Viatge a Israel i Palestina
D’aquí a una estona embarcaré cap a Israel com a president de la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés en viatge oficial que, sens dubte, es planteja molt interessant pel moment que viu el conflicte al Pròxim Orient amb la nova administració Obama i en vigília de la presidència espanyola de la Unió Europea i amb el canvi d’actitud de Rússia sobre l’Iran, que no deixa de ser molt important pel pes que té amb moviments com Hamas i l’Hesbola
Durant aquests tres dies, m’entrevistaré amb el cap d’Estat d’Israel i amb el cap de l’Autoritat Palestina. També ho faré amb parlamentaris i ministres de tots dos governs.
Això farà que, lamentablement, no us pugui atendre des del blog fins dissabte que ve, ja que en els tres dies que estaré en aquelles contrades aniré de bòlid amb diferents actes i visites diverses.
Disculpeu, i fins aviat.
18 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Benvolgut Sr. Duran, perdoni que el meu comentari no tingui res a veure amb el tema, només li vull fer arribar un vídeo que penso li resultarà molt interessant. Dura exactament dos minuts: http://www.youtube.com/watch?v=WDRTYsM7O5E
Gràcies per la seva atenció.
Comentari per Dani Morcillo — novembre 2, 2009 @ 21:05
Benvolgut senyor Duran,
i quin és l´objectiu del viatge oficial?
gràcies i bona sort,
Francesc.
Comentari per Francesc — novembre 2, 2009 @ 21:46
Benvolgut Duran,
Com a docent en exercici nomès voldria exposar-te el desacord compartit de molts companys/es en sentir dir que la LEC s’ha aprovat amb un gran consens…dels partits, però absolutament a esquenes dels professionals que l’hem d’aplicar que no l’hem compartit en absolut, no sent consultats ni escoltats nosaltres ni tampoc els sindicats que ens representen. Per acabar, lamentar que aquesta s’hagi aprovat amb el recolzament de CIU. Fora bó que des de CIU es fes un esforç per conèixer d’aprop la realitat més propera de l’educació i les condicions en que els professors i mestres ens veiem obligats a exercir-la actualment per entendre com l’inmensa majoria d’aquests no podem estar d’acord ni amb el conseller Maragall ni tampoc amb les seves actuacions i mesures adoptades des del Departament d’Educació.
Gràcies!
Comentari per Tomàs Vidal Lanza — novembre 3, 2009 @ 10:37
Israel és un gran pais del que es pot apendre molt de com enfocar els conflictes des de la inteligència i la democracia. Visca Israel i Visca Catalunya
Comentari per proisraeli — novembre 4, 2009 @ 0:34
Esperem que la moderació sigui la via de pau per a conquerir l’enteniment. Amb el fet religiós que impregna la seva governabilitat, esperem que l’agermanament en un sol Deu, faci prevaldre en els seus respectius mandataris, un sentit de la pau, i que circumstàncies religioses o de qualsevol altre mena no puguin justificar la guerra.
No t’ho perdis, algú suggeria en una reunió interconfessional al seu homòleg, una estona de tres minuts d’oració personal en la seva fe, abans de començar a parlar dels assumptes de la convocatòria. Això és començar en posar un primer punt en comú, no creus?. ZP no donaria credibilitat en fer-ho. Tampoc el trobarien autoritat moral, no te dic res, si tinguessin coneixement de la llei d’avortament que està promocionant. Per molt president de torn de la EU que sigui.
En altre ordre de coses, tampoc no sabem si en aquesta visita t’acompanyen “empresaris per a la reconstrucció”, com fan els equips especialitzats dels E.E.U.U.
Comentari per Noctàmbul — novembre 4, 2009 @ 3:59
No sé quin és el motiu del viatge. Suposo que per temes de relació amb la UE i per interessar-se un cop més per un procés de pau inexistent….Tot i així, bon viatge i bona feina !!!!!
Salut,
Miquel
Comentari per Miquel — novembre 4, 2009 @ 14:57
Benvolgut Sr. Duran,
sé que el tema no ve a colació, i que no té res a veure amb l’article on l’apunto, però tinc necessitat de poder dir la meva en el tema dels signes. I no sé altra persona, que amb vós mateix per a parlar-ne. El Tribunal d’Estrasburg a dictat sentència. Una pifiada a parer meu. El grup “moscardó” del Congrés, ara insta a aplicar la sentència a Espanaya, per tal de no ofendre els sentiments d’altres credos que conviuen a les aules. Espero que en el cas que aquesta proposició que pretenen incloure a la Llei de Llibertat Religiosa, també inclogui, si s’aprova la retirada de les creus, la retirada de vels, xadors, etc. Perquè al cap i a la fi, aquests mocadors no deixen de ser signes religiosos, perquè no són fruit de la cultura, sinó del seu credo. Trobo lamentable, i ja molt cansí, que encara certs sectors, sempre reduits i minoritaris vagin tocant la pera a la població amb temes tant secundaris. I més quan són temes de la cultura en que vivim, don provenim, i de la cultura d’on som. I després van demanant la creació d’un Islam a la catalana, la construcció de les mesquites, etc. Aquest tema ja em cansa. En definitiva la qüestió no deixa de ser eternament la mateixa, i no pas la de llibertat de credo, o la suposada ofensa a altres religions (hostes vingueren, que de casa ens tragueren) Sinó que el tema de fons, és l’eliminació o la intenció d’amagar tot allò que faci olor a catòlic. I JA CANSA! Permeteu-me que em pasi de frenada. En un temps ens pretenien eliminar a boca de canó. Ara això no es porta, i pretenen fer-ho emparant-se en la democràcia i la legalitat! I som el que som, perquè som de cultura cristiana.
Comentari per Jordi del segrià — novembre 6, 2009 @ 10:54
Estimado Sr. Durán: he leído con desasosiego su opinión sobre que el informe Goldstone no debió someterse a la votación en la Asamblea de la ONU.
Le admiro como político en muchos campos, pero dentro del ámbito del genocidio palestino creo modestamente que a nivel general falta conciencia internacional que podría extrapolarse a otros muchos abusos cometidos en todas las esquinas de nuestro planeta.
He vivido en Israel y en los Territorios Ocupados y del mismo modo que puedo decir libremente que son lugares donde su gente, costumbres, religiones, etc., me pueden ser más o menos cercanas, o incluso no gustarme algunos aspectos de esas culturas, pero ante todo las respeto, también puedo decir que ese respeto no se da allí. Hay una potencia ocupante, condenada por más de 200 resoluciones de la ONU, que ha construido un muro ilegal que en el 85% de su trazado ocupa los Territorios Palestinos, está haciendo una limpieza étnica en Jerusalem y además sometiendo a Gaza a un embargo inhumano con la complicidad directa de Egipto e indirecta del resto del orbe. Ese país tampoco acepta la obligación que tiene pendiente desde hace 60 años de permitir el retorno a los 800.000 desplazados que están hacinados en campos de refugiados.
Ha ocupado con 350.000 colonos ilegales la mayor parte del territorio palestino construyendo asentamientos y vías que sólo los israelíes pueden utilizar.
La lista sería inacabable y creo que gente como usted desde su posición y criterio debe luchar por terminar con este y otros conflictos.
El informe Goldstone probablemente no es completo ni mucho menos perfecto, pero responde fielmente a una realidad: se bombardeó indiscriminadamente, se utilizó fósforo blanco y bombas con residuos de baja radiación, se utilizaron a palestinos como escudos humanos.. etc. Del mismo modo se condenan los abusos de Hamás y el lanzamiento de cohetes a poblaciones israelíes. El admitir el informe y su paso al Consejo de Seguridad es un paso alentador, pero que quedará en agua de borrajas por el voto de Estados Unidos, que, por motivos obvios, siempre es en contra de la condena a Israel.
Disculpe la extensión del comentario.
Gràcies i un salut.
Nacho.
Comentari per Nacho — novembre 7, 2009 @ 12:58
Benvolgut Josep :
A dia d’avui -dissabte- et desitjo que hagis tingut un excel.lent viatge i hagis pogut desenvolupar la teva feina amb la major facilitat possible. Tot observant el permanent i imprevisible canvi de les relacions polítiques i militars entre tots els països de la zona, mentre es puguin portar a destí aquestes missions parlamentàries de països occidentals ja és una bona senyal.
Comentari per Josp Antoni Triviño - Escriptor - Girona — novembre 7, 2009 @ 20:36
Més desafecció!
RECETA DE COCINA:
POLLO AL AYUNTAMIENTO
Ingredientes:
Un pollo
Un despacho
Varios chorizos
Preparación:
1. Se coge el pollo y se le pone una corbata
2. Se le coloca en el mejor despacho de un ayuntamiento.
3. Lo rodeamos de unos chorizos frescos.
4. Se le deja a su antojo durante un tiempo.
5. Y él solito se va haciendo rico, rico, rico…
Comentari per Lluís — novembre 8, 2009 @ 12:47
Que tingui un excel·lent viatge, Sr. Duran. Confio molt en vosté i que no caurà en l’escena de la corona d’espines com hi va caure en Carod. les religions es mereixen respecte, cosa que no van tenir en compte alguns dels que ja sabem.
Comentari per Silveri Garrell — novembre 8, 2009 @ 15:21
En tornar d’Israel trobo un bon grapat de comentaris interessants que, de veritat, no esperava, però que agraeixo enormement. Per tant, gràcies Dani, Francesc, Tomás, comentari proisraeli, Noctambul, Miquel, Jordi del Segria, Nacho, Josep A Triviño, Lluís i Silveri per les vostres aportacions.
El motiu del viatge era intensificar les relacions parlamentàries amb les dues parts del conflicte, mantenir contactes amb els seus governs i representants parlamentaris i amb Instituts d’Estudi sobre seguretat o sobre la negociació. Certament, ara no hi ha cap negociació, i la meva impressió és que el conflicte travessa un moment molt delicat. És cert el tema del mur, i no em va agradar gens passar pel costat, i menys aquests dies que commemoràvem la caiguda del Mur de Berlín -per cert, aquest és molt més alt i ample- i també els assentaments israelís en territori palestí. Els dos principals problemes d’avui són la divisió palestina i el fet de que per Israel no sigui tan prioritari negociar amb els palestins com situar el conflicte d’Iran en primer pla. D’una banda, per raons objectives, en tant que l’actual règim iraní és una amenaça per Israel i financia, arma i entrena HAMAS, com reconeix l’OAP i, d’altra banda, per raons subjectives, ja que Israel intenta tenir la complicitat internacional contra Iran.
Al viatge ni hi he anat amb empresaris, sinó amb tres diputats més, i s’inclou en els contactes necessaris de
de política exterior que una comissió de relacions exteriors ha de tenir. De la mateixa manera que rebem o rebo pràcticament setmanalment delegacions d’arreu del món al Congrés dels Diputats, nosaltres fem un parell de viatges a l’any. Molts pocs en comparació amb altres homòlegs d’arreu del món, però per restriccions pressupostàries que comprenc i accepto, limitem els contactes fora. És obvi que ens aquests viatges obtens una informació i s’expressen unes posicions que no pots fer a través de declaracions públiques i intentes fer entendre a les dues parts que la millor solució és entendre’s. Però no s’entendran si algú no els imposa el marc general, o les línies vermelles de l’acord.
No crec que hagi dit enlloc que no s’hauria de sotmetre a votació a NNUU l’Informe Goldstone, que per cert ja s’ha votat i guanyat amb l’abstenció espanyola i amb vots dels països de la UE positius, negatius i abstencions (un desastre per Europa!). El que vaig dir en declaracions a EFE és que abans de sotmetre’l a votació calia esmenar-lo i que, a més, contenia elements que limitaven molt la capacitat d’actuació d’estats democràtics contra el terrorisme (sense parlar concretament del conflicte Israel – Hamas, sinó en general).
Silveri, òbviament ni m’ha passat pel cap posar-me una corona d’espines al cap i, a partir de la meva condició de cristià catòlic he estat tot el respectuós que s’ha de ser amb les altres religions, al marge de no compartir posicions extremes que totes les religions tenen però que, en algun cas, considero inacceptables al segle XXI
Gracias Dani por permitirme ver el video sobre “con el cole, por la vida, la mujer y la maternidad”.
Tomás, els nostres parlamentaris, que en aquest cas van ser dues parlamentàries, varen parlar amb tothom i una part de la comunitat educativa està molt d’acord amb la Llei, el que no vol dir que sigui acceptada de manera unànime.
Jordi del Segrià. He llegit a la premsa la sentència del Tribunal europeu. No m’ha agradat, però s’haurà de respectar tot i que tens raó que espero que no sigui només aplicable pels crucifixes, sinó també per altres signes religiosos.
Lluís, t’agraeixo l’acudit, però si amb es pretén un desprestigi generalitzat del món municipal, no el comparteixo, ni em fa cap gràcia. Tot el contrari, sincerament. Hi ha milers de persones honestes que treballen amb voluntat de servei als ajuntaments.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 8, 2009 @ 22:03
Estimado Sr. Duran:
No sabe cómo agradezco su ventana abierta a la opinión y valoración del ciudadano. Desgraciadamente son muy pocos los casos entre nuestros representantes políticos que abran esta vía de comunicación tan interesante y que en su caso contesta personalizadamente.
Las valoraciones que hice sobre sus declaraciones se basan en el artículo de Elías N. Benarroch http://www.elconfidencial.com/ultima-hora/duran-lleida-informe-goldstone-imparcial-votarse-20091104.html
y espero que sus comentarios no hayan sido tratados fuera de contexto y conforme a sus explicaciones.
Me han parecido muy acertadas algunas valoraciones que ha hecho sobre la situación -en buena parte desquiciante y kafkiana- que se vive en Oriente Próximo. Complementaría la nota al desarrollo nuclear iraní, declarado de momento para uso civil (no sabemos en un futuro cómo podrá evolucionar) con la certeza de la capacidad nuclear israelí, con 200 cabezas nucleares y con una negativa constante a no ser visitado por los inspectores de la agencia controladora de la energía nuclear ni a someterse a proporcionar la información que se le pide.
Este sí es un peligro cierto en el equilibrio de la zona.
Un error grave que veo en la solución al conflicto es tratarlo como negociación y no como imposición del cumplimiento de resoluciones internacionales. Vista la imposibilidad de llegar a un acuerdo por las partes, creo que la fuerza internacional debería actuar al nivel que ha actuado en otras ocasiones para restablecer lo que impone el Consejo de Segurida de la ONU.
Una vez más, gracias por su atención y disculpe no poder expresarme en catalán; es un idioma que entiendo pero no domino suficientemene como para expresarme con la misma claridad de términos.
Gràcies i un salut.
Nacho.
Comentari per Nacho — novembre 10, 2009 @ 13:59
Excepto algún matiz, las declaraciones a la Agencia EFE son correctas y adecuadas a lo que dije, pero la necesidad del periodista de resuimr y de titular siempre pueden inducir a error. Pero vamos, quede claro que no responsabilizo para nada al periodista, y que la responsabilidad la asumo yo.
En la nueva reflexión, habla Ud. de una solución impuesta. Yo también creo que no habrá solución si la Comunidad Internacional no establece, al menos, las pautas generales del acuerdo. Si no es así, creo que el conflicto se enquistará y se agravará. Gracias de nuevo por sus aportaciones.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 11, 2009 @ 14:13
Més desafecció: aquesta vegada oficial de la televisió : Es de tV3
http://www.youtube.com/watch?v=eB1Pmz1UCWw&feature=player_embedded
Comentari per Lluís — novembre 14, 2009 @ 23:51
Gràcies Lluís, veig que continuem amb l’humor, en aquest cas amb Polònia. A mi personalment segueix sense fer-me gràcia. Ja que estem en la demanda de transparència podríem saber quan costa un programa d’aquests i quan cobra cada protagonista. Al cap i la fi com bé recordes estem parlant d’una TV pública.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 16, 2009 @ 14:12
Sr. Durán y Lleida,
A continuación reproduzco declaraciones suyas respecto a la cuestión del informe Goldstone, según las han recogido medios de prensa:
“Yo soy crítico respecto a ese informe, me parece poco imparcial, y además creo que someterlo a votación de la Asamblea General es someter a Israel a un árbitro con muchos componentes que, de entrada, son sus adversarios más que reconocidos”, dijo a Efe el político catalán.
“Alguien me comentaba ayer que (esta votación) es como si alguien se somete al veredicto de sus verdugos, porque evidentemente es una votación que seguramente Israel tendrá perdida”, consideró el secretario general de Convergencia i Unió (CiU).
Durán alentó a los países de la UE a “abstenerse” o “votar en contra” para “marcar una posición de calidad en contra de ese documento elaborado en el seno de las Naciones Unidas”.
“Es un informe que, a mi juicio, sienta una posición que va más allá y que afecta a la lucha de países democráticos contra el terrorismo.. y que no es nada positivo”, declara.
Podría decirle que lo que usted debería hacer, tanto en sus declaraciones como en su blog, si tiene un ápice de dignidad y conocimiento sobre el tema, es juzgar si lo que concluye el informe Goldstone es cierto o no (que lo es), y obrar -y votar- en consecuencia. Pero esto no tiene sentido cuando sus palabras rezuman su posicionamiento proisraelí -consciente o inconsciente- indiferente a los hechos que se tratan. En sus declaraciones a la prensa citadas más arriba, en primer lugar se desembaraza de los hechos, y sólo habla de votaciones; en segundo lugar, sólo concibe las votaciones a partir de la condición de amigo o enemigo (”adversario”), y, según esa lógica, si quienes voten a favor del informe sólo pueden hacerlo en tanto que “adversarios” de Israel, su voto de usted tan sólo puede comprenderse en tanto que amigo; en tercer lugar, nada sútilmente pretende usted invertir la situación y colocar a Israel en el papel de víctima, al decir que es como si Israel debiera someterse al veredicto de sus verdugos, no ya “adversarios”; en cuarto lugar, y cerrando el círculo, deja entrever de nuevo que la cuestión es que Israel no pierda la votación, y no qué pasó en Gaza y que medidas se deben tomar en consecuencia; finalmente, identifica a Israel con democracia, y a los palestinos de Gaza con terroristas.
En la respuesta en su blog de 8 de noviembre a las 22:03 vuelve usted a hablar de la misma manera en que hablan quienes siguen las instrucciones propagandísticas del Estado de Israel: se le habla de lo que sucede en Palestina y de lo que sucedió en Gaza, y usted habla de Irán, y reduce un conflicto colonial con innegables características de limpieza étnica, instalación de un appartheid y construcción de ghettos a una lucha entre Israel y Hamás.
Por lo demás, conmovedor su desagrado por pasar cerca del muro (¡más alto que el de Berlín!, nos dice), y su mención de que existen asentamientos israelíes en territorio palestino (ya que los datos recordados por Nacho no le sugieren ningún otro comentario)
Comentari per Javier — desembre 29, 2009 @ 15:29
Només recomenar una lectura a tots i totes:
PAPPÉ, ILAN “La limpieza étnica de Palestina”
Comentari per nakba — gener 13, 2010 @ 20:27