Fets, i no paraules
Aquest dimecres, a la sessió de control parlamentari, el Ministre de Foment, José Blanco, en resposta a una pregunta parlamentària de CiU afirmà que “el Gobierno de España está realizando una inversión sin precedentes en infraestructuras en Catalunya”.
Doncs bé, ahir, amb la diligència que caracteritza a la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), es va distribuir, en resposta al Ministre Blanco, un document que titulava “La contratación pública del Estado en Catalunya disminuye un 42,8% hasta septiembre”, i afegia que “el retroceso que se registrará en las inversiones públicas dificultará la salida de la recesión”. Segon les dades elaborades per ells, perfectament detallades, per cert, la contractació d’obra pública per part dels organismes de l’Administració General de l’Estat, en els nou primers mesos de 2009 fou de 875,4 milions d’euros respecte als 1593,2 contractats en el 2008, que és el que implica la disminució del 42,8%.
A banda de comparar les xifres amb el període 2000-2009, i després d’afirmar que les inversions les contractà l’equip anterior del Ministeri de Foment, l’informe de la Cambra de Contractistes ens recorda que les obres del Ministeri de Foment estan molt concentrades en una única infraestructura que és l’AVE Barcelona – Girona – frontera francesa i que la resta d’infraestructures, competència del Ministeri, pateixen molts endarreriments.
Però tal vegada el més important de l’informe de la CCOC sigui la conclusió final: “És sorprenent que, malgrat Espanya sortirà de la crisis global molt més tard que els països del seu entorn, la gestió de les infraestructures d’interès general -les que incideixen positivament sobre la competitivitat de les empreses industrials i de serveis- a Catalunya experimentin uns retrocessos tan considerables… Les empreses no estan renovant la seva cartera de demandes i, molt pitjor ho tenen les PIMEs d’obra pública, ja que no tenen ni perspectives de futur ni de present”. Tot plegat, conclou, “comportarà un enduriment de l’augment del número d’aturats del sector de la construcció a Catalunya”.
12 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Són els més grans especialistes de l’ús del llenguatge per a la hipocresia i l’engany. Saben del valor d’uns titulars provocats que arriben a molts i de com les rectificacions, i en definitiva la veritat, arriben després a molts menys.
Amb tanta utilització enganyosa i tramposa del llenguatge polític van aconseguint que cada cop més gent cregui menys i a menys de la política i dels polítics. Estant potinejant i desenganyant el país i les institucions. Aquest és el dany més gran.
Aprofito l’avinentesa per felicitar-te per que en les enquestes, malgrat tot el que fan ploure, siguis el millor valorat. Una abraçada
Comentari per Xavier Hernandez — octubre 17, 2009 @ 13:08
Gràcies, Xavier, per la teva aportació. Certament, aquesta manera de fer política és una de les causant de que la ciutadania estigui farta de tots nosaltres i s’acomodi en el “tots són iguals”. Gràcies també per la felicitació per les enquestes. Millor que sigui així que no d’una altra manera, però de vegades penso en allò de que “el tuerto es el rey en el país de los ciegos”.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 18, 2009 @ 14:13
Duran, el que no entenc és que amb aquestes coses que tu mateix veus, no vegis clara la necessitat de tenir un Estat propi i no un compartit.
Comentari per mai9 — octubre 19, 2009 @ 14:01
Gràcies mai9 pel comentari. Que us penseu que a la Unió Europea lliguen els gossos amb llangonissa? Que no hi ha un permanent estira i arronsa en matèria d’inversions i compliment entre els Estats? O, per seguir un altre fil argumental, quan a les Terres de l’Ebre es queixen de que no s’inverteix suficient i les tenim marginades, s’han de separar de Catalunya i tenir un estat propi? És molt més profund, al meu entendre, tot i respectar la teva opinió, la creació d’un Estat propi.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 20, 2009 @ 12:42
Distinguido Sr. Josep A. Durán y Lleida.
Ante todo, disculpe que no me pueda dirigir a Vd. en su propio idioma y, por tanto, mis posibles errores de escritura de los términos catalanes que en el texto pudiera contener.
Soy andaluz, aunque creo que abierto de mente y no me supone ningún prejuicio la nacionalidad de ninguna persona al analizar su vinculación política o trayectoria pública o humana.
No es la primera vez que he pensado en felicitarlo y animarlo tanto por su coherencia al exponer sus planteamientos como en las formas al expresarlos. De hecho, me hizo especial calado sus posicionamientos en aquel programa televisivo de “Tengo una pregunta para Vd.”, incluso a la hora de ser respetuoso pero claro, honesto y sincero cuando hubo preguntas de inmigrantes.
Estoy siguiento el Debate de los Presupuestos del Estado y, al margen de su posicionamientos catalanistas, en los que no puedo entrar porque desconozco, (lástima que no tengamos políticos, con ideas semejantes en Andalucía), inevitablemente tengo que felicitarle por su intervención. La coherencia, aportación constructiva de ideas y sensatez en cuanto al fondo en la relación fomento de empleo/coste para el Estado, es lo mas positivo que he percibido, como resumen, en lo que va de debate.
Por lógica ubicación geógrafica no puedo ser votante de su partido a la hora de las elecciones. Pero puede estar seguro de que si estuviera empadronado en Catalunya, mi voto sería para usted y su partido.
Me parece lamentable la salida de diputados/as que se ha producido al subir usted al estrado para tomar la palabra. Seguro que, de quedarse y estar atentos, mas de uno/a hubiera aprendido algo.
Créame, su intervención me ha parecido muy importante, aunque tanto al gobierno como a la oposición le suene a música celestial y no tome nota de sus aportaciones.
Gracias.
Comentari per Rafael Crismán González — octubre 20, 2009 @ 17:32
Gràcias Rafael por sus cariñosas palabras hacia mi persona y por los comentarios de mi intervención esta tarde en el debate presupuestario. No incidiré en su contenido porque veo claramente que ha sintonizado con el mensaje que quería trasladar. Ah! y respecto a que abandonen el hemiciclo cuando salgo yo a hablar tras la intervención del Sr. Rajoy ya estoy lamentablemente acostumbrado. Lo único que me irrita es que con tanto ruido tengo que hacer más esfuerzos de concentración, pero ellos se lo pierden.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 20, 2009 @ 19:07
Ei Duran, no cal que em tractis de vos o de vosaltres. Jo només sóc un.
Com bé saps no és un tema de lligar gossos amb llonganisses. Bé que ho hem estat fent a Espanya durant uns anys i això no ha estat solució als problemes de finançament de Catalunya, ans al contrari.
I a més, tu ho dius molt clar: a Europa hi ha problemes de finançament entre Estats, però encara he de veure un polític francès prometent inversions sense precedents a Bèlgica. O si vols, un polític europeu d’un país prometent inversions a un altre país.
Comentari per mai9 — octubre 21, 2009 @ 10:59
Gràcies mai9 gràcies pel nou comentari. Disculpa però tens raó tu em tractaves de tu i jo de vos. I tant que succeeix que un Consell Europeu prometi mesures per un país i després no les faci o un comissari d’un país respecte un altre.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 21, 2009 @ 19:54
Ah, llavors no cal que ens independitzem, perquè entenc que si en fóssim els españols seguirien prometent-nos inversions que no compleixen.
Comentari per mai9 — octubre 21, 2009 @ 23:09
Benvolgut Josep :
Vull escriure un xic sobre les infraestructures a Girona, que per proximitat geogràfica conec millor. Recordo que la cap de llista del PSC per Girona, Montse Palma, declarà una mica abans de les eleccions generals del dia 9 de març de 2008 que el desdoblament de la carretera nacional II estaria enllestida en un termini màxim de quatre anys; doncs bé, a hores d’ara només està desdoblada fins a Caldes de Malavella. El trajecte entre Tordera i Maçanet de la Selva està totalment aturat des de fa uns quants mesos. L’Estat preveia destinar 76 milions per les obres de desdoblament d’aquest trajecte i ara, gràcies a aquests Pressupostos Generals “tan ben fets” per la Ministra d’Economia Elena Salgado, la inversió real es redueix a uns simbòlics 100.000 euros!!! És del tot evident que les obres no es podran reiniciar el proper any. Des d’el Ministeri de Foment diuen que no ens preocupem perquè l’any 2013 (sí, ho he escrit bé, l’any 2013) està prevista una “megainversió” en aquest tram de ni més ni menys 113 milions d’euros. El 2011 preveuen 15 milions i el 2012 preveuen 40 milions, per anar fent. Suposo que la intenció serà per anar fent reduccions com aquesta del present any 2009 de 76 milions a aquestos “vergonyosos” 100.000 euros. I si pensem que l’any 2012 estan previstes les eleccions generals i no se sap qui governarà, haurà de veure com quedarà aquesta “megainversió” prevista pel 2013. Doncs bé, només he posat un exemple de la política d’inversions de l’actual Govern Central a Girona, dels molts altres que n’hi ha, a fi i efecte que quan es diu que l’Estat està reduint les inversions en infraestructures és cert i real, la qual cosa és del tot lamentable, essent així que el president Zapatero a tothora empra esforços a dir públicament que el seu Govern aposta per les inversions en infraestructures i obra pública com a motor de la recuperació econòmica del país. Frases propagandístiques que farien l’efecte desitjat de retornar la confiança si no fos perquè es contradiuen amb la crua realitat.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — octubre 23, 2009 @ 10:27
Gràcies maig9 i Josep Antoni Triviño. No m’he explicat bé, ma9. Al marge de la viabilitat de la independència, no dic que continuessim essent dependents dels espanyols, sinó de molta més gent. La interdependència és la clau del futur. L’eix Mediterrani ja depen molt d’Europa, i de les promeses i compliments dels projectes en infraestructures de la UE.
Josep Antoni, tot això que dius és sobre una infraestructura amb més accidents de tràfic, i de les poques que han de cobrir el dèficit de connexió entre capitals de “província” per autovia.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 25, 2009 @ 19:40
Duran, els projectes d’infraestructures poden dependre molt o poc d’Europa, però l’Europa la fan els Estats, i el dèficit fiscal de Catalunya amb España no ens el trauran els europeus.
Comentari per mai9 — octubre 26, 2009 @ 17:26