Cop fiscal a professionals i autònoms
Divendres passat, com ja és conegut, el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret Llei 20/2012 que aquest dijous convalidarà el Congrés de Diputats, encara que amb els nostres vots en contra. La major part de la ciutadania l’identifica amb la pujada de l’IVA, però el seu contingut és molt més ampli.
Com a comentari general, he de dir que l’actitud del govern central per reduir el dèficit es basa més en incrementar impostos, és a dir, en actuar en els ingressos que no pas en la despesa, i deixa aquest terreny perquè ho facin les comunitats autònomes amb l’impacte social que això implica ja que gestionen els serveis bàsics del benestar.
Però del que vull parlar és d’un apartat concret de l’esmentat reial decret llei. La pujada fiscal colpeja fortament el sector dels professionals liberals i dels autònoms. Més enllà de l’IVA, les retencions a compte que han de fer han apujat del 15 al 21%. Això pot arribar a ser realment confiscatori perquè en molts casos no arriben a guanyar tants diners com perquè, quan liquidin l’IRPF, signifiqui un 21%. Al meu entendre, l’augment és abusiu i desproporcionat. Coincideixo plenament amb el que han manifestat públicament les associacions més representatives dels autònoms.
De fet, l’any 1999 ja es va produir una pujada d’un 20% de les retencions. El Tribunal Suprem la va declarar nul·la per anar en contra del principi constitucional de capacitat econòmica o de pagament, per considerar-la desproporcionada i per valorar, per tant, que la pujada podia tenir efectes confiscadors. Ara, al meu parer, passa el mateix.
18 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
hola, sóc autònom fa més de deu anys, fa gairebé 3 vaig aver de tancar als matins i començar a treballar assalariat perquè vaig comprar el local on exercia en la meva perruqueria i no cobria despeses … tenint q agafar mes de la meitat del salari per tapar les despeses del negoci i no tancar, el que ens faltava als autònoms és que a sobre ens pugin els impostos … segur que no són pocs els que paguem, escombraries per exemple 500E ara a pagar més d iva, que fem pugem el preu per perdre clients, o ho assumim nosaltres, cosa INSOSTENIBLE en el meu cas…el pitjor de tot és que el treball del Matí no és fixe.. Y quan no treballo amb té que prestar diners qualsevol familiar….
Comentari per Rubén — juliol 17, 2012 @ 22:12
m’agradaria que tots els polítics passessin per una situació semblant … perquè molts esforços als de sempre, perquè no retallen en les pagues vitalicia o en el nombre de politics,a ver en què treball segueixes cobrant el sou sense treballar, crec q en cap … em sembla vergonyós
Comentari per Rubén — juliol 17, 2012 @ 22:20
Sr,Duran.:ya hemos perdido el trabajo, los ahorros,se han cerrado infinidad de negocios, muchos de ellos familares de varias generaciones, ya nada vale lo que valía…..y ahora tienen el valor, de toda esa gente que aún sigue aguantando “el palo de la bandera” como buenamente pueden, se les suben todos los impuestos…….es una inmoralidad sublime….y todavía tenemos que oir en los medios noticias como salvar a Bankia y el dichoso avión de acero inoxidable coronando la obra faraónica del aeropuerto de Castellón…..por favor…………es que no tiene alma esta gente????
Comentari per RAQUEL — juliol 17, 2012 @ 23:58
Sr.Duran: Cuando se insiste en exprimir la ubre seca de la vaca, la coz está garantizada.
Demuestren todos los políticos que están haciendo un servicio público y renuncien a sus sueldos y prebendas.También pueden extinguirse, es obvio que siendo el país con mayor nivel de miseria de la UE algo están haciendo rematadamente mal.
Ahora me dirá, yo no soy responsable de nada y le daré la razón, los responsables son los pobres infelices que creen que viven en un país democrático y acuden a las urnas.
Me reconforta saber que no estoy sólo,existe una porción de la sociedad mucho más amplia de lo que cabría pensar —denominada tercio laocrático— que siempre piensa por sí misma, no sigue consignas y es capaz, mediante su potencia, de arrastrar al tercio amorfo tras él. El otro tercio es puramente oportunista, y asume lo que sea con tal de seguir medrando.
El chollo se les acabará, no le quepa duda, si no fuera así mereceremos todos la extinción, el pueblo por pusilánime y los prebostes por no tener a quien parasitar.
Comentari per Cosme — juliol 18, 2012 @ 1:04
Sr. Duran
Estic totalment d’acord amb el seu escrit, però tinc els meus dubtes. Aquesta pujada de l’IVA no ve imposada? ja que si ens deixen diners, voldran garanties de què aquests puguin ésser tornats.
És cert que Catalunya es queda el 50% de l’IVA que recapta?
Moltes gràcies.
Comentari per MARGARET — juliol 18, 2012 @ 8:36
Fins ara s’ha fet el més fàcil:Pujar impostos. Poden seguir pujant tots els impostos que vulguin… però i després que?.
El més difícil, encara ho han de fer: reestructurar tota l’administració de l’Estat. Canviar la política fiscal autonomíes-Govern Central.
Evitar duplicitat d’administracions central i autonòmiques. Controlar les despeses de les administracions.
Eliminar empreses públiques inviables, alts càrrecs de luxe….
Privatitzar serveis públics….etc.etc.
El proper semestre hi hauràn nervis…molts nervis
Comentari per Bet — juliol 18, 2012 @ 10:01
Gràcies Rubén, RAQUEL, Cosme, MARGARET i Bet. pels comentaris.
Rubén, pregunti a les associacions d’autònoms qui és qui més treballa i defensa les seves posicions. Comprenc el que diu de la paga dels polítics que han deixat el càrrec, però són pocs. Els que fan un altre treball no poden cobrar-la y no la cobren. També s’ha de saber que qui deixa un càrrec polític durant molt temps no pot fer determinades feines per incompatibilitat, però, vaja crec que aquí hi hauria un marge d’actuació.
RAQUEL, la única persona que en la Tribuna ha defendido que liquiden ordenadamente Bankia salvando los depósitos y activos positivos he sido yo. Comprendo y comparto la indignación por lo del avión, aunque digan que no cuesta nada.
Cosme hago un servicio público y tengo derecho a cobrar por él. ¿Se me acabará? Dios le oiga, así no me sentiré comprometido. Y claro que algo he hecho mal, seguramente muchas cosas, aunque no tantas como las que Vd. debe pensar.
MARGARET, no és cert que ens quedem el 50% de l’IVA. La pujada se la queda l’Estat, menys una petita part que no se sap quant serà i quan es pagarà a través del que es coneix com a fons de suficiència. D’això ens queixem: l’Estat recapta i les comunitats autònomes paguen sanitat, educació i serveis socials.
Be,t completament d’acord.
Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 18, 2012 @ 14:20
Esta vist que el Govern confia en la Caritat Pública vers els necessitats a l’hora de prendre decissions de retallar i fiscalitzar. Si els autònoms han de plegar que son en bona part “PIMES”, ja veurem com pujaràn les cues de l’Atur, i la gent necessitada haurà d’anar a parar la fiambrera. Però val més no perdre l’esperança i agafar-s’ho amb filosofia.
Comentari per Silveri Garrell — juliol 18, 2012 @ 18:08
Gràcies, Silveri, pel comentari.
El govern hauria de presentar JA! una Llei de l’emprenedor que apostés decididament per un paquet de mesures a favor d’aquest. Si més no, l’apretem, com bé dieu, a tancar, a baixar la persiana, més aturats, més cost, més misèria, més malestar social…
Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 19, 2012 @ 9:42
Totalment d’acord Sr. Duran, a veure si pot fer quelcom per aquesta Llei de l’emprenedor. Gràcies per l’aclariment de l’IVA.
Ah! no m’agradat gens el llenguatge que ha utilitzat el Sr. Homs quan diu “macarra” al Ministre.
Crec que l’educació entre les persones ha d’estar per damunt de tot. No m’agrada gens l’imatge que dona últimament el Govern Català, hem d’esser més humils i no perdre els papers. No s’aconsegueix més, ni cridant més alt, ni utilitzant un llenguatge agressiu. Això, només crea més confrontament entre les forces polítiques i altres Comunitats Autònomes.
Moltes gràcies.
Comentari per MARGARET — juliol 19, 2012 @ 12:11
Ens aniría molt bé a tots els ciutadans que s’informés via premsa escrita, televisió, radio… quina xifra d’impostos paguem a l’Estat Central i a la Generalitat , quants reb la Generalitat i en que es destinen, desgloçat per conselleries.
Em sembla que hi hauría polèmica entre administracions, però serviría per anar aclarint conceptes entre uns i altres i a nosaltres per anar prenent consciència de tota la situació.
Comentari per Bet — juliol 19, 2012 @ 13:02
Sr. Duran,
L’acabo de veure per televisió demanant disculpes per les males maneres del Sr. Homs. De veritat que m’ha sàpigut molt greu que ho hagi tingut que fer vostè, quan això pertocava al Sr. Homs.
De totes maneres li agraixo aquest gest en nom dels catalans/es de seny, ja que em de cuidar la nostra imatge.
Moltes gràcies
Comentari per MARGARET — juliol 19, 2012 @ 18:17
MI apoyo total a una Ley del emprendedor ¡ya!
Comentari per RAQUEL — juliol 19, 2012 @ 22:55
Benvolgut Josep:
El Partit Popular liderat per Mariano Rajoy guanyà les darreres eleccions perquè una majoria d’electors conectaren amb un programa electoral que incloïa baixada d’impostos i austeritat en les depeses, entre d’altres coses. Ara bé allò que de debò enlluernà els electors fou el missatge de què abans havien assolit redreçar una economia malmessa durant una etapa socialista anterior i que ho aconseguirien sense que els ciutadans sofreixin gaire. Si ens aturem a observar la situació actual és comprensible que els electors que els votaren se sentin defraudats. Ara bé, tal vegada la medicina aplicada sigui, al cap i a la fi, l’encertada, per a vet a saber quina finalitat. Tot i que els efectes secundaris a patir tal vegada no siguin de gaire justícia. Tot plegat m’empeny a pensar que la crisi financera, que és l’origen de la crisi econòmica, és de tal amplària que els governs europeus, en no tenir la més mínima idea de com tractar-la, es dediquen a aplicar una reguitzell de mesures-pedaç per tal de deixar passar el temps, que és el que de debò arranjarà la crisi financera, essent així que tal vegada calguin uns quatre o cinc anys més per tal que les entitats financeres que es van quedar en la fallida més absoluta quan va esclatar la bombolla immobiliària, recuperin les gegantines quantitats de diners que perderen, i que des de fa uns anys tots els contribuents (d’aquí i ara de la resta d’Europa) les estem ajudant d’una manera solidària d’allò més amb contínues injeccions de diners públics. Perquè allò que tenen clar tots els governs és que cap d’aquestes entitats financeres han de caure. En bescanvi no importa gaire que tal vegada caigui el país. És la meva humil reflexió. Tant de bo algú els faci canviar a temps el nord d’aquesta política damnada a perllongar la crisi econòmica més del que caldria.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor (Girona) — juliol 20, 2012 @ 20:27
Gràcies MARGARET, Bet, Raquel i José Antoni Triviño pels comentaris.
MARGARET, potser hagués hagut de dirigir-me al Sr . Homs per demanar-li que fos ell qui ho demanés, però que consti que ho va fer unes hores després. Vaig sentir, però, vergonya aliena. Érem en plena negociació amb el govern, i em vaig sentir en l’obligació de fer-ho.
Bet, les balances fiscals ens donen una idea aproximada de les dades que demaneu, tot i que no comptabilitzen els serveis de l’Estat comuns per habitant de Catalunya.
Josep Antoni Treviño, bona reflexió que fa que un cop més calgui recordar que no es pot prometre coses que no es poden fer.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 22, 2012 @ 21:11
Soy un burgalés de 53 años, universitario y con familia en Barcelona. No tengo el mínimo interés en mantener una relación forzada con Cataluña. Si Cataluña quiere la independecia me parece bien. Que se vaya. Con todas las consecuencias. Las buenas y las malas. Hay ambas. A partir de ahí, ningún interés en mantener ningun tipo de relación especial con un pais extranjero. Ningún problema.
Comentari per Jorge — setembre 26, 2012 @ 18:38
Benvolgut Antoni, crec que minusvaloreu el que està passant:
En aques tema de la Formación del Espíritu Nacional – ara només hi hauriem d’afegir “del pueblo español” – hi tinc experiència.
A 4rt de primària a l’escola pública del meu poble – Pineda de Mar (Poble Nou) estava parlant en català amb un company de classe quan el professor – Don Carlos – em va clavar un mastegot descomunal que em va tirar a terra. Va separar els catalanoparlants dels castellano parlants i ens va amenaçar a tots. Vaig quedar castigat a dibuixar la bandera espanyola i a escriure el resum de cada dia a la llibreta de Formación del Espíritu Nacional (ara sols caldria afegir-hi ” del pueblo espanyol” segons les derrers interpretacions de la constitució que el Ministre ja ha dit que farà aplicar en aquesta legislatura) Senyors i senyores, el franquisme ha tornat, del pacte cosntitucional ja no en queda ni el record. Repeteixo, venen temps durs pels que tenim una mica de consciència de tot plegat.
Comentari per Jordi Avellaneda — octubre 3, 2012 @ 0:36
Gràcies pel comentari, Jordi Avellaneda.
Veig que no té res a veure amb el post. No menysvaloro el que està passant, el que no vol dir que hagi de coincidir al cent per cent amb vostè. Fa anys que dic que l’esperit de la transició està enterrat i certament venen temps durs, però espero que no hi hagi clatellades.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 3, 2012 @ 13:54