El foc
He tingut dubtes de com titular aquest apunt i al final he optat per la paraula que l’encapçala. Simplement, vull explicar el per què de la meva visita a alguns dels pobles afectats per un dels dos incendis -el més gran- de l’Alt Empordà, comentar algunes coses que he vist i reflexionar sobre comentaris que m’han fet o pensaments que he tingut. Abans que res, un record per a les víctimes dels incendis, les seves famílies, etc., i un agraïment als veïns -especialment als voluntaris-, bombers, mossos, ADFs, agents rurals, exèrcit i a tots els que van venir de França o d’altres indrets de l’Estat.
Per què la meva visita? Perquè crec que davant d’un desastre d’aquestes dimensions la nostra obligació és saber què ha passat, si es pot ajudar a refer algunes de les conseqüències -per les pèrdues de vides humanes, lamentablement, ja no s’hi pot fer res- o si de l’experiència es poden treure conclusions de cara al futur per evitar desastres similars.
Per què ara i no quan cremava? Doncs, senzillament perquè, com que no puc aportar res davant d’un incendi ni tinc capacitat de comandament, visitar-lo en ple foc és anar-hi a fer nosa o a fer-te la foto, o ambdues coses a la vegada. Per cert, avui més d’un alcalde dels municipis visitats (eren de CiU, del PSC i d’ERC) m’han dit sorpresos que com és que hi anava sense premsa perquè havien tingut visites de dirigents d’ERC i d’ICV acompanyats dels mitjans de comunicació.
Com que la visita l’he començada a la Jonquera, al pàrking al costat d’un dels centres comercials d’El Pertús, he vist el punt on es creu que es va iniciar el foc per una burilla, no necessàriament llançada des d’un cotxe, sinó tal vegada d’alguna persona que fumava fora de l’automòbil. He de dir que als voltants a l’inici de la vegetació, hi havia llaunes, ampolles de vi, de cava, de cervesa, etc. Som uns mal educats i uns egoistes. Potser el fumador o fumadora, en aquest cas era francès o francesa, però tan s’hi val: la reflexió és aplicable tant o més a nosaltres. Som conscients que ens hem tornat molt egoistes? Que no pensem més que en nosaltres mateixos? Podríem recuperar la consciència que el que fem o deixem de fer té a veure i ens ha de comprometre amb la resta? O és igual, que es fotin?
De tot el que he vist, el que m’ha colpit més són les hectàrees i hectàrees de terreny cremat. Bàsicament, pi, suro, algunes oliveres i una mica de vinya. Allà on hi ha conreu voltant un municipi, ha fet de talla focs. On hi ha pins a prop d’un poble, el foc l’ha encerclat. Sempre he cregut que hauríem de fer tot el que estés al nostre abast per desterrar el pi de les nostres contrades. És un arbre invasor. La vinya i l’olivera eren els arbres dels nostres avantpassats. Per què no ho fomenten?
Aquest darrer interrogant em porta a una altra reflexió fruit de comentaris força generalitzats. Pot l’Administració ajudar tant a netejar el bosc com a procedir a aquest canvi de cultura de la nostra vegetació. La gent està tipa de tanta regularització. Fins i tot, et criden l’atenció si talles un arbre mort. No ens hem passat amb tant control i tant reglament? Sincerament, sí. Espero que ara l’Administració ajudi i no posi pals a la roda a l’hora de treure la fusta cremada dels boscos o de netejar les rieres. Hi ha fusta que rau per terra des de la nevada del març del 2010. Per cert, la ciutadania destaca ara l’actitud positiva de la Generalitat enfront de la que va mantenir en l’esmentada nevada.
Finalment, en aquesta tasca hi pot contribuir gent aturada i és bo saber que l’Obra Social de la Caixa avança,amb el seu conveni amb la Diputació de Girona, els diners previstos en medi ambient del 2013 per utilitzar-los ara per al 2012.
7 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Sr. Duran
Totalment d’acord amb vostè i m’ha agradat moltíssim que personalment hi hagi anat sense premsa. És d’agraïr que hi hagi dedicat part del seu temps, en veure de primera mà la realitat i magnitud de la catastròfe. Sí, n’hem d’aprendre, la natura és sàbia i així ens ho ensenya, el bosc es tornarà a regenerar i tots els que ens agrada la natura hi contribuïrem. El pitjor ha estat les víctimes i els seus familiars, nomès suport i tenir-los presents en les nostres oracions poden fer més suportable aquest dolor.
Esmentar que l’actitud del Hble. Conseller Sr. Puig i les seves paraules va ésser molt correctes i amb molta amabilitat per a tothom, inclús va parlar amb castellà quan se li va demanar.
També el meu suport al Hble. Conseller Sr. Pelegrí, en proposar que els presos de les nostres presons ajudin en la neteja dels boscos, aquesta idea jo l’he proposat moltes vegades.
M’uneixo als agraïments cap als bombers, agents rurals, exèrcit, veïns i voluntaris, que s’hi han jugat vida.
Esperem que el Govern tingui amb ells aquesta consideració, perquè són cossos especials i nosaltres, els hem de recolzar amb tot i per tot.
Una salutació,
Comentari per MARGARET — agost 1, 2012 @ 20:52
Terrible incendio en el Alto Ampurdán de la provincia de Gerona.
Un pequeño apunte, Josep Antoni, ¿por qué sí dices en tu carta “Francia” y no dices, también, “del resto de España”, sino que lo ocultas con el eufemismo “la resta del Estat”?
Comentari per ALFONSO GERONA LÉRIDA — agost 1, 2012 @ 23:08
Compartim pensaments, raonaments lògics davant aquest foc. Però cal més acció per evitar-ho. Qui no ha vist una cigarreta llençada d’un auto?. Qui no ha vist gent llençant brossa a les vores de les carreteres?, Ens cal que ens diguin que això està molt malament o només entenem la sanció pura i dura. El que hem preocupa més es que el jovent que puja i que participa de manifestacions i actes per reivindicar i defensar Catalunya alhora ho deixen tot brut i quan van de marxa a la nit no els fa rés deixar el rastre als carrers. Valors perduts? O el famós “tanmanfotisme” que impera a per tot, jo com a boletaire soc testimoni de la brutícia que es pot trobar a bosc a llocs realment difícils d’arribar. Cal respecte i amor per Catalunya, menys boca i més fets.
Comentari per eduard vila — agost 2, 2012 @ 18:14
Gràcies, MARGARET, ALFONSO GERONA LERIDA i eduard vila, pels comentaris.
D’acord, MARGARET.
Al pseudònim GERONA LERIDA, dir-li que no tinc problemes en utilitzar la paraula Espanya, però com que vaig ser educat en ple franquisme a vegades em surt allò del Jefe del Estado, que per cert crec que ara ho continua essent el Rei Joan Carlos. ,Per tant, em sembla raonable utilitzar l’expressió Estat.
eduard vila, no puc estar més d’acord amb la vostra reflexió.
Comentari per Josep Duran Lleida — agost 3, 2012 @ 16:00
Cal adreçar al jovent una bona Educació Per La Ciutadania que contempli també això de llençar burilles. Però dubto que si en la mateixa assignatura educativa esmentada els donem màniga ampla a practicar sexe sense matrimoni previ, després volguem fer-lis empassar a la jovenalla calentorra que llençar burilles és més perillos que trincar a la primera de canvi.
Comentari per Silveri Garrell — agost 4, 2012 @ 5:39
Gràcies pel comentari, Silveri. Em sembla que hem de destriar una cosa de l’altra.
Comentari per Josep Duran Lleida — agost 4, 2012 @ 21:32
Duran, ara fas vacances, però agrairé que quan tornis pengis el meu comentari. No tinc smartphone ni domino el Twitter des del PC. Faré proves. Tinc que actualitzar-me, je, je… Perdona que no tingui a veure amb el post i que ho faci tard a un Tweet teu (esperem que la dita sigui bona).
Vas comentar la teva preocupació, visitant la destrucció del foc a la Jonquera, sobre la prostitució a la NII. Ens consta que tens coneixement que el problema ens arriba fins a Sta Sussana. Si la recaptació de les multes fos destinada integralment a centres d’inserció laboral i rehabilitació de dones que volen sortir de la prostitució, els mossos multarien sense reserves ni prejudicis a clients i prostitutes. Aquesta mesura de mecenatge-sancionador pot representar molt més que una fita de dissuasió o una nova foto de F.P. buscant una millor acollida de l’opinió pública, i pot ajudar a resoldre eficientment una part del problema.
Els jutges també poden demanar treball social en aquest centres a les prostitutes que es declarin “insolvents”, doncs aprofitem que el coneixent dels centres les pot ajudar a que vulguin quedar-se posteriorment i lliurement. Conec una psicòloga experta en inserció laboral que fa anys que busca recursos per fer un centre d’aquests aprop de Figueres. Crec que el fet que no paguin les prostitutes perquè no tinguin diners pot ser una solució al seu problema, i crec que els mossos les sancionaran sabent que les fan un bé, i perquè no siguin els “xulos” els que s’en surtin amb la seva.
Comentari per J. Maria — agost 9, 2012 @ 21:05