Debat sobre la prostitució
Fa uns dies que volia introduir en el blog una reflexió al voltant del debat sobre la prostitució. En parlar-ne al si del grup parlamentari a Madrid, la diputada de CDC Mercè Pigem, la responsable d’aquesta mena de debats, va fer referència al fet que fa uns mesos en Josep Miró i Ardèvol va publicar un article a La Vanguardia molt interessant al respecte. L’he buscat i crec que el seu contingut ens pot ajudar a mantenir un debat seriós sobre aquesta qüestió. Per això, el reprodueixo tot seguit.
Prostitución, engrasando los ejes de la carreta
JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL - 02/01/2006
La prostitución es una realidad social evidente. Como también lo son la violencia contra la mujer, el vandalismo o el tráfico de drogas, pero a nadie se le ocurre argumentar que su desarrollo social justifica la legalización. Sobre la prostitución se produce una unidad de propósito entre los restos de la progresía sesentayochista desnortada que nos gobierna y escribe y los intereses de grupos económicos que hoy explotan el meretricio a gran escala y que engrasan, bien engrasados, los ejes de la carreta, porque como todo grupo mafioso, la respetabilidad es la mejor protección de su actividad.
Al Capone alcanzó la excelencia en esta tarea. Trabajadoras sexuales las llaman pervirtiendo así el sentido de la palabra trabajo. En realidad, la prostitución fue declarada por la ONU una forma de esclavitud y la Asamblea General de febrero de 1994 la condenó como acto de violencia contra la mujer. Porque recordando lo evidente hay que decir que este trabajo sexual, tan interesante que ninguno de sus defensores lo postula para su madre, esposa o hija, está ceñido a la prostitución femenina: son 600.000 los hombres que según el INE utilizan el cuerpo de la mujer a cambio de dinero. La prostitución masculina es numéricamente marginal; prácticamente inexistente si se descuenta la demanda gay, numéricamente muy reducida, poco más del 1% de la población (INE), pero muy activa en el mercado sexual. De la misma manera que la mujer no mata sino que es muerta por su pareja, tampoco prostituye, sino que es prostituida.
Todo el discurso de la legalización pretende ignorar la evidencia de que la mayor parte de las mujeres la ejerce como pura estrategia de supervivencia y contra su voluntad. Son mayoritariamente inmigrantes, engañadas o amenazadas, ellas o sus familias. Pocas ejercen como fruto de una elección racional. Claro que el lobby proxeneta siempre puede presentar la prostituta que loa su oficio. En toda esclavitud el amo tiene su tío Tom. La legalización encubre y facilita el tráfico de mujeres, porque siempre es más fácil perseguir una actividad plenamente ilegal, que otra que se mueva entre la parte visible de la legalidad y la gran masa sumergida de las mujeres traficadas. La mejor constatación es precisamente Holanda, el país donde se despenalizó en el año 2000. La gran mayoría continúan siendo inmigrantes, y el negocio ha crecido un 25%, a menudo, con menores. En 1996, se estimaban en 4.000 las niñas prostituidas, en el 2001 ya eran 15.000. Aunque tampoco hay que ir tan lejos. Cada vez que se practica una intervención en uno de nuestros puticlubs -legales- abundan las sin papeles. Los Riviera y sus entornos son además un grave problema de seguridad, y si no, que se lo pregunten a los vecinos de Castelldefels. ¿Queremos más de lo mismo blindado legalmente?
Es un grave error pensar que la prostitución dignifica a la mujer, cuando el oficio la obliga a amoldarse a exigencias peligrosas o impropias para su dignidad. No es sólo la penetración vaginal, sino la anal, el sexo sin condón o las prácticas de esclavitud y dominación. La legalización fomenta las demandas más aberrantes, como la de mujeres embarazadas. En nuestra sociedad la ley es la fuente moral por antonomasia, por eso cuando las barreras legales desaparecen, también lo hacen las culturales y éticas que impiden tratar a las mujeres como productos que se pueden comprar. Muchos hombres, que no se arriesgarían a pagar por una mujer para tener sexo, se atreven si es legal, a la vez que se envía el mensaje a los jóvenes de que las mujeres son objetos sexuales subordinados a nuestros deseo y dinero.
La única salida digna es la aplicada por Suecia, cuyo Parlamento presenta una elevada proporción de mujeres: la prohibición total con la penalización del cliente, como se practica con los consumidores de pornografía infantil, y la dotación de recursos sociales y económicos para propiciar alternativas laborales a las mujeres traficadas. Todo lo demás es hipocresía, pérdida del sentido de lo humano o, claro está, el resultado de un buen engrase de los ejes de la carreta.
17 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Bon dia!
La penalització del client… en els turistes pot ser quedar retinguts fins el dia de la seva marxa del país… així segur que no repeteixen
Si és cert que com en moltes coses, si no pots actuar contra les prostitutes ni els proxenetes; bé per com estan fetes les lleis o per falta de recursos, el que s’ha de perseguir és al client. Però el senyor Hereu està molt ocupat plorant-li a ZP perquè modifiqui les lleis per actuar contra les prostitutes sense ser resolutiu i actuar contra l’altre part: Els clients.
Però tampoc recordo que CiU hagi proposat a cap de les tres cambres (ajuntament, parlament, congres) la sanció dels clients. Potser podrien portar la proposta a l’Ajuntament, de ben segur El Raval, Ciutat Vella i altres carrers de Barcelona els hi agrairan infinitament!
Una proposta que només de sentir-la faci tremolar als clients, una nit de calabós? una senyora multa? Baixar la rambla fent el Pi?
A part, una segona proposta podria sancionar els actes sexuals en mig del carrer…
Gràcies per la seva atenció!
Comentari per Marc Fargas — setembre 30, 2009 @ 12:30
Doncs reflexió feta i ben feta. És molt dificil -o molt cínic- des de la sensibilitat, des del respecte per les persones i des de la defensa dels drets humans no ser-hi pas d’acord.
Comentari per Xavier Hernandez — setembre 30, 2009 @ 13:12
Ara que sembla que el gran escàndol de la prostitució a la Boqueria ja va escampant i s’oblida, m’agradaria fer una reflexió a propòsit de la manera com ha estat tractat. En tots els mitjans de comunicació i fins i tot en moltes declaracions, aquest problema era vist com una qüestió d’ordre públic i, alhora, uns fets que desprestigiaven la ciutat. Sap molt de greu dir-ho així, però si en comptes de parlar de prostitutes –persones en definitiva– haguessin parlat d’una plaga de rates, el tractament mediàtic i polític hauria estat gairebé el mateix.
Les coses no haurien de ser així: la primera idea que ens ha de venir al cap no és pas la degradació de la imatge de Barcelona ni tampoc l’”escàndol” d’aquesta pràctica i la necessitat d’eradicar-la. Hauria estat bé començar recordant entre tots la condició de persones de les prostitutes, persones que es veuen obligades a una feina degradant i molt trista. Crec que no es mereixien la degradació addicional practicada pels mitjans; crec que no es mereixien ser tractades com una plaga, com un munt de porqueria que embruta la ciutat.
Quines respostes hi podem donar des de l’humanisme? Preval l’ordre públic i la imatge de Barcelona, o el respecte per a aquestes persones que han de guanyar-se la vida d’una manera que no voldria ningú? Hem vist per algun lloc la caritat i la compassió que mereixen?
Comentari per Linus — setembre 30, 2009 @ 16:13
Ja que vostè obre debat, senyor Duran, li recomano -i als lectors del blog també- que faci una ullada a l’article d’en Xavier Sala i Martín ‘Outsourcing sexual’, publicat ja fa un temps a La Vanguardia. Com que ell encara el tema des d’un altre angle, pot estar bé per tenir altres opinions en ment a l’hora de debatre, per comparar posicionaments.
L’enllaç web és: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090917/53785951329/outsourcing-sexual-barcelona-estado-jordi-hereu-eso.html
Crec que hi ha una crítica de la Gemma Lienas a aquest seu article, però no sé si és de l’Avui o el Periódico.
Espero que sigui útil pel debat que planteja.
Comentari per Manuel — setembre 30, 2009 @ 16:44
Benvolgut Josep :
Havent esguard de què has decidit posar sobre la taula -vull dir sobre el blog- aquest tema tan controvertit de la prostitució, no resisteixo l’impuls de dir la meva modesta opinió. La veritat, jo no sé si la prostitució és l’ofici més antic del món, o si és el segon ofici més antic del món, tal com deia en un article a La Vanguardia en Xavier Sala, o, ni tan sols, si és un ofici, o si, tal vegada, és un gremi on s’apleguen les artistes del plaer, o si és un negoci d’esclaves, o si és una ocupació immoral, o si és aquell brut mirall on es reflecteix la hipocresia de la societat. Però, tan si val la visió que una part de la societat o tota la societat tingui d’aquesta ocupació, o dels problemes que comporta, només sé una cosa: que independentment de la via per la qual hagin accedit aquestes dones a fer aquest menester, són persones. I com a persones que són penso que, tan si val fan aquest menester d’una manera voluntària, coercitiva o bé obligada per la necessitat de sobreviure ella o els seus fills, elles són conscients que fan una feina ingrata. I si d’una cosa ens hauriem de preocupar, no és de fer inútils discissions d’immoralitat, molesties als veïns, imatge de ciutat, legalitat o no legalitat, … Ens hauriem de preocupar, més aviat (entre altres coses) si a través dels nostres representants estem aconseguint posar les bases d’igualtat d’oportunitats per a tothom, que evitin situacions de treball marginal i ingrat com és l’exemple del qual n’estem parlant.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — octubre 1, 2009 @ 12:06
Gràcies Marc Fargas, Xavier Hernández, Linus i Manuel, pels vostres comentaris. Crec que hi ha dos debats diferents, tot i que s’han superposat. Un és el que té a veure amb la prostitució al carrer i, per dir-ho més clarament encara, practicant sexe al mig del carrer. Aquí la resposta és simplement d’ordre públic, i el responsable n’és l’Ajuntament, i aquí el que cal és tenir unes bones ordenances sobre civisme i fer-les servir. També en aquest àmbit és on es pot pensar en multar els clients. A Lleida s’ha fet, i s’ha acabat la prostitució al carrer.
Un altre debat és sobre la prostitució, sobre si es legalitza o no, o sobre si s’il·legalitza o no. Per raons humanitàries, i seguint les conclusions o recomenacions d’àmbit internacional, estic en contra de la legalització. Crec que seria la millor notícia pels que trafiquen i s’enriqueixen amb aquest negoci, a bada de que Catalunya es convertiria en el bordell del sud d’Europa. No comparteixo, en aquest sentit els arguments de Sala Martín, afegint, a més, que l’article en el seu conjunt em sembla força superficial (perdó, eh! però és la meva opinió).
Hem d’anar a la il.legalització? Aquí és on jo no tinc posicions definitivament tancades i m’agradaria enriquir la meva posició a través del debat. Els arguments d’en Miró Ardèvol són prou sensats. Avui, però, amb el Codi Penal a la mà podria avançar-se molt en la lluita contra la prostitució. Durant un temps el proxenetisme no fou tipificat com a delicte (Reforma del Codi Penal del PSOE, crec recordar que del 95) però CiU ho va tornar a introduir. Això és suficient? Si es prohibeix legalment acabarem realment amb la prostitucio? Una part de la prostitució possiblement sí, però sempre hi haurà un mercat per la prostitució diguem-ne més luxosa i més cara que existirà. L’ideal cap el que caldria avançar és que no existís però avui la nostra societat acceptaria aquest canvi? És millor anar pressionant en el terreny de la prohibició de la incitació a la prostitució amb tot el que fa referent als anuncis públics de l’activitat i actuar amb duresa amb els instruments que ens dóna el Codi Penal o les ordenances municipals? És un debat complex però evidentment hem d’anar cap la supressió de l’exclavitazió de la dona. Per això també necesitem unes polítiques socials que permetin erradicar la pobresa i la misèria i éssent com som conscients de que avui la gran majoria de prostitutes son immigrants també hem de pensar en garantir la dignitat de vida en els països d’origen. Tot plegat reitero no és fàcil. Resumint però si tinc clar que no només no s’ha de legalitzar sinó que s’ha d’anar fent cami per abolir aquesta practica.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 1, 2009 @ 12:58
Benvolguts,
Aquest post és molt oportú i posa sobre la taula una problemàtica que té una dimensió, segons la meva opinió, que va més enllà de la mala imatge de la ciutat i de la falta d’eficàcia en el control de l’espai públic per part del govern municipal.
Em produeix un sentiment de tristor veure com moltes vegades pretenem ser una societat moderna i evolucionada, però a la pràctica encara ens comportem d’una manera depredadora, instintiva i bàsica i, els poders públics, actuen massa condicionats per com podran ser rebudes les seves polítiques i fins a quin punt es veurà afectada la seva popularitat.
Quantes vegades sentim referir-nos (sobretot els homes) a les meretrius com “putots”, “putes” i altres definicions que el que miren és de deshumanitzar la persona que es dedica a aquesta activitat i que té uns sentiments, uns pensaments i una ànima tal i com pugui tenir aquell que pronuncia aquestes paraules.
La societat que jo imagino no té necessitat d’unes noies que es converteixin en abocadors de frustracions, de complexos, de necessitats de dominar i d’humiliar, i moltes vegades per descarregar unes energies de persones que no saben com aprofitar-les en altres activitats més generoses, altruïstes i creatives.
Tot contestant al Marc Fargas, em consta que, des de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha una normativa que permet afrontar amb més eficàcia el problema de la prostitució. Així, per exemple, està regulat (amb el suport de CIU, i no en canvi d’IC-V que va votar en contra de l’ordenança) el que es pugui multar als clients que requereixen en públic els serveis sexuals. Mireu, si no, els articles 39 i 40 de l’ordenança de civisme (Ordenança de mesures per
fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que és el nom sencer) i que podeu trobar a http://www.ajuntament.bcn/bibliotecageneral/V2/02serveis/0216ordenances_consolidades/doc/Convivencia/LEG_2006_259.pdf
Aquest tema exigeix claredat d’idees, honestedad i valentia.
Cordialment
Comentari per Joan — octubre 1, 2009 @ 17:05
Sr. Duran, aquesta vegada no puc estar d’acord amb la seva reflexió i li argumentaré.
En primer lloc, parteix d’una premisa erronea. Vostè compara la prostitució, que no es cap delicte, amb la violència amb la dona, el vandalisme o el tràfic de drogues, que són delictes tipificats al codi penal espanyol.
En segon terme, parla de que l’ONU va declarar la prostitució com una esclavitud i un acte de violència contra la dona. Es a dir, que una dona o un home et demani sexe a canvi de diners és una forma d’esclavitud!!! No senyor Duran, no podem ser tan hipòcrites. L’esclavitud es produeix en aquells supòsits en que la dona es obligada a exercir de prostituta, en contra de la seva voluntat, la qual cosa, si es produeix, està sancionada al còdi penal. Si la dona o l’home es prostitueixen voluntariament, a canvi de diners, com pot dir que són esclaus. Com hem d’anomenar a aquelles persones que realitzen pel·licules pornogràfiques, i que molts de nosaltres em vist alguna vegada, que realixen sexe a canvi de diners. Això no és prostitució regulada.
Diu que la majoria de dones son immigrants, que estan enganyades o amenaçades. En que es basa per a fer aquesta afirmació. Si fos certa, que no ho és, hauriem de dir que la policia no fa correctament la seva feina, ja que són conductes penades al nostre Estat. El fet que la majoria de les persones que exerceixen la prostitució siguin immigrants, nomes es un problema cojntural d’aquest temps. Li recordo que fa anys, no tants, la majoria eren espanyoles i, segurament, la gent que és nega a regular la situació de la prostitució ara, tampoc l’haguessin legalitzat abans. Si les dones estan amenaçades o enganyades, l’Estat espanyol proporciona mitjans suficients per a que deixin l’activitat i denuncïin els fets. Per tant, on està el problema.
En el seu discurs també parala de nenes prostituides…Tots hi estem d’acord que no es pot permetre la prostitució de menors, ni la inducció a la prostitució ni la coacció…Pero repeteixo, aquestes accions ja estan regulades al codi penal, que sanciona qualsevol d’aquestes conductes. Per tant, no pot enganyar amb la inclusió d’aquests exemples, ja vostè sap que no és el debat. El debat és si la prostitució d’un home o una dona, majors d’edat, i que decideixen exercir-la voluntàriament, és legal o l’hem de il·legalitzar.
Finalment, i per no estrendem massa, li haig de dir que vostè forma part de la coalició CiU. Li recordo que CiU va aprovar al parlament català un decret que regulava els llocs on s’exercia la prostitució. Quina incoherència. Fa uns dies regula els prostibuls i ara vol prohibir la prostitució. No ho entenc, en aquest tema crec que està mal aconsellat. En la resta, quasi sempre l’encerta, per això soc fidel seguidor seu.
Salutacions,
Comentari per pep — octubre 2, 2009 @ 13:56
Senyor Duran té rao que s’ha de començar a abolir la prostitució, però tarden massa…és vergonyós i els homes es confonen…
Cordialment
Glòria
Comentari per Glòria Fandos — octubre 3, 2009 @ 1:02
Gràcies Joan, Pep i Glòria pels vostres comentaris. És cert, Joan, a l’Ajuntament de Barcelona existeix la famosa ordenança sobre el civisme, i només caldria aplicar-la. Aquí és on falla el govern socialista de la ciutat i la raó, al menys una d’elles, és que els seus socis de govern són els de IC-Verds que hi estan en contra. Pep, d’entrada voldria recordar que el plantejament que he fet és obert, per ésser debatut, i que llevat de la posició desfavorable a la regulació, la resta són interrogants que jo mateix em formulo. Per tant, no tinc cap posició tancada al respecte. Crec que si repasses el text es pot veure que no ho estic comparant amb la violència de gènere o d’altres figures ja tipificades al Codi Penal, perquè si ho fes així no tindria sentit que després m’interrogués sobre si cal prohibir-la i, per tant, tipificar-la. Podrem discrepar sobre el que diu la ONO o el que jo pensi, però hi ha poques dones que es prostitueixen per gust. La majoria ho fan per necessitat. Si la majoria de prostitutes són immigrants o no, no tinc cap prova empírica, perquè no vaig a comprovar-ho, però per tots els casos que es coneixen de locals tancats o el que veus als diaris de prostitució al carrer avui -enlloc he dit que sempre hagi estat així- semblaria que el que dic sigui cert. El que si he fet un dia d’aquests es llegir-me amb companys i companyes del grup els anuncis dels diaris per veure si calia prohibir-los o al menys una part dels ennunciats, que son pornografia pura i que estan a l’abast del menor i logicament es veu que també hi ha prostitució local, faltaria més. I per cert, clar que hi ha falles de la policia en el control de la inmigració extrangera, sigui en l’ambit de la prostitució o dors d’ell. Durant molt de temps el mateix aeroport de Barajas però sobretot la frontera dels pirineus era un colador d’immigració il.legal que romanen en el pais il.legalment. Quedi clar també que enlloc he parlat de les menors, ja se que això està tipificat com a delicte, com és el cas també del proxenetisme que bé recordo. Desconec que hàgim aprovat un Decret al Parlament català sobre ordenació de prostíbuls, perquè els decrets son aprovats pel govern i no pel Parlament però podria ser el cas d’haver-ho fet mitjançant alguna altre tipus d’iniciativa, però això no seria incoherència seria ignorància. Sincerament no sé tot el que aprova el nostre grup al Parlament català com ells no saben tot el que aprovem a Madrid. Però fins i tot en el cas de que jo ho conegués i fos incoherent també reivindico la possibilitat de rectificar si la conclusió del debat que he plantejat em portés a aquesta conclusió. En qualsevol cas el que es tracta en el blog és de debatre els temes i jo agraeixo la participació i lògicament no sempre estarem tots d’acord amb tot.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 4, 2009 @ 19:37
Moltes gracies per la seva resposta Sr. Durán. Crec que és important debatre sobre aquest tema, que està damunt de la taula i que és important resoldre, com tants d’altres.
El decret a que feia referència en el meu post es el 217/2007 d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució DOGC número 3695, signat per l’expresident Jordi Pujol i l’anterior conseller d’interior Xavied Pomés. Aquest Decret va significar un pas endevant, i valent, però és va quedar en un pas.
LLegint sobre aquest tema, per enriquir-me d’informació, he vist que, en una nota de premsa de l’agència EFE, es posa de manifest que Espanya gasta 50 milions d’Euros al dia en prostitució i, tot i que no hi han xifres oficials, existeixen unes 300.000 persones que es dediquen a la prostitució. Val a dir que els experts que van compareixer a la ponencia, constituida al Congres dels Diputats, van contabilitzar poc més de 100.000. La veritat és que no se si seran 100 o 300 mil, però la veritat es que son moltes.
Segons les dades de l’associació de propietaris de clubs on s’exerceix la prostitució, aquest negoci mou 18000 milions d’euros l’any. Això sense comptar els beneficis que obtenen les cases de cites i les que ho fan al carrer.
Per tant, un negoci que mou tantes persones i tants diners, s’ha de regular. S’ha d’establir on, com i per quí es pot exercir i on, com i per qui no. S’han d’endurir les conductes proxenetes. Prohibir la prostitució d’una persona, que ho fa lliuremant, crec que seria un error i que enviaria a la clandestinitat l’activitat, com ja ha passat a França, on es van prohibir els clubs i la prostitució al carrer, però han proliferat les cases de cites i la prostitució clandestina. És molt dificil controlar per la policia, que és a qui pertocaria fer-ho, el que cadasqú fa amb el seu cos en la intimitat.
Salutacions i enhorabona per treure aquest tema tant complex a debat
Comentari per pep — octubre 6, 2009 @ 20:47
Mercès pel nou comentari, Pep. Personalment ja sabeu que no sóc partidari de la legalització, i ja que feu referència a la ponència del Congrés, crec que tampoc n’era partidària.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 7, 2009 @ 13:13
Bon dia Senyor Duran,
No te res a veure amb l’objectiu d’aquest article però si está relacionat amb el “sexe”, la “feina” i la promoció que fa la Generalitat del nou portal de feina de recent creació:
Títol de l’article: Los errores en campañas de Google: feina + sexual en gencat.cat
http://blog-marketing-internet.es/index.php/2009/10/11/los-errores-en-campanas-de-google-adwords-feina-sexual-en-gencatcat/
Salutacions,
Joan Paterna
Comentari per Joan Paterna — octubre 11, 2009 @ 9:59
Gràcies Joan per l’aportació.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 14, 2009 @ 14:12
Nací en Barcelona, Tengo 49. Soy trabajadora sexual, desde el 89. Estoy divorciada, tengo responsabilidades familiares. El año pasado me Licencié en Ciencias Políticas y de la Administración por la UAB, actualmente estoy estudiando el Máster Universitario en Problemas Sociales por la UNED. Ha sido ahora cuando he descubierto este post, (buscando información sobre prostitución) no se si lo leerá porque ya ha pasado tiempo.
Lo que hay que hacer es buscar la normalización, la mayoría de nosotras estamos metidas en este mundo ante la falta de oportunidades de conseguir trabajos que no sean precarios y permitan cubrir las necesidades básicas con desahogo. Trabajé como una burra desde los 13 años y a los 29 estaba sola, con una familia que sacar adelante, y practicamente en la calle, por no tener estudios. Ahora aún licenciada, en un año, ni siquiera me han contestado a los curriculums. He trabajado en pisos, locales, clubs, y los abusos se cometen justamente porque no hay un marco regulador. es obvio que no se puede regular como un trabajo cualquiera, Sobre todo, nosotras tenemos que tener total independencia en cuanto a los servicios y poder elegir a los clientes. Asimismo, todas las mujeres con las que he tratado y yo misma tenemos que sufrir el estigma. Casi todas nos lo tomamos como un trabajo, ni mejor ni peor, unas los llevamos bien, como yo, y otras peor, pero en cualquier caso estamos mejor que en el contexto de donde veníamos. Lo que es realmente denigrante que es haya estructuras sociales que no permitan que las personas progresemos, es por esto por lo que hay que luchar y mientras tanto hay que intentar que las mujeres que estamos en este mundo no seamos escoria y tengamos un marco para poder denunciar sin miedos los abusos. En otros países como Alemania, no se puede ejercer la prostitución sin un permiso y las propias compañeras te denuncian, las multas son muy altas y si además no eres del espacio comunitario te dan un plazo de 48 horas para salir del pais y ya no puedes volver a entrar a él.
Respecto a la trata, afortunadamente yo nunca lo viví en ninguno de los sitios que he estado. Para ello hay que seguir aplicando la ley. (recuerdo además que esta lacra sigue proporcionando mano de obra muy barata en otros sectores, no sólo en prostitución)
Resumiendo, ante una realidad social, que no desaparecerá, lo único que queda es abordarla para minimizar los efectos mas perjudicales y nocivos (lo mismo que se hace con las enfermedades, los accidentes de tráfico, el delito…etc) considero que con la prohibición, o la abolición lo único que se consigue es que las prostitutas sigamos estando estigmatizadas.
Moltes gràcies.
(encara no se escriure bé el catalá, però ho entenc i el parlo)
Comentari per Montse Neira (Marien) — març 3, 2010 @ 19:00
Sóc una dona i no entenc que per poguer tirar endavant una família s’hagi de prostiuïr-se. Més aviat entenc que és una manera de augmentar els guanys, ja que a l’àmbit laboral no és tant remunerat. Ara amb la preparació acadèmica que ens diu que té, ja podria incorporar-se al món laboral fent ús dels coneixements adquirits i fent valdre la titulació que l’acredita.
No estic d’acord amb la seva valoració i no comparteixo gens el seu punt de vista. No és pas estigmatisma, si no rebuig.
Sóc sincera, no vull pas ofendre-la.
M.D.
Comentari per Ma. Dolors — març 4, 2010 @ 20:14
Mª Dolors,,
No més et puc dic que fa un any que vaig lliceciar-me i des de les hores no paro de enviar els meus curriculums als llocs que m´agradaría treballar, sobre tot fundacións que treballan amb personas excloses socialment ja que es el mon que conec millor.
Bé …Ni m´han contestat. I es evident que no faré cap feina que no m´agradi, per 1.000 euros treballan dotze hores quan a Barcelona no ets pot mantenir a tres personas amb aquet sou. ( I a més a més vull continuar estudiant el Máster , anglés i tindre temps per atendre la familia -no tinc chacha) i Parlo de necessitats básicas, no de capritxos. Ara per ara la prostitució en permet guanyar en molt poques hores al més el suficient per viure sense demanar prestems, pagar el pis i atendre a la meva mare malalta i tinc molt de temps lliure per seguir estudiant sense stress.
Jo no demano que comparteixis la meva opinió, peró pogué no saps lo que es viure en exclusió social i en tot cas hi ha una manca de empatía… Hi han personas que es estimen més accedir a aquet mon que no menjar de les escombriaries o dependre dels serveis socials o patir perqu no s´arriva a final de més i altres que volen viure millor i amb més comoditats i no viure de prestecs
El que jo entenc es que cada persona ha de viure segons el seus criteris i valors i necessitats (entre els quals están la concepció que cadascú té de la seva sexualitat) en funció de tot aixó cadascú porta la vida que vol portar i que considera mes coherent amb la visió que te i la seva responsabilitat sempre i quan no fagi mal a ningú
Per que no hi hagi confusions la nostre CE m´ampara:
No es lesiona cap dret fonamental quan una persona adulta i capaç de decidir sense coacción ni amenaças desitja obtenir benefi ecónomic a canvi de una prestació sexual.
La dignitat de les personas tal i con va declarar el nostre Tribunal Constitucional ( en Sentencia núm 53/1985) de 11 abril)
“se halla intimamente vinculada con el libre desarrollo de la personalidad (art 10 CE) con los derechos a la integridad física y moral (art 15 CE) al honor aa la intimidad personal y familiar y a la propia imagen (art.18 1 CE) y es un valor espiritual y moral inherente a la persona, que se manifiesta singularmente en la autodeterminación consciente y responsable de la propia vida y ue lleva consigo la pretensión al respeto por parte de los demas”.
I en altre ordre de coses, i ja que estic en el blog del Sr. Durán, en posso a la seva disposició por si el meu perfil poguessi encaixer dins de la gestió o com consultora. Sobretot, a l´hora de abordar situacions de problemas socials i de exclussió social o en un ámbit més politic en Políticas Socials dins de UDC.
Moltes gràcies.
Comentari per Montse Neira (Marien) — març 4, 2010 @ 23:53