Esmena a la totalitat a la llei de l’avortament
Ahir es va acabar el termini per a la presentació d’esmenes a la totalitat al projecte de llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Els parlamentaris d’Unió, dues diputades i dos diputats, en vam subscriure una, i tres diputats i una diputada de CDC també en van subscriure una altra amb arguments molt semblants.
Són diversos els arguments que des d’Unió exposem per oposar-nos a la llei i tots no podran ser recollits en aquest apunt, però intentaré resumir-ne els fonamentals. Al nostre entendre, la llei no és ni oportuna ni necessària. No hi ha cap demanda social. La gent del carrer més aviat ens demana als legisladors que centrem les nostres energies en intentar treure el país de la crisi econòmica. D‘altra banda ja hi ha una llei vigent aprovada pel PSOE de Felipe González. Tal com indica el Consell d’Estat en l’informe sobre el present projecte de llei, el que calia fer és atacar el frau que hi ha en el seu compliment i que ha fet d’Espanya, i de Barcelona en particular, una ciutat atractiva per al turisme avortista. “Nada es más contrario a un Estado de Derecho-diu el Consell d’Estat-que el divorcio radical entre las normas y su aplicación”.
L’avortament, d’altra banda, no és un dret com estableix el projecte de llei i així ho posa de relleu novament el Consell d’Estat i el Consell Fiscal en els seus informes sobre el projecte, que avalen la seva opinió amb la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol i en el Tribunal Europeu de Drets Humans. Com deia abans i com recull també el Consell d’Estat, “el grave peligro para la vida o la salud psíquica o física de la embarazada” ha estat objecte d’una sistemàtica i fraudulenta aplicació i ara el nou projecte ho manté fins a la setmana 22a de l’embaràs.
El projecte socialista no compleix tampoc amb la sentència del TC 53/85 quan afirma que “el aborto es un caso limite en el ámbito del derecho” i recorda que ”el legislador puede tomar en consideración situaciones características de conflicto”. “Tal es el caso de los supuestos en los cuales la vida del nasciturus, como bien constitucionalmente protegido, entra en colisión con derechos relativos a valores constitucionales de muy relevante significación, como la vida y la dignidad de la mujer.” El projecte no planteja cap ponderació entre el deure a protegir un bé i el dret de la dona. Al llarg de les catorze primeres setmanes de gestació – de fet, durant les vint-i-dues- la prevalença de la voluntat de la dona i dels seus drets apareix com a absoluta davant el deure de protecció del nasciturus.
A més a més, el projecte socialista no es preocupa gens d’informar la dona de les raons que assisteixen l’Estat per tutelar la vida de les ajudes familiars, econòmiques i socials – de fet n’hi ha tan poques!- que tindrà si vol continuar amb la criatura que porta al ventre.
Finalment -tot i que ja he dit que només faria un resum- hi ha una degradació de la pàtria-potestat inadmissible quan permet avortar les noies de setze a divuit anys sense el consentiment dels pares. Poques decisions es poden prendre a aquesta edat de tanta importància en les quals, a més, tingui més sentit el deure i dret dels pares de protegir i vetllar pels fills. La família no és només una unitat de prestació de serveis on els pares estan obligats a donar aliments i allotjament als fills i fa les filles. És una unitat bàsica de la societat, basada en l’amor, en el respecte i en l’ajuda mútua. Els governs no poden expropiar els pares d’aquest dret i el govern socialista pretén fer-ho en aquest cas.
18 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Els arguments són bons, podrien ser encara molt més:
de caire econòmic: subvencionar l’abort és estupid ja que cada ésser humà és un capital qu eingresa l’Estat i que generarà capital en el futur.
Per què l’abort es subvenciona i no pas la donació del fill no estimat, etc.
Ambtot vull afegir un comentari per la polémica: per mi una mare que aborta un pre-infant (o bebé no nascut) de més de 6 mesos de gestació SI QUE HAURIA D’ANAR Aa la presó juntament amb els presuntes col·laboradors de l’assassinat.
Ja és l’hora que perdem la por a dir les coses tal com són, les mares que van abortar pre-infants de 7 i 8 mesos de gestació haurien de ser condemnades com ho han sigut a Holanda i Regne Unit.
Comentari per Ignasi Pau — novembre 17, 2009 @ 17:57
No oblidem que veniem autobusos de Dinamarka, França (com van explicar a TV3) per abortar infants de més de 6 mesos. Això ha de finir.
Comentari per Ignasi Pau — novembre 17, 2009 @ 17:59
Tant d’acord amb vostè senyor Duran! Quina pena que tots els polítics no siguin com vostè! Si el PSOE tingués una mica més de sentit comú. Com es pot considerar l’avortament un dret? I el dret del nasciturus a viure/néixer? Qui hi ha més innocent i més vulnerable que un nasciturus? Aquesta llei converteix l’avortament en una mètode anticonceptiu més! La nostra societat està degenerant de forma molt preocupant. Senyor Duran, l’exhorto a impedir-ho i a promoure els valors morals cristians per elevar la nostra societat al que ha de ser: una societat moderna, no d’idiotes pijo-progres!
Comentari per Alexandre — novembre 17, 2009 @ 20:46
L’ avortament és un dels grans problemes que no tenen l’ alarma social suficient com per ser tractats críticament. Avortar un fetus abans de la setmana 22 és espantós. Convido a qualsevol persona a informar-se (Google) sobre el que significa tenir 22 setmanes al ventre d’una mare.
Per una altra banda, el malament anomenat comitè de bioètica que va legitimar la nova llei d’ avortament és va afermar en una posició que no és ni molt menys la que defensa gran part de la comunitat científica internacional. Un comitè on no s’exposin totes les visions d’un tema tan delicat, és només un instrument de legitimació política. Això a més de recolzar una llei negativa per la dignitat de les persones, també fa que augmenti la desconfiança envers la ciència.
Comentari per Francesc — novembre 18, 2009 @ 2:54
Gràcies Ignasi Pau, Alexandre i Francesc pels comentaris. Certament hi ha més motius que els que exposem en la nostra esmena a la totalitat per rebutjar la Llei, però hem volgut basar-ho molt en fonaments juridics sense entrar en altres consideracions que també les tenim i assumim com a partit.
Ja m’agradaria tenir capacitat suficient per impedir que la Llei s’aprovi però Unió te 4 vots i CDC 6 dels quals espero que 4 la rebutgin, però el PSOE tindrà suport suficient amb IU, ERC, IC-verds, BNG, PNB, Nafarroa Bai per tirar-la endevant. Ara, desgraciadament, del que es tracta simplement es de veure quantes esmenes de les presentades a l’articulat que ahir varem presentar ens poden aprovar i per tant si hi ha possibilitat de modificar la Llei en algun punt. Tal vegada el de l’autoritazió paterna tingui una petita probabilitat però poca cosa més. Si un día el nostre vot es decisiu per configurar un nou govern sí que l’utilitzaré per reformar novament aquesta legislació.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 18, 2009 @ 16:34
Aquesta secta d’avortistes gens progressista per cert, (dons treure la vida si no és per alimentar-se, o defensar-se, no és cap progrés), és transcendent a la humanitat.
Sense poder acostumar-nos a la barbàrie, ja veurem quant de temps necessitarem per assolir l’abolició d’aquesta lacra de lleis en el propòsit sectari i de genocidi envers els éssers humans vius no nascuts. I dic propòsit, per que és molt més clar que un despropòsit.
Comentari per Ramón — novembre 19, 2009 @ 0:56
Com dius en el comentari del dia 13 de Novembre, no se sent parlar clar i SENSE POR. Ningú pot avalar en la Cambra dels Diputats, que aquesta és una llei progressista en afavorir la naturalesa humana. No és progrés, legislar per a no preservar la vida d’un ésser viu humà. El progressisme aspira a defensar la vida i la Natura, no el contrari.
Adjectivaria de covards i … , a tots aquells diputats que faran prevaldre la submissió de la seva consciència a la consciència col·lectiva nacionalsocialista, (com els dels que van sumir-se en legislar a favor del Nazisme). Els diria corruptes i prevaricadors, si prevalen interessos particulars, i esgrimint per covardia i comoditat, les conseqüències i reprovacions del seu “democràtic” partit, avant posan els seus interessos per davant d’aquestes morts.
Esperem que, des de dintre del propi partit socialista, també facin per avortar aquesta llei.
En Zapatero enganya fins i tot als seus.
Comentari per Noctàmbul — novembre 19, 2009 @ 3:39
Gràcies pels comentaris Ramón i Noctàmbul, tot i que jo no subscric part del llenguatge que s’utilitza en ambdós casos. La nostra esmena a la totalitat l’hem formulada expressament en termes molt jurídics per fer entenedors els arguments, a banda de posicions molt respectables d’ordre moral o de consciència. I no pas perquè no tinguem també arguments d’aquest ordre.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 19, 2009 @ 21:31
Bona nit,Josep Antoni
He estat desconectada durant un temps pero et felicito per mantenir viu aquest canal de comunicació amb la gent,cosa que apropa i fa més humana la política
Respecte al tema que tractem he de reconeixer que el tema de l’abortament em genera molta inquietut interior. D’una banda, una veveta interior em diu que és un assasinat en el moment que el cervell entra en funcionament(5 a 8 semana de gestacio). La interrelació dels tres plans:l’ànima,cos físic i ser racional es materialitza. El nostre llibertinatge no pot permetre la consciéncia del dolor ni imposibilitar el dret a viure d’un ésser més fragil.
Per tant no allargaria el temps sino que el reduiria fins el moment que el fetus sigui conscient del dolor y de la perdua de la vida.
D’altra banda també em poso a la pell d’aquella noia que per error ( i en la joventut en cometem bastants) ha d’assumir l’educació d’un nen i deixar, o almenys reduïr, les possibilitats de cultivar-se com a persona (fet important per aportar riquesa a l’educació dels infants). També em produeix reflexió aquells nens vinguts sense amor o en mals moments perque un nen vol aixó: amor i dedicació i ell/ella serà la nostra llavor de futur.
I en aquestes situacions penso que l’anima és infinita i qui diu si Deu no vol que ens visitin un momentet per fer-nos reflexionar i reconduir la vida.
I dic aixó, perqué tenint una guerra interior per desconeixement cert del que pot sentir un fetus des del primer dia de gestació, soc mare de dos nens prematurs i un va neixer a les 23 setmanes de vida. Pesava 2.400 grams i ERA UN BEBE!
Trobo un assasinat el que ara vol permetre el govern i penso que una mare que no tingui clar fins al seté mes el que ha de fer amb el seu fill no esta massa capacitada per ser-ho. Allargar el temps sols perllonga una desició en detriment d’un infant innocent.
Ja no parlem el permetre que una noieta de 16 anys pugui anar a abortar sense el consentiment dels pares. Com tu bé dius, els pares tenim una funció molt mes important que la d’alimentar i vestir als nens. I potser permetria que una nena abortés pero donar-li tota la llibertat per fer un abus del sexe, matar una criatura i tornar-ho a fer perqué no ha sofert la por de les repercusions que li pugui aportar… Ni parlar-ne!
Una abraçada i me’n alegro d’haber xerrat amb tu una estoneta!
Comentari per pepito grillo — novembre 20, 2009 @ 0:02
Gràcies pepito grillo, que pel que veig hauries d’identificar-te com a “pepita grilla”. Entenc la teva reflexió i per això també és molt important que en aquest debat s’hi incorpori -nosaltres ho fem amb una esmena- la necessitat que l’Estat protegeixi amb ajudes, i abans amb una orientació, a la noia que per error ha quedat embarassada i diu no pot afrontar l’educació o condiciona la seva vida. Hi ha també una altra qüestió a tenir en compte, que és l’adopció.Hi ha milers de famílies que volen fills i no poden, i acudeixen a l’adopció, i com que aquí no en troben han de sortir fora o fer cues interminables per adoptar una criatura, o dues o tres, a les que crien i eduquen amb el mateix amor que podrien fer-ho uns pares naturals.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 20, 2009 @ 13:28
Tens raó, perdona, he estat poc respectuós amb les persones pro-avortistes. Es denota en un to agressiu per la part meva, per molt que amb això no els hi va la vida. Ho sento, però penso en el que tindria dret a fer un no-na-tus si pugés defensar-se.
Si un dels dos pares volgués tenir el fill, i l’altre no, quina seria la decisió “positiva” que prevaldria sobre l’altre?. Això, en tan i quant ens creiem propietaris per decidir sobre la futura vida del fetus humà.
Comentari per Ramón — novembre 20, 2009 @ 19:03
Tenia intenció d’apel·lar a la valentia de molts socialistes i d’altres partits d’esquerra (indecisos en consciència), per que votin sense por, en contra de la llei de l’avortament, malgrat les repercussions personals que els pugui comportar posteriorment en la seva formació política. He estat incorrecte en l’incentiu, dispensa.
Crec que l’avortament no es una llei d’esquerres com volen fer-nos creure:
La diputada d’esquerres Paola Binetti, pediatra i neuropsiquiatra, militant del Partit Democràtic italià, (que com saps esdebé del partit comunista), denuncia els errors de l’esquerra en relació amb l’avortament en una entrevista que,
signada per Juan Meseguer, publica l’agència Aceprensa:
• “Des d’un partit d’esquerres, es pot defensar la vida amb intensitat.”
• “L’esquerra s’ha equivocat al presentar l’avortament com un símbol dels drets humans. No podem limitar-nos a defensar el dret a la vida del més fort (la dona), mentre anul.lem el del més feble (el fill). Continuar per aquest camí, l’esquerra acabarà convertint-se en un moviment radical que no té res a veure amb els ideals d’inclusió, protecció del més feble, lluita contra la pobresa, promoció social … Aquesta contradicció interna ja està passant factura: no és casualitat que l’esquerra hagi perdut les eleccions a tot Europa. ”
• “En aquests moments en que Occident està ancorat en un bipolarisme simplista, és difícil trobar un partit que representi tots els nostres valors. Per això és tan important que cada parlamentari, sigui del partit que sigui, pugui actuar en consciència. La Constitució italiana preveu que cap parlamentari estigui sotmès a la disciplina de vot, amb això es garanteix el que cadascú decideixi, en primer lloc, d’acord amb la seva consciència, i després segons la posició acordada per tots els de la coalició o el partit al qual pertany. ”
• “La veritable batalla en una democràcia és a defensar la llibertat de consciència de cada diputat. Que tots puguin decidir lliurement el que, en consciència, creuen que és el millor per al seu país. I que tots puguin expressar i promoure els seus valors en el si del seu partit, i fora d’ell a través de polítiques transversals. Un país ha de tenir la garantia que cada diputat vota en consciència. ”
• “L’esquerra no s’ha inclinat per l’avortament, sinó pels drets individuals. I aquí s’ha produït una deformació: és un error plantejar el debat sobre l’avortament des de la perspectiva exclusiva del dret a decidir de la dona. Hi ha una altra part implicada i, per això, el debat s’ha de plantejar tenint en compte el dret a la vida de tots. Com que el fill és tan petit, la societat ha de protegir i conservar el seu dret a la vida. ”
• “Durant els últims anys, s’ha exaltat tant l’autonomia individual que estem a un pas de convertir els desitjos en drets. És la lògica que impulsa a voler que es faci llei tot el que es desitja.”
• “Quan la gent senzilla veu una dona embarassada de seguida reconeix que aquí hi ha una altra vida humana, la del fill. En canvi, alguns científics s’enreden amb raonaments recargolats i introdueixen la possibilitat que aquesta vida no sigui humana.”
• “Paradoxalment, l’home que situa els drets individuals en el centre de la seva existència acaba immers en una immensa soledat, en un conflicte permanent entre els seus drets i els dels altres. L’autonomia és només una part de la nostra vida, al principi i al final d’ella, depenem sempre de la cura dels altres. El que ens fa humans no és l’autodeterminació, sinó la capacitat de donar i rebre. La vida sempre és relacional. ”
http://es.wikipedia.org/wiki/Paola_Binetti
http://www.aceprensa.com/index_section/12/
http://lacomunidad.cadenaser.com/sialavida/posts
http://www.abertzale.eu/20091027/3729/la-reforma-de-la-ley-del-aborto-provoca-desavenencias-internas-en-el-seno-del-pnv/
http://www.europapress.es/epsocial/politica-social/noticia-aborto-concejal-sevillano-psoe-acudira-marcha-pide-vayan-todos-socialistas-defiendan-vida-20091015192411.html
altra qüestió relacionada:
http://terranoticias.terra.es/sociedad/articulo/medicos_abogan_salvar_feto_vivo_2224579.htm
Comentari per Noctàmbul — novembre 20, 2009 @ 22:17
Cal perdre la por, com tú dius, així com els estereotips i etiquetatges que tenim dels pro-vida, dons a molts no els mou cap sentit moral, religiós o de partit.
http://www.godlessprolifers.org/home.html
http://www.aragonliberal.es/noticias/noticia.asp?notid=4239&menu=3
http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=9204
… i molta més gent d’esquerra.
Part del problema és el marc i màrqueting pre-electoral, o com algú diria, l’enginyeria de sempre per marcar distàncies amb l’oposició, al mateix temps que lligar el futur soport dels ultra-socis. També els del PP treuen rèdit amb instrumentalització política del que no els pertany, presentant-se en els moviments pro-vida, com la solució.
Els funciona bé, bipolaritzar el panorama, cada cop que tenim eleccions.
Gràcies per tenir tan clar que paga la pena defensar la vida més feble. Encara que en alguns mitjans vulguin identificar-te amb la dreta, jo crec que la teva és una postura de centre-esquerra. Dons defenses l’engendrat desvalgut no més que a la dona.
Comentari per Noctàmbul — novembre 21, 2009 @ 3:20
Gràcies Duran per tot:
A mi m’agrada que anomenis el tema de l’adopció. Precisament fa pocs dies vaig estar amb una mare jove que té tres fills adoptats.
Jo li vaig dir:
-Què bé que hagis adoptat tres fills!
I ella em va respondre amb una frase que em va commoure:
-Què bé que m’hagin adoptat els meus fills a mi!
Heus aquí un benefici mutu. D’agrair a aquelles dones valentes que en lloc d’avortar poden afavorir als altres.
Tampoc podem oblidar que per ajudar a mares i nadons tenim a Catalunya Pro vida a on (copio del link de http://www.gencat.cat/entitats/provida.htm) …”a més de l’ajuda urgent i puntual per resoldre les necessitats més peremptòries: alimentació, socials, econòmiques, etc., es motiva la dona perquè millori la seva preparació bàsica com a ésser humà i adquireixi coneixements de higiene maternoinfantil, vinculació afectiva mare-fill, etc. Amb aquesta finalitat s’imparteixen classes d’higiene, alimentació, preparació pel part, etc. ”
Una abraçada i endavant amb esperança!!!
Victòria Cardona
Comentari per Victoria — novembre 21, 2009 @ 12:21
Benvolgut Josep :
La ministra d’Igualtat Bibiana Aído juntament amb el govern de Rodríguez Zapatero, des que va presentar l’avantprojecte de “Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i Salut sexual i Reproductiva”, la va anunciar com un avanprojecte de Llei sobre la REFORMA de l’avortament. El seu objectiu era clar: traslladar a l’opinió pública que es tractava d’una reforma de la Llei vigent. Doncs bé, REFORMAR significa fer modificacions (en alguna cosa, en aquest cas una llei) donant-li una nova forma, disposició, condició, amb l’intent de millorar-la. Per tant, la intenció és encomiable, essent així que totes les lleis són millorables; res que objectar, doncs. Ara bé, una vegada estudiat el contingut del que fou avantprojecte i ara projecte de llei, arribo a una conclusió : un altre cop més el mercadeig de les paraules condueix a la prostitució dels conceptes. El govern central fent ús de diverses paraules afables, com salut, mare, dret sobre el propi cos, prevenció, tolerància, progressisme, … , va fer des del principi, i ho continua fent, un exercici de “vendre” un producte (el projecte de llei de reforma de l’avortament) que xoca frontalment contra uns quants drets fonamentals reconeguts en la Constitució Espanyola vigent i, tranmateix, en el Codi Civil vigent. En el fons no és una reforma de la Llei, que és obvi que podria ser millorada, sinó un CANVI radical del tractament jurídic d’un fet considerat delictiu i que la Llei de l’avortament vigent havia despenalitzat en alguns supòsits, en atenció a una defensa de la dona. El projecte de Llei presentat no és una simple ampliació d’aquests supòsits, que es podria entendre, ni una simple amplialció de terminis fins a la setmana vint-i-dos, que seria discutible. El projecte de Llei presentat ESTABLEIX COM UN DRET PER LA DONA L’AVORTAMENT, la qual cosa xoca frontalment amb la Constitució Espanyola, que garanteix per a tots el dret a la vida, i no ens oblidem que el nostre ordenament jurídic sempre ha considerat com un ésser humà el fetus, i sempre ho ha protegit, com ho demostra, per exemple, l’article 157 del Codi Penal vigent, quan penalitza a qui, per qualsevol mitjà o procediment, causés lesions en un fetus. Veiem, per tant, com el Codi Penal, intrínsicament està considerant el fetus com un ésser humà i, per tant dona conbertura penal per a la seva protecció. Quan es va bastir la Llei de l’avortament en temps del president Felipe González, foren considerades raons per la despenalització una sèrie de causes : de risc per la mare, perill de malformacions, … , però es va deixar intacte el concepte de dret a la vida del fetus. Ara, en bescanvi, es preten protegir l’opció d’avortar com un dret i deixa, per tant, en mans de la dona aquesta decisió. No és una REFORMA, per tant. I aquest dret s’amplia, a més, a les dones menors d’edat, des de 16 a 18 anys, sense que calgui l’autorització paterna, la qual cosa xoca frontalment amb el Codi Civil vigent, que reconeix la pàtria potestat dels pares com un deure i un dret.
En resum : tota una sèrie de despropòsits legals que embolcallats amb el paraigues mediàtic de missatges com : una reforma d’una llei antiquada, una llei que serà la més progressista del món, una llei que eliminarà les pràctiques avortistes clandestines, una llei que li retorna a la dona el poder sobre el seu cos, … , per tal que l’opinió pública combregui amb rodes de molí, penso que, en la pràctica, d’aprovar-se finalment, l’única cosa que conseguirà és que augmentin d’una manera espectacular els beneficis econòmics d’aquest “loby” que es va organitzar entorn el negoci de les clíniques avortistes, perquè això sí, la nova Llei reduirà d’una manera dràstica l’avortament clandestí, en proporció directa a l’augment de número d’avortaments, sobre tot, si sumem les dones menors d’edat que ho podran fer de manera totalment lliure, sense que necessitin l’autorització paterna. I no ens enganyem, si des d’els poders públics es contribueix a destruir els pilars fonamentals de les relacions paterno-filials, s’estan bastint uns fonaments de fang que faran caure, de mica en mica, els pilars que sostenen els deures i drets a educar i protegir els fills en el bressol de la família, el nucli fonamental de la societat.
Comentari per Josp Antoni Triviño - Escriptor - Girona — novembre 21, 2009 @ 19:43
Gràcies Ramón, Noctàmbul Victoria i Josep Antoni Treviño pels vostres comentaris que comparteixo globalment. Evidentment la Llei només té en compte el dret de la dona com si el projecte de tenir un fill no fos un projecte compartit en la majoria dels casos. A més és cert que vol presentar-se com una qüestió de progressisme i d’esquerres però tal com dieu a Europa l’esquerra socialista no va tan lluny com el radical d’en Zapatero. Només cal veure el socialisme francés que fa temps que es pensa i debat què fer i aquí amb un plis plas ens han engaltat la llei.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 21, 2009 @ 22:45
He llegit que el PP te intenció de presentar un recurs d’anticonstitucionalitat de la llei de l’avort, o amb el nom amb que dius que ens la han engaltat .
Quina iniciativa pot prendre Unió i CiU, que com vas comentar, estava centrant-se en els aspectes jurídics?. Què creus que podeu fer?
Ara a Catalunya ens entretenen amb el tema dels braus. Compte en fer mal als animals fora o dintre de la plaça!. Alguns animals humans no tenen aquesta sort. Visca les prioritats!. Qui i per a qui es marca l’agenda política!.
Bé dius que qui dia passa any empeny!.
Comentari per No a la violéncia — desembre 14, 2009 @ 23:02
Al comentari primer: No solament sou “bledos”.
No n’estrenya que no guanyeu amb prous punts les eleccions.
FARISEUS i ho dic des d’ALCAMPELL.
Fer el favor d’atacar les coses com a vénen: Teniu filles, tenim fills i filles……
SEREU BLEDOTS o deixareu que els vostres fills o fillessegueixen més o menys la via que s’havien plantejat.
O, els que teniu filles, aguantareu que lis criden, manen i humillen i peguen?.
ELs meus fills vénen d’Alcampell i abansn el rebutjo per posar grans corns a la seva dona, com pel maltratar-la: que em portin nens recent nascuts
Comentari per Rosanna — gener 13, 2010 @ 2:12