dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 dental implants chisinau dental implants chisinau new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014 new movie torrent 2014
1n740 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

La reestructuració del sistema financer

090402-seu-caixa-castella-la-manxa.jpgContinuo pensant que el sistema financer espanyol no té problemes de solvència, que és sòlid, però que sí que en té de liquiditat. Aquest, a més, s’ha anat agreujant a mesura que s’ha anat incrementant la morositat, especialment produïda com a conseqüència de la relació de les entitats financeres amb el sector immobiliari. Com més lligats i dependents dels actius mobiliaris estan i menys forta és l’entitat, més elevades són les dificultats. És indispensable, doncs, que es produeixi una reestructuració del sector (segurament sobren entitats) i se separin els actius bons dels dolents. Mentre això no es faci, no resoldrem el problema del crèdit i per tant la garantia de liquiditat per a les empreses.

De fet, ja fa quinze dies que el Congrés dels Diputats es va pronunciar a favor d’aquesta reestructuració, i va ser precisament el nostre grup parlamentari el que va aconseguir apropar posicions del PP i del PSOE per acordar que fos el Banc d’Espanya qui establís el full de ruta del procés. La primera entitat que ha estat subjecte d’intervenció, i que necessitarà un préstec del Banc d’Espanya, ha estat la Caixa d’Estalvis de Castella – La Manxa, però tot fa pensar que n’hi haurà d’altres que la seguiran.

Crec que davant d’aquesta necessària reestructuració hem de destacar algunes observacions. La primera, i la més important, és la necessitat de garantir els estalvis dels clients, i tant en aquest cas com en altres que puguin venir s’ha de deixar molt clar que així serà. La segona, no menys important, és que políticament hi hagi un gran consens per conduir el procés i, sobretot, hi hagi responsabilitat (algun dirigent del PP té interès a fer més soroll del necessari perquè la CACM té gestors socialistes i no és prou conscient que demà pot se’n pot intervenir una altra que tingui gestors populars). La tercera, és que l’experiència hauria de servir perquè en el futur les caixes estiguessin més despolititzades (a Catalunya ja és així, tot i que no del tot). L’espectacle de Caja Madrid n’és avui un deplorable exemple. I, finalment, una quarta observació passa per reconèixer la necessitat que un cop s’hagi recuperat l’entitat s’han d’exigir responsabilitats als gestors, si és que la seva gestió ha tingut incidència en la situació.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

9 comentaris »

  1. Hola Sr. Duran!

    Llàstima que aquest article no el llegeixi més gent, és clar com l’aigua. Tanmateix, deixim siusplau contribuir amb una cita de William Donaldson:
    “In the final analysis, you could write all the rules you want, but there has to be a philosophy of ethical behavior that comes from human beings operating in a professional way.”

    Crec que la restructuració és necessaria però potser el problema està més en la corrent de pensament d’on surten els indicadors de gestió de les empreses financeres.

    Comentari per Agusti Garrido — abril 2, 2009 @ 20:25

  2. Benvolgut Josep Antoni :

    L’economista americà Ravi Batra, en un llibre que va publicar l’any 1985, feia unes reflexions sobre totes les crisis econòmiques que havien patit les societats en el trancurs de la història, i preveia una situació de gran depressió econòmica a la primera dècada del segle XXI, que esclataria amb una greu crisi financera, de la mateixa manera que va succeir l’any 1929, Argumentava, com a causa principal, la falta de moralitat i perdua de valors del conjunt de les societats civilitzades. En aquella època va ser tatxat de catastrofista, doncs el capitalisme fruia d’una excel.lent, encara que aparent -com s’ha demostrat-,salut econòmica; però a hores d’ara ens queixem tots plegats de què ningú, amb responsabilitats polítiques importants al món occidental, hagués advertit del perill d’aquesta bombolla econòmica fictícia, basada no en la cultura de l’esforç i el treball sinó en la pura especulació, de la qual s’han beneficiat entitats financeres, empreses, governs i ciutadans en general. Ara que s’ha girat la truita per a tothom, i la tenebrosa ombra de l’atur envolta a tot arreu, em sorprén que continuem capficant-nos en solucionar la crisi mitjançant fòrmules de farciment de forats financers, amb els recursos de tos els contribuents, del teixit bancari, en comptes d’aprofundir en la reconversió del principal origen d’ aquesta crisi financera: l’actuació lliurement permesa pels governs i primada pels grans patrons del món financer, d’un munt d’agents executors d’unes pràctiques especulatives, segrestades per una visió amoral de la vida, on el fi justifica els medis, on els guanys immediats i amb el mínim esforç possible justificaven qualsevol risc, doncs l’embriaguesa del progrés material sense fi no permetia veure ni creure que allò podia tenir, algun dia, una tràgic final. Per ventura no haurem de començar a canviar el sistema educatiu pel que fa referència als valors i la moralitat? Per ventura no haurem de començar a canviar el sistema de control de la manera d’actuar en el món financer? Per ventura no haurem de començar a canviar le lleis per tal que es prioritzi el progrés sostenible, mitjançant el treball del dia a dia, en comptes de la cultura d’amassar el major nombre de riqueses en el menor temps possible? Per ventura no haurem de començar a retornar a la vida tranquila i plaent de la senzillesa?

    Comentari per Josp Antoni Triviño - Escriptor - Girona — abril 3, 2009 @ 12:03

  3. Gràcies Agusti Garrido i Josep Antoni Triviño pels vostres comentaris que de fet tenen un nexe comú. Estic d’acord que la crisi de valors està en les arrels de la crisi econòmica i crec haver-ne parlat en altres comentaris tot i que no tan bé com vosaltres, però ara també s’han d’esmenar les conseqüències materials de la crisi. Resoldre la reestructruració del sistema financer i continuar igual certament no és resoldre les causes reals de la crisi però també necesssitem fer-ho.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — abril 3, 2009 @ 21:06

  4. Bones Sr. Duran,
    Sols una pregunta , creu que Caixa Catalunya està despolititzada?
    Res més ,
    Merci

    Comentari per Sergi — abril 8, 2009 @ 16:24

  5. Gràcies Sergi. Les caixes catalanes estan menys polititzades que a d’altres CCAA, però en tot cas les tres que coincideixen amb un àmbit territorial “provincial” tenen un cert grau de politització i per això llurs presidents són del color polític del govern de la Diputació corresponent.

    Comentari per josep Duran Lleida — abril 14, 2009 @ 19:30

  6. Bones Sr.Duran,
    O sigui k hi ha un partit polític que , com a CCM, fica cullerada en els organs d’administració d’aquestes Caixes.
    I després altres renegocien prèstecs a la baixa !! o Els perdonen part d’aquets deutes a partits que feia dos mesos que havien arrivat al govern!
    Estan interferides les caixes o les caixes interfereixen en la política ? Una pregunta de difícil resposta.Suposo.
    Merci

    Comentari per Sergi — abril 15, 2009 @ 18:27

  7. Gràcies Sergi per l’aportació tot i que no estic d’acord amb el que em sembla és l’esperit de la teva reflexió. Les caixes no interfereixen en la política i en quant a la interferència de la política en les caixes el model català és un bon model.

    Comentari per josep duran lleida — abril 16, 2009 @ 10:26

  8. Sr.Duran,
    La meva reflexió sols va cap una vanda; la falta de valors que tenim a sobre , la honestedat , l’ esforç ,… brillen per la seva absència tant en la societat com en la política.
    Encara estem vivint de la cultura del “pelotazo” ,tot i estar en temps de crisi!!!, i la manera que tenen els partits polítics d’aforntar la realitat no crec que sigui la correcta, a molts ja els va bé aquest Statu Quo.
    Merci

    Comentari per Sergi — abril 20, 2009 @ 8:22

  9. Gràcies Sergi, com ja s’ha dit per part del Josep Antoni de Girona darrera la crisi econòmica hi ha també una crisi de valors i no superarem l’econòmica sinó superem també la de valors.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — abril 21, 2009 @ 16:32

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari