5n484 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

La nova llei d’avortament

090314-embaras.jpg Alguns blogaires m’havien demanat que opinés sobre la nova llei d’avortament o, més ben dit, sobre les intencions del govern socialista sobre l’avortament, i tal i com m’havia compromès, ara ho faig. D’entrada, afirmant que, al meu entendre, la proposta publicitada per la ministra d’Igualtat Bibiana Aído sobre l’avortament, mitjançant una llei de terminis, és inconstitucional i suposa l’avortament lliure fins a la setmana 22.

Crec que la proposta és contrària a la doctrina del Tribunal Constitucional. Aquest, en la sentència de 10 d’abril de 1985, entén que el legislador pot prendre en consideració característiques de conflicte entre els drets de la dona i la protecció de la vida del “nasciturus” però que -i ho reprodueixo textualment- “ni ésta puede prevalecer incondicionalmente frente a aquéllos, ni los derechos de la mujer pueden tener primacía absoluta sobre la vida del nasciturus, dado que dicha prevalencia supone la desaparición, en todo cas, de un bien no sólo constitucionalmente protegido, sino que encarna un valor central del ordenamiento constitucional”. Doncs, el que fa la proposta del govern és deixar sense cap protecció penal la vida del “nasciturus” fins, de fet, la setmana 22.

D’altra banda, entendre que fins la setmana 22 es pot avortar en els supòsits de greu risc per a la salut psíquica de la mare, és tant com reconèixer l’avortament lliure fins a aquesta setmana de gestació. Només cal examinar els precedents que acrediten un frau estructural i sistemàtic en la interpretació i aplicació del “greu risc per a la salut física i psíquica de la mare” per entendre que fins avui ha implicat purament i simple l’avortament lliure.

Hi ha un altre aspecte que també he de remarcar, de les intencions legislatives del govern, que no voldria que s’inclogués dins del debat de l’avortament, perquè entenc que és d’una altra naturalesa. Em refereixo a la previsió que les adolescents de 16 i 17 anys puguin avortar sense el coneixement i consentiment dels seus pares. Es tracta d’un debat al voltant de la concepció de la família i de la potestat parental.

Per a mi constitueix una agressió frontal a la pàtria potestat, és a dir, a la funció que la Constitució i les lleis atribueixen al pare i la mare de vetllar pels seus fills i filles i “prestar-los assistència de tot ordre”. Aquesta és una decisió d’una gran trascendència física, psicològica i jurídica (fins i tot, moral) com cap altra que es pugui prendre a aquesta edat, i no té cap fonament ni sentit excloure’n els pares. La família no és només una unitat de prestació de serveis on els pares estan obligats a donar allotjament i alimentació. És la unitat bàsica de la societat, basada en l’amor, el respecte i l’ajut mutu, on els pares tenen el deure i el dret de vetllar i cuidar als fills. Els governs no poden expropiar els pares d’aquest deure-dret per apropiar-se’l o donar-lo a qualsevol altre, ja sigui un metge o un assistent social.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

34 comentaris »

  1. Si estos adolescentes son considerados por el desgobierno de España mayores de edad para tomar una decisión tan importante, y que seguramente marcará sus vidas, también tendrían que ser mayores de edad para votar y para ir a la cárcel y para otras actividades menos transcendentes, me parece una barbaridad.

    Este desgobierno es de una indignidad ofensiva, menos facilidades para matar vidas, y mas guarderías y ayudas para los padres que lo necesiten, y desde luego no me refiero a las ayudas de poner la mano cada mes, que la dependencia es lo que mas les gusta ejercer a los progresistas, me refiero ayudas concretes que mejoren realmente las facilidades para poder criar a los hijos, no siempre la necesidad es dinero.
    Saludos

    Comentari per Monmar — març 14, 2009 @ 2:59

  2. Una noia de 19 anys em va dir que es penedia del que havia fet i que no tornaria a avortar mai més.

    Comentari per Josep Àngel Colomés — març 14, 2009 @ 8:38

  3. Al Diari de Catalunya es publica article sobre el post

    Comentari per Josep Àngel Colomés — març 14, 2009 @ 8:40

  4. Certament, estic d’acord amb tot el que diu en l’artícle. Es va propagant una política de llibertats exacerbades per complaure a certes majories que no acostumen a pensar gaire. Després ens queixarèm de que els joves son uns maleducats. Es la ideologia socialista, la majoria de diaris d’aquesta ideologia els hi fan lloances amb tot el que decideixen i especialment com ara això d’aquesta ministra amb la cara de “nena”.

    Comentari per Silveri Garrell — març 14, 2009 @ 9:26

  5. Benvolgut Sr. Duran i Lleida:

    Segons les estadistiques a Espanya s’han practicat al voltant de 300.000 avortaments en els darrers 3 anys (un promig de 100.000 avortaments a l’any nomes a Espanya – no tinc dades a nivell europeu). I la xifra va en augment… Trobo absolutament demagogic que els/les mateixos/es que es manifesten per demanar el respecte i el dret a viure per a les dones maltractades, pels nens palestins, per Darfur, per les balenes, etc., no ho facin en canvi pels nasciturus (en el millor dels casos) o ho facin per demanar el dret a matar al nasciturus de manera lliure fins a la setmana 22. Farem d’aqui 50 anys una llei de la memoria historica recordant quants nasciturus van ser exterminats en nom del “progressisme”? Obrirem “bosses comunes” amb els cadavers dels nasciturus? Farem museus per mostrar l’horror d’aquest extermini? es prohibira negar aquest genocidi?

    Si tal com voste indica, aquesta nova llei de l’avortament es inconstitucional perque “deixa sense cap protecció penal la vida del nasciturus fins la setmana 22″ i perque atempta contra la “pàtria potestat”, aleshores em pregunto com el govern podra tirar endavant aquesta llei. Prodria explicar quins son ara els seguents passos abans de la seva aprovacio al Senat? Com creu que la poden fer compatible amb la Constitucio? Faran que el Tribunal Constitucional dicti una nova sentencia que corregeixi la del 1985? Si cal reformar la Constitucio, caldra fer un referendum de tota la societat o s’ho manegaran tot al Senat? Quina sera la posicio d’Unio a partir d’ara?

    Em fa l’efecte que amb aquesta llei es consolida el desplegament de la “nova doctrina progresista” en els temes de concepció de la família i de la potestat parental (a mes del model d’educacio). Al meu entendre, el concepte de familia com a “unitat bàsica de la societat, basada en l’amor, el respecte i l’ajut mutu” els fa nosa perque dona peu a que dins d’aquesta unitat basica hi hagi una proliferacio d’idees arcaiques que puguin arribar a questionar la veritat absoluta dictada per un govern i recollida en forma de llei, i per tant aquest concepte de familia cal anihilar-lo, ara be dins d’un marc democratic de dialeg i consens.

    Per a mi aquest es el primer pas cap a la manipulacio sistematica del pensament i consciencia de l’individu. Els qui som pares sabem que molts cops em de fer coses que els nostres fills no els hi agrada i que no ho entenen (pero que amb el temps – varies legislatures – ho acabaran entenent). Si ara el govern ens expolia la nostra autoritat en aquest tema, qui no m’assegura que no ho imposaran en d’altres temes a la seva conveniencia?. Si donat el cas la meva filla menor d’edat avortes sense el nostre consentiment i perdes la vida, acceptarien que denuncies a la Sra Bibiana Aido i la seva colla d’experts d’homici involuntari? ploraran ells la nostra dissort?

    Comentari per Josep M — març 15, 2009 @ 2:21

  6. Monmar,Josep Ângel Colomès,Silveri i Josep M gràcies pels vostres comentaris. En relació a les passes que ara s’hauran de donar cal recordar abans que res que encara no hi ha cap projecte de Llei aprovat pel Consell de Ministres i conseqüentment enviat al Congrés. Ara per ara només hi ha l’informe dels experts, que és el contingut al què faig referència, que han fet seus tant la Ministra d’Igualtat com el President del Govern. El dia que el Consell de Ministres aprovi i remeti a les Corts espanyoles caldrà discutir-lo primera al Congrés i després al Senat i si aquest introdueix modificacions respecte al que ha aprovat el Congrés llavors tornarà a aquesta cambra per la seva aprovació definitiva. Serà llavors quan podrà presentar-se recurs davant del Tribunal Constitucional.

    Comentari per josep Duran Lleida — març 15, 2009 @ 23:20

  7. Em fa fredor pensar que els meus fills, adoptats, en circumstàncies com las que estem comentant, segurament no haurien arribat a néixer.

    Comentari per Enric — març 16, 2009 @ 9:12

  8. Sembla que el gobern busca d’aquesta manera que la gent parli menys de la crisi, com una maniobra de distracció.

    La ministra d’igualtat potser hauria de procurar més d’estar amb el tema de la violencia de genere i parlar menys del a llei d’abortament, que a fi de comptes, en aquest moment una dona té la llibertat d’abortar per els motius que siguin, en això no entro, en valoracions ni dir si està bé o malament, allà la consciencia d’una dona que es troba en aquesta situació i té que pendre una decisió tan dura com aquesta, no voldría ser a la seva pell, per que cada cas es un mon.
    Però cada dia, cada dia, cada dia tenim un cas o un altre de violencia de genere i no ho solucionen!!!

    Comentari per Nia — març 16, 2009 @ 18:33

  9. Lo de que puedan abortar sin el consentimiento de los padres a los 16 años es un horror. A esas edades se toman fácilmente decisiones erróneas, por confusión, ignorancia, miedo y muchos otros factores. Los padres están ahí para poner el punto de sensatez y estabilidad en la revuelta mente del adolescente (más aún si pasa por un problema como ese).

    Comentari per Victor — març 16, 2009 @ 19:56

  10. l’ avortament és una de les grans vergonyes de les democràcies

    Comentari per Francesc — març 16, 2009 @ 20:18

  11. Gràcies Enric,Nia,Victor i Francesc pels vostres comentaris. Certament aquest no és un tema que sigui prioritat de la societat i en bona mesura correspon a la manera de fer política de Zapatero que utilitza temes que sap són ben rebuts per l’esquerra per amagar altres debats com ara la crisi que és del que realment s’hauria d’ocupar.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — març 17, 2009 @ 13:03

  12. És admirable, Sr. Duran i Lleida, el valor, la claredat i la contundència amb la que ha expressat la seva opinió. Tant de bo sigui escoltat per altres polítics i es pugui evitar que aquesta llei surti endevant. Em nego a creure que tots els socialistes estiguin fermament convençuts de que s’hagi d’aprovar, sobretot pel tema de les menors. No sé ben bé com funciona la feina dintre del congrés, però imagino que també hi ha “política dels passadissos” entre sessions, i és aquí a on els de Unió potser podéu fer obrir els ulls a alguns diputats socialistes.
    Moltes gràcies per defensar la idea de família i de llibertat que tenim molts ciutadans.

    Dani Morcillo.

    Comentari per Dani Morcillo — març 17, 2009 @ 16:35

  13. Acabo de sentir per la ràdio que a vostè no li ha agradat la campanya per “agressiva”. Me sap greu dir-ho Duran, però, primer que no la trobo agresiva i de fet molt més agresiu ha estat el PSOE i EU!

    La comparació del Linx i un bébé és genial! perquè compara el deure col·lectiu a protegir el medi ambient amb el suposat dret individual de la dona a abortar.

    Comentari per Agusti Garrido — març 17, 2009 @ 18:22

  14. En tot cas estic d’acord que l’objectiu principal de Zapatero és distreure la població. Ànim Duran! fot-lis que som catalans!

    Comentari per Agusti Garrido — març 17, 2009 @ 18:24

  15. Gràcies Dani Morcillo i Agusti Garrido pels comentaris. És cert que pels passadissos també es fa i s’ha de fer política. Per no anar més lluny ahir vaig tenir un sopar amb un dirigent important del PSOE per parlar d’aquests temes, però la paraula disciplina és la que va sortir més vegades en el marc de la cordial conversa.
    Respecte a la campanya de l’Esglèsia ha de quedar clar abans que res que amparo el dret a fer-la i la necessitat. Ara bé, personalment a mi no m’agraden les campanyes publicitàriament agresives i crec que aquesta ho és, però no té més importancia que un determinat gust que la gent que em coneix sap que també el defenso en campanyes polítiques. En qualsevol dels casos no utilitzo el terme agresivitat en termes desqualificadors i per parlar d’agresivitat sens dubte s’hauria de fer de la proposta de la futura llei en si mateixa.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — març 18, 2009 @ 0:05

  16. Vaya por delante mi admiración y la constatación de su valía como diputado, Sr. Durán; pero no puedo estar de acuerdo con lo que sostiene. Por supuesto que doy por sentado su reconocimiento a mi derecho a discrepar y defender mis propias tesis…
    Habla ud. del ¿derecho? a la joven embarazada -16 años- a decidir si o no, abortar… Bien, por mi parte está claro: alguien que es capaz de quedarse embarazada, tiene el perfecto derecho a abortar, o no. El DERECHO, digo, que no la OBLIGACION….¿O quizás deberíamos retrasar la edad para mantener relaciones sexuales a los 18 años…?
    La ley del aborto esta ahí…¿Quizás se deberían de derogar determinadas leyes “molestas” a los ojos de los conservadores, aun teniendo en cuenta que también se benefician -y mucho- de ellas…?
    ¿Quizás el pueblo, al que se le ha reconocido madurez, por parte de todos los partidos, cuando los resultados les son positivos…. ahora resulta que ya no es tan maduro…?
    En fin,que tengan todos muy buenas noches. Me disculpo por no dominar el catalán…. los catalantes, que tienen la inmensa suerte de ser bilingües, entenderán perfectamente.

    Comentari per Quique — març 18, 2009 @ 0:13

  17. Sr. Duran

    Crec que això no pot seguir en aquesta direcció,en Josep M. Esmentava les dades a nivell Espanyol “(un promig de 100.000 avortaments a l’any nomes a Espanya,Doncs a nivell Europeu les dades son alarmants,cada vint-i-cinc segons a Europa es produeix un avortament i es la primera causa de mortalitat a Europa.
    No ens podem quedar de braços plegats.
    Confiem amb vostè senyor Duran.

    Alfons Nuñez

    Comentari per Alfons Nuñez — març 18, 2009 @ 9:35

  18. Una pregunta, Quique. Según tu razonamiento : Una persona que es capaz de arruinar su negocio tiene DERECHO a robar. ¿Quizás en este caso hablariamos de los derechos de los demás a no ser robados?

    Comentari per Enric — març 18, 2009 @ 16:57

  19. La capacidad de quedarte embarazada es una hecho meramente biológico, que no tiene nada que ver con la capacidad mental y la madurez de tomar semejantes decisiones. Ha habido casos (hace poco vi uno en televisión) de niños que han sido padres con 13 o 14 años. No creo que nadie piense que porqué su cuerpo se ha desarrollado para poder engendrar, ya son maduros para ser padres o decidir sobre su hijo.

    Comentari per Victor — març 18, 2009 @ 19:31

  20. Gràcies Qique,Alfonso Nuñez,Enric i Victor pels vostres comentaris. Por supuesto Quique que se admite la discrepancia, para esto es el blog para debatir con respeto sobre opiniones e ideas diversas. No obstante creo que el razonamiento de Victor es una buena respuesta a tu aportación.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 20, 2009 @ 9:30

  21. el dret a la vida,es un dret de consciencia que tots hauriem de defensar,i sembla que no tothom el defensa sobretot si parlem dels socialistes,com podem concebre la mort d’un nado amb aquesta fredor,la immoralitat d’aquest govern arriba a moments que son insoportables tots hauriem de sortir al carrer a dir prou de la mala fe i la incompetencia d’aquest govern malevol i pocavergonya.que ens imposa lleis que van contra la vida i contra la moral de tta la vida,per imposar el relativisme temporal,i continuar malmanant i aix“i ens va de be,avui estic contnt eaprovat unes coses i e suspes unaesaltres pero tinc a deu,la bona fe ,la constancia i l’esforç de la meva part,hauriem d’entendre més enlla dels moros i les aparences

    Comentari per sergi dalmau i roure — març 31, 2009 @ 18:49

  22. Gràcies Sergi Dalmau pel comentari. Jo defenso el dret a la vida i voto en conseqüència però crec que hem de respectar els que no pensen com nosaltres.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — abril 1, 2009 @ 10:27

  23. Quin dia més maco!. Un taxi “lliure”, no porta a ningú, ni sap on va.

    Com en Mariano, que recordava que fins els 18 anys cal un permís dels pares per anar d’excursió amb l’escola, però que deixaria l’actual llei de l’avortament com està actualment, per respectar que es continui avortant “garantitzadament”. Com si es tractés d’una operació estètica de sobre pes, per no haber de canviar d’hàbits alimenticis.

    Vull aprofitar de comentar en el teu bloc el que vaig entendre, en un cicle de conferències d’un professor universitari, sobre la llibertat de les persones:

    Tot el que no ens humanitza, ens trenca per dins.

    En la vida de les persones, com a moltes altres coses, recomanava la necessitat de buscar el manual d’instruccions on es descriu, que no ens limita, la llibertat per fer un bon ús i no espatllar o espatllar-nos. Si no el teníem a mà, recomanava preguntar al fabricant.

    Ens deia que no cal experimentar-ho tot, per aprendre a espatllar les coses. Recomanava observar, preguntar i aprendre dels altres, i així estalviar malaurà pel camí, alguna preuada “peça” personal. Ens deia que no calia d’experimentar “rentar la vaixella en una rentadora”. Les bones mares, mentre les tens, donen bons consells per que aprenguem.

    Si podem fer ús de la llibertat (amb coneixement o no), triem, renunciem i ens determinem. Algú imagina que de no posar rodes a una rentadora la limitem de poder ser altre cosa?. Sembla que la nostre llibertat no acaba, si no que continua, on comença la dels altres. D’altre manera ens condicionariem i reprimiriem la llibertat.

    Exercir la llibertat en un sentit positiu o no, ens condiciona igualment de forma irresponsable o amb responsabiliat. És lliure un drogodependent?…

    —————————————————

    Vaig relacionar amb aquesta explicació, que no ha de ser “normal” facilitar una paralisi a un accidentat, (per molt que ho hagi demandat), encara que provingui d’un accident, provocat o consentit, per un excés de velocitat. Com tampoc ha de ser “normal” evitar de fer un rentat d’estomac a un deprimit que ha decidit ingerir substàncies per suïcidar-se. O com facilitar avortar a qui decideix no ser responsable amb la seva sexualitat i la natura.

    És lícit consentir en nom de la “llibertat personal”, una llei que no humanitza a la persona?.

    Comentari per Erasme — abril 2, 2009 @ 3:49

  24. Gràcies Erasme per les teves reflexions.

    Comentari per josep Duran Lleida — abril 2, 2009 @ 13:19

  25. Avui he llegit a la Vanguardia la declaració del comitè bioètic (no diuen d´on) referent a la nova llei de l´avortament. Perplex, quina categoria ètica i “sobirana”. Sembla … que ens volen vendre la ètica, com si de una pastilla més es tractés.

    També parlen del pacient “madur” a tractar en el sistema sanitari i del paper dels pares des de la atenció sanitària. Potser ens legislaran l´autonomia dels fills des que no es facin pis a sobre. Com si d´aprendre a controlar els esfínters, per no cagar fora de lloc, fos més important que aprendre a viure una sexualitat responsable. Aviat els pares serem simples proveïdors.

    A les noies i nois “impacients”, ara poden ser “pacients” de la SS (Seguretat Social), tot si queden fertilitzats i decideixen de “sanejar” o desfer-se del que la natura preveu desenvolupar. Una vegada més ens volen fer creure que NO anem contra natura si avortem. Ho recepten els bioètics.

    Comentari per Observador — juliol 15, 2009 @ 1:28

  26. Gràcies pel comentari Observador. Jo també l’he llegit i he quedat perplex. M’agradaria saber també qui l’integra i si és una opinió unànim o hi ha criteris diversos.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juliol 16, 2009 @ 13:27

  27. Asociación Trisomia 13, Trisomía 18 y Otras Malformaciones Congénitas Graves
    Muy apreciable Señoría,
    Solicitamos su amable atención para informarle de la amplitud del tercer supuesto de la Ley de Interrupción Voluntaria del Embarazo, que fomentaría en todos los ámbitos su interrupción hasta el noveno mes de gestación, generando una grave injusticia con miles o cientos de miles de no nacidos que merecen igual respeto que los demás que se aprecien mas sanos.
    “Artículo 15.- Interrupción por causas médicas.
    Excepcionalmente, podrá interrumpirse el embarazo por causas médicas
    c) Cuando se detecten anomalías fetales incompatibles con la vida y así conste en un dictamen emitido con anterioridad por dos médicos especialistas, distintos del que practique la intervención, o cuando se detecte en el feto una enfermedad extremadamente grave e incurable en el momento del diagnóstico y así lo confirme un comité clínico.”

    Se evidencia que el supuesto discrimina a los no nacidos en razón de anomalías denominadas “incompatibles con la vida” y vulnera todos sus derechos, eliminándolos de la faz de la Tierra.
    § LA INCOMPATIBILIDAD es un término AMBIGUO, mientras se viva no hay tal aunque la longitud de vida sea mas o menos larga. La gravedad tampoco puede predecirse antes del nacimiento.
    Estas entradas podrían explicitar qué se tiene por incompatibilidad.
    http://www.juanpablito.com, http://www.trisomiavaleria.org, http://www.livingwithtrisomy13.org
    § Respecto a la gravedad, ningún diagnóstico prenatal puede ser mas fiable que el realizado después del nacimiento. Esta circunstancia tampoco puede legalizarse como un factor de discriminación, poniendo en entredicho el futuro de los enfermos: “Quien con su enfermedad con su invalidez pone en discusión el bienestar y estilo de vida de los mas aventajados, tiende a ser visto como un enemigo de los hay que defenderse o a quien eliminar. Se desencadena una especie de conjura contra la vida.”

    Para exponer los fallos del citado tercer supuesto, la estudiosa de Derecho y madre de una adolescente “incompatible con la vida” nos clarifica la situación:

    ARTICULO 9 1. LOS CIUDADANOS Y LOS PODERES PUBLICOS ESTAN SUJETOS A LA CONSTITUCION Y AL RESTO DEL ORDENAMIENTO JURIDICO.

    2. CORRESPONDE A LOS PODERES PUBLICOS PROMOVER LAS CONDICIONES PARA QUE LA LIBERTAD Y LA IGUALDAD DEL INDIVIDUO Y DE LOS GRUPOS EN QUE SE INTEGRA SEAN REALES Y EFECTIVAS; REMOVER LOS OBSTACULOS QUE IMPIDAN O DIFICULTEN SU PLENITUD Y FACILITAR LA PARTICIPACION DE TODOS LOS CIUDADANOS EN LA VIDA POLITICA, ECONOMICA, CULTURAL Y SOCIAL.
    ARTICULO 10 1. LA DIGNIDAD DE LA PERSONA, LOS DERECHOS INVIOLABLES QUE LE SON INHERENTES, EL LIBRE DESARROLLO DE LA PERSONALIDAD, EL RESPETO A LA LEY Y A LOS DERECHOS DE LOS DEMAS SON FUNDAMENTO DEL ORDEN POLITICO Y DE LA PAZ SOCIAL.
    ARTICULO 14 . LOS ESPAÑOLES SON IGUALES ANTE LA LEY, SIN QUE PUEDA PREVALECER DISCRIMINACION ALGUNA POR RAZON DE NACIMIENTO, RAZA, SEXO, RELIGION, OPINION O CUALQUIER OTRA CONDICION O CIRCUNSTANCIA PERSONAL O SOCIAL.
    ARTICULO 15 .TODOS TIENEN DERECHO A LA VIDA Y A LA INTEGRIDAD FISICA Y MORAL, SIN QUE, EN NINGUN CASO, PUEDAN SER SOMETIDOS A TORTURA NI A PENAS O TRATOS INHUMANOS O DEGRADANTES. QUEDA ABOLIDA LA PENA DE MUERTE, SALVO LO QUE PUEDAN DISPONER LAS LEYES PENALES MILITARES PARA TIEMPOS DE GUERRA.

    Ante todo he de decir que no suelo pronunciarme sobre si ha de haber o no una Ley de Aborto. Creo que el problema no está en la Ley, sino en si se considera la existencia de vida humana en el feto o no. Tengo mi propia forma de pensar que, en ningún momento, intento imponer a nadie.
    A partir de aquí y partiendo de que exista una Ley de aborto, dejo de comprender el razonamiento de los legisladores.
    Si se considera que no existe vida hasta transcurrido un determinado tiempo de gestación, no puedo entender una ley de supuestos como la que hemos tenido, ya que eso significaría claramente una discriminación de determinados nasciturus, considerados de segunda categoría ( tontos, malformados, económicamente débiles, de ambientes conflictivos, que pudieran dar lugar a ciudadanos problemáticos, etc.), frente a otros a los que el Estado consideraría de primera categoría por su potencial productividad.
    Esta discriminación atenta claramente contra cualquiera de los tres artículos, al principio reseñados, de la Constitución Española y, no nos engañemos, este estilo de pensamiento, el de la raza superior, nos es bien conocido en Europa y se le llamó NAZISMO.
    Actualmente, parece que vamos a pasar a una ley de plazos y mi sorpresa es aún mayor cuando se vuelve a discriminar, por los sesudos señores del comité de expertos, entre 14 y 22 semanas en función de si hay peligro para la madre o malformaciones. Ya estamos otra vez con los ciudadanos de segunda categoría.
    Pero cuando ya me da vueltas la cabeza es cuando los expertísimos componentes del comité deciden que, si las malformaciones son incompatibles con la vida, no existirá ningún tipo de plazo, es decir el nasciturus, futuro ciudadano de segunda, pasa a no ser nada más que un producto con defectos de fabricación, que no puede pasar el control de calidad y debe ser retirado de la cadena de producción y echarse a la basura.
    Pero es que, además, si no hay límite, será porque no lo consideran una vida, en cuyo caso, tampoco lo son los nasciturus sanos y, si me apuran, ningún nacido antes de transcurridas las 24 horas enteramente desprendido del seno materno, que exige el art. 30 del C.C. para que produzca efectos civiles el nacimiento. ¿Qué diferencia hay entre abortar (por llamarlo algo) el día antes de nacer o ahogarlo a las tres horas de nacido?
    ¿Y quién decide cuando hay incompatibilidad con la vida? ¿Los médicos?, ¿los padres?, ¿el Estado? o ¿quizá el propio malformado que decide vivir dos minutos o dos lustros? Es decir, la incompatibilidad con la vida la decide la muerte y, mientras no se muere, no se es incompatible con la vida. Si no, estaríamos autorizados para ahogar a un niño que al nacer tuviera tan graves lesiones que lo hicieran incompatible con la vida, ¡a qué esperar que muera!
    Sí, ya sé, soy una exagerada, pero es que, curiosamente, yo tengo una incompatible con la vida humana de ¡14 años!
    Mi hija Sol tiene una trisomía completa del par 18, lo que se llama un Síndrome de Edwards, que los expertos componentes del comité consideran incompatible con la vida humana y me indigna que pretendan que el Estado le niegue la misma protección frente a mis propias decisiones, las de su padre o las de los médicos, que sí les brinda a mis otros dos hijos mayores, sólo porque ellos son guapos y listos.
    Mi “incompatible” tiene los mismos derechos que sus hermanos, entre otras cosas, porque, además de no ser una ciudadana de segunda, su vida no es indigna, que es lo que subyace detrás de toda esta hipócrita posición legisladora.
    Sí señores legisladores, su vida está llena de dignidad, aunque tenga limitadas sus facultades, lo mismo que tienen dignidad sus hijos “normales” de diez meses o de un año. No empieza a tenerla cuando se desarrolla en su totalidad.
    Se prohíbe la aplicación de la pena de muerte en España, en lo que estoy total y absolutamente de acuerdo, por lo que vidas como la del asesino de Mari Luz o los asesinos de Marta del Castillo se consideran dignas de la protección del Estado y, de hecho, se protegen, incluso si toda la sociedad quisiera verlos muertos, pero no se considera digna de protección la vida de mi incompatible si yo no quiero cargar con la molestia que suponga cuidarla.
    ¡¡¡ Hail Hitler !!!

    Mª José Bollaín

    Nuestra Asociación coincide la estrictamente con las siguientes resoluciones tomadas en la Asamblea Anual del Foro Europeo de Discapacidad (EDF ) reunido en su Asamblea General Anual de 24 de Mayo del 2003, en Atenas, suscrito por Cermi (Comité Español De Representantes De Minusválidos).

    RESOLUCION DE EL FORO EUROPEO DE DISCAPACIDAD

    EL DIAGNOSTICO PRENATAL Y EL DERECHO A SER DIFERENTE
    ….

    “EL DIAGNÓSTICO PRENATAL DE LAS MALFORMACIONES genéticas, que esta basado en el juicio de valor de que una vida vale menos que otra, no debería llevar a la interrupción del embarazo. Ni tampoco las presunciones sociales erróneas sobre la calidad de vida de las personas con discapacidad o los factores de coste de las provisiones sociales deberían de justificar el aborto por motivos de discapacidad;

    LAS ORGANIZACIONES de personas con discapacidad deben participar plenamente en los debates sobre los dilemas éticos y morales que produce el diagnóstico prenatal;

    AL ASESORAMIENTO prenatal a los padres debería ser realizado por profesionales experimentados integrantes de un equipo multidisciplinar que debería incluir adultos con una enfermedad genética. El asesoramiento debería ser de apoyo y debería de centrarse en todos los aspectos de la vida de un niño con malformaciones genéticas y no debería estar ligado a la interrupción o aborto. Se debería de dar a los padres tiempo para adaptarse y sentirse libre para tomar decisiones con toda la información;

    LOS FACTORES relevantes que deberían aplicarse en el asesoramiento y toma de decisiones deberían reconocer que los recientes avances científicos han mejorado considerablemente la calidad de vida de las personas con discapacidad y que las iniciativas legislativas, incluyendo la legislación de no-discriminación y de derechos humanos, ofrecen mayor protección legal a las personas con discapacidad y sus familias.

    CUALQUIER VIA explicita o implícita, practica o procedimiento en el diagnostico prenatal que evalué el valor de la vida de las personas con malformaciones constituye una forma de discriminación, rompe con los principios de los derechos humanos y puede estar abierta a acciones legales.

    REALIZADO EL DIAGNOSTICO, los profesionales deberían trabajar con organizaciones de personas con discapacidad y las organizaciones de padres para garantizar la información actualizada, correcta y comprensible.

    LA PREVENCIÓN DE LAS MALFORMACIONES genéticas debería realizarse por medio de métodos primarios, tales como la dieta equilibrada para la madre o la abstención de fumar o beber. Las Campañas para promover estos métodos deberían proteger la dignidad de las personas con discapacidad.

    NO DEBERIA UTILIZARSE TERMINOLOGÍA engañosa, como prevención secundaria o aborto terapéutico. La interrupción del embarazo no tiene efecto terapéutico sobre le niño.

    SE PRECISA UNA MAYOR INVESTIGACIÓN sobre la causa real de las malformaciones genéticas.

    LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD PUEDEN VIVIR vidas plenas y que las realicen con el mismo valor que a cualquier otro ciudadano. No deberían verse como un problema médico, sino como seres humanos plenos con igual derecho a la vida, dignidad y libertad. Sus opiniones deberían de ser vistas y oídas por los gobiernos, responsables políticos y profesionales sanitarios, quienes debería reconocer el derecho de las personas con discapacidad a hablar por sí mismas.

    LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD TIENEN DERECHO a una vida tan provechosas como las de sus iguales no discapacitados y debería disponerse de sistemas de apoyo que garanticen la inclusión y participación plena e igualitaria.

    DEBERIA PROHIBIRSE QUE SE INCLUYA cualquiera forma de discriminación contra las personas con discapacidad en la legislación sobre el aborto.”

    http://www.cermi.es
    http://www.edf-feph.org

    Por lo anterior, comprendemos que los legisladores sin esta información pudieran votar con buena voluntad erróneamente. Esperamos que les sea de utilidad.

    Atentamente

    Teresa Larracilla
    Secretario .

    Comentari per Teresa — desembre 15, 2009 @ 19:34

  28. Gracias Teresa por la extensa, interesante y documentada información y opinión. Yo también creo que la clave está en reconocer o negar la vida del nasciturus.

    Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 16, 2009 @ 14:35

  29. Apreciat Sr. Duran:
    Sóc voluntària del Partit Família i Vida de Catalunya, una formació petita que pretén donar un testimoni del que realment és important a la societat: defensar la vida com a primer dret de l’individu, i la família, cèl·lula bàsica de la societat. El nostre Partit va néixer per necessitat. Ja ho veu. Nosaltres, el Partit al que col·laboro, no té representants i per tant no podem fer res, però vostès estan a l’oposició directe i en uns situació privilegiada per canviar les coses, sobretot les que afecten tan de prop els ciutadans de Catalunya (estem matant els bebés futurs membre de la societat!), és per això que la meva pregunta és: Perquè no es fa res per evitar que morin de manera terrible un bebé cada 4 minuts?, o que hi hagi mares tan desgraciades, abocades a situacions tan dramàtiques que es troben soles i sense cap mena d’ajuda?
    Moltes gràcies.

    Comentari per Gemma — febrer 12, 2010 @ 17:47

  30. Gràcies, Gemma, per la reflexió. A Madrid, que és on es pot, defensem la vida i votem en contra de l’avortament, i proposem mesures per evitar que hi hagi mares abocades a prendre una decisió dramàtica. També, només en aquest segon àmbit, podria ajudar-se des de Catalunya, però avui no estem en el govern. Caldrà fer-ho quan hi siguem, però per fer-ho, amb tot el respecte, cal que ens ajudin des del seu partit, perquè quedant-se a casa o votant a opcions que no tinguin cap opció de ser una alternativa de canvi real del tripartit no farem res més que consolidar-los molts més anys a la Generalitat.

    Comentari per Josep Duran Lleida — febrer 14, 2010 @ 15:17

  31. A mi em sembla molt exagerat aixo d’avortar a aquesta edat

    Comentari per Alberto Molina — maig 14, 2010 @ 11:46

  32. Me pareix molt bé el que pugui opinar un adult que ja te una vida feta, una familia i una feina, pro i si us poseu en el lloc de una adolescent de 17 anys? Que nomes li falten uns sis mesos per fer aquest “gran” pas de adolescent a adulta. I per un accident, o tal vegada falta d’informació es veu obligada a avortar per poder portar una vida normal i acabar el segon de batxillerat, us puc assegurar que el darrer que necessita es que la mare o el pare les tractin de desgràcia humana i en tenir possibilitat lis possin les maletes al carrer. Hi ha molta més gent del que pareix que té pares que no ho acceptarien baix ningun concepte, i que passa? que per culpa de sis mesos te’n dus un cop a la teva vida el doble de gran que pot ser o segurament repercutira als teus estudis i al teu futur.

    Comentari per adolescent — octubre 5, 2010 @ 18:10

  33. Gràcies Alberto y adolescent pels comentaris. I si es fixes l’edat amb 15 Anys ,els de 14 i sis mesos també els hauriem de contemplar.? O sia que per parlar davant la TV necessites tenir 18 anys o l’autorització dels pares,encara que et faltin 15 dies i per avortar no?I per conduir un cotxe, si només et falten sis mesos per arribar a l’edat també pots obtenir el permis. I perquè 6 i no 7. A més els pares s’enten que senten un afecte i un amor per tu que faran alló que creguin més oportu pensant en el teu bé. No es gracta de parlar només dels drets dels adolescents sinò també dels dret i deures dels pares.

    Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 6, 2010 @ 19:33

  34. Hi una petita diferència entre sortir per la tele i conduir i avortar, i és que per les dues primeres coses s’han de tenir en compte els drets les filles i drets dels pares pero en avortar tambe hi ha .. drets del nen o nena que naixeria, el seu dret a tenir una bona vida? o no? Posem per cas que els pares no volguessin que la filla avortés perque ho consideresin un assassinat(que pel que he vist hi ha moltíssima gent que ho pensa i ho manifesta), i la filla no el vol tenir, ni es veu capaç de ser mare baix cap concepte, qui ho pagarà? qui no sap ni qui és, el nadó que es criarà en un fastigós ambient de familia.

    Comentari per adolescent — octubre 7, 2010 @ 16:15

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari