Aquest matí m’informaven de la mort en accident de transit de l’amic Oswaldo Payá, dissident cubà, lluitador, defensor de la llibertat, dels drets humans i de la pau i de la reconciliació nacional cubana. Fa molts anys que vaig conèixer Oswaldo Payá, la seva família, la seva esposa Ofelia i els seus fills. Cada dos per tres parlàvem per telèfon. Mai faltava la seva trucada quan per TVE internacional tenia noticies d’Unió o meves. Per Pasqua, per Nadal… sempre ens felicitàvem les festes.

Oswaldo Payá va fundar el Moviment Cristián d’Alliberació, que personalment vaig apadrinar perquè ingressés a la Internacional Democratacristiana. Va ser l’impulsor del Projecte Varela, que va aglutinar l’oposició o dissidència cubana i que va recollir més d’onze mil firmes en una situació de repressió personal i familiar. La seva esposa i els seus fills han patit amb violència, intimidació i menyspreu el compromís de l’Oswaldo. que ells també compartien.

Unió Democràtica va tenir l’honor de concedir-li la medalla Carrasco i Formiguera i d’impulsar, amb molta més gent, que el Parlament Europeu li concedís el premi Andrei Sakàrov als drets humans. Recordo com, després d’anar a Estrasburg, va venir a Barcelona per celebrar-ho. Vam dinar plegats en un Restaurant del Poble Nou, amb altres amics d’Unió. Era un tros d’home, íntegre, valent, un cristià compromès. Hàvel el va proposar com a Premi Nobel de la Pau i fa pocs dies vaig signar amb gent d’arreu del món una nova sol·licitud perquè li concedissin aquesta merescuda distinció. Tant de bo li atorguin a títol pòstum si les normes del premi ho permeten.

Avui he parlat amb el seu germà i amb la seva esposa. Estan trasbalsats. Jo també. M’han explicat per sobre les circumstàncies del accident. Sembla que el seguia un cotxe de seguretat. Normal! Sempre que he estat amb ells l’han seguit ostensiblement. Sempre que hi havia detencions el trucava per telèfon per veure si estava bé i per saber quanta gent del seu moviment havia estat detinguda. L’Oswaldo volia, a més, que el truqués. Ell, com jo, sabíem que les converses eren escoltades i que tingués molts amics internacionals suposava una certa assegurança. Ara espero que s’aclareixin les circumstàncies de l’accident. El cotxe va sortir-se’n sol de la carretera? És possible! Hi va ajudar el cotxe de seguretat que el seguia? També és perfectament creïble. L’havien amenaçat tantes vegades! Feia tanta nosa! Defensar una causa des de la pau i condemnar sempre la violència dóna tanta força moral que les dictadures saben que només poden guanyar-lo utilitzant la violència. Tant de bo que no fos així.

En tot cas, avui la causa per la llibertat a Cuba ha tingut una pèrdua irreparable. Jo també sento la pèrdua irreparable de l’amic. Segur que Déu l’ha acollit com es mereix.