que vostès criden aranès a l’occità o provençal de la vall´Arán. Com a aragonesos, veïns vostres, demanem una mica de respecte. No volem fer-nos un imperi com vostès ho han fet amb el tema dels Països Catalans. Nosaltres respectem les seves fronteres culturals i territorials sinó qui més que els aragonesos tindríem el dret històric de, en cas d’independència, liderar un estat en el Llevant? Tindríem dret a cridar a tots Aragó, en comptes de Països Catalans. Però no fem tal cosa, ni tan sols parlem de Tortosa ni Lleida ni l’Alta Ribargorça ni el Pallars com a País de cultura aragonesa en terra catalana. Respectar la nostra voluntat i deixar de pagar traïdors a la nació aragonesa per insultar i intentar minar qualsevol unitat de l’aragonesisme .
Comentari per Aragonesista — juliol 2, 2012 @ 18:18
“no ha estat impugnada”? I tant que sí que ha estat impugnada la Llei 12/2009!
Comentari per Enric Garrigó — juliol 2, 2012 @ 23:09
Com sol dir el TS: “para mayor abundamiento” i perquè quedi clar que la Llei d’Educació de Catalunya, contràriament al que dieu, sí que ha estat impugnada, vid. “17603 Recurso de inconstitucionalidad nº 8741-2009, en relación con diversos preceptos de la Ley del Parlamento de Cataluña 12/2005, de 10 de julio, de Educación”. En concret, al BOE de 6 de novembre de 2009.
Comentari per Enric Garrigó — juliol 2, 2012 @ 23:15
Gràcies pel comentari, Enric Garrigó.
Crec que tots dos podem tenir raó. Jo he comentat la sentència del TS i la decisió sobre uns articles del Decret i, com que la Llei no ha estat impugnada, la sentència del TS no altera el seu contingut. I tampoc l’altera el recurs davant el TC perquè no hi ha cap sentència al respecte. En conseqüència, roman intacta,
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 3, 2012 @ 18:43
Gràcies, aragonesista, pel comentari.
No és intenció meva insultar ningú. Simplement tenim criteris científics diferents sobre la llengua que jo he parlat de petit i fins ara. Clar que existeix la fabla aragonesa i si vol li canto una jota i tot. Aquí va la lletra:
S’HA FEITO DE NUEY
S’HA feito de nuey tu ma guardas ja, lo peito me brinca tomarte a vesar.
Lo nuestro querer no se crebara aunque charren moito y te fagan plorar.
Yo no quiero bier Güello de cristal mullao por glarimas que culpa no hay.
Escoita muller deisa de plirar yo sempre estao tuyo tu mias destar.
Dicen que un querer es de dos no mas y que yes mas facil ferlo caminar,cuando el uno calle el otro a de vantar.
Cuando el uno calle el otro a devanrar Saafeito de nuey tu maguardas ya,lo peito me brinca te quiero vesssssar…
PS .Evidentment, hi pot haver faltes, però és que no conec cap diccionari que em permeti escriureu correctament.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 3, 2012 @ 19:11
Enguany faré 50 anys i fa 48 anys que visc a Barcelona. Fins els 13 anys tot el meu ensenyament (època Franco) va ser en castellà i el meu entorn familiar i d’amics era castellano parlant.
Penso que de la llengua no hem de fer un problema, si jo els vaig aprendre a partir d’aquesta edat, per què després de 37 anys vivim en democràcia, encara estem amb aquest punt ??
Doncs crec que és perquè no s’ha portat bé aquest tema, personalment considero que seria positiu poder donar l’opció d’escollir escola pública on els pares puguin decidir si la llengua vehicular ha de ser en castellà o en català.
A mí personalment m’hagués agradat poder tenir l’opció, ja que estem en una democràcia, i no vaig poder escollir, millor dit sí que tenia opció en una escola privada,,,
Acabo d’arribar de Brusel.les i vaig parlar amb una persona que hi vivia, aquí en tenen escoles de parla francesa i altres de parla flamenca, holandesa, NON PROBLEM !!
Estimo la llengua catalana i la castellana, totes dues per a mí sumen, no s’exclouen.
Comentari per teresa — juliol 4, 2012 @ 23:10
Esa jota me la enseñaron a mi en la escuela. En mi instituto de Zaragoza se podía estudiar fabla como asignatura optativa.
Comentari per victor — juliol 5, 2012 @ 0:55
Gràcies pels comentaris, teresa i victor.
Teresa, respecto, però no comparteixo dividir els alumnes en funció de la llengua. Això comportaria segregació. És clar que hem de ser molts conscients de parlar castellà i català. És una gran sort. Pel que fa al bilingüisme, Catalunya és un model perfecte. A Bèlgica, no. Poquíssims francòfons parlen flamenc i només una part de flamencs parla francès.
Victor, me alegro. ¿La canta también? Es muy bonita, la letra i la entonación. A mi, me encanta.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 5, 2012 @ 12:56
Pues ya no me acordaba de la letra, y la jota no es lo mío. Lo de Bélgica es un desastre, y dividir a los alumnos por la lengua tampoco tiene mucho sentido. Pero algunas asignaturas en castellano (aunque sean las menos) tampoco vendría mal.
Comentari per victor — juliol 5, 2012 @ 23:25
No entiendo que nos encallemos en el bilinguismo y no apostemos decididamente por el trilinguismo para nuestros hijos en España. A algunos como yo nos viene un tanto tarde aprender idiomas así como adaptarnos a algunos avances tecnológicos.
Conozco escuelas catalanas que hacen asignaturas del programa en inglés. Si no recuerdo mal “Cience”, “Geografi”, “Histori”… además de la propia asignatura de inglés. Ni que decir tiene si estudias un bachillerato internacional.
Ojala hubiese podido acompañar al catalán y el castellano que hablamos en mi casa para la crianza de los hijos, el inglés, el francés, el alemán, o el mandarín … por poner ejemplos.
Comentari per Ramón — juliol 6, 2012 @ 11:48
Catalunya pot ser perfecte pel seu bilingüisme, m’agrada veure en una reunió com diferents persones es poden expressar indistintament en català i en castellà sense que això suposi cap problema per ningú.
També m’agrada en acabar de llegir un llibre i si et pregunten si aquest ha estat en català o en castellà, no en sàpigues respondre …. perquè tens totes dues llengües completament “normalitzades”.
Ja he dit que el meu ensenyament en la DICTADURA de Franco, va ser completament en castellà, junt amb el meu entorn familiar i d’amics (fins els 14 anys). I va ser quan va començar la DEMOCRÀCIA que vaig aprendre el català, que m’ha enriquit.
Tanmateix discrepo en com s’ha portat a terme la “normalització” lingüística a les escoles. Les famílies no hem tingut opció per escollilr escola en català o en castellà, això només ha passat en Catalunya.
Quan parlo d’escola en català o en castellà, em refereixo en com volem els pares que sigui l’aprenentatge de la llengua dels nostres fills, quina volem que sigui la llengua vehicular, sense que això perjudiqui a l’altre, perquè en un cas o un altre hi haurà reforç de l’altre llengua.
Sé que no m’entenen, perquè el català va associat a un sentiment de pertinència a un país, jo aquest sentiment no el tinc, tanmateix n’estic contenta de poder escriure’l i parlar-lo, és una sort.
Només dir que jo, com altres pares que no han fet cap denúncia a cap institució, ens hagués agradat poder escollir, ja que estem en una democràcia. Per a mí no ha hagut “normalització”, ha hagut “imposició”, només és un sentiment.
Comentari per teresa — juliol 6, 2012 @ 22:06
Gracies, victor, ramon i teresa, pels comentaris.
Òbviament, l’objectiu actual és el trilinguisme, però i hem d’ajudar molt des de Tv3, per exemple.
En democràcia, teresa, les coses no s’imposen. És un sentiment majoritari que funciona prou bé i que, llevat del PP i Cs, ningú qüestiona. La seva opció portaria a aules separades i, segon, els científics,no jo, diuen que seria pitjor -Unesco, dixit.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 8, 2012 @ 12:12
Em pregunto com afectarà la intenció del ministre d’Educació del “Gobierno de España”, manifestada aquests dies, d’espanyolitzar als alumnes catalans…
Poden imposar el castellà a les aules? Poden dictaminar el contingut educatiu de les classes? Tindriem mesures per contrarrestar tan greu acte de centralisme? Ens hem de preocupar?…
Comentari per Daniel C. — octubre 13, 2012 @ 16:09
Gràcies, Daniel C, pel comentari.
Tenim una Llei d’Educació a Catalunya i un Estatut que han passat el filtre del TC. El que hem de fer és aplicar les nostres lleis.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 14, 2012 @ 9:31