Joves, sexe i embolic mental
Vull compartir amb vosaltres aquest article publicat avui al diari La Vanguardia sobre una qüestió que ja he tractat algunes vegades en el meu blog personal.
Jóvenes, sexo y lío mental
¿Harán ese camino solas, sin ningún adulto, ni ninguna receta, ni ningún médico? ¡Qué locura!
Pilar Rahola
Mañana lunes ya se podrá comprar sin receta la píldora del día después, ejecutando la decisión que, hace meses, tomó el Gobierno. El debate ya fue enconado en su momento, y presentó tantas aristas ideológicas como complejidad presenta la cuestión. Sería un error considerar que se trata de un debate derecha/izquierda, carca/progre o cualquier otro planteamiento al uso, porque estas cuestiones que afectan a nuestros jóvenes, a la manera de educarlos y a la narrativa con la que, cada cual, escribe los renglones de su vida, escapan rotundamente al maniqueísmo ideológico. Se puede estar a favor de la libertad, y considerar que un medicamento agresivo, que produce una importante sobrecarga hormonal, debe estar bajo control médico. Se puede ser de izquierdas y no apuntarse a la delirante idea de que los preadolescentes son maduros prematuros, que dominan el vademécum tanto como dominan los enigmas de la sexualidad. Se puede ser progre, y no considerar progresista convertir en descontrolada, privada y cara una píldora que, hasta ahora, estaba controlada, era pública y era gratuita. Todo esto se puede ser, y a la inversa, y en todos los casos la cuestión no se plantea en términos de ideologías confrontadas, sino en términos de sentido común. Con toda la sinceridad, creo que una parte de la izquierda lleva bastante tiempo confundiendo el pernil con la longaniza, y en ese considerable lío mental, la libertad también se ha confundido por su pariente cercano llamado libertinaje. No creo que nuestros jóvenes sean más libres porque puedan comprar, sin receta ninguna, un medicamento tan serio como este. No creo que nuestros jóvenes estén más preparados contra los embarazos no deseados porque se los libere de la carga de ir a un médico de cabecera. No creo que nuestros jóvenes sepan mejor lo que es la sexualidad porque hay unos papás políticos, superprogres de la muerte, que los dejan al amparo de su corta edad. Creo que el modo moderno, serio y sensato de ayudar a la juventud a enfrentar los retos de la adolescencia pasa por la intervención, también sensata y seria, de lo público sobre algunos aspectos de lo privado. Los medicamentos, por ejemplo, especialmente si hablamos de enormes cargas hormonales para evitar un embarazo. ¿Harán ese camino solas, sin ningún adulto, ni ninguna receta, ni ningún médico? ¡Qué locura!
Después tendremos informes que hablarán de sexualidad mal entendida, de jóvenes desconcertados, de adolescencias prematuramente acabadas. Y nos lamentaremos y diremos que algo falla en nuestra sociedad. Pero no nos preguntaremos si algunas medidas que tomamos con tanta liberalidad como poco rigor están ayudando a banalizar la sexualidad, dejando a las jóvenes al amparo de su propia suerte. Lo cual no es progresista. Es, sencillamente, insensato.
10 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
No cal afegir res a aquest comentari de la Rahola. Molts coincidim en que realment sembla que han embojit.
Victòria
Comentari per Victoria — setembre 28, 2009 @ 17:57
Sens dubte que aquesta pastilla serà una salvació per a una persona adulta que amb els seus més i els seus menys ha pensat amb el seu futur, té una estabilitat sexual i té uns plantejaments. Pot ocórrer un fet sobtat, un error, un mal càlcul i és quan aquesta pastilla miraculosa li podrem dir “chapeau”. Però aquesta pastilla en mans d’adolescents pot ser encara un motiu més de banalització general. Actualment i pel que es pot veure, els estudis no tenen importància, l’educació no té importància, el respecte no té importància,…., hi ha instaurat en el jovent un núvol de “tantsemenfotisme” i aquesta pastilla no hi ajudarà gaire a fer-lo més petit. Tanmateix, una nena de setze anys, és una nena de setze anys i el tràngol emocional i físic que ha de comportar -primer saber que estàs embarassada i segon els trastorns de la pastilla- no crec que sigui la millor manera d’afrontar això sense el recolzament dels pares. Realment, qui ha aprovat l’ús d’aquesta pastilla s’ha cobert de glòria i fa un pèssim favor a la responsabilitat, a l’educació i a la societat.
Salut i sentit comú,
Miquel Pujol
Comentari per Miquel — setembre 29, 2009 @ 13:08
Ni una coma ni un punto más que añadir, una gran mayoria (por no decir con todos los que lo he comentado)coincidimos plenamente con el artículo de Rahola, los que hemos tenido hijas adolescentes sabemos que el sarrampión de las hormonas hay que saberlo domesticar y educar para poder ejercer con responsabilidad el sexo, poco se ayuda dando estas libertades y facilidades a ciertas edades desde el mismo Gobierno.
Comentari per Juana Caparrós — setembre 29, 2009 @ 14:45
Benvolgut Josep :
Em voleteja pel cap la idea de què, tal vegada, no sempre les lleis i les decisions polítiques assoleixen el principal objectiu que, entre tots li hem encomanat a tot governant: la felicitat del poble al que serveixen. N’hi ha governants que, potser de bona fe, intenten solucionar un problema que diuen existeix a la societat i, d’arrapa i fuig, basteixen un instrument o un mitjà per tal d’evitar aquest problema. Aquest polèmic assumpte mediàtic de la píndola del dia després és un exemple. Penso, verament, que s’han equivocat en la tria no pas de l’instrument sinó, més aviat, en el diagnòstic del problema, essent així que el problema, segons la meva modesta opinió, no és que hi hagi massa embarassos no desitjats (això és la conseqüència del problema); el problema real és que un determinat sistema educatiu no ha sabut inculcar en els joves una sèrie de valors i, tanmateix, una moral, que, entre altres coses, són el sólid fonament que evitaria molts embasassos no desitjats. Per la qual cosa, penso que s’ha errat, una vegada més, en l’instrument, que a més a més com en aquest cas, podria tenir efectes secundaris nocius pels joves i no només físics, més aviat d’un cert agreujament del problema real: la falta de valors i de moral. L’instrument, per tant, hauria d’haver estat en actuar sobre el sistema educatiu, dins de l’escola i dins, tanmateix, de les llars.
L’escriptor Angel Ganivet escriví al segle dinou: “Aquest greu error polític, aquest estúpid afany d’assegurar que en la mà del governant està la felicitat de tot el món …” De ben segur que un govern com el que tenim, que s’autoanomena d’esquerres, es veu en l’obligació, cada hora que passa, d’assegurar la felicitat de tothom, tal vegada per això (i altres raons) legisla en excés i pren certes decisions de manera en excés precipitades, de tal manera que, lluny de solucionar els problemes, en errar en el diagnòstic, els empitjoren i, a més a més, agreujen les seves conseqüències, com en els casos més recents de la píndola del dia després i el projecte de llei de l’abortament. I tal cosa està passant, malauradament, des de fa uns quants anys.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — setembre 29, 2009 @ 18:16
Perdoneu, he escrit, ortogràficament, malament “embogit”. Cal rectificar,sembla que jo també estic mig embogida amb aquestes decisions del govern.
Victòria
Comentari per Victoria — setembre 29, 2009 @ 23:40
Gràcies Victòria, Miquel Pujol, Juana Caparros i Josep Antoni Triviño pels comentaris. Una altra reflexió a afegir és que és una clara invitació a les menors a mantenir relacions sexuals. Ja sé que la primera responsabilitat de les meves filles és de la meva dona i meva, però l’Estat el que no ha de fer és facilitar una situació que vagi en contra dels valors que els pares hem de transmetre perquèl ell també és responsable del futur de lna nostra societat.
Comentari per Josep Duran Lleida — setembre 30, 2009 @ 10:31
Sr. Triviño, no crec que hagin mirat més que unes enquestes en la devaluada d’intenció de vot.
Obren altre front per descentrar-nos de la gravíssima mala gestió de la crisi.
Ara només els queda sanejar la despesa social amb el suïcidi lliure, dirigit principalment a buidar residències de tercera edat, i els malalts psíquics i/o aquells que es sentin-se inútils, pensan que no paga la pena viure.
També preparen els “forns crematoris” en les empreses que tenen personal excessivament gran i costós, per recremar-lo, que no reciclar-lo, i que amb la desesperació, no desitgin arribar a la jubilació.
Aquesta és la malalta societat, empresa, família, persona…on les nostres accions presents, no pensen en les conseqüències, dels qui haurien estat futur, i dels que han estat passat, els avis.
Comentari per Anónim — setembre 30, 2009 @ 12:29
Gràcies pel comentari Anónim. Anem molt forts!
Comentari per Josep Duran i Lleida — octubre 1, 2009 @ 18:04
Benvolgut Josep. Jo tinc un dubte que em preocupa, i molt. La meva filla pot anar a la farmàcia a comprar la pastilla de l’endemà, amb setze anys, sense la meva autorització ni tants sols coneixement. I si la noia està prenent d’altres medicaments incompatibles i per por a que no li dispensin ho amaga premeditadament? I si té alguna malaltia que pot tenir greus contraindicacions? I si s’acostuma a anar-hi sovint, qui ho controla això? I si va a comprar la pastilla per una amiga menor que ella que té un malaltia i li provoca la mort, qui en serà el responsable? El metge que no l’ha visitat? El farmacèutic que ha estat enganyat? O la menor? Perquè si els responsables dels actes d’un menors, en som els pares, de qui serà la responsabilitat si una noia compra una pastilla per una altre noia i es produeix una desgràcia?
Comentari per Lluís (Palafrugell) — octubre 17, 2009 @ 18:50
Gràcies, Lluís, pel comentari. La veritat és que la pregunta que formules ens la plantegem molta gent. Jurídicament, no sé qui acabaria sent responsable. Moralment, no en tinc cap dubte: l’administració que ha autoritzat la mesura.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 18, 2009 @ 14:04