Finançament parcial de la reducció de jornada laboral
Som al bell mig del debat de pressupostos i ja en coneixeu, a través d’altres comentaris la meva opinió: no serveixen gens per lluitar contra la crisi econòmica i les conseqüències socials, especialment en el terreny de l’atur.
Avui, però, algún mitjà de comunicació explica que el govern estudia aplicar el model alemany per frenar l’atur. Justament aquesta va ser una de les diverses propostes que vaig fer al govern en el debat de totalitat de pressupostos el propassat 20 d’octubre. Com que la segueixo creient molt important, l’explico a continuació.
Per fer-ho reprodueixo el que vaig dir textualment, i així ha quedat recollit en el Diari de Sessions: “Una última propuesta, todavía en materia de empleo. Financiación parcial de la reducción de jornada. Lo hace Alemania. Cuando a una empresa le disminuye la actividad, antes de despedir a parte de la plantilla, tiene la opción de pedir a los servicios de empleo que financien una disminución de la jornada de los trabajadores. Así, la empresa reduce su actividad y costes, el trabajador tiene una merma mínima en el salario, y al Estado le resulta más barato pagar parte de la reducción de la jornada que pagar la prestación por desempleo entera y, lo más importante, los empleos se conservan, no se destruyen”.
Com deia abans, continuo pensant que és una bona fórmula. N’hi ha d’altres que també podrien aplicar-se assimilant-se a la proposta alemanya, però l’important és que d’una vegada el govern faci alguna cosa més que pagar els desocupats i anar preveient més dèficit per pagar-ne més. La gent vol feina, i no subsidi. I la societat necessita feina, i no viure subsidiada.
10 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç


Si, sens dubte, n’ hi ha molt per apendre d´Alemanya en aquest i altres temes.
Comentari per Francesc — novembre 11, 2009 @ 22:29
Benvolgut Josep :
Subscric fil per randa totes i cadascuna de les paraules que donen vida a la teva argumentació. Havent esguard que, tot i que el meu argument s’hauria bastit amb paraules florejades de ben segur per l’obligança d’un ofici en procés de permanent aprenentatge, per aquesta vegada, t’estalvio la lectura dels meus paràgrafs, que són, en moltes vegades, més llargs que un dejuny.
Comentari per Josp Antoni Triviño - Escriptor - Girona — novembre 12, 2009 @ 11:19
Si, tenim que aprendre d’alemanya, però tampoc es sol·lució, tinc un amic que els divendres té ERE a la multinacional on treballa, el seu sou s’ha vist greument reduit per aquests divendres que no pot treballar, jo no se si això es sol·lució… o es una trampa més per algunes empresses que en aquest moment s’acolleixena plans de la crisi i els serveix per poder fer fora a gent amb molta antiguitat pagant poc, facturant bastant, i parlo del sector de l’alimentació concretament.
Comentari per Nia — novembre 12, 2009 @ 13:03
Estic completament d’acord, la gent vol treball, i aquesta es una formula flexible que pot anar molt bé. Ens hem de mentalitzar que la feina industrial tindrà sempre altes i baixes i els obrers hauràn de treballar segons la demanda, però també existeix el perill de que quan hi ha molta feina les empreses exprimeixin massa als treballadors obligant-los a masses hores extres i aquí ha de ser protagonista la “feina” dels inspectors del Treball que sembla que no existeixin.
Comentari per Silveri Garrell — novembre 12, 2009 @ 13:04
Gràcies Francesc, Josep Antoni Triviño, Nia i Silveri Garrell per les vostres aportacions. Josep Antoni, no estalvies paraules que sempre constitueixen una partitura dolça i armoniosa.
No es tracta, Nia, de fer fora a la gent, tot al contrari, i tot i que és cert que no és la solució, sí que penso que forma part d’aquesta.
Silveri, d’acord amb l’excés d’hores extres, però en canvi, pel que sé, a mi em diuen, al menys, els petits i mitjans empresaris veuen força sovint els inspectors.
Comentari per Josep Duran i Lleida — novembre 13, 2009 @ 19:01
Ahir divendres, va sortir a llum una nova millora de tracte vers els autònoms: podran gaudir de 9 mesos d’atur en el cas que hagin de tancar la seva activitat.
-Ostres !!!, em vaig dir. -9 mesos?. -I com és que un assalariat, tenint menys riscos perquè està assalariat i tan sols ha de preocupar-se en arribar a l’hora, fer la feina i marxar té 20 mesos d’atur?.
Suposo que aquesta greuge discriminatori és fruit d’alguna cosa, però no sé quina. No sé quin Decret o Llei i m’agradaria Sr Duran que m’ho aclarís si li és possible.
Realment, qui creà aquesta diferència deuria tenir poques llums i poca lucidesa. No ho entenc. No m’entra al cap.
Gràcies avançades,
Miquel Pujol
Comentari per Miquel — novembre 21, 2009 @ 14:12
Cal fer esment d’aquesta entrevista, i desitjar que també et puguem lleigir periódicament o amb asiduïtat en d’altres diaris, com ja ho vens fent a la ràdio.
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090510/53700077059/duran-i-lleida-no-parare-hasta-que-los-autonomos-tengan-cobertura-de-desempleo.html
La reflexió que tinc es de si ens convé subsidiar cada cop a més aturats, o subsidiar part del sou dels treballadors de les empreses amb risc de fallida (que amb l’intervenció i projectes de viavilitat d’experts), puguin garantir els seus llocs de treball.
Comentari per J. Maria — novembre 22, 2009 @ 22:44
Gràcies Miquel i J. Maria. La decisió sobre l’atur dels autònoms és unlateral del govern, en compliment de la Llei de l’Estatut del Treball autònom, però evidentment no recull ni la nostra demanada ni la del col·lectiu d’autònoms. La norma arriba tard, segueix essent discriminatòria respecte els treballadors per compte aliena i, a més, crec
que he llegit que entrarà en vigor d’aquí a un parell d’anys (voldria no equivocar-me, doncs parlo de lectura de diari ja que al Congrés encara no ens ha entrat la Llei).
Respecte a l’interès de subvencions llocs de treball o aturats crec que la meva nota al bloc sobre el model alemany pot donar resposta a aquesta qüestió.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 24, 2009 @ 16:31
La gent vol treballar i els empresaris no volen perdre diners amb la baixada de feina. Els costos de les empreses son molt elevats i si baixes la producció un 25% ja comences a tindre perdues.
Per lo tant, em sembla molt bé aquesta normativa, però serà fixe o temporal al moment de crisi?
Comentari per Joan Paterna — novembre 24, 2009 @ 20:07
Gràcies Joan. No sé com serà perquè no sé què farà finalment el govern. Jo crec que hauria de ser una norma per la crisi, però també a tenir en compte de cara al futur en el marc d’una reforma laboral. Llavors, però, caldria precisar-la més.
Comentari per Josep Duran i Lleida — novembre 25, 2009 @ 20:35