Aprovat el Pacte Fiscal
Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de Pacte Fiscal. Els vots de CiU,ERC i ICV van validar tot el text i una part important també va comptar amb el suport del PSC. Alguns mitjans i alguns polítics han dit que s’ha aprovat el concert econòmic per a Catalunya. D’entrada, dues observacions: la primera és que el que s’ha aprovat és una proposta que des de Catalunya ara s’ ha de negociar amb el govern de l’Estat, i fins i tot més enllà del propi govern ja que l’oposició del PSOE també tindrà coses a dir-hi. La segona és per dir que no es tracta que el que s’ha aprovat sigui el concert equivalent al basc. Ni és així, ni ens interessa que s’entengui així. Sobretot per una raó fonamental: el pacte fiscal català manté la solidaritat i el concert, no.
Les raons que justifiquen la proposta són moltes i sens dubte el dèficit fiscal que Catalunya pateix, és a dir, la diferència entre el que es paga i el que es rep a canvi. Les balances fiscals parlen del 8 o 9 % del PIB. A Alemanya els lands suporten un dèficit molt inferior i alguns estan discutint l’actual realitat. Són Baviera, Hessen, Baden-Württemberg i ningú s’escandalitza per això. En canvi, quan a Espanya ho planteja Catalunya, tothom ho qüestiona, tot i que, com he dit abans, la nostra proposta és la d’un pacte que proposa la solidaritat amb la resta de autonomies de l’Estat. Ara bé, ningú no es queixa del País Basc i de Navarra.
Un altre argument de pes és que, a Espanya, un cop des de Catalunya hem practicat la solidaritat envers els altres – també succeix amb altres comunitats autònomes-, alguns dels que la reben disposen finalment de més recursos que nosaltres mateixos que hem estat solidaris. Això no passa enlloc.
D’altra banda, Catalunya és locomotora de l’economia espanyola. Si s’ofega la locomotora,com passa ara, qui arrossegarà del tren? No es pot fer un intent d’objectivitat sobre la situació? No es pot entendre que ara que hi ha crisi, interessa més que mai no ofegar la locomotora? Des de Madrid o des de Catalunya, el PP diu que en moments de crisi, quan no hi ha diners, no es pot demanar-ne més. Dues observacions, també: ningú no planteja tenir més diners avui per demà, sinó que el que es planteja és canviar el model. I segona: no es tracta que l’Estat gasti més, sinó que el que gasta ho reparteixi millor.
Ara l’acord s’haurà de negociar, com he dit abans. No serà gens fàcil. A Catalunya ens interessa que no s’allargui eternament el procés i que no acabi amb frustració. A l’Estat s’hauria d’entendre, però, que la proposta catalana no és el reflex d’un problema només de Catalunya, sinó d’Espanya i que, si no es resol, la societat catalana se sentirà encara més ferida. La proposta no és d’un o de diversos partits. És la d’un poble, que té al darrere la societat civil, les patronals, les cambres, els sindicats, les institucions culturals… S’ ha de prendre seriosament. La primera resposta del ministre Montoro és un signe inequívoc de ceguera política, a banda de prepotent.
Una comissió integrada pels partits que han aprovat la proposta del pacte haurà de fer el seguiment de la negociació. Crec que seria bo que el PSC també hi fos. Han aprovat força punts i tots ens necessitem. Ho torno a dir: el camí que ens espera no serà fàcil.
23 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Josep, és urgent que us guanyeu la confiança de la gent, sobretot de la que ha treballat, treballa i treballarà per tirar endavant, malgrat problemes personals, econòmics, entrabancs de tota mena. Hi ha més gent amb complicacions per arribar a final de mes, que els qui ho tenen més fàcil. Estem a les vostres mans.
Comentari per lourdes — juliol 26, 2012 @ 21:39
Gracies Sr. DURAN.
Tots els productors fotovoltaics de Catatalunya estem molt agraïts al Govern de la Generalitat i als partits politics catalans , pel grand esforç que han i estan realitzan en contra de la reforma del sector energetic en que els fotovoltaics surten molt afavorits dels nous impostos ……..¿hola? ¿que hi ha algu?…. que us heu assabentat politics CATALANS .
Comentari per enric — juliol 27, 2012 @ 9:55
Els models económics han de canviar amb el temps per això en diuen “models” que segueixen la moda segons les circunstancies históriques. Ja estan ben sonats aquests del Pais Basc si en el seu model no contemplen la solidaritat, no són exemplars per emmmirallar-s’hi. Es cert que tots l’unisó els de Madrid carreguen contra la “locomotora” d’Espanya que és Catalunya, es el seu suïcidi espanyol que hauràn de reconèixer, com també ho va ser matar la gallina dels ous d’or repartint café a tota la granja peninsular.
Comentari per Silveri Garrell — juliol 27, 2012 @ 10:19
Per molt que les comparacions són odioses val la pena recordar que el problema principal de l’antiga federació iugoslava era del tot semblant: l’espoli pràcticament idèntic de les aleshores REPÚBLIQUES FEDERALS (sic!) d’Eslovènia i Croàcia per part de la dominant Sèrbia. El difunt “polític” serbi Slobodan Milosevic, no en volia de cap manera parlar sobre un pacte fiscal ni d’una nova confederació que substituiria la federació existent de les 6 repúbliques i 2 províncies autònomes (Vojvodina i Kosovo). L’article 74 de la Constitució iugoslava autoritzava les repúbliques a exercir la autodeterminació fins a la separació física dins de les seves fronteres històriques i geogràfiques però Milosevic no era demòcrata ni respectava les lleis sinó que va utilitzar la força bruta militar contra els anhels de la llibertat i justícia “argumentant” que si Cal•lígula va proclamar el seu cavall com a senador i sacerdot, ell també podia fer el que li semblava… Fa més de 20 anys d’aquest fet i ara ens toca a nosaltres comprovar si els polítics actuals de l’estat espanyol són com els Cal•lígules de Milosevic o potser ens endurem una grata sorpresa assolint trobar un Hàvel o Kohl…?
Comentari per Maria Sirvent C. — juliol 27, 2012 @ 11:06
Als lands Alemanys també hi conflictes, a Baviera estan cansats d’èsser solidaris.
Sr.Duran, vostè, i l’Honorable President Sr.Pujol podrien fer una bona tasca per Europa,i altres Paisos buscant empreses que vulguin instal.lar-se a Catalunya. Son dos persones, hàbils amb la negociació i els idiomes i crec que vostè en treuría més profit que picar pedra a Madrid.
Comentari per Bet — juliol 29, 2012 @ 9:01
Senyor Duran i Lleida, us prego que en la fase que ara s’endega -Madrid- no cometeu els colossals errors del passat, verbigràcia -sense ser massa exhaustius- peix al cove, estira-i-arronsa infructífer, pla Ibarretxe, recursos d’insconstitucionalitat múltiples i de tothom, boicot als productes catalans, Andalusia emprenyada, etc.
La lliçó cal donar-la per ben apresa i àdhuc memoritzada.
Pels fruits us coneixerem.
Comentari per E. Garrigó — juliol 29, 2012 @ 12:02
Gràcies Lourdes, Enric, Silveri Garrell, Maria Sirvent C., Bet i E. Garrigó pels vostres comentaris.
És obvi que sempre hem d’intentar guanyar-nos la confiança de la gent. És la nostra feina, tot i essent conscient que en aquests moments n’hem perduda molta i de molts sectors.
Enric, sí que hi sóc… i sense ironia. Si avui el tema de les fotovoltaiques encara està al Constitucional, és gràcies a mi, tot i que m’imagino que deus saber que, sobre el contingut de la retroactivitat aprovada en el seu dia, el Suprem ha fallat a favor del govern. I en aquests moments la reforma ja hagués estat aprovada sense la meva intervenció. Així de clar. I en tinc constància escrita. Tan clar com ho tinc també que al final el PP ho aprovarà… i ara sóc jo el que fa ironia. No era el PP el que havia de salvar a les fotovoltaiques quan el decret del PSOE sobre la retroactivitat, que CiU té al Constitucional, per no haver acceptat determinades esmenes?
Maria Sirvent C., sincerament, crec que no es pot parlar de cap Milosevic en cap estat democràtic. Hi haurà més o menys imperfeccions, però Rajoy i Rubalcaba són responsables de partits democràtics, no pas criminals de guerra. Dit això, no crec que hi hagi tampoc cap Hàvel, ni Kohl.
Bet, jo ja em moc per Europa, però no tot el que està present a Catalunya, ni el futur que alguns plantegen, l’acabin arreglant allà, malgrat que aquí ens pensem que Europa sí que ens entendrà, i que és Espanya la que no ens entén. De moment, ni una cosa ni l’altra.
E. Garrigó, de l’experiència sempre se n’aprèn i espero que tothom n’hagi après.
Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 30, 2012 @ 16:47
Les escribo en calidad de víctima de la fraudulenta comercialización de preferentes por parte de Caja Madrid.
El banco nos engañó y no podemos aceptar que nos quieran devolver solo una parte de nuestros ahorros. Si Bruselas impone una quita que el Estado ponga la diferencia. Ya hay precedentes, CCM devolvió el 100% de sus preferentes tras ser intervenida en 2009
Yo no tengo un iPhone ni una tablet, sino un móvil muy normalista sin whasaptt ni nada de eso. No tengo un Audi sino un Clio. No veraneo en el Caribe, sino en mi Casa. Pude tener todo eso, pero preferí ahorrar para asegurarme un futuro y les garantizo que no soy responsable de las tropelías de BdE, CNMV, Caja Madrid, Rato, Salgado, etc.
¿Por que tengo que pagar yo?
RESUELVAN EL PROBLEMA. USTEDES TIENEN LA CAPACIDAD. SI QUIEREN PUEDEN.
http://www.avaaz.org/es/petition/Que_se_devuelva_al_pueblo_Espanol_los_ahorros_estafados_con_las_Participaciones_Preferentes/?tta
Que se devuelva al pueblo Español, los ahorros estafados con las Participaciones Preferentes
Por que hay más de 700,000 personas estafadas por los bancos a las que se les ha quitado sus ahorros , con la venta de productos financieros de alto riesgo ocultándoles , la mayoría de las veces intencionadamente , la información de alto riesgo que estaban asumiendo.
Y habiendo reconocido el Gobierno y dirigentes políticos de este país, que así ha sido, siguen sin darles ninguna solución a los afectados los cuales han llegado a perder entre un 40% y un 60%de su dinero.
AYUDA A LOS AFECTADOS POR LA ESTAFA BANCARIA DE ESPAÑA A SU PUEBLO
Just because there is more than 700,000 people with their savings stolen by cheater banks using complex financial products sales via hiding, mostly intentionally, the high risk information they were going to assume;
And having the Government and political personalities assumed that this has been this way, they keep on denying any solution for the affected who have lost between 40% and 60% of their money…
HELP THE AFFECTED OF THIS MASSIVE SPANISH BANK DECEIT
http://www.avaaz.org/es/petition/Que_se_devuelva_al_pueblo_Espanol_los_ahorros_estafados_con_las_Participaciones_Preferentes/?tta
Comentari per Margarita — juliol 31, 2012 @ 0:42
Gràcies pel comentari, Margarita.
Efectivamente unos hemos sido más consumistas y no tenemos ahorros y otros han sido más ahorradores. Quienes lo hemos hecho mal somos los que hemos hecho poco caso a lo que nos enseñaron nuestros padres, pero una parte de los ahorradores han sido engañados por algunas entidades bancarias. De ello he hablado muchas veces en este blog y espero que aquellos casos que no están resueltos puedan resolverse en los próximos meses.
A nivel de Congreso están a punto de formular la propuesto. Yo tengo esperanza, pero comprendo su desolación.
Comentari per Josep Duran Lleida — agost 1, 2012 @ 14:11
eso del pacto fiscal, pero cómo ciudadano libre e igual, y residente fuera de Catalunya, mi pregunta ¿qué hay de lo mío?. Mi CC.AA es una de esas pobres, pero cómo dijo Thatcher ante la UE, cómo ciudadano ¿qué hay de lo mío?. Porqué mi CC.AA es exportadora neta de electricidad, y lo más cachondo es que esas industrias no pagan sus impuestos aquí, sino que van a Madrid, Catalunya o Euzkadi. Así que pacto fiscal, pero para todos, que instauren los Fueros de Castilla primero abolidos en la Guerra de los Comuneros primero, y después los Fueros Catalanes abolidos 200 años después. Así, ¿qué hay de lo mío primero, después hablaremos del resto?
Comentari per parco — agost 1, 2012 @ 19:41
Y si me olvidaba, antes de pacto fiscal, promuevan un pacto antipolítico corrupto, es decir todos esos políticos de medio pelo, o pelo medio, que son corrompidos, ya que Sr.Durán para que tenga una clara imagen de la situación le enumero casos de Corrupción: Caso gugenheim, Caso Palau, Caso ERES, Caso Gürtel, y ahora dígame cuánto más ha de aguantar el pueblo a políticos de medio-pelo corruptos. Llevamos una recesión histórica, y los políticos hablan mucho, dicen mucho, pero ahora faltan Estadistas: Churchill, De Gaulle, Demostenes, Pompeyo, Pericles. A eso se llama primero Estadista y después político.
Comentari per parco — agost 1, 2012 @ 19:46
Gracias, parco, por sus comentarios y reflexiones.
Comentari per Josep Duran Lleida — agost 3, 2012 @ 16:01
CATALUNYA NO TE MARE
Catalunya no té mare.
Catalunya té madrastra.
Catalunya es la filla malvolguda, i es la filla despreciada.
Per que si Espanya es la mare, quins són el nostres germans?
Si per tot arreu d´Espanya es murmura dels catalans.
Que son nosaltres? absoluts, explotadors, egoistes, i ens miren anb menyspreu i ens diuen separatistes.
Con ens poden separar, si a Catalunya, de cada trenta persones tretze en parlen el castellà?
Tenim gent d’Andalusià, d´Extremadura, murcians,de les illes de Mallorca, Lleó, castellans, bascos y navarros, aragonesos, canaris y valencians.
Tenim gent de tota Espanya, però Catalunya en porta dol, perquè dels anys quaranta als setanta et deien “hable usted el espanyol”.
Si estem dintre de Catalunya , ningú es podrà privar ni anb totes las amenaces que parlen el català.
Respecten las altres llengües però la nostra també.
Un poble sense llengua es pot dir que no té res.
Un poble que canta, que balla, riu, plora, gemega i treballa, no se pas quin delicte té.
Així dons, regions de tota Espanya, si en sou el nostres germans, no ens critiqueu cons fins ara, heu fet sempre dels catalans.
Perquè Catalunya és la nostra mare i no l’hem d’abandonar.
I criden visca Catalunya, al que estimi el català.
R.S.V.
Copyright
Comentari per Rafael Sanchez Valenzuela — agost 29, 2012 @ 21:36
Buenos dias Sr. Duran.
Seguramente soy de los pocos ciudadanos que piensa que los politicos cobran poco, para la transcendencia de las decisiones que han de tomar pero tambien pienso que hay demasiados y que se les deberian exigir responsabilidades.
5000 Euros los cobra cualquier director de empresa con mas de 30 trabajadores, muchos ingenieros, abogados y otros tipos de profesionales, y las decisiones que toman solo afectan a un numero limitado de personas.
Saludos.
Mi comentario es para hacer reflexionar sobre algunas de la medidas tomadas y otras a tomar.
Comentari per Rafael Sanchez Valenzuela — agost 30, 2012 @ 11:52
Buenos días Sr. Duran.
Soy un votante de CIU, y comprendo todas las medidas que toman ustedes, las políticas también.
Durante la mañana le enviaré algunos comentarios, y supongo que todo lo que le comenté ya lo han pensado, pero como SUPONER ES UN CIENCIA INCIERTA…..
Con respecto a los recortes de SANIDAD pues también los entiendo y asumo el sacrificio, PERO….. Hay otras líneas de recorte que ni las han tocado y que probablemente además de ahorrar le daría VOTOS…
REDIFINIR EL ESPIRITU DE LA SEGURIDAD SOCIAL.
La seguridad social debería cubrir accidentes y enfermedades.
1ª-Barcelona fiestas de Sant Joan, 219 intoxicaciones etílicas, 21 de ellas comas etílicos, y si eso lo amplia a toda Cataluña y todos los días del año…..(prohíba el botellón pero además…….)
2ª-El 25% de los tatuajes y piercing acaban en el medico y su correspondiente tratamiento.
3ª-Las vacunas de las personas que viajan a países tropicales……
4ª-Las enfermedades venéreas……
5ª-….
6ª-…….
Tenemos que pagar esto entre todos……
Saludos. Rafael Sanchez
Comentari per Rafael Sanchez Valenzuela — agost 30, 2012 @ 12:17
Buenos días Sr. Duran.
Estas vacaciones he estado en un pequeño hotel, donde de 10 empleados que atrabajan en el 9 son de nacionalidad extranjera.
Cuando salgo de trabajar hay una empresa que fabrica ruedas para el sector de la maquinaria industrial y coincide con la salida de los empleados de dicha empresa también son 10 o 12 y menos el encargado todos son de nacionalidad extranjera.
En una empresa catalana de de juguetes para modelismo que visité recientemente curiosamente también de entre 10 y 15 trabajadores todos excepto el encargado todos eran chinos.
Restaurantes y negocios familiares de mas de 20 persona donde todos son extranjeros, que aportan al sistema estas empresas que sólo dan trabajo a ciudadanos extranjeros y que despiden y vuelven a contratar mas ciudadanos de su país facilitándole la entrada.
Mi reflexión Sr. Duran.
Por qué no está legislado el porcentaje % de personas máximas de extranjeros que pueden trabajar en una empresa, si los extranjeros son el 12% porque en MUCHAS empresas los operarios son el 100%.
Saludos. Rafael Sánchez.
Comentari per Rafael Sanchez Valenzuela — agost 30, 2012 @ 12:33
Buenos días Sr. Duran
Le expreso mis respetos, y vuelvo con mis comentarios.
En esta ocasión me dirijo a usted para hacer una reflexión del gran problema que nos afecta a todos, la crisis económica y de valores, que aunque no se comenta y personalmente estoy seguro que es la base de todo.
Cuando te implicas y hablas con muchas personas sobre el tema, detectas ciertas carencias y la que más me ha sorprendido es el desconocimiento de como funciona el sistema y es algo que los Sres. representantes del pueblo tendrían que dejar claro y recordar a de manera sistemática para que no se olvide y los nuevos en incorporarse lo sepan y si me apura hasta incluirlo en el sistema educativo.
Habría que explicar que hay que aportar al sistema para que después cuando te haga falta el sistema te lo devuelva.
Como cuando vas al cajero del banco te da dinero porque tu primero lo has ingresado, producto de tu trabajo.
Algo tan elemental como esto, hay una inmensa cantidad de personas que no se lo plantean, parece que es una ley de la naturaleza como la ley de la gravedad, tu vas la colegio y te enseñan a tus hijos vas al medico y te atiende y sin pagar……
Por favor explíquénlo alto y claro que la gente se mueve por inercia y mientras estén atendidos el resto no les importa nada……
Hablo y leo catalán a la perfección, pero al escribir tengo faltas y mi correcto no es bueno por eso le escribo en castellano.
Un saludo, Rafael Sánchez.
Comentari per Rafael Sanchez Valenzuela — agost 30, 2012 @ 13:00
Encara que el post és antic, el tema que vas tractar en el seu moment està al dia amb la manifestació de l’11 de setembre, i amb el primer comentari d’en Rafael.
Encara que els altres comentaris “encadenats” no tinguin a veure tots amb el post estic d’acord amb que cal “REDIFINIR EL ESPIRITU DE LA SEGURIDAD SOCIAL” de Rafael Sánchez. He comentat algun cop que no podem “carregar-nos” econòmicament, que no vol dir deixar d’atendre, aquelles lesions manifestament temeràries.
Comentari per Ramón — setembre 1, 2012 @ 21:22
Un altre aspecte del que no es deuria de fer càrrec la seguretat social es quan, un accident de treball està causat per falta de normes de seguretat i l’incompliment de la normativa, cada any milers si és per culpa de l’EMPRESARI ho hauria de pagar de la seva butxaca.
Sr. Duran, tot el que li proposo són normes educatives per a la societat.
Perquè un país sigui creïble en els mercats a més de les normes financeres han de ser recolzades per conductes de serietat y compromís des dels politics fins a nivell de ciudatans de a peu.
Gràcies, Ramon, pel recolzament.
Comentari per Rafael Sanchez Valenzuela — setembre 4, 2012 @ 22:48
MÁS MADERA.
Le escribo en castellano porque el corrector se ha ido a dormir que mañana tiene matriculación universitaria.
En la industria de alimentación pastelerías panaderías etc, usted va a comprar el pan un pastel, etc. y PAGA AL CONTADO, el suministro de materia prima es diaria como máximo cada semana porque se quedan sin género, porque ellos pagan a 90 días aunque la ley marca como máximo 60, hacen ir mal a los fabricantes y si cierran las cantidades que adeudan son importantes, y los pequeños pagos son los que hacen en negro (economía sumergida).
Este sector (pequeño comercio alimentación) debería tener una normativa propia para evitar a los caraduras del sector, que poniendo la palabra crisis en su boca justifican todo tipo de barrabasadas.
Si un pastelero no tiene para pagar los 80 de harina que gasta a la semana que cierre que el las cobra al contado.
Reciba un saludo.
Comentari per Rafael Sanchez Valenzuela — setembre 4, 2012 @ 23:30
Solidaritat si, però amb condicions, cal exigir en contrapartida algun objectiu. Durant 35 anys Catalunya ha estat solidaria amb la resta d’Espanya i durant aquest temps moltes autonomies espanyoles han millorat la seva economia i el seu nivell de vida el qual ja és similar al del català. Aleshores fins quan ha de durar la solidaritat?. Si la solidaritat no comporta objectius el sistema es torna pervers i etern. No pot ser que uns treballin mes perquè altres visquin igual de bé treballant menys i a canvi de res. Fins i tot en les famílies els fills tenen una edat per emancipar-se. Espanya coneix molt bé aquesta formula doncs és la que li imposa Europa i sempre l’ha acceptat però quan es tracte d’aplicar-la a Catalunya, sembla patir una estranya amnèsia.
Comentari per Alex — setembre 12, 2012 @ 14:36
De vegades em creuava amb el senyor Duran per la Carrera de Sant Jerónimo a Madrid, i mai el vaig veure picar pedra. Crec com madrileny, que ha estat i és (quan millori aviat espero), un dels millors venedors de la marca Catalunya a Espanya. Per això crec que l’estratègia últimament de CiU d’obrir caixes de Pandora és equivocada. Tot el treball que el Sr Duran ha fet per Catalunya a Espanya durant anys, se l’han carregat en un mes. Viure per veure. Un veí, del poble de Madrid.
Aveces me cruzaba con el señor Durán por la Carrera de San Jerónimo en Madrid, y nunca lo vi picar piedra. Creo como madrileño, que ha sido y es (cuando mejore pronto espero), uno de los mejores vendedores de la marca Cataluña en España. Por eso creo que la estrategia ultimamente de CIU de abrir cajas de Pandora es equivocada. Todo el trabajo que el Sr. Durán ha hecho por Cataluña en España durante años, se lo han cargado en un mes. Vivir para ver. Un vecino, del pueblo de Madrid.
Comentari per Arturo — octubre 18, 2012 @ 13:04
Gràcies, Arturo, pel comentari.
Pero ¿qué quiere decir eso de que nunca me ha visto picar piedra?
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 19, 2012 @ 17:12