Anar a les dades
Algun blogaire ha fet aquests dies referència a la polèmica política provocada per una iniciativa dels grups parlamentaris d’ERC i d’ICV que pretén reprovar el Sant Pare per les declaracions fetes amb relació a la sida a l’Àfrica. No és el meu interès –de fet, com podeu apreciar per la lectura de l’article tampoc no ho és de l’autor- polemitzar sobre si cal o no fer servir preservatiu, i menys sobre si es pot o no utilitzar-, però penso que l’article que reprodueixo tot seguit que acabo de llegir al número del 30 d’abril de ‘Catalunya Cristiana’ és prou interessant perquè en pugueu compartir, si així ho desitgeu, la seva lectura.
Anar a les dades
No és el meu objectiu parlar del preservatiu, ni de la seva valoració moral, ni tan sols dels beneficis que obtenen les empreses que els fabriquen, sinó del tractament informatiu a unes declaracions que el papa Benet XVI va fer el 18 de març durant el vol Roma-Iaoundé. La cascada de reaccions ha estat tan gran, que he anat als textos per descobrir-hi la proporció i la veracitat de les informacions, i he consultat en diferents llengües el Vatican Informacion Service i l’agència de notícies Zenit. Aquí teniu les dades de l’entrevista:«P. Lombardi: I ara, donem novament la paraula a una veu francesa: és el nostre col·lega Philippe Visseyrias de France 2:Pregunta: Santedat, entre tots els mals que afligeixen Àfrica, en particular hi ha el de la difusió de la sida. La postura de l’Església catòlica sobre la manera de lluitar-hi sovint està considerada no realista ni eficaç. Afrontarà vostè aquest tema, durant el viatge? Estimat Sant Pare, podria respondre en francès a aquesta pregunta?Papa: Jo diria tot al contrari: penso que la realitat més eficient, més present en el front de la lluita contra la sida és precisament l’Església catòlica, amb els seus moviments, amb les diferents realitats. Penso en la Comunitat de Sant’Egidio que fa, tant visiblement com invisiblement, en la lluita contra la sida, en els Camils, en totes les monges que estan a disposició dels malalts… Diria que no es pot superar el problema de la sida només amb eslògans publicitaris. Si no hi ha l’ànima, si els africans no s’ajuden entre ells, no es pot solucionar aquest fragell distribuint profilàctics: ben al contrari, hi ha el risc d’incrementar el problema. La solució potser rau en un doble afany: el primer, una humanització de la sexualitat, és a dir, una renovació espiritual i humana que comporti una nova forma de comportar-se l’un amb l’altre, i segon, una amistat veritable també i, sobretot, envers les persones que pateixen, la disponibilitat fins i tot amb sacrificis, amb renúncies personals, d’estar amb els que pateixen. I aquests són factors que ajuden i que comporten progressos visibles. Per tant, diria, aquesta doble força nostra de renovar l’home interiorment, de donar força espiritual i humana per a un comportament just envers el mateix cos i el proïsme, i aquesta capacitat de patir amb els qui pateixen, de ser amb ells en els moments de prova. Crec que aquesta és la resposta correcta, i que l’Església fa tot això i ofereix, així, una contribució molt gran i important. Agraïm tothom qui fa tot això.»Dues preguntes: és cert o és fals que si els africans no s’ajuden entre ells, no es pot solucionar la sida distribuint profilàctics?, és cert o és fals que amb els profilàctics hi ha el risc d’augmentar el problema?María Reis Ribas va escriure una carta a La Vanguardia el 18 d’abril (pàg. 18) en la qual afirma: «Edward Green, metge antropòleg amb més de 30 anys d’experiència en països en desenvolupament i director del projecte d’investigació de prevenció de la sida de Harvard, declara: “El Papa té raó. Els nostres millors estudis mostren una relació consistent entre una major disponibilitat de preservatius i una major (no menor) taxa de contagis de sida”.» Green —que no es declara catòlic ni contrari al preservatiu— afirma: «Les proves que tenim en confirmen els comentaris. No podem associar un major ús de preservatius amb una taxa menor de sida.» La carta, per les dades que aporta, mereix ser llegida íntegrament.Tres preguntes més: per què es va silenciar la petició del Papa pel que fa a la gratuïtat per al tractament dels malalts de sida a Àfrica? Afavoreixen l’economia i la cultura africanes l’ús del preservatiu? El problema no deu ser més agut a Àfrica perquè el nivell sanitari és gairebé inexistent en tots els nivells a causa de la pobresa extrema de la majoria dels seus habitants?Aquí no es tracta d’estar a favor o en contra dels preservatius sinó d’argumentar-ne la reflexió en relació amb l’expansió o no de la sida. Ni ideologies ni preconceptes. Cal anar a les dades, amb rigor i sense manipulacions. Una darrera pregunta: han llegit íntegrament la resposta els professionals de la informació que han signat articles sobre aquest tema?
Lluís Serra Llansana
11 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
També he llegit que les xifres dels malalts de Sida a l’Africa estàn inflades interessadament, de fet gran part de les malalties son per la mateixa miseria i desnutrició, que no son forçosament Sida. En quant a les dues diputades espanyoles que volen condemnar jurídicament al Papa, ja estàn ben guillades en el moment tan greu que passèm de l’economia perque élles aixequin polsseguera per cuatre gomes de preservatius.
Comentari per Silveri Garrell — maig 5, 2009 @ 22:08
Només els qui són honestos en conèixer el que va dir el Papa, sense prejudicis, poden entendre que les recomanacions tenen una finalitat pel bé. La “via fàcil” o condó no soluciona el canviar alguns hàbits, com pot ser la promiscuïtat de algunes persones, que no afavoreix a frenar la malaltia. Qui no la fa, moltes vegades, la paga igualment !.
Comentari per Observador — maig 6, 2009 @ 13:43
Gràcies Silveri i Observador per les vostres aportacions. En quant a les dues dones que varen votar a favor s’ha de fer justícia i dir que la decisió votada no era a favor del contingut de la proposta de reprovació del Sant Pare del grup Parlamentari ERC-IU-IC verds sinó que a la Mesa del Congrés,on hi són elles, l’únic que va fer es qualificar l’escrit de l’esmentat grup sense que vulgui dir que els seus membres hi estiguin d’acord. Hi ha doctrina del Constitucional on es deixa clar que les Meses dels Parlaments no poden deixar de qualificar l’escrit d’un grup a no ser que aquella Cambra no tingui competència sobre la matèria, i el Congrés pot reprobar l’actuació d’un cap d’Estat. Altra cosa és que lògicament no ho fa i que pretendre fer-ho del Sant Pare pel que va dir és una falta de respecte a la llibertat d’expresió i un despropòsit que s’entri a jutjar a un Cap d’un Estat i `’una confessió religiosa majoritària a Espanya. Òbviament quan es discuteixi nosaltres votarem NO a la iniciativa de ERC-IU-IC Verds que podrien ocupar-se en reprovar caps d’estat de països dirigits per dictadors que no respecten els drets fonamentals de les persones, entre ells el de la vida.
Comentari per Josep Duran i Lleida — maig 8, 2009 @ 20:59
http://www.asianews.it/index.php?l=en&art=15187&size=A
Comentari per Eduard — maig 9, 2009 @ 5:59
A aquests parlamentaris d’ERC i d’ICV que volen llançar aquesta protesta denuncia contra el Papa, els hauria de caure la cara de vergonya, si és que realment en tenen (de vergonya). Ja esta bé d’aquest govern que tenim, en volem un altre, en volem un altre que no sigui format per quatre ninyatos que només ho veuen tot per l’anella de plàstic.
Comentari per Silveri Garrell — maig 9, 2009 @ 11:19
Gràcies Silveri, et recomano la lectura de l’article d’avui d’en Jordi Barbeta a La Vanguardia
Comentari per Josep Duran Lleida — maig 10, 2009 @ 20:36
Eduard,gràcies per la informació que aportes a través del link a asianews
Comentari per Josep Duran Lleida — maig 10, 2009 @ 20:42
Bemvolgut Josep Antoni:
Es fa evident mitjançant l’article d’en Lluís Serra i Llansana fins a on pot tergiversar la realitat del que s’ha dit o s’ha fet un simple titular de la premsa escrita. Posaré un altre exemple. Un periodista em podria preguntar: Li agrada anar a veure les festes de braus? Jo podria contestar: No, però aplaudeixo al torero que s’esforça per matar al brau a la primera estocada, no per aconseguir el trofeu de les dues orelles i la cua, sinó per evitar que s’allargui el patiment de l’animal. El periodista podria redactar el següent titular: “Fulanito” aplaudeix al torero quan li clava l’espasa al brau.. És evident, doncs, com canvia el significat de les paraules quan es treu una frase del seu context real, per tal de dissenyar un titular, tal vegada a mida del viarany ideològic o partidista d’un mitjà de comunicació.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — maig 11, 2009 @ 8:47
Gràcies Josep Antoni i tens tota la raó. Quantes vegades no he patit directament això que tu expliques !
Comentari per Josep Duran Lleida — maig 11, 2009 @ 17:57
He rebut aquesta noticia publicada a El Periódico per un cooperant. La tinc en format de foto i no la puc enviar en aquest format al blog, però us ho he transcrit.
RESUM:
Resulta que els africans no han protestat en contra de la posició del Sant Pare.
Y aixó es perquè a Uganda, des de fa 20 anys el gobern s´esforça a promoure el canvi de comportament de les persones vers l´abstencio si son solters i la fidelitat si son casats. Els resultat ha estat que el SIDA ha baixat del 30% al 6% d´infectats. Es clar aquesta dada parla sola. Els altres països africans prenen a Uganda com a referència.
Copio tal qual la noticia:
Artículo enviado desde Uganda por un cooperante, JOSE CARLOS RODRÍGUEZ:
“… Y en Africa, la promiscuidad – muy asociada al machismo – es una plaga cuya erradicación pide la respuesta más lógica y razonable: trabajar por el cambio de comportamiento.
Y este cambio es posible, y aquí es donde yo pienso que Benedicto XVI sí tiene razón. Durante mis primeros años de trabajo en Uganda, la tasa de infección por el VIH era espantosa, rondando el 30%. El porcentage de prevalencia ha caido hasta llegar al actual 6%, y no creo que el uso del condón haya desempeñado un papel de primer orden. Primero, porque en un país donde más de la mitad de sus habitantes vive con menos de un dólar al día, no creo yo que mucha gente se gaste 500 chelines (un tercio de dólar) en una cajita de tres profilácticos.
El Gobierno de Uganda, hizo hincapié en sus campañas, en la abstinencia sexual para los jóvenes y la fidelidad para los casados, y no parece haberles ido muy mal con esta manera de hacer las cosas. De hecho todos los países africanos que han querido afrontar el tema del sida de manera cabal han intentado aprender del modelo ugandés.
La Iglesia propone sus posiciones doctrinales, y cada uno es muy dueño de aceptarlas o no. Por eso no entiendo que haya países europeos – Bélgica y ahora España – que se permitan recriminar al Papa sus palabras en Africa, cuando los propios africanos no lo han hecho. Si de verdad están tan preocupados por Africa, podrían comenzar por revisar su política comercial, que margina a los africanos.” JOSE CARLOS RODRÍGUEZ. Trabaja en red deporte y cooperación. Publicado por EL PERIODICO. (www.elperiodico/blogsdelmundo – http://www.elperiodico/fuentesnilo
________
Deu ser el tema del mes. Avui mateix m´arriva el seguent:
Presidente de Burkina Faso: “la Iglesia no tiene el monopolio, yo también me he comprometido con la abstinencia”
El presidente de Burkina Faso, Blaise Compaoré, en una entrevista del año 2005 defendió lo mismo que el Papa Benedicto XVI este 2009 sobre el Sida en su viaje pastoral a África. En la entrevista publicada por la revista francesa ‘Familia Cristiana’ Compaoré defiende la abstinencia y la castidad como formas útiles de lucha contra la pandemia y aborda el papel de la Iglesia contra la enfermedad.
El máximo mandatario del país africano constata que “muchas personas ignoran la labor de la Iglesia en África” y pone como ejemplo a “los intelectuales” en Francia que “no comprenden nuestra proximidad con responsables católicos”. “La Iglesia destina sus esfuerzos principalmente a las escuelas y los hospitales”, explica.
Asimismo, Compaoré afirma que “el debate sobre el Sida no es teórico, es práctico” y admite que “la Iglesia hace su contribución” ya que “si la abstinencia es un medio de prevención, no vamos a privarnos de ella”. “Burkina es una sociedad plural. Pueden coexistir varios modos de prevención: abstinencia, fidelidad y condones”, añade.
El mandatario sostiene que “la Iglesia no tiene el monopolio de la abstinencia” y explica que como jefe de estado “me he comprometido en este sentido desde el año 2002 como parte de la campaña ‘Es mi vida’”. “El objetivo era poner a la gente frente a sus responsabilidades. Entre los compromisos ofrecidos, algunos fueron directamente apelar a la abstinencia”, según recuerda a partir de eslóganes como “he decidido abstenerme de relaciones sexuales cuando mi marido-esposa está ausente” y “he decidido que abstenerme de toda relación sexual hasta el matrimonio”.
Estas manifestaciones no responden a las manifestaciones del Papa Benedicto XVI defendiendo la abstinencia como forma preventiva de la infección del Sida ya que fueron realizadas cuatro años antes.
http://www.sinsida.com/analisis/montador.phptipo=noticia&categoria=analisis&fichero=Bur1-5-09
Gràcies per haver-ho llegit. Cordialment, Blanca Alsina
Comentari per Blanca Alsina — maig 13, 2009 @ 12:29
Gràcies per la aportació Blanca, molt interessant la seva lectura.
Comentari per Josep Duran Lleida — maig 17, 2009 @ 19:04