La temprança com a virtut política
En contra del que fan molts polítics els caps de setmana, que aprofiten per llegir-se més a fons tots els diaris, jo acostumo a llegir l’imprescindible. Però quan vaig anar ahir diumenge a la llibreria del costat de casa per comprar un diari per la pel·lícula que regalaven, vaig veure la portada de l’ABC amb una foto gran del president Pujol fent al·lusió a una entrevista que li feien i amb un titular que CiU no pactaria amb el PP. Després, per cert, no he estat capaç de trobar-ho en el text. Però vaja, el que m’interessa destacar és una part de l’entrevista al President on, parlant del nacionalisme, comenta els seus riscos, com en té la religió o la lluita per la justícia o el sentiment de classe. Hi ha moltes altres coses interessants, en l’entrevista. En el terreny nacional, quan diu que en els anys seixanta l’independentisme no era el nostre objectiu, ni ho és ara, com tampoc el federalisme que porta a igualar i, per tant, a aigualir la personalitat pròpia de Catalunya. Però també resulta interessant quan parla d’Europa o de la immigració.
Ara bé, el que aquí vull remarcar és el que té relació amb el títol de la nota, és a dir, el que té a veure amb la temprança. Tot parlant de nacionalisme, li pregunten si no corre el risc de portar-nos a la confrontació quan s’estimula en excés. “És clar! -diu ell-. És clar que es corre sempre aquest risc. Per evitar-lo, cal tenir temprança, que és una virtut molt important. S’ha de buscar l’equilibri entre els drets i els deures, i cercar l’equilibri entre la seguretat que la nostra identitat sigui respectada i que, a la vegada, fem la nostra aportació a l’interès general d’Espanya. Això sí, correm dos riscos: aïllar-nos i preocupar-nos solament del que és nostre, o ésser absorbits per un conjunt d’Espanya que pretén acabar amb la nostra diferència. Per això penso que les vies del mig en el camp social, religiós o polític, i també en el camp nacional, acostumen a ser bones”.
Doncs jo també penso el mateix.
16 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
La via del mig…
Els Bascos no en saben d’aquesta via.
El peix al cova tampoc és la via del mig… Es la de la estrator de pit…
La tensió Espanya- Catalunya tampoc és la via del mig, però fa segles (no és metàfora) que dona vots (recordar “la custión catalana” debatuda multitut de vegades en diferents segles…
La via del mig, no és la via de agafar el que es pugui.
La via del mig no és anar replegant d’aquí i d’allà.
PEr haver-hi via del mig. s’ha de poder parlar en condicions d’igualtat i, ara x ara, és radicalment assimètrica (hi ha una relació d’imperi – submissió)
La via del mig passa necessàriament per -en temes de país- una única veu al parlament del estat espanyol que faci el país ingovernable si no es passa per aquest grup català.
… Llevors serà molt senzill trobar la via del mig: ja veuràs!
Comentari per Lluís — octubre 26, 2009 @ 22:37
jo també senyor Duran, però penso que cada vegada la corda es tensa més i més.
Comentari per Francesc — octubre 27, 2009 @ 1:56
El president Pujol era un especialista amb la “temprança”, per això va mantenir-se en el poder durant vint anys, els moderats de Catalunya el votaven. Però resulta que molts dels que el votaven ja s’han mort, eren gent gran, i es el problema de CIU que per causes generacionals ha perdut audiència. Però no ens enganyem fent servir el nefast mot “independència” per engatussar a quatre deixelebrats que encara porten bolquers, no podem canviar l’herència pujolista de CIU.
Comentari per Silveri Garrell — octubre 27, 2009 @ 11:55
És el mateix que jo penso. El futur positiu de Catalunya passa per l’enteniment, que no pas per la submissió, amb Espanya i amb Europa, malgrat els cants de sirena d’un independentisme que pensa que el conflicte el pot beneficiar.
Comentari per Xavier Hernandez — octubre 27, 2009 @ 13:23
Gràcies pels vostres comentaris Lluís,Francesc,Silveri i Xavier. Es cert que la c0rda esta cada cop més tensa però sovint uns i altres la tensem irresponsablement i no cal dir que els extrems d’una banda i de l’altra per treuren profit partidari ho fan dia sí dia també.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 27, 2009 @ 19:18
Risc? Que UDC faça l´experiment de formar partit (en solitari) a la Comunitat Valenciana, que estem esperant amb les maletes fetes per a eixir del PPCV. I aixó només d´entrant. Façan calculs d´home de estat. I a tenir en compte, que la temprança se la podem deixar en exclusiva al cor. Perque per al cap son les idees i el valor… per a les accions.
Comentari per Pini — octubre 27, 2009 @ 22:25
Jo estic indecís entre l’estratègia que sempre ha utilitzat el President Pujol -i vostè també Sr Duran- i la veu cada vegada més alta de l’independentisme. Una cosa la conec i l’altre no. Una cosa em fa dir “vinga, torne-m’hi” i l’altre em fa dir “endavant” i alhora “compte”. La primera més o menys em va fent tirar econòmicament i vaig venent mica en mica a tota Espanya i l’altre em crea molts dubtes sobre si tindré comandes l’endemà. A ser sincer, pel meu futur comercial m’interessa l’opció Pujol, però a nivell sentimental n’estic fart i l’altre dia ja li vaig fer esment sr Duran d’experiències en un Rallye i sobre altres temes. La butxaca necessita una gestió, un treball i més o menys ha anat bé i ha de tornar a anar bé tot i els atracaments que patim. Però el cor, el cor català, que necessita?. Què hem de fer sr Duran per estar bé dins d’Espanya i que el nostre cor i sentiment no pateixi i alhora la nostra butxaca tampoc?
Quina és la solució?
Cordialment,
Miquel
Comentari per Miquel — octubre 28, 2009 @ 15:02
Senyor Duran ,
El problema crec que no el tenim nosaltres, hen estat 300 anys intentant encaixar ,d’una manera civilitzada i sense perdre les nostres arrels, amb Espanya. Amb molt seny i molta temprança (el president Pujol com a exemple clar). Els pactes dels passats segles que catalunya mantenia la resta de l’estat si aquest comprava els nostres productes han caducat , els nostres veins no han volgut mai respectar-nos sols integrar-nos.En el seu imaginari fa molt temps que va morir l’idea (de tradició Carlista ) de les Espanyes sols en volen Una Grande i Libre(li sona aixó ) i cap dels dos partits estatals en té una altra d’idea.
Per aixó crec , senyor Duran , que és una perdua molt gran pel país que un polític com vosté valent i honest (costa de trobar aixó ) piqui ferro fred intentant canviar España.
Comentari per Sergi — octubre 28, 2009 @ 16:15
Gràcies Pini, pel seu comentari. No es tracta de tenir o no valor per fer una UDC a la Comunitat Valenciana, sinó de la oportunitat i de la possibilitat. Crec que no és oportú que un partit català faci política a València. Altra cosa és estar disposat a ajudar a tothom que vulgui fer un partit com el nostre a les terres de la vostra Comunitat. I, en relació a si és possible o no, clar que no hi hauria dificultat legal per a fer-ho, però altra cosa seria fer reeixir un partit amb pes significatiu. Tenim molta feina a Catalunya, amic. Torno a dir, però, que la meva predisposició personal a ajudar a alguna iniciativa a les vostres terres en el sentit que plantegeu és total.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 28, 2009 @ 17:32
Gràcies Miquel i Sergi pels vostres comentaris. M’agraria que fóssim capaços d’acceptar que en els tres darrers segles els millors anys de Catalunya respecte a Espanya han estat els anys en què ha governant CiU, hem tingut més autogovern que a la República i, sobretot, ha durat molt més. Ara és quan estem desorientats i frustrats, però això coincideix amb la manca de lideratge a Catalunya i amb la incapacitat de parlar de tu a tu amb Madrid per la clara supeditació del govern català a l’espanyol. L’essencial és salvaguardar la nació, això és el substantiu. L’Estat, com deia Carles Cardó, és l’adjectiu, i en els darrers anys hem aprimat la nació. Sergi, podem diferir d’allà on volem portar nacionalment parlant al nostre país (que no ho sé), però m’agradaria que entenguessiu que per arribar allà on jo vull o on tu vols és imprescindible tornar a governar. I per a tornar a governar no ho farem fent el discurs que sintonitza amb un 20% de catalans, havent de compartir, a més, aquest espai amb ERC, Reagrupament, CUPs, etc. Hem de fer un discurs que permeti extendre la consciència nacional, no radicalitzar la d’aquell que ja la té, i així poder governar i fer avançar nacionalment el país. El demés és molt soroll, molta barrila, però anar retrocedint respecte a Espanya com ens passa ara.
Comentari per Josep Duran Lleida — octubre 29, 2009 @ 13:38
Senyor Duran,
Primer , acceptar com els millors governs en 300 anys el de CIU.
Segon , acceptar una manca total de lideratge a Catalunya.
Tercer , tornar a governar , aquí ja no hi estic tant d’acord !!! Si CIU governa amb majoria tornarà el Peix al cove, si no té majoria igual intenta pactes amb el PP o el k seria desastrós pel país la SOCIOVERGENCIA . O amb els d’Erc k ja sabem el pa que volen(millor del que donen ) .
On vull anar a parar , em semblaria molt bé un govern encapçalat per CIU però aniríem endavant nacionalment ? Tornaríem a ser respectats ? Podríem proposar el concert ?
Tinc molts dubtes i avui estic espès !!!!!
Comentari per Sergi — octubre 29, 2009 @ 15:48
Gràcies, Sergi, jo també estic espès i molt amoïnat aquests dies, i m’imagino que no cal que sigui més explícit. No anem bé, perdrem tota credibilitat com a polítics.
En tot cas, hi ha dues opcions, o CiU, o tripartit. I em sembla que estem d’acord que nacionalment és molt millor CiU.
Comentari per josep duran lleida — octubre 30, 2009 @ 13:48
Yo le iba a votar porque entre tanto imbecil me parecia usted una persona sensata.
Hoy a nuestra familia nos ha caido usted a los pies al mostrarse quejoso porque han esposado a unos chorizos digamoslo con todas las letras. Yo vivo en Badalona y no sabe usted las carencias que hay para que estos individuos se lleven solo de aqui 14 millones de pesetas.
Mi pobre hermano robo para chutarse en un supermercado sin fuerza, es un ser pacifico pero enfermo, lo esposaron no solo en la puerta de la audiencia sino a la vista de todo el barrio. Cuando a diario se ve esto en la TV usted ni pio.
Han perido ustedes el norte y jamás se recuperaran, forman ustedes un clan. QUE PENA que tanta gente haya luchado para esto
Comentari per Maria Cespedes — octubre 31, 2009 @ 13:27
Gracias Maria Cespedes por su comentario. Desconozco el caso de su hermano, pero si ha salido en la TV esposado, simplemente como presunto culpable, sin cogerle infraganti en un delito, es tan injusto como cualquier otro caso. No formo parte de ningún clan. Es mi opinión basada en mis criterios sobre la Ley procesal i el Código Penal. Defiendo la presunción de inocencia para su hermano y para cualquier persona, excepto lógicamente cuando se ha sentenciado en firma la culpabilidad de alguien, la ha confesado o le han cogido en plena comisión del delito.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 8, 2009 @ 22:21
me parece HO consejo de sabios que esisten muchos zorros con razon que encandilan a las gallinas inpidiendo ver dicho zorro y lo hacen bien carajo firmad EL TONTO DEL PUEBLO
Comentari per jose — novembre 22, 2009 @ 14:03
Gracias jose por el comentario que no llego a comprender. Seré yo el tonto del pueblo?
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 24, 2009 @ 16:34