“CATÓLICOS DEL BANDO ROJO”
Ahir vaig presentar a Madrid el llibre “Católicos del bando rojo” publicat pel periodista català Daniel Arasa. El llibre, editat per l’editorial Styria i presentat a la Universitat CEU San Pablo, és el fruit d’una recerca honesta i seriosa de la vida i en la majoria dels casos de la mort de persones que, per una raó o per una altra van patir persecució i mort pel fet de ser fidels a la República més enllà del fet que fossin catòlics i que els sublevats presentessin l’aixecament com una creuada religiosa.
Evidentment un dels molts errors de la República va ser el tractament del fet religiós, però això no justifica la màxima que durant molt de temps s’ha fet córrer que l’Esglèsia era darrera la sublevació militar. Això és mentida. L’Església, quan esclata la guerra civil, diu que els governs han de ser els que escullen els ciutadans. I només un any després al juliol del 37, quan hi ha una clara persecució i assassinats de membres de l’Església, és quan hi ha una carta signada pels bisbes -no fou signada pel Bisbe de Vitoria ni pel nostre Vidal i Barraquer- que justifica el franquisme.
Doncs bé, a banda de documentar-nos sobre aquest extrem, aquest llibre explica, com deia, les vivències de persones significatives lleials a la República, perseguides per incontrolats en territori republicà i assassinats pels franquistes en el territori guanyat pels sublevats.
Òbviament, Unió Democràtica és un protagonista especial d’aquest llibre. En Manuel Carrasco i Formiguera i d’altres dirigents d’Unió són protagonistes del nou llibre d’en Daniel Arasa. Us exhorto a llegir-lo.
9 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
El Sr. Arasa, escriu honestament i des de una objectivitat admirable.
Per contra, paradoxa veure, com en el reportatge d’en Jordi Pujol que vaig veure ahir al vespre a TV3, amb un format que enganya assemblar “plural”, es retalla tot el que a la seva vida, i a la història de Catalunya, te a veure UDC i ells seus líders: abans, mentre i desprès de la transició.
Tampoc es fa esment de ningú d’Unió. No entrevisten ningú que el coneix. Ens volen esborrar la memória. Unió, només surt en una pancarta de fons CiU, mentre qualificaven “el partir d’en Pujol”. Sembla mentida el que ens fem els mateixos catalans amb la nostra història, diria que hi ha una expressa imparcialitat, censura política i malversació del rigor històric.
No crec que rectifiquin.
Comentari per Erasme — octubre 2, 2009 @ 13:19
Gràcies Erasme. No vaig veure el programa però aquests dies he llegit algun comentari periodístic sobre el segon capítol de les seves memòries i tant en relació a Unió com en altres qüestions tindria coses a dir però “ara no toca”. Ara hem d’intentar anar plegats, el més units possible i intentar donar resposta a les necessitats de canvi que hi ha en aquest país i quan dinc canvi no parlo només de canviar les cares dels governants sino les polítiques i la manera de fer-les.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 4, 2009 @ 19:42
Benvolgut Josep :
L’historiador anglès Thomas Carlyle escriví al segle dinou : “Cap gran home viu en va; la història del món no és res més que la biografia dels grans homes”. Doncs bé, de ben segur que assoliments transcendents dels pobles, com per exemple, l’assoliment de la democràcia novament a Espanya, o el restabliment de l’autogovern de Catalunya, possiblement no haurien estat un fet, si no romanessin en el pensament dels seus protagonistes i autors, la memòria de grans homes, servidors públics dels nostres avantpassats, com Francesc Macià, Lluís Companys, i tota una munió d’homes i, tanmateix dones, de no tanta notorietat pública, com Manuel Carrasco i Formiguera, que foren fidels als seus principis i ideals, àdhuc, fins la seves morts esdenvingudes de manera ben tràgica. Els polítics d’avui seria bo que ho recordessin quan fan camí, per tal de no ser esclaus de la impaciència, la qual ens pot empènyer a tots plegats, tal vegada un altre cop, a una drecera de final incert, tal vegada a algun estimball perillós pel poble. El camí correcte, el camí prudent, de ben segur, ja fou traçat fa temps, per tota aquesta munió de grans homes que s’estimaven de debó al seu poble, assenyalat amb el nom de Catalunya.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — octubre 4, 2009 @ 19:56
Volia dir parcialitat i no imparcialitat.
Ja em sembla bé que en Obiols i Maragall opinin sobre la política i la persona d’en Pujol, però d’aquí a que sigui un document que mostri el seu perfil,…., ja veus.
Segur que tu, en Quatrecases, en Rigol, i molts altres…com dius, podríeu haver aportat alguna cosa més positiva de la seva personalitat i la seva trajectòria política.
No paga la pena fer-te perdre més temps amb aixó. Però fà reflexionar a lo millor no “sabien” on buscar, podria estar interessant recollir en la filmoteca, un grapat de preguntes històriques en format “de cafè” o entrevista als més veterans d’Unió, que Deu els guardi molts anys. En aquest sentit, fer una aportació més en donar els drets d’imatge al fons documental audiovisual històric del partit, en l’ús que consideri adient. Penso en les properes generacions i també ara, en “ajudar” als veritables periodistes gràfics d’investigació documental. Gràcies.
Comentari per Erasme — octubre 5, 2009 @ 21:24
Gràcies un cop més, Josep Antoni i Erasme, per les vostres valuosíssimes aportacions al blog.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 7, 2009 @ 13:38
M’he assabentat tard i amb ilusió. Quatre dies abans del meu comentari, feies l’acte de presentació del projecte audiovisual d’INEHCA. Enhorabona!. En aquesta sentit, estic segur que és una oportunitat per recollir tota informació rellevant posible, per facilitar després editar o consultar envers diferents temàtiques, situacions i persones. Quines preguntes els hi faria el periodista Sr. Arasa, des de la seva reconeguda profesionalitat, per documentar l’història?.
Alguns més que d’altres, amb el bombardeig d’informació tan variat que tenim, ens saturem i necesitem facilitat o rapidesa en cercar per temes, fets, o paraules. Si “indexes” el blog, o la pàgina web d’UDC per exemple, (ho fa més d’un programa informàtic gratuïtament), pots posar un “encercador” (buscador), a la mateixa capselera. També es pot compartir la informació que es desitgi compartir amb Google, Firefox, etc….
Comentari per Erasme — octubre 9, 2009 @ 20:32
Gràcies Erasme pel teu comentari sobre el projecte audiovisual d’INHECA que jo no vaig fer res més que presentar però que el merit de la idea i de la preparació el tenen els actuals responsables del nostre Institut.
Sobre aspecte tècnics del blog en prenc bona nota per a que els qui se n’ocupen o tinguin present. Jo només m’ocupo dels continguts.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 14, 2009 @ 14:09
No és exactament el mateix, esser fidel a una república democràtica, i com a cristià participar en un projecte de partit. Que estar en un partit on difícilment pots viure amb principis de cristià. No només els de PP català, abandonaran el partit per incoerència amb les seves directrius.
Socialistes cristians!. Això si que és un paradigma. Quina crisi existencial !. Pretendre cambiar el socialisme, és altre cosa que socialisme.
Disciplina de vot o vot en consciència?
No sé si aprofita’n l’allotjament de Santa Úrsula de Bono, que encara no la han fet fora del Congrés, es podrien “acoblar”, (encara que sigui d’okupes”), …
St. Tomàs Moro… patró dels polítics i advocats.
St. Pau …patró dels economistes.
St. Josep …patró dels treballadors.
St. Sebastià …patró dels pobres
Sants Innocents …patró dels que podrien haver estat homes.
…..i per últim….
St. Elm, Telm, patró dels mariners i dels mals d’estómac, per tal que no tinguem altre “Prestige”.
Per molt que preguin en que no hi hagi cap més desastre que “damnificar”. L’ensorrament estava anunciat.
Comentari per J. Maria — octubre 20, 2009 @ 2:46
Gràcies J. Maria pels teus comentaris i reflexions
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 20, 2009 @ 13:27