La necessitat d’un alto el foc a Gaza
M’hauria agradat començar els comentaris del nou any 2009 amb una altra reflexió, però el que està succeïnt al Pròxim Orient m’obliga a estrenar l’any amb una referència al conflicte entre Israel i Palestina i, en aquest cas en particular, entre Israel i una fracció dels palestins, és a dir, Hamas. La meva intenció no és posar tant l’accent en qui és el responsable del que està passant, sinó en la necessitat que s’aturi el foc al més aviat millor, i de manera definitiva. Personalment no comparteixo la desproporcionada intervenció de l’exèrcit israelià ni la insistència de Hamas a llançar coets que lúnic que fan és provocar i donar arguments a l’opinió pública i a l’exèrcit d’Israel. Tot plegat és un despropòsit carregat d’irracionalitat que et fa perdre l’esperança en la pau a la regió.
Crec, a més, que totes les instàncies internacionals, començant per l’ONU, han perdut autoritat davant el conflicte pel constant incompliment de les seves resolucions per part dels actors implicats i, malgrat ser un defensor de la multilateralitat, crec, en aquest cas, que són importants les iniciatives unilaterals. És per això que trobo meritori el pla d’alto el foc franco-egipci, i encara més si té un suport incondicional dels Estats Units. Aquesta vegada, i aquest no és un detall menor a l’hora de judicar l’actual conflicte, l’Autoritat Nacional Palestina i el seu president no són, en tot, una part antagònica a l’Estat hebreu.
15 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Deia Gandhi “ull per ull i al final tots cecs”. Qui farà ara el rol que van jugar els dipomàtics noruecs a Oslo ? Qui té prou autoritat moral per fer seure els intermediaris de les parts? Pau per territoris és encara una proposta acceptable quan no s’ha garantit la mútua i recíproca seguretat?
Comentari per Rafael — gener 8, 2009 @ 18:00
Hola a tothom!!
Bon any 2010!!! El 2009 sembla que podria ser per oblidar,,,
A mi la impresió que em dona aquesta guerra, es que es tracte d’un conflicte tàctic, aprofitant la cojuntura del periode entre presidents dels EEUU.
La tensió a la zona no és nova. Coincideixo amb Duran de que el primer que cal és aturar la guerra. Les guerres se sap com es comencen però no com s’acaben. Einstein deia “no se com serà la tercera guerra mundial, el que si que se es com serà la quarta: a cops de pal!!!” En època de crisi, el pitjor que es pot fer es alimentar conflictes, perque aquests -per desgràcia- ja vindran sols. Anar afeguint tensió bélica i incerteses només podrà generar odi i l’odi -si no atura ràpid- es un motor que creix fins a límits imprevisibles. La tecnologia bèlica cada cop està en mans de més i l’ús que s’en pugui fer podria arribar a extrems imprevisibles. Esperem que es dedresi tot plegat i es pugui dir: Bon any 2009!!!
Comentari per Lluís — gener 8, 2009 @ 18:25
Benvolgut Josep,
Abans de tot, espero que les festes nadalenques han anat bé.
Interessant, com sempre, les opinions del Sr. Lluís Foix a La Vanguardia, t’adjunto link:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090107/53612749434.html
Slts,
Comentari per Anònim — gener 9, 2009 @ 9:07
Gràcies Rafael, Lluís i Anònim per les vostres aportacions. Molt d’acord amb l’interès dels articles d’en Lluís Foix.
Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 9, 2009 @ 19:25
Felicitat sper l’any nou si bé veiem que hi ha qui ho passa ben malament. Malament no és ben bé la paraula de tan trist que és estar en guerra. Des d’aquí la nostra solidaritat i el desig que arrivi una solució.
Us deixo el link de l’entrevista d’un jove amic periodista que viu al Líban i que des de el seu blog ens dóna noticies.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2850977
Desde aquí és el bloc a que em referiexo:
http://desdaqui.wordpress.com/
per si és del vostre interés.
Anirem estant en contacte, esperant millors notícies.
Com sempre, gràcies al Duran per donar-nos aquest espai de diàleg.
Una abraçada,
Victòria
Comentari per Victoria — gener 9, 2009 @ 22:14
Els meu és un dels vot que us ha portat a Madrid, però llegint el vostre comentari, em sento defraudat. Demano als polític que no siguin ni relativistes ni líquits, que els principis es mentinguin fins i tot quan no s’ès políticament correcte. S’ha escrit molt i be, sobre la desproporcionalitat aquets dies. Al final, l’aquidistància és una trampa.
“Seria molt greu que l’exèrcit d’un país estiués format majoritàriament per pacifistes, però seria letal si l’enemic, a sobre, declares la guerra” X Roig en el seu llibre La dictadur de la Incompetència.
Comentari per Esteve Vilanova — gener 10, 2009 @ 18:00
Gràcies Victoria i Esteve pels vostres comentaris. En relació a la liquidesa del meu comentari inicial m’agradaria que no s’interpretés una deliberada actitud defugint del maniqueisme amb el llenguatge políticament correcte. Interpreto que en aquest conflicte i en la nostra societat el que és políticament correcte és acusar a Israel sense introduir cap element corrector. S’ha d’estar amb els palestins i prou. Una clara expressió d’aquesta posició és el mail que he rebut de la Sra María José Lera, Professora de la Universitat de Sevilla, que diu el següent: ”Gracias Duran i Lleida, por colaborar en el mayor genocidio nunca cometido. Muchísimas gracias, nos encargaremos de denunciar su profunda vinculación con Israel, se lo aseguro. Y su silencio cómplice incapaz de salir en una pantalla denunciando y condenando el mayor crimen jamás cometido. Claro, lo cometen los sionistas, sus socios colaboradores, lo que le hace a usted totalmente responsable mismo. Y lo sabemos, por eso lo difundimos y le escribimos”. Doncs bé, seguint aquest fil, i com que els “bons” serien els de Hamas -convé precisar i no parlar genèricament de palestins- he de dir que jo no estic amb els bons. Però tampoc amb els dolents, és a dir, amb Israel.
De debò no es pot mantenir una posició crítica envers les dues bandes? Clar que si hem de reduir les posicions entre Israel i un moviment terrorista com Hamas, jo sempre estaré amb Israel, però no puc deixar d’expressar la meva condemna de com reacciona aquest estat democràtic. Que Hamas li ho fa dificil amagant la seva gent i les seves armes a centres públics? Sí. És cert. Però també ho és que en algun cas concret, tractant-se d’un centre de NNUU, aquestes han desmentit la informació que havia facilitat l’exèrcit israelí com a justificació d’un atac.
Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 12, 2009 @ 17:18
Estic d’acord en què no tot és justificable, i l’equidistancia no vol dir justificar-ho tot. TV3 t’e un enviat Pepe Garriga allà i mai abans d’aquest conflicte havi fet una crònica dels centenars de missils que tirava Hamas i de com vivia la gent d’Israel de la frontera. Tampoc ens han dit que fa uns mesos, Hamas ha fet un nou codic en que entre altres barbaritats hi ha la lapidació, l’amputació d’una o dues mans, la cruxificció, etc… i ningú n’ha parlat. Coneixer el contexte ajuda de vegades a l’anàlisi. I la “nostra” paguem a un corresponsal i no ens informa i la informació ha de ser sagrada.
Res més i bona sort.
Esteve
PD. És més fàcil que rebeu mails l’ estil de la professora de Sevilla que dels altres. Però l’enquesta de La Vangurdia, la gran majoria, estava amb el dret de defensa d’Israel.
Comentari per Esteve Vilanova — gener 13, 2009 @ 11:52
Quina autoritat moral ens queda des de Aznar, per mediar conflictes!.
La força bruta continua essent la forma més primitiva de domini. Es poden imposar per mitjà de la “por” noves realitats o “sentiments” patriòtics?.
Sabrem incidir en la població palestina e israeliana, per mitjà de panfletos i emissions televisives…, per propiciar un alto el foc?. Les NNUU no tenen encara un CANAL PAU?.
Es continua justificant la fabricació d’armament per “potències” com la nostra, per tal de “defensar llocs de treball”. L’industria armamentística espanyola diu que cal d’aprofitar les oportunitats dons si no ho fem nosaltres ho farà algú altre. El negoci de la guerra,… quin negoci tan repulsiu !!!.
Quina menjada de coco si algú creu que Deu està en les persones que orienten aquesta barbaritat !.
Ens fan falta detectors de psicòpates i gas de la reconciliació. I+D diplomàtica .
Comentari per Erasme — gener 13, 2009 @ 15:19
El que està invertint Israel en armament i dolor, ho podrian haber invertit abans en ajudar a construir, i no destruir, el poble de palestina.
Alimenten més dolor i resentiment per a les futures juventuts de Hamas
Comentari per Ramón — gener 14, 2009 @ 13:07
“Israel des de la costa de ponent” 19/05/08
A la Sra. María José Lera y quien quiera, le recomiendo revisar las reflexiones del pasado mes de mayo, y los comentarios de Duran en este mismo bloc. Aunque haga 6 meses de lo escrito, y tengamos nuevos y devastadores acontecimientos, no creo que diste mucho la opinión que se desprende del bloc sobre el conflicto.
Puedes ayudarte del traductor en “herramientas del idioma” de Google: “Traducir una página Web”.
Lo primero es… parar de matar!.
Comentari per Ramón — gener 14, 2009 @ 17:58
Hola Josep,
Penso que ningu vol ni li agrada la guerra. La situació que es viu a Gaza sembla que fa temps era previsible. Durant vuit anys Israel ha aguantat les seves bombes. Tothom té clar que Hamas és un grup terrorista i els jueus no tenen cap tipus d’escrupols ni complexes en defensar-se quan es senten atacats. Estic bàsicament d’acord amb el que dius, però segons tu, quin tipus d’atac sería doncs proporcionat? Una abraçada.
MAITE, 15 Gener 2009
Comentari per MAITE — gener 15, 2009 @ 14:20
Gràcies Esteve, Erasme, Ramón i Maite per les vostres aportacions. Afortunadament, de moment, tenim un alto-el-foc, encara que sigui unilateral perquè Hamas no l’accepta. És molt dificil determinar la proporcionalitat d’un atac, Maite, i més en un conflicte d’aquestes característiques, però les víctimes humanes haurien de ser un indicador. Com que no m’agradar ser simplista -no vol dir que ho aconsegueixi- quan aporto aquest argument també em sento amb la necessitat de recordar, com feia el Ministre d’Exteriors palestí aquesta mateixa setmana a una entrevista a La Vanguardia, que a Hamas tant li fa el nombre de víctimes.
Comentari per Josep Duran Lleida — gener 18, 2009 @ 21:21
El primer de tot es deixar de matar. La violència no es soluciona amb més violència. Penso que Israel s’està aprofitant del traspás de poder als EEUU i encara que sigui un bon aliat, crec que Obama no permetrá aquesta situació i els obligarà a la negociació.
Enhorabona pel blog, una bonisima iniciativa per poguer tindre contacte amb els polítics. Ara em sento una mica més escoltat.
M’agradaria molt que parlesiu de la petita i mitjana empresa i de la situació de crisi actual, dels crèdits que suposadament els bancs tenen que donar a les empreses per poguer treballar, etc…
Comentari per Joan Paterna — gener 19, 2009 @ 18:43
Benvingut al blog Joan Paterna i gràcies per la teva aportació. La referència que fas a que Israel aprofita la transició de l’administració nord-americana i que l’Obama no permetria la situació no l’acabo de compartir. Amb tot el respecte crec que esperem molt més del que l’Obama està en condicions de garantir. D’altra banda la Hillary Clinton ja ha dit clarament que està al costat d’Israel. Però vaja el principal missatge que és que el primer de tot és deixar de matar el comparteixo íntegrament.
Respecte a parlar de la crisi, la petita i mitjana empresa, els crèdits, bancs, etc..amb molt de gust ho faré.
Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 20, 2009 @ 12:32