“El somni del bon centralista”
Perdoneu, però ahir no vaig poder llegir cap diari fins entrat ja el dia d’avui, divendres. A La Vanguardia vaig trobar un excel·lent article del veterà i intel·ligent periodista Fernando Ónega que recull ben bé la meva opinió sobre el que està passant a Espanya en relació a un explicit intent de recentralitzar-la.
Per això em permeto reproduir-lo amb la finalitat de provocar el debat i la reflexió. El seu títol és el que encapçala aquest post i el text és aquest:
Assistim a la demonització del model autonòmic amb una sentència mediàtica ja dictada: això és insostenible
Acabo de llegir que el senyor Griñán, president de la Junta d’Andalusia, li va enviar aquesta pregunta al senyor Mariano Rajoy: “Suprimirà vostè les comunitats autònomes?”. Fa venir ganes de respondre-li sense consultar a la Moncloa: tranquil, José Antonio, no gosarien. Ara bé, per ganes no seria, de ben segur. Si algú li volgués fer un regal a l’Administració central i als qui tenen la funció de controlar la despesa pública, el més ben rebut seria carregar-se les autonomies. Només cal parlar amb els ministres que es posen a l’abast dels periodistes per sentir un rosari de laments i insinuacions sobre les competències que les mateixes autonomies volen retornar a l’Estat.
I ara mateix, atenció al corrent d’opinió que s’està injectant a la societat. Comencen en el concepte mateix. El cafè per a tothom comença a ser un motiu de penediment col·lectiu, enmig de tots els penediments que ens inunden, des del Banc d’Espanya fins a les bombolles.
Internet és ple de missatges sobre el model, el cost i unes incitacions a la supressió que només són superades per les ànsies de suprimir el Senat. El mateix Duran Lleida, de la ponderació del qual ningú no dubta, va propugnar que el règim autonòmic es redueixi a les comunitats històriques, Catalunya, el País Basc i Galícia.
Continuen per les actituds del Govern central. De l’Espanya plural hem passat a l’aspiració d’una Espanya uniforme en despesa, ajustos i sacrificis, qui sap si a la recerca d’altres uniformitats. Entre els ministres sembla que ha sorgit un suggestiu complex Merkel, que fa que el senyor Montoro actuï com si fos la cancellera alemanya: el ministre vol castigar amb la intervenció a qui no compleixi i, després d’haver llançat la idea dels hispanobons, es retira perquè això seria mancomunar pèrdues i endeutament: exactament el mateix argument d’Alemanya per rebutjar els eurobons.
I acaben a la sempre valuosa aportació de l’opinió publicada. Ja no queda un tertulià que no identifiqui comunitats autònomes amb ostentació, despesa descontrolada, col·locació d’amiguets, inflació d’ocupació pública, manca de voluntat per combatre el dèficit i indisciplina fiscal: exactament el que irrita el ciutadà que no pot arribar a final de mes.
La dada de més èxit mediàtic és l’aportada pel secretari d’Estat Beteta: de sis-centes empreses i organismes que calia suprimir, només se n’han suprimit dos. I darrerament el que més funciona és dir que els mercats desconfien d’Espanya perquè desconfien de les seves comunitats autònomes.
És a dir, que assistim a un procés de demonització del model autonòmic amb una sentència mediàtica ja dictada: això és insostenible. El somni d’un bon centralista és exactament aquest que vivim ara mateix: una pluja fina, però persistent i poderosa, que acabi calant i aixecar l’opinió pública contra el sistema. I només Déu sap si algun dia s’aconseguirà.
21 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç



Interessant debat, jo afegiria que aquest somni té tots els elements perquè es converteixi en una realitat i no molt llunyana. Veig més fàcil una recentralització que una independència, principalment pel que diu l’escrit “Ja no queda un tertulià que no identifiqui comunitats autònomes amb ostentació, despesa descontrolada, col·locació d’amiguets, inflació d’ocupació pública, manca de voluntat per combatre el dèficit i indisciplina fiscal” però en el cas de Catalunya, matitzar que la voluntat per combatre el dèficit hi és, però aquesta voluntat no pren forma i quan es materialitza, no ho fa de manera adient.
La manca de consens de totes les forces polítiques que ens representen, només llença el missatge que prevaleix l’interès particular per sobre del col.lectiu. Si no hi ha un canvi radical i ferm dels representants polítics, si no es fa un front comú i no som capaços de gestionar-nos amb els recursos propis de Catalunya, si ens hem gestionat malament i ho continuem fen, i no hi ha confiança ni per ésser independents perquè es continua pensant que no hi ha bons gestors, personalment no hi veig futur a cap Comunitat Autonòma.
Comentari per MARGARET — juliol 20, 2012 @ 12:31
Avui 21 de juliol em sembla que estem més pendents de les decissions de Brusel·les que de Madrid.
Si continuem a l’Unió Europea i fem més Europa, ens haurem de replantejar els models d’Estats, de governs i de soberanies.
El govern del Sr. Rajoy, amb una mentalitat tancada, centralista i orgullosa, deuen estar patint una autèntica esquizofrènia al perdre llibertat e independencia.
Es sorprenent que al partit popular, el mes centralista, li toqui baixar el cap i obeir. És un bon bany d’humilitat, encara que diguin que s’ha de fer per causa de la mala gestió de l’antic govern.
I jo em pregunto:
¿Quan Espanya hagi perdut la seva soberania com a Estat vers Europa, canviarà l’actitut mental dels centralistes espanyols?.
Comentari per Bet — juliol 21, 2012 @ 8:47
Gràcies, MARGARET i Bet, pels comentaris.
Evidentment, MARGARET , la unió de tots ens faria més febles.
Bet, quant més sobirania cedeixin a Brussel.les més ganes tenen de recuperar-ne la cedida a les comunitats autònomes.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 22, 2012 @ 21:03
Yo tenía entendido que los nacionalistas, si no podían conseguir la independencia, lo que querían era un Estado Federal. ¿Que es esto de recentralizar toda España salvo Pais Vasco, Galicia y Cataluña?
Comentari per victor — juliol 22, 2012 @ 22:25
Gracias, victor, por el comentario.
Sí, tanto mi partido y yo somos confederalistas. No habré sabido explicarme bien y en cualquier caso no he hablado jamás de recentralización. Sí que he dicho que hay quienes no querían trasferencias como la de educación y desanidad y que hay quienes las solicitamos desde el primer día, como las hay que quieren devolver competencias mientras otros pedimos más. También he dicho que lo racional sería regresar al espíritu constituyente en el que sólo Catalunya, País Vasco y, en menor medida, Galicia demandaban autonomía. A ello he añadido que, a mi juicio, era imposible hacer marcha atrás, pero que, si realmente se quieren retornar competencias, es una buena ocasión para hacer una reflexión sobre el Estado de las Autonomías. Y acabé diciendo que no entiendo que existan 17 tv autonómicas o, mejor dicho, que no entiendo que existan cuando no hay una lengua propia.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 23, 2012 @ 18:40
Sr. Duran
Despés de l’anunci que el Govern català, que aplicarà el “Real Decreto-ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad”, quan ens han retallat més que a la resta de l’Estat, només sento decepció i indignació. Per segons quines coses aprovem les nostres lleis, però a l’hora de la veritat utilitzem les del Govern Central. Demanem que s’estructuri l’Administració, però ningu dóna un pas i a Catalunya tampoc es fa res. No em queixo si he de fer sacrifici, i estic contenta de què almenys ara els hi treuran l’extra de Nadal a TOTS (anònims i endollats). A Catalunya s’agafa el camí més fácil. Davant d’aquests fets reiterats del Govern català, arribo a la conclusió que el millor és recentralitzar, ja que almenys em sentiria igual que els altres funcionaris de l’estat.
Comentari per MARGARET — juliol 24, 2012 @ 9:45
MARGARET, gràcies pel comentari.
El reial decret llei de l’Estat és de compliment obligat, és a dir, no és que nosaltres haguem decidit aplicar-lo. Sinó que no ens queda un altre remei que fer-ho, però com que a la paga extra de juny dels funcionaris catalans ja se’ls ha aplicat una rebaixa, aquesta es descomptarà de l’import que ara l’Estat decideix aplicar a tots els funcionaris, és a dir, tots els de l’Estat espanyol tindran la mateixa rebaixa, però materialment al desembre per als catalans serà menor perquè una part ja s’ha aplicat abans.
Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 24, 2012 @ 20:00
Acabo de llegir a El Pais digital (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/24/catalunya/1343131267_938560.html) la notícia que Catalunya, aquesta comunitat on governen els millors, ha demanat finalment ajuda financera. Un bon pretext per recentralitzar serveis de la nostra preuada comunitat cap al govern central, sí, el govern que no inverteix el que hauria de invertir, el govern que ens combat per activa i per pasiva sigui mitjançant l’ofec econòmic o, mitjançant sentències judicials en contra de la immersió lingüística.
Respecte a les retallades, a mitjans febrer, els bombers de la Generalitat -hi ha un video a youtube-, ja advertien que si es retallava un terç dels efectius, no s’utilitzava el material que es tenia i, no es feien les pertinents promocions a caps de bombers (doncs hi havien bombers fent feina de cap de bombers sense tenir prou experiència), aquest estiu seria un estiu negre. La prova? l’Alt Empordà.
Hi ha gent que vol pertanyer a España, aquesta españa que:
1.- No inverteix ni abona els diners que realment ens pertoquen.
2.- Sentència judicialment la immersió lingüística
Potser a vostès els polítics, els hi agrada el sadomasoquisme, almenys a mi, (i suposo que una gran majoria de votants -no afiliats-) no m’agrada.
Últimament, han sorgit altres formacions polítiques. Dóna la sensació que aquestes, si que veuen realment el que està succeïnt a la població, especialment pel que fa al tema de pagar i, al tema de la cultura.
Comentari per Jordi — juliol 24, 2012 @ 21:33
Sr. Duran
Moltes gràcies. Sé que el reial Decret és d’obligat compliment i espero que s’apliqui en la seva totalitat i que aquells treballadors de menys de 962€ se’ls retorni el que mai havien d’haver pagat. La normativa catalana mai va tenir aquesta consideració, es va legislar malament i massa depressa, per aquest motiu i per d’altres ja exposats, continuo pensant que el millor és recentralitzar.
Comentari per MARGARET — juliol 25, 2012 @ 8:52
Estimado Duran, creo que los delirios de grandeza, llegan a su fín, dése una vuelta por el link que le adjunto:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/corriere-serra-acaba-mito-catalunya-rica-autonomista-tener-que-recurrir-rescate-gobierno-central-espana-cataluna-conflicto-2136242
Comentari per anselmo — juliol 25, 2012 @ 10:51
Sr. Duran, moltes felicitats per l’aprovació de la proposta del pacte fiscal. Jo no ho veia gens clar, sembla que tot i haver moltes diferències al final una majoria a votat a favor. Però el camí només ha fet que començar. Per tot el seu esforç i treball, el meu suport i molts ànims.
Enhorabona.
Comentari per MARGARET — juliol 25, 2012 @ 19:16
Es una bona notícia i m’afegeixo a les felicitacions de la Margaret. Però una llei és un principi possibilista que ha de veure’s plasmat en la realitat de la “caixa” quan ens toqui. Moltes lleis no les han fet efectives en el passat.
Un tema que em preocupa ara és el patiment de tants catalans en crisi als que s’afeixeix aquest incendi que encara crema a Catalunya. Tinc familiars d’amics que no han perdut la vida, però sí la casa i les pertinences de tota una vida de treball.
El Govern central imagino que prepara mesures d’ajut pels damnificats. Les asseguradores asseguren capitals, i no donen l’ajuda immediata que necessiten els clients afectats amb un avançament. A més, no plou sobre mullat, crema sobre tots…, i despulla el valor real de negocis, cases, i la natura o terra encomanada.
Les desgràcies mai venen soles. Sembla que ha vingut acompanyada de un conscient inconscient, que per exemple, pot haver decidit buidar a terra, per “netejant”, el cendrer d’un cotxe.
Esperem que després del patiment vingui la resurrecció de tota la vida perduda. Ja han mort quatre persones. Cremen boscos i animals, negocis i cases, il.lusions …
Comentari per J. Maria — juliol 25, 2012 @ 22:07
Avui he sabut que hi han hospitals a Catalunya que no tenen diners per pagar als metges.
També m’enterat que un directiu prejubilat del Banc Sabadell, cobrant una bona jubilació es el Delegat de la Generalitat al Regne Unit. Suposo que la seva dedicació serà totalment altruista per esser del Partit i i la Generalitat no li pagarà cap sou, oi Sr.Duran?
Comentari per Bet — juliol 25, 2012 @ 22:34
Gràcies Jordi, MARGARET, anselmo, J.Maria i Bet, pels comentaris.
Simplement, em sembla indignant que es lliguin les dificultats per apagar els focs a l’Alt Empordà amb els ajustos fiscals. De debò forma part de la misèria humana. No vull dir res més.
MARGARET, no comparteixo la recentralització. Hi ha algun país que funcioni que l’estigui proposant?
anselmo, ya sabe que no tengo por costumbre acudir a otros links.
Gràcies, MARGARET, pels ànims pel Pacte Fiscal. Certament tot està per fer.
j.Maria, no és cap Llei és una proposta a negociar amb l’Estat. Li agraeixo el seu comentari sensat sobre els incendis que contrasta amb el d’en Jordi. Als efectes de reparar o d’ajudar a reparar els danys a nivell de Catalunya, em consta que avui una vegada més des de diumenge la vicepresidenta, Joana Ortega, ha contactat amb els alcaldes dels municipis afectats i dimarts farà una proposta d’ajuda Departament per Departament (per cert, el Conseller Puig, el d’Agricultura, Josep Ma Pelegrí, el propi president Mas i la vicepresidenta, Joana Ortega, han estat al peu del canó, sobretot el Conseller Puig des del primer moment). A Madrid he signat una iniciativa que demana que el govern de l’Estat ajudi, i espero que demà al Consell de Ministres s’aprovi una línia d’ajuts.
Bet, no tinc el plaer de conèixer el Delegat de la Generalitat a Londres, sé que havia treballat al Sabadell. Tinc també referències molt bones, però no conec si va ser acomiadat o jubilat anticipadament, i estic segur que, sigui quin sigui el seu cas, serà retribuït com marca la Llei.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 26, 2012 @ 19:10
Sr. Duran
Disculpi la meva ignorància geogràfica. Veig en la seva pregunta el proper pas del Govern català, la independència de Catalunya. És evident que colonialisme ja s’ha extinguit, però no tots els països que s’han independitzat estan millor. Abans de començar el camí de la indepedència hem d’estar preparats i no hem fet els deures. Els nostres diputats fan el mateix que els suecs? tenim a Catalunya unes prioritats culturals com les Finlandia ? hem mantingut els nostres recursos naturals com el suïssos?
Podríem parlar tanta estona, m’agradaria que algun dia pogués coincidir amb aquest punt. Però ara no ho veig gens clar.
Sóc catalana, no catalanista i si amb un pacte fiscal podem millorar la nostra situació econòmica, perquè ens hem d’allunyar dels aragonesos, dels valencians, dels vascos, de tots …….ells també ens han aportat riquesa i jo necessito d’aquesta riquesa, i sento el deure d’agraïr per vida, el que ells han fet per Catalunya.
Respecto totes les idees i estic oberta a aprendre dels qui més saben.
Una salutació,
Comentari per MARGARET — juliol 27, 2012 @ 9:23
Gràcies pel comentari, MARGARET.
Jo sóc catalanista i nacionalista, i subscric íntegrament el primer paràgraf de la vostra reflexió, i puc arribar a coincidir amb el segon, sempre i quan quedi clar que nosaltres no volem res negatiu per als altres, sinó simplement defensar el que és nostre.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 30, 2012 @ 14:04
Sr. Duran
Moltes gràcies a vostè. Sí, hem de defensar el que és nostre, però sense rancors ni confrontaments. Cansa una mica sentir els nostres polítics, sempre culpant el Govern Central o proposant cobraments per a la resta de la península. No podem aprendre una mica d’en Guardiola, que per molt que el provoqués el Maurinho, sempre sabia estar al seu lloc? L’important és treballar per Catalunya i amb Catalunya.
Una salutació.
Comentari per MARGARET — juliol 31, 2012 @ 14:18
Gràcies, MARGARET, pel comentari.
Em creureu si us dic que estic d’acord amb el que dieu? Només un matís per dir que moltes vegades el govern central ens les fa de l’alçada d’un campanar.
Comentari per Josep Duran Lleida — agost 1, 2012 @ 14:15
Gràcies, Sr. Duran
Però els de CDC no es queden curts.
Salutacions,
Margaret
Comentari per MARGARET — agost 1, 2012 @ 20:33
Gràcies, MARGARET, pel comentari. Encara que, en aquest cas amb la boca petita, he de dir que continuo coincidint-hi.
Comentari per Josep Duran Lleida — agost 3, 2012 @ 16:04
Bon dia,
per escomençar dir que triare de fer el meu post en català/valencià però donat que no es la llengua què use a diari, es probàble que fique la pota unes quantes vegades.
Es la primera vegada que escric i el primer de tot confesar la meva admiraciò, no sempre estic d’acord en vosté però m’agrada la seva mesura.
En quant al tema que ens ocupa, el tema del centralisme o no, he de dir que jo crec que algunes coses com educaciò i sanitat deurien estar en mans del govern central, amb apartats especials per a algunes comunitats per a temes llingüístics es clar, per una raó de optimizació i de equalització (sobretot en quant a educació, tinc la sensació de que a menor latitut menor nivell d’ensenyança i això es una pena).
En quant a que es un sentiment que està al carrer, jo crec que el que està de veritat al carrer es la inconformitat per part de la gent de que n’hi haja moltísima gent en pensions vitalícies, en tres sous, etc,.. que ni tan se vol tenen un graduat escolar i que a ulls de la població semblen illetrats ficats a dit pels seus amics. Això es el que de veritat ens te ofesos als ciutadans. Molt més amb la mesura de retallar consellers als ajuntaments i donar més poder a les diputacions. No n’hi més que vore gloriosos exemples a la meva terra com la recentment famosa sra. Fabra… sense comentaris.
Sinceramente, n’hi coses a nivell d’estructura que s’han de canviar, diputacions per eixemple o reducció d’ajuntaments, i que els polítics mai menten… per què? L’impressió que ens dona a molts de nosaltres es que aixó no es vol tocar perqué seria “tocar als amics” i parle a nivell estatal, no a nivell de catalunya.
No tinc res en contra de les autonomies, pero estan mal gestionades o això pareix. I a més l’estructura ha de canviar i canviar de veritat i que n’hi haja menys càrrecs a dit i més funcionaris de alt nivell de carrera.
Crec que m’he anat una mica per les branques, però es fruit de l’indignació
. Moltes gràcies i, vosté, pot continuar en la seva llínea, la resta que millore o ens anem al fons.
Gracies!
Comentari per Jordi — agost 6, 2012 @ 17:17