Notes sobre l’ensenyament diferenciat
Ja fa temps en aquest blog alguna persona va treure el tema de l’ensenyament diferenciat i jo vaig confessar tenir-ne poca informació, més enllà de justificar-lo a partir del principi màxim orientador en l’ensenyament com és el de la llibertat dels pares per triar escola per als seus fills.
Doncs bé, ara penso que val la pena compartir la informació al voltant de la designació del nou secretari d’Educació de l’administració nord-americana. El 16 de desembre, Barack Obama va presentar el nou secretari d’Educació, Arne Duncan. El Time del 9 de gener d’enguany ens informa que “Duncan ha apostat fort per les escoles autònomes, la paga segons el funcionament dels professors, l’educació separada per sexe i els augments del finançament per als nens endarrerits”. De fet, no hauria de sorprendre aquest suport ja que Arne Duncan ha estat fins ara responsable de l’escola pública de Chicago i des d’aquesta responsabilitat, i amb el seu suport, va establir-se en aquesta ciutat la “Urban Prep”, escola pública diferenciada per a nois del sud d’aquesta ciutat.
Crec que per acabar aquest comentari paga la pena recordar unes paraules del nou secretari d’Educació pronunciades en l’esmentada escola l’abril de 2008: “Sabem que no tots els infants aprenen igual…, alguns aprenen millor en una aula amb només companys o només companyes… Volem facilitar totes aquestes opcions educatives i més”.
12 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
És habitual que en determinats entorns auto-anomenats “progressistes” defineixen les escoles d’educació diferenciada per qüestions de sexe com a penosos exemples de sexisme.
Desgraciadament aquesta actitud ha estat representada per alguns polítics que militen en partits del Tristpartit. Polítics amb una alta relevància mediàtica. També alguns sindicats i especialistes en educació han relacionat, penosament, “diferenciada” amb “sexisme”
Vostè sabrà perfectament que aquest han sigut arguments que en la Llei d’Educació s’ha sentit força alt…
Nosaltres portem els nostres fills a dues escoles d’educació diferenciada. N’estem força contents tant pels resultats acadèmics, però sobre tot pels resultats relatius a la formació humana dels nostres fills. Per això, no podem admetres que es digui que els nostres fills estudien a col.legis que fomenten el “sexisme”. Fals. Mentida. Lluny de fomentar el sexisme, són escoles molt preocupades precisament per educar nois i noies en responsabilitat, esforç, compromís, però per sobre de tot, en el veritable contingut de la paraula “llibertat”.
Li agraeixo que reconegui que no ha volgut parlar del tema perque dispossava de poca informació. La prudència en un polític és quelcom exigible. Però també exigible és que s’assabenti a fons sobre qüestions tan importants com el model educatiu que volem pel nostre país.
Per ampliar la informació, pot acostar-se a aquests dues webs: http://www.diferenciada.org/section.php?id=22 i http://www.dretaescollir.org/
Li animo doncs a, que lluny dels partidismes interessats dels qui volen un model sense llibertat d’elecció, aprofondeixi en aquesta opció tant vàlida com qualsevol altre. Però sobre tot, que prengui conciència per sí mateix i que no es deixi portar -segur que vostè no ho farà- pels anàlisi superficials i interessats en fomentar l’educació en clau estatalista.
La meva dona i jo, i com nosaltres dos milers de pares a Catalunya, no volem una educació diferenciada com a únic model. Volem que pugui conviure amb altres opcions igualment vàlides i que puguin ser escollides en Llibertat. I no volem que aquestes escoles siguin discriminades pels nostres governants en la seva financiació.
Seria molt trist pel futur del nostre país que es donés un exemple de discriminació en la financiació dels centres educatius per qüestions polítiques i, no ens enganyem, també ideòlogiques. I seria molt trist que això passes impulsat per aquells que realment li tenen por a la llibertat d’elecció i somien en implantar models educatius que ja creiem oblidats.
El que sí és trist, i parlo en present, és que qui voldria enterrar les nostres escoles són els qui actualment ens manen…
Rebi una cordial salutació.
Comentari per Jordi Molas — gener 14, 2009 @ 12:53
E.E.U.U. es un dels aparadors més contradictoris. A vegades sembla que pot ser relativament positiu el fenomen Obama, ja veurem com acciona. Aquest link també fa referència a qui era la teva candidata preferida. Potser per que no hi havia cap altra.
http://www3.feccoo.net/bdigital/com/rp/2008/07/03/noticias.htm#5
http://www.diferenciada.org
Comentari per Ramón — gener 14, 2009 @ 16:44
Encara que només sigui com a terapia mental ja val la pena l’educació diferenciada, per no tenir que conviure tot l’horari de classe barrejats nois i noies, ja que existeixen les hores d’esbarjo per trobar-se. L’educació mixta es ideológica, abans que científica, i es d’agrair que actualment llegim noticies del pais més poderós que defensa aquest sistema diferenciat. Ja només ens manquen científics espanyols i catalans que ho corroborin, perque aquest ambient “politicum-correctus” imperant ja fa fàstic.
Comentari per Silveri Garrell — gener 14, 2009 @ 19:17
Desitjaria que els nostres “progres” que tant estan aclamant i lloant la figura de L’Obama actuesin en el tema educatiu com ho està plantejant el nou responsable educatiu dels EEUU, aixó es veritable llibertat. No només en temes de educació diferenciada sino també en temas de finançament del sistema educatiu lligat a les families (persones). Educativament cal també diferenciar entre les diferentes realitats socials que envolten les escoles (inmigració, marginalitat, mon rural,…) i personals (rimes i capacitats d’aprenentatge diferents no lligats a l’edat) per tal de establir les millors estrategies educatives posibles. Caldría fer realitat alló de que cada nen es un mon i per tant la educació, tenint unes bases comunes, s’ha de adaptar a les PERSONES i no al contrari com es pretent amb la “uniformització” (igualació a la baixa) del nostre actual sistema educatiu. Estem perdent una capacitat de coneixement , actual però sobretot per al futur, marginant els bons estudiants perque son “diferents”. Si volem ser alguna cosa com a pais cal donar un gir de 180º al sistema educatiu, però això sembla que no interessa a l’anomenada “esquerra” , als “progresistes”…
Salutacions
Comentari per Jordi Moreno — gener 14, 2009 @ 20:38
Benvolgut Josep,
No sé si aquest és el blog adient per demanar-te una opinió:
Agrairia em diguessis la teva sobre l’article d’en Lluís Foix publicat a La Vanguardia:
“El triste adiós de Bush”
t’adjunto link:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090112/53617566621.html
Salutacions,
Comentari per Sandra — gener 14, 2009 @ 22:09
Apalaudeixo aquest comentari perquè reflecteix una actitud normal davant d’una realitat tamb´´e normal. És penós que no sigui normal en aquest país lloar determinades postures; és penós que no es pugui dir o que es digui amb la boca petita, que l’educació diferenciada és una opció més i que té dret a existir perquè els resultats l’avalen. Si res més no, que hi ha de ser per a qui la desitgi per als seus fills. Obama ens dóna lliçons de normalitat. Benvingudes siguin. Voleu dir que no patim una mica de dictadura del pensament únic? I em refereixo fonamentalment a Catalunya i als mitjans catalans.
Gràcies Duran, per aquesta perita alenada d’aire fresc.
Comentari per Toni Cassany — gener 15, 2009 @ 9:49
Efectivament Josep,
Penso que l’escola diferenciada és una opció més i els màgnifics resultats ho abalen. Però encara s’ha de fer molta pedagogia perquè hi ha molta gent que pensa que l’escola diferenciada és sexista àdhuc dintre l’electorat de centre i de dreta.
A França i Anglaterra fa temps que tenen escoles públiques diferenciades i n’obtenen molts bons resultats.
Comentari per Agusti Garrido — gener 15, 2009 @ 15:04
Hola a tots!!!
Em sembla perfecte que es pugui triar i com més opcions millor:molt bé. Ara estic francament preocupat per les declaracions que fa avui la sra. Irene Rigau que em sembla que ratllen el RIDÍCUL més espantós… Per favor, no es podria substituir? Es faria un favor a tothom!!! La llei catalana d’educació té molta importància i CiU no pot quedar en mans de una incompetència tan pujada: el que palesa el comunicat que he llegit: “…tal com ha explicat Irene Rigau, “l’exigència d’una qualificació acadèmica de notable per a poder accedir als estudis de professorat”. Irene Rigau ha explicat que l’objectiu d’aquesta proposta, que ja s’està duent a terme a d’altres països d’Europa, com Finlàndia -on es demana un 9 de nota mitjana-, és aconseguir “un canvi qualitatiu: el professorat és la clau per a la modernització del sistema i a la vegada ajudaria al reconeixement social del professorat, per això fem una proposta tan ambiciosa”. Mira, ni Catalunya serà Finlàndia (fa molt de fred), ni aquesta Sra. evitarà que els catalans que treuen 5 estudiïn fora de Catalunya, per allò de la llibertat de circulació de persones i reconeixement de titulacions dins l’estat espanyol i dins la UE. Per favor, fes alguna cosa… Destituïu-la o feu el que calgui… És més, si CiU vol l’excel•lència, hauria de provar de fer altres propostes com, per exemple, exigir un NOTABLE com a nota per fer oposicions dels que acaben magisteri, o cinc anys d’experiència (encara que trobo que hi ha solucions molt millors)!!! De veritat,, així no es pot anar enlloc…
Fins aviat,
Ll
Comentari per Lluís — gener 15, 2009 @ 21:50
Benvolgut Josep,
L’ensenyament diferenciat pot tenir els seus pros i contres, ja que també es podria plantejar si aquest afectaria al professorat. Lo més important, al meu parer, és que els pares puguin escollir l’escola que desitgen per als seus fills. Les comparacions amb altres països estaria bé, sempre i quan, aquestes es realitzessin en tots els àmbits.
Salutacions,
Comentari per Dolors — gener 16, 2009 @ 23:11
Gràcies Jordi Molas, Ramón, Silveri, Jordi Moreno, Sandra, Toni Cassany, Agustí Garrido, Lluís i Dolors per les vostres consideracions i aportacions. Crec que el debat és força interessant i, certament, a Catalunya existeix una mena de “pensament únic” -progre, off course- que impedeix determinats tipus de debats sense que es demonitzin certes idees. Per part meva només insistir en la idea central de defensa de la llibertat dels pares de triar opció en l’educació dels seus fills.
Sandra, he llegit l’article d’en Foix i a mi em sembla correcte. Penso -ell ho diu- que l’error més greu ha estat la política a l’Orient Mitjà. D’aquest en pengen d’altres, com per exemple, Guantánamo. Dit això, és possible que hagin de passar uns quants anys per tenir una visió més serena del què han significat aquests greus i injustificables errors.
Comentari per Josep Duran i Lleida — gener 19, 2009 @ 8:27
Benvolgut Josep,
Abans de la seva presa de possessió com a President dels EEUU, Mr. Barack Hussein Obama, ja el comparaven amb Abraham Lincoln, Franklin D. Rooselvet i també amb J.F.Kennedy; a cada un d’ells per diferents motius. El cert és que ha despertat un gran interès i una il•lusió que, potser, són una mica desmesurades, i poden provocar que es trunqui i/o frustri més d’una expectativa. De totes maneres, se l’hi ha de donar un temps de confiança per veure com desenvolupa la política anunciada en la seva campanya.
Slts,
P.D. ja que el blog que hi ha després d’aquest està tancat, t’ho envio en aquest.
Comentari per Sandra — gener 23, 2009 @ 23:19
Gràcies Sandra per la teva aportació amb la que coincideixo totalment. Crec que Obama, com tot governant, es mereix un temps de confiança i com que tot està prou embolicat es mereix també l’ajuda de tot aquell que pugui aportar quelcom.
Comentari per josep duran lleida — gener 26, 2009 @ 12:32