60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans
Avui fa 60 anys que l’Assemblea General de Nacions Unides promulgà la Declaració Universal de Drets Humans amb la pretensió d’elevar el nivell de vida del conjunt de la humanitat i que els seus valors essencials -la inherent dignitat humana, la no discriminació, la igualtat, l’equitat i la justícia- s’apliquin a totes les persones, en tot lloc i en tot moment, dins d’un concepte més ampli de llibertat.
60 anys després d’aquell 10 de desembre de 1948, sense deixar de reconèixer els grans avenços de la humanitat en els propòsits de la Declaració Universal de Drets Humans, la responsabilitat col·lectiva en la defensa dels drets consagrats en aquesta Declaració cal reafirmar-la. Són molts els països en els que es desprecia o vulnera el seu contingut, privant als seus habitants dels drets bàsics, i per tant, de llurs legítimes aspiracions a la llibertat, la dignitat i la igualtat.
La pena de mort segueix vigent en molts estats; en d’altres segueix practicant-se la tortura; i en molts altres no es respecten la llibertat de reunió, d’expressió, d’associació i moltes dones i homes pateixen pressó i persecució per aquestes causes. Més enllà de l’amenaça del terrorisme per la llibertat i el respecte pels drets humans no podem, des del que en diríem món occidental o món desenvolupat, oblidar que també en els nostres països ens queda terreny a recórrer per assegurar el compliment de la Declaració Universals dels Drets Humans.
14 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Derechos Humanos ¡YA!
El Foro de Vida Independiente conmemora el día internacional de los derechos humanos dando el pistoletazo de salida a su campaña “Vela por la Convención”
Como estaba previsto, con la celebración el día 10 de diciembre del día internacional de los Derechos Humanos, el Foro de Vida Independiente cierra la Red de Marchas por la Visibilidad de la Diversidad Funcional que comenzó el 13 de septiembre con el recorrido por la madrileña calle de Atocha. Con posterioridad se han celebrando marchas y otros actos públicos en Barcelona, en Las Palmas de Gran Canaria, en Tavernes de Valldigna (Valencia), en Santiago de Compostela y también en Valencia y en Málaga. Entre todas ellas se ha involucrado a más de 3.000 personas –incluyendo a quienes han participado “virtualmente” dejando su fotografía y su mensaje en la página web http://www.marchadiversida dfuncional. org Un vídeo-resumen se puede ver a través del siguiente enlace http://es.youtube. com/watch? v=xxzSf8UWmcA
Bajo el lema común de “Derechos Humanos ¡YA!” se ha perseguido un objetivo fundamental, lograr la visibilidad de un colectivo de hombres y mujeres que pretenden dejar constancia de que la diversidad funcional es una cuestión de derechos humanos -en lugar de la tradicional visión de “enfermos” que prevalece aún en nuestra sociedad- y cuyo respeto es imprescindible para poder llevar una vida digna, libre, en igualdad de oportunidades y sin discriminació n.
El Foro de Vida Independiente insta a las autoridades y a las Administraciones Públicas a respetar y hacer efectiva la Convención de las Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad, de obligado cumplimiento en España. Con tal fin lanza la campaña “Vela por la Convención” la cual consistirá en llevar a cabo una serie de actividades tendentes a hacer efectiva la toma de conciencia social, política e institucional recogida en el artículo 8 de dicha Convención, al objeto de que las obligaciones generales contempladas en su artículo 4 constituyan la piedra angular del disfrute del derecho a la vida independiente del que este colectivo se ha visto privado a lo largo de la historia, para instaurar así una nueva concepción de la diversidad funcional (discapacidad) centrada en los derechos humanos y en la persona como titular irrenunciable de los mismos.
Para ello, en la mencionada campaña “Vela por la Convención” participarán los más de 750 miembros componentes del Foro de Vida Independiente con diferentes actividades y actuaciones, reforzadas por el respaldo de 119 firmantes de tal compromiso, con 26 seguidores directos del articulado de la convención. Asimismo, la próxima apertura de una página Web, a modo de observatorio participativo de doble dirección, será un espacio en el que de un lado se pondrán de manifiesto cuantas acciones u omisiones contravengan el mandato de la Convención; y de otro, se recogerán iniciativas, tanto institucionales como ciudadanas, que contemplen su desarrollo y funcionamiento, para con ello acabar poniendo en práctica y de manifiesto el valor del artículo 33.3 de la misma, que viene a consolidar el derecho de participación y seguimiento de su aplicación a las personas con diversidad funcional.
FORO DE VIDA INDEPENDIENTE
DERECHOS HUMANOS ¡YA!
9 de diciembre de 2008
“NADA SOBRE NOSOTROS SIN NOSOTROS”
web: http://www.forovidaindepen diente.org
email: foro.vida.independi ente@gmail. com
Comentari per carmen — desembre 10, 2008 @ 14:42
Unes paraules per la “Sala de los Derechos Humanos y la Alianza de Civilizaciones” a Ginebra. Les dedicaré a ZP, la crisi i la sala de Ginebre:
Si el que havia d’arreglar ZP era el Sistema Financer, i aquest no està arreglat ni molt menys, ans al contrari, el problema s’ha extés a la economia real. Ara el que s’ha de arreglar és la economia mundial. Atenció!!! ens podríem trobar davant d’un superrepte per el superheroi ZP al rescat de les civilitzacions i de la economia dels mons!!
Considero que des del estat ,s’haurà d’acabar intervenint en el sistema bancari. Com que no s’ha fet, la solució serà molt més dolorosa per a tots. Mala feina ZP&CIA, molt i molta mala feina.
ZP sempre podrà anar a descansar a Doñana o a Lazarote amb els seus propis cuiners i servidors –com feien els reis de l’edat mitjana- i si es retalla el pressupost del estat en el capítol de les vacances presidencials, sempre podrà posar una cadira a la sala Barceló de la ONU -que ens ha costat als habitats del estat espanyol 20 M€- i seguir les obres de reparació de la sala, ja que segons sembla, la recentment estrenada la sala ja cau a trossos: bona feina!!!
Comentari per Lluis — desembre 10, 2008 @ 21:00
Benvolgut Josep,
60 anys són molts i alhora no són gaires; hi ha molt camí a recórrer per desenvolupar, aconseguir i millorar la Declaració Universal de Drets Humans.
Salutacions,
Comentari per Dolors — desembre 10, 2008 @ 22:47
Benvolgut Senyor Duran,
I si ja ens costa amb els drets individuals, que són els que bàsicament proclama la DUDH, imagini’s amb els col·lectius: hores de treball dignes i ben remunerades, desenvolupament sostenible, dret a l’habitatge, llibertat d’expressió i manifestació… El tema donaria per una tesi, i perdoni perquè potser me’n vaig “por los cerros de Úbeda”, sobre si els interessos econòmics són compatibles amb el respecte dels drets col·lectius i de part dels individuals. Sobretot quan molts dels països que actualment creixen a taxes superiors al 6% anual s’aprofiten descaradament de legislacions molt més laxes en la protecció dels drets que les europees, per exemple. Tot i que penso que és utòpic, caldria que la DUDH es renovés i incorporés alguns dels drets que mencionava anteriorment, a banda de fer respectar molts dels drets ja vigents que són sistemàticament vulnerats en països on a més es vanten d’haver aconseguit “miracles econòmics”. Ho deixo simplement per a la seva valoració, de segur molt més fonamentada que la meva pura i simple elucubració, sobre fins a quin punt els interessos econòmics dels poderosos poden arribar a emparar la vulneració de certs drets de la DUDH i d’altres drets col·lectius, en pro d’un major creixement econòmic en certs països.
Ben atentament,
Comentari per Oriol — desembre 11, 2008 @ 1:15
Gràcies Duran. Es té de reconèixer que Unió sempre ha defensat el que es diu a la declaració. No tots els partits en el context català ni espanyol, poden dir el mateix. Aquesta nota anima ha fer un repàs, encara que resumit, del que promulga aquesta declaració.
http://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Universal_de_los_Derechos_Humanos
La limitació física que tinc m’està fent reconèixer “buits personals”, que m’entusiasmen tant aprendre, com quant vaig començar de jove a treballar en feines manuals i artístiques.
Enfilo els cinquanta i retrobo la sabiduría i el sentit comú dels meus pares arreu de textes: “currículum” de la seva vida i transmissió en el coneixement oral i de l’exemple.
Imagino el patiment de la nena a les notícies d’avui, i de tantes persones maltractades. Avui no tinc “cor per perdonar” moltes injustícies. No tinc paraules per expressar el desequilibri interior que em provoca.
Entenc que es pugui desitjar la mort d’algú, quan l’estat no prioritza la justícia dels més indefensos. No sé si el pragmatisme que de vegades desenvolupem, ens fa fugir d’abordar la realitat més crua.
Perdona, que una bona noticia d’encoratjament i celebració, la senti tan “tocada” en el dol que tinc ara mateix.
Demà penso fer un comentari més positiu.
Comentari per Erasme — desembre 11, 2008 @ 2:08
De segur que l’ Unesco ens apadrinarà i el divulgarà com a “patrimoni universal” el treball encarregat i aprovat a l’últim Congrès d’Unió. Diguem visionari i de qui vull poder llegir el pròleg!:
Espero amb entusiasme – l’estudi – per a la realització del “Llibre blanc de les “qualitats humanes” universalment acceptades, i per tant, conformes amb l’humanisme”.
Aquest document hauria de constituir el marc de referència per a les actuacions del partit en tot allò que afecta a les persones i el seu desenvolupament, tot facilitant l’enteniment amb altres partits i institucions de la societat.
El comentari d’ara, el vaig passar a un responsable d’Unió:
El partit sempre es recolza en “l’autoritat” de la doctrina social de l’església católica. M’agradaria “anar més enllà” i que aquest estudi reconegui el que d’altres creences, en el que ens fa comú en l’humanisme, essent un punt de referència més aconfessional. Podem oferir reticència en bon principi, a aquells que no pertanyen a l’església católica i no ens coneixen més, que de referències preconcebudes, i a vegades ostigadores. Per altre part, no sé si tenim un “coneixement pràctic” del munt de llibrescos i documents al que molts fan referència i que pocs els hagin llegit i estudiat.
Crec entendre que les religions, proposen a les persones que per assolir felicitat es tenen de viure en “virtuts”. Paraula que no m’agrada per la seva connotació, encara que Aristòtil ja la feia servir. Aquesta denominació s’apropia d’alló que ens fa comuns a les confessions atea, agnòstica o religioses, i que anomenem: “qualitats humanes”. Són “eines” de la personalitat que ens procura la llibertat per orientar positivament la nostra vida i la dels altres.
Totes les persones han de tenir “qualitats humanes”, independentment de la “creença” que les ajudi a potenciar-les. Auspiciem més coses que ens “suma”, que no que ens “resta” !, (…no recordo de quina campanya electoral és això).
No només a la política cal centrarnos, sino en el que ens fa comuns. Necessitem deixar a la retaguarda les conegudes diferències, que no ens faciliten avançar.
Duran, vas deixar clar en altre comentari del blog, que no és el mateix la laïcitat que el laïcisme, i que un estat aconfessional no és de “cap confessió concreta”. “Inclou que no exclou” a tota confessió, que no sigui contraria als drets humans.
Vull saber expressar-me amb menys paraules. Espero anar aprenent.
Comentari per Erasme — desembre 11, 2008 @ 10:25
Gràcies Carmen, Lluís, Dolors, Oriol i Erasme per les vostres aportaciones. Carmen no puedo entrar en la web del Foro de vida independiente, lo probaré desde otro ordenador. Parleu Dolors i Oriol de millorar, renovar, incorporar nous drets a la Declaració Universal dels Drets Humans, crec que caldrà esperar una nova embranzida de Nacions Unides. Amb les actuals condicions, no ho veig possible tot i que també és cert que aquests drets col·lectius de mica en mica es van reconeguent en l’àmbit universal i sota el paraigua de NNUU en cara que no de manera agrupada i codificada.
Comentari per josep Duran Lleida — desembre 11, 2008 @ 17:52
Erasme, certament Unió situa a la Dóctrina Social de l’Església com una de les bases de la seva política social. Amb això no ignorem els valors d’altres confessions religioses però no n’hi ha cap més que tingui un compendi de doctrina de més de cent anys en matèria social. L’antic Partit Comunista italiá també proclamà que en materia social tenia com a referent la Doctrina Social de l’Església.
Comentari per josep Duran Lleida — desembre 11, 2008 @ 17:56
Erasme, et vuldria preguntar si això que comentes no es pot fer en sentit invers. Si es tracta de apropar diferents creences mitjançant allò que ens és comú, no es podría obrir
casa nostra sense haver-ne de sortir, però deixant que hi entrin.
Em preocuparia que per reafirmar la meva identitat confesional ho haguès de fer a través dels trets comuns que hi han amb altres posicionaments.
Els valors morals als que et refereixes, i l’humanisme, son per a mi inherents a la meva confesió, encara que no ho són exclusivament, per descomptat.
Unaltre cosa es que aquest valors nosaltres, individualment, els hagim devaluat. Aquest també seria un tret comú amb les altres confesions que anomenes.
Comentari per Enric — desembre 12, 2008 @ 11:18
Enric, quan dius devaluat, és per que creus que han perdut valor per a molts, …i aquesta escassetat les fa més valuoses que mai. Per recuperar “valors humans”, cal primer capacitar la persona en l’entrenament i adquisició de les “qualitats humanes”. ¿Quines?,..això espero que es desprengui, primer de l’estudi, i desprès del treball internacional i multi disciplinar, que pot suposar determinar i confeccionar el llibre blanc al que ens referim, i que com dius estaran inherents a la teva com d’altres confesions.
Veiem com funciona el món i les polítiques, i no s’afavoreixen massa una corrent respectuosa amb la persona. No és de llibertat, el deixar deteriorar i degradar les persones. No és de llibertat, el privar de les eines per que puguin formar la seva personalitat en la transmissió educativa des de petits. I això pasa també a les democràcies. Tots sabem com es manipula la ignorància, però no ens preguntem prou, com ens poden manipular amb la dependència i la degradació. Alguns s’esforcen inconscientment o no, en destruir la “persona” per influir a conveniència. Tècnica d’entrenament militar per a l’obediència no intel·ligent.
Que jo sàpiga Unió no és un partit confesional, és un partit personalista i humanista. Que la política social es pugui inspirar en la doctrina social de l’Església, (dispenseu les minúscules de l’altre escrit, totes les escriuré en majuscules), tampoc vol dir, que no es pugui d’inspirar en el que pot aportar l’Ecumenisme a Unió, on també s’inclou l’Església Católica.
Espero que cap prejudici religiós pugui fer que un integran de l’Església Jueva, Budista, Mahometana, etc… ens deixi de votar, quan defensem moltes coses comunes per a les persones, que d’altres no ho fan.
També és cert que m’estimo més una persona coherent amb la seva fe, encara que no tingui que ser la meva, que un ateu que increpi tot el que es desprengui del fet religiós, o d’un agnòstic que l’ignori. Segur que a la directiva d’Unió hi han més agnòstics (a títol personal), que persones d’altres confessions o que no siguin catòlics. Al meu entendre la integració comença des de les institucions i els partits. No cal perdre identitat, sino guanyar-ne.
Efectivament no espero que ni Duran ni ningú, tingui que renunciar la seva fe.
Mentre tan, el partit socialista ja prepara nous votants immigrants.
Comentari per Erasme — desembre 13, 2008 @ 4:21
Erasme, una darrera pregunta. Visc en un poble on la densitat de emigració de origen magrebí, per tant Mahometants, és altíssima, i porcentualment un dels municipis dels mes alts de tota catalunya. No hi han problemes de convivència, encara que la integració pel que fa a esforços d’aquest col·lectiu és molt baixa. El meu dubte, i el faig extensiu als altres col·lectius, jueus, budistes, etc., és si quan hi hagi un partit que els representi des de la seva propia confesió, votaràn a unió, a qualsevol altre partit que no sigui el seu, el propi?
Bé, de fet no és un dubte. Personalment crec que no ho faràn per que la seva identitat es molt forta i tenen molt clar el camí. Aqui al poble sempre s’ha dit que a la primera convocatoria munipal que s’hi presenti un Iman, guanyen. I crec que no anem massa errats.
Finalment, quan dic devaluat és per que crec que la teoría la sabem molt bé, però ens falla la pràctica. Jo el primer. Tenim un prospecte molt maco dels valors humans, però no hi ha estoc de producte al magatzem. Parlo del dia a dia, on nosaltres individualment podem fer coses. És clar que al nivell que parles tú calen altres mesures, però si la base falla, no hi ha integritat, i es fa diferent del que es pensa, opino que no arribarem gaire lluny. Tot i això soc optimista per principi.
Comentari per Enric — desembre 13, 2008 @ 19:08
gràcies Enric i Erasme per enriquir el bloc.
Comentari per josep Duran Lleida — desembre 13, 2008 @ 21:27
Duran, gràcies per facilitar la participació.
Enric, estic d’acord amb el que dius, en podem preparar!.
Comentari per Erasme — desembre 14, 2008 @ 13:54
Gràcies a tu Erasme.
Gràcies Pere per la teva aportació.
Comentari per admin — desembre 16, 2008 @ 8:34