Un blogaire, Joan Paterna, em demanava un dia d’aquests que parléssim de la petita i mitjana empresa, de la crisi i dels crèdits. Li vaig dir que amb molt de gust ho faria i aquí em teniu disposat a fer-ho.

La crisi és diversa. Va iniciar-se en l’àmbit financer i va afectar i afecta principalment al sector de la construcció. Per la crisi financera es varen prendre algunes mesures, diferents segons els països, que segurament resultaran insuficients. En el cas espanyol és possible que, malgrat que no s’hagi fet encara, s’hagi d’intervenir més plenament en alguna entitat petita però podríem dir que està sota un cert control.

El que em preocupa realment és la crisi de l’economia productiva i per tant la que com a taca d’oli s’estén als diversos sectors de la nostra economia. Aquesta és la que incideix més en el món de la petita i mitjana empresa que pateix ja el descens del consum provocat per l’increment de l’atur i per la projecció psicològica de la crisi a la població, però també per dues raons fonamentals: la liquiditat i la morositat.

La liquiditat impedeix finançar el circulant i no cal dir la inversió de futur, d’altra banda també deteriorada per l’efecte psicològic de la crisi de què parlava abans. El crèdit no ha arribat seguint el circuit de la banca privada. Aquesta ha acudit poc a la subhasta d’actius i menys a la configuració d’avals per acudir al Banc Central Europeu. Segueix havent-hi, per tant, menys diners que abans i a sobre han augmentat moltíssim les exigències de garanties. A nivell de Congrés tenim, però, poca informació puix el govern no va acceptar finalment les propostes de control que nosaltres volíem i varem proposar s’incloguessin en els Decrets-Llei que regulen les ajudes als bancs. Estem pendents de la compareixença del Ministre Solbes pel qüestionar-lo al respecte (Obro parèntesis per remarcar la curiositat de que mentre el govern no dóna explicacions i es resisteix a fer-ho el PSOE demani que siguin els banquers, que no tenen obligació legal de fer-ho, els que ens ho vinguin a explicar). Hi ha un altre nivell d’intervenció en la liquiditat, injectant diners perquè arribin directament a la petita i mitjana empresa, que és a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) però també aquí “las cosas de palacio van despacio” i el govern no es pren en seriosament -com li he demanat a cada compareixença de Rodriguez Zapatero- la reestructuració de l’ICO per convertir-se en un instrument financer fort en favor de les PIMEs. Hi ha més mecanismes per injectar directament diners a les empreses com ara, per exemple, la prorroga sense interessos de pagament d’impostos i cotitzacions.

Tot plegat està incrementant la morositat i per tant complementant el cercle viciós que fa que les empreses estiguin cada cop més apurades. Aquí també hem fet propostes però el govern de l’Estat segueix impermeable a les mateixes. Ahir un diari econòmic espanyol deia, amb tota la raó, que el govern -en aquest cas el seu President- tenia més interès en fer somriure al pacient que en curar-lo. Nosaltres hem proposat modificar la Llei de Morositat reduint els terminis de pagament, modificar les lleis processals i sobretot que les administracions, en plural, compleixin amb els seus deures a l’hora de pagar puntualment. Només que això es fes tindríem resolt el problema de la morositat i al mateix temps comportaria una injecció important de liquiditat a molts sectors de la nostra economia.

Més enllà d’aquestes i moltes altres mesures puntuals s’haurien d’abordar reformes estructurals, però el Sr, Rodriguez Zapatero no és persona que prengui decisions que li puguin comportar un cost polític. Per exemple en l’àmbit de la funció pública – i aquí n’hi ha per tots puix nosaltres tampoc varem fer prou bé les coses quan governàvem tot i que ara es fan molt pitjor-, hi ha masses entrebancs burocràtics per les empreses en general i per les PIMEs en particular. S’ha de reformar el sector energètic per abaratir costos i fer competitiva la nostra economia, s’ha de parlar seriosament de l’energia nuclear. No té sentit que ho vulguin fer UGT i CCOO i no el govern. No té sentit que Felipe González, entre d’altres, hi estigui descaradament a favor i en Rodriguez Zapatero s’hi segueixi oposant només per acontentar i no desagradar. Això sí, mentrestant importem energia nuclear de França pagant els costos alts i tenim les centrals a quatre passes a efectes de risc, com les tindrem aviat al nord del Marroc. S’ha de regular també el mercat laboral, ens estem carregant el futur de molts joves que si no canviem les regles de joc només coneixeran l’atur o/i el contracte temporal.

Bé, i així podríem parlar de més coses però crec que ja m’he excedit tenint en compte el format d’un blog.